Nivell D Pronoms relatius Identificació i anàlisi sintàctiques
PRONOMS RELATIUS Un pronom relatiu pot aparèixer en dos tipus de frases subordinades:
ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA (C NOM) Pronoms relatius Que (persones/coses) Qui (persones) Què (coses) On (llocs) Cosa que
el qual la qual els quals les quals la qual cosa
commutables
Que només serà commutable per el qual, la qual, els quals, les quals, en oracions explicatives (entre comes). El noi, que ven diaris, és de Girona = El noi, el qual ven diaris, és de Girona. El noi que ven diaris és de Girona ≠ El noi el qual ven diaris és de Girona.*
Identificació Té antecedent (nom al qual qualifica (el tindrà a davant, ja que un pronom substitueix un nom). Concorda amb el nom al qual qualifica. Introdueix una O. Sub. adjectiva (que fa d’adjectiu, per tant sempre serà un C Nom). Té funció dins de l’O. Sub. Adjectiva, el pronom relatiu fa alguna funció, ja que substitueix el nom/antecedent. Anirà acompanyat de la preposició que demani el verb de l’O. Subordinada a la qual introdueixi! Però sempre prep + què/qui/el qual..., mai prep+ * det. + que/què/qui... El tema del que parlo* Correcte: El tema de què parlo...
Es tracta d’una persona en qui/en la qual penso sovint. Antecedent
Anàlisi:
O. sub. Adj. C Nom
. commutació per un adjectiu: amable, agradable, interessant... . preposició en perquè el verb de l’o.sub. és confiar (V. Prep.- CRV). . funció: Es tracta d’una persona en qui/en la qual penso sovint. (Jo penso en la persona sovint) CRV (en qui/en la qual)
La senyora, el cistell de la qual és gros, du barret. (el cistell de la senyora) C Nom
Quan fa de C Nom, només podem tenir les formes: de+ el qual, la qual... La senyora el cistell de la que és gros, du barret.*
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA SCC de Girona Adriana Barcia
Nivell D Pronoms relatius Identificació i anàlisi sintàctiques
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA DE RELATIU Pronoms relatius Qui/El que/ el qui La que/ la qui Els que/Els qui Les que / Les qui El que (neutre)
commutables
aquell que/aquell qui aquella que/aquell qui aquells que/ aquells qui aquelles que/aquelles qui allò que
Identificació Substitueixen un nom. Introdueix una O. Sub. Substantiva. Com que fan de nom, tenen alguna funció sintàctica pròpia dels noms (Subjecte, CD, CI, Atribut, CRV, C. Agent...)
Quan s’escaigui, anirà acompanyat de la preposició que demani el verb. No penso en la veïna del tercer, sinó (que penso) en la que/en aquella que va venir ahir al vespre. en aquella noia que = CRV de pensar i Subjecte (aquella noia va venir)
Anirà acompanyat de la preposició corresponent al verb. Per tant, prep + art. + pronom relatiu: Em refereixo als aspectes positius i als que són negatius. (em refereixo als aspectes que són negatius / els aspectes són negatius CRV (de referir-se) Subjecte (són)
Atenció! Mai trobarem: prep+ art+pronom relatiu fort (què/qui): Ex. L’assumpte del què parles.* (L’assumpte del qual/de què parles) La noia de la qui parles* (La nois de qui/de la qual parles) La llibreta que em compro i la què em compraré* (La llibreta que em compro i la que/aquella (la llibreta) que em compraré.
Anàlisi:
. commutació per un nom: el que = aquell que= aquell tema/cotxe/llibre que.... . preposició quan la reclami el verb: Confio en la seva i en el que/en allò que li diré. (V.Prep.- CRV). . funció: farà la funció que correspongui tenint en compte que actua com a nom. Els qui (que) arribin tard podran seure aquí. (Subjecte) Qui/Aquell qui (que) arribin tard podran seure aquí. (Subjecte) Estimo tot el que/allò que tu estimes. (CD) Regalaré un compacte a qui/a aquell qui (que) se’l mereixi. (CI) La noia és admirada pel qui/per aquell qui (que) la vol. (C Agent) Em van prendre per aquell que/pel que imita el president Montilla. (C. Predicatiu) Sóc la mare d’aquella que l’altre dia es va trobar malament. (C Nom) Els treballadors estan preocupats pel que dirà la patronal. (C de l’adjectiu) Som lluny del que podíem creure. (C de l’adverbi)
Que què què? Identifiquem quès o ques… QUÈ: pronom(Què dius?); pronom relatiu (El text a què estàs acostumat); part dels connectors per què, per a què, perquè (Per què has vingut? Perquè volia saber per a què serveix el martell.) QUE: conjunció (Et dic que vinguis); pronom relatiu O. sub. Adjectiva (El noi que ve és alt. El noi, que/el qual ven diaris, és alt); pronom relatiu O. sub. Substantiva (Els nois que vénen i els que/aquells (nois) que vindran són argentins). CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA SCC de Girona Adriana Barcia
