LE MOULIN DE LA GALETTE PIERRE-AUGUSTE RENOIR

Mònica Pujadas 1B

Identificació de l’obra:        

Títol: Le Moulin de la Galette Autor: Pierre-Auguste Renoir Cronologia: 1876 Tècnica: Oli sobre tela Mides: 1,31x1,75 m Estil: impressionista Tema: escena costumista Localització: Musée d’Orsay(Paris)

Moviment impressionista: orígens   



Els historiadors consideren l'Impressionisme com el moviment artístic iniciador de l'art modern. Sorgeix a França, l'útim terç del segle XIX. La seva història comença a París, el 15 d'abril de 1874 quan una colla de joves pintors (Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Cézanne i Berthe Morisot) són rebutjats del Saló Oficial d'aquell any i decideixen exposar les seves creacions a la galeria del fotògraf Nadar). El nom d'impressionisme té l'origen en el crític d'art Louis Leroy, que publica en el diari “Le Cherivari” un article menyspreant els joves pintors i titllant-los d' “impressionistes” com a burla d'un dels quadres de Monet: Impression,Soleil levant.

Moviment impressionista: característiques 

 



L'estil impressionista està influït per pintors del passat com Velázquez, Goya, Corot o Turner, i esdeveniments propers com la difusió de l'estampa japonesa o de la fotografia. La seva obra és una recerca d'escapar de les normes acadèmiques i assajar nous camins tècnics temàtics en la pintura. Característiques tècniques:  Representació de la visió fugaç, dels efectes de la llum sobre els paisatges i coses, per això el pintor surt a l'aire lliure i deixa el taller per observar directament la natura (Plein air)  Tonalitats clares i brillants fruit de la pintura a l'aire lliure.  Els colors i les formes depenen de la intensitat de la llum que reben, les hores del dia o les condicions climàtiques,per això repeteixen el mateix motiu a diferents hores del dia.  Combinen pinzellades llargues i empastades amb curtes i menys empastades.  Aplicaven el color primari o secundari directament sobre la tela sense fer la barreja a la paleta, sinó juxtaposant pinzellades, i així la fusió es fa a la retina de l'espectador. De prop, s'observa unes taques, però al allunyar-se es produeix la barreja òptica del color. (Influència de la teoria del color. El tema passa a un segon pla, no és important el tema en sí, sinó com es presenta. Són temes senzills com: paisatges campestres i urbans, la vida burgesa, retrats, natures mortes...

Context històric. 

Al llarg del XIX es van produir al món occidental una sèrie de profundes transformacions que van asseure les bases de la societat contemporània. Va ser l'època de les revolucions liberals, de la burgesia i del nacionalisme tant en la seva variant unificadora (Alemanya i Itàlia) com a independentista (Grècia). La fallida de l'Antic Règim es va iniciar amb la Revolució Francesa però la consolidació de l'estat liberal burgès només es va imposar després de successives onades revolucionàries (1820, 1830, 1848). També al llarg del segle XIX, els països europeus es van enredar en una lluita imperialista pel control de territoris i recursos d'altres continents: a la fi del segle van aconseguir la seva esplendor els grans imperis colonials. La revolució industrial es va consolidar en el segle XIX i es va estendre al continent, i amb ella es va imposar l'economia capitalista. Es van desenvolupar nous mitjans de transport com el ferrocarril o el vaixell de vapor, i la revolució demogràfica va generar un important creixement de la població. Les ciutats es van industrialitzar,va augmentar el nombre dels seus habitants i l'espai urbà va créixer. En el context de la industrialització va sorgir una nova classe social, el proletariat que lluitarà per aconseguir millors condicions de vida i de treball. L'art no va ser aliè a aquests canvis ni als avanços científics. Ho posen de manifest, entre altres aspectes, l'auge de l'urbanisme; les transformacions de l'arquitectura derivades de les noves tècniques i de l'ús dels nous materials industrials; i una pintura que trenca amb l’art tradicional.

Biografia: Pierre-Auguste Renoir (Limoges 1841 – Cagnes 1919). Era fill de família nombrosa i de condició humil. Al 1845 es va traslladar amb la seva família a París. Es va iniciar en la pintura, als tretze anys, en un taller de porcellanes; posteriorment va pintar vanos i estors. Aquestes feines li van permetre assistir, des de 1862 a 1864, a les classes de la École des Beaux Arts, a l'estudi del pintor Gleyre, on va conèixer a Monet, Sisley, Bazille, Pissarro i Cézanne.

Etapes i característiques de la seva obra: 





Una primera etapa de formació en el taller, i acadèmica fins a finals dels anys 60, amb influència de Courbet en la seva obra. 1870-1881: Etapa impressionista plena, però a diferència de Monet, Pissarro i Sisley, preferirà l'estudi de la figura humana, sobretot el nu femení. Tindrà interès en dissoldre les formes a través de les vibracions lumíniques, representarà la incidència del sol en els personatges. I enquadrarà les figures en un ambient agradable. És una obra optimista. És el màxim representant de l'hedonisme i “joie de vivre” (alegria de viure). Els temes de la seva pintura són la vida social urbana, nus femenins, que recorda Rubens, i escenes dolces de nens. També abunden els retrats. Dècada dels 80: Etapa classicista: recupera la tradició clàssica de Rafael:torna al dibuix, els volums i les composicions equilibrades, i s'oblida dels efectes lumínics.

Grenouillère (1869): etapa de formació

La llotja (1874): impressionisme ple

Els grans banyistes (1884-1887): etapa classicista



Als anys 90, torna a l'impressionisme, però al mateix temps, crea una atmòsfera vermellosa fictícia en els seus quadres, allunyant-se de la realitat de l'instant impressionista.

La lectora (1890)



Dona intentant cordar-se les sabates (1916)

1900-1919: Etapa expressionista. El reumatisme que pateix li fa lligarse el pinzell als dits i això li obliga a plasmar formes i colors expressionistes amb pinzellades violentes, empastades i agressives, deformant i exagerant les formes.

Anàlisi formal: composició Renoir representa un moment de la vida parisenca. Presenta a un grup de gent senzilla i del poble que es diverteix ballant al Moulin de la Galette, un dia assolellat d'estiu. És una composició centrada en una gran quantitat de personatges en actitud diverses, que s'estructuren a partir d'una diagonal que divideix el quadre en dues zones: un primer pla, a la dreta, on hi ha dues dones i tres homes, en repòs, al voltant d'una taula, i al fons, a l'esquerra,una sèrie de parelles ballant. Les figures estan ordenades en dos cercles: un més compacte al voltant de la taula, i un altre més obert al voltant de la parella que balla. La composició queda emmarcada, a la part superior, pels braços de les llums que pengen del sostre i per les formes arquitectòniques del fons, i a la part inferior, a la dreta, per la figura de l'home assegut d'esquena, i, a l'esquerra, pels respatllers del dos bancs. Renoir utilitza dues perspectives per aconseguir l'efecte de multitud: el grup del primer pla està captat des de dalt, mentre que les figures que ballen es veuen amb una perspectiva frontal, que accentua l'efecte de profunditat; i ho aconsegueix aplicant la tècnica clàssica de situar diferents plans paral·lels que es van allunyant.

Anàlisi formal: llum i color Fa un tractament típicament impressionista de la llum i del color. Renoir aconsegueix captar l'efecte de la llum del sol traspassant els arbres sobre els personatges de l'escena, creant un joc de llums i ombres blaves. El color dels cossos i objectes és modificat per la barreja del groc del sol juntament amb el verd dels arbres. Tot està construït a força de taques de colors dels quals sorgeix la llum i que defineixen tant les formes com la profunditat. És una llum que no ve de cap punt en concret sinó que sorgeix de cada zona acolorida. Cada color emet la seva pròpia llum i il·lumina al seu torn tot el conjunt.

Anàlisi formal: llum i color El quadre és un grup de taques més clares o més fosques que no donen formes definides ni colors delimitats, solament una vaga distinció entre diferents zones. No hi ha límits, cada objecte i cada personatge, tenen contorns indefinits i es troben desbordats els uns amb els altres formant un únic conjunt. El color es complementa perfectament amb l'ús d'una pinzellada solta, que al no respectar els contorns del dibuix i al permetre la fusió d'unes zones de color amb altres, crea una sensació en els personatges de lluminositat.

Al difuminar les figures, aconsegueix donar la sensació d'ambient, crea un efecte d'aire al voltant dels personatges. Omple la composició d'alegria, de despreocupació, provocant una impressió d'harmonia social.

Temàtica i significació 



 



Aquest quadre és una escena de la vida quotidiana de la ciutat de París. Renoir reflexa el que serà una constant en la seva obra: l'alegria de viure expressada a través d’un ball de tarda de diumenge. Le Moulin de la Galette era un molí abandonat situat al cim de Montmartre, el paradís de la bohèmia parisenca habitat per artistes, literats, prostitutes i obrers. Els diumenges i festius eren dies de ball. Una orquestra amenitzava la dansa mentre que al voltant de la pista es disposaven taules a sota els arbres per aprofitar l'ombra. El seu desig és representar la vida moderna, element imprescindible per als impressionistes. Renoir retrata un conjunt de pintors i models que havien treballat per ell, i així convertia el quadre en un document de la vida contemporània de París. A les taules s'asseuen els pintors Lamy, Goeneutte i Georges Rivière al costat de les germanes Estelle i Jeanne i altres joves del barri de Montmartre. En el centre de l'escena ballen Pedro Vidal, pintor cubà, al costat de la seva amiga Margot; al fons estan els també pintors Cordey, Lestringuez, Gervex i Lhote. L'alegria que inunda la composició converteix l'obra en una de les més importants no només de Renoir, sinó també de tot el grup impressionista, convertint-se en un testimoni de la vida en el Paris del segle XIX.

Funció 

Va ser pintada per ser exposada a la III Exposició dels impressionistes l’any 1877. Des de 1879 i fins 1894 va estar en la col·lecció privada de Gustave Cailebotte, qui la va cedir a l’Estat. Després d’estar al museu de Luxemburg i al Musée de Louvre, a l’any 1986 va passar al Musée d’Orsay.

Models i influències Amb 13 anys, copiava i dibuixava als grans pintors del Renaixement i Barroc com Ticià, Tintoretto, Rafael, Fragonard, Boucher, Velázquez i Rubens. L'admiració per ells es mantindrà tota la vida i seran una referència constant en la seva obra. De pintors com Daubigny o Corot, de l'Escola de Barbizon, va aprendre a observar la natura i a estimar el color. És va inspirar en la riquesa cromàtica del romàntic francès Delacroix. I el nu de Courbet marcarà de forma permanent la seva obra. Durant els últims anys de la seva vida va ser visitat per joves creadors com Matisse o Modigliani, convertint-se en un estímul per continuar les seves obres, tot i que els seus estils no tinguessin gaire en comú. Ela ambients parisencs, i en concret, Le Moulin de la Galette, també va ser pintat per Henri de Toulouse-Lautrec i Pablo Picasso.

Moulin de la galette de Henri de Toulouse-Lautrec

Le Moulin de la Galette: Pablo Picasso (1900)