T

GUIA CLARETIANA DE MONTSERRAT GUIA CLARETIANA DE MONTSERRAT GUIDE CLARÉTAINE DE MONTSERRAT CLARETIAN GUIDE OF MONTSERRAT

Portada Contraportada

Text catata i castellá Traductors Assessors Fotografía Coordinador Col-laborado Arxius

Edita ISBN:

D.L.: Imprés a:

Vista general de Montserrat Vitrall "Peregrinator" que durant anys ha omat la cel ia natal del Sant a Sallent. Eduard Canals i Casas J. Louis B. Dubois (francés) Efrén Limpo i John M. Raab (anglés) Joan Sidera Plana Manuel Casanoves Casals Comunitat Benedictina Miquel Bonjoch Eduard Canals Arxiu del Monestir Antoni Costa Vall-llovera Pairal, de Vic Arxiu Provincial Claretians Amb el nostre agraiment a tots els qui hi han col laborat. Editorial Claret, s a u Publicacions de l'Abadia de Montserrat 978-84-9846-081-0 (Editorial Claret) 978-84-8415-975-9 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat) B-47.516-2007 Policrom



MONTSERRAT, AVUI

No hi ha turista o viatger cuite que, si arrib a a C a ta lu n y a , no p u gi a Montserrat. I si és un pelegrí daretiá, és una obligació per a ell pelegrinar a aquest santuari, situat al cor de la nostra térra, al qual, fará aviat 200 anys va pelegrinar el sant Fundador de la Familia Claretiana. I és per aixó, precisament, que a la guia claretiana de Barcelona, que editem amb motiu del Bicentenari del seu n aixe m e n t, a ju n tem la gu ia de Montserrat, ja que la majoria, no en dubtem, hi pujaran des de la capital del Principat. Montserrat és, en primer lloc, una muntanya geológicament meravellosa, uns penya-segats capriciosos que juguen amb el blau del cel i les boires. És, pero, sobretot, el santuari privilegiat de la nostra térra catalana, terme de les rutes seguides des de fa segles pels fidels de tot el nostre país i de més lluny, que pelegrinen ais peus de la que és Mare de tots. També cal afegir que Montserrat és un historie monestir que ha acollit durant segles una comunitat contemplativa de monjos benedictins que han donat vida i caliu a les pedres fredes i al paisatge, amb les seves pregáries, la seva cultura i el seu acolliment fraternal. Diguem-ne algunes coses, d'aquest Montserrat d'avui.

No hi ha viatger cuite que no pugi a Montserrat

EN EL BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE SANT ANTONI M. CLARET. OFERIM ALS SEUS DEVOTS AQUESTA GUIA CLARETIANA DE MONTSERRAT

Muntanya meravellosa GUIES CLARETIANES DE CATALUNYA N. 1: Guia N. 2: Guia N. 3: Guia N. 4: Guia N. 5: Guia

daretiana claretiana claretiana claretiana claretiana

de Vic de Sallent de Manresa de Barcelona de Montserrat

O, si voleu, una muntanya capriciosa i original. Ja el seu nom, que significa «muntanya serrada», la defineix molt bé. Aquest meravellós massís del Montserrat, al cor de Catalunya, está format per un conglomerat de códols lligats amb un ciment calcari que els fa durs i resistents a l'erosió. L'origen geológic d'aquesta original serralada és sedimentari, de la fi de l'era secundaria La base de la muntanya era el delta d'un riu de molt cabal d'aigua, que provenia del continent balear i desembocava en un gran Mac, al centre de Tactual Catalunya.

(3)

Monestir historie

Sí, és santa, per ais creients, aquesta muntanya. I ho és peí seu santuari mariá, amb la basílica dedicada a Madona Nostra Senyora de Montserrat, amb una Mar­ ga historia de pelegrins de tot el món que hi han pujat. Aquesta historia es remunta, segons la llegenda, al 880, quan la imatge de la Mare de Déu havia estat trobada en una cova de la muntanya. Del 888 ja en tenim documents auténtics que parlen de la donació de la muntanya de Montserrat, on ja hi havia una església de Santa Maria, a Ripoll. Cap al 1025, l'abat Oliba de Ripoll establí a Montserrat una petita comunitat benedictina, que hi perviuria al llarg deis segles. El 1221, Alfons X el Savi, amb les seves Cantigues, ajuda a fer universal aquest santuari divulgant els miracles de la Mare de Déu i parlant deis nombrosos pelegrins.

Amb temps més bons i temps més dolents, que per tot ha passat, trobem a Montserrat un monestir, carregat d'história. I aixó, grácies a la preséncia d'una co­ munitat contemplativa benedictina, que, a més d'acollir sempre fraternalment i generosament els nombrosos pelegrins, vinguts d'arreu del món, ha estat capdavantera en la promoció de Tespiritualitat religiosa i litúrgica. Amb un criteri universal i ecuménic, han facilitat al públic devot la participado en la pregaría deis monjos oberta a tothom. Ha estat també capdavantera, aquesta comunitat, en la promoció de la cultu­ ra en els seus diferents ámbits d'investigació, docencia i divulgació de música, ciénciessagrades i profanes, amb una selecta biblioteca, un arxiu important, bé que molt malmés pels incendis napoleónics i la desamortització de 1835, un museu bíblic i de pintura antiga i contemporánia... Amb impremta i editorial própies, ja des del darrer ter
(4)

(5)

Santuari privilegiat

Montserrat és un santuari privilegiat

Montserrat és una muntanya meravellosa

És una muntanya encisadora per a contemplar ¡ resseguir-ne els senderols estrets, amb sentors d'herbes boscanes, que s'enfilen tot oferint nous horitzons al vianant. Una muntanya, val a dir, molt contemplativa. Aquests camins contemplatius, els va resseguir a peu ¡ moltes vegades el nostre missioner, sant Antoni M. Claret, nascut, podem dir, al peu d'aquesta muntanya meravellosa. La Generalitat de Catalunya, el 29 de gener de 1987 declara «pare natural» aquesta nostra muntanya santa.

Des del 1223, tenim documentada la Contraria de la Mare de Déu de Montserrat, radicada en el santuari, i com a mínim des del segle xiv hi ha una escolania de nens cantors, la primera a Europa. A l'entorn del santuari hi trobem ermites vinculades d'alguna mane­ ra a la comunitat benedictina. L'església basílica actual, que subs­ tituí la primera románica, fou consa­ grada el 1592. El santuari estimat deis catalans fou profanat i destruít per l'exércit de Napoleó els anys 1811-12. Després de diverses vicissituds, el 1834 el monestir és abandonat i fins al 1844 els monjos no poden tornar al santuari i a poc a poc aconsegueixen que Montserrat esdevingui un monestir i torni a ser el santuari més visitat de Catalunya, on se celebra molt solemnement el primer mil lenari l'any 1880, i el 1881 hi fou coronada canónicament la imatge de la Mare de Déu, proclamada Patrona de Catalunya. Aquesta histórica imatge, que es venera en Tactual basílica santuari, és del segle xn, i s'ha pogut salvar de cremes i profanacions, en temps dolents de persecucions i de guerres.

Montserrat és un monestir historie

Recios en la seva vida claustral, pero, ha estat aquest monestir molt obert ais esdeveniments histories i polítics del nostre país, i per aixó la seva historia es barreja amb la del nostre poblé, i es projecta a d'altres paisos i cultures, amb monestirs filiáis de Montserrat a diferents indrets del món, i aixó ja des del segle xiv. Per a la visita del santuari, disposeu de diferents guies detallades que podeu ad­ quirir a les botigues de records.

Histórica imatge del s. xii

1. MONTSERRAT, HOY No hay turista culto que llegue a Cataluña y no suba a Montserrat. Y, si es un peregrino claretiano, es una obligación para él peregrinar a este santuario mariano, emplazado en el corazón mismo de esta tierra, al cual peregrinó el Fundador de nuestra Familia Claretiana. Y es ésta la razón de incluir, junto a la guía claretiana de Barcelona, que edita­ mos con motivo del Bicentenario de su nacim iento, esta guía claretiana de Montserrat, ya que sabemos que la mayoría de peregrinos subirán a este histórico santuario desde la capital del Principado. Montserrat es, en primer lugar una montaña geológicamente maravillosa, un fenómeno de la naturaleza con sus peñascos airosos y atrevidos que jue­ gan con el azul del cielo y las nieblas. Es, sobre todo, el santuario privilegia­ do, hito de peregrinos venidos de todo el país y de muy lejos, para acogerse al amparo de la que es Madre de todos. Hemos de añadir también que es un m onasterio histórico, que ha acogi­ do durante siglos una comunidad con­ tem plativa de monjes benedictinos, que dan vida y calor a las piedras frías y al paisaje, con sus plegarias, su cultu­ ra y su acogimiento fraternal. Hagamos, pues, algunas referencias al Montserrat de hoy.

Montaña maravillosa O, si preferimos, montaña capricho­ sa y original. Ya su nombre la define muy bien: «montaña aserrada». Ese

(6)

maravilloso macizo de Montserrat, en el mismo corazón de Cataluña, está forma­ do por un conglomerado de guijarros, unidos con un cemento calcáreo que los hace duros y resistentes a la erosión. El origen geológico de esa original Sierra es sedimentario, de fines de la era se­ cundaria. La base de ese gigante rocoso era el delta de un río muy caudaloso, que provenía del antiguo continente balear y desembocaba en un inmenso lago, en el centro de la Cataluña actual. Es una montaña encantadora para contemplar y seguir sus sendas estrechas, que huelen a hierbas silvestres, y que ascienden abriendo nuevos horizontes al peregri­ no. Es un monte, hemos de reconocerlo, muy contemplativo. Esos senderos contemplativos los siguió, y a pie muchas veces, nuestro misione­ ro, san Antonio M. Claret, nacido, podemos afirmar, al pie de esa Sierra maravillosa. El 29 de enero de 1987 la Generalitat de Catalunya, declaró «parque natural» esa nuestra santa montaña.

Santuario privilegiado Sí, es sagrada, para los creyentes, esta montaña tan original. Y lo es por su san­ tuario mariano, con la basílica dedicada a Nuestra Señora de Montserrat, con una larga historia de peregrinos de todo el mundo que la han visitado. Esta historia se remonta, según la leyenda, al año 880, cuando ya la imagen de la Virgen había sido hallada en una cueva de la montaña. Tenemos documentos au­ ténticos datados en 888 que hablan de la donación de la montaña de Montserrat,

(7)

Interior del santuari

gica. Con criterio universal y ecuménico, ha facilitado al público devoto la partici­ pación en la plegaria de los monjes, abierta a todos. Esta comunidad ha sido también pionera en la promoción de la cultura en sus diferentes ámbitos de investigación, docencia y divulgación de música, ciencias sa­ gradas y profanas, con una selecta biblioteca, un importante archivo-aunque muy mermado por los incendios napoleónicos y la desamortización de 1835-, un museo bíblico y de pintura antigua y contemporánea... Con imprenta y editorial propias, ya desde el último tercio del siglo xv ha servido al público un amplio catálogo de publicaciones propias y de gran valor. A pesar de su vida claustral, ha sido este monasterio muy abierto a los aconte­ cimientos históricos, sociales y políticos. Su historia es inseparable de la historia de esta tierra catalana, pero proyectándose a otros países y otras culturas, con monas­ terios filiales de Montserrat en distintas latitudes, y eso ya desde el siglo xiv. Para la visita detallada del santuario, dispone el público de diferentes guías de­ talladas en varias lenguas. Se pueden adquirir en las tiendas de recuerdos.

1. MONTSERRAT, AUJOURD'HUI

En tiempos buenos y tiempos malos, que de todo ha habido en Montserrat, encontramos junto al santuario un monasterio, cargado de historia. Y eso, gracias a la presencia de una comunidad contemplativa de monjes benedictinos. Esta co­ munidad, que acoge fraternalmente a los numerosos peregrinos venidos de todo el mundo, ha sido pionera en la promoción de una espiritualidad religiosa y litúr-

On ne retrouve pas de touriste ou v o ya g e u r cu ltivé , qui a rriv a n t en Catalogne, ne monte pas á Montserrat. Et s'il est un pélerin clarétain, c'est obligatoire pour lui de se rendre á ce sanctuaire, situé au coeur de notre pays, auquel, le saint Fondateur de la Famille Clarétaine a fait son pélerinage voici bientót 200 ans. Et c'est pourquoi, précisém ent, qu'au guide clarétain de Barcelone, que nous publions á l'occasion du Bicentenaire de sa naissance, nous y adjoignons le guide de Montserrat, puisque la plupart, á ne pas en douter, y monteront á partir de la capitale de la Princlpauté. M ontserrat est avant tout, une montagne merveilleuse du point de vue géologique, des falaises capricieuses jouant avec le bleu du del et les brouillards. Elle est, cependant, surtout, le sanctuaire privilégié de notre pays catalan, point d'arrivée des routes

(8)

(9)

Monasterio histórico

Mosaic deis pelegrins a /'estanca del Tron

donde ya existía una iglesia de Santa María, a Ripoll. Hacia 1025, el abad Oliba de Ripoll estableció en Montserrat una pequeña comunidad benedictina, que se man­ tendría a lo largo de los siglos. En 1221, Alfonso X el Sabio, con sus célebres Cantigas, ayuda a unlversalizar este santuario, divulgando con su gracejo poético los mila­ gros de Nuestra Señora y las numerosas peregrinaciones. Desde 1223 está documentada la Cofradía de la Virgen de Montserrat, radica­ da en el santuario, y al menos desde el siglo xiv hay una escolanía de niños canto­ res, la primera en Europa. Alrededor del santuario encontramos ermitas vinculadas de algún modo a la comunidad benedictina. La iglesia basílica actual, que sustituyó la primitiva románica, fue consagrada en 1592. El santuario, tan querido por los catalanes, fue profanado y destruido por el ejér­ cito de Napoleón en los años 1811-1812. Después de varias vicisitudes, en 1835 el monasterio es abandonado y no es hasta 1844 que los monjes pueden regresar al santuario y poco a poco consiguen que Montserrat vuelva a ser el santuario más visitado de Cataluña. En 1880 se celebró muy solemnemente el primer milenario, y en 1881 fue coronada canónicamente la imagen de Nuestra Señora de Montserrat, proclamada Patraña de Cataluña. Esta histórica imagen, que se venera en la actual basílica santuario, es del siglo xn, y se ha podido salvar de incendios y profanacio­ nes, en tiempos de guerra y persecución religiosa.

Montagne merveilleuse Ou, si vous voulez, une montagne capricieuse et origínale. Déjá son nom, s¡gnifiant« montagne sciée », la définit trés bien. Ce merveílleux massif du Montserrat, au coeur de Catalogne, est formé par une conglomératíon de grés reliés avec un ciment calcaire quí les rend durs et résistants á l'érosion. L'origíne géologique de cette origínale chaíne de montagnes est sédimentaire, de la fin de l'ére secondaire. La base de la montagne était le delta d'un fleuve comportant un fort débít d'eau, arrivant du contínent des Baléares et débouchait dans un grand lac, au centre de l'actuelle Catalogne. C'est une montagne enchanteresse á contempler et á suivre les petits sentiers étroits, parfumés de senteurs d'herbes de bois, qui grimpenttout en offrant de nouveaux horízons au marcheur. Une montagne, ¡I faut dire, trés contemplative. Notre missíonnaire, saint Antoine M. Claret -né, pour ainsi dire, aux pieds de cette montagne merveilleuse- a parcouru á pied et bien de fois ces chemins contemplatifs. Cette montagne saínte á nous fut déclarée « pare naturel » par la « Generalitat de Catalogne » (Gouvernement autonome), le 29 janvier, 1987.

L'église basilique fut consacrée en 1592. Mais il faut dire aussí que le sanc­ tuaire fut profané et détruit par Tarmée de Napoléon les années 1811-1812. En 1844 les moines recommencent á cons­ truiré le sanctuaire profané, et animés d'une patience bénédictíne réussissent que Montserrat redevienne le sanctuaíre le plus visité de la Catalogne, en y célébrant d'une fagon trés solennelle le premier millénaire en 1880, et en 1881 Timage de la Vierge est couronnée du point de vue canonique, la proclamant Patronne de la Catalogne. Cette image historique que Ton vénére á la basili­ que actuelle, est du Xlléme siécle, et elle a pu étre sauvée des incendies et des profanations, au cours des temps malheureux de persécutions et de guerres.

Monastére historique

En effet, cette montagne est sainte pour les croyants. Et elle Test á cause de son sanctuaire marial, avec la basilique dédiée á la Notre Dame de Montserrat, compor­ tant une longue histoíre de pélerins de partout dans le monde montant cette mon­ tagne. Cette hístoire trouve son origine en 880, lorsque, d'aprés la légende, Timage de la Vierge fut trouvée dans une grotte de la montagne. Nous avons déjá une histoire documentée de Montserrat, dés 888. En 1221, Alphonse X le Sage, avec ses « Cantigas » (Cantiques), aide ce sanctuaire á devenir universel en dévoilant les míracles de la Vierge Marie et parlant au sujet des nombreux pélerins. Dés 1223, par des documents nous apprenons Texistence de la Confrérie de la Vierge de Montserrat, ¡nstallée au sanctuaire, et la présence d'une manécanterie de jeunes gar^ons, la premiére en Europe. Au tour du sanctuaire, déjá au IXéme siécle, nous trouvons, des chapelles habítées, á ce qu'il paraít, par des ermites, ayant jusqu'á certain point une relatíon avec la communauté bénédictíne.

Que ce soit lors des temps meilleurs ou pires, car il en a vu de toute sorte, nous trouvons á Montserrat un monastére plein d'histoíre. Et il en est ainsi á cause de la présence d'une communauté contemplative bénédictíne, laquelle, outre accueillir, toujours fraternellement et généreusement les nombreux pélerins arrívés de partout dans le monde, a été le chef de file dans la promotion de la spiritualité religieuse et liturgíque. Ayant un entére universel et oecuménique, elle a facilité au public dévot la participaron á la priére des moines, ouverte á tout le monde. Cette communauté a été, également, chef de file dans la promotion de la cultu­ re dans ses différents domaines de recherche, enseignement et diffusion de musique, sciences sacrées et profanes, avec une bibliothéque sélecte, des archives trés documentés, un musée biblique, d'histoire, d'arts picturaux... Ayant une imprimerie et maison d'éditions propres, déjá depuis le dernier tiers du XVéme siécle elle a présenté au public curieux un large éventail de publicatíons propres et de grande valeur. Renfermé dans sa vie de cloítre, ce monastére a été également trés ouvert aux événements historiques et politiques de notre pays, fusíonnant son histoire avec cel­ le de notre peuple et ayant une projection vers les autres pays et cultures, avec des monastéres affiliés á Montserrat dans différents endroíts du globe, et $a, depuis, déjá, le XlVéme siécle. Concernant la visíte du sanctuaire, vous avez á votre disposítion différents guides détaillés, dont vous pouvez en faíre Tacquisitíon dans les commerces de souvenirs.

(10)

(n )

Sanctuaire privilégié

Un museu bíblic i de pintura...

suivies depuis des siécles par les fidéles de tout notre pays et de plus loin encore, qu¡ font pélerinage vers les pieds de celle qui est la Mére de tous. II faut, dire, auss¡, que Montserrat est un monastére hlstorique qui a accueilli pendant des siécles une communauté contemplative de moines bénédictins lesquels ont donné vie et chaleur aux pierres froides et au paysage, par leurs priéres, leur culture et leur accueil fraternel. Parlons un peu, de ce Montserrat d'aujourd'hui.

Privileged sanctuary

Una muntanya, molt contemplativa

All learned tourist who arrives ¡n Catalonia has to reach Montserrat. And, ¡f he ¡s Claretian pilgrim, it is a must that he pays a visit to this Marian sanctuary situated at the heart of this land where Fr. Claret once set foot as a pilgrim himself. Such is the reason why we include, together with the Claretian itinerary of Barcelona, this guide of Montserrat, on the occasion of the Bicentennial celebration of Fr. Claret's birth since most of pilgrims know that they will go up to this historical sanctuary. Montserrat is, in the first place a magnificent mountain, a phenomenon of nature with its airy and daring boulders that matches with the blue sky and fogs hovering around it. It is, for the most part, a privileged sanctuary for pilgrims from afar who come to be welcomed by the Mother of Montserrat. We must also add that this historical monastery has been a home for centuries to a contemplative community of Benedictine monks that give life and warmth to the landscape with their prayers, their culture and their fraternal hospitality. Let us then have some references of this Montserrat visit.

9

1

Wonderful Mountain Its ñame already defines it: «jagged mountain». Montserrat is formed by conglomerated cobbles, together with chalky cement that makes them hard and resistant to erosion. Itsgeological origin issedimentary. Its huge rocky base has been the «del­ ta» of a very mighty river that carne from the Balearic oíd continent and it ends in an immense lake, in the center of actual Catalonia. It is a charming mountain to con­ témplate and to follow their narrow paths which smells of wild grass opening new horizons to the pilgrim. Such solitary paths of Montserrat were followed by Fr. Claret himself. On January 29, 1987, the Generalitat o f Catalonia dedared this sacred mountain as «Natural Park».

(12)

Yes, it is sacred for believers. And it is so for its Marian sanctuary with the basílica dedicated to Our Lady of Montserrat, with a long history of pilgrims visiting her from all over the world. Its history dates back year 880, when, according to legend, an image of Virgin Mary was found in a cave of the mountain. Since 888, we already have documented history of Montserrat. In 1221, Alfonso X propagated the ñame of this sanctuary through his poetic prowess, as well as by the miracles of Our Lady and numerous pilgrimages. From 1223, we have documents of the Brotherhood of the Virgin of Montserrat, and a choir, formed by children, the first in Europe. Already in the IX century, there are chapéis around the sanctuary, as were inhabited by hermits, somehow linked to the contemplative Benedictine community. The church basílica was consecrated in 1592. We must add that the sanctuary was profaned and destroyed by the French army during the years 1811-1812. In 1844 monks returned to reconstruct the pro­ faned sanctuary making it once more as the most visited sanctuary ¡n Catalonia. In 1881 took place the canonical proclamation of the miraculous image of our Lady of Montserrat making her the patroness of Catalonia. Such historical image worshipped in the current sanctuary dates back to XII century, having been able to survive from fire and profanation during the war and religious persecution.

Historical monastery Montserrat went through good and bad times. We find next to the sanctuary, a monastery, stuffed with history. And that, thanks to the presence of a contem­ plative community of Benedictine monks. This community, which gives refuge to numerous pilgrims who come from all over the world, has been the pioneer in the promotion of religious and liturgical spirituality. With universal and ecumenical approach, they have facilitated public participation in the prayer of the monks, opened to the people at large. This community has also been pioneer in the promotion of culture through its various fields of investigation, teaching and the propagation of sacred and pro­ fane sciences, being gifted with a good library, archives, and an important biblical museum, of history and arts. The monastery, at the end of the XV century, had its own press which has served the public with a wide ranqe of publications of qreat valué. In spite of their monastic life, this monastery has been very open to historical, social and political events. Their history is inseparable from the history of Catalonia since the XIV century. For a detailed visit of the sanctuary, different guides in several languages are available for public use. They can be acquired in souvenir shops.

(13)

El segle xix, el de sant Antoni M. Claret, nascut l'any 1807, ha estat el se­ gle que més ha plorat Madona Bruna a la seva M u n tan ya san ta. Se go n s l'h isto ria d o r clássic de M ontserrat, P. Anselm A lbared a, el segle xix «és Tépoca més lamentable de la historia d'aquest santuari». Primer amb la guerra del francés, després amb el trienni libe­ ral (1820-1823) per les lluites internes p o lítiq u e s. I més enllá, el 1835, per Tobligada desamortització i exclaustra­ do. Montserrat no podia restar al marge durant la guerra de la Independencia. Tot just comen^ades les hostilitats, el mo­ nestir obria les portes ais sometents que pujaven a encomanar-se a la Verge Bruna i a demanar ais monjos orientacions i provisions. El monestir improvisa un hospital de sang en els departaments destináis ais pelegrins. Montserrat dona per a la causa del poblé tot el que tenia. Tot el seu tresor fou lliurat per a subvenir a les des­ peses de la guerra del Francés. Els invasors no ignoraven tota aquesta actuació de Montserrat en favor del po­ blé, i aviat se'n venjaria. La comunitat, per cautela, amaga la santa imatge. El 12 de gener del 1809, el comandant francés Desveaux, puja a Montserrat amb 800 homes, mentre que els monjos, ben avisats i amb els escolans, es dispersaren per la muntanya i s'amagaren en indrets per ells coneguts. Fou tan sois un ensurt, i sense que el monestir se'n ressentís en res de la presencia francesa, si no és que el rebost i Testable restaren buits. Pero la desgraciada decisió, presa per la Junta Superior de Catalunya, de decla­ rar Montserrat «Plaza de armas», convertí el monestir en un objectiu de guerra. La Junta decreta la fortificado de Montserrat. Signar l'acta de fortificado va ser sig­ nar la destrucció de monestir i santuari. Era el mes d'agost de 1810. A Sallent, el nen Antón Claret i Ciará complia tres anys i acompanyava el seu avi, fugint de les tropes franceses que ho passaven tot a sang i foc. Lesflames arribaren també amb elsfrancesos a Montserrat el 25 de juliol de 1811. El mariscal Suchet en tres hores conquería Montserrat, í no conquería un santua-

ri, sinó una fortalesa, un lloc ideal per a l'invasor. Pero Suchet seguí camí cap a Cervera Tendemá mateix, deixant Montserrat a mercé de la tropa que ho saquejá tot. A l'hora de marxar els francesos, havent ruixat amb combustible tots els edificis, la nit del 10 a T11 d'octubre hi calaren foc, i s'aixecaren cap al cel unes flames sacrílegues indescriptibles. Alguns monjos vells i malalts, refugiáis a la capella de la Cova, moriren a mans deis invasors, d'altres foren conduíts presoners a Igualada. Aquest és el record més dolorós en la historia del nostre Montserrat, ja ben estrenat el segle xix. Pero Montserrat continuava essent «Plaza de Armas». I els francesos, a les ordres del general Maurice Mathieu, retornaren de nou al monestir el 28 de juliol de 1811, a les nou del matí. Res hi havia per espoliar, pero encara restava quelcom a destruir. Calen foc a ermites í capelles escampades per la muntanya. Trossegen estátues salvades de les flames. A cops de malí arrabassen balconades de ferro, i amb cartutxos de pólvora en llocs avinents, volen les restes d'edificis que encara quedaven drets. A les cinc de la matinada del 31 de juliol de 1811, Montserrat és un munt de ru­ ñes i de cendres fumejants. Un silenci sepulcral plana sobre el que havia estat mo­ nestir, santuari, acolliment de pelegrins... Signada la pau, aviat, el dia 31 de maig de 1814, comencen a pujar les romeries deis pobles més propers, Esparreguera, Pierola, Castellflorit, Vacarísses.... i re­ tornen la vida, els cants i les pregáries a la santa Muntanya, en espera de millors dies, amb la necessária reconstrucció, que s'aturá i no es reprendrá fins al 1844, en plena campanya missionera del P. Claret per Catalunya. I és que el 1820 comenta per a Montserrat una nova etapa lamentable de la seva historia amb Tanomenada «desamortització» o espoli de l'Església i Texclaustració de monjos, frares i religiosos. Ja no són els francesos sinó els mateixos de casa nos­ tra, liberáis i constitucionals amb les seves lluites, que impossibiliten la restauració i el redregament d'aquest centre d'espiritualitat que havia estat, durant segles, el nostre Montserrat. El 29 d'octubre de 1820, una comissió del govern constitucional exigeix Tinventari deis béns del monestir, i posa les seves possessions a subhasta pública Tagost del 1821. Al cap de poc, el govern confisca el tresor montserratí, reclama les joies del santua­ ri i arriba a espoliar la santa imatge arrabassant-li la corona. S'acomplia la profe­ cía de I abat Argerich: «De la corona d'or de la Verge fins ais barrots del galliner, res no restará a Montserrat intacte». Es repetí un altre cop la dispersió de la comunitat, i es quedaren tan sois tres monjos a vetllar el que encara queda, sobretot la imatge de Madona Bruna, fins que Antoni Bray intimá de part del govern el trasllat de la santa imatge a Barcelona. El P. Percebal obeí, pero sense abandonar el tresor tan preuat, que acompanyá fins a destí. Del 1823 al 1835 hí hagué un intent de restauració, aprofitant que les tropes fran­ ceses havien entrat a Barcelona, i s'havia iniciat un curt període antiliberal. La co­ munitat aná retornant al monestir, i l'abat Josep Blanch, elegit el 1824, recom erá a normalítzar la situado de la comunitat i el cuite a Tesglésia.

(14)

(15)

2

MONTSERRAT, AL SEGLE XIX

2. MONTSERRAT, EN EL SIGLO XIX

.es convertí el monestir en objectiu de guerra

La visita del reí Ferrari VII fou providencial. Eli recordava Tesplendor del santua­ ri en la seva primera visita. Ara, en la del dia 12 d'abril de 1828, amb una genero­ sa almoina, facilita les millores ineludibles per comentar a recuperar aquell esplen­ dor historie de Montserrat. Pero la pau era encara lluny i la restauració es feia molt dificultosa, com també la vida de la comunitat. A la primavera de 1835, fou empresonat Tabat Blanch, acusat de protegir els carlins. Alertats amb la crema deis convenís a Barcelona, per aquesta mateixa acusa­ do, la comunitat decidí amagar la santa imatge a casa de Pau Jorba, veí del Bruc. I després deis ¡ncendis de Saragossa, Reus, Barcelona, Sabadell i Sant Cugat, el 30 de julíol del 1835, els monjos cregueren més assenyat evacuar el monestir, que fou ocupat per les tropes milicianes, les quals iniciaren un espoli aparentment legal, que deixá el santuari ¡ el monestir amb les parets ben núes. L'agost del 1835 és la veritable hora de Texdaustració de Montserrat, on que­ daren tan sois a vetllar per l'edificadó, que comenta a remuntar de les cendres, el germá Josep Campderrós, ebenista, i un paleta per aparedar les principáis portes. Acabada la primera guerra carlina (1833-1840), comengá de brostar una tímida, pero nova primavera per al nostre Montserrat. El 1844, amb el retorn de Tabat Blanch i el decret reial de reobertura del san­ tuari, el 7 de setembre, puja la santa imatge al santuari, després de nou anys d'abséncia forjada. Els monjos hi tornen com a sacerdots custodis del santuari, sotmesos al bisbe de Vic. A Tendemá, dia 8, festa de la Madona, recomencen les peregrínacions deis enyoradissos i enyorats devots que, segons les cróníques arriben ais 40.000. Amb el nomenament del P. Miquel Muntadas, com abat de Montserrat, feta peí papa Pius IX l'any 1858, podem dir que comenta la reconstrucció definitiva, malgrat totes les dificultáis que encara hi haurá. A poc a poc els monjos tornaren a ésser reconeguts i s'ajuntaren a la Congregació italiana de Subiaco.

»

El siglo xix, el de san Antonio M. Claret, nacido en 1807, ha sido, según el his­ toriador clásico de Montserrat, P. Anselmo Albareda, «... la época más lamentable de la historia de este santuario». Primero, por la guerra de la Independencia, des­ pués con el trienio liberal (1820-1823), por las luchas políticas internas. Y, más allá, por la forzosa desamortización y obligada exclaustración. Montserrat, no podía quedar al margen durante la guerra de la Independencia. Apenas iniciadas las hostilidades, el monasterio abría las puertas a los «somatenes», que subían a encomendarse a su Virgen Morena, y a pedir a los caritativos monjes orientaciones y provisiones. El monasterio improvisó un hospital de sangre en las dependencias destinadas a peregrinos. Montserrat dio, para la causa del pueblo, todo lo que tenía, incluso el tesoro del santuario, para subvenir los gastos de la gue­ rra de la Independencia.

(16)

1^.

t

(17)

Los invasores no ignoraban toda esta actuación de Montserrat a favor del pue­ blo invadido, y pronto se vengarían de la caridad de los monjes. La comunidad, por precaución, escondió la santa imagen, su mejor tesoro. El 12 de enero de 1809, el comandante francés Desveaux sube a Montserrat con 800 hombres armados. Mientras, los monjes, advertidos oportunamente, junto con los monaguillos can­ tores, se dispersan por el monte, refugiándose en escondrijos de ellos conocidos. Sólo fue un susto, sin que el monasterio sufriera daño alguno de los franceses, a excepción de la despensa y el establo, que quedaron vacíos. La torpe decisión, tomada por la Junta Superior de Cataluña, de declarar Montserrat «Plaza de armas», convirtió el complejo monumental en objetivo de gue­ rra. La Junta decretó la fortificación de Montserrat. Firmar esa fortificación fue fir­ mar la destrucción de santuario y monasterio. Era el mes de agosto de 1810. En Sallent, a pocos kilómetros, el niño Antón Claret cumplía tres años, y acom­ pañaba a su anciano abuelo, huyendo de las tropas francesas que lo arrasaban todo a sangre y fuego. Las llamas llegan también con los franceses a Montserrat el 25 de julio de 1811. El mariscal Suchet, en tres horas, conquista, no un santuario, sino la plaza de armas de Montserrat, un lugar estratégico para el invasor. Pero Suchet no se queda en Montserrat. Sigue camino hacia Cervera al día siguiente mismo, dejando santua­ rio y monasterio a merced de la soldadesca, ebria de saqueo y destrucción. A la hora de marchar, después del saqueo, riegan de líquido inflamable los edificios y pren­ den fuego a todo, levantándose hacia el cielo unas llamas sacrilegas indescriptibles. Algunos monjes, ancianos y enfermos, refugiados en la capilla de la santa Cueva, mueren a manos de los invasores despiadados. Otros, son conducidos prisioneros a Igualada. Pero Montserrat sigue siendo «plaza de armas». Y los franceses, ahora a las ór­ denes del general Maurice Mathieu, vuelven de nuevo al monasterio. Nada queda para saquear y expoliar, pero queda algo por destruir. Incendian capillas y ermitas esparcidas por el monte. Reducen a añicos algunas esculturas. Y a mazazos también arrancan balconadas de hierro. Con cartuchos de pólvora en lugares estratégicos, vue­ lan los restos de edificios que todavía quedan en pie. A las cinco de la mañana del 31 de julio de 1811, Montserrat es tan sólo un montón de escombros y cenizas hu­ meantes. Un silencio de muerte planea sobre los restos calcinados de lo que ha sido monasterio, santuario y hospedería de peregrinos. Esta es la página más triste y ver­ gonzosa de la historia de nuestro Montserrat, ya muy entrado el siglo xix. Firmada la paz, muy pronto, el día 31 de mayo de 1814, empiezan a subir los romeros de los pueblos más cercanos, Esparreguera, Pierola, Castellflorit, Vacarisses... Y vuelven la vida, los cantos y rezos fervorosos a la santa Montaña, en espera de mejores días, con la necesaria reconstrucción, que se detendrá y no se retomará has­ ta 1844, en plena campaña misionera del P. Claret por Cataluña. Y es que en 1820 empieza para Montserrat una nueva etapa lamentable de su historia, con la llamada «desamortización», o expolio legal de la Iglesia, y la obli­ gada exclaustración de monjes, frailes y religiosos. Ya no son los franceses, sino los mismos de casa, liberales y constitucionales, que con sus luchas y mala voluntad di­

(18)

ficultan e imposibilitan la restauración de ese centro de espiritualidad popular, que había sido durante tantos siglos nuestro Montserrat. El 29 de octubre de 1820, una comisión del gobierno constitucional exige el in­ ventario de los bienes del monasterio, y pone sus posesiones a subasta pública en agosto de 1821. Al poco tiempo, el gobierno confisca el tesoro del santuario, re­ clama las joyas y llega a expoliar la santa imagen arrancándole la corona. Se cum­ plía la profecía del abad Argerich: «...de la corona de oro de la Virgen hasta los ba­ rrotes del gallinero, nada quedará intacto en Montserrat». De nuevo se dispersó la comunidad. Tan solo tres monjes permanecen para vi­ gilar lo que quedaba, sobre todo la imagen venerada, hasta que Antoni Bray inti­ mó, de parte del gobierno, el traslado del preciado tesoro a Barcelona. El P. Percebal obedeció, pero sin abandonar la imagen hasta el lugar indicado para guardarla. De 1823 a 1835 hubo un nuevo intento de restauración, aprovechando que las tropas francesas habían entrado en Barcelona y se había iniciado un corto período antiliberal. Algunos monjes volvieron al monasterio, y el abad José Blanch -elegido en 1824- empezó a normalizar la situación de la comunidad y el culto en la iglesia. Fue providencial la visita real de Fernando VII, que nostálgico recordaba el es­ plendor de este santuario en su primera visita. Ahora, en la del 12 de abril de 1828, con una generosa limosna, facilitó las ineludibles mejoras para empezar a recupe­ rar el esplendor histórico de Montserrat. Pero la paz todavía estaba muy lejos y la restauración se hacía muy difícil, como también la vida de la comunidad. En la primavera de 1835, el abad José Blanch fue encarcelado, acusado de pro­ teger a los carlistas. Y avisados los monjes de la quema de conventos en Barcelona por esta misma acusación, la comunidad decidió esconder la santa imagen en casa de Pau Jorba, vecino del Bruc. Y después de los incendios de Zaragoza, Reus, Barcelona, Sabadell y Sant Cugat, el 30 de julio de 1835, los monjes creyeron más seguro evacuar el monasterio, que fue ocupado por las tropas gubernamentales, iniciando ellas mismas un expolio aparentemente legal, que dejó santuario y mo­ nasterio con las paredes desnudas. En agosto de 1835 es la hora de la forzada exclaustración de los monjes de Montserrat, donde únicamente permanecieron el hermano lego José Campderrós, ebanista, y un albañil de confianza. Terminada la primera guerra carlista (1833-1840), empieza una tímida y discre­ ta primavera para Montserrat. En 1844, con el regreso del abad José Blanch y el real decreto de reapertura del monasterio, el 7 de septiembre, regresó la santa imagen al santuario, después de nueve años de forzada ausencia. Los monjes regresan como sacerdotes custodios del santuario, sometidos al obispo de Vic. Al día siguien­ te, día 8, fiesta de Nuestra Señora, se remidan las peregrinaciones de los impa­ cientes devotos que, según las crónicas, alcanzan a ser 40.000. Con el nom bram iento del P. M iguel M untadas como abad perpetuo de Montserrat, hecho por el Papa Pío IX el año 1858, podemos decir que se inicia la reconstrucción definitiva de santuario y monasterio, a pesar de las dificultades que se habrán de superar. Poco a poco los monjes volvieron a ser reconocidos y se uni­ rán a la Congregación italiana de Subiaco.

(19)

...volen les restes d'edificis que encara quedaven drets.

/,/Á

® (¡¡M M E .M rX

3D3SS

¿ \ tn h f

m CD ES _ »

( 20)

<'U m flrv & (Xim br/l** htA

22)

•‘‘ ‘' á t e s e - ' * '

Le XlXéme siécle, celui de saint Antoine M. Claret, né en 1807, constitue le siecle oü la Vierge Bruñe a le plus pleuré dans sa sainte Montagne. D'aprés l'historien dassique de Montserrat, P. Anselm Albareda, le XlXéme siécle « constitue l'époque la plus lamentable de l'histoire de ce sanctuaire ». Tout d'abord la guerre de l'lndépendance, par aprés le triennat libéral (1820-1823) á cause des luttes inter­ nes politiques. Et encore plus tard, en 1835, par l'obligatoire sécularisation et ex­ pulsión des religieux des doítres. M ontserrat ne p o u vait pas rester m argín ale au cours de la gu erre de l'lndépendance. Á peines commencées les hostilités, le monastére ouvrait les por­ tes aux milices communales qui montaient prier la Vierge Bruñe et demander aux moines des orientations et des provisions. Le monastére improvisa un hópital de sang dans les appartements destinés aux pélerins. Montserrat offrit tout ce qu'il avait pour la cause du peuple. Tout son trésor fut livré afin de subventionner les dépenses de la guerre de l'lndépendance. Le franqais envahisseur n'ignorait pas tout ces agissements de Montserrat en faveur du peuple, et trés tót allait se venger. La communauté, par précaution, cacha la sainte image. Le 12 janvier, 1809, le commandant franqais Desveaux, monta á Montserrat avec 800 hommes á lui, tandis que les moines, bien renseignés et avec les membres de la manécanterie, se dispersaient travers montagne, se cachant dans des endroits connues seulement d'eux. Ce ne fut qu'une alarme, et sans conséquences pour le monastére devant la présence frangaise, si ce n'est que le garde á manger et l'étable furent vidés. Mais la malheureuse décision, prise par la Junte Supérieure de Catalogne, de déclarer Montserrat« Place d'armes», transforma le monastére en un objectif de gue­ rre. La Junte décréta la fortification de Montserrat. Signer l'acte de fortification, c'était signer la destruction du monastére et du sanctuaire. C'était le mois d'aoüt, 1810. A Sallent, l'enfant Antón Claret et Ciará, avait trois ans et accompagnait son grand pére, fuyant des troupes frangaises qui incendiaient et tuaient partout oü elles passaient. Les flammes sont arrivées avec les franqais, également, á Montserrat le 25 juillet, 1811. Le maréchal Suchet en trois heures fit la conquéte de Montserrat, et il ne conquit pas un sanctuaire, mais une forteresse, un endroit idéal pour l'envahisseur. Mais Suchet poursuivit son chemin vers Cervera le lendemain méme, laissant Montserrat á la merci des troupes, lesquelles s'adonnérent á un total pillage. Au moment oü la troupe fran^aise abandonnait Montserrat, ayant arrosé avec du combustible tous les édifices, la nuit du 10 au 11 octobre mirent le feu, faisant élever vers le ciel des flammes sacriléges impossibles á décrire. Quelques moines ágés et malades, réfugiés á la chapelle de la Grotte, sont morts entre les mains des envahisseurs, d'autres furent conduits prisonniers á Igualada. Voilá le souvenir les plus douloureux dans l'histoire de notre Montserrat, déjá bien entré le XlXéme siécle.

(21)

(22)

Au printemps, 1835, Tabbé Blanch est fait prisonnier, accusé de protéger les carlistes. Alarmés par les incendies des couvents de Barcelone, á cause de cette méme accusation, la communauté décide cacher la sainte image chez Pau Jorba, habitant du Bruc. Et aprés les incendies de Saragosse, Reus, Barcelone, Sabadell et Sant Cugat, le 30 juillet, 1835, les moines croient plus intelligent évacuer le monastére, occupé par les troupes de milices, lesquelles initient une spoliation apparemment légale, tout en laissant les murs du sanctuaire et du monastére trés ñus. En aoüt, 1835 arrive la véritable heure de la sécularisation de Montserrat, ne res­ tant que la surveillance de Tédification qui commence á surgir des cendres, faite par le frére Josep Campderrós, ébéniste, et un maqon pour emmurer les portes principales. Une fois finie la guerre carliste (1833-1840), commence á naítre un timide, mais nouveau printemps chez notre Montserrat. En 1844, avec le retour de Tabbé Blanch et le décret royal de réouverture du mo­ nastére, le 7 septembre, la sainte image monte au sanctuaire, aprés neuf années d'absence forcée. Le lendemain, 8, féte de la Madone, commencent á nouveau les pélerinages des nostalgiques et regrettés dévots lesquels, selon les chroniques, sont au nombre de 40.000. Avec la nomination du P. Miquel Muntadas, en tant qu'abbé de Montserrat, réalisée par le pape Pie IX, en 1858, nous pouvons avancer que débute la recons­ truction définitive, malgré toutes les difficultés qu'encore va-t-on rencontrer.

«Calen foc a ermites escampades per la muntanya

Mais Montserrat continuait d'étre encore « Place d'Armes ». Et les franqais, sous les ordres du général Maurice Mathleu, sont revenus, de nouveau au monastére le 28 juillet, 1811, á neuf heures du matln. II n'y avait plus rien á spolier, mais il y avait encore des choses á détruire. lis mettent le feu aux ermites et chapelles éparses á travers la montagne. Détruisent statues sauvées des flammes. Á coup de masse arrachent des grands balcons en fer, et avec des cartouches de poudre dans des endroits á propos, font sauter les restes des édifices qui encore restaient debout. Á cinq heures du matin du 31 juillet, 1811, Montserrat n'était qu'un tas de ruines et de cendres fumantes. Un silence de mort s'abat sur les ruines et les cendres de ce qui avait été monastére, sanctuaire, accueil de pélerins... Une fois signée la paix, le 31 mai, 1814, commencent á monter les pélerinages des villages les plus proches, Esparreguera, Pierola, Castellflorit, Vacarisses... et redonnent la vie, les cantiques et les priéres á la sainte Montagne, en attente de jours meilleurs, avec la nécessaire reconstruction, laquelle ne sera réalité qu'en 1844, en pleine campagne missionnaire du P. Claret á travers la Catalogne. Et cela parce que en 1820, á cause de la mauvaise volonté du gouvernement constitutionnel, commen^a pour Montserrat une nouvelle étape lamentable de son histoire avec la ci-dessus nommée « sécularisation » ou spoliation de TÉglise et la sécularisation de m oines, legs, et religieux. Ce ne sont plus, déjá, les fran^ais mais les mémes gens de chez-nous, libéraux et constitutionnels avec leurs luttes qui rendent impossible la restauration et le redressement de ce centre de spiritualité d'antan, et cela pendant des siécles, qu'est notre Montserrat. Le 29 octobre, 1820, une commission du gouvernement constitutionnel exige Tinventaire des biens du monastére, mettant leurs possessions á Tencan public au mois d'aoüt, 1821. Peu de temps aprés, le gouvernement fait main basse sur le trésor de Montserrat, tout en réclamant les joyaux du sanctuaire et méme en spoliant la sainte image lui arrachent la couronne... La prophétie de Tabbé Argerich s'accomplissait: « De la couronne d'or de la Vierge jusqu'aux barreaux du poulailler rien restera intacte á Montserrat ». Une fois de plus on assiste á la dispersión de la communauté, restant seulement trois moines pour veiller sur ce qu'il reste, surtout l'image de la Madone Bruñe, jusqu'á ce que Antony Bray, oblige, de la part du gouvernement, le trans­ ferí de la sainte image á Barcelone. Le P. Percebal obéit, mais sans abandonner le trésorsi apprécié, Taccompagnant jusqu'á sa destination. De 1823 á 1835, on assiste, d'aprés Thistoire, á une tentative de restauration, profitant que les troupes franqaises sont entrées á Barcelone et on a commencé une bréve période antilibérale. La communauté revint au monastére, et Tabbé Josep Blanch, élu en 1824, recommence á normaliser la situation de la communauté et le cuite á Téglise. La visite du Roi Ferdinand VII est providentielle. II rappelle la splendeur du sanc­ tuaire lors de sa premiére visite. Maintenant, lors de celle du 12 avril, 1828, par une généreuse aumóne, facilite les améliorations indispensables afin de récupérer cette splendeur historique de Montserrat. Mais la paix est encore loin et la restaura­ tion devient tres laborieuse, tout comme la vie de la communauté.

(23)

The XIX century has been, according to the classic historian of Montserrat, Fr. Anselm Albareda, «...the most lamentable time in the history o f this sanctuary». First, due to the French's war, later with the liberáis (1820-1823), internal political chaos, not least, the mandatory confiscation and forced exclaustration. Montserrat opened its doors to the «somatents» who carne to request provisions and orientationsfrom charitable monks. The monastery improvised a hospital of blood and gave for the cause of the town, even the treasure of the sanctuary, to shoulder the ex­ penses of the war ofIndependence. The French invader didn't ignore such help by Montserrat in favor of the invaded town, and thus retaliated. The monastic community hid the sacred image, its best tre­ asure. January 12,1809 the French commandant Desveaux climbed up to Montserrat with 800 armed men. Monks together with acolytes dispersed themselves in the mountains taking refuge in hiding places known to them alone. French were surprised when they carne and the monastery never suffered damages except the pantry and the stable that were emptied. However, it was a serious warning. The inept decisión taken by the Cabinet meeting of Catalonia declaring Montserrat «barracks of weapons», transformed the monumental complex into an objective of war. The meeting decreed the buttressing of Montserrat. Signing such fortification was equivalentto signing the destruction of the sanctuary and monastery. It was the month of August of 1810. In Sallent, few kilometers, the boy Antón Claret turned three years, and accompanied his grandfather, escaping from the French troops that razed everything to blood and fire. Flames of fire arrive with the French to Montserrat on July 25, 1811. Marshal Suchet, in three hours, conquered not only a sanctuary, but also a barracks of we­ apons of Montserrat, a strategic place for the invader. But Suchet didn't stay; rather it took the road toward Cervera the following morning leaving Montserrat at the mercy of the soldiery bent on looting and destruction. After looting the pla­ ce, they burned the buildings, and flames of fire were seen rising to the heavens. Some sickly and oíd monks in the chapel of the sacred Cave, died at the hands of the merciless invaders. Other prisoners are driven to the plains. But Montserrat continued being a «barracks of weapons». And the French, by order of General Maurice's Mathieu, returned to the monastery on July 28,1811. There was nothing left to plunder about except some things to destroy. They set fire cha­ péis and burned hermitages scattered in the mountains. They destroyed some sculptures. With cartridges of gunpowder placed in strategic areas, some remains of the edifice were razed to the ground. At five in the morning of July 31, 1811, Montserrat is only a heap of debris and ash and smoke. A silence of death hovers around the remains of what had been monastery, sanctuary, pilgrims' hostelry. This is the saddest and shameful page in the history of Montserrat, already at latter part of the XIX century. After peace wassigned, the 31st of May 1814, pilgrims stated to coming upfrom the nearest towns, Esparreguera, Pierola, Castellflorit, Vacarisses... And life carne

back with their songs and fervent prayers to the sacred Mountain, while waiting for reconstruction. But that didn't arrive up to 1844, in time when Fr. Claret was already in full missionary campaign in Catalonia. In 1820, the constitutional government marked a new stage of the history of Montserrat, with the cali for «ecclesiastical confiscation», and the forced exclaustration of monks, friars and religious. It was no longer the French troops, but liberáis and constitutionalists, with their fights and bad will, which hinder the restoration of Montserrat as a center of popular spirituality. October 29, 1820 the constitutional government's commission demands the inventory of the goods of the monastery, putting its possessions to public auction in August of 1821. The government confiscated the trea­ sure of the sanctuary, claiming jewels and despoiling the sacred image removing its crown. The prophecy abbot's Argerich was completed: «... o f the crown o f gold o f the Virgin until the bars o f the hen pen, nothing will be left intact o f Montserrat». Once again the community was dispersed. Only three monks remained to watch over what was left of the worshipped image, until Anthony Bray becomes on behalf of the government transferred the valuable treasure to Barcelona. Fr. Percebal obeyed, but without abandoning the image until reaching the place to keep it. From 1823 to 1835, there was, according to history, a restoration plan. Some monks returned to the monastery. The abbot Josep Blanch, elected in 1824, started to calm down the situation of the community and the normal cult in the church. It is providential, that after lamentable events, the visit of Fernando VII who remembered the splendor of this sanctuary during his first visit. In April 12, 1828 with a generous donation which facilitated improvements to restore and recover the historical splendor of Montserrat. But peace is still far and restoration becomes very difficult, as well as the life of the community. Added to that, in the spring of 1835, the abbot Josep Blanch was imprisoned accused of protecting the Carlists. Monks were threatened of burning it's of convenís in Barcelona, thus íhe communiíy decided ío hide íhe sacred image a i home of Pau Jorba, neighbour of Bruc. And after íhe fires of Zaragoza, Reus, Barcelona, Sabadell and San Cugaí, July of 30,1835 íhe monks believed ií beíler lo evacuaíe íhe monasíery, leaving íhe sanctuary and monastery with the naked walls. Same year of 1835, íhe hour of forced exclausíration of the monks of Montserral carne. The communily musí be dissolved. They musí shed off íheir monaslic habií and íhey musí figure as diocesan priesís. In íh a l mo­ nasíery íhere was a single brolher José Campderrós, cabineímaker, and a bricklayer. After íhe firsí Carlists war (1833-1840), a shy and discreet spring for Moníserraí síaríed. In 1844, w iíh íhe abboí's (Josep Blanch) relurn and íhe real ordinance of reopening íhe monasíery, on 7 of Sepíember íhe sacred image relurns ío íhe sancíuary, after nine years of forced absence. The following day, 8 feasí of Our Lady, evole pilgrims reaching according lo chronides, lo 40.000. With the appointment o P. Miguel Muntades, as perpetual abbot of Montserrat made by Pope Pius IX in t e year 1858, we can say íh a í íhe definiíive reconsírucíion of sanctuary and mo­ nasíery was reached in spile of difficulíies.

(24)

(25)

EL PELEGRÍ ANTON CLARET P E l A I’ I I O V IN C ! \ Ü F.

Primera visita: 20 d'abril de 1843

DARCELONA.

Tota aquesta negra historia montserratina, de flames, devastació i destrucció del Sinai tan estimat deis catalans, durant la primera meitat del segle xix, Antón Claret l'ha coneguda i viscuda de ben a prop, a peu de muntanya, des del seu Sallent na­ tal, de jove aprenent de teixidor; de Barcelona estant, capficat en els seus estudis técnics i la seva experiencia laboral; també des de Vic, durant els seus estudis eclesiástics; com de prevere i beneficiat des de Sallent; i des de tots els camins de la nos­ tra térra catalana, que segueix a peu i amb el farcellet a la má, com missioner itinerant, anunciant l'Evangeli de la pau. Un Montserrat en ruñes i sense la Mare de Déu, evidentment que no era cap incentiu perqué Claret pugés a la santa muntanya. Malgrat tot, tenim constancia do­ cumentada que hi puja l'abril de 1843 amb el salconduit lliurat el 19 d'abril a Igualada, on ha predicat la quaresma i el famós sermó del Santcrist el dimecres de Pasqua. Fa nit a Montserrat el dia 21 i segueix camí cap a Sallent. Segons aquest document, signat per ell, que ha arribat fins a nosaltres, mossén Claret «tiene edad 34 años, es de estatura baja, pelo castaño, ojos pardos, nariz regular, barba cerrada, cara redonda y color sano». El retrat del nostre sant pelegrí és perfecte. I signa: «Antonio Claret, Pbro». Hem de dir, pero, en honor a la veritat, que el salconduit el fa més jove que no era, perqué ja tenia fets els 35 anys. I hem d'afegir també que el nostre missioner pelegrí, que arreu hi anava gastant soles de sabata, també a peu faria el camí d'lgualada al santuari de la Verge Bruna. També podem pensar bonament que d'altres vegades hi devia pujar anant i venint d'lgualada a Manresa i de Manresa a Igualada, sobretot després del retorn de l'abat Blanch i la reobertura del santuari el 7 de setembre de 1844. Pero no ens consta documentalment.

PA SA PO RTE PARA P II O í s t e IO N V SF.-J C Il ID A l PU B LIC A.

Podem parlar, i amb fonament, d'una segona visita projectada per Claret a Montserrat. Tenim referéncies epistolars d'ell mateix al seu amic, Dr. Caixal, canonge de Tarragona, íntim col laborador del missioner L'any 1847 és un any molt important en la vida del nostre sant. Está gestant les seves dues obres més preuades: la Llibreria Religiosa, que posará sota la protecció de la Patrona deis catalans, i la fundació de la Congregació de missioners que es dirán «Filis del Cor Immaculat de María». Segons manifesta al seu amic canonge, sent necessitat de retirar-se uns dies i «pensa de fer uns quants dies d'exercicis en algún santuari, v.gr. Montserrat, junt amb

(26)

’¿

t-f.l

H p lff

& $& & &

fé S i

y

D O N Pablo María d e Jo ver de Viala j l í A lcalde I.n Constitucional db'csta V illa.

1i1>r«* v seguro pasaporte á

i. A

para que vía reata pase á f

S

r ( $ 'r.

r* a-

donde deberá presentar este para .su refrendación , como tniu’• bien á. los Gefeá políticos, Alcalde*1constitucionales ó Agentes de seguridad púbjica de los pueblo.-: dónele pernocte ; y en-iargo en nombre de 5. M. (que Diva guarde) %I».-» autoridades ^ .'•i vi les y m ilitares que no le pongan impedí mentó alguno en su viage sin fundado motivo. Dado en la Villa de igualada a í f Q --------- ___—^ de ___ ^ de mil ocluioionlo* cuarenta y tres.

t i r m a d
Segona visita projectada, no realitzada: agost de 1847

EL IN TERIO R

!í¡j L

Pablo M arfil de Jovér .

' ' - /°/á >f/ /% ,'i

José fíamili, Secretario.

VALGA TOR

,

y'

í»AGO 4 R».

(27)

VA S i n KNMI KN D A

Salconduit de mossén Antón Claret

3

Tercera visita: 4 de novembre de 1850 El millor document sobre aquesta tercera visita del nostre sant a Montserrat, el tenim a la seva autobiografía, quan ens parla de la seva consagració episcopal i del retorn de Madrid a Catalunya, havent ja rebut allá el pal li arquebisbal de mans del Nunci: «En arribar a Igualada, que fou el dia darrer d'octubre, vaig predicar el dia de Tots Sants, i l'endemá vaig anar a Montserrat, on també vaig predicar». Els diaris barcelonins d'aquells dies ens completen la informació: «Arriba a Montserrat a les dues de la tarda del dia 2 de novembre, hi és rebut el nou arquebisbe de Santiago de Cuba, Antoni M. Claret, a toe de campanes i salves de morters». «El dia 4, surt de Montserrat en direcció a Manresa, per visitar la Cova de sant Ignasi», i segueix cap a Sallent per acomiadar-se de la seva vila natal. Podem completar encara la informació sobre aquesta visita del nostre sant a Montserrat. Hi puja i en baixa, no a peu i amb el mocador de farcell com els anys de missioner itinerant, sinó a cavall, amb les «eugues mansoies», contractades des de Madrid peí P. Esteve Sala, que Tacompanya i que ha fet les gestions necessáries amb el gran amic de Claret, Mn. Pere Cruells i Giralt, degá i arxipreste de Manresa. Hem d'afegir que hi román «tres dies», «a faisó deis antics romeus» segons Tanónim cronista del Santuari. I encara un detall significatiu: molts sants han peregrinat a Montserrat, pero «el P. Claret és l'únic sant que hi ha predicat.» Tots els detalls ens fan veure que aquesta visita a Montserrat no fou improvi­ sada, sinó reposadament prevista i planejada amb temps, com visita de comiat de la Mare i Senyora de la nostra térra, com si mai més hi hagués de tornar a veurela, atés que se n'anava a les Amériques. Peró sí que hi tornará, l'any 1859.

maig del 1859. En acabar el capítol, baixa a Barcelona el dia 30. I d'aquí estant, el dia 1 de juny, acompanyat del seu familiar Pal ladi Currius, fa la seva quarta visita a la Verge Bruna, i torna a Barcelona el dia 3, «a faisó deis antics romeus». Cal remarcar que precisament aquests dies que el sant arquebisbe es troba a Catalunya, es fa públic el seu nomenament com a patró o «Protector de Tesglésia ¡ reial hospital de Montserrat de la Corona d'Aragó, a Madrid». Montserrat Tacompanyará, dones, en el seu exili episcopal a la capital del Regne.

Cinquena visita: 30 de setembre al 2 d'octubre de 1860 Com confessor de la reina Isabel II, obligat a formar part del seguici reial, l'arquebisbe Claret és a Catalunya durant quinze dies de la tardor de 1860. El protocol demana que acompanyi la comitiva en la visita que la fam ilia reial fa a Montserrat. No cal dir que és aquesta la visita amb més ressó periodístic i popular, fins i tot amb uns versos, que han arribat fins a nosaltres, grácies a l'arxiu deis monjos benedictins: «Muy grande es la piedad de Isabel la Bondadosa, y su corazón rebosa religión y caridad. La perla de la montaña, la Virgen de Montserrat, gozosa va a visitar la que es Reina de España. En un tren especial sale para Montserrat, y la van a acompañar lo más noble y principal.»

És tan sois una rápida escapada. L'arquebisbe Claret, ha tornat ja de Cuba, viu a Madrid i és confessor d'lsabel II. Amb el consentiment de la reina, viatja a Catalunya, amb motiu del capítol general que els seus missioners comencen a Vic el 28 de

Sabem , dones, que surten de Barcelona el matí del 30 de setembre, i en tren, fins al peu de la muntanya santa. L'arquebisbe Claret, «de lo más noble y principal», va en el mateix vagó que la familia reial. Arriben amb carruatges a Montserrat a les tres de la tarda del mateix dia 30. Mentre repi­ quen joioses les campanes, l'arquebisbe Claret es retroba amb tots els bisbes de Catalunya, tan recordats i estimats, que han sortit a Tentrada del santuari a rebre la comitiva reial. A Tinterior, es fa la solemne rebuda, amb cant del tedéum i de la salve. Després, la venerado de la imatge de la Verge Bruna, i la reina fa una valuosa ofrena a la Reina i Senyora de Catalunya.

(28)

(29)

Quarta visita: 1 de juny de 1859

El pelegrí mossén Antón ais 35 anys (dibuix de Padá Ross)

dos o tres companys i no més» (Carta 12 agost, 1847). Pero aquesta visita desitjada i projectada no es pot realitzar. Les circumstáncies politiques d'aquells mesos Tobliguen a desistir d'aquesta vi­ sita i de Testada ais peus de la Moreneta, per encomanar-li els seus dos grans projectes. No podem dubtar, pero, que en faria intensa pregaría durant els exercicis que fa a Vic, no pas a Montserrat, com ens consta pels seus propósits.

Servit un refresc a la sortida, baixa la comitiva a la santa Cova, ja restaurada. L'endemá, primer d'octubre, assisteixen al solemne pontifical, presidit peí bisbe de Vic, «a qui li toca», com precisa molt bé la crónica oficial, acompanyat deis seus canonges, ja que aleshores Montserrat pertanyia al bisbat de Vic. A la sortida del pontifical, tot Montserrat és una festa, amb ballades de sardanes, ball de bastons, castells deis Xiquets, cants deis cors de Clavé, amb la nota po­ pular i simpática d'uns princeps vestits a la catalana, amb barretina i tot el príncep d'Astúries. Acabat el diñar, familia reial i acompanyants baixen a agafar el tren per retor­ nar a Barcelona, amb breu parada a Terrassa i donar per inaugurat el «ferrocarril» Barcelona-Lleida. Aquesta és la darrera estada que els cronistes registren de Claret a Montserrat. Pero el seu cor, enamorat de la Verge Bruna, hi resta present, com una llántia més, encesa al nostre santuari mariá. I podem molt bé pensar que devia donar ell un cop de má a Madrid per tal que, poc després, el 1862, es consolidés la comunitat benedictina, tan perseguida, amb el nomenament especial, fet per Roma, de l'abat Miquel Muntadas, com abat vitalici de Montserrat. El Nunci no feia cap nomenament de pastors per a l'Església d'Espanya, sense consultar l'arquebisbe confessor de la reina. I, dones, en aquest cas, amb més raó.

3. SAN ANTONIO M. CLARET. PEREGRINO Primera visita: 20 de abril de 1843 Toda esa negra historia de llamas, saqueo, devastación y desolación del Sinai, tan querido de los catalanes, durante la primera mitad del siglo xix, Antón Claret la conoce y vive desde muy cerca, al pie de la santa Montaña, desde su Sallent na­ tal, cuando joven aprendiz de tejedor; desde la Barcelona industrial, entregado a sus estudios técnicos textiles y a su experiencia laboral; también durante sus estu­ dios eclesiásticos desde Vic; ordenado ya presbítero; de nuevo desde Sallent, como novel sacerdote y beneficiado, consagrado a su tarea pastoral; y como misionero itinerante, desde todos los caminos de la tierra catalana, que sigue a pie mosén Claret, con su hatillo de mano, anunciando el Evangelio de la paz, en una Cataluña pro­ fundamente convulsionada. Montserrat en ruinas, sin la Madre y Señora, evidentemente no era ningún atractivo que incentivara a Claret a subir a la santa Montaña. A pesar de todo, dis­ ponemos de documentos que acreditan que en abril de 1843 subió con un salvo­ conducto concedido en Igualada el día 19, después de su predicación cuaresmal y del tradicional sermón del Santo Cristo, el miércoles de Pascua. Duerme en Montserrat el día 21, y prosigue su camino hacia Sallent. Según este documento, que ha llegado hasta nosotros, firmado por mosén Antonio Claret, el

(30)

peregrino que firma como «presbítero» y «tiene 34 años, es de estatura baja, pelo castaño, ojos pardos, nariz regular, barba cerrada, cara redonda y color sano». El retrato del santo peregrino es perfecto. Y firma: «Antonio Claret, Pbro». En honor a la verdad, hemos de añadir que el salvoconducto hace al peregrino más joven de lo que es, pues en abril de 1843 tiene ya cumplidos los 35 abriles. Y huelga decir que nuestro peregrino, como era su costumbre de misionero iti­ nerante, subió de Igualada a Montserrat y bajó luego a Manresa, gastando suela de zapatos. Podemos también pensar que, a partir de estas fechas, subiría a Montserrat, en sus rutas de Manresa a Igualada y de Igualada a Manresa, sobre todo a partir de 1844 con el regreso del abad José Blanch y la reapertura del santuario el 7 de sep­ tiembre de este año. Pero no nos consta documentalmente.

Segunda visita proyectada, no realizada: agosto de 1847 En cambio, podemos hablar, y con fundamento, de una segunda visita proyec­ tada por Claret a Montserrat. Tenemos referencias epistolares del santo a su ami­ go e íntimo colaborador, el canónigo de Tarragona, Dr. José Caixal. El año 1847 es un año muy importante y decisivo en la vida del misionero iti­ nerante. Está gestando sus dos obras, más apreciadas: la Librería Religiosa, que pondrá bajo el patrocinio de la Madre y Señora de Montserrat y la fundación de la Congregación de Misioneros que «sean y se llamen Misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de María.» (Auto. n. 488) Según escribe a su amigo canónigo, siente necesidad de retirarse un tiempo y «piensa hacer unos días de ejercicios espirituales en algún santuario, v.gr. Montserrat, junto con dos o tres compañeros, pero no más.» (Carta 12 agosto, 1847) Pero esta visita, tan deseada y proyectada, no se puede realizar. Las circunstancias políticas de aquellos meses con la guerra «deis Matiners» le obligan a desistir de esta visita y estancia a los pies de su querida Virgen Morena, para encomendarle sus dos grandes proyectos. No podemos dudar, sin embargo, de que de esos dos temas hace larga oración en sus ejercicios que realiza en Vic, y no en Montserrat, como había deseado.

Tercera visita: 4 de noviembre de 1850 El mejor documento sobre esta tercera visita de nuestro santo a Montserrat, la te­ nemos en su autobiografía, cuando nos habla de su consagración episcopal, su ¡da a Madrid a recibir el palio arzobispal de manos del nuncio, y de su regreso a Cataluña: «Al llegar a Igualada, que fue el día último de octubre, prediqué el día de Todos los Santos, y al día siguiente fui a Montserrat, donde también predi­ qué.» (Auto. n. 500)

(31)

Cataluña, se hace público su nombramiento real de patrón o «Protector de la igle­ sia y real hospital de Montserrat de la Corona de Aragón, en Madrid». Montserrat le acompañará, pues, en su exilio episcopal en la Corte madrileña.

Quinta visita: 30 de septiembre al 2 de octubre de 1860 Como confesor de la reina, el protocolo obliga al arzobispo confesor a formar parte del séquito real en sus desplazamientos oficiales. Con este motivo Claret está en Cataluña durante quince días del otoño de 1860. Y dicho protocolo hace que le acompañe a la reina en su visita a Montserrat. Huelga decir que esta visita es la más documentada periodísticamente y de más resonancia popular, incluso con unas hojas volanderas repartidas por las calles de Barcelona. Una de estas hojas ha lle­ gado hasta nosotros gracias al archivo de los monjes benedictinos: «Muy grande es la piedad de Isabel la Bondadosa, y su corazón rebosa religión y caridad. La perla de la montaña, la Virgen de Montserrat, gozosa va a visitar la que es Reina de España. En un tren especial sale para Montserrat, y la van a acompañar lo más noble y principal.»

Siguiendo así la piedad que siguieron su9 mayores, por recibir los favores do Vírgon tan singular. En un tren especial sale para Monserrat, y la van á acompañar lo mas noble y principal. En todas las estaciones se encuentra el pueblo apiñado, y enarbola entusiasmado vanderolas ry pendones. Y voces del corazon esclaman j Viva Isabel l .. siendo la espresion fiel de toda la poblacion.

Es tan solo una visita relámpago. El arzobispo Claret, regresado de Cuba, vive en la Corte, nombrado confesor real de Isabel II. Con el consentimiento de la rei­ na, viaja a Cataluña con motivo del primer capítulo general de sus misioneros que inician en Vic el 28 de mayo de 1859. Terminado el capítulo, baja a Barcelona el día 30. Y desde la capital del Principado, el día 1 de junio, acompañado de su familiar Paladio Curríus, visita a su Reina y Señora de Montserrat. Está allí los tres días tra­ dicionales «al estilo de los antiguos romeros» y regresa a Barcelona. Hemos de notar que precisamente esos días que el santo arzobispo está en

Sabemos que salen de Barcelona en la mañana del 30 de septiembre, y en tren, hasta el pie de la santa Montaña. El arzobispo Claret, «de lo más noble y principal», consta que viaja en el mismo vagón que la fami­ lia real. Llegan a Montserrat a las tres de la tarde del mismo día 30. Mientras doblan festivas las campa­ nas, el arzobispo Claret se reencuen­ tra con los obispos de Cataluña, ami­ gos recordados y amados todos ellos. que han salido al atrio de la basílica a recibir la comitiva real. En el interior del templo, como bienvenida, se cantan solemnemente el Tedeum y la salve y la comi­ tiva sube a venerar la santa imagen. Isabel II obsequia con una valiosa joya a la Reina y Señora de Cataluña.

(32)

(33)

Cuarta visita: 1 de junio de 1859

Reproducció deis versos populars

La prensa de Barcelona de esos días nos completa la información: «Llega a Montserrat a las dos de la tarde del día 2 de noviembre, ha­ biendo sido recibido el nuevo ar­ zo b isp o de S a n tia g o de Cuba, Antonio M. Claret, con repique de campanas y salvas de mortero». «El día 4, sale de Montserrat en direc­ ción a M anresa, para visitar la Cueva de san Ignacio», y sigue ha­ cia Sallent, para despedirse de su villa natal. Podemos completar algo esa in­ formación sobre esta visita del san­ to a M o n tse rrat. Sube desde Igualada y baja a Manresa, no a pie y con su hatillo como en sus años de misionero itinerante, sino a ca­ ballo, «con las mansas yeguas» concertadas desde Madrid por el P. Esteban Sala, que le acompaña en todo ese viaje y que ha hecho las gestiones necesarias con el ami­ go incondicional de Claret, Mn. Pedro Cruells i Giralt, decano y arcipreste de Manresa. Hemos de añadir que el arzobispo peregrino está en Montserrat tres días «al es­ tilo de los antiguos romeros», según el anónimo cronista del Santuario. Y todavía un detalle muy significativo: «muchos santos han peregrinado a Montserrat, pero el P. Claret es el único santo que allí ha predicado». Por todos los detalles, vemos que esta visita a Montserrat de tan insigne pere­ grino no fue improvisada, sino reposadamente prevista y planeada con tiempo, como visita de despedida de la Madre y Señora de nuestra tierra, como si nunca más tuviera que volver a visitarla, marchando como marcha a las «lejanas Américas». Pero sí volverá, en 1859.

Servido un refresco a la salida, baja la comitiva a la santa Cueva, ya restaurada. Regresan ya oscurecido y con antorchas alumbrando el camino. Al día siguiente, pri­ mero de octubre, asisten al solemne pontifical, presidido por el obispo de Vic, «a quien le toca», como precisa muy bien la crónica oficial, acompañado de sus canó­ nigos, conocidos todos de Claret, ya que en aquel entonces Montserrat pertenecía a la diócesis de Vic. A la salida del pontifical, todo Montserrat era una fiesta: sardanas, bailes de bas­ tones, torres de xiquets, cantos de los coros de Clavé, con la nota popular y simpáti­ ca de unos príncipes vestidos a la catalana, incluida barretina el príncipe de Asturias. Servida la comida, familia real y acompañantes, bajan a Monistrol para coger el tren y regresar a Barcelona, con una breve parada en Terrassa y dar por inaugu­ rado «el ferrocarril Barcelona-Lleida». Esta es la última estancia que los cronistas registran de nuestro santo arzobis­ po en Montserrat. Pero su corazón, enamorado de la Virgen Morena, ahí queda pre­ sente, como una lámpara más, encendida en nuestro santuario mariano. Y podemos muy bien suponer que, con sus influencias en la Corte, daría un empujoncito al asunto para que, poco después, en 1862, se consolidara la comuni­ dad benedictina tan perseguida en el siglo xix, con el nombramiento especial, hecho por Roma, del abad Muntadas, como abad vitalicio de Montserrat. El nun­ cio, nos consta, no hacía ningún nombramiento de pastores para la Iglesia de España, sin consultar al arzobispo confesor de la reina. Y, en este caso, con ma­ yor razón.

3. LE PÉLERIN ANTOINE CLARET Premiére visite : 20 avril, 1843

II passe la nuit á Montserrat, le 21 il poursuit son chemin vers Sallent. D'aprés ce document, signé par lui, qui nous est parvenú, « mossen Claret est ágé de 34 ans, il est de petite taílle, cheveux chátains, des yeux bruns, nez régulier, barbe forte, figure ronde et couleur sain ». Le portrait de notre saint pélerin est parfait. Et il sig­ ne : « Antonio Claret Pbro » (Antoine Claret Ptre.). Nous devons dire, cependant, respectant la vérité, que le sauf-conduit le rend plus jeune de ce qu'il était en réalité, car il avait déjá 35 ans. Et nous devons ajouter, également, que notre missionnaire pélerin qui allait partout usant des semelles de soulier, également il allait entreprendre le chemin d'lgualada au Sanctuaire de la Vierge Bruñe á pied. Nous pouvons, aussi, penser tout bonnement que d'autres fois il devait y mon­ ter allant et revenant d'lgualada á Manrése et de Manrése á Igualada, surtout aprés le retour de l'abbé Blanch et la réouverture du sanctuaire le 7 septembre, 1844. Mais aucun document ne peut nous renseigner.

Deuxiéme visite projetée, non réalisée : aoüt, 1847

Nous pouvons parler, et avec fondement, d'une deuxiéme visite projetée par Claret á Montserrat. Nous possédons des références épistolaires de lui-méme á son ami, Dr Caixal, chanoine de Tarragone, intime collaborateur du missionnaire. L'Année 1847, en est une de trés importante dans la vie de notre saint. II est en train de réfléchir á deux ceuvres trés importantes pour lu i: la Librairíe Religieuse, laquelle va la mettre sous la protection de la Patronne des catalans, et la fondation de la Congrégation de missionnaires qui vont s'appeler« Fils du Coeur Immaculé de Marie ». D'aprés ce qu'il dit á son ami chanoine, il ressent le besoin de se retirer quelques jours e t « il pense faire quelques jours de retraite dans l'un ou l'autre sanctuaire, p.ex., Montserrat, avec deux ou trois compagnons pas plus » (Lettre au DrPalau. 12 aoüt, 1847). Mais cette visite souhaitée et projetée ne peut pas étre réalisée. Les circonstances politiques au cours de ces mois-lá, l'obligent de se désister de cette visite et séjour aux pieds de la « Moreneta » (Brunette), afin de lui confier ses deux grands projets, la Librairie Religieuse et la Congrégation des Missionnaires. Nous n'avons pas le moindre doute, cependant, qu'il allait en faire une profonde priére lors des exercices qu'il réalise á Vic, comme nous l'apprenons par ses résolutions, et non pas á Montserrat.

Toute cette noire histoire de Montserrat, histoire d'incendies, dévastation et destruction du Sinaí bien-aimé des catalans, au cours de la premiére moitié du XlXéme siécle, Antoine Claret l'a connue et vécue de tres prés, au pied de la montagne, depuís sa Sallent natale, étant jeune apprenti de tisserand, depuis Barcelone, pris par ses études techniques et son expérience de travail; également depuis Vic, au cours de ses études ecclésiastiques, tout comme étant prétre et bénéficiaire depuis Sallent ; et depuis tous les chemins de notre terre catalane, lesquels sont parcourus par lui á pied et avec un baluchon á la main, en tant que missionnaire itinérant, annongant l'Évangile de la paix. Un Montserrat en ruines et avec l'absence de la Mére de Dieu, á ne pas en douter c'était trés peu incitatif pour Claret de monter á la sainte montagne. Malgré tout, nous savons par des documents qu'il y monte en avril, 1843, avec le sauf-conduit livré le 19 avril á Igualada, oü il y a préché lecaréme et le fameux sermón de la Sainte Croix le mercredi de Paques.

Le m eilleur docum ent au sujet de cette troisiém e visite de notre saint á Montserrat, nous le retrouvons dans son autobiographie, quand il parle de sa consécration épiscopale et de son retour de Madrid á Catalogne, ayant déjá regu la bas pallium d'archevéque des mains du Nonce :

(34)

(35)

Troisiém e visite : 4 novem bre, 1850

Les journaux de Barcelone de ces jours-lá complétent l'information : « II arrive á Montserrat. A deux heures de Taprés-midi du 2 novembre, le nouveau archevéque de Santiago de Cuba, Antoine M. Claret y est requ sous le son des cloches et les salves de mortiers ». « Le 4, ¡I s'en va de Montserrat direction Manrése, afín de visiter la Grotte de saint Ignace », et il poursuit vers Sallent pour faire ses adieux á sa ville natale. Nous pouvons compléter encore l'information au sujet de cette visite de notre saint á Montserrat. II y monte et en descend, non pas á pied et avec le baluchon comme lors des années de missionnaire itinérant, mais á dos de cheval, avec les« eugues mansoies » (les juments dóciles), commandées depuis Madrid par le P. Esteve Sala, qui l'accompagne et qui a fait les démarches nécessaires avec le grand ami de Claret, Mn. Pere Cruells i Giralt, doyen et archiprétre de Manrése. Nous devons ajouter qu'il y resta « trois jours », « á la maniére des anciens pé­ lerins » d'aprés le chroniqueur anonyme du Sanctuaire. Et encore un détail signif¡catif: grand nombre de saints ont fait le pélerinage á Montserrat, mais « le P. Claret est le seul saint qu'y a préché ». Tous les détails nous montrent que cette visite á Montserrat n'a pas été improvisée, mais calmement prévue et planifiée á temps, en tant que visite d'adieu á la Mére et Patronne de notre pays, le tout comme si jamais plus il ne devait plus la revoir, s'en allant aux Amériques. Mais, il va y retourner, en effet. £a sera en 1859. Quatriéme visite : 1er juin, 1859

Ce n'est qu'une rapide visite. L'Archevéque Claret, est revenu de Cuba, il habite Madrid et il est confesseur d'lsabelle II. Avec la permission de la reine, il voyage á Catalogne, á Toccasion du chapitre général que ses missionnaires commencent á Vic le 28 mai, 1859.Á la fin du chapitre, il descend á Barcelone le 30. Et depuis cet­ te ville, le 1er juin, en compagnie de son familier Pal ladi Curríus, réalise sa quatrié­ me visite á la Vierge Bruñe, et revient á Barcelone le 3, « a la maniére des anciens pélerins». II faut souligner que précisément ces jours-lá alors que Tarchevéque se trouve á Catalogne, on rend public sa nomination en tant que patrón ou « protecteur de Téglise et royal hópital de Montserrat de la Couronne d'Aragon, á Madrid ». Montserrat va done Taccompagner dans son exile épiscopale á la capitale du Royaume.

(36)

Cinquiém e visite : 30 septem bre - 2 octobre, 1860

En tant que confesseur de la reine Isabelle II, obligé de prendre part á sa suite royale, Tarchevéque Claret se trou­ ve á Catalogne pendant quinze jours á l'automne, 1860. Le protocole exige qu'il doit accompagner le cortége lors de la visite que la famille royale réalise á Montserrat. Inutile de dire que cette visite est celle qui a eu le plus d'écho dans les journaux et chez le peuple, mais á travers des poésies, qui nous sont parvenúes jusqu'á nous, gráce aux archi­ ves des moines bénédictins: « Trés grande est la piété d'lsabelle la pleine de bonté, et son cceur est rempli de religión et de charité. La perle de la montagne, la Vierge de Montserrat, joyeuse va visiter celle qui est Reine d'Espagne. En train spécial sort vers Montserrat, et vont l'accompagner les plus nobles et principaux. » Nous apprenons, done, qu'ils sortent de Barcelone le matin du 30 septembre, et en train, jusqu'au pied de la sainte montagne. L'archevéque Claret, « de plus noble et principal » se trouve dans le méme compartiment que la famille royale, lis arrivent á Montserrat dans des voitures á trois heures de Taprés-midi de ce méme 30 septem­ bre. Tandis que carillonnent joyeusement les cloches, Tarchevéque Claret retrouve tous les évéques de Catalogne, de si bons souvenirs et si appréciés, qui sont sortis á l'entrée du sanctuaire pour accueillir le royal cortége. Á Tintérieur, on procéde au solennel accueil, par le chant du té deum et du Salut Vierge et Mére.... Aprés, la vénération de Timage de la Vierge Bruñe, la reine faisant á ce moment-lá une précieuse offrande á la Reine et Patronne de Catalogne. Servi un rafraíchissement, á la sortie, le cortége descend á la sainte Grotte, déjá restaurée. Le lendemain, premier d'octobre, ils assistent au pontifical solennel, présidé par Tévéque de Vic, « á qui lui correspond », tel que bien précisé par la chronique officielle, accompagné de ses chanoines, car á ce moment-lá Montserrat apPartenait au diocése de Vic.

(37)

L'arquebisbe Claret ais 50 anys, quan acompanya la reina (dibuix de P. Ross)

« A u moment d'arriver á Igualada, le dernier jour du mois d'octobre, j ’ai préché le jo u r de la Toussaint, et le jo u r suivant je suis alié á Montserrat, oü j'ai, aussi, préché ».

Á la sortie du pontifical, le tout Montserrat est en féte, avec la danse des sardanes, « ball de bastons » (danse aux bátons), castells deis Xiquets (tours humaines), chants des choeurs de Clavé, comportant la note populaire et sympathique de voir les princes habillés a la maniere catalane, le prince des Asturies portant méme la « barretina » (bonnet typique catalan). Fini le díner, la famille royale et accompagnants descendent pour prendre le train pour revenir á Barcelone, avec un bref arrét a Terrassa et inaugurer le « chemin de fer » Barcelone-Lérida. Celle-ci est le dernier séjour dont les chroniqueurs parlent de Claret á Montserrat. Mais son cceur, amoureux de la Vierge Bruñe, il y resta présent, comme une lam­ pe de sanctuaire de plus, allumée dans notre sanctuaire marial. Et nous pouvons, trés bien croire, que depuis Madrid il devait donner un coup de main, afin que peu de temps aprés, en 1862, soit consolidée la communauté bénédictine, si persécutée, par la nomination spéciale, faite par Rome, de l'abbé Miquel Muntadas, en tant qu'abbé á vie de Montserrat. Le Nonce ne faisait aucune nomination de pasteurs pour l'Église d'Espagne sans consulter l'archevéque confesseur de la reine. Par conséquent, dans ce cas-ci, á plus forte raison.

1847 is a very important and decisive year in the life of the journeying missioner. He is making plans for his two most cherished works: the «Librería Religiosa», which he wíll put under the patronage of Our Lady of Montserrat, and the founding of the Congrégation of priests who «would both be, and be called, Sons o f the Immaculate Heart o f Mary.» (Aut. 488) As he writes to his friend the canon, he feels the need of retiring for some time and «thinks ofspending some days for Spiritual Exercises in some sanctuary, for instance Montserrat, together with two or three companions, but not more.» (Letter of August 12, 1847) But this visit, though planned and much desired, never carne into effect. The political circumstances of those months, with the war «deis Matiners», forced him to give up that visit and stay at the feet of his beloved Lady of Montserrat, to commend to her his two great projects: the «Librería Religiosa» and the Congrégation of Missionaries. However, we have no right to doubt that he prayed a lot for these two plans during his Exercises from 18 to 28 of August, but now in Vic, instead of Montserrat, the place he had dreamed and desired.

Third visit: November 4,1850 First visit: April 20, 1843 The whole black history of fire, of looting, of devastation and desolation du­ ring the first half of the XIX century, was known to Antón Claret and has felt it so closely from his native land Sallent. He, a young weaver apprentice from indus­ trial Barcelona, occupied to textile studies and work experience. Likewise, during his ecclesiastical studies in Vic to his ordination to the priesthood consecrated to its pastoral task; and as an itinerant missionary, to the roads of Catalonia. Claret announced the Gospel of peace in a deeply convulsed Catalonia. Claret climbed up to Montserrat in April of 1843 and slept there. According to document that has reached us, he signed as a mosén Antonio Claret, «priest» 34 years oíd, of low stature, brown hair, brown eyes, regular nose, dosed beard, round face. The saint s portrait is perfect. And it signs: Antonio Claret, (Pbro. = priest). Claret like it was his of being itinerant missionary climbed to Montserrat and it went down to Manresa.

Second visit, planned but not come to effect: August 1847 On the other hand, there is some evidence about a second visit to Montserrat which Claret had in mind. It is referred to in several letters to his friend and faithful collaborator, the canon of Tarragona Dr. Caixal.

(38)

The best document on this third visit of our saint to Montserrat, we have it reflected in his autobiography, speaking of his Episcopal consecration, his trip to Madrid to receive the archbishop valium from the nuncio's hands, and of his return to Catalonia: «Upon arriving which was the last day o f October, I preached A ll Saints day and the following day I went to Montserrat, where I also preached» (Auto. 500). The Barcelona press of those days offers us a more complete information: he «arrives to Montserrat at two in the afternoon of the day November 2, having received the new archbishop of Santiago of Cuba, Antonio M. Claret, with chiming of bells». «The day 4, he left Montserrat heading to Manresa, to visit the Cave of Saint Ignacio and to continued toward Sallent, to say goodbye to his natíve village». We must add that the archbishop was in Montserrat three days «in the style of oíd pilgrims», according to the anonymous chronicle of the Sanctuary. And still a very significant detail: «many saints have gone on pilgrimage to Montserrat, but Fr. Claret is the only saint that has preached there». For all the details, we see that this visit to Montserrat was not ¡mprovised, but foreseen and planned as a farewell visit to our Lady as if ¡t were the last before he heads on to distant lands of America. But he returned in 1859.

(39)

Fourth visit: June 1, 1859 Archbishop Claret returned from Cuba, lived in the Royal Court, and was named Confessor of Elizabeth II. With the queen's consent, he travels to Catalonia with the motive of the first general chapter of his missionaries that begun in Vic May 28, 1859. After the chapter, he went to Barcelona the day 30. From the capital of the Principality, on June 1, accompanied by Paladio Curríus, he visited our lady of Montserrat. Precisely in those days that the archbishop was in Catalonia, it became public his real appointm ent as «protector of the church and hospital of Montserrat under the Crown of Aragón, in Madrid». Montserrat will accompany him in his Episcopal exile in the Court of Madrid.

Fifth visit: September 30 to October 2, 1860

Arribada de la reina Isabel II a Montserrat sota pal li (dibuix de l'época)

As the queen's confessor, the protocol obliges the archbishop confessor to be part of the real entourage in their official travels. With this reason Claret was in

Catalonia during fifteen days of the autumn of 1860. And such protocol allows him to accompany the queen in her visit to Montserrat. This visit is the most documented and of more popular significance, flyers were distributed along the streets of Barcelona. One of these flyers has reached us thanks to the archives of the Benedictine monks: «So great is the piety o f Isabel the Kind one, and her heart overflows religión and charity. The pearl o f the mountain, the Virgin o f Montserrat, joyful she will visit the one who is Queen o f Spain. In a special train leaves for Montserrat, and they will accompany her the noblest.» We know that they left Barcelona in the morning of September 30, and in train, until the foot of sacred Mountain. Archbishop Claret traveled in the same wagón with the royal family. They arrived to Montserrat at three in the afternoon of the same day 30. While festival bells bends, Archbishop Claret you met the bishops of Catalonia, friends and all dear coming out of the basílica to receive the real entou­ rage. Inside the temple, Tedeum was solemnly sung and the royal court ascends to worship the sacred image. Elizabeth II gave a valuable jewel to the Queen and Lady of Catalonia. Refreshments were served and the royal court goes down the sacred Cave, al­ ready restored. They carne back already darkened and with torches lighting their path. The following day, October 1, they attended the solemn pontifical, presided over by the bishop of Vic, as specified in the official chronicle, accompanied by clerics known to Claret, since in that time Montserrat was of the diocese of Vic. After that, all of Montserrat feasted: sardanas, cañe dances, songs etc. After lunch, the royal family went down to Monistrol to catch the train and to return to Barcelona, with a brief stopover in Terrassa and inaugurated «the railroad Barcelona-Lleida». This is the last moment in the registry of the chronícler about our archbishop in Montserrat. But his heart, his love for the Virgin Mary is always there present like a lamp in our Marian sanctuary. And we can very well suppose that, with his influences in the Court, he would give a push to about the matter so that, soon after, in 1862, he Consolidated the Benedictine community with the special appointment, made by Rome, of abbot Muntadas, as abbot for life of Montserrat. The nuncio didn't make any appointment of pastors for the Church of Spain, without Consulting the queen's confessor.

(40)

(41)

a. La Llibreria Religiosa Són moltes les referéncies del nostre sant arquebisbe al Santuari mariá. I en primer lloc, hem de recordar la Llibreria Religiosa, que funda Claret sota l'advocació i patrocini de la Mare de Déu de Montserrat, com ho recorda el segell d'aquesta empresa apostólica, posada sota el patrocini de la Verge Bruna. Ens diu el mateix sant: «A fi de poder donar i vendre a la major barator possible, vaig pensar po­ sar una impremta religiosa sota la protecció de Ma Stma. de Montserrat, com a patrona que és de Catalunya.» (Auto. n. 329) Passats ja uns anys de fundada aquesta institució benemérita, el P. Claret, pocs dies abans del seu exili a Franca, escriu preocupat al bisbe Caixal, company de camí missioner i d'impremta. Li diu, amb motiu d'unes noves bases per establir un reglament definitiu de la Llibreria Religiosa: «La V. Santíssima de Montserrat és la Senyora i propietaria de la Llibreria Religiosa... La Junta representará l'autoritat de M. Stma., defensera la propietat que aquesta Senyora té a la Llibretia Religiosa i en totes les obres fará posar la seva marca com actualment porten els llibres que imprimeix, i mai no permetrá que cap impressor la suprimeixi.» Aquesta «marca» a la qual es refereix Claret, no és encara l'escut o segell de 1875, que tindrá uns aires del tot montserratins. És un escut senzill amb el perfil de la Muntanya tan sois, pero que feia conéixer Montserrat a tot el món de par­ la catalana i castellana d'aquell temps, amb els 20 milions de publicacions de la Llibreria Religiosa. Fou Claret, a més d'un bon devot pelegrí, un propagandista de Montserrat.

M artín de la ca p ita l. L'hospital ocupava l'espai que ara ocupa el «Teatro Monumental». El conjunt era molt gran i l'esglésía era del 1778. L'arquebisbe Claret hi passá a viure per estar més a prop deis seus estimats m alalts i exercir els seus ministeris sacerdotals i míssio n e rs a l'e s g lé s ía de Montserrat. En poc temps, aquesta església és la més concorreguda de Madrid í l'hospital, que tan sois po­ día acollir i atendre dos malalts, aviat en té vuitanta i atesos per una comu­ nitat de relígioses catala­ nes, les filie s de santa Joaquima de Vedruna, que Claret ha convidat a fer-se cárrec de la institució hospitalária. Són moltes les histories claretianes viscudes en aquest hospital i aquesta esglésía. Constata el cronista: «La fama del P. Claret se extendía por Madrid, y con ella la persecución y el odio.» El Patronatge de Claret sobre aquesta institució montserratina, dura fins a la revolta de 1868, que Tobliga a exíliar-se amb la reina a París. Pero també allá es pre­ ocupa encara de la seva «estimada església de Montserrat», alió que era un tros de la seva térra catalana, posada a Madrid. I allí va quedar instituida, com a record d'ell, tan montserratí, «la Reial Contraria de Ntra. Sra. de Montserrat».

b. Hospital i Església de Montserrat, a Madrid c. Montserrat i El Escorial No podem tampoc silenciar, ni que sígui passant fronteres, la relació de Claret amb l'esglésía i hospital de Madrid que s'honoraven amb el nom de nostra Sra. de Montserrat. L'amor a la verge Bruna li fa acceptar el cárrec del Patronatge sobre l'esglésía i reial hospital de Montserrat de la Corona d'Aragó a Madrid, tot i que li reportará més penes que satisfaccions. És nomenat, per reial decret de 23 de maig de l'any 1859. L'esglésía i hospital de Montserrat estaven situats a la plaqa d'Antón

Un altre cárrec del sant confessor de la Reina, a Madrid, fou el de President d'EI Escorial, el reial monestir edificat per Felip II, panteó reial í, segons escriu el ma­ teix Claret

(42)

(43)

«...una de les vuit meravelles del món.»

Escut o segell de la Llibreria Religiosa, dibuix del P. Claret



REFERÉNCIES CLARETIANES A MONTSERRAT

La situado de l'históric i artístic monument havia decaigut molt des que els monjos jerónims l'havien hagut d'abandonar for^osament amb la supressió d'ordes religiosos i congregacions. En una de les visites d'lsabel II, el 19 de setembre de 1858, davant les queixes que la gent li presenta, girant-se al seu confessor, li diu decidi­ da: «-Usted se encargará de esto». Superades algunes prevencions i dificultáis, el 5 d'agost de 1859 l'arquebisbe Claret és nomenat, per reial decret, President del reial monestir i les seves institucions. No podem aquí resumir els projectes de millora d'EI Escorial, ideats peí confes­ sor de la reina. Seria molt llarg. Pero sí que voldríem deixar constancia d'un detall símpátic que Miguen El Escorial i el nostre Montserrat. Una de les moltes millores que fa l'arquebisbe Claret, estrenat com a President, és crear una escolania de veus blanques, «como en Montserrat de Catalunya» per a una millor solemnitat del cuite. De moment són dotze tan sois els cantors de veu blanca, pero amb les millors condicions d'estudis oficiáis i de música. Més tard, arri­ baran a trenta. Quan hi va l'arquebisbe Claret a celebrar, li sembla trobar-se al seu estimat Montserrat de Catalunya. I aquí, a El Escorial, a comen^aments de 1861, com sentint-se monjo, escriu i pu­ blica un interessant llibre que ha arribat fins a nosaltres, «Arte de Canto Eclesiástico y Cantoral», amb un tiratge de 24.000 exemplars per tal que arribés a tots els eclesiástics d'Espanya, i així dignifiqués més el cuite litúrgic. El sant arquebisbe, des del seu exilí al monestir cistercenc de Fontfreda, on l'acolliran els monjos els darrers dies de la seva vida, i a on morirá, recordará més d'una vegada, i amb enyoranqa Montserrat, amb les seves muntanyes, el seu mo­ nestir, el seu santuari, la seva escolania i els seus monjos...

d. El P. Bernat Sala Recorda especialment el P. Bernat Sala, monjo benedictí, exclaustrat a la forga l'any 1835. Després d'un temps d'estada a Italia, repatriat el 1848 per raons polítiques, s'ha unit al grup deis missioners del P. Claret de Vic, el 30 de juliol de 1849, ais quinze dies de fundada la nova congregado missionera. El seu germá, P. Esteve Sala, cofundador, será el superior general quan Claret, ais pocs mesos, sigui no­ menat arquebisbe de Cuba. El P. Bernat, conviu amb el Is vint-i-sis anys amb una vida edificant, i és peí seu prestigi el formador i organitzador del grup missioner, grades ais seus coneixements extraordinaris en cíéncies eclesiástiques. Com a substituí del seu germá en el govern, quan mor el P. Esteve, ell el supleix i convoca en 1859 la primera Junta general deis missioners, o capítol, en el qual és elegit superior general el P. Josep Xifré. El 1875, normalitzada ja del tot la vida monástica a Montserrat, es reintegra a la vida contemplativa, ja que mai no havia renunciat a la seva condició de mon­ jo, i morí en el seu estimat Montserrat el 18 d'abril de 1885.

(44)

4. REFERENCIAS CLARETIANAS A MONTSERRAT a. La Librería Religiosa Son muchas las referencias de san Antonio M. Claret al santuario mariano de Cataluña. Recordemos en primer lugar que funda la Librería Religiosa, bajo la ad­ vocación de la Virgen de Montserrat, como lo recuerda el sello de esta empresa apostólica, puesta por su fundador bajo su patrocinio. Nos lo dice él mismo: «A fin de poder dar y vender lo más barato posible, pensé poner una Imprenta Religiosa bajo la protección de María Santísima de Montserrat, como patrona que es de Cataluña.» (Auto. n. 329) Pasados ya muchos años de la fundación de esa institución benemérita, el P. Claret, pocos días antes de su exilio francés, escribe preocupado al obispo Caixal, compa­ ñero de camino misionero y de imprenta. Le dice, con motivo de unas nuevas ba­ ses para establecer un reglamento definitivo de la Librería Religiosa: «La V. Santísima de Montserrat es la Señora y propietaria de la Librería Religiosa... La Junta representará la autoridad de M. Santísima, defenderá la propiedad que esta Señora tiene sobre la Librería Religiosa y en todas las obras hará poner su marca como llevan actualmente todos los libros que se imprimen, y nunca permitirá que ningún impresor la suprima.» (Carta 12 agosto, 1868) Esta «marca», a la cual se refiere Claret, no es todavía el escudo o sello de 1875, que tendrá un aíre totalmente de Montserrat. Es un sello muy simple con el perfil de la Montaña santa solamente, pero que dio a conocer Montserrat a todo el mun­ do de habla catalana y castellana de aquellos años, con los 20 millones de publica­ ciones realizadas por la Librería Religiosa. Claret, además de fervoroso peregrino, fue un entusiasta propagandista de Montserrat.

b. Hospital e Iglesia de Montserrat, en Madrid No podemos silenciar, aunque pasemos fronteras, la relación de Claret con la igle­ sia y hospital de Madrid que se honraban con el nombre y patronazgo de nuestra Sra. de Montserrat. Su amor a Ella, le hace aceptar el cargo del Patronazgo sobre la iglesia y real hospital de Montserrat de la Corona de Aragón en Madrid, aun cuan­ do eso le va a reportar muchos sufrimientos y pocas satisfacciones. El real decreto de su nombramiento es del 23 de mayo de 1859. Iglesia y hospital de Montserrat estaban situados en la plaza de Antón Martín de la capital. El hospital ocupaba el espacio que ahora ocupa el teatro Monumental.

(45)

Hospital de Montserrat a Madrid, ara desaparegut

El Patronazgo de Claret sobre esa institución, dura hasta la revolución de 1868, que le obliga a exiliarse a París con la familia real. Pero aún allí, en la capital fran­ cesa, se preocupa de su «querida iglesia de Montserrat», que era un pedazo de su tierra catalana, puesto en Madrid. Y allí quedó instalada, como recuerdo del san­ to arzobispo, la «Real Cofradía de Ntra. Sra. de Montserrat».

c. Montserrat y El Escorial

Y ambos edificios formaban un amplio complejo. El templo era del 1778. El arzobispo, confesor de la reina, pasó a vivir en un sencillo piso de este edifi­ cio del Patronato, para estar más cerca de sus enfermos y ejercer sus ministerios sa­ cerdotales en la iglesia de Montserrat. En poco tiempo este templo es el más con­ currido de la Corte, y el hospital, que tan sólo podía acoger y atender a dos enfermos, pronto llega a coger hasta ochenta, bien atendidos por una comunidad de religio­ sas catalanas, las hijas de santa Joaquina de Vedruna, a quienes Claret ha invitado a hacerse cargo de la institución hospitalaria. Son muchas las historias y anécdotas, vividas por el santo arzobispo en ese hos­ pital y en esa iglesia. El cronista constata: «La fama del P. Claret se extendía por Madrid, y con ella la persecución y el odio.»

(46)

Otro cargo del arzobispo Claret en Madrid, fue el de Presidente de El Escorial, el real monasterio, edificado por Felipe II, panteón real y, según escribe el mismo Claret, «una de las ocho maravillas del mundo». La situación del histórico y artístico monumento era lamentable, desde que los monjes jerónimos lo habían tenido que abandonar con la supresión de órdenes y congregaciones religiosas en la forzosa exclaustración. En una de las visitas de la reina Isabel II, el 19 de septiembre de 1858, ante las quejas del pueblo por el esta­ do del edificio, se gira hacia su confesor presente y le dice decidida y sin titubeos: «-Usted se encargará de eso». Superadas algunas prevenciones y dificultades, el 5 de agosto de 1859 el arzobispo confesor es nombrado, por real decreto, Presidente del real monasterio y sus instituciones. Desborda nuestro espacio enumerar todo cuanto hizo Claret por El Escorial. Pero queremos dejar constancia de un detalle simpático que unen Montserrat y El Escorial. Una de las muchas mejoras que hace el arzobispo confesor, apenas estre­ nado como Presidente, es crear una escolanía «como en Montserrat de Cataluña», para una mayor solemnidad del culto. De momento son doce tan solo los cantores de voz blanca, pero con unas condiciones inmejorables para los estudios genera­ les y de música, como en Montserrat de Cataluña. Más tarde, llegarán a ser trein­ ta los jóvenes cantores. Cuando el arzobispo Claret celebra en esa iglesia de El Escorial, le parece encontrarse en su tan querido santuario mariano catalán. Y aquí, en El Escorial, a principios de 1861, el arzobispo Claret, sintiéndose como un monje jerónimo, escribe y publica un interesante libro, «Arte de Canto Eclesiástico y Cantoral» que ha llegado hasta nosotros y del cual se repartieron 24.000 ejem­ plares, para que llegara a todos los eclesiásticos, y dignificar así el culto. El santo arzobispo, desde su exilio en el monasterio de Fontfroide, donde le aco­ gen en sus últimos días los monjes cistercienses, recordará más de una vez, y con nostalgia, Montserrat, con su monasterio, su santuario y sus monjes...

d. El P. Bernardo Sala Recuerda muy especialmente al P. Bernardo Sala, monje benedictino, exclaus­ trado a la fuerza en 1835. Después de una estancia en Italia, repatriado en 1848 por razones políticas, se ha unido al grupo de los misioneros de Claret en Vic, el 30 de julio de 1849, diez días después de la fundación de la nueva congregación. Su her-

(47)

4. RÉFÉRENCES CLARÉTAINES Á MONTSERRAT

Escut de /'hospital de Montserrat a Madrid

mano, el P. Esteban Sala, confundador, será el segundo superior general cuando Claret, a los pocos meses sea consagrado arzobispo de Santiago de Cuba. El P. Bernardo convive con los misioneros de Vic veinticinco años, con una vida muy edificante y con un excelente prestigio como formador y organizador del gru­ po misionero, gracias a sus conocimientos extraordinarios en ciencias eclesiásticas y a su experiencia de vida religiosa. Como substituto de su hermano Esteban, le su­ ple y convoca en 1859 la primera Junta general de los misioneros, o capítulo, en el cual es elegido general el P. José Xifré. En 1875, normalizada ya del todo la vida monástica en Montserrat, se reinte­ gró el P. Bernardo a la vida contemplativa benedictina, pues nunca había renun­ ciado a su condición de monje. Muere en su querido Montserrat el 18 de abril de 1885.

Montserrat á tout le monde de langue catalane et castillane de ce temps-lá avec les 20 míllions de publications de la Librairie Religieuse... C lare t fu t, ou tre un bon dévot p é le rin , un p ro p a g a n d iste de Montserrat. Avec raison, done, saint Antoine M. Claret occupe un lieu distingué dans l'en se m b le h isto riq u e de Montserrat, avec son image au cloitre principal de la basilíque. La sculpture en pierre est l'oeuvre de Rafael Solanic. Elle fut bénite solennellement en 1954, á l'occasion de la canonísation de notre saint.

a. La Librairie Religieuse b. Hópital et Église de Montserrat, á Madrid

Les références de notre saint archevéque avec les Sanctuaire marial sont nombreuses. Et tout d'abord, nous devons nous rappeler de la Librairie religieuse, fon­ dée par Claret sous le titre et patronat de N. D. de Montserrat, comme le rappelle le sceau de cette entreprise apostolique, mise sous le patronat de la Vierge Bruñe. Le méme saint nous d it : «Á fin d'offrir et vendre au plus bas prix possible, j'a i pensé mettre sur pied une imprimerie religieuse sous la protection de la Trés Sainte Vierge de Montserrat, en tant que patronne qu'elle est de Catalogne » (Aut. N. 329). Aprés déjá quelques années de fondation de cette institution méritante, le P. Claret, quelques jours avant son exile á France, écrit, préoccupé, á l'évéque Caixal, compagnon de route missionnaire et d'imprimerie. II lui dit, á l'occasion des nouvelles bases pour établir un réglement définitif de la Librairie Religieuse : « La Trés Sainte Vierge de Montserrat est la Patronne de la Librairie reli­ gieuse... La junte va représenter l'autorité de la Trés Sainte Vierge, elle défendra la propriété que cette Dame a de la Librairie Religieuse et dans toutes les ouvrages on va y mettre sa marque telle que présentement portent les livres qu'elle imprime, et jamais elle ne permettra pas qu'aucun imprimeur la supprime ».

Nous ne pouvons pas, non plus, passer sous silence, méme en franchissant des frontiéres, le rapport de Claret avec l'église et hópital de Madrid qui s'honoraient sous le titre de Notre D. de Montserrat. L'amour á la vierge Bruñe lui fait accepter la charge du Patronage sur l'église et royal hópital de Montserrat de la Couronne d'Aragon á Madrid, méme si cela va lui rapporter plus de peines que des satisfactions. II est nommé, par royal décret le 23 mai, 1859. L'église et hópital de Montserrat étaient situés á la place de Antón Marti de la capitale. L'hópital occupait l'espace qu'aujourd'hui occupe le « Teatro Monumental ». L'ensemble était trés grand et l'église datait de 1778. L'archevéque Claret en fit sa résidence afin d'étre plus prés de ses chers malades et exercer ses ministéres sacerdotaux et missionnaires á l'église de Montserrat. En peu de temps, cette église est la plus fréquentée de Madrid et l'hópital que seulement pouvait accueillir et offrir ses services á deux malades, bientót il y en a quatre vingt et soignés par une communauté de religieuses catalanes, les filies de sainte Joaquima de Vedruna, invitées par Claret á prendre en charge cette institution hospitaliére. Les histoires clarétaines vécues dans cet hópital et cette église sont nombreuses. Le chroniqueur constate : La renommé du P. Claret s'étendait partout dans Madrid et avec elle la persécution et la haine ».

Cette « marque » á laquelle fait référence Claret, n'est pas encore l'écusson ou sceau de 1875, qu'il aura des airs tout a fait rappelant Montserrat. C'est un écusson simple avec le profil de la Montagne seulement, mais qu'il fait connaítre

Le Patronage de Claret sur cette institution de Montserrat a duré jusqu'á la fin de la révolution, laquelle l'obligea á s'exiler avec la reine á París. Mais la il se pré-

(48)

(49)

occupe encore de sa « chére église de Montserrat », ce qui était un morceau de sa terre catalane, mis á Madrid. Et la sera institué, en tant que souvenir du saint, si a¡mant de Montserrat, « la Royale Confrérie de N. D. de Montserrat ».

c. Montserrat et l'Escurial

Une autre charge du saint confesseur de la Reine, á Madrid, fut celle de Président de l'Escurial, le royal monastére édifié par Philippe II, panthéon royal, et d'aprés ce que le saint écrit lui-méme « ...une des huit merveilles du monde ». La situation de Thistorique et artistique monument s'était beaucoup dégradée depuis que les moines hiéronymites avaient dü Tabandonner de forcé avec la suppression des ordres religieuses et des congrégations. Lors d'une des visites d'lsabelle II, le 19 septembre, 1858, á cause des plaintes des gens, se tournant vers son con­ fesseur, lui dit toute décidée: « Vous, vous allez vous charger de tout <;a ». Surmontées certaines préventions et difficultés, le 5 aoüt, 1859 l'archevéque Claret, est nom­ iné, par royal décret, Président du royal monastére et ses institutions. Ici nous ne pouvons pas résumer les projets pour améliorer l'Escurial, pensés par le confesseur de la reine. Ca serait trop long. Mais nous voudrions quand méme signaler un détail sympathique qui relient l'Escurial et notre Montserrat. Une des nombreuses améliorations faites par l'archevéque Claret, récemment nommé Président, est celle de créer une manécanterie de voix blanches, « comme á Montserrat de Catalogne », pour améliorer la solennité du cuite. Pour le moment ¡Is ne sont que 12 chanteurs á la voix blanche, mais avec les meilleures conditions d'études officiels et de musique. Plus tard ils arriveront á trente. Lorsque Claret s'y rend pour célébrer, il croit se trouver chez son bien-aimé Montserrat de Catalogne. Et, ici, á l'Escurial, au début, 1861, se sentant comme un moine, écrit et publie un livre intéressant lequel est parvenú jusqu'á nous. « Arte de Canto Edesiatico y Cantoral » (Art du Chant Ecclésiastique et Recueil de Chants), avec un tirage de 24.000 exemplaires afin qu'ils parviennent á tous les ecclésiastiques d'Espagne et ainsi dignifier encore plus le cuite liturgique. Le saint archevéque, depuis son exile au monastére des cisterciens de Fontfroide, oú les moines vont Taccueillir les derniers jours de sa vie, et oú il y mourra, il va se souvenir plus d'une fois, tout en s'ennuyant, de Montserrat, avec ses montagnes, son monastére, son sanctuaire, sa manécanterie et ses moines...

d. Le P. Bernat Sala

II se souvient, surtout, du P. Bernat Sala, moine bénédictin, sécularisé de forcé en 1835. Aprés un temps de séjour en Italie, rapatrié en 1848 par des raisons poli-

(50)

tiques, il s'est joint á Téquipe des missionnaires du P. Claret de Vic, le 30 juillet, 1849, quinze jours aprés la fondation de la nouvelle congrégation missionnaire. Son frére, le P. Esteve Sala, cofondateur, va devenir le supérieur général au moment oíi Claret, peu des mois aprés, est nommé archevéque de Cuba. Le P. Bernat, vit avec eux pendant vingt six ans une vie édifiante, et il est par son prestige le formateur et Torganisateur du groupe missionnaire, gráce á ses connaissances extraordinaires en sciences ecclésiastiques. En tant que substituí de son frére au gouvernement, au moment de la mort du P. Esteve, il le remplace et convoque en 1859 la premiére Junte générale des missionnaires, ou chapitre, au cours duquel est élu supérieur général le P. Josep Xifré. En 1875, régularisé, déjá, tout a fait la vie monastique á Montserrat, il réintégre la vie contemplative, puisqu'il n'avait jamais renoncé á sa condition de moine, et il est mort dans son cher Montserrat le 18 avril, 1885.

a. The Religious Bookstore There are many references of St. Anthony Mary Claret with the Marian sanctuary of Catalonia. Let us remember in the first place that he founded the Religious Bookstore, under the tutelage of the Virgin of Montserrat, as attested in the stamp of this apostolic company: «To be able to give and to sell the cheapest thing posslble, I planned to put a Religious Printing press under the protection o f Mary most holy o f Montserrat, as patroness o f Catalonia.» (Auto. 329) Years after the foundation of that meritorious institution, Fr. Claret, few days before his exile in France he wrote to Caixal, his friend and missionary partner. He told him to establish a definitive regulation of the Religious Bookstore. «The Holy Virgin o f Montserrat is the owner o f the Religious Bookstore... The board members will represent the authority o f Mary Our lady and will defend the property o f our Lady's Religious Bookstore and in all the works it shall bear her mark and will never allow any printer to suppresses it.» (Letter August 12, 1868) This «mark», to which Claret refers, is not the shield or stamp of 1875, distinctly of Montserrat as characteristic of the Bookstore. It is a very simple stamp with the profile of sacred Mountain that made Montserrat known to everybody of Catalan and Castilian language in those years, with over 20 million publications realized by the Religious Bookstore. Claret, besides being a fervent pilgrim, was an enthusiast

(51)

of Montserrat. Henee Saint Anthony Mary Claret occupies a distinguished place in the historical group of Montserrat, with its image in the main cloister of the basí­ lica. The sculpture in stone is work of Raffle Solana. And ¡t was blessed solemnly in 1954, on the occasion of his canonizaron.

b. Hospital and Church of Montserrat, in Madrid We cannot discount the relationship of Claret with the church and hospital of Madrid honored under the patronage of our Lady of Montserrat. His love to her, made him to accept the position of Protector of the church and hospital of Montserrat under the Crown of Aragón in Madrid, even if that entailed many sufferings. The ordinance of his appointment was May 23 1859. Church and hospital of Montserrat were located in the plaza of Antón Martin of the capital. The hospital occupied the space that now occupies the Monumental Theater. And both buíldíngs formed a wide complex. The temple was of 1778. The archbishop, the queen's confessor, passed to live in a simple fíat of this building, to be nearer to síck persons and to exercise his priestly ministries in the church of Montserrat. In líttle time, this temple became so crowded and the hos­ pital who once could only welcome and take care two síck persons, soon were able to attend up to eighty, and attended by nuns daughters of Joaquina of Vedruna, invíted by Claret to take charge of the hospital institution. There are many the stories and anecdotes, lived by the archbishop in that hos­ pital and in that church. The chronicler attests: «The fame o f Fr. Claret extended throughout Madrid and with it the persecution and hate.» Claret was protector of the institution until the revolution of 1868; he was forced to exile in Paris with the royal family. But even there, in the French capital, he worried about his «dear church of Montserrat» that was a piece of his Catalan land situated in Madrid. And there it was installed, like a memory of the Archbishop the «Real Brotherhood of Our Lady of Montserrat».

c. Montserrat and Escorial Another task of archbishop Claret in Madrid was the Presidency of Escorial, the real monastery, built by Felipe II, royal vault and as Claret himself wrote «one of the eight marvels of the world». The situation of the historical and artistic monument was lamentable, since the monks (jerónimos) had to abandon it during the suppression of orders and religious congregations in the mandatory exclaustration. In one of the queen's visits, Elizabeth II, September 19, 1858 before the complaints of the people regarding the condi-

(52)

tion of the building, turned to Claret and told him without hesitations: «-You wil take charge of that». Having surpassed some difficulties, on August 5,1859 the arch­ bishop was named, by royal real ordinance, President of the real monastery and hi; institutions. We may never have enough time and space to enumerate what Claret did for Escorial. However, we have to leave clear a single detail that unites Montserral and Escorial. One of the many things that the archbishop did as President was te create a choir like in Montserrat of Catalonia, toward greater solemnity of the cult. At first there were only twelve singers but with some unbeatable condition; for the general studies of music, like in Montserrat. Later, they will end up being thirty young singers. When the archbishop Claret took place the church of Escorial, he felt as if he were in so dear sanctuary of Catalonia. And here, in Escorial, at the beginning of 1861, the archbishop Claret, feeling as a monk wrote and it published an interesting book, «Art of Ecclesiastical Song and Choir book» that it has arrived until us reaching 24.000 copies distributed te all clergymen in order to put solemnity to liturgical cult. The sacred archbishop, from their exile in the monastery of Fontfroide, where they welcome him/her in their last days the Cistercian monks, he/she will remember more than once, and with nostalgia, Montserrat, with their monastery, their sanc­ tuary and their monks...

d. Fr. Bernardo Sala

He remembers very especially Fr. Bernardo Sala, Benedictine monk, exclaustratec by forcé in 1835. After a stay in Italy, repatriated in 1848 for political reasons, he joined the group of missionaries of Claret in Vic, July 30, 1849, ten days after the foundation of the new congrégation. His brother, Fr. Esteban Sala, cofounder will be the second general superior when Claret, few months consecrated as archbishop o1 Santiago of Cuba. Fr. Bernardo lived with the missionaries of Vic twenty-five years, with a very edifying life and with an excellent prestige as a format or y organizer of the missionary group, thanks to his extraordinary knowledge in ecclesiastical sciences and to his experience of religious life. As substitute to his brother Esteban, replaces him and summoned in 1859 the first general Meeting of missionaries, or chapter, in which Fr. Josep Xifré was chosen general. In 1875, completely normalized the monastic life in Montserrat, Fr. Bernardo wa; reinstated to the contemplative Benedictine life, because he had never given up hi< condition as a monk. He died in Montserrat April 18, 1885.

(53)

5

LA IMATGE DE CLARET A MONTSERRAT

Amb tot el que hem dit, ja es veu que está més que justificada la presencia de sant Antoni M. Claret en un lloc preferent del santuari de Montserrat. Trobem la seva imatge a l'atri d'accés a la basílica, anomenat de Tabat Argerich, i envoltada deis esgrafiats amb dissenys de Josep Obiols i del P. Benet Martínez. L'escultura en pedra és obra de Rafael Solanic. Fou inaugurada i beneída la imatge peí cardenal Benjamín de Arriba y Castro, com arquebisbe metropolitá. Era el dia 16 de maig del 1954, després d'una inten­ sa campanya d'homenatges al nostre sant per tot Catalunya, amb motiu de la seva canonització. Figura també el nostre sant a les píntures de gran interés artístic, del cambril o capella de la Mare de Déu. Són de Joan Llimona. I, si bé s'han enfosquit una mica, podem distingir molt bé la figura del sant arquebisbe Claret, entre Testament eclesiástic que avanza per la dreta.

5. LA IMAGEN DE CLARET EN MONTSERRAT Con todo lo referido, ya vemos que está muy justificada la presencia de san Antonio M. Claret en lugar preferente del santuario de Montserrat. Hallamos su ima­ gen en el atrio de acceso a la basílica, llamado del abad Argerich, y rodeada de esgrafiados realizados con diseños de Josep Obiols y del P. Benet Martínez. La escul­ tura en piedra es obra de Rafael Solanic. Fue inaugurada y bendecida por el cardenal Benjamín de Arriba y Castro, como arzobispo metropolitano. Era el día 16 de mayo de 1954, después de una intensa campaña de homenajes a nuestro santo por toda Cataluña, con motivo de su ca­ nonización. Figura también nuestro santo en las pinturas de gran interés artístico del cama­ rín o capilla de la Virgen, detrás del trono. Son obra de Joan Llimona, y, si bien se han oscurecido algo, podemos distinguir la figura del santo arzobispo Claret, en el estamento eclesiástico que avanza por la derecha.

(54)

(55)

El P. Claret, a la pintura del cambril

After all that has been said, we can see that the presence of St. Anthony M. Clare in a place of honour in the Sanctuary of Montserrat is fully justified. We find his statue in the atrium leading to the basílica, named of the abbo Argerich, and surrounded by sgraffitos sketched by Josep Obiols and Fr Bene Martínez. The stone sculpture is the work of Rafael Solanic. It was inauguratec and solemnly blessed by Cardinal Benjamín de Arriba y Castro, as metropolitar archbishop and enthusiastic devout of our saint. That was on the 16,hof May 1954 and had been proceeded by a very intense campaign of homages all over Catalonia following his canonizaron. Our saint can be seen as well in the valuable paintings on the vault of the lit tle Lady Chapel behind her throne. They were made by Joan Llimona and, alt hough a little darkened, we can still spot Claret's figure, wearing Episcopal garments among the clergy on the left side of the onlooker.

5. L'IMAGE DE CLARET Á MONTSERRA Pour tout ce que nous venons de dire, on voit bien qu'il est plus que justifiée la présence de saint Antoine M. Claret dans un lieu préférentiel au sanctuaire de Montserrat. Nous trouvons Timage au parvis d'accés á la basilique, nommé de l'abbé Argerich, et entourée des sgraffites avec des dessins de Josep Obiols et du P. Benet Martínez. La sculpture en pierre est Toeuvre de Rafael Solanic. L'image a été inaugurée et bénite par le cardinal Benjamín de Arriba y Castro, en tant qu'archevéque métropolitain. C'était le 16 maí, 1954, aprés une intense campagne d'hommages á notre saint partout en Catalogne á Toccasion de sa canonisation. Notre saint figure aussi au milieu des peintures de grand intérét artistique, de la niche ou chapelle de la Vierge. Elles sont Toeuvre de Joan Llimona. Et méme, sí elles ont un peu noircies, on peut distinguer trés bien la figure du saint archevé­ que Claret, parmi le cortége ecclésiastique quí avance par la droite.

(56)

(57)

LA SANTA COVA

El pelegrí claretiá hauria de baixar fins a la santa Cova, com Claret

6

El pelegrí claretiá, per poc que pugui, en la seva estada a Mont­ serrat, hauria de baixar fins a la san­ ta Cova, fent el camí del Rosari mo­ num ental, ja que el nostre sant recomanava tant aquesta pregária mariana. A l'oficina d'informació es pot recollir el full corresponent per anar-hi. L'arquebisbe Claret, bon cami­ nador, va fer aquest camí acompanyant la reina Isabel II el 30 de setem b re de 1860, si bé e lla era portada a estones en cadira gestato­ ria. Ja estava restaurada la capella de la santa Cova, després de la profana­ do deis francesos. El Rosari del camí forma el conjunt arquitectóníc monumental, més important del modernisme catalá, a l'aire lliure. No hi era encara, dones, durant la visita de la comiti­ va reial. La capella, abracada a la munta­ nya, és obra de fináis del s. xvn i primers del xvm. És el lloc on, segons la tradició, es trobá la santa imatge.

El claretiano peregrino, por poco que pueda, durante su estancia en Montserrat, ha de descender hasta la santa Cueva, siguiendo el camino del Rosario monumen­ tal, ya que nuestro santo recomendaba tanto esa devoción mariana. En la oficina de información se puede recoger la necesaria orientación para el itinerario a seguir. El arzobispo Claret, buen andariego, hizo ese camino acompañando a la reina y su cortejo el 30 de septiembre de 1860, si bien a la real señora la llevaban a ra­

tos en silla gestatoria. En aquel entonces, ya estaba restaurada la capilla de la san ta Cueva, después déla profanación de las tropas francesas. El Rosario con sus misterios a lo largo del camino, forma el conjunto arquitec tónico monumental más importante del modernismo catalán, al aire libre. No es taba todavía en tiempos de Claret y la visita real. La capilla, abrazada a la misma roca de la montaña, es obra de finales del sigli xvn y principios del xvm. Es aquí donde, según la tradición, se halló la santa imagen

(58)

(59)

A má dreta es veu la santa Cova, abracada a la muntanya

6. THE SACRED CAVE

The Claretian pilgrim, must, during his stay in Montserrat descend to the Hol\ Cave, following the monumental Rosary path as earnestly recommended by Fr Claret. In the information one can pick up the necessary orientation for the itine rary. The archbishop Claret, made that path accompanying the queen and his cour September 30, 1860. In that time, the chapel of the sacred Cave was already resto red, after the profanation of the French troops. The Rosary with her mysteries throughout the road forms the most importan architectural monument of Catalan modernism. It was not there in times of Clare and the royal visit. The chapel, hugged to the same rock of the mountain, is a work during the lat ter part of XVII and initial part of the XVIII century. It is here where, according te tradition, wasfound the sacred image. A fire in 1994affected the chapel of the Cav( that was closed up to 1997; it was reopened to many pilgrims of Santa Maria o Montserrat.

6. LA SAINTE GROTTE Le pélerin clarétain, lors de son séjour á Montserrat, et, si le temps lui permet, devrait descendre jusqu'á la sainte Grotte, prenant le chemin du Rosaire monumen­ tal, puisque notre saint recommandait si vivement cette priére mariale. Au bureau d'information on peut se procurer le feuillet approprié pour s'y rendre. L'arch e véq u e C la re t, bon m archeur, a ré alisé ce chem in au m om ent d'accompagner la reine Isabel le II le 30 septembre, 1860, méme si elle était portée, par moments, en chaise gestatoire. La chapelle de la sainte Grotte était déjá restaurée, aprés la profanation des franqais. Le Rosaire du chemin forme l'ensemble architectonique monumental le plus important du modernisme catalan, en plein air. II n'y était, done, pas lors de la vi­ site du cortége royal. La chapelle, attachée á la montagne, est l'oeuvre de la fin du XVIIéme siécle et premiers du XVIII. C'est l'endroit, oü, selon la tradition, on trouva la sainte image. Un incendie en 1994 abíma beaucoup l'édifice de la Grotte laquelle resta fermée jusqu'en 1997, nouvellement ouverte á la visite des nombreux pélerins de Sainte Marie.

(60)

(61)

ÍNDEX DELS LLOCS 1. 2. 3. 4. 5. 6.

MONTSERRAT, AVUI MONTSERRAT, AL SEGLE XIX EL PELEGRÍ ANTON CLARET REFERÉNCIES CLARETIANES A MONTSERRAT LA IMATGE DE CLARET A MONTSERRAT LA SANTA COVA

ÍNDICE DE LOS LUGARES 1. 2. 3. 4. 5. 6.

MONTSERRAT, HOY MONTSERRAT EN EL SIGLO XIX SAN ANTONIO M. CLARET, PEREGRINO REFERENCIAS CLARETIANAS A MONTSERRAT LA IMAGEN DE CLARET EN MONTSERRAT LA SANTA CUEVA

INDEX DES LIEUX 1. 2. 3. 4. 5. 6.

MONTSERRAT AUJOURD'HUI MONTSERRAT, AU XIX SIÉCLE LE PÉLERIN ANTOINE CLARET RÉFÉRENCES CLARÉTAINES Á MONTSERRAT L'IMAGE DE CLARET Á MONTSERRAT LA SAINTE GROTTE

INDEX OF PLACES 1. 2. 3. 4. 5. 6.

MONTSERRAT, TODAY MONTSERRAT, IN THE XIX CENTURY SAINT ANTHONY MARY CLARET, PILGRIM CLARETIAN REFERENCES TO MONTSERRAT CLARET'S STATUE IN MONTSERRAT THE SACRED CAVE

(63)

avw Xh & c 0^. íN5V C *, L v\M* v \C S v "v\t^ , ' ( ") J\>^»»\*Jv« o^.'S iJv\^e.»\o I^M vwía^» &*\a.

'w V .u ÍA Q

A^VtXCVCW..

«Cuadro pintado al óleo por D. Enrique Serra y regalado al Vaticano en recuerdo de la Coronación»

Guia claretiana de Montserrat.pdf

There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. Guia claretiana ...

5MB Sizes 4 Downloads 306 Views

Recommend Documents

GUIA-DE-REFERENCIA-VANCOUVER universidad de SAN ...
GUIA-DE-REFERENCIA-VANCOUVER universidad de SAN MARCOS DE GUATEMALA.pdf. GUIA-DE-REFERENCIA-VANCOUVER universidad de SAN ...

GUIA-DE-REFERENCIA-VANCOUVER universidad de SAN ...
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. Main menu.

Guia de Honorario de Individual.pdf
Asked before SOTU address. Favor Oppose. Immigration 61% 39%. Jobs and the. economy 77% 23%. Handling North. Korea 61% 39%. Infrastructure, roads,. and bridges 80% 20%. 3. Whoops! There was a problem loading this page. Retrying... Guia de Honorario d

Guia de configuracion de Webmin.pdf
Guia de configuracion de Webmin.pdf. Guia de configuracion de Webmin.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying Guia de configuracion ...

Guia de Consulta.pdf
28 - CID Principal. |___|___|___|___|___|. 25 -Tipo de Doença. |___| A-Aguda C-Crônica. 26 -Tempo de Doença. |___|___| - |__| A-Anos M-Meses D-Dias. 27 - Indicação de Acidente. |___| 0 - Acidente ou doença relacionado ao trabalho 1 - Trânsito

Guia de Consulta.pdf
6 - Validade da Carteira. |___|___| / |___|___| / |___|___|. 11 - Código CNES. 24 - Código CBO S. 12-T.L 13-14-15 - Logradouro - Número - Complemento 16 - Município 17 - UF 18 - Código IBGE 19 - CEP. Dados do Atendimento / Procedimento Realizado

Guia de Referencia Tapas Stemco.pdf
359-6032 #8 Torx Screw 18-23 in/lbs. 359-5984 3/8” Mag Plug 5-9 ft/lbs. 359-5985 3/8” Pipe Plug 5-9 ft/lbs. HUB CAP MOUNTING BOLTS. 1/4” 8-12 ft/lbs 5/8” ...

GUIA DE PRÁCTICAS_V16_17.pdf
Page 1 of 10. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Derecho. Vicedecanato de Prácticas Externas. 1. INFORMACIÓN GENERAL. 1. NORMATIVA.

Guia de Marcha y Vivac.pdf
Page 3 of 25. Guia de Marcha y Vivac.pdf. Guia de Marcha y Vivac.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying Guia de Marcha y Vivac.pdf.

guia-de-museus-do-alentejo-portugues-12478241604ed8fc84c48ff ...
guia-de-museus-do-alentejo-portugues-12478241604ed8fc84c48ff.pdf. guia-de-museus-do-alentejo-portugues-12478241604ed8fc84c48ff.pdf. Open. Extract.

Guia de Infanteria Warband.pdf
Page 2 of 42. Contenido de la Guía. Introducción. Controles. Atacando, lo Básico. - Direcciones de Ataque. - Tipos de Ataque. Bloqueando, lo Básico. - Direcciones de Bloqueo. - Chamber. Variantes de Ataque. Administrando el Inventario. Tirando y

Guia de Leishmaniasis 2015.pdf
Page 1 of 68. GUÍA PARA EL ABORDAJE INTEGRAL. DE LA LEISHMANIASIS EN PANAMÁ, 2015. Page 1 of 68. Page 2 of 68. GUÍA PARA EL ABORDAJE ...

Guia de la aromaterapia_WEB.pdf
S Éditions, por acuerdo con IMC Ag. Lit., España. (Reservados los derechos). © 2016 ... Page 3 of 27. Main menu. Displaying Guia de la aromaterapia_WEB.pdf.

UTE - GUIA TRABAJO DE TITULACIÓN ESPECIAL_ACTUALIZADO.pdf
importancia del tema que se aborda con una lógica de lo general a lo particular, o. sea debe resumir la manifestación del objeto en un contexto universal y llevarlo al. contexto en que se circunscribe la unidad de análisis. El mismo integra: La de

Guia practica de las runas.pdf
DE LAS RUNAS. Sus usos en la magia. y la adivinación. Guia practica de las runas.indd 3 30/06/16 11:48. Whoops! There was a problem loading this page.

Guia de Peces de Rio Negro webfin.pdf
Whoops! There was a problem loading more pages. Whoops! There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps.

86584456-guia-de-ejercicios-de-nomenclatura-en-quimica-organica ...
There was a problem previewing this document. Retrying... Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. 86584456-guia-de-ejercicios-de-nomenclatura-en-quimica-organica.pdf. 86584456-guia-de-ejercicios-de-nomencla

GUIA DE CONSTRUCAO RURAL.pdf
(engenheiro agrícola ou civil, arquiteto, agrônomo ou técnico em edificações). Procure a Prefeitura do seu município, o CREA da sua região, o escritório de.

Guia de Leishmaniasis 2015.pdf
Download. Connect more apps... Try one of the apps below to open or edit this item. Guia de Leishmaniasis 2015.pdf. Guia de Leishmaniasis 2015.pdf. Open.

Guia de participacion RNSC.pdf
Convenio Resnatur - Asociación Ambiente y Sociedad. Autores: Astrid Milena Bernal Rubio - Asociación Ambiente y Sociedad. Natalia Gómez Peña - Asociación Ambiente y Sociedad. María Elfi Chaves - Resnatur. Marcela Santamaría - Resnatur. Jorge Iván Oro

Guia de utilizacion DB-HR.pdf
archivo de cambios de la página web del CTE. Page 3 of 417. Guia de utilizacion DB-HR.pdf. Guia de utilizacion DB-HR.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In.

Guia de Vigilancia Virus Zika.pdf
Guia de Vigilancia Virus Zika.pdf. Guia de Vigilancia Virus Zika.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying Guia de Vigilancia Virus Zika.pdf.