TEMPLA WINTER SCHOOL December 18th-19th 2017, GIRONA CALL FOR APPLICATIONS: Citizen Cathedrals in the Middle Ages: image, institutions, networks Proposal by: Gerardo Boto, Vincent Debiais, Xènia Granero and Anabel Moreno. TEMPLA. Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona templa.templamedieval.com

TEMPLA is a permanent workshop of Medieval Studies composed of specialists from universities, museums and archives from different parts of Spain, Europe and in particular Catalonia. The members of this team share common interests as well as complementary areas of expertise. The impact of its research and interactions with experts from other disciplines are reflected in its specific research projects and academic activities, which in turn are disseminated in annually organised scientific meetings and resulting publications. TEMPLA members actively seek to collaborate with different research groups and scientific institutions. They aim to facilitate exchanges among researchers and to stimulate scientific debates relating to visual programs and spatial organization from the Middle Ages. Particular attention is devoted to the liturgical influences and architectural scenery and to reflection on the social and academic status of research into Middle Ages art and culture.

THEMES AND OBJECTIVE: With the aim of bringing together young researchers and exchanging ideas and hypotheses regarding new trends in medieval art history, TEMPLA is organizing a scientific training session in Girona (Spain) on 18 and 19 December 2017. This winter school will discuss the concept and expression of the “citizen cathedral” as it has developed in European bishoprics from medieval to modern times. The cathedral is the most important building in a city, both for its symbolic value and visual presence as a defining element within the urban landscape. It is an indispensable part of a city’s history due to its great influence on the city’s development and growth. In this regard, for numerous cathedrals, medieval citizens played a decisive role in their architectural genesis, in the definition of their spaces, in the decorative elements and in the activities that took place in their interiors or surroundings. The municipal government of the city, the guilds, the brotherhoods and wealthy families all contributed to these architectural works by promoting chapels, improvements of the urban environment, architectural reforms, or sculptural, pictorial and epigraphic programs, and participated in civic rituals, festivities and the worship of saints. Gothic cathedrals were also intended to act as symbols and images of the expanding cities, thus generating a discourse of power not only for the citizens, but also for the municipal government and, occasionally, for rival dioceses. From the sixth century, the episcopal city was called civitas, thus inextricably entwining the building with the town. The cathedral was the city’s nerve centre in two ways: first, as a religious centre that welcomed the community by providing them with a meeting place and by marking the patterns of their daily live; and second, as a social, political and economic centre in the urban environment where bishops and councils played an important role. For this reason, the 2017 TEMPLA winter school aims to reflect on the civic-humanist dimension that defines the cathedral and on the links it establishes with the city and, therefore, with its citizens. It will also focus on different groups and individuals and their use of the cathedral as a scenario for their activities of patronage, and on the discourse of power between the citizens and the civil and religious institutions. SCIENTIFIC OBJECTIVES OF THE TEMPLA WINTER SCHOOL 2017: •

• •

• •

To analyse the relationship between the cathedral and citizens in terms of the different factors (institutional, economic, topographical, architectural, etc.) that help define the cathedral within the medieval city and the surrounding urban environment. To investigate the work of cathedral schools open to non-clerical citizens and the care received in hospitals by non-clerical residents or outsiders. To examine the written and visual documentation of the cathedral for traces of this relation and of these exchanges between the city and the individuals involved in cathedral life. To propose a definition for the concept of the “citizen cathedral” that takes into account the city vs. cathedral relationship. To use the previous points to establish new approaches and multidisciplinary research in the institutional and citizen environment of European cathedrals from the Middle Ages to the current day.

APPLICANTS AND PARTICIPATION: This scientific meeting is intended to host a small number of participants: around 10 researchers will be invited to present their studies. Participants are expected to actively take part in the discussions of all presentations. All researchers should be able to benefit from input from other specialists. The presentations and debates can be held in Spanish, French, Italian or English. Format: The debates will take place for a day and a half. The day before the conference, participants will have the opportunity to visit the city of Girona. Also, at the end of the conference, there will be a tour of some of the most outstanding enclaves of the city that reflect in situ their

specificities and the role of citizens in the planning and development of the cathedral and its urban environment. CALL FOR APPLICATIONS: TEMPLA WINTER SCHOOL is aimed at junior pre- and post-doctoral researchers in the field of art history, history and liturgical studies. The applicants must submit: • a letter of motivation including their research interests, • a one-page résumé, • a document (up to 300 words) outlining their proposed presentation. These documents may be written in Spanish, French, Italian or English. The documents must be sent before 30 July 2017 to [email protected] .

[email protected],

Candidates will receive a response by 1 September 2017. The selected researchers will have until 15 October to submit to the organizers a draft of the ideas they intend to present, the main images linked to their speech and a brief bibliography. This documentation will be used to make a dossier for the other attendees in order to facilitate the discussions and exchanges. VENUE AND ACCOMMODATION: The conference will take place in the Faculty of Arts of the University of Girona. The costs of accommodation and other common activities will be covered by the organizers. Participants must pay their own travel expenses. Collaborators in the TEMPLA WINTER SCHOOL 2017: •

Financial support: Projecte RecerCaixa 2015: “LANDSCAPE AND IDENTITARIAN HERITAGE OF EUROPE: CATHEDRAL CITIES AS LIVING MEMORIES” [Acronim: ID_EURITAGE]

•

Institut de Recerca Històrica Ud

TEMPLA WINTER SCHOOL 2017 18-19 de Desembre, GIRONA CALL FOR APPLICATIONS: Citizen Cathedrals in the Middle Ages: image, institutions, networks Idea i organització: Gerardo Boto, Vincent Debiais, Xènia Granero i Anabel Moreno. TEMPLA. Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona templa.templamedieval.com

TEMPLA és un taller permanent d'estudis medievals constituït per investigadors d'universitats, de museus i d'arxius de diferents procedències espanyoles i europees, particularment de Catalunya. Els membres d'aquest equip de treball comparteixen interessos i temes d’estudi des dels seus específics i complementaris àmbits d'especialització. Els resultats de les seves investigacions i de les interaccions amb altres especialistes de diferents disciplines queden reflectits en els resultats dels projectes de recerca i accions acadèmiques, en les convocatòries científiques que organitzen anualment i en les publicacions que resulten de tot això. Els investigadors de TEMPLA estan oberts a establir vincles i col·laborar amb altres grups de recerca i institucions científiques. Aquest equip pretén contribuir als intercanvis entre invesigadors plurals, així com proposar debats científics al voltant dels programes visuals i l’organització espacial en l’Edat Mitja, amb un particular esment als condicionants litúrgics i als escenaris arquitectònics. Pretenen, a més, constituir una plataforma de reflexió acadèmica sobre l’estatut social i acadèmic de la investigació sobre l’art i la cultura medievals.

TEMÀTICA I OBJECTIUS Amb l'objectiu de posar en relació joves investigadors i intercanviar idees i hipòtesi sobre les noves tendències en la història de l'art medieval, TEMPLA organitza una sessió de formació científica a Girona (Espanya) al desembre del 2017, amb la finalitat de debatre el concepte i l'expressió de la "catedral ciutadana" tal com es va poder desenvolupar en les seus episcopals europees durant l'època medieval i fins a la contemporaneïtat. La catedral és l'edifici més destacat de la ciutat, tant pel seu valor simbòlic com, en molts casos, per la seva preeminència visual dins del paisatge urbà, en el que exerceix com a element definitori. És una peça indispensable per a la història de la ciutat a causa de la gran influència que ha suposat en el seu desenvolupament i creixement. En aquest sentit, comptem amb nombrosos exemples catedralicis en què la ciutadania ha exercit un paper determinant en la gènesi arquitectònic de la catedral, en la definició dels seus espais, en els elements decoratius i en les activitats que es desenvolupaven en el seu interior o entorn més pròxim. Tant el govern municipal de la ciutat, com gremis i confraries o famílies adinerades, van participar en la promoció de les obres de caràcter arquitectònic -capelles exclusives, millores de l'entorn urbanístic o reformes arquitectòniques-, escultòric, pictòric i epigràfic -suports de discursos visuals d'exposició pública-, així com en rituals cívics, festivitats i culte als sants. Per altra banda, les gran catedrals gòtiques, pretenien alçar-se com a símbol i imatge de les creixents ciutats, generant així un discurs de poder articulable no només a la ciutadania, sinó també al govern municipal i, a vegades, a les diòcesis rivals. A partir del segle VI, la ciutat episcopal és anomenada civitas, identificant-se així com la mateixa ciutat. La catedral es projecta com el seu centre neuràlgic, un centre religiós que actua com a lloc de trobada i que acull a la comunitat marcant les seves pautes de vida diària i que, a més, actua com a factor determinant en la trama urbana, on bisbes i classes dirigents tingueren un paper important en la vida social, política i econòmics. Per aquest motiu, proposem reflexionar sobre la dimensió cívic-humanista que defineix a la catedral en funció del vincle que estableix amb la ciutat i, per tant, amb els seus ciutadans, posant l'accent en el seu ús com escenari per a les activitats de promoció col·lectiva o individual, així com el discurs de poder que articula cap a la ciutadania i els poders civils i religiosos. Les fites científiques del TEMPLA WINTER SCHOOL 2017 són: 1. Analitzar la relació existent entre la catedral i la ciutadania en funció de diferents factors (institucionals, econòmics, topogràfics, arquitectònics...) que contribuïen a la definició de la catedral dins de les ciutats medievals així com el desenvolupament urbà entorn d'elles. 2. Considerar la tasca de les escoles catedralícies obertes a la ciutadania laica així com l'atenció rebuda en els hospitals a residents o forans seculars. 3. Examinar a la documentació escrita i visual de la catedral les petjades d'aquesta relació i d'aquests intercanvis entre la ciutat i els actors de la vida catedralícia. 4. Proposar una definició i aplicació del concepte de "catedral ciutadana", tenint en compte la relació ciutat-catedral, així com la de catedral-ciutat. 5. A partir dels punts precedents, establir noves vies d'aproximació i investigació multidisciplinària en l'entorn institucional i ciutadà que envolta algunes catedrals europees des de l'edat mitjana i fins a la contemporaneïtat. DESTINATARIS I PARTICIPACIÓ Aquest encontre científic preveu acollir un nombre reduït de participants: la convocatòria de selecció permetrà convidar a 12 investigadors a presentar les seves recerques. S'espera dels participants que intervinguin activament als debats de totes les presentacions. Tots els investigadors han de resultar beneficiats per les aportacions dels altres especialistes. Les exposicions i els debats poden desenvolupar-se en castellà, francès, italià o anglès.

Format: Els debats tindran lloc durant un dia i mig. El dia abans de les jornades tindrà lloc la visita a la ciutat de Girona com activitat d'acollida als participants. Així mateix, per a finalitzar les jornades visitarem alguns dels enclavaments més destacats de la ciutat que permetran reflexionar in situ les seves especificitats i el paper de la ciutadania a la planificació i desenvolupament de la catedral i el seu entorn urbà. CALL FOR APPLICATIONS: Està dirigit, preferentment, a joves investigadors pre i post doctorat dels àmbits de la història de l’art, història, i dels estudis litúrgics. Els interessats en participar al TEMPLA Winter School 2017 han de lliurar: • una carta de motivació que inclogui una presentació de la recerca actual, • un CV d’una pàgina, • un document (màxim 300 paraules) amb la proposta de presentació. Aquests documents poden estar escrits en castellà, francès, italià o anglès. La documentació dels candidats ha de ser enviada abans del 30 de juliol de 2017 a [email protected], [email protected]. Els candidats rebran una resposta abans de l'1 de setembre de 2017. Els investigadors seleccionats hauran de lliurar als organitzadors el 15 d'octubre un document amb un guió de les idees que han d'exposar, les principals fotografies lligades al seu discurs i una breu bibliografia. Amb aquesta documentació s'elaborarà un dossier que serà lliurat als assistents. Amb aquesta iniciativa es potencia que els participants duguin a terme propostes d'interès en el si dels debats programats.

SEU I ALLOTJAMENT: Les jornades tindran lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. L’allotjament i altres activitats en comú són sufragades per la organització. Els participants s’han de fer càrrec del seu viatge.

•

Col·laboren a la TEMPLA WINTER SCHOOL 2017: Suport econòmic: Projecte RecerCaixa 2015: “LANDSCAPE AND IDENTITARIAN HERITAGE OF EUROPE: CATHEDRAL CITIES AS LIVING MEMORIES” [Acronim: ID_EURITAGE]

•

Institut de Recerca Històrica UdG

TEMPLA WINTER SCHOOL 2017 18-19 de Diciembre, GIRONA CALL FOR APPLICATIONS: Citizen Cathedrals in the Middle Ages: image, institutions, networks Idea y organización: Gerardo Boto, Vincent Debiais, Xènia Granero y Anabel Moreno. TEMPLA. Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona templa.templamedieval.com

TEMPLA es un taller permanente de estudios medievales constituido por investigadores de universidades, de museos y de archivos de diferentes partes de España y Europa, particularmente de Catalunya. Los miembros de este equipo de trabajo comparten intereses y objetos de estudio desde sus específicos y complementarios ámbitos de especialización. Los resultados de sus investigaciones y de las interacciones con otros especialistas de diferentes disciplinas quedan reflejados en los resultados de los proyectos de investigación y acciones académicas, en las convocatorias científicas que organizan anualmente y en las publicaciones que resultan de todo ello. Los investigadores de TEMPLA están abiertos a establecer vínculos y colaborar con otros grupos de investigación e instituciones científicas. Este equipo pretende contribuir a incrementar los intercambios entre investigadores plurales. Además, proponemos debates científicos en torno a los programas visuales y la organización espacial en el Medioevo, con especial atención a los condicionantes litúrgicos y los escenarios arquitectónicos, así como reflexiones académicas sobre el estatuto social y académico de la investigación sobre arte y cultura medievales.

TEMÁTICA Y OBJETIVOS: Con el objetivo de poner en relación jóvenes investigadores e intercambiar ideas e hipótesis acerca de las nuevas tendencias en la historia del arte medieval, TEMPLA organiza una sesión de formación científica en Girona (España) los días 18 y 19 de diciembre de 2017, con la finalidad de debatir el concepto y la expresión de “catedral ciudadana”, tal como se pudo desarrollar en las sedes episcopales europeas durante la época medieval y hasta la contemporaneidad. La catedral es el edificio más destacado de la ciudad, tanto por su valor simbólico como, en muchos casos, por su preeminencia visual dentro del paisaje urbano, en el que ejerce como elemento definitorio. Es una pieza indispensable para la historia de la ciudad debido a la gran influencia que ha supuesto en su desarrollo y crecimiento. En este sentido, contamos con numerosos ejemplos catedralicios en los que la ciudadanía ha desempeñado un papel determinante en la génesis arquitectónica de la catedral, en la definición de sus espacios, en los elementos decorativos y en las actividades que se desarrollaban en su interior o entorno más próximo. Tanto el gobierno municipal de la ciudad, como gremios y cofradías o familias adineradas, participaron en la promoción de obras de carácter arquitectónico -capillas exclusivas, mejoras del entorno urbanístico o reformas arquitectónicas-, escultórico, pictórico y epigráfico -soportes de discursos visuales de exposición pública-, así como en rituales cívicos, festividades y culto a los santos. Por otro lado, las grandes catedrales góticas pretendían alzarse como símbolo e imagen de las crecientes ciudades generando así un discurso de poder articulable no solamente a la ciudadanía, sino también al gobierno municipal y, en ocasiones, a las diócesis rivales. A partir del siglo VI la ciudad episcopal es llamada civitas, identificándose así como la propia ciudad. La catedral se proyecta como su centro neurálgico, un centro religioso que actúa como lugar de encuentro y que acoge a la comunidad marcando sus pautas de vida diaria y que, además, actúa como factor determinante en la trama urbana, donde obispos y cabildos tuvieron un papel importante en la vida social, política y económica. Por este motivo, proponemos reflexionar sobre la dimensión cívico-humanista que define a la catedral en función del vínculo que establece con la ciudad y, por ende, con sus ciudadanos, haciendo hincapié en su uso como escenario para actividades de promoción colectiva o individual, así como el discurso de poder que articula hacia la ciudadanía y los poderes civiles y religiosos. LOS HITOS CIENTÍFICOS DE LA TEMPLA WINTER SCHOOL 2017: •

• • • •

Analizar la relación existente entre la catedral y la ciudadanía en función de distintos factores (institucionales, económicos, topográficos, arquitectónicos…) que contribuyen a la definición de la catedral dentro de las ciudades medievales así como del desarrollo urbano en torno a ellas. Considerar la labor de las escuelas catedralicias abiertas a la ciudadanía laica así como la atención recibida en los hospitales a residentes o foráneos seculares. Examinar en la documentación escrita y visual de la catedral las huellas de esta relación y de estos intercambios entre la ciudad y los actores de la vida catedralicia. Proponer una definición y aplicación del concepto de “catedral ciudadana”, teniendo en cuenta la relación ciudad-catedral, así como la de catedral-ciudad. A partir de los puntos precedentes, establecer nuevas vías de aproximación e investigación multidisciplinar en el entorno institucional y ciudadano que envuelve algunas catedrales europeas desde la edad media y hasta la contemporaneidad.

DESTINATARIOS Y PARTICIPACIÓN : Este encuentro científico prevé acoger un número reducido de participantes: la convocatoria de selección permitirá invitar a 10 investigadores a presentar sus estudios. Se espera de los participantes que intervengan activamente en los debates de todas las presentaciones. Todos los investigadores deben resultar beneficiados por las aportaciones de los otros especialistas. Las exposiciones y los debates pueden desarrollarse en castellano, francés, italiano o inglés. Formato: Los debates tendrán lugar durante un día y medio. El día antes de las jornadas tendrá lugar la visita a la ciudad de Girona como actividad de acogida a los participantes. Asimismo, para finalizar las jornadas visitaremos algunos de los enclaves más destacados de la ciudad que permitirán reflexionar in situ sus especificidades y el papel de la ciudadanía en la planificación y desarrollo de la catedral y su entorno urbano. CALL FOR APPLICATIONS: Está dirigido, preferentemente, a jóvenes investigadores pre y post doctorales de los ámbitos de la historia del arte, historia, y de los estudios litúrgicos. Los interesados en participar en el TEMPLA Winter School 2017 deben entregar: - una carta de motivación que incluya una presentación de la investigación actual, - un CV de una página, - un documento (máximo 300 palabras) con la propuesta de presentación. Estos documentos pueden estar escritos en castellano, francés, italiano o inglés. La documentación de los candidatos tiene que ser enviada antes del 30 de julio de 2017 a [email protected], [email protected]. Los candidatos recibirán una respuesta antes del 1 de septiembre de 2017. Los investigadores seleccionados tendrán que entregar a los organizadores el 15 de octubre un documento con un guión de las ideas que tienen previsto exponer, las principales fotografías ligadas a su discurso y una breve bibliografía. Con esta documentación se elaborará un dossier que será entregado a los asistentes. Con esta iniciativa se potencia que los participantes lleven a cabo propuestas de interés en el seno de los debates programados. SEDE Y ALOJAMIENTO: Las jornadas tendrán lugar en la Facultad de Letras de la Universitat de Girona. El alojamiento y otras actividades en común son sufragados por la organización. Los participantes deberán hacerse cargo del viaje. Colaboran en el TEMPLA WINTER SCHOOL 2017: •

Apoyo económico: Projecte RecerCaixa 2015: “LANDSCAPE AND IDENTITARIAN HERITAGE OF EUROPE: CATHEDRAL CITIES AS LIVING MEMORIES” [Acrónimo: ID_EURITAGE]

•

Institut de Recerca Històrica UdG