Hylas i les Nimfes

Mariona Jubany Riera Institut Joan Coromines, 1r de Batxillerat

Fitxa tècnica Títol: “Hylas and the Nymphs” Autor: John William Waterhouse ( 1849-1917) Data: 1896 País: Anglaterra Moviment artístic: Romanticisme – Prerafaelisme Tècnica: Oli Suport: Llenç Dimensions: 38x64 cm Tema: Mitològic Localització: Manchester City Art Gallery (Anglaterra)

John William Waterhouse William Waterhouse va néixer a Roma el 1849, fill de dos pintors. Als sis anys, ell i la seva família s’instal·laren a a Londres. De ben petit va començar a copiar pintures que observava al National Gallery de Londres i també va rebre una breu educació pictòrica per part del seu pare. El 1871 va ingressar a la Royal Academy of Art de Londres a on al principi va estudiar escultura però més endavant es decantà per la pintura. A l’edat de 28 anys viatja per l’estranger durant dos anys, mostrant especial predilecció per Itàlia. A partir del 1880 va començar a exhibir les seves obres de forma anual a la Royal Academy i és escollit soci i acadèmic d’aquesta. La seva obra va ser molt reconeguda durant aquesta època. El 1833 va contraure matrimoni amb Esther Kenworthy. Va morir el 1917 a Londres.

La obra de J.W.Waterhouse És difícil de classificar la seva obra dins un moviment artístic concret, doncs mostra característiques romàntiques però també prerafaelites. La seva obra, la majoria realitzada amb la tècnica de l’oli, inclou escenes realistes dins un escenari natural. Les protagonistes de les seves composicions són, en gairebé tots els casos ,dones d’una extrema bellesa. Va aconseguir crear un model de bellesa femenina personal i distintiu. Tenint en compte aquest ús reiterat de la figura femenina, se’l pot incloure dins el moviment prerafaelita. “Lady of Shalott” (1888) és considerat el quadre que més característiques mostra d’aquest estil. Encara que Waterhouse va utilitzar els temes més recurrents en el prerafaelitisme, no en va adoptar la tècnica. En aquest sentit, molts crítics el classifiquen com a romanticista o prerafaelista tardà. El seu estil pictòric es va mantenir gairebé intacte durant tota la seva carrera, tot hi així podem apreciar certa evolució entre la seva primera pintura (“Sleep and his half-brother dead”) i l’ultima (“Tristan and Isolda”). La temàtica, però, si que va patir una evolució: primer es decantà per la temàtica clàssica, a partir del 1880 inicià una etapa d’influència literària (especialment de les mitologies romana i grega) i, finalment, al 1900 mostra una influència del Impressionisme.

Sleep and his half-brother dead, 1874

Lady of Shalott, 1888

Tristan and Isolda, 1916

Context artístic: Romanticisme

• •

• • • • • • •

El Romanticisme va sorgir al segle XIX a tot Europa. Era un moviment artístic, filosòfic i cultural que buscava l’exaltació del “jo” per sobre de totes les coses. Era, en aquest sentit, una actitud vital a més d’artística. D’altre banda, s’oposava al caràcter harmònic i normatiu del neoclassicisme. Les principals característiques del moviment romàntic dins la pintura són: L'objectiu principal no és aconseguir la bellesa sinó la expressió dels sentiments que, normalment, es mostra reflectit en el paisatge. Predomina la subjectivitat per sobre de tot. Es busca la llibertat individual. Exploració de nous camps temàtics: exotisme oriental, món medieval, exaltació nacionalista, la bogeria, el suïcidi.... El color predomina per sobre de la línia per tal de potenciar-ne l’expressivitat. És utilitzat de forma subjectiva. La llum és un element molt important que s’utilitza per accentuar els cromatismes i, alhora, aportar-hi dramatisme i teatralitat. La pinzellada és viva, plena d’expressivitat. S’utilitzen diverses tècniques: oli, aquarel·la, gravats... La textura adquireix valor. Apareixen les superfícies rugoses. La composició tendeix a ser dinàmica, amb abundància de línies corbes i gestos dramàtics.

Context artístic : Prerafaelitisme

1) 2) 3) 4)

El 1848 es va reunir a Londres un grup de pintors, crítics i poetes amb la intenció de renovar el panorama artístic anglès. Va ser el naixement de la Pre Raphaelite Broterhood (Germandat Prerafaelita), creada per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt. Aquest grup renunciava l’art acadèmic que havia predominat a Anglaterra durant el segle XIX perquè trobaven que els hi faltava sinceritat i en buscaven un de més espontani. Van prendre com a referent l’art renaixentista anterior a Rafael. Las principals característiques d’aquest grup es resumeixen en quatre declaracions: Expressar idees autèntiques i sinceres. Estudiar amb atenció la naturalesa per aprendre a expressar aquestes idees. Seleccionar en l’art d’èpoques passades allò que sigui directa i sincer; descartant les coses convencionals. Buscar la perfecció en la creació de l’art. Les fonts de la temàtica prerafaelita són diverses: llegendes, món medieval, Shakespeare, mitologia, la Bíblia... Sempre representats de forma moralitzant. El prerafaelitisme, però, no es limitava solament a l’art sinó que pretenia crear poesia. Per això, art i poesia van molt lligats en aquest moviment. Formalment, els quadres prerafaelites destaquen per la brillantor dels seus colors (sobretot verds, liles, blaus i violetes) i l’obsessió pel detallisme.

Anàlisi formal - Composició Les nimfes encerclen a Hylas, com si l’obliguessin a endinsar-se al llac i a seguir-les dins l’aigua. Aquest, inclinat lleugerament cap endavant i assegut de genolls a la bora del llac, mira a la nimfa situada al centre de la composició. Aquesta postura condueix la mirada de l’espectador a un nivell més pròxim a la composició. La nimfa situada davant seu li agafa suament el braç dret com si li demanes d’endinsar-se a l’aigua. Les nimfes mostren uns rostres gairebé idèntics i una mateixa expressió de concentració o inactivitat. L’aigua translúcida deixa veure amb claredat l’esveltesa dels seus cossos nus i crea una sensació d’inquietant sensualitat. El modelat dels cossos dels personatges es mostra fidel a la realitat. Cal destacar, també, el realisme que es mostra en el tractament de la transparència de l’aigua. Es tracta d’una composició oberta o centrífuga, doncs els personatges s’escampen per tot el quadre; fins i tot alguna nimfa és tallada pel marge de la composició. A més, és unitària perquè tots els personatges estan relacionats entre si: les mirades de les nimfes convergeixen al mateix punt, Hylas; i la mirada d’aquest va dirigida a la nimfa que es troba al centre de la composició.

Anàlisi formal - Composició Tot i que a la llegenda Hylas és descrit com un home d’excepcional bellesa, en aquesta composició Waterhouse aconsegueix distreure l’atenció de l’espectador per tal de que es senti més atret pel grup format per les set nimfes que no pas per la figura masculina, com si quedes hipnotitzat per la bellesa de les figures femenines tal i com a Hylas li ocorregué. Aquesta sensació és aconseguida gràcies a la posició de la cara d’ell, que està de perfil a l’espectador, i a l’ombra que li cobreix el rostre.

Anàlisi formal – Color, línia, llum i volum El color pàl·lid i lluminós de la pell de les figures femenines contrasta amb el castany de les seves llargues cabelleres i il·luminen l’escena gràcies al contrast que creen amb les tonalitats més fosques que les envolten. La pell d’Hylas, en canvi, és de tonalitat molt més fosca, fet que crea un fort contrast amb la de les figures femenines. La cara, a més, està enfosquida per una ombra. Al centre de la composició destaquen les tonalitats clares mentre que al fons hi abunden les fosques de forma que la composició queda dividida en dues meitats diferenciades pel cromatisme: allà on hi dominen les tonalitats pàl·lides, que ajuden a il·luminar l’escena, es crea sensació de proximitat; i allà on abunden les tonalitats més fosques (en especial les diferents tonalitats verdes), es genera profunditat. El color dominant és, sens dubte, el verd de la vegetació i la resta de tons freds, és a dir, hi ha un predomini dels colors secundaris per sobre dels primaris. És per aquest motiu que la figura d’Hylas és destaca per sobre de les altres, ja que vesteix una espècie de túnica blava ajustada a la cintura amb una cinta vermella, ambdós colors primaris. Els colors no són plans, és a dir, mostren diferents gradacions. Les figures adquireixen volum gràcies als clarobscurs que es creen mitjançant l’aplicació d’un to més fosc que ressegueix el contorn dels cossos. La línia és emprada per definir els diferents elements. Es subordina al color i, per tant, és poc marcada.

Anàlisi conceptual – Font literària “Hylas i les nimfes”, de Waterhouse, és una versió del mite grec “Jason i els Argonautes”. Hylas era fill de Tiodamant, rei dels dríops. Després de que Hércules matés el seu pare, aquest es va enamorar del jove i bell Hylas i va proposar-li d’acompanyar-lo a la famosa expedició dels Argonautes. Durant el viatge van fer escala a l’illa de Misia. Allí, Hylas es va allunyar del grup, endinsant-se al bosc per buscar aigua per Hércules. De seguida va trobar una font d’aigua dolça tant gran que semblava un estany. Entre els joncs i les plantes silvestres de la font hi havia unes nimfes jugant. Hylas es va apropar a l’aigua i començà a omplir la gerra quan les nimfes, atretes per la bellesa del noi, van incitar-lo a acostar-se més a elles amb les seves dolces veus. Una d’elles se’l va quedar mirant i la seva mirada era tant profunda que Hylas no era capaç de desviar els ulls. Ella li va rodejar el braç amb les seves mans fredes i pàl·lides com el marbre. Tant abstret estava que no podia controlar els seus impulsos i, finalment, es va endinsar a l’aigua del llac amb les nimfes. Mentrestant, els seus companys van intentar trobar-lo però, al no aconseguir-ho, van marxar de l’illa. L’últim que es va saber del jove va ser que havia estat arrossegat cap a les profunditats del llac, d’on mai va poder sortir. La pintura de John Waterhouse capta tota l’essència del moment en que la nimfa rodeja el braç del noi amb les seves mans mentre el mira de forma penetrant i embriagadora.

Funció, models i influències Es desconeix el motiu pel qual Waterhouse escollí el tema representat a “Hylas i les nimfes” però podem apreciar que el tractament de la figura femenina és la mateixa en tots els seus quadres: presenta unes dones misterioses d’aparença dòcil i fràgil però de mirada profunda i penetrant.

Com ja em comentat prèviament, en el prerafaelitisme pintura i poesia van molt lligats. Un exemple d’això és la influència que exercí la composició de Waterhouse “Hylas i les nimfes” sobre el poeta J. Ernest Phythian, que el dugué a compondre el següent sonet: “His comrades murmured that he loitered so, But still he came not, and they fearful grew, And sought him, calling " Hylas! " Echo knew Their need and lent them all her voice, but no Response came. Clear and covert, high and low, They searched in vain, till near a pool they drew With broad-leaved lilies spread. Ah! presage true! The youth's fair form gleamed from the depths below. They knew his fate—that as he stooped to draw The limpid waters from the stream's pure well, With wistful eyes and hair with lilies strown The nymphs had woo'd him; and that, when he saw Their beauty, felt them cling to him, the spell Had drawn him to them, won him for their own.”

Obres relacionades Les llegendes de l’antiga Grècia i Roma han estat sempre font d’inspiració per molts artistes, entre ells els prerafaelites. William Waterhouse va crear diferents composicions bassades en la mitologia clàssica, tenint la majoria d’aquestes com a protagonistes heroïnes de pells pàl·lides i de fort caràcter. La llegenda d’Hylas també ha estat representada per molts altres pintors. Aquí mostrem alguns exemples.

Hylas and the water Nymphs, de Henrietta Rae, segle XIX

Hylas and the Nymphs, de Francesco Furnini, segle XVII

Bibliografia · http://lienzos.blogspot.com/2008/10/el-romanticismo-ingls.html · http://lienzos.blogspot.com/2007/05/la-hermandad-prerrafaelita.html · http://www.artmagick.com/blog/post.aspx?id=12091&name=hylas-nymphs-waterhousesonnet · ttp://www.artble.com/artists/john_william_waterhouse/paintings/hylas_and_the_nymphs · http://artanology.com/blog/painting/hylas-and-the-nymphs-a-painting-that-expresses-amoment-in-time/ · http://www.jwwaterhouse.net/esp/web.php · http://www.jwwaterhouse.com/