El marxisme curarà els malalts Frida Khalo (1907-1954)
Biografia de l’autora Frida Khalo és l’artista mexicana més internacional del segle XX. Quan tenia sis anys va patir una poliomielitis i als divuit tingué un greu accident de circulació. Durant els llargs períodes de convalescència va aprendre d’una manera autodidacta l’art de la pintura, en la qual va reflectir les profundes seqüeles de l’accident, tant físiques com psíquiques, que va haver d’arrossegar durant tota la seva vida. Els 1929 es va casar amb el muralista mexicà Diego RIVERA i el 1932 va tenir un avortament que també va reflectir d’una manera dramàtica en la seva obra pictòrica. Quant al contingut ideològic, les seves pintures mostren el seu compromís actiu a favor del comunisme.
2
Descripció formal La pintura s’estructura a partir de l’autorretrat en primer terme de l’artista que, reforçat per la situació simètrica en diagonal de les dues crosses, s’estableix com a eix central de la composició. A partir de la seva figura se situen tots els altres elements escènics; col·loca a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt, en segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador i comparteix el protagonisme amb Frida, que també adreça la seva mirada directament a l’espectador.
3
Descripció formal Malgrat la simetria, el quadre ofereix una marcada sensació de dinamisme, gràcies a les diagonals que formes diverses figures com les crosses, les grans mans que abracen l’artista i l’àguila de l’imperialisme. Cada element del quadre està tractat amb una intenció realista clara, i els detalls i els contorns es perfilen amb una línia fina negra. No obstant això, aquest realisme es trenca en la comprensió global de l’obra, així com també en la representació de la llum i l’elecció cromàtica. Aquests dos últims aspectes estan supeditats al tema, de tal manera que el vermell (color associat al perill) i altres tonalitats fosques com el negre se situen a la dreta de la tela, al·lusiva a l’imperialisme. En canvi, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres gammes més clares omplen la superfície esquerra de la tela i es vinculen positivament a la causa del marxisme. 4
Temàtica Frida expressa la utopia que la seva fe política en el comunisme la podrà alliberar, a ella i a tota la humanitat, del sofriment. L’autora s’autoretrata amb una cotilla de cuir –característica de la seva iconografia- davant d’un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i la part amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, s’eleva el colom de la pau entre els països comunistes –l’URSS i la Xina- representats als globus terraqui. A la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica i l’àguila americana amb el cap de l’oncle Sam (personificació dels Estats Units i de l’imperialisme).
5
Part pacífica de la terra
Part amenaçada per la destrucció 6
Temàtica La salvació l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àguila. Dues mans enormes, una d’elles amb l’ull de la saviesa, simbolitzen el comunisme i aguanten l’artista de tal manera que pot prescindir de les crosses. El propòsit d’incloure continguts polítics a les seves obres no es va manifestar fins a la seva última fase creadora.
7
Models i influències
Diego Rivera 8
L’obra de Frida Khalo és extremadament personal, i la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. No obstant això, en els seus quadres es poden rastrejar no només el seu interès per l’art precolombí, sinó també la seva preocupació política i social, aspectes que comparteix amb els famosos muralistes mexicans Diego Rivera –amb qui estigué casada-, José Clemente OROZCO i Alfaro SIQUEIROS. Quan el 1938, André BRETON va visitar Mèxic, va descobrir l’obra de Frida i la va associar amb el grup surrealista. I malgrat que les seves creacions presentaven certament un alt grau de similitud amb el moviment d’avantguarda parisenc, Frida, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.
Obres de l’autora
La columna trencada,1944
Las dues Frides,1939 9