1

Context L’art bizantí té en la basílica de Santa Sofia el monument més notable i característic de l’edat d’or.  L’emperador Justinià no va estalviar cap esforç per aconseguir que aquest temple posseís la grandesa adequada per convertir-se en el centre espiritual de l’imperi, en catedral dels patriarques, en escenari dels actes estatals més importants i, en resum, en el marc on s’havien de manifestar el poder i la dignitat del seu imperi teocràtic. 

2

Vista general de l’exterior

3

Coberta La cúpula es manté gràcies a un sistema de semicúpules que transmeten el seu pes a terra.

4



La gran basílica va substituir les esglésies anteriors, edificades per Constantí i per Teodosi II, que també havien estat dedicades a la saviesa divina.

5

Autors 

L’any 532 Justinià va encarregar-ne les obres a ANTEMI DE TRAL·LES -autor d’un tractat de geometria- i amb la col·laboració d’ISIDOR DE MILET –reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica i professor de les universitats d’Alexandria i Constantinobleque la van fer en el curt termini de cinc anys, ja que el mes de desembre de 537 va ser consagrat aquell nou temple tan magnífic. 6

Els escrits de l’historiador PROCOPI són la millor font per el coneixement de la història d’aquesta edificació, com també de totes les creacions arquitectòniques de l’època de Justinià.  PROCOPI afirma que gràcies a la gran empenta de l’emperador es va aconseguir “que aquesta església resultés un producte 

inusitat de bellesa, superior a la capacitat d’aquell qui la contempli, que en queda meravellat, i superior a tot el que pugui imaginar qui en sent parlar en un lloc allunyat”

7

Descripció formal 

A la planta ja s’hi poden descobrir novetats artístiques importants:  S’aparta de la tradició

basilical romana.  La nau central té una amplada de 33 m i com a nucli bàsic un gran quadrat, on quatre pilars enormes sostenen la cúpula monumental, que oscil·la entre els 30 i els 31 m de diàmetre.

8

4

7

9

5

9

6

Elements 1.

3

8

3

2. 3. 4.

3

5. 2

6.

7. 8. 1

9.

Atri Nàrtex Naus Absis Presbiteri Pròtesi Diacònicon Cúpula Exedra

9

Alçat

cúpula tribuna

Mitja cúpula petxina exedra

Dos pisos d’arcades superposades

10

Semicúpula

petxina

Exedres o nínxols amb cúpula 11

La cúpula 

L’aspecte més original d’aquesta cúpula és que no es recolza damunt un mur circular de suport (així com el sistema romà que es va fer servir, per exemple, al Panteó d’Agripa), sinó damunt quatre petxines que fan d’enllaç amb la planta quadrada.

12





En aquesta cúpula hi ha quaranta finestres radials del tambor, que se situen a la seva arrencada, a fi d’alleugerir-ne el pes, enorme, que dibuixen un anell lumínic. A 55 m d’alçada hi ha situada una clau d’aquesta volta que tancava l’espai interior, però que al mateix temps simbolitzava la immensa “volta celeste”. 13



La solució bizantina consistia a aconseguir que les pressions gegantines de la cúpula quedessin contrarestades per mitjà d’un sistema de mitges cúpules adjacents a la part est i a la part oest, sostingudes per pilars disposats octagonalment i contrarestats al seu torn per tres nínxols o exedres que s’obrien en arcades entre aquells pilars. Així s’aconseguia un equilibri ple per mitjà de la tensió contraposada dels sistemes de voltes.

14

15

16





Els sectors orientats al nord i al sud les naus laterals contraresten la nau central i la seva gran cúpula mitjançant simples voltes de canó. Els contraforts exteriors són afegits turcs i també el minarets.

17



Per damunt de les voltes de canó, les superfícies de les parets es troben dissoltes en finestres i arcades, mentre que sota les voltes hi ha les tribunes o galeries altes.

18

voltes

Tribunes o galeries 19

 Tenia

dos atris; desgraciadament un d’aquests patis, que formava un espai quadrat, ha desaparegut. L’altre, que encara poden contemplar al costat occidental de la planta, és un nàrtex o antesala que conté unes precioses portes de bronze. 20

L’Interior 





És enormement ampli, espaiós, lleuger, eximit de qualsevol llei material. Un espai on és perceptible la dilatació contínua (aspecte clau de tota l’arquitectura bizantina). Els exedres semicirculars i cobertes de volta es llancen cap enfora en un moviment centrífug que queda submergit en un equilibri màgic. 21

Detalls de l’interior

22







Les parets, que són de maó, com també els arcs i les voltes, tenien recoberta la facies (rostres) interior amb daurats i amb uns meravellosos mosaics que rebien l’impacte de la llum i produïen en un efecte i un ambient sobrenatural. Avui s’han recobert en gran part amb pintures mediocres i cal·ligrafies àrabs del segle XIX, fetes pels turcs. Només s’han respectat els mosaics de les petxines que representen quatre àngels.

Extret del Llibre Història de l'Art - Vicens Vives, 2010

23