NÚM. 327 1 de setembre de 2017
8
A Q AGEN Q BONA VID DA Q FEST ES Q ACTES Q GASTRONOMIA QUART MINVANT 13 de setembre LLUNA PLENA
LA LLUNA
6 de setembre a les 07 h 03 minuts Peixos
a les 06 h 25 minuts Bessons
Q ESTIL Q CULTURA Q ESP ECTAC LES LLUNA NOVA QUART CREIXENT 20 de setembre
a les 05 h 30 minuts Verge
28 de setembre a les 02 h 33 minuts Capricorni
APARADOR ANTONI SERRA LLEGIRÀ EL MANIFEST DE SUPORT A LA INDENPEDÈNCIA DE CATALUNYA L’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Obra Cultural Balear i la plataforma Avançam, de regidors pel dret a decidir, han convocat una concentració a la plaça Major de Palma el proper dijous, 7 de setembre, per mostrar el suport a la república catalana. A la trobada, l’escriptor Antoni Serra llegirà un manifest de suport. L’acte s’emmarca dins la cam-
panya abans de la convocatòria electoral del proper 1 d’octubre que tendrà lloc a Catalunya on els ciutadans podran decidir si volen una Catalunya independent de l’Estat espanyol. Amb anterioritat hi haurà la celebració de l’Onze de Setembre, diada nacional de Catalunya, on s’encalentiran motors de cara a la jornada electoral. Q
ENTREVISTA ANTÒNIA COLL
Rafel Socias Investigador reconegut internacionalment en l’estudi de l’ametler
“Mallorca pot sobreviure sense ametlers però no seria Mallorca”
El pobler Rafel Socias i Company als seus 71 anys i després d’una llarga carrera professional com investigador s’ha convertit en una de les personalitats més destacades dins l’àmbit internacional entorn a l’estudi i coneixement de l’ametler. En queda constància en la publicació del darrer llibre encomenat per CABI, l’editorial agrícola més important dins l’àmbit internacional. El llibre, titulat ‘Almonds. Botany, productions and uses’, ve a ser una “enciclopèdia de l’ametler” des de diferents vertents per tal de treure conclusions globals. Socias, que pertany al Centre d’Investigacions Agràries de Saragossa, juntament amb el professor de la Universitat de Califòrnia, Thomas M. Gradziel, han estat els coordinadors dels diferents autors que exposen els seus estudis i investigacions. Aquesta tasca d’editor és la cirereta a una carrera professional que encetà el 1971 amb un curs de postgrau a Saragossa, després d’haver cursat els estudis d’enginyer agrònom a València. De Saragossa va obtenir una beca de tres anys per cursar estudis a Califòrnia. De fet, Rafel Socias fa broma dient que el “títol de la Universitat de Califòrnia està signat per Ronald Reagan, que a les hores era governador”. La seva carrera professional l’ha dedicada a la investigació, malgrat haver impartit cursos i haver participat a diferents conferències i xerrades. Actualment encara exerceix com ‘investigador ad honorem’, ja que la seva capacitat d’adquirir i divulgar el coneixement el manté viu i actiu. Igual que
NÚM. 327 1 de setembre de 2017
9
lloc on s’aplica la quarentena de forma molt estricte. Tota planta ha de passar els 40 dies d’aïllament i per tota aquella que no sia declarada, la justícia és implacable amb multes i càstics severs.
la passió per la poesia, que empra com a eina per transmetre sentiments. - Què representa l’ametler per a vostè? - Vaig escollir aquest arbre per fer el meu projecte de fi de carrera. L’ametler era la representació de Mallorca. Els anys 40-50 una quarta part de l’ametla d’Espanya era de Mallorca, ara no arriba ni al 5%. L’ametler m’ha donat moltes satisfaccions personals al llarg de la meva vida professional. Mallorca pot sobreviure sense ametllers, però no seria Mallorca. - El bessó és la publicació d’aquest darrer llibre? - L’hem preparat al llarg de cinc anys, ja que la tasca ha estat escollir els millors estudiosos i investigadors perquè transmetessin els seus sabers entorn a l’ametler. Ve a ser una enciclopèdia de l’ametler ja que ens dóna una visió global. Consta de 20 capítols on hi han col·laborat autors de Califòrnia, França, el Marroc, Xile, Argentina i Austràlia, a més de mi mateix. - Dins aquests apartats es parla de la Xilella que tant preocupa als pagesos? - Sí, se’n fa menció. El 1950 ja es va detectar a Los Ángeles (Califòrnia). D’Amèrica es va estendre cap el món asiàtic i ara ha arribat a Europa, al Sud d’Itàlia i a Mallorca. - Què és la Xilella? - És una malaltia molt severa que provoca la mortandat dels arbres. És una malaltia sistèmica, és a dir, que es transmet per la saba, a l’interior de l’arbre. La transmissió pot ser per insectes que han estat a un arbre malalt, s’han infectat i ho transmeten. També es pot transmetre pel pol·len i amb el mateix maneig de les eines del camp que puguin haver estat en contacte amb arbres afectats i ho transmetin a altres si no s’han desinfectat. És una malaltia que es desenvolupa lentament. Pot tardar entre 10 o 15 anys des de la infecció en manifestar-se. - A quins arbres afecta? - No hi ha massa estudis. S’ha detectat a oliveres, baladres i ametlers, però pot afectar a 350 classes de plantes. També a la vinya i els cítrics. Hi ha moltes varietats de Xilella. Certs arbres ornamentals també la poden patir i no mostrar el símptomes. - Com veu la situació de l’ametlerar?
- Què pensa de les noves plantacions d’ametlers que es duen a terme a l’illa? - No es pot contemplar el cultiu de l’ametler com s’havia fet fins ara. Les varietats mallorquines no són comercialment importants. La seva conservació és una qüestió ‘romàntica’. Potser qualque varietat sia resistent a la xilella. Però hi ha altres varietats més productives i que es cultiven de forma lògica i amb criteris de productivitat i rendibilitat. - Quina és la problemàtica actual? - Les varietats iguals no es pol·linitzen, això fa que a una mateixa plantació hi hagi varietats diferents, el que suposa maduració i producció diferent, que no les fa rendibles.
“A l’ametler li han de donar el que necessita. Volem arbres que facin bessons, no llenya ” “Els investigadors hem d’estar al servei dels pagesos per resoldre problemes tècnics, no per fer carrera” - La mortandat dels arbres és molt mala d’esvair. Està molt estesa. Pens que la Conselleria d’Agricultura té poc interès per l’agricultura. No es pot tenir tècnics especialitzats en totes les malalties, però no fan cas dels que saben. El pagès està desencantat i ha envellit. Mentre els cultius autòctons han aguantat les malalties d’aquí, però no han estat resistents a les vingudes de fora com la xilella o el brot sec. - Què creu que s’hauria de fer? - Segons la normativa europea s’han d’arrencar els arbres malalts i es pot fer la replantació. Però, s’han de prendre mesures per evitar la contaminació. Austràlia és un
- Quina és l’aposta de futur? - Varietats que es pol·linitzin elles mateixes i fer plantacions d’una sola varietat, per una recollida única i per l’obtenció d’un producte més homogeni i atractiu al mercat. Aquí i ara potser no feim les coses bé. A l’ametller li han de donar el que necessita; aigua i nitrogen, però en la justa mesura. El que volem són arbres que produeixin, no arbres que facin llenya, sino que facin bessons. - Quin paper creu que hi juga l’administració en el futur de l’ametlerar? - Les autonomies van cometre un crim agrícola: destrossar l’Extensió Agrària. Aquesta disposava d’un personal atent als problemes tècnics no als problemes burocràtics. S’hauria de reconstruir l’Extensió Agrària per tal de donar solucions tècniques als agricultors. L’investigador ha de treballar per donar un servei a l’agricultor, no per fer carrera com investigador com pot estar passant actualment amb els estudiosos de la UIB i l’IMEDEA. Particularment he fet més de 70 publicacions científiques, la primera fou el 1976 a Califòrnia i la segona fou 11 anys després. Com investigador sempre he defensat que els resultats del treball havien de ser útils, no significativament rellevants. L’investigador ha de ser humil i estar al servei del pagès, ha de tenir un esperit obert i crític i ha de saber adaptar-se al públic al qual es dirigeix. Nolsaltres feim els estudis tècnics, però és el pagès que diu si interessen o no, abans no es poden treure conclusions. Q
NÚM. 327 1 de setembre de 2017
10
Un 70 per cent de l’ametlerar està liquidat, baixa la producció i el preu un 15 per cent
L
a campanya d’ametles d’enguany baixa tant en producció com en preus, segons constaten els diferents productors i també els comercialitzadors d’aquest fruit. Des d’Unió de Pagesos també alerten de la gran mortandat i desaparició d’hectàrees cultivades d’ametler que han anat desapareixent durant la darrera dècada. Per això reclamen una actuació ràpida per part de la Conselleria, a més de la creació d’una comissió tècnica formada per especialistes i representants del sector agrícola per fer front a l’elevada mortandat d’arbres, sobretot ametlers, però també altres fruiters. Membres de Fruits Secs Bonany asseguren que la campanya d’ametles s’ha començat molt lentament. Fet que expliquen dient, “no és estrany, hi ha molt poques finques productives. El 70% dels ametlerars de Mallorca estan liquidats. I a més els preus són entre un 10 i un 15% més baixos que l’any passat. Les ametles es paguen en-
La campanya s’ha encetat amb preus baixos entre 70 i 80 cèntims el quilo d’ametla
tre els 70 i 80 cèntims el quilo”. Pels comerciants i productors de noves plantacions d’ametlers “la conselleria d’Agricultura ha fet tard, tant en l’anàlisi de la Xilella, com en el brot sec que està devastant les plantacions illenques, encara que moltes estan descuidades i velles, altres estan en perill de contaminació de la malatia”. A Mallorca sols resten unes 10.000 hectàrees d’ametlerar, i calculen que aquest any es poden perdre entre unes 4.000 hectàrees, quan els anys passats desapareixi-
en una mitjana de 1000 hectàrees, explica Biel Torrens d’Unió de Pagesos. Segons el sindicat de pagesos s’ha passat de les 2.000 tones d’ametlles del 2007 a unes 800 tones que es recolliran enguany. Estudiosos com l’enginyer agrònom i investigador, Rafel Socias, aposta per la plantació de varietats que s’autopol·linitzen, “més productives i rendibles”. Entre les varietats de millora genètica, que no necessiten pol·linitzar Socies ha donat nom a la Mardia- de floració tardana; Soleta- de floració tardana i de la varietat Llargueta; Belona- de la varietat de la Marcona, que juntament amb la Llargueta són les més valuoses per a usos industrials. La darrera varietat que resta per ser inscrita per l’Oficina Europea de Varietats Vegetals és la que porta el nom original de sa Pobla, d’on és natural l’investigador; Vialfàs, és una varietat de floració molt tardana i de molta qualitat. Q A.COLL.
TASQUES PAGESES, DE L'HORT I DE JARDINERIA PER AL MES DE SETEMBRE IL∙LUMINACIÓ NOCTURNA DECREIXENT QSetembre boirós, graner polsós.
IL∙LUMINACIÓ NOCTURNA CREIXENT
LLUNA VELLA
LLUNA NOVA
LLUNA NOVA
Q. CREIXENT
LLUNA PLENA
1 2 3
4 5 6
OBSERVACIONS
Q. MINVANT
QSi per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.
FEINES Plantació Sembra i plantació Sembra i plantació Sembra Sembra Plantació Recollida mudes Empelt Recol·lecció Sembra Trasplantament Sembra
CULTIUS Lletuga Cebes Saboses Faves Cols Ametler Olivera Figuera
FINAL
ATZEROLA
Albergínia
CAQUI
AMETLA
Carxofa Col Colflori Espinac
Bleda Carbassa Carbassó
Ceba Cogombre Figa
FIGA DE MORO
MÓRA (ROMEGUER)
GÍNJOL
Grells Lletuga
Pastanagó Pebre
MELÓ
PERA
Mongetí Nap
Porro SÍNDRIA Tomàtiga
POMELO
POMA
Raïm de taula Espinacs Porros Pensaments Sembra llavors, plantació de bulbs Anemona Sembra Lobèlia FEINES TRADICIONALS
LLIMONA MELICOTÓ
(ramellet)
RAÏM
Ravenets Tomàtiga
PLANTES ORNAMENTALS
Principals bulboses de plantació de tardor: ESPÈCIE DISTÀNCIA PROFUNDITAT 30-50 4-6 cm. Allium SEMBRAR: pastanaga, julivert, ceba 15-20 5-6 cm. Crocus borda, ceba blanca mallorquina, porro, 15-20 3-4 cm. Freesia remolatxa, enciam, escarola, endívia, gira15-30 7-9 cm. Jacint sol, pèsol, pèsol d’oli, pèsol dolç, monge15-20 6-7 cm. Muscari tes tendres, faves, colflori, nap, ràvec, 15-20 5-6 cm. Narcís ravenet, farratges i favó. 40-60 6-8 cm. Petúnia RECOL·LECCIÓ: Tomàtiga, pebre, albergí12-15 5-6 cm. Scilla nia, pastanaga, fonoll d’arrel, cogombre, 15-20 4-5 cm. Iris
rola, endívia i cols.
NÚMERO 3 SA POBLA
PLENA
Melicotoner, prunera, ametler
1.- Sobre fusta de 2 anys. 2.- Sobre peus híbrids GF/677 en regadiu. 3.- Raïm per guardar amb part de sarment introduït en una botella d’aigua. 4.- El primer any només desenvolupa el símptoma vegetatiu. El segon floreix. 5.- És una planta resistent al vent, als paràsits, a la salinitat i al temps. carbassó, carbassa, meló, síndria, gira6.- Sembrada de març a abril, floreix en primavera sol, mongetes pintades i ravenet. i estiu. TRASPLANTAR: porro, api, enciam, esca-
TAXI
COLLITA
INICI
FLORACIÓ abril febrer-març primavera abril març-abril abril primavera abril abril
* Nota: Qualcuna de les plantes que durant l’any s’esmenten no es coneixen sota cap nom popular generalitzat, sinó pel seu nom científic el que posa de manifest que aquest s’adapta al llenguatge comú sempre que la seva comunicació sigui fàcil.
Adaptat per a persones discapacitades Q Servei les 24 hores tots els dies de l'any
Tel. 647 946 333
