Nº 323

Circular per als socis

Octubre-Novembre-Desembre 2017

Camp base sota els peus del Kilimanjaro Fotografia: Alex Sala

EDITORIAL Durant el viatge que he fet a Equador m’havia proposat fer senderisme, ja que tenen centenars de senders abalisats i, potser, fins i tot pujar a un dels volcans apagats dels que hi ha a les proximitats de Quito. Ho vaig intentar amb el petit, el Guagua Pichincha, i allà vam anar l’Andrés i jo. Vam deixar el cotxe a uns 3.100 m d’altitud i vam començar a caminar amb cel seré. A uns 4.000m, l’Andrés va defallir i es va quedar allí a esperar-me. Jo vaig continuar l’ascensió fins a un lloc des d’on ja es veien les creus del cim, a la boca del volcà; allà em va venir mal de cap, opressió al pit i les cames em feien figa. Mentre em recuperava, vaig aprofitar per fer unes fotos del cim i vaig pensar que era un bon lloc per morir, allà dalt a la muntanya. Tanmateix, vaig recordar que abaix m’esperaven la família i el meu nét; i, després de prendre les pastilles del mal de muntanya, vaig tornar enrere mentre encara feia bon temps. En arribar on m’esperava l’Andrés, em va venir al cap la història d’aquell vell nepalès, Shailandra Kumar, bon amant de la muntanya i de la llibertat, que l’any 2011, amb 82 anys, va morir quan pretenia pujar a l’Everest. Tothom li ho desaconsellava. Quan es va posar en marxa, pocs pensaven que en tornaria viu i, efectivament, el seu cor no ho va resistir. Tot això ve a recordar-me que, a la nostra joventut, hem fet molts cims i alguna bogeria. Ara molts de nosaltres estem vells i no fem cims mediàtics sinó, més aviat, excursions faciletes. Amb tot això, us convido a aprofitar el temps que ens queda per fer, amb dignitat, allò que més ens agrada, sortir a la muntanya. Sempre que estigui a l’abast de les nostres facultats. Endavant i que no ens diguin vells sense saber l’historial que portem a les cames i a l’esquena. Juli Mata

Aquest any durant la festa del 94è aniversari, lliurarem la medalla de 50 anys a Teresa Verges i Mª Teresa Brillas i la de 25 anys de fidelitat al Club, als socis: Gabriel Puig, Teresa Marcobal, Pere Potau, Maneleta Ros,i Montserrat Potau i que per molts anys !!

RIFA DE NADAL Com cada any hem reservat el número

63.825 Si en voleu comprar dècims els trobareu a l’administració de loteria situada a la Ronda Sant Pau, nº 80

2

MUNTANYES QUE PARLEN - PUIGMAL Us heu sentit mai sols? Si es així em comprendreu aviat. Estic situat al Pirineu Oriental i tinc una alçada de 2.913 m., gairebé 3000! Aquesta alçada que em dóna prestigi, a la vegada em fa sentir sol. Dels dotze mesos de l'any cinc estic cobert de neu i poques persones s'aventuren a visitarme. Si que mantinc diàleg amb els cims que m'envolten, tots més baixos que jo, però enyoro les visites dels excursionistes que, pels camins de Núria o de Fontalba, s'atansen a mi, fent la dura pujada. Quan arriben al cim, entre foto i foto, comenten coses de la plana i jo em sento feliç, però a l'hivern gairebé no puja ningú, la neu fa difícil la pujada. Si miro cap als prats veig els cabirols que busquen les poques clapes de verd que la neu ha deixat al descobert. També les marmotes surten porugues dels seus amagatalls, buscant l'aliment necessari per resistir la inclemència del llarg i gèlid hivern. Si a la nit miro cap el cel veig infinitat d'estrelles. De tard en tard fa acte de presència la lluna que, quan és plena, em fa una llarga estona de companyia i xerrem: -Ets sents sola dins la immensitat del cel? Li pregunto jo. -No, em respon ella. Estic envoltada d'estrelles i com que volto sempre vaig seguint les coses que passen a la terra, encara que a vegades el que veig no em sigui plaent. Tu estàs immòbil sempre, que trist oi? Aquest diàlegs encara m'entristeixen més! Quan neix el dia la lluna marxa i procuro ser optimista i pensar en la primavera que vindrà aviat i en els rierols que tornaran amb la seva cantarella d'aigües transparents. Els prats recuperaran aquells verds encisadors i els ramats s'hi deixaran veure altra vegada. La gent tornarà a pujar al Puigmal i es faran les fotos emmarcades per la creu que em corona, entre l'olla i la campana de Núria i jo em sentiré content. Aquella nit no em semblarà tan feixuga i, entre somnis, veuré al lluny la carrossa de Gentil i Flordeneu, que s'atansen cap a mi escampant el seu amor per tots els cims del Pirineu. Mª Rosa Albiach

3

RUTA CICLOTURISTA PEL CAUCAS GEÒRGIA i ARMÈNIA Aquest estiu el Xavi Rubio i jo hem fet una ruta en bici pel Caucas. Els dos portem btt amb cobertes més rodadores, d'asfalt, per poder anar per tots els camins i poder circular una mica més àgils per la carretera. Per circular per aquests països és indispensable portar una bicicleta btt o mixta, ja que a la que s'abandonen les carreteres principals els camins són majoritàriament de terra en totes les condicions possibles, encara que als mapes surtin dibuixats com a carreteres secundàries. En total hem fet 1.300 km en 20 dies, tenint en compte que a més de ciclar visitàvem tot el que ens semblava d'interès. La ruta, que podeu veure al wikiloc, usuari kwances, la vam començar a Kutaisi, segona ciutat més important de Geòrgia. Des d'allà vam enfilar cap al nord, cap a les muntanyes, ja que a l'estiu a les valls georgianes fa força calor. Poc després de començar la ruta ja ens trobàvem al mig del PN d'Svaneti, on s'observen les carenes nevades i amb glaceres dels pics que queden al sud de l'Elbrús. Tota aquesta zona és impressionant i encara força salvatge. Per aquí vam passar pels camins més tècnics de tot el recorregut, per pujar fins a Ushguli passant per un coll a 2.500 m. Svanetia és una regió que encara conserva moltes torres defensives de l'edat mitjana que tenien les cases per a protegir els seus habitants. De fet, és una zona que els georgians miren amb orgull per la ferotgia dels seus residents, que mai no van ser conquerits. Ni pels mongols. Després d'Ushguli vam passar per Mèstia i vam continuar la nostra ruta cap al sud, cap a Kutaisi, abandonant així el Gran Caucas, per tornar a pujar les muntanyes. En aquest cas les del Petit Caucas, que com les primeres també prenen una direcció aproximada NO-SE. En aquest cas vam pujar pel pas de Sairme, a uns 2.200 m. Com en el cas de Ushguli, aquí la carretera desapareix per tornar-se pista de terra, però aquest cop, els pendents i el terreny es deixen fer millor. Per sort vam tenir bon temps i el terra estava sec. Vam poder gaudir de les vistes al voltant del Petit Caucas per, tot seguit, iniciar la baixada en direcció sud, cap a Armènia. Hi arribem després de passar per un altiplà ventós a prop del PN del llac Arpi.

4

Les fronteres es deixen fer bé i anem ràpids. Un cop a Armènia, i després de descansar a Gyumri, la segona ciutat més important del país, enfilem cap a l'altiplà que queda al nord de l'Aragats, un volcà que és la muntanya més alta del país. Des d'aquí iniciem el descens a Erevan, la capital, que és força més gran del que ens esperàvem. Després de les oportunes visites enfilem les bicis a un taxi (no ens ve de gust circular per aquestes carreteres tant concorregudes i amb tanta calor) fins a Yeghegnadzor, per tal de fer un campament base que ens permeti visitar l'est del país, en bus, i des d'on enfilarem en bici cap al Nord al llac Sevan. Hi arribem després de passar pel Selimpass, un antic pas de la ruta de la seda, a 2.400 m. El llac Sevan és la joia dels armenis, un llac d'aigua dolça a uns 1.900 m, on van a estiuejar molts ciutadans de la gran capital. Nosaltres el voregem pel sud en la nostra ruta de tornada a Geòrgia. Passem pel PN de Dilijan, la petita Suïssa armènia, i molt a prop de la frontera amb Azerbaijan, on es respira la tensió entre els dos països amb un desplegament militar permanent. Tornem a passar sense problemes per la frontera amb Geòrgia i ens quedem molt a prop de la ciutat de Tbilisi, la capital, on decidim fer els últims 25 km en taxi. Ens animem a pujar colls alts del Caucas, però els conductors georgians ens treuen les ganes d'entrar a la capital ciclant. Aquesta ruta permet creuar de nord a sud Geòrgia i Armènia. Intenta evitar les carreteres més transitades, passa per colls i altiplans, rodeja volcans, passa per canyons, llacs i alguns dels monuments més importants dels dos països visitats. Durant el trajecte hem dormit a hotels, guestshouses i a la tenda de campanya (allà està permesa l'acampada lliure). És relativament fàcil trobar botiguetes on comprar menjar i beure pel camí. En definitiva, és una ruta interessant per conèixer el Caucas, o una part d'ell, la seva història, naturalesa i els seus habitants. Xavi Rubio i Claudia Mesa

5

Programa d’activitats OCTUBRE Dia 5 (dijous) VETERANS Vallfogona – Torrent de la Masica Coordina: Miquel Torres Dies 7 i 8 (dissabte i diumenge) CAMINADA INTERNACIONAL DE BARCELONA Recorreguts de 10 , 20 i 30 km cada dia. Coordina: Lluís Solà Dia 15 (Diumenge) VIA FERRATA DE LA CALA DEL MOLI (SANT FELIU DE GUIXOLS) Coordina: Lluis Solà Dia 19 (dijous) VETERANS Sortida a confirmar Dies 21 i 22 (dissabte i diumenge) BTT Ruta per l’Estany de Banyoles Coordina: Miquel Pons Dia 29 (diumenge) SENDERISME XINO-XANO Borredà – Sant Sadurní de Rotgers Coordina: Miquel Torres

Dia 5 (diumenge) GRUP DE MUNTANYA Puigsacalm per la canal dels ganxos nous Coordina: Miquel Pons Dia 12 (diumenge) MARXA SOCIAL Participació per parelles Coordina: Juli Mata

Dia 16 (dijous) VETERANS Sortida a confirmar Dia 19 (diumenge) XXIV CAMINADA de MONTJUÏC Organitza: Foment Exc. Barcelona Coordinen: Pere Potau

Dia 26 (diumenge) SENDERISME XINO-XANO Coll de Condreu – Roques d’Armadans – Collet de l’Aire – La Salut – La Fontana Rupit Coordina: Miquel Torres Dia 30 (dijous) VETERANS Sortida a Confirmar Coordina: Miquel Torres

DESEMBRE NOVEMBRE Dia 2 (dijous) VETERANS Sortida a confirmar

6

Dia 3 (diumenge) GRUP DE MUNTANYA Serra de l’Obac Coordina: Antonio Garcia

Programa d’activitats Dies 8, 9 i 10 (divendres, dissabte i diumenge) ALTA MUNTANYA Pic de Montardo (Refugi Ventosa i Calvell) Coordina: Miquel Pons Dies 6, 7, 8, 9 i 10 41è APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS a REUS Organitzen: Centres Excursionistes de Reus Dia 16 (dissabte) SORTIDA NADALENCA Banyoles Dia 17 (diumenge) AUDIOVISUAL SORTIDES 2017 VERMUT DE GERMANOR Lliurament de premis del 95è aniversari Sala d’Actes: 12 hores

GENER Dia 1 (dilluns – matinal) Comencem l’any a la muntanya ASCENSIÓ AL MONCAU Coordina: Lluís Valls

HEM ARRIBAT JA A L'ÚLTIM TRIMESTRE DE L’ANY. PER UN BON FUNCIONAMENT DE L’ENTITAT, AGRAIREM ALS SOCIS QUE TINGUIN REBUTS PENDENTS, QUE PASSIN PER L’ENTITAT A LIQUIDAR-LOS.

64è CONCURS FOTOGRÀFIC PARTICIPANTS: Tots els socis del FEB que ho desitgin. TEMES: Tema muntanya en tots els seus vessants. Tema Lliure fotografies originals no presentades en altres concursos de FEB. PRESENTACIÓ: Un sobre per tema. Tres imatges com a màxim, de format lliure, muntades en un suport de cartolina prima de fins a 24x30 cm. IDENTIFICACIÓ: Darrera la foto que es presenti hi constarà un TITOL I UN PSEUDÒNIM. En una sobre a part hi constarà a l’exterior el PSEUDÒNIM de l’autor i al interior els TITOLS de les obres i les dades personals de l’autor. RECEPCIÓ D’OBRES: Al local social fins el 16 de novembre de 2016. VEREDICTE: Es farà públic el dia 14 de desembre de 2017, al nostre estatge social. EXPOSICIÓ: A la Sala d’Actes durant el mes de desembre i gener. PREMIS: A LES TRES MILLORS FOTOGRAFIES DE CADA UN DELS DOS TEMES. LLIURAMENT DE PREMIS: Dins l’acte de lliurament de premis el 17 de desembre de 2017. IMPREVISTS: Els que puguin sorgir seran resolts per la JUNTA del FEB conjuntament amb el JURAT del concurs. DISPOSICIÓ FINAL: Participar al concurs pressuposa l’acceptació total d’aquestes bases.

7

DESCOBRINT L’EQUADOR 2a part Continuant amb l’escrit anterior, us volia explicar també que Equador és un mosaic de pobles i de paisatges; és un gran mosaic de llengües i costums, malgrat haver patit l’impacte de l’imperialisme castellà. A la costa hi són els Manteños, Huancavilcas i Caras; a la serra Nord hi són els Quitus (de qui pren nom la capital); els Puruhás, a les muntanyes centrals; i els Cañaris, que gairebé van ser exterminats pels conqueridors. Aquest país on he trobat boscos i pastures d’alta muntanya diferents dels nostres, no hi ha vaques, però tenen llames, alpaques, vicunyes i guanacs. Per veure’ls has de pujar a l’altiplà, a uns 3.800 a 4.500 m d’altitud. És a dir, als parcs dels volcans Cotopaxi i Chimborazo, que és el volcà més alt del país, amb 6.310 m i té un gran glaciar. Els indígenes de la zona li donen el nom de Taita que vol dir papà. També podem trobar boscos tropicals, exuberants manglars i costes coral·lines, sense parlar de les Illes Galápagos, on no vaig poder anar degut a l’alt preu. Aquesta diversitat és deguda a les enormes diferències d’altitud en plena zona equatorial. A aquesta diversitat d’ambients i paisatges correspon també una gran varietat de fauna amb ocells de mil colors, jaguars i multitud d’espècies de micos a les selves; iguanes, balenes i lleons marins, a la costa; i a les serres, ossos emmascarats. Després de tres dies de pluges torrencials, anem d’excursió al Riu Napo (si aneu a Equador, no us la perdeu), un afluent de l’Amazones. Fem el viatge en canoa,que deixarem per visitar diferents poblats dels indígenes huaoranis, tot caminant per senders de la selva. També vaig fer turisme urbà per la capital i vaig visitar algunes esglésies construïdes per diferents ordres religioses, entre les que destaca la de Sant Francesc, que, per les seves dimensions, és coneguda com l’Escorial del Nou Món. La seva construcció va ser finançada inicialment pel mateix emperador Carles V. Després es va anar ampliant durant 150 anys. L’edifici és ple de retaules recoberts d’or i pedres precioses i conté innombrables obres d’art de l’època colonial. Un altre dia vaig anar a la Ciudad Mitad del Mundo, per on passa la línia equatorial.En aquest indret hi ha un monument commemoratiu dels treballs geodèsics que s’hi van fer per a la determinació de la longitud del meridià terrestre, i un museu etnogràfic amb tot de pavellons dedicats a la geografia i a les diferents tribus i cultures del país. Un país petit i tranquil amb gent molt amable.

8

La tercera setmana vaig viatjar a la costa de Manabi. Manabi és una província que té com a capital Portoviejo i és la zona del país on es menja més bé i on es poden trobar totes les especialitats del país. Per fi feia sol. No obstant això, vam patir un petit terratrèmol i la cua d’un cicló que va arrencar arbres i teulades d’algunes cases. Superat el cicló, em vaig poder banyar amb el meu nét a l’oceà Pacífic, a les platges de Crucita i Machalilla, on vam poder menjar cocos frescos per 0,50 €. Un altre dia vam anar a Río Cañas, també a la costa, on hi ha la selva de la part baixa, i on vam poder veure els arbres de les papaies idel cacau; cocoters, plataners, tarongers i arbres dels tomàquets, uns fruits vermellosos en forma d’ou. Ens vam banyar al riu, on els nens s’ho van passar d’allò més bé. A mi, l’aigua se’m va emportar la crema antimosquits i els picudosem em van dessagnar les cames de tant xuclar. A continuació ens vam traslladar a Otavalo, una ciutat a uns 100 km al nord de Quito, on se celebra el mercat artesanal indígena més gran d’Amèrica del Sud. Vam fer fotos dels indígenes i vam comprar records, com ara una manta de llana i petits objectes d’argent. L’última setmana, vaig agafar un taxi 4x4 (són baratíssims) que em va portar prop del plans dels Illinizas (un altre volcà). Des d’allà, a uns 3.900 m, vaig poder fer la foto del Cotopaxi amb una petita erupció de cendres. Per complir amb el costum i el ritual, també vaig anar a la capital a veure al president i el canvi de guàrdia de la residència presidencial, molt acolorit, amb vestimentes i uniformes del segle XIX. Animeu-vos a visitar Equador i si voleu informació, no dubteu a demanar-me-la. Juli Mata

9

KILIMANJARO (UHURU PEAK), PER LEMOSHO Aquest estiu hem fet el cim més alt d’Àfrica. El Kilimanjaro (5.895 m) Aterrem a l'aeroport internacional de Kilimanjaro i ens vénen a buscar de la companyia de Zara Tour. Ens porten a l'hotel a Moshi, on fem nit. L’endemà coneixem el que serà el nostre guia, en Regan. Ens explica els detalls de l’expedició, i ultimem detalls. Al dia següent ens llevem, agafem la furgoneta i emprenem el viatge. Jornada 1- Lemosho GladeMti Mkubwa Camp (Big tree) La furgoneta ens deixa a l'entrada del parc, omplim els formularis d'entrada i ens preparem per començar el trekking. La jornada d’avui és suau. Anem només amb motxilles lleugeres, ja que el pes fort el porten els carregadors. 2- Mti Mkubwa (Big Tree)-Shira 1 Camp Ens llevem, recollim i sortim. Avui per anar aclimatant de mica en mica, pujarem al crater del Shira, un dels cons volcànics que formen part del Kilimanjaro. Anem al camp de Shira 1. Hi descansem per anar-nos aclimatant poc a poc, ja estem a 3.505 m. 3- Shira 1 Camp - Shira 2 Camp En aquesta jornada, per seguir aclimatant, transitem pel Plateau de Shira, ens enfilem fins al Shira Cathedral, i finalment ens dirigim al camp Shira 2 per descansar i seguir amb la bona aclimatació. Aquí ja dormim a 3.810 m. 4- Shira 2 Camp - Lawa Tower - Barranco Camp En aquesta jornada, mentre els portejadors van directes al Barranco Camp, nosaltres per seguir aclimatant, fem una volta més llarga i anem fins a la Lava Tower. 5- Barranco Camp - Karanga Camp Al sortir de Barranco Camp, ens trobem potser la part més tècnica de la ruta, ja que hem de superar una barrera rocosa que s’alça davant nostre. Però es fa bé, de lluny sempre es veu tot més complicat. Fem nit al Karanga Camp, per seguir fent una bona aclimatació.

10

6- Karanga Camp - Barafu Camp Etapa curteta. Arribem al Barafu Camp bastant d’hora. Dinem, descansem i anem a dormir aviat. A les 23.00 tocarà llevar-se, per començar l’ascensió al Uhuru Peak. 7- Barafu Camp - Cima Uhuru Peak (5.895 m) - Mweka Camp Ens llevem a les 23.00, gairebé no hem dormit, per nervis, emoció, mal d'alçada (hem fet nit a 4.645 m). Amb la llum dels frontals i ben abrigats comencem l’ascensió a les 00.00. Fa fred, la nit és fosca i ens acompanya un vent gèlid. A mesura que anem pujant, em vaig trobant malament: mal de panxa, fred, gelor a les mans. Camino sense ser-ne massa conscient, li comento al guia, em fa una rapida exploració i em diu que estic ok. Afluixem el ritme de pujada, ja que hem començat forts, m’abrigo i vaig darrere d´ell, sense ser conscient de l'estona que passa. Arribem al Stella Point (5.700 m) i continuem amb les primeres llums del dia fins al Uhuru Peak (5895 m). Gaudim de la sortida del sol, fem les fotos de rigor i no ens encantem massa. Fa fred. A mesura que anem baixant em vaig trobant millor. Arribem a les tendes (són les 09.00 del matí i portem en marxa des de les 23.00 hores) ens espera un àpat al campament, el fem i descansem. Ens aixequem de nou, dinem i aquí ja ve la baixada llarga fins al Mweka Camp. 8-Mweka Camp - Mweka Gate Ens llevem al Mweka Camp. Els components de la nostra expedició ens dediquen cançons i balls i ens convidem a sumar-nos a la festa, tot cantant la cançó del Kilimanjaro. Finalment arribem al Mweka Gate, on els "Rangers" ens donen el certificat conforma hem fet el trekking i el cim. Tornem a l'hotel cansats, però contents i ens acomiadem dels components de la nostra expedició. Ha estat una ruta de caminar, sense cap complicació tècnica, però en alçada, que és un factor molt determinant. Sembla que no, però us puc assegurar que es nota. https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19412787 Alex Sala

11

Adherits a:

PERIÒDICS

Foment Excursionista de Barcelona Creu dels Molers, 6 baixos 08004 BARCELONA Telèfon / Fax: 93 441 50 21 [email protected] www.foment.cat

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Moviment Educatiu d’Excursionisme en el Temps Lliure Infantil i Juvenil de Catalunya – Azimut Federació Catalana d’Espeleologia Associació Entitats Excursionistes Barcelonès Coordinadora d’Entitats del Poble Sec

Preus especials per als socis del FEB (ESPAI DISPONIBLE PER A PUBLICITAT) Editat per Foment Excursionista de Barcelona Informacióció i muntatge: Montse Planas

12

13