40 I 4 I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I
DIARI DE BALEARS DISSABTE, 4 DE DESEMBRE DEL 2010
Lluc: centre espiritual de l’Illa
Margalida Castells
dB
diari de Balears
de Ruta
La Mare de Déu de Lluc és la més visitada de l’Illa i el monestir on es troba té una intensa càrrega espiritual. Als excepcionals valors religiosos, el municipi d’Escorca pot afegir-hi els valors etnològics, naturals i culturals de la serra de Tramuntana. Tot plegat són múltiples raons per pujar al sostre de l’Illa, gaudir de l’aire pur i endinsar-se a la Mallorca tradicional. El topònim que dóna nom a aquest conegut monestir es remunta al segle XIII, quan, segons la llegenda, un jove pastor va trobar una talla de la Mare de Déu seguint unes llums al cel que li indicaren el lloc. Després de portarla a la petita església de Sant Pere d’Escorca, la talla va desaparèixer i fou novament trobada al lloc de la troballa original. Aquest episodi excepcional va suposar que el lloc esdevingués un idolatrat lloc d’oració i que, amb el temps, s’hi aixecàs una capella. Les donacions de devots feligresos i enriquits propietaris rurals de la co-
marca –coneguda en temps dels àrabs com Al-luc, que vol dir lloc sagrat i d’on, amb més probabilitat, sorgeix el topònim– varen engrandir el monestir, fins on nombrosos pelegrins acudien per demanar un favor celestial o complir una promesa. Avui dia, Lluc és encara el principal centre religiós de Mallorca, imprescindible destinació de peregrinació entre devots residents i turistes, i per a molts és símbol de la mallorquinitat. Són moltes les persones que hi pugen a peu des de tots els racons de l’Illa per demanar ajuda a la Mare de Déu de Lluc o per complir una promesa. L’actual monestir de Lluc, propietat dels Missioners dels Sagrats Cors, és un edifici barroc amb algunes modificaciones realitzades per l’arquitecte català Antoni Gaudí seguint les tendències modernistes de principi de segle XX. La part més antiga del conjunt arquitectònic són les construccions porticades que es troben als laterals de la plaça dels Pelegrins. A la planta baixa d’aquestes porxades es poden veure les quadres on s’allotjaven els animals que transportaven els devots, i el pis superior està ocupat per cambres amb balcons que donen a una galeria amb rústica coberta sostinguda per sòlides bigues vistes. Aquestes estances encara avui fan part de l’hostatgeria del mo-
FITXA INICI I FINAL: Monestir de Lluc. DURADA: Dues hores. DIFICULTAT: Fàcil. PUNTS D’INTERÈS: monestir de Lluc, talla de la Mare de Déu de Lluc, Museu de Lluc, plaça dels pelegrins. Als voltants es poden visitar els misteris del rosari, el Jardí Botànic de Lluc, el santuari d’Almallutx, Sant Pere d’Escorca i el salt de la Bella Dona.
nestir. És imprescindible la visita a l’església del monestir, on es troba la imatge gòtica de la Mare de Déu de Lluc. Amb un poc de sort, si assistim a la salve diària o a la missa dominical, sentirem cantar el cor dels blavets, els nins cantors anomenats així pels vestits blaus, que estudien i fan feina al monestir. Vora el santuari hi ha un promontori que reuneix els misteris del rosari mitjançant un espectacular camí esgraonat que culmina al puig de la Trobada, lloc on se suposa que es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Val la pena visitar el museu del monestir, que allotja una interessant col·lecció etnològica de vestits pagesos, ventalls, joies, ofrenes, imagineria religiosa, peces ceràmiques i pintura mallorquina, com també numismàtica i troballes arqueològiques de la zona. A la zona de la font Coberta, a escasses passes del monestir, es troba l’antiga casa rural de Ca l’Amitger, centre d’estudis i d’interpretació del medi natural que realitza diverses activitats relacionades amb la natura i mostra una exposició de temes ambientals. També recomanam reservar un temps per recórrer el Jardí Botànic de Lluc. El monestir està envoltat de paratges naturals propis de l’alta muntanya mallorquina i permet
iniciar nombroses excursions, com l’ascens al puig Roig, al cim del puig Ofre o al puig de Massanella. Sant Pere d’Escorca és una de les construccions religioses més antigues de l’Illa i un bell exemple de gòtic primitiu, ja que es remunta a l’any 1283. A la carretera que porta a Andratx trobarem els embassaments de Cúber i el gorg Blau, la concentració d’aigua dels quals afavoreix el desenvolupament de nombroses espècies vegetals i animals d’interès. En aquest tram de carretera es pot veure el santuari talaiòtic d’Almallutx, en el qual es varen descobrir restes d’onze estructures, a més d’una columna de més de tres metres d’altura. Als amants de l’arqueologia recomanam també la visita a la coveta dels Morts, lloc d’enterrament dels primers mallorquins, que es troba ben a prop de l’àrea recreativa de Menut. La carretera a Inca permet conèixer l’hermós paratge del salt de la Bella Dona, un precipici que exerceix d’excepcional mirador cap al centre de l’Illa, a la vegada que emmarca una hermosa llegenda, segons la qual un pagès gelós hi va abocar la seva dona quan ambdós marxaven en peregrinació al santuari, però en arribar-hi, trobà la seva dona resant tranquil·lament davant la imatge de la Mare de Déu.•
40 I 4 I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I
DIARI DE BALEARS DISSABTE, 11 DE DESEMBRE DEL 2010
El Fangar, la gran possessió de Manacor Gaspar Valero
dB
diari de Balears
de Ruta
Començam la passejada al poblet manacorí de Son Macià. Des de la plaça de l’Església, si miram el temple parroquial del Sagrat Cor, anam pel carrer de l’esquerra, denominat de Sant Martí. Dos minuts després, sortim del poble i avançam per un camí de carro que enllaça amb un camí ample i asfaltat, que agafam per l’esquerra; és identificat per un cartell amb el nom de camí de la Mola. Camí endavant, després d’una pujadeta, a la dreta queda Cas Ferrer i després el camí de Can Negre. Just després arribam al coll d’en Vallbona, amb un creuer de camins. Continuam en línia recta i, immediatament, a l’inici de la davallada, es troben les barreres de la finca del Fangar, amb un portelló a l’esquerra per al pas de vianants. Aquesta barrereta representa el triomf del diàleg i del dret de pas per un camí que ha estat objecte de plets des de fa més de quaranta anys. Després de la barrera, ja per dins el Fangar, anam per un camí de carro sense asfalt; a l’esquerra, deixam un camí que va als sementers amb noves plantacions d’oliveres. Cinc minuts més endavant, a la dreta es troba un pou, amb una pica abeurador allargassada i una gran corriola de fusta amb manivela. Un minut més endavant, hem de posar atenció, perquè, seguint les indicacions en forma de pintura groga, abandonam el camí principal, que s’apropa a les cases i enllaça amb el camí de Son Prohens, i voltam a l’esquerra. En aquesta nova orientació, després de passar pels sementers de conreu del pla de l’Hort, arribam en tres minuts a l’Hort Vell, amb un primer sembrat hortícola que té les plantes identificades amb cartells. Deixam un camí a la dreta i continuam en línia recta. El camí dissenya una volta a la dreta i una altra a l’esquerra, amb un altre hortet a la vora. En un propera cruïlla, anam per l’esquerra, entre pins, ullastres, mates i llampúdol; mentrestant, a l’esquerra, una pleta de bosc és ocupat per porcs i truges. Són els paisatges de la contrada dita el Revellar. A la dreta, llunyanes, apareixen les cases del Fangar, que actualment són objecte d’obres. Seguim la tendència
a l’esquerra, amb pins i ullastres pels voltants. En el proper creuer, voltam a la dreta, i quatre minuts després, s’acaba el pinar i entram en el domini dels garrovers, amb el figueral de Son Brau a l’esquerra. Tres minuts més i enllaçam amb el camí ample, denominat camí de la Plana i també camí del Puig de Lanar. En aquest punt, a la dreta tenim les cases de la possessió del Fangar, llunyanes. La presència de les cases ens permet recordar alguna nota històrica. L’alqueria del Fangar es documenta el 1323, quan ja constava a nom de Nicolau Trullols, la família del qual en tingué la propietat fins al 1896. El 1406 era de Nicolau Trullols, manacorí, qui es queixà al lloctinent Roger de Montcada “per contra els habitants de les dues viles davantdites (Manacor i Felanitx) perquè sense permís seu tallaren arbres de la finca, el Fangar, i pesquen amb verí de baladre a l’estany, comunicat amb la mar, de cala Murada”.
Apunts històrics L’any 1490 l’alqueria era de Jaume Trullols, qui fou afectat per una greu demència. El seu fill Nicolau i els seus gendres Llorenç i Jaume Vives acudiren al governador i li suplicaren que els fos lliurada l’administració dels béns del dit Jaume. Segons un testimoni del plet, recollit per Ramon Rosselló Vaquer, “si hagués tengut bon natural ab la possessió que tenia franca de censal era per fer la major casa del Regne per tan poca despesa e gran rebuda e ell ha fet lo contrari per sa demència e follia”. El 1713, Nicolau Trullols i Dameto, cavaller d’Alcàntara i marquès de la Torre, destinà a rotes una zona de pinars i garrigues de la seva possessió anomenades les Rotes del Pinar. El 1896 adquirí el Fangar Gaspar Bonnín Miró, un indiano originari de Felanitx. D’aquest passà al seu fill, Pere Bonnín Armstrong. El 1991 la finca fou adquirida, per aportació, a la societat mercantil Bonarms SA. Té una extensió aproximada de 1.200 quarterades. A l’enllaç amb el camí de la Plana, no anam pel camí ample, sinó que, en línia recta, avançam per un camí, denominat de Son Hereu, que té la vista del puig de Sant Salvador com a teló de fons. Alguns minuts així, a la dreta deixam el portell de la vinya i, tres minuts més endavant, voltam a l’esquerra, ja vora la partió de Felanitx. Ja en la nova posició, la pareteta del canvi de propietat i de municipi queda a la dreta i després deixa pas a una reixa vella. Avançam per la zona dita el Pla
d’Almallia i, camí endavant, iniciam una pujadeta. La vegetació, fins ara sementers amb garrovers, canvia radicalment i es converteix en garriga, amb estepa llimonenca, xiprell, aladern i romaní, entre d’altres espècies. Davallam del turonet i, set minuts més avall, enllaçam amb el camí de carro, a prop del torrent de les Piques, on voltam a l’esquerra. Immediatament, el nou camí volta a l’esquerra i després a la dreta. Quatre minuts més endavant, enllaçam novament amb el camí de la Plana, que agafam per la dreta, mentre que el denominat Hort Nou queda a l’esquerra. Deixam un camí secundari a l’esquerra i, en la propera cruïlla, continuam en línia recta. Nou o deu minuts més endavant, arribam a un entreforc de tres camins, on anam pel de l’esquerra, pel camí del Puig de Lanar. Dos minuts més endavant, anam recte, deixant de banda un camí a
FITXA INICI: Son Macià. FINAL: antiga escola rural del Puig de Lanar. Ma-4.014, a prop del km 3,500. DIFICULTAT: fàcil per camins de carro. DURADA: tres hores. PUNTS D’INTERÈS: poblet de Son Macià, paisatges del Fangar, antiga escola rural del Puig de Lanar.
l’esquerra, que va pel puig dels Cards, i un altre a la dreta. Mentrestant, el pinar ens engoleix, i notam la presència d’algunes arboceres. A uns nou minuts del remarcat entreforc de tres camins, arribam a la important barrera, baixa i de metall, que marca la
sortida de la possessió del Fangar i l’entrada en la del Puig de Lanar. A l’esquerra queda el torrent i, a uns vuit minuts de la barrera, observam a l’esquerra un assut o presa que permet controlar les torrentades. Dos minuts després, posam atenció a una cruïlla, perquè anam per l’esquerra, seguint la indicació que diu Puig de Lanar; aquesta nova via ens deixa dins el torrent, mentre a la dreta s’alcen les cases de la possessió del Puig de Lanar. Passam una barrereta i després voltam a l’esquerra fins que, dos minuts més endavant, arribam a la barrera gran que ens deixa vora l’antiga escola rural del Puig de Lanar, que queda a la dreta. L’escola ha estat recuperada per a activitats didàctiques i dels veïns. A un centenar de metres es troba la carretera de Portocristo a Portocolom (Ma-4.014) vora el km 3,500, on acabam l’excursió.•
40 I 4 I CULTURA > ESPECTACLES I OCI I AGENDA I CINEMA I TELEVISIÓ I
DIARI DE BALEARS DISSABTE, 18 DE DESEMBRE DEL 2010
Camí cap al puig de l’Alzinar Tomàs Vibot
dB
diari de Balears
de Ruta
Avui us proposam una excursió de poca durada i circular per un paratge força atractiu paisatgísticament i amb alguns elements etnològics d’interès. A més de portar bon calçat i prou aigua, cal advertir que per passar per aquesta zona cal demanar permís. Partim aproximadament del quilòmetre 40,5 de la carretera Ma-10, on a l’esquerra trobarem un espai per deixar-hi el vehicle. Rere un portell parteix un camí de carro cap a l’esquerra molt ben definit que puja amb rapidesa fins a uns replans, on es troben els primers elements d’interès de la ruta: un conjunt de colls de tords. Deixam aquesta zona, sortim temporalment del bosc i ens enfilam fins a una paret de partió amb un portell limitat per una barrera metàl·lica sense pany. La travessam i pujam ara fora camí. Al cap de pocs metres, ens trobarem en el punt d’inflexió de la ruta, ja que per aquí tornarem després d’haver coronat el puig de l’Alzinar. En aquest indret, dins l’alzinar, hi ha les restes d’una antiga font de mina, avui gairebé tapada per la fullaca i el reble. Des d’aquesta font, la nostra ruta no puja, sinó que manté la cota cap a l’esquerra, en direcció cap a un comellar pelat conegut com la coma d’en Grau. Com a punt de referència, hi trobarem les restes de dues barraques adossades, sense coberta, possiblement destinades un temps a l’explotació d’aquest magre indret. Just a l’altra banda del comellar, hi apareixen les restes d’un camí de ferradura d’altíssim valor constructiu, atès que presenta restes d’un vell empedrat i també de graons. És realment admirable trobar en un indret tan remot i desolat com aquest magnífiques obres d’enginyeria tradicional. Des d’aquí, a més, les vistes damunt la vall de Sóller cada cop seran més i més obertes. Després de passar una primera zona de graons, la ruta volta a la dreta i travessa una àrea més planera, entre roques de gran mida i escletxes. Aquí el camí és difícil de seguir –especialment per les grans masses de càrritx–, per la
qual cosa cal tenir molt en compte les fites de pedra. Després de deixar la zona planera de banda, la ruta remunta un coster també entre encletxes i clotades, per on circula el camí, a voltes empedrat. Ara, cap a ponent, destaca el puig de la Bassa (819 metres), com també les primeres vistes damunt el puig de Moncaira (839 metres). En aquesta zona, absolutament erma i desolada, hi destaquen sobretot nombroses eixorba-rates blanc (Teucrium marum), cebes marines (Urginea maritima) i també àrees amb safrà bord (Crocus cambessedesii). Més amunt, el camí desapareix, on hem de seguir cap al nord i deixar a la dreta unes parets de penyal. Després d’uns vint minuts d’haver deixat el camí, assolirem un pinar, per on davallam al coll que separa les muntanyes
Aquesta és una excursió de poca durada i circular amb gran interès paisatgístic Partim des del quilòmetre 40,5 de la carretera Ma-10, on trobarem un espai per deixar-hi el cotxe Cap a Ponent, destaca el puig de la Bassa, a més de les primeres vistes damunt el puig de Moncaira del coll dels Cards Colers i el puig de l’Alzinar, el qual ens queda ben davant. Per pujar-hi només cal seguir les nombroses fites que ens hi menen. En un primer moment tombam lleugerament cap a l’esquerra per entrar dins una cometa que s’obre a la dreta. La pujada és una mica accidentada a causa del mal terreny. Després d’arribar a un coll, tombam a l’esquerra i assolim el caòtic cim del puig, on val la pena restar una bona estona. Les vistes són magnífiques. En primer lloc, la cara nord del puig Major (1.445 metres), amb totes les rossegueres que davallen des del penyal del Migdia (1.401 metres); cap a Tramuntana, el puig de Moncaira i també la Moleta (839 metres); a sota la clotada de Bàlitx, amb la torre
de na Seca (514 metres), el puig de Bàlitx (580 metres), el puig de la Bassa, la torre Picada del Port de Sóller i també el far de Muleta; si el dia és clar, des d’aquí mateix podrem veure el cap Fabioler d’Andratx i també la Dragonera. Per la banda contrària, rere les Mamelles o Castellots, la vista pot assolir les muntanyes de Formentor. Després d’haver gaudit d’aquest meravellós paisatge, tornam al coll i remuntam ara el camí que ens durà fins al coll dels Cards Colers, on ens espera un porxo esbucat i la creu aixecada el 1985 per iniciativa del pare Rafel Juan
FITXA INICI I FINAL: Carretera Ma10, km 40,5. DIFICULTAT: Mitjana. DURADA: Dues hores i mitja. PUNTS D’INTERÈS: Camí de la coma d’en Grau (empedrat i amb graons); la Fonteta; creu dels Cards Colers; plantes de vessants muntanyosos; vistes des del puig.•
a l’indret on sembla que hi havia la primitiva capella de Sant Salvador d’Almallutx. Ara baixam pel camí de carro (dreta), deixam a l’esquerra la Fonteta (dotada d’una mina i una pica) i arribam vora la paret amb dos portells que entra dins els Binis. Sense travessar-la, baixam coster cap a la dreta fins a assolir una nova pista, per on descendim. La pista mor vora un alzinar, per on continuam davallant uns vint metres fins a trobar el punt on al principi ens hem desviat. Des d’aquí tornam al punt de partida pel mateix camí de carro per on havíem vingut.•
