ELS CENTRES ESPECIALS DE TREBALL LA MILLOR FORMA D’INTEGRACIÓ LABORAL I SOCIAL DE LES PERSONES DISCAPACITADES Els Centres Especials d’Ocupació CEO, a Catalunya (Centres Especials de Treball CET), són creats per la Llei d’Integració Social de Minusvàlids (LISMI), el 7 d’abril de 1982, per afavorir la inserció laboral de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials a Espanya. El seu objectiu principal és proporcionar a les persones amb discapacitat superior al 33%, un treball productiu i remunerat, adequat a les seves característiques personals. La plantilla dels CET han d’estar formada com a mínim per un 70% de persones amb discapacitat i un 30% de personal no discapacitat, sense comptabilitzar les persones necessàries per a la prestació de serveis d’ajustament personal i social que requereixen els treballadors amb discapacitat. Els CET desenvolupen diferents activitats laborals. Els treballs més freqüents són neteja, jardineria, manipulats, tèxtil, impremta, muntatges industrials, restauració, construccions, obres i serveis. Les ajudes que reben les entitats propietàries dels Centres Especials de Treball per a poder mantenir-los en funcionament són: 1- Bonificació del 100% de la quota empresarial a la Seguretat Social. 2- El 50% SMI Salari Mínim Interprofessional. L’any 2017, el SMI és de 704€ 3- Dotació de 230 € per persona i més per a les Unitats de Suport a l’Activitat Professional. (Serveis psicopedagògics de suport a la integració laboral i social). La LISMI va comportar un canvi revolucionari i fonamental per a la integració laboral i social de les persones discapacitades. Ara, transcorreguts 35 anys, aquelles lleis i el model de Centre Especial de Treball s’ha d’actualitzar, modernitzar-lo en un sentit progressista que beneficiï, consolidi i perfeccioni la integració laboral i social de les persones discapacitades. Un altre aspecte fonamental de la LISMI és l’obligació de les empreses publiques i privades, amb una plantilla superior a 50 treballadors, a tenir contractades, com a mínim, el 2% de persones discapacitades en la seva plantilla. Malgrat aquesta normativa són molt poques les empreses que compleixen amb aquesta obligació legal. És per això que, l’any 2000, es van establir una sèrie de mesures de caràcter excepcional, anomenades Mesures Alternatives, que tampoc es compleixen degudament. El desembre de 2016 hi havia a Espanya una població ocupada de 18.508.100 treballadors i, a Catalunya de 3.202.6oo treballadors. Si les empreses ordinàries, amb una plantilla superior a 50 treballadors compleixen amb les seves obligacions, hauria aproximadament 185.000 persones discapacitades contractades a Espanya i 32.026 a Catalunya, però no és així. Avui, dels 20.000 contractes a persones amb discapacitat,

14.000 els trobem en els Centres Especials de Treball, el 70% de les persones discapacitades contractades ho estan en els Centres Especials de Treball. A Catalunya existeixen 208 CET i una plantilla de 14.000 treballadors especials a Espanya, hi ha 2.700 CET i 60.000 treballadors especials contractats. En aquests 35 anys transcorreguts, els Centres Especials de Treball han demostrat ser la millor forma d’integració laboral i social per a les persones discapacitades, són per tant, un bé social a conservar, promoure i potenciar. Per tant, basant-nos en l’experiència i el coneixement que ens dóna el temps transcorregut, els canvis, els “nous models” en un sentit progressista que beneficiï, consolidi i perfeccioni la integració laboral i social de les persones discapacitades, són aquells que han consolidat el què s’ha demostrat que funciona. Això passa per: Protegir i consolidar els Centres Especials de Treball i els enclavaments a l’empresa ordinària, com la coparticipació dels CET i els seus equips psicopedagògics. Fomentar la creació de nous llocs de treball amb ajudes econòmiques. Blindar les ajudes econòmiques de manteniment i incrementar-les proporcionalment al grau de discapacitat: un 50% del SMI per a les persones amb un 33% de discapacitat i un 75% per a les que tenen més d’un 65% de discapacitat. És paradoxal que, mentre els set partits que formen la Comissió del Parlament per a l’estudi de la Renda Garantida de Ciutadania han arribat a un acord i proposen una RGC de 664€ per a parats i famílies monoparentals, el Govern de Catalunya no pagui el deute que té amb els més dèbils, que no doni recolzament econòmic i moral als que més ho necessiten, les persones discapacitades psíquiques, físiques i sensorials. Aquesta situació, de continuar així, acabarà amb la tasca tan encomiable desenvolupada durant tants anys a Catalunya per les persones afectades i les seves organitzacions representatives. Hem de conservar l’estat del benestar, hem de mantenir i millorar les conquestes socials que, al llarg de la història, el moviment per a la integració laboral i social de les persones discapacitades hem aconseguit. Subscriuen aquest manifest les entitats, organitzacions i persones relacionades a continuació: Fundació Marpi, Ajuntament de Pineda de Mar, Fedic, Asescat, Confesal, Fecetc, CC.OO. UGT, CNT, PSC-PSOE, Ciutadans, Associació Marpi, PolitiRom, ICV-EUiA, ACP, Podemos Pineda.