15 mm

232 mm

15 mm

15 mm

147 mm

9 mm

20 mm

9 mm

147 mm

15 mm

CORRESPONDÈNCIA ENTRE ÀNGEL GUIMERÀ I JAUME RAMON I VIDALES, 1865-1898 A CURA DE CAROLA DURAN

El Vuit-cents, 12

punctum Lleida, 2016

el v uit-cents és una col·lecció del Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents Consell d’edició: Rosa Cabré (Universitat de Barcelona) Josep M. Domingo (Universitat de Barcelona) Joep Leerssen (Universiteit van Amsterdam) Anna Sawicka (Uniwersytet Jagiellon´ski) Magí Sunyer (Universitat Rovira i Virgili) ———

Taula Pròleg, Carola Duran Abreviatures usades

7 10

Correspondència 1865 [1–4] 1866 [5–7] 1867 [8–21] 1868 [22–29] 1869 [30–49] 1870 [50–66] 1871 [67–79] 1872 [80–84] 1878 [85] 1880 [86] 1888 [87] 1894 [88] 1898 [89] Apèndix. Quatre cartes d’Àngel Guimerà a Ramon Ramon i Vidales, 1900 [1–4]

13 22 31 72 97 154 209 239 249 252 253 254 256

Índex onomàstic

265

259

pròleg A la Biblioteca de Catalunya, dins el Fons d’Àngel Guimerà, hi ha recollida una gran part de la correspondència que l’escriptor va rebre al llarg de la seva vida i que va conservar malgrat els desplaçaments entre el Vendrell i Barcelona i els canvis de domicili a la ciutat comtal. Després de la seva mort, el 1924, aquests documents van ser curosament guardats i organitzats pel seu company i amic Pere Aldavert, com ho proven algunes anotacions amb lletra seva al peu de les cartes. Posteriorment les filles d’Aldavert, hereves de Guimerà, van servar l’arxiu, que va passar al seu hereu, l’advocat Antoni Jansana, i després del seu traspàs a la seva esposa, Mercè Nubiola, la qual finalment, el 1996, va ingressar el fons a la Biblioteca de Catalunya. En l’actualitat la totalitat del fons Guimerà, així com del fons Aldavert, disposen d’un inventari, dut a terme per Ramon Molins, que és fàcilment consultable a través de la xarxa. De l’extensa col·lecció de cartes que formen l’epistolari de Guimerà llegat a la Biblioteca de Catalunya, aquest llibre presenta les cartes que Jaume Ramon i Vidales va adreçar al seu amic, resident encara al Vendrell. Aquest conjunt està format per 80 peces, escrites entre 1865 i 1872. Aquest fons actualment només disposa de les cartes que Jaume Ramon va enviar a Àngel Guimerà. No se’n coneixen les respostes llevat de les poques que es troben a l’Epistolari de Guimerà publicat el 1930 a cura d’Enric Cubas, però no per això minva l’interès de la correspondència: molt especialment les cartes ara reproduïdes permeten accedir a un període de la vida dels dos corresponsals que no ha estat gaire estudiat i que és decisiu en la seva evolució posterior. Atesa la condició de notari de Jaume Ramon, es fa difícil de creure que les respostes de Guimerà no fossin fidelment guardades i que romanguin en algun lloc amagat d’on potser reapareguin algun dia i permetin completar les informacions de què disposem ara. Els nostres corresponsals són prou coneguts. D’una part Jaume Ramon i Vidales (el Vendrell, 1847–1900) i de l’altra Àngel Guimerà 7

(Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924): dos protagonistes del catalanisme literari de l’etapa formativa dels quals les presents cartes aporten una generosa i rellevant informació, tant de caire privat i íntim com altra de relativa a la seva respectiva socialització literària i renaixencista a Barcelona. Molt en particular, el conjunt epistolar documenta la progressiva institució i obertura del camp literari del renaixencisme (de què Guimerà acabaria essent una figura eminent) i els aprenentages i experimentacions que comporta: dels usos de les retòriques escolars a les modes epigramàtiques de la poesia en castellà d’aleshores (els cantares i las doloras) i, finalment, a l’adopció de l’imaginari historicista del renaixencisme. I, és clar, l’aprenentage i experimentació del català com a llengua literària. També aquí el 1868 serà un terme a quo: a partir de finals d’aquell any, quan és anunciada la nova convocatòria dels Jocs Florals, els nostres joves poetes dediquen tots els seus esforços a compondre poemes amb els quals concórrer-hi. Muden d’imaginari: la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer els forneix personatges i situacions. I el canvi temàtic porta aparellat el canvi formal. Els mites catalans són descrits en romanços històrics o en balades que permeten desenvolupar una llarga història. A les cartes és ben evident el neguit per participar en el certamen. I, quan Guimerà ja ha mudat de llengua, la seva poderosa imaginació es fa present entre la nombrosa participació als Jocs de 1870. Si fins aleshores Ramon aconsellava Guimerà sobre temes i formes, Ramon s’adona ara que el seu antic deixeble el supera amb escreix en afers de literatura. Les mostres epistolars escadusseres de les dècades següents testimonien alhora el compromís compartit amb la mobilització catalanista i el curs d’unes trajectòries vitals i professionals separades, i en certa mesura inverses: Ramon, allunyat de Barcelona, se centra en la vida professional i privada; Guimerà, instal·lat a Barcelona, amb un ascendent públic creixent i una projecció internacional insòlita, esdevé la figura rutilant a favor de la qual, a partir de 1906, hom farà campanya com a candidat al Nobel de literatura. Continuïtats vàries que resultaran evidents al lector ens duen a inserir en apèndix quatre cartes d’Àngel Guimerà adreçades a Ra8

mon Ramon i Vidales (el Vendrell, 1857–1916), dramaturg i narrador, germà de Jaume. Criteris d’edició. Editem els textos tot adequant-los a les normes gràfiques actualment vigents. En el cas dels infinitius de desinència tònica amb aglutinació de pronom, marquem amb l’apòstrof l’elisió de la r i l’aglutinació del pronom i usem l’accent com a diacrític per distingir aquesta forma de la del present d’indicatiu o de l’imperatiu (*jurà’ls-hi, *ensenyà’ls). Van entre claudàtors exclusivament les intervencions de la curadora. Carola Duran Societat Verdaguer

9

Abreviatures usades BC] Biblioteca de Catalunya Guimerà, Epistolari, ed. Cubas] À. Guimerà, Epistolari, recull i anotació per Enric Cubas i Oliver, Barcelona, 1930. Guimerà, Quadern] À. Guimerà, Quadern de poesies, ms., Biblioteca de Catalunya, Fons Guimerà, capses 6/2 i 6/4. Miracle, Guimerà] J. Miracle, Guimerà, Barcelona, 1958. Ventura Sala, «Primers ensaigs poetichs de G.»] J. A. Ventura Sala, «Primers ensaigs poetichs de Guimerà», dins Any Guimerà, el Vendrell, 1995, sense paginar.

10

Correspondència

1865 1 De Jaume Ramon a Àngel Guimerà Barcelona, 2 setembre 1865 Sr. D. Ángel Guimerá. Querido amigo: Recibí uno de estos últimos días la tuya muy favorecida de 9 del corriente. Por lo tanto espero de tu amabilidad que me dispensarás el no contestarte más pronto a causa del retraso con que recibí la tuya. He examinado las poesías que en ella incluías y me han parecido mejores que las mías, aun cuando tu modestia diga que mis versos son más sonoros. En ellas hay bellezas que admirar y sobre todo dan una idea de que posees a fondo el genio de nuestra lengua. Por consiguiente, de aquí en adelante no esperes que te llame aficionado al bello arte de la poesía, sino artista, esto es, poeta. Junto con ésta van dos composiciones que apenas cuentan una semana de vida: su título es «Al África, catalanes»1 y un idilio. No he vacilado un momento en dedicártelas como una prueba de nuestra sincera amistad, desde hoy más ligada con este nuevo lazo. Espero las acogerás con la benevolencia y agrado que te son propios. Un favor te pido; y es que las enseñes a mis amigos Roig2 y Sisteré3. «Al África, catalanes»: composició de Ramon. Veg. infra la carta 2, de 27– ix–1865. 2 Josep Roig i Altimira (1847–?). Sabem que va cursar algunes assignatures de la carrera de ciències a la Universitat de Barcelona sense obtenir-hi titulació acadèmica i que va treballar a la vila de Montblanc. 3 Antoni Sisteré i de Hernández (1847–1922). Pintor i aeronauta. A tretze anys ingressà a l’escola de belles arts de l’Academia de San Fernando (Madrid). Deixeble de Marià Fortuny, el visità a Roma i va ser-ne l’introductor als cercles artístics de París. Retornat a Barcelona cap als anys 80, sembla que va estudiar enginyeria i va fundar la firma «Sisteré & Cía.», que organitzava ascensions en globus captius. El 1890, després d’un accident que va destrossar els globus i li va produir importants cremades, Sisteré es va traslladar a Mèxic, on va exercir l’enginyeria. Retornat a Barcelona, hi va morir el 1922. 1

13

Sin más que mil afectos a tus padres, hermanos, amigos susodichos y demás, se repite tuyo affmo. éste tu seguro servidor Jaime Ramón

Barcelona, 2 setiembre 1865. Si algo se te ofrece, puedes mandar con toda libertad a ésta tu casa, calle de la Boquería, nº 4, cuarto 3º. Me olvidaba decirte que mi primo Eusebio4 me ha dado expresiones para ti y demás amigos. Ramón [BC, fons Àngel Guimerà, correspondència, capsa 34.]

El cosí Eusebi apareix en diferents cartes, però no ha estat posible de trobar més dades del personatge. 4

14

2 De Jaume Ramon a Àngel Guimerà Barcelona, 27 setembre 1865

Sr. D. Ángel Guimerá. Querido amigo: Recibí en su oportunidad la tuya muy favorecida del 17 del corriente, por la que veo la lisonja y buena acogida que han tenido las dos poesías que te dediqué. A decir verdad, jamás dudé de este resultado, dándome confianza no el mérito artístico que puedan encerrar, sino tu buen corazón de amigo. En el canto bélico «¡Al África, Catalanes!», por más que dije ser una imitación, no creas que me quisiese apropiar como míos los pensamientos que encierra; pues los concedo todos a su autor, pero por otra parte me parecía mal apellidada traducción, porque si bien están copiadas, a excepción de muy pocas, todas las ideas que encierra, sin embargo me repugnó el darle este nombre porque no estaban en el mismo orden que las puso el autor Clavé, así como también porque están enlazadas con un pensamiento mío. Así es que el nombre más propio que se le puede dar es el de semitraducción.1 No dudes, vuelvo a repetir, de que tus composiciones son muy buenas, lo único que falta en ellas es soltura en el verso, pero esto se adquiere con el tiempo; por lo demás encierran ideas y pensamientos preciosos que yo te los envidio. Dirás a Roig que con fecha 17 del corriente le mandé dos poesías con una carta que decía: «Tributo de amistad a mi amigo D. José Roig». Dirasle al mismo tiempo que no se enoje si está hecho con muy mala letra, principalmente la portada, pues era hora de salir el correo y temía que no llegase a tiempo; a más de que lo que debe apreciarse es el trabajo moral y no el material. Finalmente le dirás también que la última poesía que con dicha carta le mandé la protagonista de dicha poesía es Rosa o Roseta y que me parece in1 No existeix cap composició de Josep Anselm Clavé (1824–1874) amb aquest títol. Possiblement Ramon i Vidales es refereix a Los néts dels almogàvers, rigodons corejats que van tenir un gran èxit, que eren coneguts per tothom a la década dels seixanta i que fan referència a la participació catalana a la guerra d’Àfrica.

15

útil decirle que el verdadero nombre a quien va dirigida es a Maria o Marieta. Tengo una variada colección de historietas de amor y cantares que son vírgenes aún de leerse y que he compuesto desde nuestra entrevista en ésa, que los guardo para cuando vengas. También deseo como tú el que esta ciudad vuelva a su estado normal2 para poder tener frecuentes entrevistas. Con expresiones a Roig, Sisteré y demás, se repite tu amigo que te profesa verdadero cariño Jaime Ramón Me olvidaba de darte afectos de mi primo Eusebio para ti, Roig y Sisteré. No puedo concluir sin ponerte al detrás un soneto que he hecho hoy. Barcelona, 27 de setiembre de 1865. Al viático Soneto Hiriendo el aire con su voz aguda monótona una campanilla suena; un himno sacro entona voz serena, y la calle do pasa queda muda. El Señor es que, llamado, en ayuda va de un mísero corazón que pena porque está su alma de infortunios llena, y al pasar todo el mundo le saluda.

2 Jaume Ramon es refereix sens dubte a l’epidèmia de cólera que s’havia declarat a Barcelona el 9 d’agost; el dia 12 ja hi havia les primeres defuncions, que en total van ser unes 1600; el 29 d’octubre es va donar per extingida l’epidèmia.

16

El militar altivo su bandera, que delante todo un reino altanera permaneció, en su presencia humilla. Y luz le tributa cada casa de todas las calles por do pasa, mientras le dobla el hombre la rodilla. [BC, fons Àngel Guimerà, correspondència, capsa 34.]

17

índex onomàstic

Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid) 39 Acadèmia Bibliogràfica Mariana (Lleida) 203n, 206n Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona) 218n Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya 260n Acadèmia de Jurisprudència 260n Adela (del Vendrell) 127 Agneta (del Vendrell) 126 Agrupació Catalanista del Vendrell 259, 261 Aguiló, Marià 103n, 146n, 209 Aldavert i Martorell, Pere 7, 35n, 38n, 40n, 48n, 170, 181n, 182n, 186n, 187n, 199, 221, 223n, 239, 242, 244, 246, 248, 250–251, 256 Aldavert i Sabater, Adriana 7, 251n, 299 Aldavert i Sabater, Sara 7 Almanaque literario de El Museo Universal 137n Almirall, Valentí 68n Alonso del Real, Juan 154n Álvarez de Castro, Mariano 215–216, 217 Amer i Serra, Miquel V. 211n Andreu, Agustí 134, 143 Angelon, Manuel 247n Anglora, Eusebi 103n Anita (del Vendrell) 101 La Anticuaria (llibreria, Barcelona) 144 Arcàdia del Cafè Suís vegeu tertúlia del Cafè Suís «El Arco de Bará» 134n Aribau, Bonaventura C. 193 Arnau, Josep M. 103n Asensio de Alcántara, Joaquín 21n Associació Literària de Girona 216n

Ateneu Barcelonès 260n Ateneu Català 210n Aulèstia i Pijoan, Antoni 160, 170, 185, 199, 217, 225, 244 Balaguer, Víctor 8, 87n, 137n Baldrich i Palau, Gabriel 154n, 155 Balzac, Honoré de 169 Barbier, Jules 156n «Las Barras Catalanas» 100n «La Barretina» 77n, 87, 102, 171 Bartrina, Joaquim M. 160, 161n, 165n, 166n, 236, 252 «Ramon, Jaume» 161 Batet i Palet, Joaquim 204, 224, 239 Bécquer, Gustavo Adolfo 137n Benavente, Jacinto 254n Bertran, Felip 87n Biblioteca de Catalunya 7, 10 Biblioteca de Lo Català Devot 207n Biblioteca de Sant Joan (Barcelona) 146 «Biblioteca de La Renaixensa» 252n Biblioteca Pública (Barcelona) 146n Blanch i Cortada, Adolf 103n Blanch i Trius, Caterina 222, 226, 234, 236, 243, 249, 251, 252, 253, 255 Bofarull i de Brocà, Antoni de 210, 247n Bonaparte-Wise, William 87n Bosch, Iu 181n Bot, Pauet 206 Briz, Francesc Pelai 111n Bruguera, Mateu 236n Caballero de Rodas, Antonio 154n, 155 Cabré, Rosa 160 Café de España (Barcelona) 98, 161 Cafè Suís (Barcelona) 97, 118, 160n, 169, 175, 199, 206, 208, 212, 220, 221, 222, 225, 228–229

265

correspondència àngel guimerà – jaume ramon Caifàs 155 Calderón de la Barca, Pedro 193 Calendari Catalá 111n, 174n Calvet, Damas 173n, 175 Calvo, Ricardo 220n «La Campana de Gràcia» 100n Camps Elisis (Barcelona) 130, 188 Camps i Fabrés, Antoni 218n Carré, Michel 156n Casa de Maternitat (Barcelona) 223n Cassany, Enric 251n Castelar, Emilio 154 «Catalana» 199n Centre Català (Sabadell) 260n Centre de Lectura (Reus) 204n Cetina, Gutierre de 120n Cervantes, Miguel de 88, 193 Cheste, comte de 68n cipaio, vegeu Voluntaris de la Llibertat Clavé, Josep Anselm 15 Collell i Bancells, Jaume 118, 173, 217, 218n Colom, Cristòfor 206 Colom i Bussot, J. 100n Condó (perruquer) 163 «Lo Cop» 92, 100n Coroleu, Josep 247n «La Corona» 235 Cossío, José M. de 137n «La Crónica de Cataluña» 80n, 243 Cubas, Enric 7, 10

Echegaray, José 254 «Erato. Semanario Literario» 48, 57, 59–60 Escambina, Pau 197 «L’Escó» 171 Escofet i Bassa, Rosa 43n Espartero, Baldomero 154 Espronceda, José de 137, 169 «L’Esquella de la Torratxa» 100n Eusebi (cosí de Jaume Ramon) 14, 26, 38, 62

Díaz de Mendoza, Fernando 254n «La Dinastía» 107n «Dogma y Razón» 210n Domènech i Montaner, Lluís 98n, 171n, 199n Domingo, Josep M. 162n Don Carlos 155 Du Locle, Camille 155n Dubà i Navàs, Miquel 164 Dumas, Alexandre 80, 118n, 224n Duran i Bas, Manuel 107n Duran Tort, Carola 162n, 181n, 186n, 187n

Gaminde, Eugenio 154n, 155 García (violoncel·lista) 249 Garcia, Francesc V. 240 «Lo Gay Saber» 100n, 111n, 152, 170n, 171, 174n Gelabert i Cavalleria, Enric 171 «El Genio» 137n Giacometti, Paolo 224 Gibert i Riera, Eduard 210 Gil i Luengo, Constantino 234 Goethe, Johann W. von 156n Gounod, Charles 156 «La Gramalla» 106n, 110n, 111n, 142n, 152n, 170n, 177n, 181–182, 183, 186,

Falguera, Fèlix M. 247n Farnés, Sebastià 251n Felip II 155 Felip V 175 Feliu i Codina, Antoni 87n Ferrà i Perelló, Bartomeu 173n, 218n Ferrer i Bigné, Rafael 211n, 218 Ferrer i Codina, Antoni 48n Figueras, Estanislau 261n Fiveller, Joan 118n Folguera i Duran, Manuel 260–261 «El Fomento de la Producción Nacional» 159 Fonda España (Barcelona) 98 Fonts, Marià 103n Forteza, Tomàs 173, 218n Fortuny, Marià 13n Francisquet (del Vendrell) 119 Francisqueta (del Vendrell) 119

266

índex onomàstic 187, 189, 195–196, 197, 201n, 204– 205, 207, 228n Gualticoi, L. 224n Guastavino, Guillermo 254n Guerrero, María 254 Güell, Pau 83 Guimerà i Jorge, Juli 37n, 39, 42, 45– 46, 52n Guimerà, Àngel «A la Font d’en Rubió» 134 «A Rosa» 62 «El canto del ruiseñor» 59–60 Clou los ulls, nina pitera 94–95 «Condol» 150–152 Cuando te muerda la envidia 57 Diuen que l’amor és vida 100 «El llanto de Elena» 32 «Lo tribut de sang. Balada» 177–180

Jove Catalunya, La 162, 167, 168n, 170, 176, 181, 183, 185, 187, 206, 209n, 211–212, 214, 218, 220n, 224–225, 228, 234–235, 246, 248 «Joventut» 206 Joventut Catòlica 195 Judes Iscariot 154 Kock, Paul de 40

Labaila, Jacint 87n Labèrnia i Esteller, Pere 144, 147 Larra, Mariano José de 169n Laura (Barcelona) 22, 26, 39, 89–90, 101, 126, 172 «Lectura Popular» 199n Letamendi, Josep de 247n Liceo Scientifico (Rímini) 159n Liern, Rafael M. 71n Hernández (vídua d’Antoni Sisteré) Llar dels Capellans 207n 229 Lliga Regionalista 257n Herodes 155 Llordachs, germans 144n Hotel España (Barcelona) 98n Llansó (advocat) 249–250 Hugo, Victor 170n, 215n Lliga Regionalista 257n Llorens i Barba, Xavier 211n «Ilustració Catalana» 199n Lluís XIV 154n, 155 Institut de Segon Ensenyament (Bar- Lope de Vega, Félix 193 celona) 159n Institut de Segon Ensenyament (Maó) Macarroni (actor) 235 204n Magre, Quimet 250 Institut de Segon Ensenyament (Reus) Maieroni, Achille 220, 224, 227 204n Mallofré, Josep 260 Isabel II 95n, 154n March, Ausiàs 193 Isabel de Valois 156 Mariezcurrena, Heribert 199n Martí Folguera, Josep 218n Jansana, Antoni 7 Martí i Julià, Domènec 260 Jardí Espanyol (Barcelona) 220 Martori, Joan 254n Maspons i Labrós, Francesc 87n, 103n Jesús de Natzaret 154 Massanés, Maria Josepa 137n Joaritzi, Miquel 199n Jocs Florals de Barcelona 8, 87, 103, Matheu, Francesc 181n, 199, 225, 235, 105–107, 109, 111, 116–117, 118, 144, 241–242 147, 148, 150, 154, 157, 159, 161, 168, Menéndez-Pidal Álvarez, José 146n 171, 173–175, 183, 185n, 189, 199n, Menós, Gaietà 47n, 58, 90, 123, 154, 201, 207n, 210, 211, 212, 214, 215–216, 161, 211 217–218, 228n, 244, 247, 251, 252 Méry, François Joseph 155n Jorge, Margarita 206, 216, 239, 247, 252 Messeguer, Rossend 181n

267

correspondència àngel guimerà – jaume ramon Mestres, Apel·les 165n Mestres, Josep Oriol 19n Mestres, Salvador 159, 161n Meyer, Paul 87n Meyerbeer, Giacomo 208n Miquel i Badia, Francesc 87n, 103n Miracle, Josep 10 Miró, Ignasi Ramon 161n Mistral, Frederic 87n, 254n Molins, Ramon 7 Molins i Sirera, Antoni 174n Montserrat i Archs, Joan 170, 176, 185, 195, 211n, 215–217, 223, 225, 247n «Mossèn Borra» 171 Museu d’Antiguitats (Barcelona) 146n «La Nació Catalana» 260n Nanot Renart, Pere 160, 171, 173 Napoleó I 82, 193 Narváez, Ramon M. 154n, 155 Navarro, sr. 57 Nubiola, Mercè 7 Núñez de Arce, Gaspar 87n O’Donnell, Leopoldo 154n, 155 Obra Pia per als Pobres de Catalunya 207n Obrador i Bennassar, Mateu 218n Offenbach, Jacques 157n Oller, Narcís 160n, 251n Olózaga, Salustiano 154n, 155 «La Opinión» 249 Orellana, Francisco José 206n Ortiz de la Vega, Manuel 34, 64 Padró, Tomàs 68n Pagès de Puig, Anicet de 174n, 218n Palacio, Manuel del 35n Palau i Dulcet, Anyoni 144n Palau i d’Huguet, Josep de 161n, 210, 211n Palau i González de Quijano, Emília 207 Palau i González de Quijano, Pere 206–207 «Panadés» 207, 224

Panyella i Ferreres, Ramon 111n Partit Federalista 261n Partit Republicà 261n Pascuali (actriu) 220 Pau, Francesc Manuel 171 Penya, Pere d’Alcàntara 218n Peradaltas (de La Jove Catalunya) 228 Perera, Tereseta 42, 64, 89, 92 Pérez Galdós, Benito 254n Permanyer i Ayats, Joan Josep 260 Petrarca, Francesco 169 Pi i Margall, Francesc 261 Picó i Campamar, Ramon 160, 173– 174, 218n Pirozzini i Martí, Felip 228 Polavieja, general Camilo García de 257n Ponç Pilat 154 Pons i Gallarza, Josep Lluís 161n «Lo Ponton» 188, 196 Prats, Frederic 207n Prim i Prats, Joan 154, 210–211 Primo de Rivera, Fernando 154n, 155 La Protecció Literària 251, 252 «La Pubilla» 49n, 68, 74, 81, 83–84, 108 Puig, Eudald 68n Puigdalt, Lluís 33n Puiggarí, Josep 161n Querol, Wenceslau 247n Quintana i Combis, Albert 173n, 183 «La Rambla» 68n, 83n Ramon i Alegret, Narcís 43n Ramon i Escofet, Joan 37n, 62 Ramon i Soler, Joan 54, 249 Ramon i Vidales, Jaume «A Laura. Endecha» 69–70 «A mi malogrado amigo Don Julio Guimerá. Elegía» 45–46 «A mis ojos. Madrigal» 120–121 «A Sant Vicenç» 49–51 A una noia l’altre dia 19 Al mundo el alma lancé 61 «Al Viático» 16–17 «L’àlbum de la vida» 90

268

índex onomàstic «Aubada» 127–129 «¡Ayes del alma!» 40–41, 43–44, 55– 56 «Balades» 123–124 Buscaràs en nit obscura (trad. de V. Sainz Pardo) 138–141 «Cantarelles» 84–85 «Cantares» 23–25, 98–99 «El canto del cisne» 76–77 «Comparación» 63–64 Cuando anuncia la campana 21 «Les dues germanes» (trad. de J. Tomàs i Salvany) 189–194 En la quaresma s’esquitlla 162 En mi corazón retoña 34 «Epigrames estranys» 89 «Fabuleta» 88–89 «Fue un sueño» 77–78 Hallándose cesante Timoteo 72–74 «Herència de llàgrimes» 101–102 «Impressions» 130–133 «La mort d’Otger» 112–115 Las olas turbias estaban 29 «Pensaments» 96 Pues también gozo sin cuento 60 «Retratos del natural» 36 Sembré de amor la semilla 27–28 ¿Te acuerdas del verde tiesto? 65–66 Ramon i Vidales, Maria 209n Ramon i Vidales, Ramon 8, 236, 250, 252, 256, 259–264 Ramonet (pseudònim de Jaume Ramon i Vidales) 68n «El Regionalista» 260n «Lo Renaixement» 251n «La Renaixensa» 110n, 123n, 160n, 168n, 170n, 174n, 181n, 185n, 199n, 204n, 206n, 209n, 210, 211, 215n, 216n, 221, 223n, 228n, 241n, 242, 244, 247, 251, 256–257, 260n, 264 Reventós i Amiguet, Isidre 181n Reynals i Rabassa, Estanislau 209, 211n Ribé, Maria C. 111n Riera i Bertran, Joaquim 103n, 161n, 199, 217, 251n

Rigualt, Tomàs d’A. 207–208, 212, 225, 227–229, 237 Rivera, Luis 35 Rivero, Nicolás María 154 Robert, Alberto 169n Roca i Heras, Josep M. 260–261, 264 Roca i Roca, Josep 92n, 100, 103n, 154–155, 160, 170, 174, 185, 187–188, 195, 201, 206n, 210 Roig, Jaume 193 Roig i Queralt, Francesc 162n Roig, Marieta 207, 240 Roig i Altimira, Josep 13, 15–16, 61, 83, 98, 101, 111, 129, 138, 143, 157, 159, 171, 195, 197, 225, 227, 229, 242, 244, 248 Romaní i Puigdangolas, Francesc 103n Romea, Julián 220n Romeu, Manuel 250 Romeu Guimerà, família 215 Romieu, Loïs 87n «La Rondalla» 218n Rosalia (de l’Arboç) 205 Rosselló, Pere de 103n, 107, 161n Roure, Conrad 68n Rubió i Rabassó, Maria 84, 161, 168, 195 Ruiz Aguilera, Ventura 87n, 103n Sabater i Nubiola, Josefa 251 Sagasta, Práxedes Mateo 154–155, 249–250 Sainz Pardo, Vicente 137–141, 169, 187 Sala, Felip Jacint 87n Salamanca, José de 88 Saleta i Cruixent, Felip de 181n, 209 Sánchez (violinista) 249 Sant Joan 154 Sant Pere 154 Sant Vicenç Ferrer 147 Santa Maria (advocat) 249–250 Santaló i Castellví, Pere 223, 228 Sardà i Lloret, Joan 195, 225 Schiller, Friedrich von 155n Scribe, Eugène 80n, 208n Sellarès d’Iborra, Fernando 247n

269

correspondència àngel guimerà – jaume ramon Serafí Pitarra (pseud.) vegeu Soler i Hubert, Frederic Serra i Gibert, Jaume 199n Serra i Gibert, Leonci 199 Serrano, Francisco, duque de la Torre 154–155 Simó Cirineu 155 Sisteré i d’Hernández, Antoni 13, 16, 31, 39, 55, 58, 60–61, 68, 74, 78, 82, 84, 87, 89–91, 122, 127, 155, 157, 207, 212 Sitjar i Bulcegura, Joaquim 103n societat Erato 48 societat Mabille 157 societat Marta 62 Soler i Hubert, Frederic 33n, 54n, 87n, 210, 215, 218n, 220n, 240n, 247n Soler Pejoan, Arnau 251n Soler i Serra, J. 40n «Lo Somatent» 92n Storm, Johann 170 Sunyer i Capdevila, Francesc 155

«El Tiburón» 79 Tomàs, Margalida 162n Tomàs i Salvany, Joan 160, 169, 176, 185, 188–189, 209, 211–212, 219, 226–227, 242, 244, 246–248 Tona (de Barcelona) 119 Trilla i Alcover, Agustí 220 Ubach i Vinyeta, Francesc 87n, 116, 118, 123, 159, 170, 174, 188, 199, 206–207, 212, 217–218, 221, 223, 224, 227n, 228, 247n, 252 «Lo darrer Pallars» (final) 116–117 Unió Catalanista 257n, 259n, 260n, 261, 263, 264 Universitat de Barcelona 209n, 210n Vallfogona, rector de vegeu Garcia, Francesc V. Vega, Ventura de la 80 Vehils (de La Jove Catalunya) 197 Ventalló, Pere Antoni 173n Ventura Sala, J. A. 10 Verdaguer, Jacint 103n, 206n Verdi, Giuseppe 155 «La Veu de Catalunya» 256n Vico, Antonio 220 Vidal Alcover, Jaume 251n Vidal i Valenciano, Gaietà 103n Vidales i Nin, Teresa 34, 87, 176 Vilar, Josep Teodor 240n Voluntaris de la Llibertat (cipaios) 143n, 188

Tarongí, Josep 218n Tasso, Torcuato 169 teatre del Circo Barcelonès (Barcelona) 147, 158, 170 teatre del Liceu (Barcelona) 98, 161 teatre del Prado Catalán (Barcelona) 48, 220 teatre dels Camps Elisis (Barcelona) 188 teatre Español (Barcelona) 220 teatre Odeón (Barcelona) 230 Xocolata, cal 248 teatre Romea (Barcelona) 220, 256n teatre Tívoli (Barcelona) 130, 132n Yárnoz Larrosa, José 146n Teatro de la Princesa (Madrid) 254 «El Telégrafo» 159 tertúlia del Cafè Suís 97n, 160n, 208, Zapata, Marcos 220n Zorrilla, José 87n, 168–169 212, 221, 228–229 Thomàs i Bigas, Josep 181n, 199, 204, 207, 223, 225, 228, 241–242

270

Aquest volum, dotzè de la col·lecció «El Vuit-cents», ha estat realitzat en el marc del projecte ffi2012-31489 finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i de les activitats del Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents (2014 sgr 19 de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya). Amb el suport de

Primera edició: desembre de 2016 © 2016, dels textos, els seus autors © 2016, d’aquesta edició, Punctum & Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents http://www.geliv.ub.edu Reservats tots els drets Dissenyat i compost per Quadratí Imprès per Arts Gràfiques Bobalà isbn: 978-84-945790-1-1 dipòsit legal: l 893-2016 Printed in Catalonia