____________________________________Sorra

i Dunes

El projecte Arrela’t a l’Alt Empordà és una proposta de visites als espais naturals de la comarca de manera coherent amb el currículum escolar. En el projecte hi han participat entitats de gestió i de difusió dels espais naturals, serveis educatius del Departament d’Ensenyament i professorat de centres públics.

2

____________________________________Sorra

i Dunes

ÍNDEX Fitxa de l’activitat Currículum Material previ Detall de l’activitat Ampliació Treball posterior Kit de préstec Crèdits

04 05 07 13 20 22 23 24

3

____________________________________Sorra

i Dunes

FITXA DE L’ACTIVITAT Activitat: Sorra i dunes Nivell educatiu: Cicle Inicial de Primària Temàtica: Duna litoral Durada: 2h. 30m., ampliable Indret: Platges d’Empúries (des del Rec del Molí fins a Sant Martí)

Descripció: L’activitat consisteix en una visita a quatre espais específics de les platges d’Empúries per visualitzar l’espai en si, els materials que hi ha –bàsicament la sorra–, i entendre com és que hi són i l’estat en què es troben. Intentarem veure a cada espai si això pot representar algun problema i com s’ha resolt o s’està intentant resoldre. Al llarg de l’itinerari es va relacionant la sorra i el seu estat amb altres elements propis o propers: vegetació, meteorologia, origen dels materials, jaciments arqueològics, pressió turística, etc. A cadascun dels espais es plantegen preguntes simples, derivades de la mateixa observació dels elements i de la seva interpretació. Amb les aportacions dels alumnes i raonaments més o menys conduïts s’arriben a formar conclusions bàsiques, que es van mostrant sintetitzades en una sèrie de targetes amb textos curts acompanyats d’imatges que fonamenten aquestes conclusions. Són imatges dels elements de l’entorn que interactuen en els processos naturals. Els textos de les targetes van sent llegits per l’alumnat, individualment o col∙lectiva. Al final del recorregut es repassen aquestes targetes i s’exposen en un mural‐mapa de la zona, fent una síntesi de l'activitat amb la participació de tots, tot refent, sobre el mapamural, el camí i els espais visitats.

4

____________________________________Sorra

i Dunes

CURRÍCULUM OBJECTIUS –Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural i social utilitzant estratègies d'observació i manipulació i treure conclusions. –Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels altres. –Identificar els principals elements de l’entorn natural, social i cultural, analitzar lles seves característiques i interaccions . –Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartirlo amb els altres. –Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemes que s’identifiquen en el nostre entorn .

COMPETÈNCIES BÀSIQUES Lingüística i Audiovisual –Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada. (llenguatge icònic, gestual, escrit....) –Expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions

Escrita –Comprendre el contingut de textos de diversa tipologia.

Artística i Cultural –Expressió d'idees i sentiments per mitjà de diferents tècniques artístiques en creacions individuals i socials.

Tractament de la informació i Competència digital –Utilització de les TIC com a element essencial per informar-se i aprendre .

Matemàtica –Utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques per situar-se a l' espai i analitzar dades.

5

____________________________________Sorra

i Dunes

D'Aprendre a aprendre –Disposar d’habilitats per obtenir informació (individualment i en col∙laboració) per transformar-la en coneixement propi.

D'Autonomia i Iniciativa personal –Disposar d’habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip.

En el coneixement i la interacció amb el món físic –Situar-se en l'espai i orientar-s'hi amb ajut d'imatges. –Identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals, socials i humanes d'un espai natural. –Utilitzar críticament fonts d'informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l'entorn. –Començar a tenir noció de fets de la història local. –Identificar i valorar elements del patrimoni. –Explicar els fenòmens amb l'ajuda de models, verificar la coherència entre les observacions i l'explicació donada.

Social i Ciutadana –Conèixer-se i valorar-se –Saber comunicar-se en distints contextos –Expressar les pròpies idees i escoltar les alienes

CONTINGUTS –Observació d’elements del medi físic, entorns naturals : la sorra i les dunes –Observació de fenòmens naturals: formació d'un paisatge , la platja . –Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en fets quotidians propers a la seva experiència i en elements del patrimoni. –Observació i descripció de materials en funció d’algunes propietats. –Observació i descripció d’interaccions que produeixin canvis en un sistema. –Ús de imatges i materials per reconstruir la història.

6

____________________________________Sorra

i Dunes

MATERIAL PREVI Com a material de treball previ a l’aula cal visualitzar la presentació Sorra i Dunes a les platges d’Empúries (http://sites.google.com/a/xtec.cat/arrela-t/sistema-dunar). En aquesta presentació es pretén motivar l’alumnat partint d’un seguit de preguntes i observacions que poden generar més dubtes i que permeten fer hipòtesis que seran aclarides i comprovades al llarg de la sortida. Tot seguit, es detalla la proposta de comentaris i preguntes complementàries que acompanyen les diapositives, per anar fent a l’alumnat mentre es va seguint la presentació. També hi trobareu algunes informacions i consideracions de caire didàctic. Comentar el títol. Observar el paisatge fotografiat. Anomenar els elements visibles. Es tracta de la platja del Rec. Allà hi desemboca un rec. ¿Què vol dir que un rec o un riu desemboca al mar? ¿On es veu exactament la desembocadura? ¿En què ho noten? ¿Què hi fan, aquests nois i noies, a la platja? ¿Què hi anirem a fer nosaltres?

En la presentació aniran apareixent preguntes i comentaris al voltant del mar, la platja, la sorra, per detectar què en saben de cada cosa. En aquesta imatge hi apareix un mur, que és una construcció molt antiga, dels temps dels grecs i els romans. ¿Com és que devien fer aquest mur?

7

____________________________________Sorra

i Dunes

¿Quines coses podem fer amb la sorra per divertir-nos, per jugar? ¿En quins llocs podem trobar sorra?

¿En quins altres llocs han vist la sorra? A les ribes dels rius també s’hi poden formar platgetes de sorra. La de riu és la que es fa servir per fabricar formigó, barrejant-la amb ciment, ja que la de platja conté sal i no és adequada. ¿De quin color és la sorra quan la mirem de lluny? Amb una lupa ¿com la veuríem? Amb la lupa ¿podríem descobrir de què està feta?

¿Les onades són sempre igual de grans? ¿Què ho deu fer que alguns dies el mar sigui ben pla i d’altres les onades siguin molt altes i fortes? ¿Les onades fan alguna cosa amb la sorra? ¿La mouen? ¿En porten? ¿Se n’emporten mar endins? Ara ens fixem en l’acció del vent sobre una platja de sorra fina. ¿El vent pot fer moure la sorra? Si en fa molt, de vent, ¿la sorra es pot anar acumulant? ¿Sabem el nom d’algun vent?

Cal demanar què s’hi veu a les fotos, en quins llocs els sembla que estan fetes. ¿Com s’anomenen les muntanyes de sorra? ¿N’han vist mai alguna? Aquí ja es pot arribar al concepte/descripció de duna. ¿Les dunes es poden moure? ¿Com? Si es mouen, ¿poden provocar algun problema a les persones?

8

____________________________________Sorra

i Dunes

¿Pot ser que hi creixin plantes a sobre la sorra? ¿Ho han vist en algun lloc? ¿Amb què s’aguanten al terra les plantes? Per aguantar-se fort a la sorra ¿com han de ser les seves arrels?

Per evitar el desplaçament de les dunes d’Empúries s’hi han plantat plantes, que amb les seves arrels ajuden a fixar la sorra. El sistema dunar fixat d’Empúries està protegit. Amb tanques i indicacions de prohibició es vol evitar que les persones passin pels llocs on poden fer malbé les plantes que fixen la sorra. Fem hipòtesis sobre les espècies d’animals que poden viure en aquest medi. ¿Coneixen els de la imatge? ¿Són iguals? ¿En què són diferents? A la imatge es veuen dos gavians argentats, un adult (blanc i gris) i un immadur (marronós). Tornem a comentar els usos que les persones fan de la sorra, ja sigui de forma lúdica o com a material per a la construcció.

Vista aèria del poble de l’Escala. ¿El coneixen? ¿L’Escala i Empúries és el mateix?

La Platja de les barques de l’Escala. ¿Què se n’ha fet de les barques? ¿Abans s’utilitzava la platja per guardar els barques, potser? ¿Per a què serveixen les platges?

9

____________________________________Sorra

i Dunes

Detall del tipus de sorra que compon les platges d’aquest sector de costa.

Imatge d’una duna. ¿Com es pot haver amuntegat la sorra de forma natural? Es pot fer esment de la vegetació que la corona. Es tracta de tamariu. ¿Aquestes plantes “aguanten” la sorra? ¿Fixen la duna? Una altra duna amb un altre tipus de vegetació que en l’anterior. Es tracta de borró.

Exemples de petjades que es poden observar. ¿De quins animals deuen ser? Aquestes són de gavià, com els que hem vist abans.

A la foto es veu una cala. ¿Què és una cala? Mirant la foto, ¿es veu que aquesta platja sigui de sorra fina?

Els llocs on es realitzarà la sortida són entre el poble de l’Escala i les ruïnes d’Empúries.

10

____________________________________Sorra

i Dunes

En una imatge extreta del Google Earth, com si anéssim amb avió, observem el tros de costa i l’itinerari, per trams, que seguiran durant la sortida. L’ordre habitual va de sud a nord, començant per la platja del Rec, preveient que l’autocar hagi desembarcat el grup a la ronda del Pedró, a tocar del rec del Molí. Es van detallant els espais en què es faran les cinc parades: Platja del Rec – Pedrigolet – Punta de les Coves – Portitxol – Ruïnes d’Empúries. (Per a un correcte visionat d’aquesta diapositiva: S’han d’anar veient per ordre la totalitat dels trams, les etiquetes i les petites imatges que representen el recorregut, de baix a dalt. Després, aquestes imatges petites es poden ampliar en clicar-hi a sobre (estan hipervinculades a la diapositiva general núm. 17). Per tornar a la diapositiva general núm. 17 s’ha de clicar a sobre la imatge ampliada. Imatge ampliada – Hipervinculada a la núm. 17 – Un grup d’alumnes a la platja del Rec, realitzant l’activitat.

Imatge ampliada – Hipervinculada a la núm. 17 – Un grup d’alumnes a la cala del Pedrigolet.

Imatge ampliada – Hipervinculada a la núm. 17 – Vista del golf de Roses, amb els Pirineus de fons, que es contempla des de la punta de Les Coves.

11

____________________________________Sorra

i Dunes

Imatge ampliada – Hipervinculada a la núm. 17 – En aquesta diapositiva es veu la imatge d’un grup d’alumnes que es dissol per deixar veure el que observen: l’Arc del Portitxol.

Imatge ampliada – Hipervinculada a la núm. 17 –

Des del costat de la tanca de les ruïnes es pot veure la reproducció de l’estàtua del déu Esculapi.

Tornem al fil de la presentació i ja, per anar acabant, es fa un comentari important sobre l’objectiu de l’activitat. Es pot aclarir que l’activitat lúdica, com fer castells de sorra o altres jocs, són activitats d’estiu, quan la sorra és ben seca i després ens podem banyar per treure’ns la sorra. Per finalitzar la presentació deixem que l’alumnat faci hipòtesis sobre l’activitat, a més dels dubtes i comentaris, que caldria que s’anessin confirmant o resolent durant la sortida.

12

____________________________________Sorra

i Dunes

DETALL DE L’ACTIVITAT L’activitat consisteix en un recorregut pels següents espais de l’anomenat Camí Forestal, ubicats a la zona costanera de L’Escala, entre la platja del Rec i la platja de les Muscleres. – – – – –

Platja del Rec El Pedrigolet Punta de Les Coves L’Arc del Portitxol Ruïnes d’Empúries (vistes des del Camí Forestal)

El recorregut té una durada aproximada de dues hores. Es completa amb una activitat de síntesi d’una mitja hora. A cadascun dels espais es faran un seguit d’observacions i petites experiències conduïdes amb la intenció d’arribar a unes conclusions concretes.

13

____________________________________Sorra

i Dunes

Aquestes conclusions són recollides en unes targetes plastificades. A cada targeta hi ha la frase i una imatge que ajuda a recordar-ne el sentit, en cas de no tenir-ne la lectura prou assolida. Les frases són la constatació d’allò que veiem, que sabem o que descobrim del lloc on ens trobem. El conjunt de targetes destinades a cada lloc de parada es van repartint entre els alumnes, amb un repartiment equitatiu o bé entre els alumnes que fan aportacions interessants quan fem un repàs del que hem comentat a cada lloc. Les targetes serviran per fer l’activitat de síntesi, al final del recorregut (o bé en el centre), repassant-les i exposant-les en un mural-mapa de la zona, fent un resum amb la participació de tots, tot refent-ne el camí i els espais visitats sobre la il·lustració. Durant la visita a la platja del Rec: Pregunta Abans de començar, mostrem el mapa del recorregut: ¿Què representa aquest dibuix?

A la platja del Rec. ¿Què és això que estem trepitjant? ¿De quin color és? ¿Què ens passa als peus quan la trepitgem? ¿I a la sorra què li passa? Toquem-la amb les mans, ¿com és? Si la mirem de més a prop, ¿com és?

Concepte a què volem arribar Es veu on estan el mar i la terra. Segons el color: sorra, roques, arbres, camins, un riu...

Comentaris Situem-nos al punt on ens trobem.

Sorra. Marró. S’enfonsen una mica. Els peus queden marcats. Fina. Són granets petits de roca.

Mirem la sorra amb lupa.

¿Tots els granets tenen el mateix color? N’hi ha de blancs, marrons, grisos, negres... Si el vent bufa molt fort, ¿què passa? Que fa córrer la sorra. Prop d’on som, ¿és tot sorra? No, també hi ha terra. Si mirem la terra de més a prop, ¿com És fang barrejat amb Mirem la terra amb és? pedretes. lupa. ¿Com es diu la platja que hem Platja del Rec. estudiat? Mirem el mar, ¿s’està quiet? No, es mou sempre. ¿Com es diu aquest moviment? Onades. ¿Com són avui les onades? Fortes / fluixes. De vegades les onades arrosseguen Les fortes. sorra cap al mar, ¿quines? ¿Les onades fluixes van deixant sorra a Sí, encara que no es noti. la platja?

14

____________________________________Sorra

i Dunes

Recapitulem què hem après i repartim les fitxes que ho expliquen:

A banda i banda del camí hi veiem plantes i arbres sobre la sorra: com la llapassa, el tamariu i el borró. Segons l’època de l’any tindran diferent aspecte, depenent del seu estat vegetatiu. La seva observació ens permetrà conèixer algunes adaptacions de les espècies vegetals al medi (per escampar les llavors, per proximitat al mar i per trobar la humitat del subsòl, respectivament). Pregunta (Trobem la llapassa. Conserva els fruits tot l’any.) ¿Com són els seus fruits?

Concepte a què volem arribar Tenen punxes i ganxets que s’arrapen a la roba, als cabells...

Comentaris (Es poden comparar amb el velcro, que tots coneixen)

¿Per a què li serveix?

S’enganxa als pèls dels mamífers.

(Trobem el tamariu. A l’hivern perd les fulles.) ¿Quin gust tenen les fulles?

Són salades.

¿Com és que tenen aquest gust?

Les seves arrels a vegades agafen aigua salada i sap expulsar la sal per les fulles. Creixent molt sota la sorra pels costats i en profunditat.

Totes les plantes volen escampar les seves llavors, i cadascuna busca el seu sistema. Simplement passem la mà per sobre les fulles, i després posem la llengua sobre la mà. Si no l’expulsés emmalaltiria.

(Trobem el borró. Es manté tot l’any.) ¿Com deu tenir les arrels per poder-se agafar fort a la sorra i per trobar l’aigua del fons?

15

____________________________________Sorra

i Dunes

Recapitulem què hem après i repartim les fitxes que ho expliquen:

Durant la visita al Pedrigolet: Pregunta ¿Ara som en una platja també? ¿Com es diu? ¿Hi ha sorra en aquesta platja? ¿Què hi ha, doncs? ¿D’on han sortit aquestes pedres? ¿Que potser les roques es desfan? ¿Qui o què les desfà? ¿Què queda quan s’han desfet? Moltes de les pedres són arrodonides i llises, ¿què ho ha fet?

Concepte a què volem arribar Sí. Pedrigolet. No / molt poca. Pedres. Han caigut de les roques.

Comentaris

Busquem on és.

Sí, molt a poc a poc. El vent, la pluja, els esquitxos de les onades. Queden còdols, grava, sorra, llims... L’aigua del mar.

Recapitulem què hem après i repartim les fitxes que ho expliquen:

A la punta de Les Coves: Pregunta

Concepte a què volem Comentaris arribar ¿Com es diuen els vents més forts Tramuntana i llevant. Assenyalem d’on vénen els vents. que bufen aquí?

16

____________________________________Sorra ¿De què els hi pot venir el nom?

Mirant el mapa del recorregut: ¿On ens trobem en aquest moment?

La tramuntana va a través de les muntanyes. El llevant ve d’on es lleva el sol. Situació.

i Dunes

Si es considera adient es pot fer una activitat d’orientació, avançant la introducció dels punts cardinals, amb alumnat de segon nivell. Amb brúixola o amb etiquetes N-S-E-O. Es poden indicar: Roses, L’Escala, Cap de Creus, golf de Roses.

Durant la visita a l’arc del Portitxol: Pregunta

Mirem darrera, ¿com és el terra? ¿Què hi ha damunt al sorra?

Concepte a què volem arribar Portitxol. Perquè sembla una porta. L’han fet el vent i les onades fortes. Sí, molt. Hi ha plantes que creixen a sobre les roques. És de sorra. Herbes i pins.

¿Per què hi han posat herbes i pins? Si la sorra queda a sota, ¿es pot moure amb el vent? ¿Com es diuen les muntanyes de sorra?

Perquè tapi la sorra. No, encara que faci molt de vent. Dunes Busquem la paraula dunes en els rètols del camí.

¿Com es diu aquesta pedra? ¿Per què li diuen així? ¿Com s’ha fet aquest forat? ¿Aquests vents toquen el Portitxol? Mirem les roques del voltant. ¿Què hi veiem?

Comentaris

Observem unes quantes plantes que s’hi han adaptat, aprofitant escletxes S’hi observen algunes mates de borró.

Recapitulem què hem après i repartim les fitxes que ho expliquen:

17

____________________________________Sorra

i Dunes

Davant la reixa de les ruïnes: Pregunta ¿Què són aquestes pedres? ¿Què eren abans? ¿Com es deia aquesta ciutat? ¿Qui va fer aquella ciutat? ¿Per què hi ha gent que les visita?

Concepte a què volem arribar Ruïnes. Una ciutat. Empúries. Els grecs i els romans. Perquè són molt antigues i molt importants. Sí. Amb sorra / amb dunes. S’haurien fet malbé més.

Comentaris

¿És cert que abans estaven tapades? ¿Amb què estaven tapades? Si no fos per les dunes, ¿què hauria passat? ¿Com és que ara no les tapen les dunes? Perquè les han excavat. Recapitulem què hem après i repartim les fitxes que ho expliquen:

El centre decidirà quants alumnes hi ha a cada grup. Es recomana una ràtio d’uns 12 a 18 alumnes per grup. Una sortida de 50 alumnes comportaria l’organització de tres grups (de 16 i 17 alumnes). Cas de coincidir tres grups d’alumnes treballant alhora és preferible de fer una “coreografia” que minimitzés el destorb que es produeix quan els grups coincideixen un espai reduït. Un exemple de “coreografia”, seria:

18

____________________________________Sorra

Temps 00:00 (inici) 00:20 00:40 01:00 01:20 01:40 02:00 02:20

Grup 1 Platja del Rec Observació de la sorra Vegetació Pedrigolet Les Coves El Portitxol Les ruïnes Fi

Grup 2 Platja del Rec Observació de la sorra El Portitxol Les Coves Pedrigolet Vegetació (camí Coves) Les ruïnes Fi

19

i Dunes

Grup 3 Platja del Rec Pedrigolet Les Coves Portitxol Vegetació Observació de la sorra Les ruïnes Fi

____________________________________Sorra

i Dunes

AMPLIACIÓ Si hi ha la possibilitat de quedar-se a dinar, un lloc adequat és l’àrea de pícnic existent a la vora de Sant Martí d’Empúries. Si hi ha la possibilitat de fer una activitat de lleure a la tarda, abans del retorn al centre, es recomana fer un petit taller de petxines a la zona de l’espigó hel∙lenístic, fins a les Muscleres Grosses, ja que és un espai on sol haver una variada i rica concentració de mol·luscs. Per a la recollida de petxines es creu interessant de recordar que la nostra actitud no ha de ser la de la recollida i amuntegament indiscriminats, ja que els fragments de petxina que passen a formar part de la sorra són importants ja que contenen el material que permetran a altres invertebrats vius d’anar confegint les seves curculles. Ara bé, si hi ha temps i intenció, es creu interessant que cada grup faci una col·lecció amb les millors troballes de cara a la seva classificació i exposició a l’aula, per exemple. Les troballes variaran en funció de l’època de l’any. Les més habituals són:

Peu de cabrit

Peu de cabrit bord

Fòlade

Cloïssa

Tellerina vermella

Tellerina

Garavella

Navalla

Petxina vària

Escopinya verrucosa

Escopinya de gallet

Escopinya punxenca

20

____________________________________Sorra

i Dunes

Petxinot

Escopinya gravada

Lluenta

Rossellona

Ou

Laevicardium crassum

Llima escatosa

Musclo

Fulla de rosa

Ostra

Sabateta de la Mare de Déu

Pellerida

21

____________________________________Sorra

i Dunes

TREBALL POSTERIOR Cas de no haver-se pogut fer la posada en comú en el mateix lloc de l’activitat, es recomana que es faci en el centre l’endemà mateix. Convertir la posada en comú en un mural semblant al de la imatge permet la revisió de l’itinerari i dels continguts, que es pot completar amb fotografies dels mateixos alumnes preses durant l’activitat.

22

____________________________________Sorra

i Dunes

KIT DE PRÉSTEC Al CRP de l’Alt Empordà podeu demanar fins a 3 kits amb el següent material: –Caixa contenedora –Còpia impresa de la present Guia Didàctica –Còpia impresa de les diapositives de la presentació –Targetes plastificades del desenvolupament de l’activitat –10 lupes –Model per fer el mapa-mural Per contactar amb el servei de préstec del CRP cal dirigir-se a: Adreça: Servei Educatiu de l'Alt Empordà - C/ Maria Àngels Anglada, 13 - Figueres - 17600 Telèfon: 972 50 91 50 Fax: 972 67 01 47 Adreça electrònica: [email protected]

23

____________________________________Sorra

CRÈDITS P.N. Aiguamolls de l’Empordà P.N. Cap de Creus Museu de la Mediterrània (P.N. del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter) P.E.I.N. de l’Albera Forests Públiques Consorci Salines-Bassegoda Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà (SEAE) Camp d’Aprenentatge Empúries Agenda 21 Escolar Ruscínia Societat Cooperativa la Copa Terra-Mar Ignasi Batet (Esc Els Grecs, Roses, i Esc Vallgarriga, Sant Miquel de Fluvià) Montserrat Blanco (Ins Narcís Monturiol) Francesca Causadias (Esc M.A. Anglada, Figueres) Carme Riudoms (Ins de Llançà) Maria Rueda (Esc de Llers) Dolors Solà (Esc M.A. Anglada, Figueres) Disseny gràfic: Joan Antoja

24

i Dunes