Kffi\ N.{

f,rillilillllli.i]]

P'7t/f/

PNH§ETfrACIO 'RajolÍ de l.r fontera, quin murmuri sota els pinsl... de Cotzená a la Roqueta prou que en sé tots els camins". Belles3 iconeixemenu serenor ief¿tica; culturá i humanirat, fe I Providéncia. Mossén AlbertVives Mir és uña da les figurés culturals que C¿taluny¿ té l¡ sort de comptar enre els scus lill§. Cik)ssar-ne ara les qualitats perconals, la revá bonhomia i el reu mestratge, állargaria aqLresta presenlació. A les p)gine$ que segueíxen ique ¡mbtota la il lusió quo hem pogut, han estat recollides enfe amics iautoritats pelCrup Excursioñista d'Oliana, hirroba¡eu la densa preséncia de moltes dedicAcions que Mn. Vives ha sabut aclivartota la seva vida. A l'Ofeó B¡l¡gueri;a Ómnium Cuhural de I Alt Urgel , al Bisbat, on ha endeSat i collaborat en tantes tasques artfstlques... Sf, Mn. Vlves, elMossén deCalMir, com éscone8uta Oliana, ésdigned'un homen¿tgesentit i v scut. Perb no un homen¡tge com aquell que va a mercat. L horncnatSe qle ll ret€m va per cámins inleriors. Ek anrlcs, I amistat, qu¿n s'ha forjat amb el temps, i quan el temps ha tingut ¿poques de bonanqa ialtres de grises idesventurades, saben qle ek sentiments porten l¡ nob esa del sllenci compafiit. El ca5 de Mn. Vivcs n'és un, i hem de sabeFlo interpretar. Aplegats alpeu delcarer Major de la seva vila natal, a pocs metresde la casa on vaFéixer, ek amics, perqu¿ qui rcconeix en Mn. Vives !n home bo, és uñ amic, els amic,tindrem ocasió dru¡ir-nos-hi íntinrament. La celobració, tindrá la justa mesura, el silenci i les paraulcs que El Ilibre que editem, vol recollir testimonis idonar fe de la tasca que amb exlrema dedicació ha dut a bon terme Mn. Albert Vives. Fotografies itextos que són nonrés un petit bocí del que es podriatreure a la ilum, només larraea modesta d un gran muralque l,homenatjar ha sabut,

vol8ut i pogut pintar. Ia Oliana, qué dirque no estisuija e¡ la ment dels coneguts iels seus amics? Amb elsverros d'aquell poemaque dedicá a les fontetes de la Cotzena,de la Roquera, ja hiva tot. Paraules i mirades dites i fetes dolsame¡t, com un ¿mor d€ mare a fill i de fill a ma.e. Aquesta dolsor, aquesiir airosa po€sia, la música vib¡ant, no podia soti¡ sinó d'un gran cor. No sóñ altra .osa

que'empremtadelamoralbressoloJianésdenaixensa;destima¿lallensuajalpaís;duna estima.ió conscient ia8osatada caldir-hoclar,quehafetfruitariesempresesculturalsmé5 nobles i lloables: respectar, recollir idifondre el valuós pdssat artÍstic i humi de les valls del Pi.ineu, espone¡oses devidacn altres temps/ ara desvalBudes ¡mb la partida dels habitants cap á les ciutatJ ialtres ¡uclis de població important$. L'homenatge que des del Crup Ex(ursionista d Oliana ten m I honor d organitzar, amb l'ajuda de les institucions locals, comarc.ils i nacional$ j d Hidroeléctrica d,OJiañá, acull dcixebles que han pouat de la virtuoea nrent de Mn, Vives. I hi són de Balaguer, d Oliana, de la Seu, del 8isbat... ihi són una llarga munió de perso¡cs, vclles ijoves, que n han Jles(:af humanitat, fe, saber. Amb aquest reconeixement, ()liana escrl! Lrn full -i quln full-, on la seva histdria. L il.lustrc lill quc avui rep I adm ració sentida i emocionada del poble, ha de ser la refer¡ncia oblig¡da p,Er les properes fltes q!e eh col.lectiu$ culturalment actius es proposi¡ o esti8uin obli8atg a ¡s§oli¡. El nresfaige de Mn. Albert Vive§, nireiat com aquells pins qle cantava, o e§campar en papers i p¿ rtitues, I hem de saber portar e¡dav¡ nt, q ue els temps q ue corrcn p rou ho demanen.

Cr¡cies Oliana,

j!liol

de 1991

lordi P$ques i Canut Presidenl

del(]rúp ExcuBionlst1 d'O i¿na

§*resl.creo gue es reprerert§n s 1er téf16. plrl^énques. Hn. vlvéa és. doncs, I,exehple c|un dt,aqu6§r6 30¡Lra¡ls que des de La Seu d'Urgetl há irrsdi¡t Iá Eeva ¡¡f1u¿nci. fins a Ba]águor. Avr.r e9 va a
A UN YEN,'¡ABIE Oí,.'A,ÉS En sortirde Miss¿, eldiumenge dia 23, en lordi Pasques em ve a veure i,juntamentamb el Sr. Alcalde m informen d'un homenarge quees prepára a Mn. AtberrVives el proper

dia 13 de juliol. Com podia deixar passar ¡'ocasió de man¡festar els meus sentiments? No, no podia callar.lo notenia temps. Demá he d'anara Madrid i, d,allí, a Salamanca. En tornar ja no hi haurá temps. Doncs, ara- Ara mate¡x, després de dinar, en aquests folis man ifesto els meus sentimenls- Oliana ha donat preveres insignes a ¡,Església. Mn. Francesc T¡pies va ser el meu mestre de músi.a, a Tarragona. Mn- Alber¡ ha estat un model per a molts, i també per a mi. Viu més qui piu¡a que qui xiula- EIs preveres d,Urgcll el recorden, la dels remps det seminari, semprefeble, sempreranquejanten lasalur. Menjarpoc irard. Resdebanquels_ El banquet, en lot cas, ha estat sempre espiritual per a Mn. Albert. La poesia, lá música, I'amistat, la finor d'esperit. Quin bo que dóna passar l,estona prop d ell. t,amor a Catalunya, la fidelitat a l'tsglésia sense cap ombra. No ha calgut esperar la mort. És un home al que se li ha reconegur en vida la seva qualitat. A Ba¡a8uer, a la Seu d'Urgcll, la Ceneralirar dc Carajunya. Em sapgreu no haverpogut acompanyar-loalsfestivalsde Salsburg,la meca de Ia seva musi, d. llJ ,'r(onrenrd\¿ d'dnrr d Sdnt Mdñr del ( aniBd, on hi lrob¡va le, ¿r.ct. de Catalunya, el sepulcre del Comte Cu¡fré. S,acontentava amb Ia companyia dels amics. fn, drd drJ. Por,c' Á l'uni. qup li res¡d. Pelegríde l'esperit alló que el{a vibrar no són ¡es coses, niels viatges, niels beneficis. lo eJ vaig le¡ canonge. S'ho mereixia. Perb alló que sempre més estima és l,am;stat. Per aixó feu bé olianesos cn retre-li aquesr homenatse. Fenr li honor, us en feu a vosalt¡es. I a ell, no en dubtéssiu, l,omplir¡ més que la Creu de SanrJordi, un record de la seva estimada Oliana.

//*" /3;á*'2.2 Oliana,

2l - Vl . 9l

EldiaquedesdelCrupExcursionistadOlianaemdiSuerenqueaOlianaespreparava un homenatgea Mossén AlbertVives iMir,la joia que vaigsentirva anaracompanyada seguidament, d'una satisfacció personal i, per l'empremla que Mn. Vives ha deixatarreu d'on ha fet vida, puc afirmar d'una satisfacció col.lectiva. Fill d Oliana, la segona població de l'Alt Urgell, iefretament vinculat a la capital comarcal,la Seu d'Urgell, laseva persona está en elpensament ien elcor de moltagent que l'han tractat com acapellá, com a músic, com a mestre d'histdria, d'art, degeografia, de llengua catalana. La seva cátedra lrha sabut amarar d'un atractiu sempre fresc i dinámic ien les seves paraules, en els seustextos, en els seus consells, en les seves isón molteFaportacionsa lacultura il'artde la comarca, Mn. Viveshihaabocat la sensibilitat d'esperit i la fermesa de carácter que han permés als ciutadans de I'Alt Urgell, ja en els moments en qué les llibertats no eren prou reconegudes, fer pinya a Ia vora d'aquest

olianés sempre inquiei per a millorar la nostra vida local, comarcal i nacional. La dedicació, abnegada, a vegades gairebé extenuant, que Mn. vives ha mostrat, vai un homenatge i molt més. La seva empremta lairobem al Museu Diocesá d Urgell: Omn ium

Cultural; als "Festivals Brudieu'; a Ia revista 'Església d'Urgell'; a l'Annuari d estudis histdr;cs "Urgell;a'; a Oliana, el poble que tan estima ienyora ien alfes indrets la relació dels qua,s es faria llarga. Com a Presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, és un honor escriure aquestes lletres per un home que ha treballat fermament per la comarca i per CatalunyaPersonálment, com a mestre i com a amic, sento un respec¡e i admiració que sé que és compartit per r¡olts ciutadans d aquestes valls i pobles de muntanya. Així en la celebracióaOJianade l'homenatgea la personade I eslimatMn.AlbertVives, elConsell Comarcal, institució que ha de promoure i fácilitar la cohesió social i donar suport a les

iniciatives ciutadanes, no hi podíem fahar. Un home, que per sobre dels interessos partidistes ide la dialéctica buida i poc constructiva, ha mantingui mok aliel llisró humá

iculturaliquehadonatrenovadaesperanqaalsanhelsdelpoble,mereixlaconsideració dels qui n hem aprés moli i bo. Moss¿n AlbertVives iMir, ambarrels ja persemprevives a la nostra comarca, haestat un home exemple de senzillesa i humilitat nolable, peró ha fetun trebáll importanlíssim, un caliu d at id humanitat que ha d ésser aprofitat per ensenyar a estimar de veritat, de cor, la nostra gent i Ia nostra tera. El Consell Comarcal de l'Alt Urgell, vetllará perqué

així si8ui.

Maúa Dolorc tÁaioral i Molíné Prsidentade Cons€ll Comár.ál rle l'All Uree

I

Les persones que hem tingut la sort de con¿ixer Mossén Albert Vives iMir, podem dir amb tota certesa que hem cone8ut una gran persona, amic de tothom, disposat ajudar i col.laborar amb totes les persones. Tole¡ant, benévol, intelligen! senzill, humil; les virtuts més importants de l'ésser humá. Pa rlar amb ell, i sentir-lo explicar dóna gust, com d iem popularment és una enciclopéd ia, un pou de sabiduria en llengua catalana, histdria, música... Defensor de les llibertats, de la cultura catalana, tota la seva vida ha estat u¡ constant servidor del nostre país, Catalunya. Com a sacerdot, un fidel treballador del bisbat drUr8ell, en d¡ferents embits religiosos i culturals. Mestredemestres,ensenyantd'enseñyants,sacerdot, patriota,enshadonattotel que té, elseu saber. Tols hem apr¿sde Mossén AlbeÍun conjuntdequalitatsqueelfa diferent i a la vegada est¡mat ¡ respectat per tots.

t'any I985 li fou conced¡da per la Ceneralitat de Catalunya la Creu de Sant lordj, máximadistincióquedónaalsciutadansquelreballenactivamentpelnostrepaís.També ié la medálla Francesc Maciá. Elfetdeferun homena¡ge a Mossén AlbertVives iMirés motiu d,orgulliunasat¡sfacció poderpartic;paren aquesl acte. Olianés, apreciat iadmiral tantper lagentdelseu poble, el bisbat d'Ur8ell, com per totes les persones que I han conegut. Tots hem d'estar orgu¡losos de tenir un olianés amb aquestes particulariratsVentu¡a Roca i

Maúí

Barlle dc Ia Vi¡a d'Oliana

Oliana, juliol de I991

Palar de Mn. Vives poble.

é5

parlar de poesia, música, art... és parlard,una persona que fa

Pe¡ alSuñs membres de la Coral Sant Andrcu és evocar vetllades passades a Cal Mir, assajanl la M¡ssa o fent actjvitats relacjonades amb la músjca. La CoralSantAndreu té cl goig de comptar en el seu repertori, amb les cañgons de les quals Mn, Alben Vives n'és autor, bé dc la part poélic¡ o bé de la pan musisal. Aixó fa palcsá la bona relació d'amistat i col.laboració que hi ha entre Mn. Albcrt i l¿ direcció de la Coral. Aquestes paraules volen ser una mostra del nostre afecte vers l,¡lJustre olian¿s i la ñostra idenljficació en I'homenát8e.

Coral

Sant

Andreu d'olian"

NECilDS D'WA YELLA

AN''ÍA¡

Aquestes lletres volen ser una aportació més a l,homenatge qLre els oliánesos hem decidit fer a Mn. Albert Vives. A mim'ha s€mblatque serien moitsels quiescfiurien desd un puñtde visra institucjoñáli que també se¡ja bo de fer-ho eñ el caire ecJesial, partint de tot el que la parróquia pot agrair a Mn, Albert, Perb d'aixb, que n'escriurien llargamentels Mossens que m'han precedit en el sefvei a la Paffóquia, jo no n he pogut experimentar gán cosa, car durant el poc temps que en só€ rector ell ja no está en situació d€ ler gran cosa, Per aixb m'ha semb¡at millor escriure de Mn. Albert com d'un vell amic, ides de la desc':pc'ó de sluaciong ben conc?tes, Elvaig coñéixerquan jo iniciava els meus estudis eclesi¡stics i a ell, organista de Balaguer, litoca de forrñer párt del tribunal d'examen i avaluació dels meus coneixemeñts, dels cursos d'ingrés, primer i segon curs de la carrera sacerdotal. io era un noi que patia la primerá experi¿ncia d'exAmens serio$os, i recordo que em digué, de bell antuvi:'Els molt valent de presenlar-te drun cop a I'examen de tres cursos, Perd si has estudiat, no tingues cap por'. Sesurament més que les paraules, elto amb qu¿ me les diria, féu ficil l'examen i, acaba!el mateix/ quan ja em digueren que era suficient, encara vam coñtiñuar la dialéctica de preguntar i respondre, com un divertiment que ens entusiasmava a tots dos. Passats els anys, encara havíem comeñtat ]a nostra primera trobada com una exp€riéncia d€ comunicació iaprenentatge gratificant. Quan vaig anar al Seminari, e¡l Balaguer. Jo havia apr¿s solleig dulant la guerra, per una circu mst:ñcia q ue ara no és cas de recordar. Quáñ ell vingué a La seu volgué explotar aquests coneixements musicals quejo ja tenia iqueels altres no; icompartíem elgoigd'improvisar, solfejantcom els músicsdejazz, creant melodies o cantant a duo, o iocantelflabiol pels marges i les muntanyes de Núria, on ens robávem, a I'estiu encarre8ats d€l servei de cant litúrsic del Santuari.

Lasevamúsica,quejohaviaassajaiidirigital'oleóBalaguerí,quanjaeras¿cerdotilhavia

drec d'organista de la Parrdquia, era s€nzilJa, inspirada ijoganera/ fins i tot en elstemes mésseriososde la Passió del Senyor. No liconeccap música q ue entrjsteixi l'esperit. Ell era i continua sent aixf. D¿bil de cos i fort de l'esperit; capas de conjugar la prolunditat més esglaiadora de la Passió del Crist, o deis Dólors de Maria, áJnb uñe5 fo¡mes musicals teñdres idolces com la mel i la bresca. Tañ 8lan és la fihesa delseu esperit musical. Quáñ alguna vegada havfem comentat aquest aparent contrasentit, recordo queem posavá co.n a exemple uns ve¡sos, de ño sé ben béquin poeta catalá, Concretament un sonetque comenca aixfr "TráBica alziña rebrtá / dols Jesús cruc ificat,, ,' I deia i 'No veus cor¡ aquests dos versos conjuguen bé la tra8édia i la dolcesa? Tenia ulls profunds de poeta. Era capas de descriure amb paraules fiñs fer-t€ llairár I ároma de les flors ifeFte sentlrelgust de la fruita... O era capac/ amb una vella m¡quina de reiratar queteñia-uña ántiga Woigiánder-de copsarel movimentde les boires lliscant per la falda de les muntanyes humides, al desvetllar'se el dia, Records.,. de conveBes áBradoses, de comentaris perspicasos á actituds que no entenia/ de conle¡nplació de les pintures d'en Sert á la catedral de Vic, o bé simplementd assáborir junts unatassadecaf¿ daural enseñyant-mea miiad'ahes, amb aquesta rimpleexperi¿ncia a trobar Bust a lés coses belles i bon€s de la vida. Draquesta personal i vella i valuosa amistat en faig ofrena avui al meu preuat amic Mn. Albert d€ Cál Mirsuccelren el

Mn. A¡totli vidal, rector dtoliana 8

Dues lotogál¡es dc l'¿ñy t 903. Ea losep Mn, I'oncle nÉ¡ge .l¡ Mñ Viveí, A b¿¡x, ek ñús¡cs tocant d¿eañt de la cüa ñtal de Mñ. v¡vcs. Cál Mn

!

-¡a

éE

!>'

,= :ii

!ó s: :! :

"'l

:§

l0

RE§SOT§ PER SE'IPRE L Orieó Balagueríse sent cofoide poder pa'licipar e¡ un homenatge col.lectiu/ merescut icálid, a la persona ial mestratge de Mn. AlbertVives. La nostrá entitatcorales veié honrada

ámb elseu treballartístic com a Sots-d irecto r fins a l'any 1939, data en qu¿ succeíál Sr. Simó Eñ els anys dificilíssims de la post-guerra civil, Mn. Vives dusué a terme, fins a I'a¡y 1944, una tasca necess¡ria iensems riscosa de reafirmació de l'esperit caralá idel cant coral.

lou eñ qualitat de Director.

I

ta virtut de les arrels.

generacions de canta ires coneixem Mn. Vives per I efect€ assuñit q ue ha deixat eñ la trájectória de lá nostra enlitat. Existeix la convicció que la persona de Mn. Vives rest: sempre uñida á la defensa insubornable de la identitat ide la história del poble catalá. I ens resulta iBualmentclara ia sevafecoñstanten elcant, la música i la poesia com a experiéncies superio¡sdevinculació a les arrels del poble. Recuperades les llibertats polítiques ilavocació aulonómica de Catalunya, peró perduda ai lasl tota visió utdpica de lá reálitat i de la vida huma¡a, el nostre present ha d'afrcntar el perill ben realde la banalització del cant. Amb el mateix coratge i perspectiva de futur que Mn. Vives sabé transmetre als seus cantairesl Per aixó és just retre homenatge a una fisura senyera de l'expresrió catalana a través del cant. Les ñoves

En

rst¿ti(a (om a dens¡tat. el llegat humá de Mn. Vives se'ns revela una sesibilitat est¿iica que impressionava per

lasevaqualitat. Elsquivan gaudirde la seva condició de mestre de cant, de músic, de prevere i de poeta, ens h¿ñ ensenyat a conservar diell el record d una síntesi h¿rmoniosa de totes aquestes hun]anes experiéncies d€ la vida. EI secret rau? naturalment/ en una interpretacjó densa de lestética. Mn. Vives vivia amb sensibilitat creativa totes les dimensions de lexisléncia. No era simplement un mestre sensible/ sinó un educador de iá sensibilitai est¿1ica com aforma de vida superior. Sense elaborarcap teoriade l'estét¡ca com éscostum entreeis filósofs, interpretav:r de fei la nostra cond ic ió humanacom a r¡an ifestació de valors universals icom a irrupció, en els límits d'aquest món, de Iá beliesa de l'in€fable. Enganyats per la prepoténcia amb qué s'inrposen les modes est¿tiques i per la rapidesa amb qu¿ desapáreixen, Mn. Vives ens invita a nosaltres avui a transcend,r tota fofmá superficial de sensibilitár i a deixa¡descansa¡ el nosire cor cantaire en la densa visió de la vidá de I'estética d un poble. Per aixó és també just ¡econéixer que la vinut de ies arrels prové de llur saba esi¿tica. I cal fer-ne homenat8e en la persona dc qui sabé ser realmeni un esieta. Ha morr la humilitat? Finalment, l'Orfeó Balásuerí vol fer honor a la humilitat d un gran mestre. La veritable ciéncia i I estética dens¡ són profundament humils. Mn. Vives va enc¡rnar lcs dues d¡mensions d'aquesta humilitate¡rcis¡dorái lLás¡aÍment intim pels esforsos mil.lenaris quc lá humanitat ha realitzat, en múltipl€s cultures, per tal d'esbrinar la realitat i d'expressar la 5cñsibilitat; ieltreballindefallent, silenciós iSratuit, amb qu¿ hom lliura elmillorde simaiejx pel béd'u¡ poble i afavord'unacultura. Hom hadedirque,si els humans i,entreells,els cantáires i els músics practiquéssim una forma tan superior d'humilitar. els dóus se¡tirien :1.

Resti, doncs, ben lerma I adm iració de la nostra entital cora I envers la persona i el mestratse de Mn. Albert Vivesl Que el pas imprevi,ible de la história mai ¡o pugui eixordar Ia veu i:at¡lan., estética i humildel seu terimoni¡t8cl

orieó Balaguerí

tl

Vbta Eenanld'Ol¡¿ne dels aoys qtatañ¡a i witanta. A dah, el scñyu rtun«scMit, oncle de Mn- Albeñ Vircs, que l¡ téu .tc pare .tes dc la ¡hfanEJsa_

L¿

ñúsica i el c¿nt Mn. V¡rcs al d¿vanf rlel .at de ld

pn..sri

dc Cotpus- Oli¿na, any t 9s9

t3

La Delegació d,ÓMNIUM CULTURAL de J Alt Urgell s,adhereix a l,homenat8e que el poble d'Oliana tributa al seu fill it.tustre, el nosire presi.lenr mossén Atber V;es. ¿ no*tr¿ ddhe.rdés tutdl idb.olut¿. fe.vÉñt rdp¿\sionarJa._a que no*en Vir e, ha esr.rr .I cl no,rrF mest¡e i gujd. Ln , ompany e..rraordrnrri i l,Jmn fjdel i enrrdn!¿bte

I ldmbé perqué éll. de. de .empre hd dc,r¿, ¿l el fp¡ dé l¿ drvi,io , o|.1¿r( Jl , dtdldnd com asigne naturalde Ia nostra ¡dentitat. I haestimat la nostracomarca amb frultió, de

l¿-n¿reivam¡ner¿,onclrimdC¡r¿lun\d.pe.di\oel mo..en. l¿npo,

Jf,""."

I

oé orsln( ron\, no ec va tcr prcg¿r qrirc quJn .é ,r vJ oferir f¿ p,Fsjoin("rn1, i¿ de l¿ no\trd enlir¿r. { mA. dn b J¿ \e\¿ ¿8udesd. jd devr¿ p.evFUre que no t,( dldria re,pon,¿bilrr,,Jr (F dp l¿ inqenr l¿bor qué hr hd fer. pui\ l¿ teind semprp en. J h¿ Lonferioá: ld lLnt¿. I nc lrha regalada, vaja. per tot aixó ens fa l,efecle que eitftot no li tra fet mai nosa. quin era vor,Jl dF ld junr¿ recror¿, idhuc r,esta', a o.gullo. i part¿va del. ,eu. comp¿nv.io juni¿ dmb Brrn \ ener¿cio i rFspecte. Aouestd Senlsique v¿lenl, remarc¿va, ia;b dixó donJva per descompLal que ell. ndtur¿l,nent. s'hi e\clor.j. euan preci5ame,rt aquells prohom> barcejonins.es.r¡n ador¿r ben ¿rjat oe l¡ gran válua i l,exLrao,djnária pe.sonalltal del mo5sén de lAlt Ur8ell que. d,¡ltrá b¿rda. gairebé pecava d excés de.nodéstia. I ea) consta com I hin apreciat i l,h¡n \aloral 5emp,e. Oliana es pot enor8u,fir, doncs, de ser la vila natal de mossén Albed. Un home savi, bo, humil i prudent. Es mereix, creiem, un orgull senzi,l i discret, sense escarafatli ni estridéncies. Un orgullfetd adm¡ració i afecte; que s,uneix i s,agermana. eue es dón; poble.qLe efimá i recorda, que s uneix i s agermana, eue es dó4a les mans, con en aqueila sardana, tan bonica, que us dedica. I Lá Seu hem t;nBUt la joia immens¿ de gaudir de la seva pres¿nciá. det seu mestr¿tge r de fa sev¿ generositat una colla d,anvs. Per aquest amor compartit us voleñ donar, avui, les grácies.

.

óMNiuM cuLTuRAt, Ah uryett SEGUHX Et" fCURRICUT.UMn PRTSENTAT PERQUt r¡ rOS coNcEDtDA TA trCREU OE SANT IORDI{, TA QUAL TI FOU ATORCADA EL 1985. POSTERIORMENT, Et I988, REBÉ TA'MEDATLA FRANCESC MACIÁ,l

CURRICULU/,,MTAE de Mossén ALBERT VTVES t MtR. Centre d'estud¡s ARNAU MtR DE TOSr. La SeLt d,ur!e . Moss¿n Albert Vives i Mir és una personalitat que destaca per una vida dedicada al

nofre país en tots els aspectes culturals id,Lrna manera moit especial en la Llengua

Caialana, la Literatura, la Música, I Art i la Histdria.

I,

DADES PERSONALS:

Va néixer a Oliana (Alt Urgell) el dia j d agosr de 1907. EJs seus pares foren Salvaclor Vlves i Segura i Angela Mir iAntiques. Ll seu p¡.". Ou. .ec¡rc nd, rondj d¡Or8dnv¿. \¿ norir quJn el, tPni¿ jLst I Jn)\ , "," tan sols 7 mesos. la seva germ¡n¿, Man¿,

,

IA

La seva mare, ja vídua, va refuBiar se a la seva casa pairal d'Oliana, on vivien els seus pares: An¡oni Mir i Cassa, metge/ i losepa Antigues i Mofleví, amb un germ) de Ia sévá mare, més jove que ella i hereu de la casa: Francesc Mir i Antigues. Mossén Vives diu que aquest oncle va ésser, per a ell i la seva germana, el millor dels pares. Als cinc anys va comene¿ra assistir alCol.legide la Fundació,,lCNASIISTEVE,, dirigit

Pcr sacerdots diocesans. Als sis anys va iniciar els estudis de solfeig amb l'organista de la ParraqLria d,Oliana, Mn.l. Escol¡, que sola el guiatge del maleix rnesfe, comensá els estudis de piano. Als I0 anys, el mes d'octubre de I917, va ingressar al Seminari de La Seu d'Urgejl per emprendre la carrera sacerdotal, que llavors ábastava 13 anys. AlSeminari, durantels cursos, no va abandoñar els estldis de música, que era la seva

afecció preferent. El seu 'mestre'fou Mossén Enric Marfany, aleshores Organista de la Catedral de la Seu, un dels temperamcnts mus¡cals més sñlids de I dpoca, famós arreu de la nostra teÍa. Amb Moss¿n Marfany va fer la carrera comp¡eta de ñúsica, El dia 14 dejuny de l93l el Sr. Bisbe Cuitart el va ordenarsacerdot, Peljuliold aquell any el van destinar a Balaguer com a Vlcari,Organista. Durant el temps de la revolucjó, va ser acollit al Seminari de Cahors (Franqa). Als dos mesos moria lrOrganista de la Catedral iel 5r. Bisbe i el Capítold,aquella població li van pregar que acceptés aquell cáÍec i el va acceptar molt a gust. Eldcsembre del I937, per iñdicació del Vjcari Ceneralde la Diócesi d,Urgell, resident aleshores á Toulouse, va acoñ iádar-se dels seus hons arnics de Franca peranaraVitbria a fi d oferirse per a serueis sacérdotals. Varen destinarlo a Arceniaga, una viia d uns 2.000 habitants, a 20 kms. de Bilbao, com a Orgañista i Mestre de i Escola de nens. Dcsprés, finalifzada la guerra, va retornar a la ParróqLria de Balaguer, amb els ñáteixos cAftccs que tres anys enrerái Vicari-Organisla, i va reemprendre també les tasques musicals d ensenyamenl deis joves i nens ide Director de lOrfeó Balaguerí. A párt d aixó, hi fou creada una "Académia de Batxilierat,,, rccoñeguda oficialment. Va ser-hi incorporat com a professor auxiliar de Llengua Llatina i de Literafura Espanyola. Pel setembre del 1944 cl nou Sr. Bisbe, D¡. lglcaias Navarri, el va detinar al Seminari dc la Seu d'Urgell, perensenyar-hi, com a profcssor,les assignatures deiLLengua Llaiina, Literatura Espanyola i Música, cárrecs quc vá ocupar lins I any 1971, Irany I964 fou nomenat Beneficj¡t i Organista de la Catedral, Més endavant fou nomenat Canon8c i continuá d'Organist¡. Pels volls del I964 a I ensenyament del Seminari hi iou perñés d incloure du$ horés setmanals de Ilengua Catalana ¡ls dc 5é. curs; mossén Albert Vlves se,ñ va encarregar i ho va fer ámb un goig i una il llrsjó éxtraordinarjs. Presidenr d'ÓMNIUM CUTTURAL des de la seva crcació, primer coln a Crup Comarc¿l ¡ dcsprés com a Delcg¿ció de l,Alt UrSell. fambé ha esrar voc¿l dc Ia lunta Rector¡ d'OmniumHacstat nomenatmembrede lalunta de J enliratCATALUNYA, dedicada a ladefensa i protccció dels drets hum¿ns. For¡ cl Presidenr de la lunra Comarcal det CONGRÉS DE CULIURA CATALANA. FinaJmcnt hem de dir que, cn atenció a la seva labor en la formació deis mestres en la tlenBua C¿talana, li haest¿tdedicatun dels cenLreseducátiusde ta Seu d Urgell, amb eI nom de COL.LECI Mn, ALBTR].VIVFS

t5

11.

ACT¡VITATS EN PRO DE LA CULTURA CATALANA.

1. Llengua i Literatura, Unade lestasques més impoúants que han omplert la major partdelseu teñps ha estat l'ensenyament de la Llengua CatalanaPFI ,ercmb.e der l9b8 foL , .eJd,r. per l'{iJntdmpnt dF lr seu i lJ Dinutd, io de I lprdJ

lJ ( A IDRA DF llF\CLA ( qlALqNA Mn. PTRI Pulol. ll h¡,ljp cr Ll¿,l8or \. demanar Ii que la dirigís, cosa que v¿ áccepta¡ amb molr de gust. De fet, treballava gratuitament. Eren dues hores setmanals de Llengua Catalana a les niG, per a aduks. El terme mitlá d'alumnes inscrits era esperangador: una cinqLiantena cada curs (o any). L any 1971 aqLrella Cáredra va unir-se pedagógicament amb ÓMNIUM CULTURAL a fide prepararels alumnes quees mostraven més congtants per a uns exámens efectius: prirner, la "Prova d Aptitud'r i després el 'Profesgorat'. . Des.le fJ 4 anlr dquest¿ Cltedra. ,L¡hven.ion¿da per l¿ Cene.¡lh¿t de (dr.tlL,lv¿ i

OmniL¡m Cultu.al. 'mp¿rtei\ el( cursos de c¡r¡l¡ per ¿ ddult<. Dels prirneB álumnes que asso,iren el títol de Professor de Catalá de la l.A.E.C., va incolporar-ne dos a la Cátedra de Llengua Catalaña iaixí po8ué ampliar-la a tres nivells. Les dues hores setmanalses varen converti¡eh sis, Més endaváñt n'hiloren adjuntats dos nivells més, un per a Castellanoparlants (a cáÍec de Mossén Viveo i un altre d,lniciació per a infañts, Ultra aixb, lá Cátedra de Llengua Catalana va oferir el seu ensenyament a l'Escola Nacioñalde tota la zona (All Urgell, Cerdanya iAndorra), amb la benévola equiescénciá

de l'iñspector Sr. Brugulat, eÍ qual particularment ho recomaná a loLs els professors d'E.C.B. i una bona majoria ho acceptaren (uns 30). Ben aviat molts d ells acoñseSuien eltítolde Professor de Catalá de lá D.E,C. Quan, pocs anys després, aneu de Catalunya, srorganitzaren els Cursos de'Reciclatge de I LC.E.r', a la Seu d'Urgell i grácies a Mossén Vives, hi havia ja uña base sólida iacls hiha anatfenielsCursosesmentatsdelRcciclatge fins aquest darrer exercici de 1984-85. Hern de remarcarque la Seu d'Ur8ellvaserelprimercenlredeCatalunya dc Reciclatge de CaLal¡ per a mestres, Tambéhem deferesmentque laSeud'Urgellva serelllocdelpafson, proporcionalment,

esvandonarméstftolsdeMestresdeCatalidelaJ.A.E.C,(un¡seixantena).Aixímateix, ha cstat el lloc en qué, ja des del seu inici, hi ha hagut el percentatge més elevat de Professors drE.C.B. que han fet el ReciclatBc. Des del primer any s'hi van fer els tres Cursos de Llengua i les ües Cultures. Mosséñ Vives ha estat professor de: Llen8ua ll i Llengua lll, i de Coneixement de Catalunya, Iiteratura i Ceografia i Hisiória. Aquefs darrers anys, dels tres cursos de Llengua idelde Literatura se n'encarreguen tres professors, ex-alumnes i col.laboradors tots tres, de Mossén Vives. Ell fa els cursos de Coneixem€nt i de Ceografia i História.

Membre del Consell de Rcdacció de la revista 'Església d'UrgeJl" i de lAnnuari i constant col.laborador, sempre en catalá, d aquestes publicacions.

dLestudis histórics'Urgellia",

Corrector d'escrits en catalá presentats ia sigui per or8ankmes o enlitats com el Bisbal,

ja sigui pe¡ persones particulars. luntament amb la correcció delstextosen catal¡, ha culLivat la literatura, espccia,ment la poesia. La seva producció poélica comenqa a l'Esiel de Núria l'any 1927. Ha facilitat

bon nombre de lletres per a Soi8s¿ caramelles, etc., sempre que els hi han demanat. 2_ Música. Ha exerc¡t de mestre de música a BalagL¡er els anys que hifou Vicari{1931 1944). Ultfa les tasques parroquials, molt intenses en aquella població, va forma. una Escola de Música per a nens i nenes; va dirigir I'L Offeó Balaguerfl i va organitzar un "Quintct de Cambra", amb el qu¡l acLuaven públicament cada setmana en e$ret lligañ amb l'organització de 'loves Cristians de Cátalunyarr ( Fejocistes"). Dels anys 1944 al 1964 fou professo¡ de música al Seminaride la Scu d'Ur8ell. Autor d'un gran nombrc d'arranjameñk musicals per a diversos Ofcon§, autor de la L¡n

música de Bo¡gs, caramellcs i altres peces encarre8ades. Or8anisla de la Catedral de La Seu des del 1964. Músic cxquisit i profundament enamorat de lescansons populars del rlolre país. Ha col¡aborat activament en la recollida de cants populars dc l'Alt Urgell i ha treb¿llat en l'cdició i Sravació de tres cassettes (2 de i'Alt Urgell ¡ I d'Andora), Va ésscr ássessor dcl primer cicle dels "Fetivals Brudíeu", crcats pel Sindicat drlniciativcs i Turisme. Forma p¿rt des de l'any I958, de la Comissió Diocesana dc Música idesdelgener del 1965 dc ¡a Comissió Diocesana de Mú5ica Arl Sacre.

3. Hislinia. Ha estat en la seva docéncia a Baiagucr i al Señinaride fa Seu professord'História. fls darrersanys,quanlasitu¿ciósociopolíticalihohápermés,haexplicatambfruicióitotal

¡

dedicació la história de Catalunya. Cran aleccionat a conéixe¡ i a divLlgar l'épocá pre histórica a ies notres terres. Ponent en actes i jornades de d ivu lgac ió del Patrimon i Cultural de casa nostra (licn8ua, histbria, foiklore,...). És soci cofundador de ia SOCIETAT CULTURAL URCELLITANA, cread¿ el I s .Je novembre de 1977.

4. Art Junt amb l'ensenyament d'histdria ha format els alumnes en art. D€s del 1975 és cl Director del Museu Dio.esi d'Urgell, N'ha fet el catáleg de totes les peces i lcs h¿ pubficat a Ursellia. EIJ de ma¡Ede 1975 fou ñoñen¡tvocalde laComissiódiocesanadelPat.imoniArtístic

iDocumental. En data 1l de julioldcl 1984 lifou atorgat el Diploma de Reconc¡xement de M¿rits de la Ceneralital dc C¿talunya (Direcció del lratrimoni Arlfstic).

I-A sEU D'URCELL

luNY 198s

17

r¿.,6

84 anys d'vna obnegado lobo¡ o,¡tíslícq

i

cultu,¡ol

complirá Mn. A,bert Vives, el dia I d agosi. Quc hagin conegut itraclai Mn. Vives, hi hü moltíssimes més persones de les Els

qr.re

La seva silueta inconfusible la tenen present rhilers de velhs de la seu d'Urgell, de Bálaguer, d'Oliana i les rodalies; tots tenen present la figura d'un capelh, baixet i

dcsñcrit, que amb molt de compte en no destorbar ni molesiar ningú, va pel carref, Bcñcralmentamb un plec de llibres o papers a la má, de pressa, dc prcssa, com si tinSués por de fcr tard.

segurque,arreu,haarribatalhora,sinoabansi,quasiarreuiahatrobatalumnesque l'esperaven per fer-li una consulta o demánar-li un aclariment. Ells els atén de se8uida perqu¿ sempre ha cre8ut que cal atendre tothom, i moll més els alumnes i les persones estudioses. La vocació ped¿gdgica de Mn. Albert és tan natural, sincerá, profunda, cxtraordin¿ria iabneBad¿, que als Instituts de Balaguer i la Seu d'UGelJ, es convertíen una mena d'Ídol de tots els que passaren per les seves classes, dels altres professors ifiñs delsque, sense haver li estat alumnes, ringueren ocasió de veure la delicadesa iatábilitat amb qué Com a músic, organista i compositor, ha fet una labor que está mok per damunt dei que hom s'imagina, perqué ell no n ha fet ostentació enlloc i no s'ha.prestat m¿i a

publi, ilJr l¿. I l.\eus, onF;xempn¡r musir ¿\ i l¿.pr ¿ r en¡ I ri, ¿ h¿ en¿r 'emprepo'ddr ¿ dispo.i, io de ¡ots els que han trucat a la seva porta. És un superdotat per a la creació musical i, si hagués pogut, o m,llor, volgutdedicar se a la música exclussivamcnt, hauria arribat a fer-se un lloc em inent entre els del nostre

Semprc ha sacrificat la seva obra personal a la dels que hi acudien a aconsellar se o demanar li una col.laboració de l'ordre que fos. Com a investiSador de la história medieval i l'art rom¿mic, ha fet uns üebalis d interpre¡ació, de recerca i de divuJgació del patrimoni artífic iarxiví$¡c dc la Dlóceti Urgel.lit¡na que han merescut I'elogi i enriquit els coneixements de m¡lers de lectors. Ha estat l'an¡ma de la creació del Museu Diocesá d'Urgell ide les seves publicacions, que s'han situat a un nivell d interés universál i faran época. Tot hofetamb una pundorosa cura, una gran escrupulositat, sense estalviar-h i esforsos de cap mena, de íaisó quc semprc ha viscut robrecarregat de feina, de compromisos perqué no ha sabut tcnir uñ no pcr ¡ hinSú. Com ¡ prolessor de calalá, donava cursets on podia i fins a casa seva mateix, els anys quc la llengua catalana es véié foragitada dels centres oficials i proscr¡ta. Si arrelada era la seva fe, el seu pafiotisrne era ferr¡ i intransi8cñt; cl predicáva i practicava, maniiestant-ho en tots els cercles de la seva relác¡ó com un deure sa8rat inexcussable, condemnani obenar¡ent les actituds de covardia ifingimenl. Tant el seu llinatge patern cor¡ el matern eren imbuils d'uñes máteixes conviccions, sobretot d'un mateix afany cultur¿l i una mateixá fermes¿ de carácter.

t9

tp.tii.lptrt) 20

)ltcnÉ tl.

P.t¿')rit.1

¡.r,.rr:r¡¡ i!¡r!¡.rr:¡¿il

¿)

)

AAi 2 500

¡nr\

pare havia nascut al castel, de Santa Maria de Miralles (un dels més importants i més antics dc la comarca de l'Anoia, on hiforen destruldes la majoria de les cases que hi havia dins cl pre histdric recinte, per les tropes del govern, l'hivern de 1874 75, com a represália per la resiféncia que hi oferiren milícies d Estat Cátalá, després del cop d'Estat del general Pavia). La seva mare era de la casa Mir d'Oliana, una casa senyorial dél casc antic. El seu pare es deia Salvador Vives i Segurá, i era el més Sran dels germans (els altres són loan, Caspar, Martí, Rosa i Miquel). Salvador estudii Magisteri i, quan tingué el títol, fo! deslinat a l¡escola de Bassella, poblct veí d'Oliana, on hi .onegué An8el¿ Mir i Antigues, noia d una finá sensibilitat, que hávi¡ egtateducadá en un convent de monges; erá molt piadosa i moltafeccionada El seu

a la música. focava molt bé él piano. Teni¡ o havia tingut també, la máre, cinc germans (després del gran, que molt áviat se n aná, hi hdvi¡ losep. qup er¿ metgc d'()li¡n¡. laume Angel i f-rrcer. qLe erd el pclil 'vicn alpoble S¿l\ador iAngcl¡ iqLe toL,l'hcreu. pérqué lle\ aldelmctge. els dhreq no \ tingueren un ncn i una nena amb pocs anys de diferéncia). El fill és Mn. Albert, que teniá ciñc áñys quan perdé el seu paIe. No trigá tampoc a perdre la sevá tiá l, llavorc, es posalen a viure a la maleixa casa? del senyor Frañcesc, que no havia tingut fills i scmpre més eis féu de pare Eil era un nen molt estudiós i espavilat, molt afeccionat a les lleSendes; histó¡ies i can9ons anti8ues i a saber dels castells iermites de la curiosa iaccidentada rodalia d Oliana, Estudi¡ alsenrinaride la Seu d'Urgcll icanfá missa poc després de l'advenimentde la 2¡ República.

Quan el juliol de 1936 hi ha8ué la sublevació mililar i el desbordáment popular rcvolucionari, no fou pas dcls que correguereñ a fugir. A Balaguer era cstimat de tothom itrobá on amagar.se, menfe que fou dels llocs on més religiosos vañ ser assassinats i emptesonalg. Quan cs veié forsat a marxar ho va fcr amb un amic seurioan Agelel i Martf, i lifacilitá un guia el diriSent del Ceñtre Lleidat¿ de Barcelona, LluÍs Escaler, detiacal militant de

'Nosaltres Solsl' i la Unió Catalanista, que fou afusellat després pels lranquistes. A Bálaguer havia diriBit el Cor de la Parrdquia de Santa Maria, d'on era ol8anista, Al linal de la Buerra torná a Balaguer i va fer una gran labor de pacificació d'esperils iajuda atothomide mancra que quan en sortíperqué eldugueren a fer de plofessordel seminari de la Seu d'Urgell, forcn molts que anaren a acomiadar-lo ploranl. Eren molts els de Balaguer que, quan anaven a Andorra, no es sabieñ estar d'anar lo a saludar, cercant.lo per la Seu d'Urgell, sobretot els mÚsics i cantaires/ que encar¿ mantenien en els scLrs programes les seves composicions i n'hi dema¡aveñ de ñovcs. També li demanaven arranjamenis musicals i polifónics que assolien una grán ácollida de tota mena de públics. Per a l'Escolánia i els caramellaires de lá seLr d'Urgell harmonitzá moltes can(ons popularc, .omponBUé sardanes i va fer de mestre de piano i de composició, dedicant hi un horari intensiu que mai ningú no sabé comprcndre que pogués aguantar. Donár llieons paficulars i coregir el catálá de proves d'impremta iescrits parlicuiars, ho ha fet per a tothom que hi havia acudit.

2l

De les Valisd'Andorra, gricies a elt,lenim la cassette del l,essebre Vivenrd,Engorclany i d ¿ltres caneons popula¡s. Del Cant dels OcelJs, ires versions diferents. A ta Vall d Aran, hi ftu ta música.Je l'Himne i a fa Va¡l de Cabó, tarnbé. Tots dos s,han fet molr poputars. L any I951, el dia de Santlosep, 19 de mar§, Mn. Vives va rebre un .op mottfoft amb la mon de la seva ma¡e- La senyora Angela Mir Antigues morÍ als 74 anvs. A lr r J.,r d Oli.rn.r quedd\c.r do. i¡ropnir.. t,or, lH,Fn\ñr | .¿nr i{tuct i r¿ .É\J .ini,., germana, Mária. Mn. Albe¡¡ els visitá i ajudá i mantinSuó una estreta rctació person¿l (i teleldnica quasi diárj¿). L oncie se limoria el I0 de novembre de 1974 i la Serm¿na es qued¿ ¿mb l,rssisténcia di¡ria d'una vein¿ sol.licita que ja els cuidava d,abans. EI 21 d'abrit de 198J perdé Mn. Albert l¿ seva estim¿da germana Maria. Aixó el deix¡ molt nclapa¡at. amb €ls seus Z6 Es concentrá en l¿ labor professoral i la molt més ¡rdua de la nova jnsral.lació del Museu Episcopal, que va ser solemnement inaugurat el 4 de juny de 1988. Dos accidents consccltius (primer, un coixe maniobrant, després, un motorita badant), el Liraren per terra quan seg!ia el seu .amí diari ve¡s l,tnstitut... Molts die5 a clíniques, Hospitals, paraJitzat al llit o ál balanci el pundonorós Mn. no h¿ abandonat ni el peñl¡grama ni els llibr€s a fer... E. A.

A [Esgtésit lParroquiaf Mksa

A am-6 fa

pattítipociA te

COfAI OcCitdnia . qnrtet

{e; 8

lzl aupre

[-a

le Santa *[aria

d¿

Mirat{*

corcEw i le

{*

(an¡ons lc todalors, clds¡iEuts í popuh.rs reto[[ilts i graoalx en cwette per Mn. A[úot

. DauilejbasQarcia,,: 9 it?ia,fod NoJorla

sopto@

Mationa

-§optu@

losep Mq¡sarut C[osa

fbruua /laranunt

tsaít@

fttt*r.ave*¡a

Mdrbra ComeÍet la,/y3

¡cs{lilu

22

ü*s

INVOCACIÓ A LA MARE DE DÉU DE MIRALLES a Mñ,

A, Virés i Mn, eñ rccod rascüt en el

dalse páÉ/

Mare de Déu de Miralles reina de la quietud, que una font sou de salut i ho són tamM les muralles i totes les antiBalles d'aquest racó de virtut, Pel que suara hem sabut, accepteu nostres pregueres ¡ inspireu-nos les maneres de poder reconduir vers aquest immens jardí d'arbres i herbes remeieres a totes les Sents d'acf i també les forasteres, pertal que es pu8uin guarir".. ¡ t obar també el camí d'un amo¡ sense fronteres i Ia fe del pelegrí. E.

A. 1B tV,91

23

E

¡ E

!

e

.t

É E

§ "3

s

* s

§I

!

i

€ ú

25

¡

Oliané.quc pótL¿Oüan¿¿l.a\ Mn.V¡wsh¿út¿¡ ptseñt.n (lia¡Jes ponan¡t ¿. ta v¡t¿. D¿lr, en la kaugLru.ió ¿e la t*taL1d¿ .apell¿ tunánic¿ .]e Sant Anüeu ¿elCanelL e¡ 27.lc nównbrc rle 1977, con.elebñnt anb Mn- Ban¡laciFanuny ¡ Mn F. rápies ¡ ¿ltres prcvercs f¡l! (t'Olian¿. Eai\, a l.església p¿roqLialde Sant AndÉu, eldiade la Marc dc Déu ¡lels AnEek ¿e t,Any Júbit¿t

d.]a

26

Re.lempció. 2 dlag6t t1.1983_

q.,A,IA, LAVTLADE Nq'SEN AIüÍry,yES S'ha escritque la plana d Oliana és tota horta i era la més gran entre Lleida iel pirineu. Aixd és cert. Es tr¿cta druna ho(a regada amb l,aigua delSegre, que arriba des del pont dessota Castell llebre i els d'Oliana mateix als d Aguilar i la Clua. Disposa d Lth muntde riuets, torrenls i fonts i, sobretot, destáca, on actualmeht está assentada la vila, la de la carretera? de quatre raigs i dos caps. Hi havia la fonL avuieixuta, també d,un altre cap, a la vora de la capella de SantJoan,

que s'esmenta llany 1080 en l'acta de Consagració de l,Esglesiola deJ Convent de Monges dc Santa Cecflia d'EIins, fundat per la comtessa Llúcia de pallars i d,Urgell. Aquesta capella está sota el Roc de les Tres Creus, on hi havia el poblat primitiu

prch(lóri(.

En l'acta de Consagració de la Catedrald Urgell del s. lX, apareix Oliána com a terme vei de les Anoves/ avui a8reBat al d Oliana, que tenia I3 Km., d,extensió. A les Anoves hi ha lresglésia de Sant loan i la de Sanla Eulália. AOliana,l'església párroquialés la de St. Andreu, iabans la de SantAndreu delCástell. També hi ha la capella de la patrona d'Oliána, la Mare de Déu dels Angels i la de Sant laume de Craell, a més de la primitiva de Santloan susdita, El terme d'Oliaña és un dels més sanitosos i més abundants en vestigh histórics i prehistbrics, raó pcr lá qual hauria do ser qualifical de Parc de Reserva Cultural i Zona Salutífera, amb foñtg de propietats curatives, com la Font de la Salut, de la que parla Francisco de Zamora cn els seus viaLgcs per Catalunya de I'any 1788, com d,una,,Fuente llamada de la 5alud, por los buenos cfectos que causa,,. Es també un lloc priviloBiat per

l'abundáncia i varictat d'herbes medicinals. Fa quasi seix¡nta anys que cbnec Oliana i que en visc meravellat del seu paisatge i hi he tingul arnics i r¡estres als que dec molt (icrec que som molts que devem rnolt) com loren LJLh Eic¡ler, pafiota ¡f.rrell¿t en el .égin f.¡nquista 'el Dr. Albert Vives i Mi¡, professor i rñestre de Capell¡, cañonge de la Seu, mcstre de catalá actiu fins quan la Jlengua era perseguida; per tant, també mestre de patriotisme; mestle folklorista; professor dc rnúsica, compositor, filble8, mestrc de gramitica; mcstre de civisme i exemplc d abnegació i lliurarnent total a la in\,cstigáció, I estudi i l,exercici d apostolat i de professor ide vida senzilla i austera, que ha estimat, atés i ajudattothom i en aquest aspecte és conegut de moltíssima genl i estimat, sobretot, en le§ dues poblacions mé§ irnpotantsdel Bisbatd Ur8ell on haexercitméstempsel seu magisterii quesón Balaguer ila Seu d Urgell. L\(.l.lFn¡ mu5ic ipo^la. pro.re¿ d Jn..rilplaner. prer íc. enteñ.dor, ¿.ne icorrér ri,,:m, ha collaborai en toies les publicacions que li han vingu¡ a má i li han demanat i ha estat lánima, el promotor de la més important de totes les qüe actualment en els páÍsos Catalans fan una lábor d ordenació i publicació dels trebalk d,arxiu, transcripció docume'rr¿r i ré, en,:ci hinóri¡ ¿ : J( ri\ irdl" ¿rqueológiq.rps. Oliana va efar incorporada al patrimoni feudal de Ia Mitra i la Canoñja de la Seu drUrgell, Iuntament amb les Valls d'Andorra, de Caboet i de Coll de Nargó, el gener de I 133, que en féu el comle ErmengoJ VI, cessió dcls drets comtals, i en eitestamenr del mate;x cointe, I'any següeñt. Esteve Albert i Corp 27

ossim YÍves,

vtuú I orgonfsto de Balaguer

Hem volgutler una escapada a Bataguer i la seva rodalia, a la recerca de persones que I hdvrcn tr¿, rdt molr en ¿quell ¡cmp< o despres. A Montgai hi trobf,rem Mn- Santesmases, fitt d,Olio¡4 que et conegué at Seminari i, després, pel que sabé per Ia seva famí¡ia, els anys que fou vicari d,Olia,-na. t'actual senyor rector de Montgai ens notifica que, en el primer curs que el tiosué de p,ufe..o. re.¿ eldF rpr, er dF ll¿¡r), i¿ rpmien que no arribrria a ar abar-lo per malairr,. Sabieñ que meniava moltpoca cosa¡ que pa3sava molres hores a l,orguede la Catedral, a l'Arxiu i al piano a casa seva i, entre els seminar¡stes, es comenrava que, sense meniar, podnd \iure, peró, \en5e fer músi¡ ¿, no. Concreta: "La música p€r a ell és el més necessari dels a¡iments... ho ha esrat sempre,. E¡s pondera la gran quantjtat d'arraniaments musicals quefeia, de música per a,,Goigs,, per a caramelles i sardanes-.. Parla del valor educatiu que donava a ta música i et vator social, cÍvic i culürral, tant com religiós, que donava a les agrüpacions corats, bo i sisnificant nos que, a més de les que dnisí ifundi ett personalment. cot.faborava en tes cle tot arreu del BisbaL facilitanrios informació, tunr los gravacions, aconse¡tantjos en ets programes de repertori i en Ia recerca de mareria¡... perqué esrava al corrent sempre del moviment musical de I'acrualitat i dels c¡:ssic-s en tenia un extens repertori. A Balaguer aixó ho saben molrs per haver ho sentir a comentar de les persones que formaren pad de I'Orfeó Balaguerí ide l,Sco¡a Cantorum de t,Esgtésia aDdprestat de Santa Maria. Per no extend¡e'ns massa, ens limitarem a rranscriure tes noles que ens ha iurar, fetes a corre cuita larevetlladeSanrloan, pel fil¡ gran delsenyorJoan ASeler iprofirós, queringué per mefre director, tant ¿ I'Orfeó com a ¡,ScolaMn. Vives, perqué en les dues agrupacions

hi canlava ell com a tenor primer. Fou tanta l'amirat i confianqa entre

ellr

que, en esclarar la revoka

i

ta persecució

religiosa el ju Iiol de 1 936, s'ama8aren i escaparen ju nrs de Bataguer, les darreries d,aq ue¡t mes iels primers delsegüe¡t- lunts van passar aes dies a casa deMn, Vives, a Oliana, amb la família de Mn. Albert. A Oliana no hihagué el desaforament d,attres bandes, niesmañningú, com no es mat)

nidetingué ningú a Olio¡a iamolres viles ipoblets; peróetperitlhi eraperser ltocde pas i perqué no mancavaalgun foraster ifins algun esvatorar local que es deixaven emporrar per Ia fé¡ula revolucionária. Per aixb, Joan Agelet optá per fugirsens demora. Mn.Vives es trobá acomboiat per un iakre i s'amagáen atrres Ilo.s, finatment optá per anar a casa de tluís Escal€r, gran amic de Ia s€va famítia. A B arcelona h i passi I'h ivern fins que el propi dirigenr del Cenúe Lleidatá i de ,Nosá ttres

l' li orga n itzi Ia tugida, amb un guia que I,acompanyá d,Olia¡a a les Va s d,A ndorra. Fou una marxa de tres jornades, caminanrde nits idorminrde dies en bar¡aques de bosc. El pas més perillós idifícilfou eldel Se8re, que passaren sora Arsésl¡et, amb aisua fins dl, ollFn ¿lbun momPnr. duFnr lr rob¿ l¡i8¿d¿ sobre et¡ ap. La lempe.¿,ur¿ er¿ per qu"d¿r s'hi gelat, com ja passa en alguns casos. Li hem senti¡ explicar a ell mateix, sense donar hi massa import¡ncia, ja que sincer i fervent cristi) com ha esral malgrar ¡a seva complexió á un inrrépid home de Déu, que no ha tingu¡ m¿i'por de res. Sois

Esteve Albert 2A

i Cotp

Í¡

del senyor loan Agclet ¡ Maní, prop¡etar¡ dc la Casa Blanca de Cal Segueix el text del Cartá de Cerb. Es fracta de la Carlania bastida pel Conre Er¡nengol lV, que ñorí en el castell de Cerb, que ell hav¡a tanbé construn, eldia 3 de naq de I'any 1093. Des del subteftan¡

d'aquesta casa. per una mina s'anava al cdste , íencara n'h¡ha senyal. ElconteEmengol lV fou padrastre del bisbe sant Or i comte d'Ur]e firc al Cinca, Calassane, la Tofte d'Atncnara, que féu edificarelt, ¡ etCastell de Bá,áerá- És enterrat a la cr¡pta de SolsonaMossén V¡ves-.- abans de coné¡xeFlo com a p.ofessor d'H¡stória iL¡teratun alSeninari els anys 56-57 58-.-, ja n'era faniliar. Recordo la cuina de c¿sa, el foc de terra encés i una hist¿ria millor que qualsevol pel lícula ¡ctualdetelevisió- EImeu pare deia: "Després d'escapar me de Balague¡, buscat pels milicians perqu¿ era requet¿ i m'litant de la Federa.ió de Joves Clistians, em vaiE refugiar aCan Rúbie5deVilanovade laSal. Decop ivolta ¡rnavintenademiliciansenvolten la cása. Cr¡cies a un combinatde portes, passo d'habitació en habitació iem fobo a Mn. Vives i juñts burlem e¡s milicians ¡ podem escapar-nos. Després de córrer per terreny de bosc i camps, pass¡rem el pantá de Camarasa amb ¡rna barca de rem- D'allí a Fontllonga idesprés a Váll'llebrera. Pass¡rem elbosc de RialP idemanarem aiSua á una masia. Quañ vam sortir, Mn. Vives em diu: "Has visL Joan, que ens apuntaven amb una escopeta des

dunafinestra?".Noespreocupi-lid¡uelmeupare-,el¡stenieñmésporquenosaltreslTot te8uit baixirem per une barrañcada cap a TraSó de Se8re, en una font senthem genl iens vam espentar, peró la sori no eñs de¡xava;Mn. Vives va trobar un amic, el Dr. Oliva, ellens va aconsellar entrar pel darera d'Oliana. Baixerem per la barrancada de cañ Boix i prop de dos quarts de nou ens trobavem dávant d'oliana, al¡f esperem fins que es fes fosc Vok¡rem elpoblepelcantó de dalt itravessárem elSe8leambuna barca Una senyoraens acompány¡ iem vaig quedartres dies a casa de Mn. Vives. A cada moment escoltávem la redio. Sentfem que Franco passava l'Estret, peró allf no estevem segurs, haviem de continuar i aixl ho decidírem..." Com podeu veure, coñec Mn. Vives desde la meva més formosa infantesa, icom es pot imaginar, aquestes histbries eren d'alld més fántástic que pot escolta¡ un infant. Ara recordo Mn. Vivet i les seves classe§ de liieratura cada vegada que veig tanta geñt jove envoltair d'ordinado6, perb amb tanta dificultat per redáctár. El meu pare va marxar cap a Osca iva entrar a l'altra zona perlaca, despré§ d'haver estat detingut a 6¡aus durant vuit dies amb dos capellans que van ser assassinats. Ell no ho va ser detsut a la seva ferme.a de pagés, cosa que li van fer demostrar. Ellvatornará trobarMn. Vives a Santsebast¡á, a la primaveradel 37, iquañ es retrob€n a Balaguerés lestiu del 38. Com que el meu pare iMn- Vives ja s'havien trobat a ¡'Scol¡ Cantorum, on el pare feia de tenor primer, ara, en retrobar se després cle I¿ guerra, torn¡ a organitzar I'Orfeó i ell s jncorpofa com ¿ tenof primer. T¿ntel ¡neu pare com totsels de casa. sempre hem tingut una gran estinra ; admiració per Mn. Albert Vives, tani per la seva bondat com per les seves grans qualitats €atalanistes i

m r'i' d ''

toecp Aqetet i PrcÍíIóe

29

Mansenyot loan M¿ñí, Bisbc d'U1tell, el n@ená

30

únonle dc ta ca¡e¡Jr¿tetd¡a 25.le ñarc de lssA

Lind ¿ttt¿ \añnl¿ ¿n)belt ¿n)i.\.

AqLe.t.óp tisit¿.1

-pl

.anitn¡ ¡an1;ñ¡. de tt33.

¡¿

e¡1.1c B.¡

t\qLi,.1¿\..ñt de Snnt ClinlenL Lle f¿ril1.

^nr

3t

* ! 3

* I !¡ ,;< Eü

il :;

E! E! -§B

'!¡

i§

ü'¡ §s 3

t a

32

Fragments de I'entrevista que losep Varela i Serra féu a Mossén Vives i que publicá al llibre: "Converses a Lleida" (Éd-

Vir¡8ili & Pa*s, tleida 1 988)

VARELA: Vós, que teniu el nom en una escola de la Seu, §ou fíll de melré . tr,tOSSntt vtvES: Si, cl meü pare era meslre a Organye. La mare era d'Oliaña i allf vaig néixer, l'any 1907... EImeu pare moriquan jo leniatosjust tres anys, de mánera que qui em féu dc pare veritablc fou el meu oncle, Francesc Mir, fuñcionaride Corréus a Oliana.

V.: En alSun cuniculum vostre he llegit que als s¡s anys váreu comengar a esludiar música.,, MOSS¿N VIVES: Certamcnl. Vaiscomen9ar ¡Sualment I'estud i de les lletres que elde la

música.

V.: No és Saire corrent aixó...

MOSSEN VIVES: Bé, la meva mare, filla del metge d'Oliana. tenia a casa un piano i el tocava-., És a dir, que la música un xic em ve d'her¿ncia. La mare em va bressolar amb totes aquestes cansonsquedesprés, amb EsteveAlben iMaria D. Masferrer, hem editat... ts pot dir quc jo vaig néixer iva¡gviure amb música, perqu¿ el bressol de la mare penso que influei)( molt l'infant, eh? No solamenten els.entit intel'lectual, sinófins itot fisic-..

V.: ... iafeciiu. MOSSEN VIVES: Aquell bressoleig afectiu, aixb mateix. V.: Els psicdlegs d;uen que els sis primers anys 5ón els més impo.tants en la vida d'una una cosa tan essencial la mare,..! Després polser sern pot prescindir més i el pare augmenta la ¡nflu¿ncia, peró al principi el fonamental

MoSstN VIVES: És clar.

És

V.: I d \ idJ dt semindri Pr¿ mol¡ durai MOSSÉN VIVES: No...lAlnostre semblar, era unavida bonica iagradable. Podíemiugar molt pcr aquells patis! Féiem companys.., A mi m'a8radaven molt les classes, perÜ sobretot m'omplia la música, ia. feníem un profes§or, mossén Enric Marfany, fillde Sant Juliá, que havia estat formal a l'Escolan¡a de Montserrat. En tots els aspecte§ era un veÉader Beganl de la música..., l'home mé§ humil que ha8i cone8ut. No feia fressa de res, perb tenia una válua extraordinar¡a...

V.: Hi ha peccs conegudes de mossén Malaoy? MosSEN VIVES: Malauradament en guardem poques perquüera tan humil que no ens deixavacap cópia del que componia. A l'últ¡m lihavlem de pescar les peces d'amagat.. En queda al8un rosari pel poble, cansons, avemar¡es, una missa... V.: I era un bon profesror... MossiN VIVES: Extraord¡nari! No linc títoloÍcialde m¡lsica. perben canviamb mossén Malany vaig fer tota la carrera. amplamentV.: O si8ui que entre la mare i mossén Malany quedá enamorat de la música .

MossÉN VIVES: Certament, sí...

V.: Quan us ordenaren sacerdot? MOSSÉN VIVES: M'orden) el bisbe Cuitart el 24 dejuny de 1931. poc remps després de

proclamada la República... Recordo que quan es proclamá, el rector del Seminari, mossén losep Carrera, ens va reunir als grans i ens digLré que no ens inquietéssim pels sorolls i músiques que se señtien fora del Seminari, motivats per l,entusiasme popula¡. En aquella época el nom ,República,, feia una mica de por...

V.: Us molestaren, abans del 1936? MOSSiN VIVES: En absolut. Elmeu primerdesrífou Bataguer, on feia devicari-organista, i, com que jo més av¡at combregava, ja de jovenet, amb Jes idees de catalanitat i democrácia, ens várem fer am¡cs amb l'alcalde de Balaguer, senyor Rúbies. per cert que quan aquelt morÍ, pels volts del 1934, vaig conéixer Carrasco i Formiguera_.. Vingué C¿n¿sL o ¡ donar el condol a l¿ ¡ d(a moñuóri¿. [1tr). sen.e dir re.. s dgenolld dd\ rntel mort.../ i res¡ totel rosa¡il Aquellgest, tan auténtic, m,emocioná ien guardo un record tan gran quc avui, quan fa mé9 dé 50 anys, encara m,emociono... (fls ulls se li ente,en), V.: El v¡reu lractar, Carrásco?

\o, només áqLrélla vegad¿...peró jo I admira\ at H¡via col.Jabo.¿r una mica, en la primerá época, amb Maciá... Després ingressa a Unió Democr¡lica.., jo admirava aquella gent! V.r Com foren aquells primers añys a Balaguer? MOSSEN VIVES: Molt bons... Teniá totes lesfacilitats. M,entenia bé ambtots. ranld uñá classe (om d una alfa. Col,labor¿\ a amb ua orfeó que hi havia, dirigit per un sen\ or qLc era molt dresqueffes amb el qualens avenfem, peró, Alguna vegada que no podia dirigir l'Orfeó, em demanava a mi de fer-ho. MOSSEN VIVES:

V.: Quina alegria, pobra dona...l MOSSEN VIVESi Van tenir, clar, una Bran alegria..., perb, al mateix temps, por. De fet, al cap de tres o quatre dier, també perjllávem. Aquell company, loan Agelet, que era de la FEIOC, demane un guia per anar al front d,AraEó i passar-re a l,altre bándol. No l,he virt mai mós, perb encara el considero un bon amic... A mi el comité d,Oliana, que em coneix¡cn/ em léu un aval per poder anar a Barcelona, V,: Per qué a Barcelona? MOSS¿N VIVES: Anárem, amb I oncle, a cas¿ fscalé, que era d'Oliana.

d'un dels dirigents

d,Estat Catalá, Llufs

V.: \o havi¿.Fnrir mJi dquts\t nom, ho sentu... MOSSiN VIVES: No tenia el prestigi polftic de Dences o dels germans Badia, peri) cra tot un cas de patriotal Era un il,lusionat del catalanisme més extrem possibJe, perd un home decoñsciéncia. Livaig veu re fer coses, mentreest)vem a Barcelona, que realrnent val la pena recordar la seva memória igairebéfer-liun homenatge. Unaveaadas abseñtá de casa dos o tres dies i va donar una excusa qualsevol per no fer pati¡ I'esposa, i... se

n'an¡ cáp alfronid'Aragó a salvardosjesuttes!Aquesrhome-alquaJ, alfinalde Iaguerra, Franco maná afusellar- ens aconsejlá aI cap dLuns mesos que era m jllor que marxéssim

u

r -*' ?E: ;& r ','"_

'!l

N;l--e, ;Ypi§Mur\ Di)(4;.1 L- rell ét rñ rJel5 ñ1et nnlnt,r 5.h tti t|tgut ¿ ¿tl x)ñ)ni. . ttlor:¿n vir( J c, /¡)rr ,otrrol, Dnt:cúlnür1q1ti\'cftrúef:]de1¡tat¿lu€,¿.rj)tubti.d(tódelespe.et O.nr e¡t|¡,.tl.la nüuguta.¡tjdr ks ob \ d ¿üiDlilció, cl.1tle ¡"ñr de t !)8¿\, i"t¡ ¿ntl).ttr
¿n)b

t

Mh

I

l

lt1r¡.h I ttln

D l:o

Lh\

35

V-: A quin lloc anáreu de F.ansa? MOSSÉN VIVIS:A Cahors, on feiad'organ¡sta a Ia Caredral. M,hivaigestar un any i mig, des del desembre del 1936- t'estada va ser meravellosa, peró una ordre del govern francés, sembla que mal interpretada pel Prefecte del Quercey, ens obliS¡ a tornar a Espanya, per ¡a ronquera o per 1tun... V¿rem triar lrun. Un copja travessada la frontera les autoritats eclesi¡stiques deCahoB m,ofer¡ren tornar i romandre-hi per sempre, perb jo lenia aquí la mare i l'onc,e, els am¡cs...

V,i I com va ser que comengáreu a fer classes de catalá? MOSSEN VIVES: Hi hagué un momenl, en temps de Franco, en qué algunes institucions consideraren que haviaarribat l'hora d'aprofitar la mica drobertura respecte alcatálá.1-a Diputac¡ó, a trávés de lrlnstitut d'Estudis llerdencs, creá a L¡eida la cátedra,Samuel Cili i Caya' i oferí la possibilitat d'una a ltra a diferents poblac ions. L,a lca¡de de Ia Seu, losep Maria Llangort, metge, molt bon senyor, acceptá de seguida I'oferiment i així es creá, el rur5 1q67.b8, l¿ cáledr¡ "Mosqén Pere Puiol'. V.: L'any 1992 en fari vint-i-cinc anys... Quantes coses pel 92.-.1 MOSSÉN VIVES: Certament, perqué h¡ ha hagut continuilat sempre- Al comenEament feballávem gratultament, amb el doctor Cerdá, que era el canonge. Després, quan ell marxá, les va¡g continuar jo- Un any, per malaltia, em substituí l,Amadeu Clausó... V.: Amb Ómnium Cultura¡, com hi estab¡íreu contacte?

sentitpaíarmoltd'Ómnium, ien veureclarque cra unaentitat en defensa de Ia llengua catalana, vaig anar a Barcelona i em vaiS fer soci. A parti¡ d'aleshores continuárem fent classes, peñ ia a nom d'Ómnium. amb la coresponent unió per als exámens i pe.tot... MOSSEN VIVES: N'havia

V.: L'evolució de l'Església, com la veieul MOSSEN VIVES: Ohl Nosaltres vivim aquesta ¿poca i ens sembla una mica anómala, perd hi há hagut altres époques pitjors... Aquelles sectes de l'Edat Mitjaña...1 Ara hi há una mena de mal de creixement, si bé ia passará. [a Providénciaté mhjans... Ara, mira, els que hi som en patim, d'aquesta situació. Certament está malament: lá crisi de vocacionsteffible, extraordiná.ia... Una desil.lusió...! Després els fide¡s, fins itotels que méso menyt creuen, són una m¡caapátics. De tota manera, són circumstáncies/ més que de les persones, de I ambient soc¡al. Aixó canviará...

V.: Peró qu¡ li sembla, l¡autonomia es consolidará, pro8ressar¡? MOSSEN VIVEST No ho sé pas...l L,autonomia que voldríem, no. Certament que no.lo nodemáno la independéncia, que potser m'agradar¡a més, perda¡mcnys una autonomia que linSués cara i ulls. Ara és deficient, només una auionomja de pintureta... V.: El balañe que en fa no és pas massa posit¡u--. MOSSEN VIVES: Bé, hi ha alguna cosa favorable, perd molres dc desÍavorabJ€s. Motres de les activitats de les Consel¡eries han estat posiiives-.. Po6er no ian més perqué no poden... tl ¡arann) del centralisme espanyol és posar nos totes les traves possibles.

3ó

fteballatlotco.5t¡ñt¡cútos,Mn.V¡r.sh¿t¿tt¡cb¡ta.Liv¿ñjentcñckcaolpsdetah¡5t¿,¡a¡(t(t,a.Dah, \4ú'eü n,t ttA, 8i¡ e, ür¡ ¡.J,n, de ¡¡eDrl ¡t. ta.,So(,ctnt Cúfiut¿l L¡tett\nr¿'.¿mbelP.)¡¡C.Fd¡aut-Mr-R \:lrectt i \4r B u¿4t¿... 4.\-. ¿¡ croitutd¡ d,Ur¿eh aa, ttéa

t\':rn' uÉ uublt.t.tñ d.t

3l

Mentre esti8uem units a ells no hi ha res a fer...! Ens de¡xaran respirar una mica... V.: Fer la viu-viu... MOSSEN VIVIS: La viu viu..,, i res més. Ets fem més por que efs bascost perqué som

V.: I perqu¿ tenim la llengua. MOSSEN VIVES: Aquí está! Som fidels a aquesra Ilengua...l

V.: Quins altres líders polítics us agradena MOSSÉN VIVES: M ha agradar sempre en Coll i Alentorn. La llásrima és que ets anys passen... Els anys no haurien de passar per certa gent! euin home més admirable...! V.: En general, perd, a part d'aquests líde6 que heu esmentat, deveu estar una mica decebut dé "la classe política',, sitanr la democrácia com l,áutonomia que tenim no us acaben de conv¿ncer... MOSSaN VIVES: La classe política...! penso que Íeba¡len bé... Estic entusiasmat amb Macia Alavedra... Ara, a vegades han de ler el que no voldrien, perqué estan lligats per mil coses que nosaltres no veiem. En certa manera els compre;c i, fins itot, els compadeixo. A mi ja m'efi bé com freballen...

V.i

El despoblamenl no té aturador...

MOSSEN VIVES: No el veig... Es aquestsentjt, hjhauna prediccjó del nofre senyor bisbe que diu que ell potser será el darrer basbe de la Seu... eue arribará un mome;t que el bisbat aÍibará a Andorra, com hi ha els de Mónaco, de Liechtenstein... Avui hi h; una facilitat de comunicacions tan Bran, que un bisbat ha d,abastar molt més. El bisbe de la Seu podriá ser-ho de Solsona iVjc, o viceversa...

V,: Fa pocs dies us han donat la medal¡a Francesc Maciá, en mérit a tots els feballs realitzaLs. N'esteu satisfet?

MOSSEN VlVEStlo sóc enemic de medallcs i coses així... Ara, tola vetsada quc me les donen -també tinc la Creu de Santrordi-, ho agraeixo p¡ofundamcnt. Áquesia vegada, a més, em va agradar anar-hi perqu¿ em va donar I'ocasió de saludar personalment el presid.nt Pujol, elqualesti( conven\ulqueés un bon.stadistJ. t, un home,incer Irle bona voluntat. que no el (re( c.rpJ\ de trair m.ri ninSü...

V.: Passem, si li sembla, al momenr acrua¡...

euin rirme de treba fa, ¿¡a? MOSSEN V¡VESi Més que rcs les classcs de catalá, dues vegades per setmana. Després tinc cura de la direcció del Museu i, sobretoL m,ocupa temps ta correcció dets arricles d'Uryell¡a i Eselés¡a d'Urgell.-, ide rots els que cm porren. Ara mateix tinc uns trebaljs encaregats per a la VegLJeria d'Andorra. Aquesta feina de correcció m,agrada... i me,n porten d€ lob cantonsl En canvi la creació, ara, em co$a. V.: De música, n'heu compost? MOSS¿N VjVESrTinc molres coses composres, pcró prbpiament editacles em penso que 38

V.: Quin tipus de peces? MossEN vlvEs: Més que res m'he ded;cat a la cansó popular". i, després, tot el que m'hañ demanat: trisagis, goigs, motets, sardanes... Fa poc el senyor Barahona, de l'Acad¿mia Mariana, em demaná la música per a uns Boigs a la Mare de Déu de Montgarri... V.: Alguna cobla toca sardanes vostres? MoSSEN VIVIS: No, perqué s'haurien d'harmonitzar per cobla i encara no hó he fet... He compost coses, peró no les he publicat. V.: Sou una mica com mossén MalanY... MOSSÉN VIVES: Aixó mateix...! Em penso que va¡8 aprendre molt d'aquest homel Era un senyor que no feiafressa... Més aviat tírñid i poc amant de lloances. Ha estat un dels

rnestre;quejornésherecordatsempre.l,sobretot,lidecaix¿,aquestgustpérlamúsica.. Ies sardanes les toquem aqul a casa els dissabtes, quan vénen els meus amics a fer música,

V.: Aixd sf que está bé,..1 MossÉN vlvES; Puia un clarinet d'oliana i aquí a la seu n hi ha !n altre. Després hi ha un trompeta, que és un fuster... i jo al piano. Fem Lln quartet,,, Arreglem coses, toquem Moza , Beethoven, Borodin... Comentem aspectes musicals... V.: Deuen pássar unes tardes ágradabilfssimesl MOSSEN VIVES:Ah, sflCompletament...!Ésuna cosaqueels§átisfál Noels vepas dL!na hora. I n'estern qualre o cinc... V.: Avosté la música l'omplede dalt a baix,,,l MosstN vlvEs I completament. l, actualmenl, profession¿lment ia no fa¡8 s¡nó anar a toca'd L¡1a a dues a la catedral. els diumenges V.: Tarñbé us ocupeu del Museu... quan acabaran les obres d ampl¡ació? MOSSEN VlVESrAquestesliu. Quan estigu i acabat será elMuseu Diocese més ¡mportañt de Catálunya, per grán i per ben dotat, Aquf tenirñ mé! d'una trentena de muráls románics, eh? I moltes ;matges de fusta, retaules, olehreria... V.: Com li agradaria que el recordessin, a vosl¿? MoSSEN V¡vEsr ohl De la manera més se¡zilla... Pregant, pregant per mi. No per cap mbrit que puSui tenir, perqui moltes vegades 5ón compardts Jo he fet coses que sen§e I ajut d altres no hauri€n estat posribles. Una col laboració mútua--. V.:Mi.Jnr eñrpr¡, p'rd sáli5felde lr vid¿? MOSSÉN VIVES:sf... I Home, sempre hiha alguna recan§a, peró no perqué em turmenti. Són coses de poca importáncia... M'agrada molt el que he fet i tinc ganes de conlinuar rnentre pu8ui, perqu¿ és la manera de no envellir. Fer coses, anar treballant.. La Seu d'Urgell, nais del 88

39

§

*

E

,t Ep s."

:1

[3

§:

i.¡

¿i st

is

;s :ñ

§¡

:ü Fi

§§

tE §E E

$ E

s.

4A

Fl ne5 tle

iot

I ¡.o,rprhr¡ren

rt.

t t)B

1

, Nttl v¡ra

rr, D Mn,|n\, Mñ I

QlebrÁ l.s Ba
c¿ttellt i Mn 8' i'1'nqÚés

AI

, -q

o .:)

xI

l

)rt-.)1"i;;;;:E

43

*_hu

^r4.^*t

I -rU ^,*_u, Nlr.; .)",.

13.a.

5.t

j.r

Í** ,* *,*

t !".4 ,

^i \^

if

t

i*,0."Ár.&ü-J"

?.

¡*[--^;*L.r.--i

s(

M

.,}.-

&r{."'

fe*holt:

o.

¡'c¡tr

3"1

.e +, a. -a at ^z z E' Aá Q"..c.),r $".-e d*\ (".*

A5

Aó

IJ E]

F (a U

¡

H

o rI]

z !: ,1

,

:j

.

A8

{ ¡ 3 { ¿

t ¡ {

I

>a

.$ .,!

i l.¡

{

li1

r¡: r.! iJi I

.t

iil.¡ ,I

5l

Himne del Castell Proclamem, Olianesos, l'honor del nostre Castell, mirem-lo, de joia encesos. amb fe antiga i cor novell. Rebrot d'una vella soca que no es vol desarrelar, al cim de I'altiva roca com s'enlaira el Campanarl Despulles mig enrunades, que el pas dels segles marcf,

avui/ per l'Art restaurades, de nou tornen a florir. Heréncia preuada i noble dels avis d'un temps llunyi, és I amor de tot un poble que us ha tornat a adresar. La Verge dels Angels, pia,

Sant Andreu, nostre Patró, des delcel, en aquest dia,

festegen nosfa il.lusió. Lletrar Mn. Albert Vives Música: Mn. hancesc Tápies

Octubrc 1977

Elegia de les fonts amigues Rajolfde la fonteta, quin murmuri sota els pinsl,.. de 'Cotzena" a "La Roqueta" prou que en sé tots els camins, Fou un temps que, cada dia, venia a veure-us de gratj la vostra cansó em plalh, flairosa de scrledat.

doll d argent temperava juliol i, ami8a, m'amanyagava Ia remor del rierol. El

la calda del

Ara, el record m'és desvari, perqué enyoro aquella pau. No sé si podré tornar-hi,... Fontetes, adéu-§iau!... Lletra: Mn. AIbeft V¡ves Música: Mn. Fencesc Tápies 52

193j i anb la MetJall¿ de Frances' Hoñe i¡del a C¿t¿tun.\'¿, h¿ at¿t honañt ¿ñb l¿ Crcu.le s¿nt t1¿.¡á 1s88. D¿h, ¿lpitde l¿Seu. B¿¡x, eldia que l¡ t¿Ú cnncellida l¿Nerlaua de F' Mac¡á r., s. .te t'Al.át¿e d'teu¿ht1a, sen.vot MÉer¿chs, del senvot (isEIL' t¿abe ¿. ¿". sa'¿bra SuaKlon¿r' de le sev¿ túlotz ¡ de Flora

l'¿ ,.",,Árr,

laÍt

*¡r.

53

¡t1n. Vi@s i

Baix, un¿

54

¿niú

de ¡¿ seu a sant Madí del CaniBó, 1. pr¡nÉ¿ vega.l¿ que h¡ añ. San¡ Maní, um r¡s¡t¿ p6¡eriot, ltany ¡987

\inpáti.¿ ioto ¿l.lausúe de

ú

Arxlu Estgve; págs.9 -'i2-15-1A-2O -24 -25 Bisbat d'U¡g€ll; paós. 30 - 35 (s) - 37 - 40 - 54 (¡) [4, Oolors Majora,; pegs. 3l - 32 Nt. Planella; pags. 35 (i) - 54 (s) Orfeó Balaguerí; pag. 1 0 Mn. Vúes; pags.41 - 53

-26

Edita: Gtup Ercursionlsla

d'olana

lmpnméix Otfsel Barnó a Gu¡ssona Dpósit legaL L48C1991

ERSte

DCuqSúúrSnDOL|W

Col.rabora:

I

Gdt!n

Generalita[ de D¡pu]adó de LJeSa A¡untament d'OIrr. Hidroel¿Etsica dIr[m,

SA