120 mm

150 mm

17 mm

Visions és una col·lecció del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona

3 Epistolari Jordi Arbonès & Matthew Tree Edició a cura de Josefina Caball 4 Les traductores i la tradició. 20 pròlegs del segle xx Montserrat Bacardí & Pilar Godayol 5 Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó Edició a cura de Montserrat Bacardí 6 Epistolari Jordi Arbonès & Francesc Parcerisas Edició a cura de Jordi Mas López

EPISTOLARI JORDI ARBONÈS & FRANCESC PARCERISAS Visions, 6

2 Epistolari Jordi Arbonès & Albert Manent Edició a cura de Ramon Farrés

E Epistolari

punctum

1 Epistolari Jordi Arbonès & Manuel de Pedrolo Edició a cura de M. Elena Carné

150 mm

JORDI ARBONÈS FRANCESC PARCERISAS A cura de Jordi Mas López Visions, 6

punctum

120 mm

L’epistolari entre Jordi Arbonès (Barcelona, 1929– 2001) i Francesc Parcerisas (Begues, 1944) que recollim en aquest volum consta de cent cinquantacinc cartes escrites al llarg de quinze anys d’estreta relació personal i professional. En un primer moment, hi trobem Parcerisas treballant a Edhasa i demanant versions de l’anglès a Arbonès, un traductor força atípic perquè no tenia estudis universitaris i havia passat bona part de la seva vida adulta a l’Argentina, però que li mereixia tota la confiança. Parcerisas, al seu torn, era una de les persones de referència d’Arbonès en el món editorial català, amb el qual, forçosament, s’havia de relacionar des de la distància. Bona part de les cartes està estretament lligada al dia a dia dels dos corresponsals i hi trobem una riquíssima informació sobre qüestions de detall –o no tant, si ho considerem des d’un punt de vista pràctic–, com ara tarifes, terminis de lliurament, drets d’autor... Ara i adés, però, Arbonès i Parcerisas troben l’oportunitat de conversar sobre assumptes lingüístics o literaris menys urgents però també, segurament, més importants, i d’anar afermant la relació de confiança i afecte en què es fonamenta aquest epistolari.

Epistolari

JORDI ARBONÈS & FRANCESC PARCERISAS

Epistolari

JORDI ARBONÈS & FRANCESC PARCERISAS Edició a cura de Jordi Mas López

punctum Lleida, 2016

Aquest volum s’inscriu en el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) (2014 sgr 285), de la Universitat Autònoma de Barcelona, reconegut per l’Agència de Gestió i Ajuts Universitaris de la Generalitat de Catalunya, i en el projecte «La traducción catalana contemporánea: censura y políticas editoriales, género e ideología (1939–2000)» (ffi2014-52989-c2-1-p), finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.

Primera edició: juny de 2016 © 2016, dels textos, els autors © 2016, d’aquesta edició, Punctum & Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània Reservats tots els drets Dissenyat i compost per Quadratí Imprès per Arts Gràfiques Bobalà isbn: 978-84-943779-8-3 dipòsit legal: l 890-2016

Taula Pròleg, per Francesc Parcerisas Presentació, per Jordi Mas López

7 13

cartes 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996

[1–6]

1997 1998 1999 2000

[144–149]

[7–18] [19–36] [37–49] [50–65] [66–84] [85–92] [93–96] [97–99] [100–111] [112–143] [150] [151–152] [153–155]

25 34 50 74 96 121 150 161 168 171 190 237 249 250 253

annexos 1 Reflexions sobre aspectes pràctics de la traducció, de Jordi Arbonès 2 El traduir m’ha fet perdre l’escriure, entrevista de Francesc Parcerisas a Jordi Arbonès 3 Sobre la traducció catalana d’Una història de dues ciutats, de Francesc Parcerisas Llista de traduccions esmentades Índex onomàstic

259 277 281 283 289

Pròleg

No recordo gaire bé quan vaig conèixer Jordi Arbonès. La correspondència aplegada en aquest volum dóna raó del tracte professional i personal que vam mantenir entre el 1986 i la seva mort, el 2001, però és possible que haguéssim coincidit en algun moment anterior, atesa la implicació de tots dos en el món de la traducció. Quan vaig començar a fer d’editor literari de la col•lecció Clàssics moderns per a Edhasa, devia ser un dels primers traductors amb qui de seguida em vaig posar en contacte. El coneixia i el respectava per les seves múltiples traduccions, en especial de literatura anglosaxona, i havia tingut ocasió d’admirar les seves versions dels Tròpics de Henry Miller, un autor individualista i volcànic, que jo havia llegit força, i que, a més, havia tingut una intensa relació amb Lawrence Durrell, un altre dels meus grans herois literaris. Les traduccions de Jordi Arbonès havien sortit publicades per Aymà el 1977 i 1978 (a la col•lecció que també es va dir Tròpics) i sospito que aquesta introducció de Miller a Catalunya van ser una feliç coincidència de la dèria «milleriana» de J. B. Cendrós i de Jordi Arbonès —abans Arbonès ja havia publicat, a Aymà, Primavera negra i El temps dels assassins—. Cal recordar que Miller havia estat un autor censurat, no només a Espanya, per la seva procacitat sexual, i que la seva vida bohèmia, desacomplexada i grafòmana s’adeia perfectament amb els nous aires antirepressius d’aquells anys a cavall de la fi de la dictadura. J. B. Cendrós va arribar a mantenir una breu correspondència amb Henry Miller i en va publicar (molt bellament, per cert) altres textos breus. Dins el mateix corrent d’interès per Miller, vaig seguir de prop la feina que aquells mateixos anys feia el seu entusiasta traductor al castellà, Carlos Manzano, resident a Eivissa i bon amic meu, amb qui ens vèiem un cop a la setmana al bar Alhambra de Vila o, de tant en tant, a casa seva a prop de Sa Cala o a casa meva al puig d’en Pere Toni. Manzano havia iniciat la feina de traduir Miller per a Alfaguara i em sembla recordar que fins s’havia escrit amb l’autor, establert ja a Califòrnia. Per acabar-ho d’adobar, durant aquells mateixos anys vaig traduir per a Ediciones Grijalbo un llibre gruixudíssim de Norman Mailer que era una mena d’antologia, estudi i biografia de Henry Miller: Genio y lujuria (apa7

regut el 1979), que reproduïa cites textuals molt extenses de les obres de Miller i que em va obligar a fer-me amb un nombre important de traduccions de les seves obres. No em sorprèn, doncs, que quan uns anys més tard, ja instal•lat a Barcelona, vaig haver de pensar en una nòmina de traductors eficients i respectats, se m’acudís de seguida el nom de Jordi Arbonès. És molt probable que Francesc Vallverdú me’n facilités l’adreça, o que l’aconseguís a través de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o que ja la tinguessin a Edhasa, atès el lligam de l’editorial amb Sudamericana i el de Javier Pérez —el gerent d’Edhasa en aquella època— amb l’editorial Poseidón de Joan Merli, amb qui Pérez havia treballat. Encara guardo en uns antics arxivadors verds (un veritable mausoleu de com són d’efímeres les nostres trajectòries vitals) tres o quatre fitxes ratllades de cartonet blau amb les adreces i els telèfons del Jordi i de la Isabel, dels seus fills (el Xavier i la Glòria) i de Maria del Carme Royo i Maria Montull, familiars d’Arbonès a Barcelona a qui de vegades havíem de fer els pagaments de les traduccions o deixar paquets o encàrrecs. En aquestes fitxes hi reconec de seguida l’adreça on tan sovint li havia escrit: Guido Spano 626, 1876 Bernal, Buenos Aires. La correspondència aquí aplegada és, en certa manera, l’esquelet —i l’excusa— de la nostra relació. Els salts en la correspondència i els aparents silencis epistolars són, sovint, els punts àlgids de l’amistat, els moments en què ens vam veure i xerrar, principalment durant els seus viatges a Barcelona, sol o amb la Isabel, viatges que tots procuràvem que poguessin tenir una mica de durada. Però també cal dir que, a Barcelona, Jordi Arbonès no parava de fer gestions, visites, encàrrecs i que, de vegades, se sentia dividit entre el goig de fer-la petar i la frisança de no poder dedicar tant de temps com hauria volgut a la seva feina traductora. Havia viscut circumstàncies personals molt difícils i era un home a qui la recança perpètua de la llunyania i del retorn, de la família exiliada i de la pàtria, el marcaven amb un punt d’angúnia que només es dissolia gràcies al treball constant, brutal, de vegades asfixiant i penós. Tenia tota la família a l’Argentina, hi havien nascut els fills i els néts, i hi havia enterrat els pares; tornar a Catalunya era més que no pas un desig, gairebé un somni irrealitzable. Crec que la feina en què tantes hores esmerçava li servia d’estabilitzador: treballava des de la distància però amb el català 8

i per al català, i això era el que li permetia surar i sentir-se mitjanament rescabalat de tants esforços. Tota la seva extensíssima correspondència, molt especialment les cartes creuades amb Joaquim Carbó (publicades en aquesta mateixa col•lecció), en són un bon testimoni, un testimoni sovint escruixidor. N’hi ha constància escrita a les cartes i ho he dit en diverses ocasions: Arbonès és un dels grans traductors catalans moderns. Tenia bon gust per la llengua, era eficaç traduint i posseïa un català genuí: el de la gent que el parlava naturalment a la Barcelona d’abans de la guerra; el podem considerar un autodidacte (en la pròpia llengua i en l’anglès), però no s’estava de llegir, de consultar, de preguntar i de pouar en la seva memòria. En algun moment, des de la distància geogràfica, li costava de seguir les disputes lingüístiques del moment —sempre tan aferrissades, tan catalanes!—; sovint constituïen focs d’encenalls que, en arribar a Buenos Aires, ja havien perdut actualitat, vigoria i plagasitat. Treballant com treballava en solitari i des de Buenos Aires, li sabien greu les crítiques, no tant perquè fossin desencertades o enraonades, sinó perquè sempre se n’assabentava tard i li era molt difícil de respondre directament. Tenia un vessant polemista que li hauria agradat poder esmolar a la palestra pública. En aquest sentit va patir la creu injusta de molts traductors: la invisibilitat de la feina ben feta i el blasme públic de les errades. En aquestes cartes hi ha constància d’un parell de casos. Més greu va ser el distanciament que aquestes crítiques van representar amb algunes de les editorials que li solien donar feina amb més o menys regularitat; no ho he acabat d’entendre mai perquè, a mi, les seves traduccions sempre em van semblar modèliques i la seva llengua d’un estàndard intemporal, elegant i correcte, molt apte precisament per a la traducció dels clàssics moderns que han de poder ser llegits amb gust sense que, a les costures, es vegi mai cap fil de pretesa modernor o actualitat que, passats uns pocs anys, en delatarà la immediata data de caducitat. També en aquestes cartes apareix alguna al•lusió a aquest temes, referida als Tròpics de Miller, precisament, que li vam reeditar a Edhasa i que jo vaig esmenar lleugerament en una segona relectura. Arbonès havia fet servir, per exemple, la paraula xona per traduir l’anglès cunt, una forma molt col•loquial i gairebé despectiva, tot i que no fins al punt que avui estaríem temptats d’atribuir-li (recordem que dir «floretes» —alegres, 9

simpàtiques o d’un mal gust gruixut— pel carrer, a les dones, era antropològicament acceptat). Però mentre que el cunt anglès pervivia en l’ús vulgar, jo li argumentava que, a parer meu, en català, el mot xona havia estat totalment substituït per cony. Potser no sembla gaire elegant, però aquesta mena de lèxic millerià ens va entretenir força; i ho explico perquè recordo que Jordi Arbonès em va dir que, de jovenet, quan anaven amb els amics pels carrers de Barcelona i veien passar una noia que feia goig, els amics de la colla deien: «quina xona!». Arbonès no s’oposava als canvis que li proposava però volia poder argumentar els seus i, de fet, gràcies a la seva genuïnitat «antiga», també enriquia els meus recursos idiomàtics. Des d’un punt de vista històric, i pensant en l’època de l’escriptura dels Tròpics, hauria estat justificable l’ús de xona com una marca temporal. Aquesta és una de les coses que m’agradaven de les seves traduccions: el seu català era d’una pura normalitat i a mi, almenys, mai no em va fer pensar en una construcció forçada, ni arcaica, ni de ganyota moderneta. A aquestes virtuts n’he d’afegir una altra que en aquest volum també queda patent: Jordi Arbonès era un treballador de pedra picada, puntual, complidor, dedicadíssim. Qualsevol que hagi treballat al món editorial sap el que això representa, i la confiança cega que aquests bons traductors professionals desvetllen en els directors literaris. El lector de seguida s’adonarà que les peripècies dels encàrrecs, dels retards, de les propostes, de les presses... vesteixen de dalt a baix aquest epistolari que és, en efecte, en bona part, una correspondència professional. Però, a més a més, amb Jordi Arbonès ens vam fer amics. Bons amics. Ens portàvem quinze anys i la nostra formació i els nostres orígens eren gairebé antagònics, però havíem anat a confluir en interessos literaris i intel•lectuals molt semblants. Crec que ens respectàvem tal com érem i la meva admiració pel traductor va servir per enfortir l’amistat i perquè m’oferís a ajudar-lo si mai podia donar-li algun un cop de mà en les seves gestions a Barcelona. Per a mi era molt fàcil, i sé que ell me n’estava molt més agraït que no calia. L’any 1994 vaig passar poc més de vint-i-quatre hores a Buenos Aires, de tornada d’una fira a Montevideo, i el Jordi i la Isabel em van venir a buscar en taxi i em van dur de visita per la ciutat, a dinar un asado suculent, i amunt i avall fins a la nit, quan em van tornar a dipositar a la porta de l’hotel. Em vaig sentir tractat amb honors immerescuts d’ambaixador plenipotenciari! Però ja abans, a la tardor de l’any 10

1989, en un moment especialment complicat per a mi, en què m’havia separat i em traslladava a Londres per un any, Jordi Arbonès, tot i que la nostra relació era molt més incipient, em va oferir el seu suport incondicional, per si no me’n sortia econòmicament. Són aquestes relacions, forjades a partir de l’activitat professional, les que sempre he agraït més profundament. A la mort de Jordi Arbonès, la seva biblioteca i els seus papers —que havia guardat de manera meticulosa— corrien el perill d’esbarriar-se. La Isabel estava, amb raó, preocupada. Per sort, des de la Institució de les Lletres Catalanes i des de la Universitat Autònoma de Barcelona es van poder fer gestions per crear una Càtedra Jordi Arbonès i per aconseguir que hi anessin a parar tots els seus papers. Haver pogut col•laborar a preservar el seu llegat és una satisfacció que m’acompanyarà sempre. Aquesta correspondència és un dels molts fruits de la tasca endreçada de Jordi Arbonès i de la bona feina de la Càtedra que duu el seu nom. Una petita part de la correspondència que recull aquest volum, la que jo vaig rebre i ell no en va conservar còpia, és avui dipositada a la Biblioteca Nacional de Catalunya amb altres papers meus. He d’expressar el meu agraïment a la Càtedra Jordi Arbonès de la UAB, a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a tots aquells que han vetllat per l’edició d’aquest volum: començant pel curador, el professor i poeta Jordi Mas, que n’ha fet una lectura minuciosa i una anotació precisa i aclaridora; la directora de la Càtedra, l’amiga Montserrat Bacardí, pel seu interès a veure publicada aquesta correspondència; Núria Valls, que va mecanografiar les cartes; Mireia Sopena, que les ha revisades, i Anna Gudayol, curadora amatent de la secció de manuscrits de la BNC. Francesc Parcerisas Barcelona, desembre de 2015

11

Presentació

L’epistolari entre Jordi Arbonès i Francesc Parcerisas que recollim en aquest volum consta de 155 missatges escrits —cartes, faxos, correus electrònics, una postal i un telegrama— enviats entre el 12 de juliol de 1986 i el 7 d’agost de 2000. La major part d’aquests textos es conserva al Fons Jordi Arbonès de la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la qual els hereus del traductor van confiar la seva biblioteca i el seu arxiu personal. Aquest corpus, que conté tant originals dels textos tramesos per Parcerisas com còpia dels enviats per Arbonès, s’ha complementat amb el Fons Francesc Parcerisas, que es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Tot i l’escrupolositat amb què el traductor resident a l’Argentina organitzava la seva correspondència —moltes cartes seves es conserven amb els albarans de les trameses de traduccions que acompanyaven, i moltes de les de Francesc Parcerisas, de les còpies dels rebuts de les traduccions, per exemple—, la lectura fa evident que no s’ha conservat en la seva totalitat, o bé que algun buit es devia omplir mitjançant trucades telefòniques o, sobretot a partir dels anys noranta, trobades en persona a Barcelona. De vegades, algun tema irromp de sobte en la conversa epistolar sense cap contextualització prèvia, però sense que cap dels dos corresponsals se n’estranyi. La carta 97, del 29 de març de 1994 —l’anterior és del 13 de juny de 1993—, és potser l’exemple més clar. Arbonès la comença declarant: «Em va agradar poder xerrar un moment a can Clapés abans que marxessis». La trobada entre tots dos es devia produir a final de novembre o principi de desembre, quan el traductor havia viatjat a Catalunya per assistir a un acte d’homenatge del seu admirat Manuel de Pedrolo celebrat a Girona el 3 de desembre i aprofitar, ben segurament, per visitar diverses editorials a fi de procurar-se traduccions per fer un cop tornés a l’Argentina. No obstant això, la correspondència es pot llegir sense grans interrupcions, i els diversos fils que hi sorgeixen —encàrrecs de traducció, organització de seminaris aprofitant les visites d’Arbonès a Catalunya, algun conflicte que el traductor va tenir amb altres parts i en el qual Parcerisas va actuar com a conseller o, gairebé, com a mediador— es poden seguir sense cap problema. 13

Per bé que, en un primer moment, i al llarg de força anys, l’intercanvi epistolar té un caràcter eminentment professional —Arbonès escriu en qualitat de traductor de l’anglès al català i Parcerisas, de director de la col•lecció de traduccions al català d’Edhasa—, ja des del principi la relació es basa en una bona amistat: a la primera carta, Parcerisas s’adreça a l’«estimat amic Arbonès», i el traductor respon al seu «estimat amic». A partir de llavors, i fins a la carta 94, del 9 d’abril de 1993, en què Parcerisas informa Arbonès que ha deixat la feina d’Edhasa, gairebé totes les comunicacions se centren en els detalls dels encàrrecs de traducció: qüestions pràctiques com ara la signatura de contractes, els terminis de lliurament, el cobrament de les feines, la sol•licitud per part d’Arbonès de noves traduccions, la conveniència o no d’acceptar encàrrecs d’altres editorials que podrien entrar en conflicte amb els d’Edhasa, etc. Ara i adés, però, trobem referències a les famílies de tots dos autors, a les seves circumstàncies vitals —els problemes econòmics de Jordi Arbonès, estretament relacionats amb la situació de l’Argentina; la publicació de L’edat d’or i Triomf del present per part de Francesc Parcerisas i la seva estada a Londres durant el curs acadèmic 1989–1990 per fer un màster de teoria i pràctica de la traducció a la Universitat d’Essex— o a la situació del món editorial català. I, puntualment, també a qüestions que afectaven directament la tasca d’Arbonès, com per exemple a la carta 47, del 22 d’octubre de 1989, en què el traductor reflexiona sobre la manera com cal traduir l’slang de l’anglès al català, o a la 53, del 4 de març de 1990, en què fa un comentari negatiu sobre la traducció castellana d’Una història de dues ciutats que Parcerisas li havia enviat en encarregar-li la traducció de la novel•la de Dickens. «De debò, s’agraeix no haver de retocar res, ni haver de refer —com tan sovint passa— els textos de cap a peus», declara Parcerisas a la setena carta, del 29 de gener de 1987. «Compto, naturalment, amb la feina que puguin encarregar-me d’altres editorials, també, no cal dir-ho, però vull que sàpigues que la prioritat u la tens tu», li fa saber Arbonès a la carta 23, del 9 de juny de 1988, poques setmanes abans de deixar la feina a l’editorial Marymar i centrar-se en els encàrrecs de traducció de les editorials catalanes. La confiança entre tots dos es basa, com ja hem apuntat, en la fluïdesa del tracte professional, però aquesta relació força continuada, per bé que a distància, va generant una amistat més profunda, que, a la carta 14

76, del 9 d’octubre de 1991, du Arbonès a fer una declaració ben explícita: «No cal que et digui que, per tot això, i per totes les altres múltiples coses que fas per mi, t’estic molt agraït, però molt... Realment, ara, en comentar-ho amb la Isabel, ella m’ha dit: “En Francesc és com un germà per a tu”, i té tota la raó.» Això fa que, quan Edhasa reorienta la política editorial per donar menys pes a les novetats i a la producció en català i Parcerisas deixa el càrrec que hi té, la relació entre tots dos corresponsals continuï sense grans entrebancs. L’intercanvi epistolar baixa una mica de ritme, atès que ja no respon a la urgència dels encàrrecs de traducció, però això també s’explica, en part, per les diverses visites que Arbonès va fer a Catalunya en els anys següents. I cal tenir en compte dos factors que, tot i ser purament circumstancials, potser han afectat poc o molt el corpus de l’epistolari: d’una banda, els mitjans del fax, en primera instància, i del correu electrònic, en segona, hi van guanyant terreny, i sembla plausible pensar que la immediatesa de les comunicacions per aquestes vies en minven la conservació a llarg termini, més habitual en un mitjà més pausat com el de la carta en paper; de l’altra, Jordi Arbonès deixa de gestionar la correspondència amb Francesc Parcerisas com a part del seu arxiu professional —fins llavors, les seves cartes havien format part, clarament, de la carpeta d’Edhasa— i la considera, més aviat, una correspondència personal, cosa que potser comporta, també, un grau menor de sistematització i conservació. En tot cas, a partir d’aquest moment, trobem Francesc Parcerisas centrat en la seva tasca de professor a la nova Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i involucrat activament en l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser vicepresident al Principat entre els anys 1991 i 1997. Jordi Arbonès, que té plena confiança en el coneixement del món editorial català de Parcerisas, s’hi comunica per consultar-li assumptes diversos relacionats amb la seva feina, com ara l’oportunitat o no de signar alguns contractes per a la reedició de traduccions antigues amb les clàusules dels quals no acaba d’estar d’acord, què fer davant d’un problema que li ha sorgit amb una editorial, o la possibilitat de demanar ajuts per a la traducció. Alguna vegada, li fa alguna demanda més concreta: que li proporcioni els noms de les persones d’una editorial a les quals es pot adreçar en enviar-hi una 15

1986 1 Barcelona, 12 de juliol de 1986 Estimat amic Arbonès, Quatre ratlles només per confirmar-te, com t’havia insinuat, que hem comprat els drets catalans dels dos Tròpics de Henry Miller.1 Ara voldríem saber si tu tens –o recordes que existís– alguna mena de contracte que especifiqués que la traducció era propietat d’Aymà.2 No ho crec pas, perquè no solia ser el costum. Potser deus saber que, dissortadament, tant en Joan Oliver3 com en Cendrós4 han mort aquestes darreres setmanes, de manera que la via més segura per investigar ets tu. Edhasa et compraria les traduccions al preu habitual actual. Digues si en vols retocar alguna cosa, o si recordes si en van censurar res, tot i que jo també m’ho repassaré. Personalment em faria certa il•lusió que poguéssim enllestir la gestió d’aquests llibres al més aviat possible, a fi de tirar-los endavant plegats i que fossin publicats al mateix temps –potser de cara al febrer o març del 87– abans de Sant Jordi. Digues-me’n, doncs, alguna cosa tan aviat com et sigui possible. Per cert, vaig demanar a comptabilitat de quina manera se’t podien fer els pagaments. El millor, per a l’editorial, és si se’t poden ingressar en algun compte a Barcelona o si els podem donar en pessetes a algú d’aquí.

Henry Miller, Tròpic de Càncer (Barcelona: Aymà, 1976) i Tròpic de Capricorn (Barcelona: Aymà, 1978). Edhasa n’acabava de comprar els drets per reeditar-los. 2 Editorial fundada l’any 1944 per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol. L’any 1962 va passar a mans de Joan Baptista Cendrós, que dos anys després, el 1964, va adquirir el fons editorial de Proa. 3 Joan Oliver (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986), que va signar la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart, va ser, a més de poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Entre 1964 i 1982, va ocupar el càrrec de director literari de l’editorial Proa. Havia mort el 18 de juny de 1986. 4 Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 1916–1986), empresari i promotor cultural —va ser, per exemple, un dels socis fundadors d’Òmnium Cultural i mecenes de l’Institut d’Estudis Catalans—, havia adquirit l’editorial Aymà l’any 1962. L’any 1983, l’editorial va cedir algunes col•leccions a la Fundació Enciclopèdia Catalana i va restringir la seva activitat. Havia mort el 9 de juliol de 1986. 1

25

Tot el que sigui moneda estrangera requereix autoritzacions i tràmits llarguíssims i la nostra burocràcia administrativa és un xic espessa. Si vols res de Barcelona –llibres, material–, demana-ho sense cap compromís. He dit que t’enviïn alguns dels llibres de la col•lecció. Suposo que els rebràs. Una forta abraçada, Francesc Parcerisas

26

2 Bernal, 28 de juliol de 1986 Estimat amic, M’apresso a contestar la teva carta del 12 del mes corrent. Estic content que es concreti la publicació dels Tròpics. De contracte, l’Aymà només me’n va fer per als tres o quatre primers llibres que els vaig traduir, entre els quals figuren Primavera negra5 i Els llibres de la meva vida,6 però en cap cas no hi havia cap clàusula que parlés de la cessió de la propietat dels drets. En el cas dels Tròpics, doncs, ni tan sols em van enviar contracte. Per tant, em penso que no hi haurà cap problema. Quant a supressions, crec que només en van fer alguna a Primavera negra, que, amb tot, la censura no autoritzà, si bé, finalment, van decidir de publicar-la i veure què passava. Respecte als Tròpics, van tirar directament al dret, sense tocar res. No crec que calgui que les revisi, aquestes traduccions, i ja em va bé que tu hi donis un cop d’ull. Respecte al pagament, a mi em convindria més que m’enviéssiu un taló en dòlars a un banc de Nova York, però, si us és tan inconvenient, podeu pagar-ho en pessetes a la meva tia: Maria Montull, Guitard 72, 5è 2a, telèfon 230 7447. T’agraeixo l’oferiment que em fas i els llibres de la col•lecció que m’has fet enviar, però que encara no he rebut. M’agradaria tenir el que et va traduir la Montserrat Solanas.7

Henry Miller, Primavera negra (Barcelona: Aymà, 1970). Atès que la censura havia esporgat aquesta traducció, Apóstrofe / Deriva la van tornar a reeditar l’any 1999 revisada pel mateix Arbonès. 6 Jordi Arbonès havia traduït aquest llibre per a Aymà / Proa l’any 1967 per encàrrec de Joan Oliver, però aquesta editorial no el va arribar a publicar. Finalment, després d’un llarg periple per diverses editorials, va aparèixer l’any 2001: Henry Miller, Els llibres de la meva vida (Barcelona: Apóstrofe / Deriva, 2001). 7 Arbonès fa referència a un llibre, traduït efectivament per la seva amiga Montserrat Solanas, que no va aparèixer fins a l’any següent: Laurie Lee, Sidra amb la Rosie (Barcelona: Edhasa, 1987). Se’n parla més endavant, a la carta 10. 5

27

Estic treballant en la traducció d’El colós de Marusi (no hauria de ser Marussi?)8 i, tan bon punt la tingui enllestida, te l’enviaré. Gràcies per tot i rep, estimat amic, una cordial abraçada del teu, Jordi Arbonès

8

Henry Miller, El colós de Marussi (Barcelona: Edhasa, 1987).

28

Índex onomàstic Adams, Richard 99n Agoff, Irene 38n Albee, Edward 85, 277 Alcover, Antoni Maria 270 Alexie, Sherman 177n Alzueta, Miquel 128, 133, 136, 176, 180, 183 Annunzio, Gabriele D’ 281 Antón, Paco (Francisco) 215, 221 Aramon, Ramon 245 Arbonès, Glòria 8, 76, 81, 82, 86, 88, 124, 130, 131, 134, 137, 139, 142, 145, 152, 155, 156, 157, 164, 166, 167, 169, 170, 171, 182, 197 Arbonès, Xavier 8, 74, 156, 157 Armengol, Gemma d’ 51n Austen, Jane 34, 50, 64n, 71, 73, 75, 78, 92, 109, 111, 113, 115, 130, 135n, 277, 279, 281 Ayala, Joan 150n Aymà i Ayala, Jaume 25n Aymà i Mayol, Jaume 25n Aymerich, Pilar 157n Badia i Margarit, Antoni Maria 245 Bacardí, Montserrat 11, 21, 49n, 204n Balasch, Ramon 51n Balseiro, María Luisa 58n Barbal, Maria 213 Barnard, Christiaan 274 Barnard, Fred 99n, 282 Baudelaire, Charles 147, 281 Bayà, Montserrat 195, 203, 204, 205, 207, 210, 215 Beardsley, Aubrey 281 Beauvoir, Simone de 38, 133, 152 Bellow, Saul 75, 78, 85 Belmonte, Javier 110n Benet i Jornet, Josep Maria 213 Berdagué, Roser 281 Berenguer, Xavier 216n Bierce, Ambrose 64 Blixen, Karen 68, 72, 73, 126, 127, 129, 136, 138, 140, 151, 154 193 Block, Thomas H. 274

Bonada, Lluís 17, 72n, 125n, 174, 175, 176, 177, 178, 179, 180, 188, 191, 240 Bonals, Jesús 215, 217, 218, 221, 223, 225 Bonnín, Hermann 102n Bordoy Luque, Salvador 99n Bowles, Paul 166 Braddon, Mary Elizabeth 171 Brontë, Charlotte 122n, 134, 138n, 150n, 154 Brossa, Joan 213 Bru de Sala, Xavier 51n Burguet Ardiaca, Francisco 110n Burton, S. H. 101 Buxton, Angela 59n Cabanes, Jem 270 Cabré, Jaume 213 Cabré, Maria Teresa 124 Calders, Pere 213 Capdevila, Carles 281 Capmany, Maria Aurèlia 157n, 214 Carbó, Joaquim 9, 49, 52n, 97, 117n, 120n, 144, 166n, 168n, 213, 225n Carné, M. Elena 76n Carner, Josep 203, 204n, 205, 244, 270, 281 Carreras i Martí, Joan 185, 190 Casals, Isabel 137 Castellanos, Carles 124, 222 Castellanos i Vila, Jordi 79 Céline, Louis-Ferdinand 56 Cendrós, Joan Baptista 7, 25, 35, 134 Cerdà, Jordi-Pere 213 Chandler, Raymond 90, 154n, 166n Christie, Agatha 234, 261 Cid, Josep S. 157n Civís i Pol, Jordi 218n Clapés, Antoni 13, 22, 116n, 125, 126, 127, 133, 135, 137, 142, 142, 166, 168, 250 Coca, Jordi 161, 183, 207, 210, 213 Coetzee, J. M. 59n Collins, Wilkie 193 Colmenero, Silvia 123 Coma, Xavier 154n

289

Conrad, Joseph 65 Cònsul, Isidor 250 Cornudella i Barberà, Joan 71 Cornudella i Feixa, Joan 71 Cornudella i Defis, Josep 69, 71 Corominas, Joan 245 Crichton, Michael 190n Curwood, James Oliver 261 Daly, Carrol John 154n Daurella, Josep 52n Delgado, Lourdes 116, 118 Dickens, Charles 14, 96n, 97n, 99, 101n, 103, 122, 125, 129, 171n, 203, 204, 205, 239, 277, 279, 281, 282 Dinesen, Isak v. Karen Blixen Doctorow, E. L. 193, 197, 199 Dostoievski, Fiódor M. 59n Duque, Aquilino 151n Durrell, Gerald 21, 58, 60, 62, 64, 65, 66, 67, 72, 109, 111, 113, 116, 118, 122, 124, 146, 147, 152, 153, 156, 159, 160, 163, 166, 240, 273, 281 Durrell, Lawrence 7, 193n Edo, Miquel 175n Elezcano, Amaya 99n Eliot, George 161n Estela, Toni 163 Fabra, Pompeu 32, 238, 270 Faner, Pau 213 Farrés, Ramon 195n Faulkner, William 225n, 266, 269, 277, 279 Ferrer i Aleu, Josep 133n Fitzgerald, Scott 30n, 35 Folch i Camarasa, Ramon 281 Folch i Recasens, Xavier 64, 65, 66, 67, 69, 71, 92, 93, 109, 111, 113, 115, 135, 183 Fontcuberta i Gel, Joan 56n, 204n Formosa, Feliu 213 Fosalba, Raquel 163, 175, 177, 178, 181 Fulquet, Josep Maria 150n Fuster, Jaume 130n, 213 Fuster, Joan 144n Garcia, Xavier 117n Gargatagli, Ana María (Marietta) 135 Gibran, Kahlil 191 Giralt, Jesús 196

290

Gleely, Andrew M. 35n Golden, Seán 124, 171, 173, 174, 183, 185, 186, 189, 193 González Davies, Maria 228, 230 Grass, Günter 56 Grey, Zane 261 Guardiola, Carles-Jordi 157n Güell, Josep Maria 59n Guillamon, Julià 41, 91 Gullón, Agnes Moncy 158n Heaney, Seamus 164 Hemingway, Ernest 75, 263, 276, 277, 279 Herralde, Jorge (Jordi) 183 Hesse, Hermann 281 Hughes, Richard 263, 278 Huguet, Damià 209 Hurtado Albir, Amparo 224 Huysmans, Joris-Karl 56 Irish, William 250 Isak Dinesen v. Karen Blixen 68, 72, 73, 126, 127, 129, 136, 138, 140, 151, 154, 193 Isern, Joan Josep 17, 237, 238, 239, 240, 242, 246 Isherwood, Christopher 69n, 70n, 71, 73, 75, 77n, 83, 128, 131, 136, 140 Izquierdo, Oriol 181, 185, 190, 191, 196, 203, 205, 206, 210, 215 James, Henry 140, 143, 145, 147, 148, 206n, 279 Jané, Albert 175n Janer Manila, Gabriel 213 Jaume, Antoni 278 Jordana, Cèsar August 270, 281 Joyce, James 56, 59n, 195, 270 Julià, Josep 21, 58n Jufresa, Conxa 161, 162 Katsimbalis, George 31 Kipling, Rudyard 232, 233, 234, 236 Kuhnlein, Beth 164, 174, 175, 217, 219, 222, 226 Kyne, Peter B. 261 Lake, Brian 282 Lapointe, Anik 250 Larkin, Philip 82, 85 Lawrence, D. H. 19, 34, 53, 57, 64, 65, 83, 191n

Le Carré, John 177, 181 Lee, Laurie 27n Lewis, C. S. 19, 111, 113, 115, 116, 121, 122, 127, 129, 131, 134, 135, 136, 138, 140, 142, 143, 145, 146, 147, 148, 150, 151, 153, 154, 160, 163, 166, 190 Lionetti, Julieta 177, 197, 199, 250

Moreno, Amparo 102n Morera i Galícia, Magí 193 Moura, Beatriz de 183 Moya, José 126 Mur, Mireia 76n Nabòkov, Dmitri 31n Nabòkov, Vladímir 31, 32, 52n, 274, 279,

Lleonart, Josep 270 López Muñoz, José Luis 175n Mailer, Norman 7 Mallafrè, Joaquim 56, 59n, 270 Mallorquí i Figuerola, Josep 262 Maluquer i Ferrer, Joan 178 Manent, Albert 105, 196 Manent, Marià 73 Manent, Montserrat 281 Manzano, Carlos 7, 177 Marçal, Maria Mercè 51n Marí, Antoni 129 Marín, Juan 192 Martí i Pol, Miquel 56, 213 Martínez Roca, Francesc 35, 149 Mateu, Joan 190n May, Karl 261 McBain, Ed 154n Mead, Margaret 218 Menem, Carlos Saúl 74, 84 Merli, Joan 8, 54n, 264, 268, 278 Miller, Arthur 263 Miller, Henry 7, 8, 9, 18, 25, 27, 28n, 29n, 30, 36, 154, 176n, 177n, 195n, 255, 266, 279, 280 Milne, Alan Alexander 88n Miquel, María Antonia de 110, 153, 163 Mitchell, Margaret 126n, 274 Molas, Joaquim 105, 157n, 161 Molina, Enrique 111n Moll i Casanovas, Francesc de Borja 270 Molons, Montserrat 176, 180, 198, 201, 202, 227, 234 Montaner, Enric 76n Montull, Antònia 105 Montull, Maria 8, 27, 30, 37, 48, 132 Monzó, Quim 268, 270 Mora, Víctor 213

281 Nadal, Jordi 163 Narayan, R. K. 193n Nin, Andreu 270 Noteboom, Cees 207n Oliva, Salvador 31, 32, 59n, 158 Oliver, Joan 18, 25, 27n, 225, 254n, 264, 270, 273, 280 Oliver, Maria Antònia 213 Palau i Camps, Josep Maria 209 Palau i Fabre, Josep 213 Pàmies, Sergi 213 Parcerisas, Nil 214, 215, 216, 217, 222 Parcerisas, Pol 163, 167, 174, 217, 222 Pas, Annemieke van de 125n Peake, Mervyn 59n Pedrolo, Manuel de 13, 41, 79, 109, 114, 117, 154n, 168n, 193n, 196, 224, 277, 280 Pérez, Javier 8, 83n 117, 126, 137, 147, 151, 153, 154, 159, 170, 181, 191, 250 Pérez Galdós, Benito 158 Pericay, Xavier 244n Perucho, Joan 213 Pessarrodona, Marta 197n, 213 Piglia, Ricardo 276 Piñol, Rosa M. 110n Pinyol Torrents, Ramon 51n, 52n, 187 Piqué, Ramon 222 Pi-Sunyer i Bayo, Pere 105n Plató 88 Polo, Rosario 268 Porcel, Baltasar 213, 227 Poe, Edgar Allan 181, 185, 191 Presas, Marisa 229 Proust, Marcel 157, 159 Pujals i Vallbé, Josep Maria 245n Pujol, Núria 133n Pujol Morillo, Dídac 164n

291

Quart, Pere v. Joan Oliver Rhola, Pilar 40, 41, 42, 43, 46, 91 Rello Andreu, Xavier 59n Riba, Carles 157, 261, 270 Riera, Carme 213, 214 Riera, Ernest 190n Riera, Miquel Àngel 209, 213

Somarriba Rueda, Pablo 109, 110n, 114, 117, 122n, 124, 132, 147, 152 Subirana, Jaume 64n, 216n, 249 Sunyol, Víctor 125n Susanna, Àlex 166, 176, 180, 183, 183, 237, 239 Tasis, Rafael 270

Ripley, Alexandra 133 Robinson, Jonathan 250n Roca, Maria Mercè 213 Rodellar, María José 197n Rodríguez Espinosa, Marcos 192, 201 Roig, Joan 163 Roig, Montserrat 142 Roig Santacana, Joan Enric 191, 195 Romeva, Pau 205n, 281 Rosenthal, David 125, 137, 156 Rossell, Benet 125, 129 Royo, Mari-Carme 8, 132 Ruaix, Jaume 176, 180, 227, 234 Rudo, Marcy 70, 71, 73, 74, 75, 76n, 83 Rumbau, Toni 234n Sagarra, Josep Maria de 270 Saladrigas, Robert 213 Sala-Sanahuja, Joaquim 147n Salvat, Ricard 363, 278 Santamaría, José María 44n Santamaria, Laura 124 Santoyo, Julio César 44n Sarduy, Severo 125n Sarsanedas, Jordi 213 Sartre, Jean-Paul 38, 49, 50, 133, 152 Serafí Pitarra v. Frederic Soler Serrahima, Marta 234n Shaffer, Peter 133n Shakespeare, William 193n Shaw, Bernard 273 Shepard, E. H. 88n Simó, Isabel-Clara 213 Smith, T. W. 97n Sobrer, Josep Miquel 59n Solanas, Montserrat 27, 38, 99 Soler, Frederic 244 Soler Piquer, Marc 177 Solsona, Ramon 213

Taylor, George 97n Tennent, Martha 187, 223, 224, 227, 228, 231, 233 Terry, Arthur 84n, 87, 91 Thackeray, William M. 192n, 239, 279 Thomas, Dylan 59n Tolkien, J. R. R. 44, 45, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56 Toutain, Ferran 244n Triadú, Joan 177, 196, 213 Tusell, Mònica 197 Udina, Dolors 190n, 191n Urpinell i Jovani, Lluís 55n, 91, 130 Vallespinosa, Bonaventura 270 Vallverdú, Francesc 8, 39, 75, 77, 113, 167, 188 Ventós, Dolors 150 Verdaguer, Jacint 187n Vergés, Oriol 213 Verne, Jules 262 Vernet, Maria Teresa 56, 59n Vidal-Folch, Estanislau 56n Vidal i Alcover, Jaume 157n Viladot, Guillem 213 Villaverde, Isabel 8, 10, 11, 15, 38, 97, 123, 124, 126, 127, 130, 131, 134, 136, 137, 139, 142, 145, 152, 155, 157, 164, 167, 169, 170, 179, 218, 226, 251 Vollmann, William 177n, 192 Wallace, Edgar 261 Waller, Robert James 185n, 191, 237 Warren, Rosanna 158n Weigel, James 97n Wells, H. G. 148, 150 Westlake, Donald E. 154n, 166n Wilde, Oscar 263, 278 Williams, Charles 154n Woolf, Virginia 281 Yolen, Jane 250n

292