ARQUITECTURA RELIGIOSA I RENAIXENTISTA A LA TERRA ALTA: ESGLÉSIES I PORTALADES

Pròleg a un bon estudi d’arquitectura d’època moderna Dono gràcies als autors d’aquest breu –però molt interessant– llibre sobre arquitectura religiosa a la Terra Alta (comarca de Catalunya a la regió de Tortosa que inclou 12 municipis amb capital a Gandesa, bé que entre tots no sobrepassen gaire els 12.000 habitants) per dues raons: La primera perquè el present llibre m’ha permès conèixer amb una mica més de cara i ulls una parcel·la atractiva de l’arquitectura (i de vegades l’escultura arquitectònica) que jo coneixia massa succintament, amén d’epidèrmicament, i que molt probablement molts lectors d’aquest text tampoc no coneixien amb profunditat. Gràcies, doncs, ja per endavant, pel favor que els autors ens han fet, i per la contribució a la memòria històrica que tot això representa. La segona raó té a veure amb l’amistat i els lligams professionals que m’uneixen als dos autors d’aquest volum: Joan-Hilari Muñoz i Sebastià i Joan Yeguas i Gassó. Tots dos tenen a veure amb un Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya, del qual sóc responsable, i tots dos, també, formen part del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) que des de l’any 2000 funciona a la Universitat de Lleida, i que des de llavors aixopluga un bon grapat d’experts i investigadors de l’anomenat Art Modern o d’època moderna que a grans trets inclou els períodes estilístics del Renaixement i el Barroc. Tot això, quin dubte hi ha, m’honora i justifica la meva modesta presència en aquestes pàgines d’introit. És a dir, és un veritable plaer comprovar que dos amics i companys de treball han encarat amb cura i seny un bon estudi sobre l’arquitectura religiosa d’època moderna a una zona tan poc coneguda i no gaire estudiada (salvant les honroses excepcions que els autors citen en notes i a la bibliografia final) com és la Terra Alta.

Però sens dubte el més important d’aquest llibre és que està fet per dos professionals amb un bon currículum i amb una destacada experiència de treball de camp. Un currículum que els avala i els distingeix com uns reconeguts especialistes en el camp de l’època moderna i en el món arquitectònic (i plàstic) del Renaixement i del Barroc. Només cal donar una ullada a la bibliografia citada arreu del text per comprovar que Joan-Hilari Muñoz i Joan Yeguas són dos historiadors de l’art ben preparats i amb una experiència ben reeixida. De fet, la suma de les energies metodològiques i intel·lectuals de tots dos autors no ha pogut ser més enriquidora, car a la sistemàtica recerca documental d’en Muñoz s’ha afegit el bon esperit comparatiu i analític d’en Yeguas, sense que ni l’un ni l’altre hagin perdut mai la possibilitat de creuar idees, o de repensar, cadascú per separat, els documents, els edificis i les seves tipologies morfològiques. De tot això neix un llibre important per la Terra Alta. Un estudi d’arquitectura que ens demostra i verifica axiomes coneguts (per exemple, com escriu Joaquim Garriga, a qui els autors citen amb seny, que també a la Terra Alta bona part de la primera part del segle XVI viu i creix en gòtic, tot i que a la segona meitat ja es veuen més coses “a la romana”, és a dir, renaixentistes), però sobretot que disecciona molt bé els principals edificis religiosos d’Horta de Sant Joan, Batea, Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Bot i la Fatarella, entre d’altres. Els autors descriuen bé: són esglésies d’una nau única amb capelles laterals obertes entre els contraforts, però que estan unides per minúscules portes, i això dóna l’efecte fals de nau lateral. La nau central és més alta que les capelles laterals, fet que permet obrir finestres per a l’entrada de llum. La nau central està coberta de diferents trams de voltes estrellades (quatre més l’absis), amb tota la plementeria feta amb pedra, ja sigui nervis i pannes...; referit a la parroquial de la Fatarella. Els autors manegen molt bé les visites parroquials, el seu ús i el seu significat (vegeu, per exemple el cas de Bot), i els autors, a la fi, són capaços, quan s’escau, de reformular hipòtesis convincents sobre el quan i el com d’alguns edificis fins adés controvertits, com succeeix, per

exemple, en les tres etapes constructives que proposen per a la parroquial de Vilalba d’Arcs (primera 1540, segona 1601, tercera s. XVIII), o bé en la proposta d’autoria per a la portada de Pobla de Massaluca que els autors consideren amb bon olfacte atributiu pròxim a Miquel Rubiol (1608), deixeble del documentat Cristóbal de Salamanca. Tot plegat som davant d’una obra que farà pensar els especialistes, però que alhora donarà a conèixer a tothom la realitat de l’arquitectura religiosa dels segles XVI i XVII (i amb no poques referències al XVIII) a la Terra Alta; ho corroboren les il·lustracions seleccionades, oportunes pels conjunts i pels detalls d’un grapat d’edificis que el lector aviat comprovarà que gaudeixen d’una inqüestionable prestància. Felicito, doncs, els autors, Joan-Hilari Muñoz i Joan Yeguas, i felicito també tots els que han coadjuvat a fer possible aquest nou llibre d’art modern a Catalunya. Sempre són i seran molt benvinguts textos d’aquesta mena, dirigits a reivindicar l’art català dèpoca moderna, sobretot pel que fa al Renaixement. La Terra Alta ara és més coneguda..., i conseqüentment podrà ser més valorada i estimada. Gràcies, Joan-Hilari i Joan, pel que això representa. Ximo Company Catedràtic d’Història de l’Art Modern de la Universitat de Lleida

ARQUITECTURA RELIGIOSA I RENAIXENTISTA A LA TERRA ALTA: ESGLÉSIES I PORTALADES1 Joan-Hilari Muñoz i Sebastià Joan Yeguas i Gassó

L’art del Renaixement a la terra alta Un estat de la qüestió Tot i que en aquesta comarca s’hi conserven actualment un interessant conjunt d’edificis civils i religiosos construïts durant l’època del Renaixement, o sigui, aproximadament entre principis del segle XVI i la quarta dècada del segle XVII, el seu coneixement dintre i fora de l’àmbit comarcal, és ben minso, potser amb l’excepció de la Casa de la Vila d’Arnes, un dels millors exemples d’edifici d’aquestes característiques obrat durant el segle XVI a Catalunya i, que a causa de la seva singularitat, ha estat citat diverses vegades en els llibres d’art. Les causes d’aquest desconeixement són diverses però nosaltres creiem que en destaquen tres: En primer lloc, la posició geogràfica excèntrica de la comarca res1

Aquest treball s’inscriu dins de les activitats científiques del Grup de Recerca Consolidat de la Universitat de Lleida “Art i Cultura d’Època Moderna”, núm. 2005SGR00618 (dir. Dr. X. Company), reconegut pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. I compta, a més, amb el suport del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (dir. X. Company). Tant del Grup de Recerca esmentat com del CAEM de la UdL en són membres els autors d’aquest llibre.

8

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

pecte els principals eixos de comunicació i el seu allunyament respecte de ciutats com Barcelona, féu que entre finals del segle XVIII i inicis del XXI hagi quedat apartada dels comentaris dels viatgers romàntics, de qualsevol literatura artística, ni actualment d’estudiosos vinculats a les universitats. Tampoc ha tingut lloc l’existència del personatge erudit, fet de delata la gairebé total absència de tradició investigadora a la comarca, agreujada per les migracions que la van afectar fortament a partir de la dècada dels cinquanta del segle XX i que van reduir els seus habitants a pràcticament la meitat, deixant molt sovint una població envellida. En segon lloc, al marge de tenir una posició “perifèrica”, també s’ha de lluitar contra els vells estigmes que condemnen l’estudi d’aquesta època amb l’etiqueta de la “decadència”, malgrat l’avenç significatiu en la historiografia més recent. Els pobles de la Terra Alta estan lluny dels centres econòmics, però també dels centres creatius. Hi ha qui afirma que comprovar la qualitat d’una obra d’art significa comprovar-ne l’autenticitat de seu disseny (de la seva idea creativa). I a més, en aquest cas, comprovar que sigui adequada a aquella època. Sota aquesta visió, s’acaba cercant en l’art de la perifèria els elements que hi pugui tenir en relació als cànons i als valors de les obres produïdes al centre, examinantho tot, exclusivament, en base al paradigma dominant. Un fenomen –o una manera d’historiar l’art– que només aprecia les obres, els artistes i els promotors que han assimilat el que passa al centre i ho han sabut reflectir en les seves versions a la perifèria. En canvi, la diferència respecte al centre s’etiqueta despectivament com un producte que no arriba al llistó d’allò “autèntic”, allò que teòricament s’hauria d’haver donat i haver aconseguit. Per tant, s’intenta buscar la puresa en un context impur, marginant-se la rica i polièdrica complexitat de la realitat. Finalment, les greus destruccions de béns mobles i fons d’arxiu al llarg dels diferents conflictes bèl·lics, destacant sobretot les fetes durant l’estiu de l’any 1936, també dificulten molt aquestes investigacions. Per exemple, l’arxiu notarial de Gandesa, lloc on es custodiaven els protocols notarials del seu partit judicial, van quedar pràcticament destruïts durant

Vista interior de la parroquial de la Fatarella abans de 1936. (Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya).

Agustí Pujol II, Retaule major, abans de 1629, església parroquial de Vilalba dels Arcs, cremat el 1936. (Extret del llibre Cants tradicionals de Vilalba a la romeria de Berrús. Gandesa, 1988).

Dossiers d’Història terraltenca-12

11

la darrera Guerra Civil.2 A més, els pocs arxius parroquials que van sobreviure al mateix conflicte no contenen gairebé cap documentació anterior al segle XVII ni tampoc protocols notarials redactats pels preveres.3 Davant d’això, no ens ha de sorprendre que les publicacions que fan referència al tema de l’art del Renaixement a la Terra Alta siguin ben poques, i que molt sovint no aportin novetats significatives. Aquest, lògicament, no és el lloc ni el moment adequat per tal de fer un llistat exhaustiu de totes i cadascuna de les publicacions o investigadors que han fet aportacions entorn aquest tema, ja que molts d’ells estan citats com notes a peu de pàgina o com a referència bibliogràfica en el treball que tot seguit presentarem. Més bé donarem una visió de conjunt del que coneixíem fins ara d’aquest tema, diferenciant tres grans apartats: l’arquitectura, l’escultura i la pintura, i les arts decoratives. Pel que fa a l’arquitectura cal destacar les bàsiques però valuoses aportacions fetes per la doctora Emma Liaño en el seu recull monumental de la demarcació de Tarragona.4 En aquesta publicació es donen les dades bàsiques de totes els edificis religiosos de la comarca, a més d’un croquis de la seva planta, que permet fer comparacions entre edificis, per exemple: les similituds existents entre les esglésies de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca o les relacions formals d’aquestes dues amb d’altres construccions de fora de la comarca com ara la parròquia d’Alcanar. També cal remarcar els diferents articles que han tractat l’evolució constructiva de les parròquies de Vilalba dels Arcs5 i Horta de sant Joan.6 2 3 4 5 6

Roser Puig. Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset i Gandesa. Barcelona, 2000. Carles Simó i Àngels Torrents. Inventaris d’arxius parroquials de la diòcesi de Tortosa i de l’Alta Ribagorça. Barcelona, 2006. Emma Liaño. Inventario artístico de Tarragona y su provincia. 3 vols. Madrid,1983. Anton Monner. “Apunts històrics de Vilalba dels Arcs”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, 36. Calaceit, 2002, p. 26-30. Àngel Monlleó. “La fàbrica de l’església parroquial d’Orta de sant Joan

Antoni Codina (disseny) i Gabriel Vilamarics (fabricació), custòdia, 1521, església parroquial d’Horta de Sant Joan. (Foto Arxiu Bastardes)

Dossiers d’Història terraltenca-12

13

En escultura i la pintura, hi ha molt poques aportacions, destacant el ja conegut retaule del Roser obrat per Esteve Bosch per a la parròquia de Bot; aquest artista, d’origen gironí, va obrar també el desaparegut retaule major de Calaceit i la reixa del presbiteri de la Catedral de Tortosa, a més de fer un disseny per a la caixa de l’orgue de la parròquia de Bot.7 Algunes de les més recents aportacions documenten la presència a la comarca d’obres d’artistes de primer ordre dintre del context de l’art català del moment, encara que en tots els casos es tracti d’obres destruïdes durant els estralls de l’any 1936. Com ara, el retaule major de Vilalba dels Arcs, obrat abans de l’any 1629 per l’escultor Agustí Pujol II;8 o el major d’Horta de sant Joan, obra del pintor Joan de Borgonya de principis de la dècada dels vint del segle XVI.9 Les destruccions dels arxius locals dificulta ampliar les dades d’aquest apartat, ja que han desaparegut tant les obres com les possibles fonts documentals que hi fessin referència. Finalment, en l’apartat de les arts decoratives, hi destaquen sobretot les referències sobre peces d’argenteria, algunes d’elles sortosament conservades, com ara la creu processional de Bot10 o la custòdia d’Horta de sant Joan11 i d’altres malauradament desaparegudes, com les peces que hi (Tarragona). Etapes constructives”, Actas del XI Congreso Español de Historia del Arte. El Mediterraneo y el Arte Español. ( Setembre 1996). València, 1998, p. 475-477. 7 Lorenzo Pérez “De artistas y cosntructores”, Boletín de Historia y Geografia del Bajo Aragón, I (1908), p. 13-14. i Josep Clarà i Miquel Àngel Alàrcia “ La reixa de l’altar major de la Catedral de Tortosa”, D’art, 14 (1988), 181-192. 8 Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies de la Terra Alta a mitjans segle xvii. La visita pastoral de 1638 i l’impacte de la Guerra dels Segadors. Calaceit, 2004, p. 35. 9 Joan-Hilari Muñoz. “El pintor Joan de Borgonya al bisbat de Tortosa: els retaules d’Horta de Sant Joan i Arenys de Lledó”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXII, en premsa. 10 Antonio Martínez Subías. La plateria gótica en Tarragona y provincia. Tarragona, 1988, p. 86. 11 Joan-Hilari Muñoz. “La custòdia renaixentista de l’església parroquial d’Horta de Sant Joan. Noves aportacions”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 38, (2on. semestre de 2003), 25-29.

14

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

havia abans de l’any 1936 a Arnes12 o les robades el 1978 a Gandesa.13 I en l’art del brodat s’ha publicat un contracte per obrar unes dalmàtiques al Pinell,14 o s’han documentat l’existència de peces conservades fins a l’any 1936 a algunes parròquies com Arnes o Corbera d’Ebre.15 Característiques generals de les esglésies analitzades Aquest estudi pretén mostrar la quantitat i espectacularitat de l’arquitectura religiosa d’aquesta comarca. Les formes utilitzades en les esglésies del segle XVI són les gòtiques, i també passa el mateix amb les portades de la primera meitat de segle. Però això canvia en la segona meitat, les portalades acostumen a ser els primers llocs que reben decoració “renaixentista”, primer amb hibridacions anomenades “a la romana”, i després amb un llenguatge més classicista (tot i que usat en variant dialectal). Tal com diu el Dr. Garriga, la tipologia de les esglésies del segle XVI segueixen els models tradicionals: nau única amb un número diferent de trams (coberts amb voltes de creueria), sense creuer o transepte, amb capelles allotjades entre els contraforts, capçalera poligonal (sovint rectangular per l’exterior).16 Externament són edificis concebuts en forma rectangular, com si fossin caixes, amb poques obertures per a la llum; fixeu-vos en les petites 3 finestres, quasi espitlleres, que hi ha a la capçalera de moltes d’aquestes esglésies. Un altre tret curiós que trobem en aquests temples de la Terra Alta, però que també hem constatat en esglésies coetànies d’altres contrades, com les parroquials de Bellpuig i Linyola (les dues fetes de nova planta 12 Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies de la Terra Alta..., p. 48-49. 13 Anton Monner. Gandesa i la Fontcalda. Tarragona, 1995, p. 270-271. 14 Joan-Hilari Muñoz. “Un acord per brodar dues dalmàtiques per a l’església parroquial del Pinell (any 1582)”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 41, (2on. semestre de 2004) [2005], 32-34. 15 Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies de la Terra Alta..., p. 49 i 51. 16 Joaquim Garriga, «L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, 2), Barcelona, 2003, p. 262-287.

Dossiers d’Història terraltenca-12

15

en un lloc que no hi havia l’església vella), és que estan ubicades en una punta de la trama urbana (menys a la Pobla de Massaluca), o sigui, que després del temple s’acaba el poble, a voltes de forma abrupta, de manera que les parets de la parroquial deurien exercir funcions de muralla. Tot i fer un anàlisi prou detallat dels temples parroquials de la comarca obrats durant l’època del Renaixement, no podem deixar fora d’esment d’altres construccions religioses que també tenen molt d’interès, però no les hem analitzat de forma detallada a causa de la manca de temps, com la capçalera de l’església parroquial de Caseres, obrada a finals del segle XVI o principis del segle XVII,17 seguint els models gòtics, o la petita ermita de Santa Madrona, situada en el terme municipal d’Arnes, de l’últim quart del segle XVI. Aquesta interessant construcció està coberta amb volta de creueria (amb clau decorada amb motiu vegetal), destaca per dos aspectes constructius: primer, per la magnífica portada d’arc de mig punt adovellat, datable cap el 1575-1600, i segon, també de la mateixa data, i ubicada davant l’esmentada portada, una magnífica porxada de tres ulls, dos de laterals i un de frontal, que tenen necessitat de contraforts. Agraïments Abans de començar a desenvolupar el nostre estudi, voldríem donar les gràcies a un seguit de persones, sense la col·laboració de les quals el resultat d’aquest llibre no hagués estat igual. En primer lloc a mossèn Josep Alanyà, director de l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa i mossèn Salvador Ballester, canonge arxiver de la Catedral de Tortosa, per les facilitats donades a l’hora de consultar els fons documentals que regenten. També cal agrair la col·laboració de Ferran Olucha, aportant informació i material gràfic; Ximo Company pel seu recolzament donat des del CAEM, mossèn Emili Vives, rector de les parròquies de la Fatarella, Vilalba i la Pobla de Massaluca per la seva col·laboració a l’hora de 17 Joan Fuguet. Templers i Hospitalers, II. Guia de les Terres de l’Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona, 1998, p. 53

Àngel alat amb epigrafia, capella de la banda dreta als darrers trams, església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

17

poder treure fotografies dels temples parroquials d’on és rector, així com també el senyor diaca Llorenç Callau per fer les fotografies de l’interior de la parròquia d’Horta de Sant Joan. De la mateixa manera volem donar les gràcies al senyor Baldomer Roch, de la Pobla de Massaluca, per haver-nos obert les portes del temple parroquial d’aquella població per fer-hi fotografies, així com també als senyors Jesús Bru i José Maria Ubiergo, de Vilalba dels Arcs, el haver-nos facilitat còpia de la publicació on es reprodueix el desaparegut retaule major d’aquesta parròquia. Les portalades i les esglésies renaixentistes de la comarca Horta de Sant Joan Notícies històriques Les dades històriques que actualment disposem d’aquesta interessant mostra d’arquitectura són ben minses (a l’igual que a la resta de la comarca de la Terra Alta), a causa de les greus destruccions patides pels seus fons documentals locals. Davant d’aquest poc agraït panorama, no ens ha d’estranyar el fet que avui en dia encara hi hagin algunes discussions historiogràfiques entorn la cronologia constructiva d’aquest temple parroquial. Segons semblen assenyalar tots els indicis, les obres començaren durant la primera meitat del segle XIV, després d’un parèntesi continuaren a principis del segle XVI, i acabaren durant el segle XVIII amb l’espadanya.18 Tal com hem esmentat a la introducció, la ubicació del temple en un extrem de la trama urbana, fa que els murs d’aquesta església i altres de la Terra Alta tinguessin funcions de muralla. La part del nostre estudi abasta els darrers dos trams de les naus d’aquest edifici, a més de les dues portalades, una de lateral, situada en el 18 Vegeu els diferents punts de vista respecta a la cronologia del temple a l’article d’Àngel Monlleó. “La fàbrica..., p. 475-477.

Volta estrellada del cor, 1516-1555, església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

19

penúltim tram del temple, i la principal, situada als peus de les naus i que és l’accés principal a l’església. Es tracta d’unes obres que s’haurien de datar a inicis del segle XVI, exemples que mostren la transició del gòtic al Renaixement. Però abans de fer-ho donarem a conèixer unes poques dades documentals inèdites que ens ajudaran a perfilar una possible cronologia d’aquesta part del temple. En primer lloc, tenim el fet que durant la visita pastoral a la parròquia d’Horta feta pel bisbe Ot de Montcada, el dia primer d’octubre de l’any 1423, només es parla de l’existència de tres altars: el major, dedicat a Sant Joan Baptista, i dos de menors sota les advocacions de sant Sebastià i santa Margarida.19 Aquest fet corroboraria la teoria exposada per alguns investigadors, com ara l’Àngel Monlleó, que afirma que en aquell moment (inicis de la tercera dècada del segle XV) només estaven construït el presbiteri i el primer tram de les capelles, obrats durant el segle XIV.20 Més difícil és precisar el moment de construcció de la resta del temple (els dos darrers trams i les dues portalades exteriors), encara que podem aportar una notícia que dóna una mica de llum respecte al moment de construcció del segon tram. Aquest té a un costat la portalada lateral del temple i, per tant, no hi ha cap capella; a l’enfront hi ha la capella lateral més gran de tota la parròquia, que nosaltres creiem que estava dedicada a la Concepció de la Mare de Déu. En aquesta capella de la Concepció, hem documentat la fundació d’un benifet l’any 1516 per part del llavors rector, mossèn Lluís Amargós, dedicat a l’advocació titular de la mateixa.21 Aquest benifet eclesiàstic, dotat amb la important quantitat de 2.000 lliures de moneda barcelonesa, fou fundat, segons esmenta el seu creador, “...en la capella novament ynstituida en la yglésia parroquial de la vila de Orta, sots ynvocació de la Concepció de la Sacratíssima Verge Maria”. Per completar el guar19 ACTo. Visites Pastorals. Volum 8. 20 Àngel Monlleó. “La fàbrica.... 21 Joan-Hilari Muñoz. “El pintor...

Porta classicista de la sagristia, poc abans de 1590, església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

21

niment d’aquesta capella, el prevere Amargós hi va destinar dues-centes lliures, per a “..sie fet retaule bo y ben obrat, de preu de cent lliures poch més o menyx y sien fetes en dita capella tots los ornaments com càlzer, vestiment, tovalles, missal y altres coses y ornaments a la cultura divina necessaris”.22 No sabem amb total certesa si Amargós manà obrar-la, o ell només s’encarregà del seu patronatge i adequació per al culte diví, però el que sí que hem documentat és que, a més de fundar-hi aquest benifet, hi va manar ser enterrat, dades que ens indiquen la existència d’unes relacions molt estretes entre Amargós i la capella.23 Aquest prevere, originari d’Arnes segons tots els indicis, estigué al capdavant de les rectories d’Horta, Arenys de Lledó i Queretes durant prop d’una trentena d’anys. La seva tasca pel que fa a les dues primeres parròquies fou important: A Horta sembla que donà un fort impuls a les obres dels darrers dos trams de les naus (recordem la notícia de la fundació d’un benifet a la capella de la Concepció). Durant el temps que fou rector també es feren importants obres pel que fa al mobiliari litúrgic de la parròquia, ja que s’obrà un nou retaule major (cremat el 1936), obra de Joan de Borgonya i s’obrà una custòdia processional per al Corpus, peça sortosament conservada després dels estralls de la darrera Guerra Civil. Pel que fa a Arenys, impulsà la renovació del retaule major de la seva església parroquial, obra també de Joan de Borgonya i parcialment conservada.24 El tercer i darrer tram del temple parroquial, de dimensions similars que el segon, i ocupat a la part alta per un cor enlairat, no té de moment cap dada cronològica definida. En la clau de l’arc de la capella situada 22 AHDTo (Arxiu Històric Diocesà de Tortosa). Causes Beneficials. Horta, caixa 2, Benifet de la Concepció de la Mare de Déu, s/n. 23 AHDTo. Causes Beneficials. Horta, caixa 2, Benifet de la Concepció de la Mare de Déu, s/n. 24 Joan-Hilari Muñoz. “El pintor..., en premsa.

Porta d’entrada lateral al temple, cap a 1500, església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

23

a la dreta de l’entrada, trobem un cap d’angelet alat amb la inscripció “ANNO 1607”. Creiem que aquesta datació podria correspondre a una reforma posterior al moment de construcció del sector. De fet, nosaltres som del parer que les obres de construcció de l’interior de la parròquia d’Horta (deixant de banda altres obres menors, com ara l’espadanya, o la possible reforma comentada a la capella dreta de sota el cor) acaben durant la primera meitat del segle XVI. Durant la visita pastoral del bisbe Ferran de Loaces, feta durant l’any 1555, es documenten a l’església parroquial d’Horta un total de set altars: el major, dedicat a sant Joan Baptista, i sis de secundaris, dedicats a l’Assumpció de la Mare de Déu, a sant Sebastià, a les Ànimes del Purgatori, al Crucifix, a sant Cristòfol i a santa Margarida.25 I aquest nombre d’altars pràcticament se mantindrà invariable, almenys durant el següent segle, ja que a la visita pastoral de l’any 1637 hi consten sis altars (un menys que l’any 1555), amb totes les advocacions que ja eren presents llavors, a excepció dels dos darrers i la novetat d’un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Els dos darrers trams del temple, el cor i la porta d’accés a la sagristia Tal com acabem d’afirmar, a inicis del segle XVI s’haurien realitzat obres per allargar i acabar el temple parroquial. En concret, es tracta d’un parell de trams que mostren el pas del gòtic al Renaixement amb unes voltes que segueixen l’esperit de treball estereotòmic, d’herència gòtica. Creiem que es corresponen al període que mossèn Lluís Amargós fou rector d’Horta. També cal ressaltar dues voltes estrellades: amb una cronologia no gaire definida, ja que la volta utilitzada és una coberta amb un ampli ús al llarg del temps (des de la Baixa Edat mitjana a finals del segle XVI i, puntualment, a inicis del segle XVII). Una és la del cor, on hi destaquen les cinc claus de volta que la decoren: la central, amb una representació d’un anyell amb una creu, símbol del sant Joan Baptista, patró de la 25 ACTo. Visites Pastorals. Volum 13.

Bases de les columnetes (detall de la porta d’entrada lateral, cap a 1500), església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

25

parròquia; i les altres quatre mostren respectivament, l’escut de la vila, una creu enmarcada dintre d’un escut i les altres dues l’acrònim llatí de Jesucrist (IHS) i (XPS). A sobre del cor hi podem observar el treball escultòric del darrer tram de la volta on hi són presents motius de diferent tipologia: heràldics, com la creu dels santjoanistes i l’escut de la vila (una figuera), amb d’altres temàtiques (elements vegetals i rostres humans, principalment). Tots els capitells presenten un treball escultòric no gaire reeixit. El sostre de capella lateral de la banda dreta mostra una volta estrellada amb cinc claus: a la central una Mare de Déu dempeus amb el Nen Jesús als braços i les altres quatre motius vegetals. La portalada que precedeix aquesta capella mostra una arcada de mig punt, emmarcada amb motllures i, tal com hem esmentat anteriorment, a la clau hi ha una escultura d’un angelet amb la data de 1607. A l’intradós d’aquesta portalada hi ha cassetons que presenten motius vegetals, alternats amb d’altres buits (realment, es tracta d’un recurs “geomètric”, que recorda una piràmide molt aplanada). Un sistema decoratiu ben habitual a l’època renaixentista i que a la mateixa comarca hi veiem repetit a la portalada de Batea, que després comentarem. Finalment, només ens resta parlar de la porta d’accés a la sagristia del temple parroquial d’Horta. Es tracta d’una portalada que presenta un clar regust clàssic: un arc de mig punt motllurat, amb una mènsula a la clau central, emmarcat amb dos columnes d’ordre corinti amb un fust decorat amb canaladures, les columnes estan situades a sobre d’un pedestal quadrangular i sostenen un entaulament coronat per un frontó triangular molt rebaixat. La decoració es complementa amb dos bustos situats als carcanyols de l’arc, tan malmesos que el seu estat impedeix saber què representaven (potser sant Pere i sant Pau, com d’altres portalades contemporànies, la d’Alcanar, per exemple), i dins del timpà, una imatge no definida que podria correspondre a Déu Pare. Com a possible data de construcció d’aquesta portalada, llencem la teoria que ho fou a finals de la dècada dels vuitanta del segle XVI, perquè fins a la visita pastoral feta pel bisbe Gaspar Punter el mes de setembre

Capitells i canvi de 90º entre la columneta i el dintell (detall de la porta d’entrada lateral, cap a 1500), església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

27

de l’any 1590 no hi ha cap esment a l’existència d’una sagristia a cap visita pastoral anterior, essent aquesta el primer cop que és descrita. A més també en aquesta mateixa inspecció de Punter mana als jurats que facin un armari “...per a tenir les relíquies y custòdies...” dintre de la sagristia, fet que reforçaria la suposició d’una obra nova.26 Les dues portalades del temple Les dues portades gòtiques es troben dins les constant dels mestres de cases que treballen en els darrers anys del segle XV i els primers del segle XVI, en un magnífic treball d’estereotomia. Ja sigui per les seves formes o per la seva cronologia, les portades recorden obres d’Antoni Queralt, que fou mestre major de les catedrals de Tortosa i Lleida durant aquelles dates. També cal recordar Gallart Reial, picapedrer habitant de Batea, que féu la portada de la parroquial de Nonasp entre 1512 i 1513.27 La portada lateral és la més gran, té un guardapols en la part superior, un seguit d’arquivoltes d’arc apuntat atrompetades, dels extrems sorgeixen un parell de pinacles, i unes columnetes amb fust cilíndric. Les columnetes són d’un “barroquisme” espectacular, ja que les seves bases tenen una alçada desigual, segons el cas, fet que provoca un remarcable efecte òptic; per contra, els seus capitells són completament “racionalistes”, poligonals i desproveïts de decoració. La portada deixa un espai al timpà per a una possible decoració escultòrica, que mai es deuria arribar de fer, però resulta interessant com el picapedrer va solucionar el pas dels arcs apuntats cap a un dintell pla, amb una curvatura de 90 º als angles. La solució atrompetada també la trobem en la porta més petita, amb unes columnetes d’esperit similar a les de la porta gran, però amb unes bases no tant treballades.

26 ACTo. Visites Pastorals. Volum 13. 27 Jacobo Vidal, “Assaig de panorama de les arts a la Tortosa del Renaixement”. Cultura i art a la Tortosa del Renaixement, Tortosa, 2005, p. 146.

Portada dels peus del temple, cap a 1500, església parroquial d’Horta de Sant Joan.

Dossiers d’Història terraltenca-12

29

Un relleu de santa Margarida a la plaça També cal esmentar una fornícula en formes “a la romana” que hi ha prop del temple parroquial. Es tracta d’una obra molt malmesa, pel desgast de la pedra, però encara s’observa un nínxol amb pilastres acanalades que allotja una imatge, suposadament de santa Margarida, però té el cap mutilat i no es divisa si portaria l’Infant als braços (si fos una Mare de Déu). En tot cas, als peus, en forma de mènsula de la fornícula, hi ha un personatge monstruós, que podria associar-se al dimoni que aixafa santa Margarida. Per sobre trobem un dosser, la part inferior gallonada, el centre amb la inscripció ME FE HA Y RV i una cornisa feta amb motius vegetals, i la part superior un parell de volutes amb incisions (element que permetria datar l’obra cap el 1550). Batea Una portalada renaixentista reaprofitada L’església actual és obra del segle XVIII, seguint un model del frare carmelità fra Damià dels Apòstols i el seu primer mestre fou l’arquitecte fragatí Francesc Melet.28 Al seu interior encara es conserva un element arquitectònic de l’església anterior. Es tracta de la portada de l’actual capella del Sant Crist, una obra que, per les seves formes clàssiques i en comparació amb altres obres del bisbat de Tortosa, s’hauria de datar a finals del segle XVI o inicis del segle XVII. L’obertura d’arc de mig punt, amb mènsula a la clau, està flanquejada per dues columnes acanalades i adossades, d’ordre jònic, les quals s’aixequen sobre un pedestal. A l’intradós de l’arcada hi ha abundants motius florals dins de cassetons, començant des del terra, alternant-se amb altres amb decoració similar a la portalada de la capella lateral d’Horta, ja esmentada. Als carcanyols trobem un motiu vegetal, unes fulles, adaptades a la superfície triangular disponible. A sobre hi ha l’entaulament, 28 Yolanda Gil. Arquitectura Barroca en Castellón. Castelló, 2004, p.270 i Isidre Puig. “La darrera activitat constructiva a la Seu Vella i l’arquitectura a la Lleida del segle XVIII”, a Seu Vella, 4, Lleida, 2002-2003, p. 151-157.

Portada de la capella del sant Crist, cap a 1597, església parroquial de Batea.

Portada, 1698, capella de la Mare de Déu del Portal, Batea.

Intradós cassetonat, columna i entaulament (detall de la portada de la capella del sant Crist, cap a 1597), església parroquial de Batea.

Dossiers d’Història terraltenca-12

33

amb arquitrau i fris llisos, i una cornisa amb dentellons i oves. No sabem quina utilitat tindria aquesta arcada, però creiem que podria haver estat la porta d’accés al temple. D’entrada, la part exterior del capitell de la dreta està erosionat, segurament per l’acció de l’aigua i d’altres agents atmosfèrics durant el temps que aquesta obra romangué a cel obert, mentre feia la funció de portada de l’antic temple parroquial. Aquesta suposada funció original també explicaria el fet que hi ha coincidències entre aquesta obra i la portada de la capella de la Mare de Déu del Portal, de la mateixa vila de Batea, realitzada el 1698, en un moment en què la primera encara tindria les seves funcions originals (ho notem per l’acanalament de les pilastres i per l’element vegetal al carcanyol de l’arcada, presents en ambdues obres arquitectòniques). Pel que fa a l’autoria de la portalada no tenim cap notícia segura que relacioni aquesta obra amb cap artífex, però sí que disposem d’una dada bibliogràfica interessant que situa Martín Garcia de Mendoza (mestre d’obres de la Catedral de Tortosa entre els anys 1581 i 1615) intervenint en una visura d’unes obres sense determinar a Batea el mes de novembre de l’any 1597.29 Amb això no volem dir que Garcia de Mendoza sigui l’autor de la portalada, ja que un mestre quan intervé en una visura no n’hauria de ser també l’autor de l’obra. Però la data de 1597 encaixa prou bé amb la possible execució de l’obra i, a més, la seva resolució formal es pot relacionar amb altres obres on participa aquest arquitecte, ja sigui com a dissenyador o com a autor material. Per tant, l’arquitecte desconegut hauria d’estar vinculat d’alguna manera amb Garcia de Mendoza, cosa molt probable, al tractar-se d’un artífex que treballa pròxim a Tortosa. La Pobla de Massaluca Notícies històriques El principal document històric que tenim d’aquesta interessant 29 Anna Muntada i Elisa Varela. “Entorn del projecte de ‘l’obra nova’ del Palau de la Generalitat. El memorial de 1603”, Locus Amoenus, 2 (1996), p. 145, nota 36.

Volta estrellada de l’absis (amb la clau de Déu Pare), 1606-1608, església parroquial de La Pobla de Massaluca.

Dossiers d’Història terraltenca-12

35

església parroquial és una inscripció gravada a la portalada que assenyala l’any 1608 com a possible data d’acabament de les obres, almenys d’aquesta part del temple. Com a tots els altres exemples d’esglésies fetes ex novo en aquesta època a la comarca de la Terra Alta, aquesta en substituïa una altra de medieval obrada amb posterioritat a l’any 1314, ja que a la visita pastoral del bisbe Paolac, feta durant aquell any, no consta la seva existència.30 Això no era gens estrany ja que la seva carta de població està datada l’any 1294. D’aquesta església no tenim gaire dades, però a través de les visites pastorals del segle XVI podem saber que no devia ser de dimensions gaire grans, ja que només hi tenia tres altars, els titulars dels quals entre els anys 1575 i 1590 eren els següents: el major, sota l’advocació de la Mare de Déu, i dos de menors dedicats a sant Roc i a les Ànimes del Purgatori. A més, segons alguns autors aquesta església medieval no estava situada al lloc de l’actual, sinó en un altre espai, concretament al carrer Faió.31 Tot i que el temple parroquial deuria ser de mitjans del segle XIV, aquest va començar a plantejar problemes de conservació ja que, per exemple, a la visita pastoral de l’any 1568, feta durant el pontificat del bisbe Martín de Córdoba, es va fer constar que hi havia problemes a la coberta de l’església “...se plou...”, i per aquest motiu es va manar als jurats que ho adobessin.32 Idèntics manaments es plantegen a les visites dels anys 158633 i 1590.34 A aquest fet d’envelliment de l’edificació o problemes de manteniment de les cobertes, se l’hi ha d’afegir el creixement demogràfic sofert 30 Ma. Teresa Garcia. La visita pastoral a la diócesis de Tortosa del obispo Paholac. 1314. Castelló, 1993. 31 Josep Serrano. La Pobla de Massaluca (Terra Alta). Barcelona, 1994, p. 217. 32 ACTo. Visites Pastorals. Volum 18. 33 ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. 34 ACTo. Visites Pastorals. Volum 23.

Voltes estrellades del sostre, 1606-1608, església parroquial de La Pobla de Massaluca.

Dossiers d’Història terraltenca-12

37

per la població de la Pobla al llarg del segle XVI: es passa de 13 cases, segons el fogatge de l’any 1497, a 45 cases habitades i 140 persones amb edat de rebre la comunió, segons la visita pastoral de l’any 1590.35 La conjunció d’aquests dos elements, problemes de conservació i augment de la població, explicaria l’interès per obrar una nova església més gran i amb capacitat per acollir tots els fidels de la parròquia. Tot i conèixer la possible data d’acabament de les obres de l’església, si atenem la inscripció de l’any 1608, ja esmentada, tenim molt poques dades pel que fa al possible inici de les mateixes. Sabem que l’any 1606, uns habitants de la Pobla de Massaluca foren multats per haver tallat arbres per fer bigues destinades a les obres de la nova església en un lloc prohibit per l’ordre de sant Joan de l’Hospital, senyora de la vila.36 De fet, a la primera visita pastoral conservada i que afecta a la nova església, realitzada l’any 1613, cinc anys després de la suposada fi de les obres, ens descriu un temple parroquial molt més gran que l’antic, ja que en comptes de tres altars, aquest nou en tenia cinc, sota les següents advocacions: el major, dedicat a la Mare de Déu i a Sant Antoni, i quatre de menors, dedicats al Sant Crist, a les Ànimes del Purgatori, a la Mare de Déu del Roser i a la Mare de Déu dels Àngels.37 Descripció del temple parroquial Segueix la típica planta rectangular, com si d’una caixa es tractés i que hem vist a altres viles, amb una única nau central i capelles laterals que s’obren entre els contraforts. La nau central és més alta que les capelles, fet que permet l’obertura de finestres per entrar llum i les voltes presenten un treball de plementeria obrada amb pedra tallada. La façana és de carreus regulars, però en els laterals hi ha carreuó. Els nervis estan centralitzats per una clau de volta amb representació escultòrica, d’una qualitat baixa: el bust de Déu Pare enmig del núvols, 35 ACTo. Visites Pastorals. Volum 23. 36 Josep Serrano. La Pobla..., 217. 37 ACTo. Visites Pastorals. Volum 36.

Màscara (clau de volta secundària, 1606-1608), església parroquial de La Pobla de Massaluca.

Dossiers d’Història terraltenca-12

39

a la capçalera; sant Antoni, patró de la parròquia al primer tram; sant Sebastià amb sagetes i lligat a un arbre, al segon tram; i, finalment, sant Roc acompanyat de l’àngel i del gos. La resta amb motius vegetals, fins i tot val la pena destacar caps d’àngels alats en claus de volta secundàries de la nau central. Cal remarcar la presència d’una triada de sants advocats contra la pestilència: sant Antoni abat, sant Roc i sant Sebastià, fet que potser caldria relacionar amb un possible episodi de pesta a finals del segle XVI, ja que hi ha un episodi d’aquesta malaltia que afecta bona part de Catalunya entre els anys 1586 i 1592, i a la ciutat de Tortosa hi ha una epidèmia a finals d’aquest darrer any. Aquest fet també ajudaria a explicar el canvi d’advocació de l’altar major entre els anys 1590 i 1613, detectat a través de les visites pastorals (d’estar dedicat només a la Mare de Déu, a fer-ho també a sant Antoni) i la inscripció dedicada al sant eremita a la portalada. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de creueria. L’interior del temple dóna la sensació d’haver estat construït seguint de molt prop el model de l’interior de la parròquia de la veïna vila de Vilalba, adaptant-ho a la realitat demogràfica i econòmica de la Pobla, més petita que la primera: en aquesta darrera població, l’any 1613 el bisbe Alonso Márquez de Prado anotava que hi havia 48 cases y 155 persones de comunió, mentre que a Vilalba aquell mateix any hi havia 120 cases y 350 persones majors de 7 anys.38 La portalada Enmig de la façana hi ha l’obertura d’arc de mig punt, amb mènsula a la clau, està flanquejada per dues pilastres acanalades i adossades, les quals s’aixequen sobre un pedestal (en el quals hi hauria algun motiu heràldic, avui no visible degut a l’erosió de la pedra). A l’intradós de l’arcada hi ha abundants motius florals dins de cassetons, i als carcanyols trobem la representació dels bustos de sant Pere (amb la clau) i sant Pau (amb l’espasa), medallons en relleu al costat dels quals consta l’epigrafia 38 ACTo. Visites Pastorals. Volum 36.

Portada, 1608, església parroquial de La Pobla de Massaluca.

Martín Garcia de Mendoza (disseny), 1596-1600, portada lateral de la parròquia de Vilafamés.

42

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

amb la datació: AN(n)O 1608. A sobre hi ha l’entaulament, amb arquitrau llis, un fris amb inscripció votiva al sant titular del temple (DEO DICATV DIVOQUE ANTONIO), i una mini-cornisa que empalma amb el timpà. Aquest frontó està trencat per la part central, que permet el sorgiment d’un templet-fornícula coronat per un timpà semicircular (i un obelisc mutilat a damunt?), que allotja la imatge sant Antoni abat (l’actual és una obra contemporània). Com que el frontó és massa rebaixat, la diferència d’alçada entre el timpà i la fornícula es supleix amb uns motius vegetals, a mena de volutes. En referència a la tipologia de la portada, aquesta es pot comparar amb altres realitzades en aquelles mateixes dates i en el mateix bisbat. Pensem en la portada lateral de l’església parroquial de Vilafamés (la Plana Alta), obrada entre 1596 (moment que es subhasta la direcció a l’aragonès Juan Palacio) i 1607 (quan es tanca la mateixa per a que no “puga entrar bestiar en el temple”), sota la supervisió continuada del mestre de la diòcesi de Tortosa, Martí Garcia de Mendoza. La portada lateral de Vilafamés hauria de ser d’abans d’iniciar la portada major, datada epigràficament el 1602, tot i que el 13 de març de 1600 ja hi treballava el picapedrer francès Joan Ganaut.39 Segurament, en comparació a altres portades similars, com la de la cort del batlle de Bellpuig (de 1583) o la de l’església parroquial de Llorenç (de 1593), aquesta moda s’hauria difós en la dècada dels anys 80-90, per tant, hauria arribat amb un cert retard a La Pobla de Massaluca.40 Pel que fa a l’autoria de la portada, caldria buscar models propers, ja sigui formals o geogràfics. Als carcanyols de la portada de l’església de San Domingo d’Alcanyís també trobem un parell de medallons amb la representació dels bustos de sant Pere i sant Pau. A nivell tipològic, els 39 Ferran Olucha, “Algunes dades més sobre l’església de Vilafamés”, Montornés. Butlletí de l’Associació Cultura La Balaguera, La Pobla Tornesa, 1993, p. 41 ss. 40 Vegeu: Joan Yeguas, “Fragments d’art: esteles funeràries al Pla d’Urgell, picapedrers al voltant del 1600, llindes curioses del segle XVIII i un panteó modernista a Vila-sana”, Quaderns de «El Pregoner d’Urgell», 20, Bellpuig, 2007, p. 63-78.

Dossiers d’Història terraltenca-12

43

retrats en perfil de personatges aplicats a les portades de palaus i esglésies és un costum que s’inicia a finals del segle XV, en llocs tan emblemàtics com la cartoixa de Pavia o la capella Colleone de Bèrgam, i que deriven de la tradició humanista italiana de representar personatges de l’Antiguitat com a model estètic i moral. Aquest referent també arriba a Catalunya, només cal recordar els medallons que Joan de Sobralde fa a les portades del claustre de la Seu Vella de Lleida, la parroquial de Sarroca de Lleida i l’arxiprestal de Vinarós entre 1547 i 1561.41 La moda dels bustos arriba fins més tard, però els personatges es cristianitzen, i trobem la representació de sants, com en aquest cas. Pel que fa a nivell estilístic, es difícil relacionar la portada de la Pobla de Massaluca amb Alcanyís, però el seu treball escultòric característic (rostre amb arrugues i ulls expressius, així com el moviment i els rínxols dels cabells) recorda algun artífex actiu en el cor de la catedral de Tortosa, i també en l’antic cor de l’abadia de Montserrat, ambdues obres executades per l’escultor Cristóbal de Salamanca i el seu taller. El Salamanca va morir el 1591 i, per tant, l’obra realitzada el 1608 hauria de ser d’un col·laborador seu. Podria ser Miquel Rubiol (Barcelona, 1566 – Cervera, 1631), que el 1583 signava contracte d’aprenentatge amb el Salamanca, hauria començat treballant en els esmentats cors de Montserrat i Tortosa, i després el trobem a Cervera (on es casa i estableix el seu obrador, col·labora en el retaule major entre 1596-1603 i el de sant Pere per a l’església de Santa Maria, al costat de Francesc i Jaume Rubió i Claudi Perret, entre 1607-1614 realitza el retaule major de la capella de Sant Miquel, el 1612 capitula el retaule major i el 1614 el de santa Victòria per a l’església de Sant Antoni), a Linyola (el 1604 fa el retaule major de la parroquial, juntament amb els esmentats Rubió i Perret), a Verdú (el 1605 treballa en l’orgue de la parroquial), i a Vallfogona de Riucorb (el 1620 treballava a la capella de santa Bàrbara, on hauria entrat 41 Joan Yeguas, “Sobre Joan de Sobralde i Jeroni Xanxo, autors de les portades renaixentistes del claustre de la Seu Vella de Lleida”, Seu Vella, 1, 1999, pp. 147-179.

Sant Pere (detall de la portada, 1608), església parroquial de La Pobla de Massaluca.

Sant Pere (detall de la portada, 1590-1620), església de San Domingo, Alcanyís.

Sant Pau (detall de la portada, 1608), església parroquial de La Pobla de Massaluca.

Miquel Rubiol, Atlant (detall de l’antic retaule major de Linyola, 1604), col·lecció particular.

Cristóbal de Salamanca, cap de sant Bartomeu (detall del cadiram del cor, 1587-1593), Catedral de Tortosa.

46

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

en contacte amb Agustí Pujol II).42 Però la única obra de Rubiol que avui es conserva, l’atlant de l’antic retaule de Linyola, no sembla correspondre a l’estil d’aquest artífex desconegut, tot i que gaudeix d’una mateixa cultura artística “romanista”, que també podem observar en obres de la mateixa època, com el Sant Sepulcre de Poblet, realitzat el 1580 per Andreu Ramírez (doc. 1576-doc. 1580). De tota manera, segur que l’escultor anònim dels medallons de la Pobla va observar i seguir algunes figures del cor de Tortosa (fixeu-vos en el treball de les barbes del sant Bartomeu, entre altres).43 Vilalba dels Arcs Notícies històriques Fins aquest moment, els investigadors que s’havien atansat a l’estudi del temple parroquial de Vilalba dels Arcs, diferenciaven dues etapes constructives en aquest edifici: una de finals del segle XVI, que arribaria fins a la portalada lateral (amb un epígraf de l’any 1601) i una altra fase posterior, situada cronològicament dintre del segle XVIII, que inclouria els dos darrers trams de les naus, la portalada principal i la torre.44 Nosaltres estem en disposició de dubtar d’aquest esborrany constructiu i diferenciar tres etapes: Un primer moment, que situaríem uns anys abans de 1540 i en la 42 Vegeu: Joan Yeguas, “Escultura a l’església cerverina de Santa Maria entre 1500 i 1750”, Miscel·lània Cerverina, 17, 2004, pp. 67-126; Joan Yeguas, “Escultura al Pla d’Urgell entre 1500 i 1640”, Urtx, 19, 2006, pp. 145-174. 43 Cal recordar que el 1605 Miquel Sobra (també conegut com a Soldrà), possible deixeble de Martí Díez de Liatzasolo, feia les portes del cor de la Catedral de Tortosa. Vegeu: Joan Yeguas, “Sobre l’escultor Martí Díez de Liatzasolo (Circa 1500-1583)”, Locus Amoenus, 5, 2000-2001 p. 190. 44 Aquest no és el lloc ni el moment per repassar tots aquells que han parlat de l’església parroquial de Sant Llorenç de Vilalba, però en voldríem destacar dos: d’una banda l’aportació d’Emma Liaño, molt breu i concisa, però amb un plànol molt senzill però clarificador, Emma Liaño. Inventario..., p. 222-224 i la d’Anton Monner pel que fa a un breu resum cronològic sobre la construcció de l’edifici, Anton Monner. “Apunts..., p. 26-30.

Dossiers d’Història terraltenca-12

47

qual s’obraria el presbiteri i el primer tram de les naus. Una segona fase, durant la qual s’ampliaria aquesta obra amb dos trams més (el segon i el tercer) on se situa la portalada lateral del temple, datada el 1601 i que, per tant, podem datar a finals del segle XVI. I, finalment el tercer moment, ja esmentat anteriorment, situat cronològicament dintre del segle XVIII i durant el qual es basteixen el quart i cinquè trams, (aquest darrer més gran per situar-hi el cor enlairat), la façana principal i la torre de les campanes. El perquè d’aquesta diferenciació cronològica entre els dos moments constructius, respon a: Un motiu constructiu, ja que hi ha un tall visible en el mur lateral sud del temple, entre el primer i segon tram de les naus, fet que indica una pausa en les obres. Un altre de documental, que tot seguit comentarem in extenso. El document que situa a finals de la dècada dels trenta del segle XVI el possible inici de les obres de construcció de l’església parroquial de Sant Llorenç de Vilalba és la fundació d’un benifet, dedicat a sant Joan Baptista, per un seglar de la mateixa població anomenat Domingo Vilanova, el dia 28 d’octubre de l’any 1540. Aquell dia Vilanova, mentre estava redactant el seu testament, va incloure una clàusula en la qual ordenava “...que mon fill Domingo si voldrà ser ecclesiàstich, vull li sia instituhit un benefici en la iglésia major de Vilalba, sots invocatió del gloriós sant Joan Batiste en aquella taula de sant Joan que està sobre lo portal de la sagrestia, al qual deixo de mos béns trescentes liures....”.45 S’ha de notar la diferenciació entre el temple antic, construït sembla ser durant el segle XIII i amb reformes del XV,46 denominat “la Confraria” en la visita pastoral de l’any 1561,47 i l’església nova, anomenada major. Per tant, si l’any 1540 es funda un benifet vinculat a un retaule dedi45 AHDTo. Causes Beneficials. Vilalba dels Arcs. Caixa 3; Benifet de sant Joan Baptista, fundat per Domènec Vilanova. 46 Vegeu un estudi d’aquest interessant edifici a Joan Fuguet. Templers... 47 ACTo. Visites Pastorals. Volum 14.

Tall en el parament lateral entre el primer i el segon tram, església parroquial de Vilalba dels Arcs.

Dossiers d’Història terraltenca-12

49

cat a sant Joan Baptista que hi havia a sobre de la porta de la sagristia de la parròquia de Vilalba, i el 1555 es parla de quatre altars, podem deduir que les obres de l’actual parròquia es degueren iniciar, com a mínim, a finals de la dècada dels trenta del segle XVI, molt abans del que fins ara es pensava. D’altra banda, a totes les visites pastorals del segle XVI fetes en aquesta parròquia, i que es conserven a l’Arxiu de la Catedral de Tortosa (les dels anys 1555, 1561, 1568, 1575, 1579, 1583, 1586 i 1590),48 es descriuen cinc retaules, sota les advocacions: de sant Llorenç, el major, sant Joan (situat a sobre de la porta de la sagristia, ja esmentat anteriorment), la Verge Maria (a les dues primeres visites es parla de “la Concepció de la Mare de Déu”, a les altres només com a “Verge Maria”), el Crucifix i les Ànimes del Purgatori; totes encaixen perfectament dintre de la part construïda llavors, el presbiteri i el primer tram de les naus. Només a la primera visita del segle XVII, la feta pel bisbe Alonso Márquez de Prado l’any 161349 s’amplia el nombre d’altars a sis, sota les següents advocacions: el major, dedicat a sant Llorenç, i cinc de menors, dedicats a la Nativitat de la Mare de Déu, la Mare de Déu del Roser, Santa Antoni, sant Fabià i sant Sebastià i les Ànimes del Purgatori; fet que ens indica una ampliació de l’església parroquial, amb l’augment de l’espai construït i del nombre de capelles (i lògicament, altars). Aquesta distribució d’altars (amb la no inclusió del retaule de sant Joan) es mantindrà invariable, almenys fins l’any 1638.50 Per tant, la construcció de dos trams més al temple parroquial de Vilalba, cal situar-ho cronològicament durant la darrera dècada del segle XVI. D’una banda, disposem de l’epigrafia de la portalada lateral, datada l’any 1601; i de l’altra, el silenci de la visita pastoral de l’any 1590, doncs, en altres llocs si s’estan duent a terme obres de construcció en el moment de la inspecció, i així el visitador ho fa constar. Així passa en 48 ACTo. Visites Pastorals. Volums 13, 14, 19 i 23. 49 ACTo. Visites Pastorals. Volum 36. 50 Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies..., p. 35.

Voltes de l’absis i el primer tram (detall d’una vista interior del temple, abans de 1540), església parroquial de Vilalba dels Arcs.

Dossiers d’Història terraltenca-12

51

el cas d’Alcanar, a la visita pastoral de l’any 1576, on el bisbe Izquierdo esmenta que “...troba que estan obrant la sglésia, mana que adoben lo payment de la sglésia per quant està gastat...”;51 o al Pinell de Brai l’any 1586, on el llavors canonge i oficial Gaspar Punter, anota que “...estan en obres, que fan una capella de les Ànimes (...) que los jurats feyen una capella y segristia en dita yglésia....”52 Descripció del temple parroquial i la portalada lateral L’església és d’una sola nau, fabricada completament en pedra, fins i tot la plementeria de les voltes. Es tracta d’un edifici obrat amb gran cura, tant pel que fa als materials (pedra picada) com en els detalls (les voltes, per exemple). Aquest fet cal relacionar-lo possiblement tant amb la puixança econòmica i demogràfica de la vila (l’any 1553 hi havia 98 focs,53 i el 1613 120 cases habitades i 350 persones de comunió),54 com en el fet que Vilalba era cap d’una comanda (districte administratiu) de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital, creada el segle XV i que aplegava, a més d’aquesta vila, els termes de la Fatarella, Berrús i Riba-roja d’Ebre.55 Aquesta “capitalitat” segurament esperonà als seus veïns a construir una sumptuosa i luxosa església, no escatimant gens ni mica en un material tan car com era la pedra treballada durant el segle XVI, ja que la majoria de temples es feien amb mamposteria i només s’empraven els carreus en determinats llocs, com ara les columnes, els nervis o les portalades. Els dos últims trams de les naus de Vilalba es feren a semblança de 51 52 53 54

ACTo. Visites Pastorals. Volum 18B. ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. ACTo. Visites Pastorals. Volum 36. El dia 9 d’octubre de l’any 1629 Agustí Pujol II, que llavors residia a Reus, va signar una àpoca per valor de 314 lliures, 11 sous i 10 diners a dos pagesos de Vilalba per l’estall del retaule major d’aquella parròquia. Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies..., p. 35. 55 Josep Serrano. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles xii- xix). Comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Lleida, 2000, passim.

Sant Llorenç (clau de volta de la capçalera, abans de 1540), església parroquial de Vilalba dels Arcs.

Dossiers d’Història terraltenca-12

53

la resta, perquè el conjunt tingués unitat, però es nota una gran diferència en el color del material. La hipòtesi de la realització a inicis del segle XVIII, per lligar-ho amb la portada principal, ens sembla encertada, i quadraria amb la tipologia d’arcada que trobem en el porta del cor (de dovelles encoixinades, que podem observar en cases de la Terra Alta o Queretes datables a finals del segle XVII). Destacadíssima portada principal (s’ha de descomptar les imatges dels sants, fetes després del 1936), concebuda com a retaule, executada el 1705 per Francisco Ibarguenz Unamena, mestre d’origen basc, concretament biscaí, que anteriorment havia dirigit les obres de la portalada de Calaceit.56 Un model que deuria ser utilitzat per altres mestres, doncs, podem observar una portada similar a la parroquial de Valljunquera (Matarranya), en aquest cas, però, realitzada per Joan Antoni Martín el 1707. Les voltes de la nau central i l’absis són de creueria estrellada, els nervis estan centralitzats per una clau amb representació escultòrica policromada (així com l’inici dels nervis de la volta amb caps de drac): sant Llorenç, titular de l’església a la capçalera; la Mare de Déu i l’Infant, al primer tram; sant Joan Baptista, al segon tram; santa Bàrbara amb la torre, al tercer tram. Les capelles laterals són molt petites, i apareixen cobertes amb una simple volta de creueria, amb claus decorades amb motius florals. Una línia d’imposta recorre tot el recinte interior, i no apareix on hi hauria haver l’altar major i a la part superior de la porta lateral, on potser hi havia un orgue. El retaule major fou realitzar per Agustí Pujol II a finals de la dècada dels vint del segle XVII,57 i només es conserva el peu de pedra amb l’escut de la vila i motius geomètrics d’inspiració arquitectònica. La portada lateral és d’un profund esperit classicista, doncs, amb mitjans decoratius austers l’arquitecte deixa clar la seva aposta. L’obertura d’arc de mig punt està flanquejada per dues columnes acanalades i adossades, d’ordre dòric, les quals s’aixequen sobre un pedestal. L’arcada 56 Anton Monner. “Apunts històrics...”, p. 29. 57 ACTo. Visites Pastorals. Volum 40.

Agustí Pujol II, heràldica de la vila (detall del banc del retaule major, abans de 1629), església parroquial de Vilalba dels Arcs.

Portada lateral, 1601, església parroquial de Vilalba dels Arcs.

Entaulament i fornícula superior (detall de la portada lateral, 1601), església parroquial de Vilalba dels Arcs.

Francisco Ibarguenz, portada principal, 1705, església parroquial de Vilalba dels Arcs.

58

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

és completament llisa, i als carcanyols trobem repetit l’escut de Vilalba dels Arcs, dues torres amb una porta al centre que presentaria una vila, cornada per una estrella. A sobre hi ha l’entaulament, amb arquitrau, fris amb inscripció DOMVS DEI A(nno) 1601, i cornisa. El coronament final és un templet dòric amb una mena d’obelisc a sobre (i a dins una Mare de Déu amb el Nen feta després de 1936), als laterals unes volutes amb estries que solucionen el desnivell provocat per l’alçada del templet respecte a la cornisa, i als extrems un parell de gerres en flames. La presència d’un obelisc podria suposar una coneixença de l’arquitecte de Vilalba amb les obres fetes a l’Escorial. Davant aquest darrer detall, cal recordar que l’arquitecte Martín Garcia de Mendoza (del qual ja hem parlat quan comentàvem la portalada interior de l’església de Batea) treballà durant l’any 1600 amb Pedro del Yelmo, nebot de l’arquitecte Juan de Herrera (encarregat de les obres de l’Escorial) en la construcció d’una carretera al Coll de Balaguer, finançada per la ciutat de Tortosa i la vila de Tivissa.58 Això no vol dir directament que Mendoza fos l’autor de la portalada de Vilalba, sinó que aportem aquesta dada com element a tenir present per veure els vincles estilístics presents a la zona nord del bisbat de Tortosa amb d’altres centres artístics peninsulars. Bot Notícies històriques L’edifici actual de la parròquia fou obrat, segons semblen indicar un seguit de dades epigràfiques de caire cronològic, entre els anys 1618 i el 1621, encara que la primera dada avui no es conserva perquè estava situada a la part de la capçalera retallada durant la darrera civil, per eixamplar el pas de la carretera que ve de Gandesa.59 L’església substituïa una altra obrada segurament en el moment de la conquesta cristiana de la població durant la segona meitat del segle XII. D’aquest antic edifici disposem de molt poques dades històriques, però 58 Arxiu de la Corona d’Aragó. Consell d’Aragó. Lligall 353. 59 Antoni Cortés. Bot. Notícia del meu poble. Barcelona, 1985. p. 97-98.

Vista exterior de l’església parroquial de Bot.

Volta de l’absis i del primer tram, 1590-1613, església parroquial de Bot.

Dossiers d’Història terraltenca-12

61

a través del contingut de diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI i principis del segle XVII ens podem fer una idea del seu precari estat de conservació i de la necessitat de renovar-lo, tal com esdevingué entre les dates dalt assenyalades. Les visites pastorals de l’antiga església parlen molt sovint de deficiències a la coberta del temple, com ara la inspecció feta l’any 1568: “...troba que·s plou...”.60 Onze anys després, durant la visita de 1579, el bisbe Joan Izquierdo anotava que calia “...adobar la cuberta, darrera l’altar major...” .61 I durant les visites dels anys següents es repetirà aquest manament, clar símptoma que o bé els desperfectes eren greus i els mitjans per resoldre’ls inútils, o hi havia una deixadesa manifesta dels jurats de la vila com a encarregats de mantenir l’edifici en bon estat. Així a la visita de l’any 1583, es recorda que “...no havien adobat la cuberta...” i es manava posar un sobrecel a sobre de l’altar major, dedicat a la Mare de Déu, “...de modo que no puga caure terra damunt lo altar...”; també durant aquesta visita es diu que l’abadia (nom que antigament definia la rectoria) estava enderrocada i inhabitable.62 Tres anys després s’anotava que la coberta del temple parroquial continuava en mal estat i que no s’havia instal·lat el sobrecel demanat a l’anterior inspecció.63 Finalment, a la visita de l’any 1590 es recrimina als jurats de la població (encarregats de les obres de manteniment del temple parroquial) que no havien adobat la coberta del temple, tal com se’ls havia demanat reiteradament els darrers anys, i a més també es demanava que reparessin amb argamassa el paviment de l’edifici, en mal estat de conservació.64 Curiosament, a la visita pastoral de l’any 1613, la més propera a l’inici de les obres de l’actual temple parroquial, el bisbe Alonso Márquez de Prado, va anotar en el moment d’inspeccionar l’estat en que es trobava 60 61 62 63 64

ACTo. Visites Pastorals. Volum 18. ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. ACTo. Visites Pastorals. Volum 19.

Voltes de creueria i cor, 1590-1613, església parroquial de Bot.

Dossiers d’Història terraltenca-12

63

l’edifici de la parròquia, “invenit bene”, que era una expressió llatina que volia dir que aquest estava en bon estat i que no calia esmenar cap aspecte, dada que ens pot indicar que, finalment, els problemes de la coberta s’havien solucionat.65 Però en aquesta mateixa visita s’incloïa un manament als jurats que potser els esperonà a no fer més obres de reforma en el vell temple i decidir obrar-ne un de nova planta, per acabar amb el seguit de despeses que els causava el manteniment del vell edifici medieval. Márquez del Prado va anotar que “...troba que no ·y havia sacristia y que ·y havia molta necessitat d’ella y que ja se havia manat als jurats en altres visites que la fessen, manà a dits jurats la fassen al costat de la capella del Roser, devés lo altar major, o en altra part...”. Fos aquest manament episcopal o no el detonant per obrar un nou temple parroquial a Bot, aquest sembla que s’acabà en poc temps (uns tres o quatre anys), ja que l’interior de l’edifici mostra una clara unitat constructiva, sense talls visibles. De fet, el nou temple sembla que era més gran que l’antic per tal d’encabir l’augment de feligresos a causa del creixement demogràfic esdevingut a la vila de Bot durant la segona meitat del segle XVI, ja que en el fogatge de l’any 1553 hi consten 57 cases que paguen l’impost66 i el bisbe Márquez anota en la visita esmentada de l’any 1613 que hi havia 103 cases habitades i 313 persones amb edat de rebre la comunió (majors de 7-8 anys). A través del contingut de les visites també podem fer-nos càrrec de l’evolució de les advocacions dels altars del temple parroquial, tant de l’antic com en el nou. Per exemple, a la visita de l’any 1561 s’anota l’existència de cinc altars, dedicats el major a la Mare de Déu i els secundaris a sant Blai, les Ànimes, el Sant Crist i sant Cristòfol.67 A partir de la visita de l’any 1579 el nombre d’altars es manté però la darrera advo-

65 ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. 66 Josep Iglésies. El fogatge de 1553. Vol. II. Barcelona, 1981, p. 179. 67 ACTo. Visites Pastorals. Volum 14.

Portada, cap a 1610, església parroquial de Bot.

Cristòfol II i Baltasar Bruel, Portada, 16121619, església parroquial d’Aldover.

Lleonard Bosch, portada de l’antiga església de Sant Cristòfol de Barcelona, 1568, Museu Nacional d’Art de Catalunya. (Servei Fotogràfic del Museu).

Cassetons amb motius florals (detall de la portada, cap a 1610), església parroquial de Bot.

Dossiers d’Història terraltenca-12

67

cació desapareix, substituïda per la Mare de Déu del Roser,68 potser fruit d’alguna reforma constructiva, tal com es desprèn del manament episcopal esmentat anteriorment, i que donava a entendre que aquesta capella estava obrada més enllà del recinte del temple medieval. Finalment, quan es féu la nova parròquia s’amplià el nombre de capelles a sis, sota les següents advocacions, recollides a la visita pastoral de l’any 1638: l’altar major, dedicat a la Mare de Déu, i els laterals al Roser, sant Antoni i sant Blai, sant Miquel i les Ànimes, la Purificació de la Mare de Déu i el Sant Crist.69 Descripció del temple actual i la portalada És un edifici d’una única nau amb tres trams coberts amb simple volta de creueria i l’absis, cosa que produeix l’obertura de quatre capelles laterals per banda, amb un passadís entre elles i també amb volta de creueria. Els nervis de les voltes estan centralitzats per una clau amb representació escultòrica, de qualitat bastant baixa: una Mare de Déu amb l’Infant i un parell d’àngels, amb una data a la part superior (1619), a la capçalera; l’escut heràldic de la vila, amb un bou, les lletres BOT i la data de 1621 al primer tram; i la resta tenen un motiu floral, així com sis de les capelles laterals (totes menys les que correspondrien al cor, una perquè fou substituïda per l’escala del mateix cor i l’altra perquè és molt baixa). La porta principal del temple s’obre al lateral de l’epístola. L’obertura d’arc de mig punt està flanquejada per dues columnes adossades i acanalades en la part inferior, d’ordre dòric, les quals s’aixequen sobre un pedestal (aquesta part ofereix un aspecte estrany, potser degut a una restauració agressiva). L’arcada presenta un intradós decorat amb tretze cassetons amb motius florals, en canvi, els carcanyols estan llisos. A sobre hi ha l’entaulament, amb arquitrau i fris sense decoració, i el frontó està trencat a la part central, fet que permet el sorgiment d’un templet 68 ACTo. Visites Pastorals. Volum 19. 69 Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies..., p. 10-11.

68

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

(coronat per petits obeliscos) amb fornícula que allotja el sant titular de la parroquial (l’obra actual és contemporània). Aquesta manca de decoració de la portalada mostra un resultat similar a la de l’església parroquial d’Aldover (comarca del Baix Ebre), obrada gairebé en el mateix moment en que també es construïa la parròquia de Bot, ja que el temple parroquial d’Aldover fou construït entre els anys 1612 i 1619 per dos arquitectes tortosins: Cristòfol II i Baltasar Bruel.70 Les similituds entre les dues portades hi són, malgrat que la d’Aldover ofereix actualment un coronament triangular que no tenia abans de la Guerra Civil, ja que llavors tenia una fornícula central (a l’igual que Bot) amb la imatge de sant Jordi, patró de la població. En ambdues portalades hi ha una deliberada manca de decoració, duta a l’extrem a Aldover, on no hi ha ni tant sols la decoració vegetal dels cassetons. En ambdues s’usen elements comuns: un basament quadrangular amb motllures, columnes d’ordre toscà (llises a Aldover, amb acanaladures a la part baixa del fust a Bot), un entaulament i un frontó amb una fornícula central (desaparegut en el cas d’Aldover); però també hi ha diferències (com el fet que les columnes adossades facin sortir l’entaulament pels extrems a Bot, i, en canvi, a Aldover trobem un entaulament pla però que surt de l’eix de la paret). Aquest model arquitectònic, de tipus clàssic, també es troba en altres esglésies catalanes, com en la portada que Lleonard Bosch féu el 1568 per a l’església barcelonina de Sant Cristòfor, (procedent del carrer Sant Pere més Alt), avui conservada al magatzem del Museu Nacional d’Art de Catalunya (amb número d’inventari 24274). El propi Lleonard Bosch realitzava portades molts semblants en dates més tardanes, vegeu la de l’església de Sant Cristòfol de Begues, realitzada el 1579; o la de l’antiga parroquial de Sant Esteve (avui de Santa Maria) de Cervelló, cobrada el 1587 mentre realitzava la parroquial de Castelldefels.71 El 70 Joan-Hilari Muñoz. “L’església parroquial d’Aldover (Baix Ebre). Un exemple poc conegut d’arquitectura tardo-renaixentista”, Taüll, 13 (desembre 2004), p. 21-22. 71 Juan Ainaud - Josep Gudiol Ricart - Frederic Pau Verrié, La ciudad de Barcelona,

Dossiers d’Història terraltenca-12

69

domini del llenguatge classicista, evidenciat en la decoració austera, ha portat a algun autor a escriure que la portada de Cervelló ofereix un “renaixement senzill i matusser”.72 La Fatarella Notícies històriques El principal motiu que impulsà la construcció de l’actual temple de la vila de la Fatarella fou el mandat fet als jurats d’aquella vila pel jove cardenal i bisbe de Tortosa, Agustí de Spínola,73 mentre feia una visita pastoral a aquesta parròquia el mes de maig de l’any 1625.74 El contingut d’aquesta ordre, que no podem transcriure íntegrament a causa del precari estat de conservació del document, venia a dir que, a causa de la petitesa del temple existent en aquells moments calia obrar un nou edifici per allotjar el creixent nombre d’habitants. En el fogatge de l’any 1378, hi consten 66 focs i, segons esment d’aquella mateixa visita de l’any 1625, llavors hi havia cent cases habitades y 297 “persones de comunió”. També es remarcava en aquesta ordre episcopal el fet que ja feia temps que es demanava una renovació del temple ja que, per exemple, en una visita anterior feta pel bisbe Alonso Márquez de Prado el dia 14 de novembre de l’any 1613, quan es controlava l’estat de l’edifici, el prelat deia que “troba que·s plovia devés lo altar major, manà als jurats que dins dos mesos reconeguen la iglésia en la part que·s plou, de manera que Madrid, 1947, vol. II, p. 196-197; José Mª Madurell Marimon, “Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la aquitectura”, Estudios y Documentos de los Archivos de Protocolos, I, 1948, p. 191-197; Vicente A. Medina Vicioso, El castillo de Aramprunyá y su término en la historia. Begas, Barcelona, 1982. 72 Vegeu: Montserrat Pagès i Paretas, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, 1992, p. 354-355. 73 Havia estat nomenat bisbe de Tortosa el 1623 amb només 27 anys d’edat, fet que l’obligà a demanar una dispensa del Papa per no arribar a l’edat mínima exigida per ser nomenat prelat. Ramon O’Callaghan. Episcopologio de la Santa Iglesia de Tortosa. Tortosa, 1896, p. 172. 74 ACTo. Visites Pastorals. Volum 40.

Pere Julià, voltes estrellades, 1628-1631, església parroquial de la Fatarella.

Dossiers d’Història terraltenca-12

71

no·s ploga”.75 A més en el seu mandat de renovació del temple, el bisbe Spínola també donava permís als jurats per a què poguessin emprar en la seva construcció diverses partides de diners destinades originàriament a fer efectives demandes testamentàries o obres pies. De fet, no sabem gaire cosa de les característiques de l’antiga església parroquial de la Fatarella, només podem aportar algunes dades bàsiques: Els primers esments que tenim d’ella corresponen al pagament de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280.76 Durant el darrer quart del segle XIV un fill del poble, mossèn Pere Pasqual hi fou rector, a més de capellà reial de Pere III, fruit de la seva activitat al capdavant de la parròquia és la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, una interessant mostra escultòrica de finals del segle XIV.77 A la visita feta per Márquez de Prado l’any 1613, el text de la qual està en molt més bon estat que el de la visita del bisbe Spínola, es descriuen cinc altars: el major dedicat a sant Andreu i quatre de menors, respectivament, sota les advocacions de la Mare de Déu del Roser, de sant Miquel, del Sant Crist, i de sants Abdó i Senen. També en aquesta inspecció es fa un interessant esment a l’existència d’un cor elevat a l’antic temple parroquial, el qual tenia una porta d’accés directa des del carrer, fet que suposava que hi poguessin accedir persones sense control, cosa que el bisbe Márquez, va manar als jurats que “la porta per aont se entra de la vila al chor, se tanque ab paret dins un mes y que la escala ab que ara se puja la chor se lleve, ab lo que y haurà més spay en la iglésia per a la gent y se fassa un caracol en la part aont parexerà al rector y jurats més convenient, dins tres mesos”.78 Segons tots els indicis, el manament del bisbe Spínola no va tardar a complir-se, ja que les obres començaren el 1628 i acabaren en una pri75 ACTo. Visites Pastorals. Volum 36. 76 Aa. Dd. Catalunya Romànica, vol. XXVI. Barcelona,1997, p. 65. 77 Aa. Dd. La Mare de Déu de la Misericòrdia. En el segon centenari de l’erecció de la seva Capella. 1793-1993. Barcelona, 1994. 78 ACTo. Visites Pastorals. Volum 36.

Pere Julià, volta de la capçalera, 1628-1631, església parroquial de la Fatarella.

Taller de Pere Julià, trona, 1628-1631, església parroquial de la Fatarella.

74

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

mera fase el 1631.79 De fet, en la visita pastoral de l’any 1638 no es diu en cap moment que s’estan portant a terme feines de construcció80 i les obres sembla que no es reprendran fins la dècada dels seixanta del segle XVIII, a causa segurament de les dificultats econòmiques i polítiques causades per la Guerra dels Segadors i la de Successió. També hem de dir que mitjançant una breu notícia bibliogràfica sabem el nom de l’arquitecte encarregat de la primera part de les obres de la parròquia de la Fatarella: el mestre Pere Julià, el qual a més l’any 1628 també era mestre d’obres de l’església de Flix.81 Aquest arquitecte, juntament amb el seu germà gran Enric, treballaren plegats entre els anys 1637 i 1639 a la Seu de Lleida com a mestres d’obres, encara que Enric fou el titular del càrrec entre els anys 1633 i 1642.82 Descripció de la parròquia de la Fatarella L’interior de l’església manté una clara unitat d’estil i només alguns detalls ens assenyalen l’existència d’aquestes dues etapes constructives: Al presbiteri i al primer tram de les naus, la clau de volta central presenta decoració escultòrica (sant Andreu i la Puríssima, respectivament), a la resta de trams les claus mostren decoració vegetal estilitzada. A les capelles laterals en el primer tram, les claus presenten motius vegetals i volutes típiques de les decoracions de principis del segle XVII, en canvi, a partir del segon tram les claus presenten decoració en rocalla, característica de la segona meitat del segle XVIII. A l’exterior, entre el primer tram i el segon es nota un lleu canvi en 79 Aa. Dd. La Fatarella. Una visió general. Tarragona, 1995, p. 107. i Rafael Ruana. “Arquitectura renaixentista a la Fatarella”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 27, (1er. semestre de 1998), p. 20-23. 80 Joan-Hilari Muñoz. Les parròquies..., p.37-38. 81 Joan Cavallé. “Notícia sobre l’arquitecte Joan Munter”, Quaderns d’Història Tarraconense, XIV (1996), p.195. 82 Gabriel Alonso. Los maestros de “La Seu Vella de Lleida” y sus colaboradores. Lleida, 1976, p. 314.

Taller de Pere Julià, sant Andreu (detall de la volta de l’absis, 1628-1631), església parroquial de la Fatarella.

76

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

el paredat, element que reafirma aquest tall cronològic. Es tracta d’un temple que disposa d’una tipologia similar a la de les esglésies realitzades a la Terra Alta durant la segona meitat del segle XVI. A partir d’uns suports “clàssics”, com pilars quadrangulars i arcs faixons de mig punt, les voltes troben una solució dins la tradició gòtica. Són esglésies d’una nau única amb capelles laterals obertes entre els contraforts, però que estan unides per minúscules portes, i això dóna l’efecte fals de nau lateral. La nau central és més alta que les capelles laterals, fet que permet obrir finestres per a l’entrada de llum. La nau central està coberta de diferents trams de voltes estrellades (quatre més l’absis), amb tota la plementeria feta amb pedra, ja sigui nervis i pannes, a l’igual que Vilalba i la Pobla de Massaluca. La porta lateral exterior, amb pilastres llises, dintell dovellat i templet superior coronat per un frontó semicircular, és del segle XVIII. També cal destacar la trona de la banda de l’epístola, un ampit de pedra de la primera meitat del segle XVII. La seva base sembla una cornisa invertida, formada per oves, i a sobre una mena de fris inspirat en el motiu “grotesc” de les ones, però confrontades. En el frontal apareix l’escut de la vila al centre, sobre unes cartel·les cargolades (motiu típicament heràldic que intenta imitar el cuir), amb la representació d’una torre, una estrella a sobre i les lletres FATA / RELLA; als laterals quatre motius florals, que tenen semblança amb les decoracions que s’acostumen a emprar en les claus de volta. Als laterals, sobre altres cartel·les cargolades, en un hi ha una Maria, amb les lletres M i A entrellaçades, i una corona a damunt. Valoracions finals La comarca de la Terra Alta presenta un remarcable conjunt d’esglésies renaixentistes que mostren l’evolució d’aquest estila Catalunya: des de una introducció progressiva d’elements clàssics dintre d’una església obrada seguint els cànons del gòtic, com passa als dos darrers trams de la parròquia d’Horta de sant Joan, fins a un temple parroquial com el de la Fatarella on s’observa poc a poc la dissolució

Dossiers d’Història terraltenca-12

77

de les darreres reminiscències goticistes a l’interior i entrem de ple en el barroc, ben pregon a la seva façana, obrada ja en ple segle XVIII. Entremig d’ambdós exemples tenim una bona mostra de solucions constructives aplicades a edificis religiosos: un treball acurat de la pedra tallada als murs i voltes, com a Vilalba dels Arcs; pedra picada aplicada només a la façana i a les voltes com a la Pobla de Massaluca, o carreus només a les parets exteriors, elements de suport i nervis de les voltes com a Bot. Per tant, ens trobem davant d’un complet (i divers) conjunt d’edificis religiosos obrats durant els segles XVI i els primers trenta anys del segle següent. També hem analitzat un element constructiu solt, la portalada de l’església parroquial de Batea, que segurament a causa de la seva qualitat fou reaprofitada durant les obres de construcció de la nova parròquia durant el segle XVIII, preservant així de la destrucció una interessant mostra arquitectònica de finals del segle XVI. No va passar el mateix amb d’altres elements obrats durant aquella època, com la nova capella i sagristia obrades a la parròquia del Pinell de Brai, segons detecta la visita pastoral de l’any 1586. Aquests elements renaixentistes, i d’altres que desconeixem encara, van desaparèixer quan moltes parròquies de la comarca (Pinell de Brai, Gandesa, Arnes, Corbera o Prat de Comte) van ser totalment renovades o van sofrir dràstiques reformes a partir de la segona meitat del segle XVII. Tot i les noves aportacions i lectures que hem fet d’aquests edificis conservats, la irreparable pèrdua dels arxius locals de la zona ens ha impedit precisar més autories, cronologies i d’altres elements bàsics per conèixer l’evolució constructiva d’aquestes interessants mostres d’arquitectura del Renaixement català, tot i que hem apuntat connexions amb destacats artistes del moment com ara l’arquitecte i escultor Martín Garcia de Mendoza, mestre major de les obres de la Seu de Tortosa i la portalada de Batea o Miquel Rubiol, un deixeble de Cristóbal de Salamanca, autor del cadirat del cor de la Catedral de Tortosa i les seves possibles relacions amb la decoració escultòrica de la portalada de la Pobla de Massaluca

78

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

Esperem que tot plegat serveixi per a que aquests valuosos edificis siguin més apreciats i coneguts per tothom, ja que es troben situats en una comarca (la Terra Alta) i una regió (les Terres de l’Ebre) encara avui en dia per descobrir. Tortosa- el Palau d’Anglesola, juliol de 2007. Fonts i bibliografia Fonts: Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Visites Pastorals. Volums núms. 8, 13,14, 18, 18B, 19, 22, 23, 36, 39 i 40. Arxiu Històric Diocesà de Tortosa (AHDTo) Causes Beneficials. Horta. Caixa 2; Benifet de la Concepció de la Mare de Déu, fundat per Lluís Amargós. Causes Beneficials. Vilalba dels Arcs. Caixa 3; Benifet de sant Joan Baptista, fundat per Domènec Vilanova. Bibliografia: Aa. Dd. Cants tradicionals de Vilalba a la romeria de Berrús. Gandesa, 1988. —Catalunya Romànica, vol. XXVI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana 1997. —La Fatarella. Una visió general. Tarragona, 1995. —La Mare de Déu de la Misericòrdia. En el segon centenari de l’erecció de la seva Capella. 1793-1993. Barcelona, 1994. Ainaud, Juan - Josep Gudiol Ricart - Frederic Pau Verrié, La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947, vol. II, p. 196-197. Alonso, Gabriel. Los maestros de “La Seu Vella de Lleida” y sus colaboradores. Lleida, 1976.

Dossiers d’Història terraltenca-12

79

Carbonell, Marià. L’arquitectura classicista a Catalunya 1545-1659, Barcelona, 1989 (col·lecció de tesis doctorals microfitxades, núm. 967, 1991). Cavallé, Joan. “Notícia sobre l’arquitecte Joan Munter”, Quaderns d’Història Tarraconense, XIV (1996), 163-196. Clarà, Josep i Miquel Àngel Alàrcia. “ La reixa de l’altar major de la Catedral de Tortosa”, D’art, 14 (1988), 181-192. Cortés, Antoni. Bot. Notícia del meu poble. Barcelona: 1985 Fuguet, Joan. Templers i Hospitalers, II. Guia de les Terres de l’Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona, 1998. Garcia, Ma. Teresa. La visita pastoral a la diócesis de Tortosa del obispo Paholac. 1314. Castelló, 1993. Garriga, Joaquim “L’arquitectura religiosa gòtica del segle xvi”. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II (Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, 2). Barcelona, 2003. Gil, Yolanda. Arquitectura Barroca en Castellón. Castelló, 2004. Iglésies, Josep. El fogatge de 1553. Vol. II. Barcelona, 1981. Liaño, Emma. Inventario artístico de Tarragona y su provincia. 3 vols. Madrid,1983. Madurell Marimon, José Mª, “Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura”, Estudios y Documentos de los Archivos de Protocolos, I, 1948, p. 191-197. Martínez Subías, Antonio. La plateria gótica en Tarragona y provincia. Tarragona, 1988. Medina Vicioso, Vicente A., El castillo de Aramprunyá y su término en la historia. Begas, Barcelona, 1982. Monlleó, Àngel. “La fàbrica de l’església parroquial d’Orta de sant Joan (Tarragona). Etapes constructives”, Actas del XI Congreso Español de Historia del Arte. El Mediterraneo y el Arte Español. Valencia.( Septiembre 1996). Edició de l’any 1998, p. 475-477. Monner, Anton. Gandesa i la Fontcalda. Tarragona, 1995. —“Apunts històrics de Vilalba dels Arcs”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, 36. Calaceit, 2002, p. 26-34.

80

Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra Alta: Esglésies i Portalades

Muntada, Anna i Elisa Varela. “Entorn del projecte de ‘l’obra nova’ del Palau de la Generalitat. El memorial de 1603”, Locus Amoenus, 2 (1996). Bellaterra:Universitat Autònoma de Barcelona, p. 141-153. Muñoz, Joan Hilari. “La custòdia renaixentista de l’església parroquial d’Horta de Sant Joan. Noves aportacions”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 38, (2on. semestre de 2003), 25-29. —“La població de la vegueria de Tortosa, segons el fogatge de 1515”, Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló, 2004, p.169-182. —“L’església parroquial d’Aldover (Baix Ebre). Un exemple poc conegut d’arquitectura tardo-renaixentista”, Taüll, 13 (desembre 2004), p.21-22. —Les parròquies de la Terra Alta a mitjans segle xvii. La visita pastoral de 1638 i l’impacte de la Guerra dels Segadors. Calaceit, 2004. —“Un acord per brodar dues dalmàtiques per a l’església parroquial del Pinell (any 1582)”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 41, (2on. semestre de 2004) [2005], 32-34. —“El pintor Joan de Borgonya al bisbat de Tortosa: els retaules d’Horta de Sant Joan i Arenys de Lledó”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXII, en premsa. O’Callaghan, Ramon. Episcopologio de la Santa Iglesia de Tortosa. Tortosa, 1896. Olucha, Ferran, “Algunes dades més sobre l’església de Vilafamés”, Montornés. Butlletí de l’Associació Cultura La Balaguera, La Pobla Tornesa, 1993 Pagès i Paretas, Montserrat, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Barcelona, 1992, Pérez, Lorenzo. “De artistas y constructores”, Boletín de Historia y Geografia del Bajo Aragón, I (1908). Puig, Roser. Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset i Gandesa. Barcelona, 2000. Puig, Isidre. “La darrera activitat constructiva a la Seu Vella i l’arquitectura a la Lleida del segle XVIII”, a Seu Vella, 4, Lleida,

Dossiers d’Història terraltenca-12

81

2002-2003, p. 67-333. Ruana, Rafael. “Arquitectura renaixentista a la Fatarella”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, núm. 27, (1er. semestre de 1998), p. 20-23. Serrano, Josep. La Pobla de Massaluca (Terra Alta). Barcelona, 1994. —Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles xii- xix). Comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Lleida, 2000. Simó, Carles i Àngels Torrents. Inventaris d’arxius parroquials de la diòcesi de Tortosa i de l’Alta Ribagorça. Barcelona, 2006. Tosas, Ma. Teresa. Alcanar. Església parroquial Sant Miquel. Alcanar,1995. Vidal, Jacobo. “Assaig de panorama de les arts a la Tortosa del Renaixement”, a Cultura i art a la Tortosa del Renaixement. Tortosa, 2005 Yeguas, Joan. “Sobre Joan de Sobralde i Jeroni Xanxo, autors de les portades renaixentistes del claustre de la Seu Vella de Lleida”, Seu Vella, 1, 1999, p. 147-179. —“Sobre l’escultor Martí Díez de Liatzasolo (Circa 1500-1583)”, Locus Amoenus, 5, 2000-2001 p. 179-194. —“Escultura a l’església cerverina de Santa Maria entre 1500 i 1750”, Miscel·lània Cerverina, 17, 2004, p. 67-126 —“Escultura al Pla d’Urgell entre 1500 i 1640”, Urtx, 19, 2006, p.145174. —“Fragments d’art: esteles funeràries al Pla d’Urgell, picapedrers al voltant del 1600, llindes curioses del segle XVIII i un panteó modernista a Vila-sana”, Quaderns de «El Pregoner d’Urgell», 20, Bellpuig, 2007, p. 75-90.

índex Pròleg a un bon estudi d’arquitectura d’època moderna............................................................... 3 L’art del Renaixement a la terra alta ........................ 7 Un estat de la qüestió................................................................... 7 Característiques generals de les esglésies analitzades............... 14 Agraïments................................................................................. 15 Les portalades i les esglésies renaixentistes de la comarca............................................................................... 17 Horta de Sant Joan..................................................................... 17 Notícies històriques................................................................... 17 Els dos darrers trams del temple, el cor i la porta d’accés a la sagristia....................................................... 23 Les dues portalades del temple . ............................................... 27 Un relleu de santa Margarida a la plaça.................................. 29 Batea.......................................................................................... 29 Una portalada renaixentista reaprofitada................................. 29 La Pobla de Massaluca.............................................................. 33 Notícies històriques................................................................... 33 Descripció del temple parroquial ............................................. 37 La portalada.............................................................................. 39



Vilalba dels Arcs........................................................................ 46 Notícies històriques................................................................... 46 Descripció del temple parroquial i la portalada lateral........... 51 Bot.............................................................................................. 58 Notícies històriques................................................................... 58 Descripció del temple actual i la portalada.............................. 67 La Fatarella................................................................................ 69 Notícies històriques................................................................... 69 Descripció de la parròquia de la Fatarella............................... 74 Valoracions finals...................................................................... 76

Fonts i bibliografia.............................................................. 78 Fonts:......................................................................................... 78 Bibliografia:............................................................................... 78 índex.......................................................................................... 83