“Estimats malalts, viviu la vostra vida com una gràcia i digueu-li a la Mare de Déu, com els pastorets, que voleu oferir-vos a Déu amb tot el cor. No us considereu solament com uns destinataris de la solidaritat caritativa, sinó sentiu-vos partícips a ple títol de la vida i missió de l'Església. La vostra presència silenciosa, però més eloqüent que moltes paraules, la vostra pregària, l'oferiment diari dels vostres sofriments, en unió amb els de Jesús crucificat per la salvació del món, l'acceptació pacient i fins alegre de la vostra condició són un recurs espiritual, un patrimoni per a tota comunitat cristiana. No tingueu vergonya de ser un tresor valuós de l'Església”. El Papa Francisco a Fàtima, 13 de maig de 2017
Senyor Déu Nostre, suscita en la teva Església missioners segons el teu cor que visquin en tu, per tu, amb tu. Concedeix als missioners paciència en les proves, alegria en les contrarietats, amor als pobres i als que pateixen, recerca de la justícia i de la pau. Fes que visquin en senzillesa de vida i en comunió fraterna. Dóna'ls la felicitat de veure créixer al teu poble la fe, l'esperança i la caritat i de morir al teu servei. Amén
Intencions de pregària del Papa JULIOL: Pels nostres germans que s'han allunyat de la fe, perquè, mitjançant la nostra pregària i el testimoni evangèlic, puguin redescobrir la proximitat del Senyor misericordiós i la bellesa de la vida cristiana.
AGOST: Pels artistes del nostre temps, perquè, a través de les obres de la seva creativitat, ens ajudin a tots a descobrir la bellesa de la creació.
Si vol ajudar a les missions pot fer-ho en la següent compte de les Obres Missionals Pontifícies:
B. Santander. ES14 / 0049 / 3127 / 6223 / 1407 / 6244
OBRES MISSIONALS PONTIFÍCIES MALALTS MISSIONERS Fray Juan Gil, 5 - 28002 Madrid Tel. 91-590 27 80 - E-Mail:
[email protected] Coordinador: Justo Amado - Disseny: Antonio Aunés Gráficas Dehon - MADRID - DL M-44018-1990
“Enmig de tot això, l'Evangeli va fent el seu camí, lentament, humilment, tant, que de vegades no es veu res i tot sembla esforç inútil. La missió és aquí, més que mai, experiència de debilitat i de fortalesa, de gerro de fang fràgil i de tresor amagat. Es tracta de saber veure i saber estar”. “M'adono que és bonic ser 'koko ja mondele', 'àvia blanca', com em diu una nena de quatre anys. Aviat compliré 18 anys a Kinshasa. Els nounats de llavors estan en l'edat bonica: 15, 18 anys. Quina meravella ha fet Déu creant-nos! I jo em trobo enmig d'una gran, gran família, que no puc explicar”...
“Fent-nos un amb la gent, estant amb ells, que sentin que sempre ens tenen a prop, és com portem endavant la nostra tasca d'evangelització. Hi ha molts problemes. No anem a solucionar-los tots, potser, per molts esforços que fem, no solucionem gairebé cap ... però sempre estarem al seu costat”.
“El somriure de la gent entre la qual visc m'ha ajudat a somriure també, tot i les dificultats. Reconec que cal ajuda econòmica, però sobretot la pregària, i estar en contacte amb els missioners. No ens sentim soles perquè hi ha gent ajudant-nos i sostenint-nos”.
