Casa ningú marxa de casa llevat que la casa sigui la boca d’un tauró només corres cap a la frontera quan veus la ciutat sencera corrent també els teus veïns corrent més ràpid que tu alè ensangonat a les goles el noi que et va fer un petó marejador darrere la fàbrica vella de llaunes du un fusell més gran que el cos només marxes de casa quan la casa no et deixa que t’hi quedis. ningú marxa de casa llevat que la casa et persegueixi foc sota els peus sang calenta al ventre no és res que mai haguessis pensat fer fins que la fulla et va cremar amenaces al coll i fins i tot llavors vas seguir carretejant l’himne entre dents estripant només el passaport al bany d’un aeroport sanglotant mentre cada mos de paper deixava clar que mai no tornaries. has d’entendre, que ningú posa els fills en un vaixell llevat que l’aigua sigui més segura que la terra ningú es crema els palmells sota un tren sota un vagó ningú passa dies i nits a l’estómac d’un camió alimentant-se de paper de diari llevat que les milles recorregudes signifiquin alguna cosa més que un viatge ningú s’arrossega sota tanques ningú vol ser colpejat compadit ningú tria els camps de refugiats o els escorcolls corporals despullada on el teu cos queda adolorit o la presó, perquè la presó és més segura que una ciutat de foc i un guardià de la presó en la nit és millor que un camió carregat d’homes que s’assemblen al teu pare ningú podria suportar-ho ningú tindria prou estómac ningú tindria la pell prou dura

els negres torneu a casa vostra refugiats immigrants bruts sol·licitants d’asil exprimint el nostre país negrates que paren la mà fan una pudor estranya salvatge s’han carregat el seu país i ara volen carregar-se el nostre com és que les paraules les mirades brutes us rellisquen per l’esquena potser perquè el cop és més suau que un membre arrencat o les paraules són més tendres que catorze homes entre les teves cames o els insults són més fàcils d’empassar que les runes que els ossos que el teu cos de nena a trossos. vull anar a casa, però la casa és la boca d’un tauró la casa és el tambor d’un revòlver i ningú marxaria de casa llevat que la casa et persegueixi fins a la riba llevat que la casa et digui que moguis les cames més de pressa que deixis la teva roba enrere que t’arrosseguis a través del desert que travessis els oceans que t’ofeguis que et salvis que tinguis fam que pidolis que oblidis l’orgull la teva supervivència és més important ningú marxa de casa fins que la casa és una veu suada a cau d'orella dientmarxa, fuig de mi ara mateix no sé en què m’he convertit però sé que qualsevol lloc és més segur que aquí Warsan Shire

traducció de Sara Albuixech, Xavier Balfegó, George Bogdan Badea, David Fonseca, Yves Gerbeau, Gabriel Llorente, Carmen Liliana Membreño, Natacha Daniela Pozo, Santiago Javier Sánchez, Joselyn Suárez, Ruth Teresa Vanegas 1r C-batxillerat nocturn, curs 2015-2016 Institut Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat maig 2016