La seducció del fantàstic

i les entrevistes van catapultar Welles i el seu equip, que van poder engegar llavors carreres d’èxit en el cinema i el teatre.

Un fantàstic de pel·lícula

75è aniversari de la versió radiofònica de La guerra dels mons de H.G. Wells Comissari: Jordi Ojeda

Welles va dissenyar la producció del programa de ràdio amb sis actors inclòs ell mateix, per la qual cosa havien d’interpretar diferents personatges al llarg de l’emissió canviant el to de veu. La música, el guió adaptat al mitjà i, sobretot, els efectes sonors, van aconseguir una dramatització de gran qualitat.

El 1938 Orson Welles va dirigir una adaptació radiofònica de La guerra dels mons de Herbert George Wells per a la CBS al Mercury Theatre, des d’on feia mesos que realitzava un programa setmanal on dramatitzaven diferents obres clàssiques de ficció. Preveient en aquest cas una falta d’interès dels radiooients, Welles va encarregar al seu guionista Howard Koch (que anys més tard va guionitzar, entre altres obres, la pel·lícula Casablanca) que adaptés l’obra original a l’actualitat del moment i que a més l’escenari fos territori americà (l’atzar va escollir New Jersey com a lloc de la invasió).

Un exemple de l’impacte de l’emissió de La guerra dels mons es pot personificar en l’experiència de la supervisora de les trucades a la centraleta de telèfon de la ràdio. Aquesta va sentir com una de les telefonistes contestava amb molta educació a algú per telèfon de la manera següent: “Em sap greu, aquí no tenim aquesta informació... Gràcies a vostè. Bona nit”. La supervisora la va interrompre per felicitar-la per la forma en què havia atès la trucada i li va demanar quina era la pregunta del client. La telefonista va respondre: “Volia saber si aquesta nit era la fi del món”.

El dimecres 26 d’agost de 1953 es va estrenar als cinemes dels Estats Units la pel·lícula La guerra dels mons, dirigida per Byron Haskin i interpretada per Gene Barry i Ann Robinson. Produïda per George Pal, de Paramount, el film és tot un clàssic considerat com un dels títols impulsors de l’era moderna del cinema de ciència-ficció. Va tenir un enorme èxit a nivell nacional i internacional, èxit que es va tornar a repetir en la reestrena a final de 1977, amb motiu del seu 25è aniversari.

El que es va esdevenir la nit del 30 d’octubre de 1938 ja és història: com el fantàstic va irrompre en les llars dels americans que, atemorits, van crear un efecte viral provocant que moltes persones engeguessin la ràdio amb el programa ja començat (no es va amagar en cap moment que era una ficció, a l’inici de l’emissió es presentava l’espai com una dramatització de l’obra original i al final això es recordava un altre cop). El preludi de la festa de Halloween es va convertir en un malson per a centenars de milers d’americans que van creure de veritat en la invasió alienígena, col·lapsant les centraletes de la policia i dels diaris. És un exemple significatiu de la influència dels mitjans de comunicació en la societat moderna, tant en la propagació de la por com en l’explotació de la notícia, reconeguda avui en dia com una notícia exagerada en els titulars de l’època, formant part ja de la llegenda americana.

El fantàstic com a palanca de reflexió social L’essència del gènere fantàstic és la de representar situacions on es produeix un esdeveniment sobrenatural o irreal que és tractat de forma versemblant, i aquest fet és utilitzat pels autors per desenvolupar temes importants contemporanis. La guerra dels mons (1898) de H.G. Wells és una obra cabdal de la literatura universal, tant per ella mateixa com per les diferents versions que se n’han realitzat des de la seva publicació que han sabut adaptar els continguts a les necessitats del discurs que es volia transmetre en cada moment, tant a la ràdio com després al cinema en diverses ocasions o a la versió musical de l’obra. El llibre de Wells va ser interpretat com una crítica a les accions colonials britàniques i a les diferències socials existents en la població. Va posar en evidència fonaments intocables com la religió, la ciència, la riquesa o l’orgull patriòtic de pertànyer a una gran potència com la britànica - personalitzada magníficament en la seva armada -, i desintegrada en un instant per les forces invasores. Escollir els marcians va resultar un èxit perquè això reforçava en aquell moment la creença que hi havia vida intel·ligent al planeta veí. És curiós recordar algunes de les obsessions d’aquells dies passats, de com es publicava als mitjans de comunicació informació detallada de la construcció de canals a la superfície de Mart per portar aigua a tot el planeta des dels seus casquets polars. De fet, el planeta vermell esdevindria l’escenari del fantàstic durant dècades... Wells es va anticipar també en la seva elecció.

El fantàstic a la ràdio L’èxit teatral d’Orson Welles li havia facilitat la contractació a la ràdio. La primera temporada del Mercury Theatre on the Air passarà a la història per les adaptacions de grans clàssics com ara Dràcula, L’illa del tresor o El comte de Montecristo. El fenomen que va suposar l’emissió de l’adaptació de La guerra dels mons els va agafar de sorpresa, un cop finalitzada l’emissió van haver d’esperar retinguts en un despatx unes quantes hores fins que es calmessin totes les persones atemorides que s’havien dirigit a l’edifici. Els titulars dels diaris

Fantàstic gràcies als sons La televisió no va emetre cap programació regular fins al 1939. Als anys trenta la ràdio era el centre de la llar, era la forma més popular i massiva de gaudir, d’aprendre, d’entretenir i d’informar. La nit del 30 d’octubre de l’any 1938 la ràdio va persuadir els americans que eren realment envaïts pels marcians. Es calcula que més d’un milió de persones s’ho van creure. I s’ho van creure en part gràcies a la màgia dels efectes de so. En un programa de ràdio en directe intervenen bàsicament quatre tipus de sons: els diàlegs dels actors, la música, l’ambientació sonora i els efectes de sala. El so en el fantàstic és un element clau per provocar l’emoció de l’espectador o de l’oient, i en aquest sentit els efectes de sala en són una part fonamental. Els efectes de sala (també coneguts com a efectes Foley en honor a Jack Foley, un dels pioners en l’ofici que va tenir gran influència en la seva formalització), augmenten l’eficàcia de l’acció narrada i doten de riquesa expressiva allò que representa que està succeint, en certa manera és com si tanquéssim els ulls justament per poder veure-hi més clar. La tecnologia digital ha permès una evolució molt gran de l’especialitat, i és molt difícil avui en dia trobar aquest tipus de sons en directe a les sales de ràdio. Els sons artesanals que es van poder escoltar “la nit que Amèrica es va atemorir” (amb aquest nom es recorda aquella nit) van contribuir sens dubte a la versemblança de la invasió i al fet que els espantats americans se sentissin protagonistes d’una història de cinema dins la seva pròpia llar.

Pioner del fantàstic L’escriptor anglès Herbert George Wells (1866-1946) va ser reconegut en vida com un dels grans intel·lectuals del moment i és un dels pocs autors amb diferents obres considerades entre les millors de la història. Amb una producció molt nombrosa, va ser a l’inici de la seva carrera quan va crear les millors obres de ciència-ficció: La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896) o L’home invisible (1897) entre d’altres. La seva contribució al gènere fantàstic i de ciència-ficció ha estat decisiva i diferents enfocaments de la moderna ciència-ficció deriven directament del seu mestratge. Wells va plantejar els primers treballs com un escenari on reflexionar sobre el model de societat en la qual vivia, especialment sobre l’impacte del progrés i de la ciència. En el cas de La guerra dels mons sempre va pensar que no es podria entendre en cap altre context que no fos l’època i el lloc en els quals la va escriure i que en el futur no podria tenir cap èxit. El temps va demostrar que estava equivocat i, des de l’inici del cinema, hi va haver intents per portar-la a la gran pantalla. En va vendre els drets a Paramount el 1924, però la producció no es duria a terme fins a principi dels anys cinquanta, traslladant la història al present i en territori nord-americà, en un context en què una nova versió de l’amenaça de la invasió planava en la societat americana del moment.

La pel·lícula té una originalitat i un encant que la fan molt atractiva i aguanta molt bé el pas del temps. Però la idea subjacent del llibre de La guerra dels mons ha servit d’inspiració per a moltes altres creacions, bé siguin pel·lícules, sèries, còmics o fins i tot la versió musical que en va fer Jeff Wayne, que va esdevenir tot un fenomen d’èxit des de la seva estrena el 1978. La lliçó que ens va donar aquella primera versió de la novel·la, l’emissió radiofònica dirigida per Orson Welles, no ha estat igualada. Els marcians imaginaris de la ràdio ens van ensenyar la virtut de dubtar i comprovar tot allò que ens arriba dels mitjans. Ens van ensenyar la reacció de pànic de la societat davant d’una guerra o invasió, fet que malauradament esdevindria realitat pocs anys després. També ens van mostrar com ens creiem a cegues la informació que ens diu l’autoritat des d’un mitjà de comunicació, i a la vegada ens van mostrar com de seguida passem a no confiar en aquesta mateixa autoritat quan ens diuen que no ens preocupem, que tot està sota control i que no es hem de moure de les nostres llars. Potser, en això, no som tan diferents d’aquells americans de 1938.

Objetos expuestos La guerra de los mundos (1898), H.G. Wells 1a edició de 1981 de l’editorial Bruguera com a primer número de la col·lecció Club Joven Bruguera. Amb il·lustracions d’Eugenio Darnet i il·lustració de portada d’Isidro Monés. Traducció de Rodrigo de Maeztu de 1902. La guerra de los mundos (1953), dirigida per Byron Haskin DVD de la darrera edició de la primera adaptació al cinema. Fins al moment, la versió més completa i en millors condicions, amb interessants continguts addicionals. La guerra de los mundos (1953), dirigida per Byron Haskin Publicitat de mà que es lliurava als cinemes a l’estrena a finals de 1954. La guerra de los mundos (1953), dirigida per Byron Haskin Una de les edicions en VHS de la pel·lícula, que tindria diverses més al llarg dels vuitanta i noranta. Una d’elles va ser dins la col·lecció en VHS de pel·lícules d’Oscar. La guerra de los mundos (2005), dirigida per Steven Spielberg Segona adaptació al cinema, interpretada per Tom Cruise i Dakota Fanning. Els protagonistes de la primera versió del 1953, Gene Barry i Ann Robinson apareixen fugaçment com els avis al final del llargmetratge. La emisión del pánico (1970), Howard Koch Edició de 2002 de la Universidad de Castilla La Mancha. El llibre està escrit pel guionista de la versió radiofònica d’Orson Welles, i que més tard triomfaria a Hollywood amb pel·lícules com la mítica Casablanca. Koch explica la gènesi del guió de ràdio i els successos posteriors a l’emissió. També relata l’experiència de visitar el poble que ell va escollir per a l’aterratge dels marcians, trenta anys després del programa. Anècdotes d’uns veïns que no van oblidar mai aquella nit del 1938. Jeff Wayne’s Musical Version of The War of the Worlds (1978) Dos discos de vinil de la versió musical de La Guerra dels Mons, de la que Jeff Wayne va vendre més de vint milions d’exemplars a tot el món. La veu original del narrador, en Richard Burton, i la seva presència el va convertir en un gran espectacle a la gira que es va organitzar a principis de la dècada dels vuitanta. El vinil inclou un llibre amb il·lustracions de Peter Goodfellow, Geoff Taylor i Michael Trim.

Jeff Wayne’s Musical Version of The War of the Worlds (2006) DVD de l’espectacle gravat el 2006 amb el mateix Jeff Wayne dirigint l’orquestra i la veu de Richard Burton, això sí, amb la seva imatge digital. La història narrada és lleugerament diferent a la del llibre però probablement més propera a l’original que la majoria d’adaptacions. Videogame The war of the worlds (1998) Videojoc d’estratègia desenvolupat per Rage Software inspirat en la versió musical de Jeff Wayne coincidint amb el vintè aniversari del disc. Existeixen diferents adaptacions al mercat amb l’obra de H.G. Wells com a inspiració. La guerra de los mundos (1979) versió en còmic de Karpa Edició en quatre còmics de 20 pàgines de la versió de la pel·lícula de 1953 aprofitant la seva reestrena en el seu vint-icinquè aniversari. Publicat per Editora Valencia S.A. i dibuixat per Karpa (Rafael Miguel Català Lucas). Quaderns grapats a color per 35 pessetes de l’època. Superman: La guerra de los mundos (1999), Roy Thomas i Michael Lark Novetat d’ECC Ediciones que publica en castellà aquest homenatge a l’obra de H.G. Wells. Dins del segell ELSEWORLD, l’editorial trasllada els seus coneguts personatges a èpoques i situacions fora del normal. Aquesta obra succeeix als anys trenta, just després del crack del 29 i veurem un Superman caracteritzat com en els seus primers números (es va publicar per primer cop el 1938), tant en el vestit com en els seus poders (per exemple, salta enlloc de volar). Podrem vèncer als marcians amb l’ajuda de Superman? Haurem de llegir el còmic per saber la resposta. The league of extraordinary Gentlemen (2003), Alan Moore i Kevin O’Neill El reconegut guionista britànic Alan Moore reuneix diferents personatges mítics de la literatura d’aventures i els converteix en protagonistes d’aquesta obra il·lustrada per Kevin O’Neill. En aquest segon volum de la primera edició els marcians de H.G. Wells envaeixen aquest nou univers de ficció. Els primers còmics són del 1999 i van tenir la seva adaptació al cinema protagonitzada per Sean Connery en el 2003. Killraven, warrior of the worlds (1975) Número 34 publicat el gener de 1975, edició original americana publicada per Marvel encara amb el segell de Comics Code dalt a la dreta per avisar els compradors i venedors que el contingut era apte per als nens. El marcians tornen a envair el planeta el 29 de juny de 2001 i aquest cop venen preparats i guanyen. Anys després comença una rebel·lió dels humans contra els seus conqueridors. Un líder destaca sobre la resta, Killraven, el guerrer dels mons. Killraven, El guerrero de los mundos (1983), Don McGregor i P. Graig Russell Colección Novelas Gráficas Marvel, publicat per Ediciones Forum amb la direcció editorial d’Antonio Martín. Aquesta novel·la gràfica va tenir un gran èxit internacional en el seu moment especialment pel treball del dibuixant, però ja no tornaria a dibuixar mai més el personatge. Sí que el va tornar a publicar Marvel, recuperant-lo de nou a principis del segle XXI. The war of the worlds murder (2005), de Max Allan Collins Edició de butxaca publicat per Berkeley Prime Crime Book. Relat que barreja ficció i realitat del que va succeir en la preparació del programa de ràdio dirigit per Orson Welles, un dels protagonistes del llibre. L’altre protagonista curiosament és Walter Gibson, creador del superheroi del pulp The Shadow. Tots dos es convertiran en investigadors d’un assassinat comés a l’estudi de ràdio. El mapa del cielo (2012), Félix J. Palma Primera edició de Plaza y Janés. El milionari pretendent d’Emma Harlow reprodueix la invasió dels marcians descrita a La guerra dels mons per complir amb el desig de la seva promesa. Què succeeix quan els somnis es converteixen en malsons? L’escriptor Wells esdevé un dels personatges del llibre.

patrocinador principal

Crèdits Comissari

Jordi Ojeda

Organitza

Gas Natural Fenosa Col.laboren

Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona Disseny

EFS Col·lecció

Albert Murillo Alejandro Martínez Viturtia Cels Piñol Francesc Xavier Blasco Jordi Ojeda Miquel Barceló Salvador Rosselló Agraïments

Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (UPC) ECC Ediciones Soundcrash Albert Murillo Àngel Sala Francesc Xavier Blasco Kiku Vidal Marina Queraltó Mike Hostench

La seducció del fantàstic Català