Comencem el nostre hort Un cop el centre ha decidit implicar-se en el projecte de l’hort escolar ha de saber que d’horts n’hi ha de moltes tipologies i que podem fer-ho de moltes maneres diferents, però que és molt important ser conscients que adquirim un compromís i una dedicació constants al llarg de tot l’any. Allò realment important d’un hort serà l’aprenentatge que se’n derivi, molt més que els resultats productius. Així doncs, comencem amb totes aquelles decisions cabdals per començar la nostra tasca d’hortolans: 1- ON FEM L’HORT? L’espai destinat a l’hort escolar depèn de les característiques de cada centre però es recomana tenir en compte una sèrie de factors, com ara buscar un terreny planer i encarat al sud per tenir força llum i un espai allunyat d’arbres grossos i airejat. (Aquests consells són especialment importants quan es tracta de tenir un hort ecològic lliure de plagues i malures, ja que, generalitzant, als fongs no els agrada la humitat i els insectes no volen indrets gaire airejat ). Els factors positius per el nostre hort, són un problema per nosaltres, ja que en un indret com l’aconsellat s’ha de vetllar especialment per mantenir la humitat necessària per a les nostres hortalisses. Escollir un bon lloc és important, però no és l’únic factor. L’èxit del nostre hort dependrà, entre altres coses, de les llavors que fem servir, del sistema de reg, dels adobs utilitzats, del compost, etc.

2- QUINES DIMENSIONS HAURIA DE TENIR? Les dimensions de l’hort venen condicionades per l’espai que hi podem destinar, les hores que s’hi vulguin i puguin dedicar, i la quantitat de productes que volem collir. Segons aquestes premisses podem triar l’hort que s’adapta millor a les nostres necessitats. A tall orientatiu: 100m2 d’hort tradicional demanen cinc hores de dedicació setmanal. 3- TIPOLOGIES D’HORT. QUINA ESCOLLIM? Hi ha diferents maneres de preparar i organitzar l’hort. Nosaltres presentem els exemples de l’hort tradicional i les parades en crestall, però s’ha de tenir en compte que hi ha altres sistemes igualment vàlids, i que cada centre els pot adaptar segons les seves ncessitats.. 

Hort tradicional:

Per aquesta tipologia d’hort necessitem un espai gran que parcelarem per poder fer la rotació dels conreus. En aquest cas les plantes s’han de posar sempre en filera, obtindrem plantes de tamany gran i bona collita, però per contra perdrem molt d’espai perquè entre fileres haurem de deixar un caminet per on passarem per treballar i regar.

La rotació de l’hort tradicional consisteix en anar intercalant diversos conreus:

ARRELS

COLS

ALTRES

És important tenir en compte que la rotació la podem començar amb qualsevol planta de qualsevol família; allò important és seguir l’ordre de rotació a partir de la primera sembra. - Arrels: remolatxa, pastanaga, endívia, xirivía, patata (aquesta es recomana plantar-la cada dues rotacions). - Cols: col, coliflor, col de brussel·les, raves, nap. - Altres: albergínia, pebrot, mongeta, api, cogombre, carbassa, ceba, pèsol, espinac, tomàquet, blat de moro. Sempre destinarem un espai a part on podrem sembrar espàrrecs, carxofes, fonoll, menta, fresò, llaurer, romaní, etc. Adobarem el terreny amb fems. Cal tenir en compte l’acidesa del terreny perquè si és àcid escamparem calç ja que els fems també són àcids i el sòl tindria una acidesa massa alta per a les plantes. Això ho barrejarem amb compost que ajudarà a donar estructura la sòl. Un cop treballat farem els reguerons per regar però hem de tenir en compte que aquesta tipologia d’hort implica una gran pèrdua d’aigua. Es pot adaptar aquest sistema al reg per goteig o exsudació. 

Parades en crestall:

És un sistema adient si volem un hort ecològic, tenim poc espai i hem d’estalviar aigua. Consisteix en treballar la terra com si fos un hort convencional amb la diferència que una vegada tenim la terra treballada, hem passat el rasclet per treure les pedres i s’ha anivellat el terreny, s’hi afegeix una capa de compost de 2 a 4 cm de gruix.

Les dimensions són d’1,5 X 6 m., però es pot adaptar fàcilment a les necessitats particulars; si no disposem de 6 m es pot reduir a 3 m de longitud, o si es té més espai, es pot ampliar respectant sempre les proporcions. Les premises per treballar seran: -No trepitjar fora de les rajoles o pedres col·locades per passar, sota perill de compactar el sòl. -Plantar herbes aromàtiques i medicinals dins de l’hort. -Tenir humitat constant. -Respectar estrictament el cicle de rotació. -Fer servir compost i adob d’alta qualitat. -Fer una sembra densa per aconseguir un microclima adient que mantingui la humitat i eviti l’aparició d’herbes no desitjades. Organització: Es prepararan espais d’1’5 m d’amplada X 6 m de llargada que es fangaran a uns 15-20 cm de profunditat, es passarà el rasclet per eliminar les pedres, i les arrels existents. Un cop la terra estigui preparada col·locarem les pedres o les rajoles per on passarem, formant un pas de 30 cm d’amplada i 6 metres de llargada que ens permeti accedir als dos rengles de plantes conreades, que també tindran 6 metres de llargada, però sera més amples: 60 cm. La rotació de conreus en aquesta tipologia d’hort hauria de ser la següent

SOLANÀCIES

LILIÀCIES UMBEL·LÍFERES

CRUCÍFERES i LLEGUMINOSES

COMPOSTES, QUENOPODIÀCIES i CUCURBITÂCIES

És important tenir en compte que la rotació la podem començar amb qualsevol planta de qualsevol família; allò important és seguir l’ordre de rotació a partir de la primera sembra. - Solanàcies: tomàquet, pebrot, alberguinia, patata. - Lleguminoses: pèsol, fava, mongeta, llentia, alfals, soja. - Crucíferes: col, rave, nap, mostassa. - Compostes: enciam, endivia, escarola, herba dels canonges, carxofa, ruca, dent de lleó. - Quenopodiàcies: remolatxa, espinac, bleda. - Cucurbitàcies: cogombre, carbassó, blat de moro, mongeta, meló. - Umbel·líferes: pastanaga, api, apirave, chirivia, juliverd.

- Liliàcies: ceba, porro, all, espàrreg. 4- L’HORT PAS A PAS 1/ Delimitar l’espai Quan pensem en delimitar l’espai de l’hort em de tenir en compte: - Si poden aparèixer conills, gossos o senglars posarem un filat no gaire alt, d’aproximadament un metre. És important tenir present la mida dels forats de la tanca, per assegurar-nos que no hi pot passar l’animal que es vol evitar. - Els animals no són la única amenaça pel nostre hort. És important que el delimitem i el senyalitzem de manera visible i identificable per els nostres alumnes. Així evitarem trepitjades, cops de pilota i petits accidents. 2/ Preparar la terra Dependrà sobretot del tipus de terreny: -Si el terreny no ha estat treballat prèviament caldrà netejar-lo d’herbes ruderals, estovar el sòl amb la fanga a un màxim de 15-20 cm de fondària, i deixar la terra remoguda airejada durant uns quinze dies (si es fa a l’hivern és millor perquè el fred elimina de manera natural moltes plagues i fongs). - Si el terreny no ha estat treballat prèviament i és de sauló compactat, haurem d’arrencar part del sòl amb la fanga (uns 10 cm), barrejar-hi adobs que aportin nutrients i estructurin el sòl, deixar-lo descansar uns quinze dies, i després fresar amb un motocultor, que ens barregi les capes del sòl a uns 15 cm de fondària. - Si el terreny ja ha estat treballat i conreat s’acostuma a fangar o fresar per tal d’estovar la terra, tot mirant de no invertir-ne els estrats. 3/ Adobar el sòl Es poden utilitzar diversos tipus d’adobs per augmentar la quantitat d’humus al sòl, que ajudin a estructurar-lo, a augmentar-ne la capacitat de retenció d’aigua i a facilitar la presència de sals minerals assimilables pels vegetals: - Adobs d’origen animal, els fems, que podem trobar frescos o curats. Si ens dirigim directament al pagès ens els donarà frescos i s’hauran de curar, ja sigui fent una pila i deixant-los descansar durant un any, o bé barrejant-los amb el sòl i deixar-los reposar uns quinze dies com a mínim. Cal tenir present que l’aplicació directe dels fems a les plantes, les crema i les pot matar. Si comprem els fems envasats normalment ja estan curats i només s’han d’escampar i barrejar amb la terra. - Adobs d’origen vegetal, com ara el compost, fet a base de residus vegetals que podem comprar o elaborar nosaltres mateixos amb les restes de menjar del menjador de l’escola, els adobs de cobertura, fets de restes d’herba o gespa, o bé l’adob verd, que consisteix en sembrar lleguminoses de forma intercalada entre dos conreus d’hortalisses per tal de fixar el nitrogen al sòl, tallant-les i triturant-les un cop crescudes, per barrejar-les amb la terra.

- El substrats són una barreja dels dos anteriors, ja que tenen una base de compost vegetal, però també incorporen fems curats. Podem trobar substrats amb fems de cavall, vaca, ovella i porc, tot i que el més utilitzat en horts ecològics és el de cavall i gallinassa. - Adobs químics, poc aconsellables si volem ser respectuosos amb el medi.

5- LLAVORS I PLANTERS, COM I QUAN PLANTEM? 

Sembra de llavors: Cal tenir en compte que certes hortalisses s’han de sembrar al sòl mitjançant llavors que podem adquirir a la cooperativa o a la botiga de planter més propera, on també ens podran ajudar i informar sobre el que es planta en un moment determinat. Les llavors acostumen a vendre’s en sobres tancats on s’informa de l’època adequada de la sembra, de com sembrar-les, del temps de creixement, la recol·lecció, etc. S’ha d’estar alerta perquè una mateixa espècie d’hortalissa es pot sembrar en moments diferents de l’any i a més podem trobar diverses varietats, unes d’hivern i unes d’estiu. Es recomana l’ús de llavors de varietat de la zona, més adaptades al clima i amb menys problemes de creixement. En general, les llavors s’han d’enterrar de tres a quatre vegades el seu diàmetre i en el cas de les llavors molt petites, és millor barrejar-les amb sorra, seguint la proporció de 10 (de sorra) a 1 (de llavor). La sembra és preferible fer-la amb la terra calenta (evitem doncs, la primera hora del matí), i quan sigui humida (després de regar-la).



Planter: Algunes hortalisses és preferible plantar-les una mica crescudes. El planter el podem comprar a les cooperatives o a les botigues de planter, però resulta una experiència interessant i molt recomanable comprar llavors i intentar fer planter propi al centre, aprofitant la bona temperatura de l’interior de les classes i reutilitzant residus aprofitables com ara pots de iogurt, oueres, etc. És una manera d’implicar els alumnes en les tasques de manteniment de l’hort escolar. En tot cas, quan es trasplanti el planter, més val no precipitar-se perquè les gelades tardanes podrien fer-lo malbé; sempre és preferible retardar-se que no pas avançar-se. Recomanem, si és possible, utilitzar planter amb pa de terra, és a dir, que incorpori terra al voltant de les arrels, ja que s’adapta molt més ràpid i les possibilitats d’èxit augmenten espectacularment; tan sols hem de procurar mantenir la terra humida.

TAULA DE SEMBRA I PLANTER HORTALISSES ALL API ALBERGÍNIA BLEDA CARBASSÓ CEBA COGOMBRE COL ESPINACS ENCIAM MONGETA JULIVERT PASTANAGA PATATA PEBROT PORRO RAVE TOMÀQUET

SEMBRA

TRANSPLANTAMENT

Octubre-Març Març-Abril Febrer-Març Març-Juny Abril-Maig Octubre-Febrer Març Maig Agost-Octubre Segons varietat Març-Setembre Agost-Octubre Març-Juliol Feb-Maig/Juny-Jul Febrer-Març Març-Maig Febrer-Agost Febrer-Maig

Només sembra Maig-Juny Maig Només sembra Maig-Juny Març-Maig Maig Juiliol-Agost Només sembra Només sembra Només sembra Només sembra Només sembra Només sembra Maig-Juny Maig-Juliol Només sembra Abril-Juliol

MARC DE PLANTACIÓ 25X12cm 40X30cm 50X40cm 30X40cm 100X100cm 10X20cm 120X60cm 60X40cm 30X10cm 35X25cm 50X40cm 25x5cm 25X25cm 60X40cm 60X50cm 25X15cm 25X10cm 75X40cm

(És molt important consultar a les cooperatives o pagesos locals quines són les dates adequades de sembra i planter, ja que varien substancialment segons la localització del municipi). 6- COM REGAREM L’HORT? Podem regar l’hort de diverses maneres: 

Reg per aspersió: fa falta tenir força aigua, és poc recomanable per la dispersió de certes malalties i pot compactar el terreny. Només aconsellable si es tenen hivernacles o conreus hortícoles extensius.



Reg gota a gota: és un sistema que permet estalviar força d’aigua, no compacta el terreny i resulta molt eficaç, regant només els punts on hi ha les plantes. En cas d’aigues molt dures, la calç pot arribar a tapar els forats de degoteig, cosa que obliga a netejar-los periòdicament.



Reg per exsudació: similar al goteig, però rega al llarg de tot el seu recorregut; això permet plantar les hortalisses més juntes, i assegura un bon repartiment de la humitat. És actualment el sistema que més s’està imposant, ja que estalvia encara més aigua que el reg gota a gota.



Reg per terra o atesa: indicat per zones planeres amb aigua abundant; es tracta d’omplir d’aigua uns solcs fets al sòl. És el tipus de reg tradicional, poc recomanable pels temps que corren.

En tot cas, reguem com reguem, s’aconsella tenir en compte: -

-

-

Evitar mullar les fulles de plantes especialment sensibles com ara el tomàquet, el meló, el cogombre o el carbassó, ja que això ajuda a propagar malures. En temps calorós s’ha de regar a primera hora o cap al tard per evitar l’evaporació de l’aigua; al contrari, durant l’hivern més val regar a les hores centrals del dia per evitar que l’aigua es glaci. El planter s’ha de regar freqüentment i de manera poc abundosa. Les plantes sembrades i trasplantades necessiten regs poc freqüents però abundosos. Les plantes passen per moments en els que necessiten més humitat, com ara al ser trasplantades, quan floreixen, fructifiquen i fan tubercles. La humitat després d’un bon reg s’ha de notar fins a uns 15 cm. de profunditat.

7- ELS AMICS I ELS ENEMICS DEL NOSTRE HORT. - Qui són els amics del nostre hort? Insectes com les marietes que s’alimenten de pugons, els pregadéus que mengen tot tipus d’insectes, les vespes (tan temudes) són grans menjadores d’erugues, plantes com els alls allunyen certs insectes, les cebes i el julivert fan fugir la mosca de les pastanagues, les cigroneres provoquen repulsió a llimacs i cargols, i el cànem és adequat per evitar la presència de l’escarabat de la patata. -Qui són els enemics del nostre hort? Per desgràcia més nombrosos, en destacarem només alguns: -

Eruga de la col: les erugues s’alimenten de les fulles. Es poden eliminar mitjançant un insecticida d’extractes vegetals no perjudicial, la rotenona. Pugó: xuclen la saba de moltes espècies vegetals. Podem eliminar-los ruixant-los de bon matí amb un remei casolà que consisteix en diluir 1kg de sabó en 5 litres d’aigua.

-

Cargols i llimacs: hi ha diverses solucions ecològiques, la primera consisteix en encerclar les nostres plantes amb cendres, serradures o calç per tal que no les puguin travessar, la segona és aplicar fosfat fèrric a les fulles de les nostres hortalisses.

-

Escarabat de la patata: les larves s’alimenten de patates, albergínies i tomàquets. Podem utilitzar rotenona, bacteris o també podem capturar manualment escarabats adults per evitar que ponguin ous.

-

Oïdi: fong que afecta les fulles de plantes que pateixen estrès. Podem eliminar-lo posant sofre a les fulles o ruixant-les amb vinagre diluït.

-

Míldiu: fong molt violent que també ataca les fulles en períodes càlids i humits o sequeres prolongades. Es pot tractar preventivament amb caldo bordelès (fet amb sulfat de coure) i cargolant filferros de coure a les soques i tiges de les nostres hortalisses.

8- GUIA DE RECURSOS. L’hort i el jardí al CP Son Ferriol

http://www.weib.caib.es/Programes/ambientalitzacio/Activitats/Act20/Act2000.htm http://www.criecv.org/es/huertos/ Projecte sobre l’hort escolar. Molt complet. http://www.educa.aragob.es/ehuerto/ Projecte per a l’atenció a la diversitat IES Río Arba de Tauste

http://www.ecoterra.org/data/pa29.pdf “El compostatge” Suplement de la revista “Perspectiva escolar” http://www.ecoterra.org/data/pa15.pdf “L’agricultura” (Dedica un apartat a l’hort escolar-pàg.21) Suplement de la revista “Perspectiva escolar” http://www.ecoterra.org/data/racomesti.pdf _ “El rebost de la ciutat- Manual de Permacultura urbana” ( Dedica el capítol VII a l’hort escolar) Inclou instruccions detallades per dissenyar l’hort en parades en crestall, l’hort en mandala, ... http://www.agrariamanresa.org/Agrocultura/carticles.htm (Articles diversos sobre temes agrícoles de l’escola agrària de Manresa) http://www.vidasana.org/secretos.htm. Idees recollides a Biocultura 98 (BCN) utilitzades a diferents llocs de l’estat Espanyol per combatre les plagues.

http://www.mma.es/educ/ceneam/06materiales/mate1999/mate53.htm Materials de formació elaborats pel CENEAM del país Vasc. http://www.educa.rcanaria.es A les Canaries existiesen un ampli exemple d’horts escolars i d erecursos disponibles per la seva posada en funcionament, tant a nivell material com humà. Bibliografía       

Coll, M.Codony, R.J i altres. “Es Corralet”. Una aplicació didàctica d’horticltura ecològica. Gràfiques Miramar S.A.Marrotxí,2002. Romón, Carlos. Guía del huerto escolar. Experiencias pedagógicas. Ed. Popular Maderal,1997. Caballero,G i Martinez,T.L’hort ecològic escolar. Mètode de parades en crestall.ECOS Premsa universitària, Palma 2001. Calendari del pagès. Ed mundi-premsa. Mariano Bueno. El huerto familiar Ecológico. AAVV "Cuadernos de Pedagogía 267" 1998. Mª Carmen Cabezas Esteban "Educación Ambiental y Lenguaje Ecológico" Ed. Castilla. Valladolid 1997.

                     

      

 

Michael J.Caduto. "Guía para la enseñanza de valores ambientales" Ed. de la Catarata. Bilbao. 1993. Ernesto Páramo Sureda y AAVV "10 años de innovación educativa". Ed. Huerto Alegre.m Granada 1992.Carlos Romon. "Guía del huerto escolar". Ed. Popular. Madrid 1997. Xose M. Souto González y Otros "¿Cómo abordar los problemas ambientales y sociales desde la escuela?" Ed. Nau Llibres. Valencia. 1997. Andrés Picazo González. "El huerto biológico". Ed. Dirección General de Centros y Promoción Educativa. Valencia 1992. Claude Aubert "El huerto Biológico" Ed. Integral. Barcelona 1979. Seminario de agricultura Ecológica "Dossier informativo de agricultura ecológica" Ed. CRIE. 1997. Alonso De la Paz, F.J. "El huerto ecológico". 1995 Bruns, A. 1987 "El cultivo biológico: vida sana y natural" Ed. Blume.Barcelona "La vida en el campo. El horticultor autosuficiente " Ed. Blume "Cómo se cultiva en invernadero" Ed.Vecchi "Cómo fertilizar el suelo" Ed. Vecchi "Plantas hortícolas" Ed. Floraprint "Multiplicación de plantas" Ed. Blume "El calendario del Horticultor" Ed. Vecchi "Los doce meses del Huerto" (2 ejemplares) Ed. Vecchi "Cuentos y narraciones sobre plantas y flores" Ed. Elfos (4 colecciones) Del Carmen, L.M. "Investigando el suelo" Editorial Teide, (1987) 2ª Edición Guerrero, A. "El suelo, los abonos y la fertilización de los cultivos" Ediciones Mundi Prensa,1990. Canovas Fernández, A. Y otros (1993) "Tratado de agricultura Ecológica". Instituto de Estudios almerienses. Diputación de Almería. Mainardi, F. "Manual práctico del horticultor moderno" Editorial Vecchi, S.A., 1989. Araujo, Joaquín "Cultivar la Tierra (Manual de Técnicas ecológicas en agricultura)" Editorial Penthalón Madrid 1981. Tiene bien tratado el calendario de hortalizas, plantas aromáticas y frutales, labores que necesitan y labores de cada mes. También trata temas ecológicos interesantes para trabajar un huerto. Muy recomendable para iniciar un huerto. Maroto Borrego, J.V. "Horticultura herbácea especial". Ediciones Mundi – Prensa. Madrid 1983 Gaspar Caballero de Segovia. Tomas Martínez. "L´Hort Ecològic Escolar". Método de Paredes en Crestall "El huerto : Cómo cultivarlo" Ed. Vecchi "Guía del huerto" Ed. Blume "Manual de Horticultura " Ed. Blume "El huerto biológico" Ed. Blume J.M. Cantero y J.M. Gutiérrez " Vamos a hacer un huerto. Manual práctico para el huerto escolar ecológico " Publicaciones FHERSAL, 1995. Comentario: algunas recetas de insecticidas biológicos. H. Bruns y G. Schmidt "El cultivo biológico" Editorial Blume, 1987 Comentario: sencillo y útil. Tratamientos biológicos y minerales. Métodos preventivos en agricultura ecológica. "El horticultor autosuficiente". Editorial Blume,



M.L. Kreuter " Jardín y huertos biológicos" Comentario: muy completo. Buenos cuadros de síntesis y tratamientos preventivos, biológicos y comerciales.

(He afegit aquests llibres, força útils, sobre horticultura i altres temes interessants) AA.VV. (1997)- . L’agricultura a l’entreforc: agricultura i gestió del territoi. Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, Núm. 18, Juilol 1997. Generalitat de Catalunya. ANDERSON, L. et al. (1977).- Nutrición humana: principios y aplicaciones. Ediciones Bellaterra. Barcelona. ANGLÉS, Josep Ma. (1981).- Influencia de la luna en la agricultura. Ediciones Dilagro. Lleida de CAMPS, Joaquim (1969).- Història de l’agricultura catalana. Editorial Tàber. Col·lecció Biblioteca de la Cultura Catalana. Barcelona. del CAÑIZO, J.A. et al. (1981).- Guía práctica de plagas.Ediciones Mundi-Prensa. Madrid. GOMIS, Cels (1891, ed. 1983).- Dites i tradicions populars referents a les plantes. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. MASSACRIER, Jacques (1978).- Tornem a viure. Edicions Altafulla. Barcelona PELETEIRO, Joaquín (1979).- Alimentación y salud. Los libros de Integral. Barcelona. SEYMOUR, John (1980).- El horticultor autosuficiente (Guía práctica ilustrada para la vida en el campo). Editorial Blume. Barcelona.

. Vídeos 

  

C.E.N.E.A.M. "El huerto escolar, una experiencia viva" Vídeo VHS 28´. Colectivo de educación medioambiental. Jesús Domingo Peña, 1992.Zaragoza. Temas de educación ambiental, huertos escolares, actividades didácticas. Multimedia Group of Canada "La fantástica historia de la patata". 22 min. Fundación Serveis de Cultura Popular. Vídeos Educativos. Barcelona. P55.01.3 Multimedia Group of Canada. "¿De dónde vienen los alimentos?". 24 min. Fundación Serveis de Cultura Popular. Vídeos Educativos. Barcelona.p55.02.3 MEC Secretaría del Estado de Educación. "Trigo, harina y pan" (con guía didáctica) 1991.Vídeo BETA. 19 min