3 ELS LÍPIDS

1. Els lípids: Concepte i classificació 2. Els acids grassos: - Característiques i classificació. - Propietats 3. Els lípids amb àcids grassos o saponificables 3.1 Acilglicèrids, greixos simples o greixos neuters 3.2 Ceres 3.2 Els lípids complexes - Glicerolípids - Esfingolípids 4. Els lipids sense acids grassos o insaponificables 4.1 Els terpens o isoprenoides 4.2 Els esteroides 4.3 Els icosanoides 5. Funcions del lipids

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

1

1

ELS LÍPIDS

Concepte de lípids Els lípids són el grup de biomolècules orgàniques molt heterogeni bàsicament constituïts per: C i H. La majoria a més, també presenten O, però en proporcions molt baixes. A més alguns lípids contenen P, N, S. Compleixen les dues característiques següents: a) Són insolubles en aigua i en altres dissolvents polars. b) Són solubles en dissolvents orgànics, és a dir, dissolvents no polars com l’èter, el cloroform, el benzè, etc.

Classificació dels lípids Àcids grassos

Saturats Insaturats

Lípids saponificables

Acilglicèrids (principalment triglicèrids)

Olis Mantegues Seus

Ceres Lípids complexos (La majoria lípids membrana)

Lípids insaponificables

2

Glicerolípids de Esfingolípids

Gliceroglicolípids Glicerofosfolípids Esfingoglicolípids Esfingofosfolípids

Terpens o isoprenoides Esteroides Icosanoides

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

2

ELS ÀCIDS GRASSOS

Característiques i classificació Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada (...-CH 2-CH2CH2-..) de tipus alifàtic, és a dir, lineal. amb un nombre parell d’àtoms de carboni, el darrer dels quals constitueix un grup carboxil (— COOH). també anomenat grup àcid. Els àcids grassos són poc abundants en estat lliure i s’obtenen a partir de molts tipus de lípids per mitjà de la ruptura, per hidròlisi, de les seves molécules. Es coneixen un centenar àcids grassos, que es poden classificar en dos grups: - Els àcids grassos saturats sols tenen enllaços simples entre els àtoms de carboni, i les cadenes hidrocarbonades són lineals. - Els ácids grassos insaturats tenen un o diversos enllaços dobles a la cadena hidrocarbonada i les seves molècules presenten colzes, amb canvis de direcció, als llocs on hi ha un doble enllaç entre àtoms de carboni. S’anomenen àcids grassos essencials aquells que no pot sintetitzar l’organisme i ha de ser ingerits amb la dieta. Per a l’espècie humana n’hi ha tres, tots ells poliinsaturats: Linoleic, linolènic i araquidònic.

Nomenclatura dels àcids grassos Els àcids grassos tenen un nom sistemàtic, nombre d’àtoms de carboni de la cadena seguit de la terminació –oic, malgrat que solen ser anomenats amb noms populars. En els àcids grassos insaturats, la posició dels dobles enllaços s’indica mitjançant exponents que segueixen una  (delta majúscula) Es pot considerar el carboni més allunyat del grup carboxil (omega ω) i indicar la posició del primer doble enllaç, perquè, en els àcids grassos habituals, els successius se situen sempre tres àtoms de carboni després del precedent.(així per exemple parlam d’àcids omega 3, omega 6...

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

3

Propietats dels àcids grassos Propietats físiques La solubilitat. La majoria d’àcids grassos són insolubles en aigua (sols els àcids grassos de 4 i 6 carbonis són solubles en aigua). però a partir de 8 carbonis són pràcticament insolubles. Com més gran és la cadena hidrocarbonada, que és lipòfila, més insolubles són en aigua i més solubles són en dissolvents apolars. El punt de fusió. El grau d’insaturació i la longitud de la cadena hidrocarbonada determina el punt de fusió. En els àcids grassos saturats, com més alt és el nombre de carbonis, més enllaços cal trencar i, per tant, més alt és el punt de fusió. En els ácids grassos insaturats com que la presència d’enllaços dobles i triples fa que les cadenes lineals presentin «colzes», i això en dificulta l’ordenació espacial, es formen relativament pocs enllaços de Van der Waals i, en conseqüència, els punts de fusió són molt més baixos que en els àcids grassos saturats de pes molecular semblant. La bipolaritat o caràcter amfipàtic. Els àcids grassos són molècules bipolars o amfipàtiques (amphi = doble), és a dir: - Un extrem de la molècula, el cap, és polar o iònica i, per tant, hidròfila. - L’altre extrem, la cua, és apolar o hidròfoba. En medi aquós poden formar monocapes, bicapes o micel.les

4

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Propietats químiques Els àcids grassos es comporten com a àcids moderadament fort, fet que els permet dur a terme reaccions de: Esterificació És el procés de formació d’èsters i aigua quan reacciona un àcid gras amb un alcohol. Un èster és la unió d’un àcid gras i un alcohol mitjançant un enllaç covalent anomenat enllaç èster. La majoria dels lípids són èsters. Els mamífers i molts altres animals, durant la digestió, per acció de les lipases, hidrolitzen els èsters i formen àcids grassos i alcohol. La hidròlisi també es pot fer artificialment encalentint l’èster amb un àcid fort.

Saponificació La saponificació és la reacció d’un àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que forma una sal d’àcid gras, anomenada sabó, i aigua El grup carboxil (-COOH) de l’àcid gras s’ionitza molt poc i forma molt poc –COO - i H+, però el grup –COONa i el grup COOK s’ionitza fortament i forma molts radicals -COO -. La gran quantitat de radicals ionitzats fa que els sabons siguin bons emulsionants.

Enranciment Els dobles enllaços dels àcids grassos insaturats, especialment els poliinsaturats, s’oxiden i la molècula s’escindeix, formant aldehids volàtils, responsables de l’olor i el gust ranci. Els éssers vius eviten aquesta oxidació gràcies a antioxidants, com ara la vitamina E.

EL JABON Y SU PODER LIMPIADOR

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

5

3

ELS LÍPIDS AMB ÀCIDS GRASSOS O SAPONIFICABLES

Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos que poden ser alliberats per mitjà d’una hidròlisi. Tots els lípids saponificables són ésters d’ácids grassos i un alcohol o un aminoalcohol.

3.1

ACILGLICÈRIDS, GREIXOS SIMPLES O GREIXOS NEUTRES

Són lípids simples formats per l’esterificació d’una, dues o tres molècules d’àcids grassos amb una molécula de glicerina (propantriol). També reben el nom de glicèrids o greixos simples. Segons el nombre d’àcids grassos que formen la molècula dels acilglicèrids, es distingeixen tres tipus d’aquests lípids: - Els monoacilglicèrids, que contenen una sola molècula d’ácid gras - Els diacilglicèrids, amb dues molècules d’àcids grassos. - Els triacilglicèrids, amb tres molècules d’àcids grassos.

Classificació: Atenent a la temperatura de fusió es classifiquen en: Olis: Si un acilglicèrid presenta com a mínim un àcid gras insaturat o de cadena curta o ambdues coses alhora, la molècula resultant és líquida a temperatura ambient i es denomina oli. Es troba a les plantes oleaginoses, per exemple, l’oli d’oliva és un ester de tres ácids oleics amb una glicerina. L’oli d’oliva, el de girasol, el de blat de moro, soja, etc són rics en poliinsaturats com el linolèic. Algunes plantes que viuen en aigües fredes contenen linolènic i eicosapentanoic, que també s’acumulen e els greixos dels peixos blaus que s’alimenten d’elles com el salmó. Mantegues: Són grasses semisòlides a temperatura ambient. La fluïdesa d’aquestes depèn del seu contingut en àcids insaturats i això últim relacionat a el tipus d’alimentació. (ex: un porc alimentat amb glans) Sèus: Són grasses sòlides a temperatura ambient, com les de cabra o bou. Estan formades per àcids grassos saturats i de cadena llarga En els animals de sang freda i en els vegetals hi ha oli, i en els animals de sang calenta hi ha sèus o mantegues.

6

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Els triacilglicèrids són molècules insolubles en aigua i no tendeixen a formar micel.les, ja que són apolars. Els diacilglicèrids i els monoglicèrids presenten certa polaritat (a causa del grup hidroxil lliure) i formen micel.les. Els triacilglicèrids presenten funcions de: - Reserva energètica: En els animals formen dipòsits sota la pell o envoltant els òrgans. En els vegetals s’emmagatzemen a les llavors (ametlles, pipes de girasol...) o fruits (oliva). - Protecció davant el fred o per amortir els cops i evitar traumatismes La saponificació: Els acilglicèrids poden sofrir reaccions de saponificació que consisteix en la hidròlisi amb àlcalis o bases (NaOH o KOH) i donen lloc a glicerol i una sal d’àcid gras o sabó.

3.2 LES CERES Són lípids que s’obtenen per esterificació d’un àcid gras amb un alcohol monovalent de cadena llarga A temperatura ambient són sòlids. Tenen els dos extrems hidròfobs per la qual cosa les ceres, originen làmines impermeables que protegeixen molts teixits i formacions dèrmiques d’animals (pèls, plomes, etc.) i vegetals (fulles, fruites, etc.). També es poden trobar barrejats amb àcids grassos lliures i esteroides, com en la cera d’abella, l’espermaceti de les balenes, la lanolina o cera protectora de la llana, el cerumen de l’orella...

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

7

3.3 ELS LÍPIDS COMPLEXES O DE MEMBRANA Els lípids de membrana són lípids complexos, saponificables, en la composició dels quals, a més d’un alcohol i un o més àcids grassos, hi intervé un grup fosfòric, un glúcid o derivats aminats. Aquests lípids tenen un comportament amfipàtic. En contacte amb l’aigua els Iípids complexos es disposen formant bicapes en les quals les zones lipòfiles queden a la part interior i les zones hidròfiles a l’exterior enfrontades a les molècules d’aigua . Es divideixen en glicerolípids i esfingolípids

GLICEROLÍPIDS Els glicerolípids s’originen en esterificar-se dos dels grups alcohol de la glicerina amb dos àcids grassos, saturats o insaturats. Depenent de quina sigui la molècula unida al tercer grup alcohol de la glicerina, es distingeixen:

Gliceroglicolípids El tercer grup alcohol està unit a un monosacàrid. Es troben a les membranes de les cèl.lules vegetals i els bacteris.

Glicerofosfolípids (= fosfoglicèrids) El tercer grup alcohol de la glicerina es troba esterificat amb una molècula d’àcid fosfòric, formant l’anomenat àcid fosfatídic. Acostuma a estar constituït per un àcid gras saturat i un altre insaturat, i els seus derivats s’anomenen afegint el prefixe fosfatifdil al nom dels substituent esterificat amb el grup fosfat. Els principals glicerofofolípids són: . Fosfatidilglicerina, que es troba a les membranes bacterianes. Estretament relacionada amb aquest glicerofosfolípid hi ha la cardiolipina (difosfatidilglicerol). Es va aïllar del múscul cardíac i de membranes internes de les cèl.lules. . Fosfatidilserina, Abunda a la cara interna de la membrana cel.lular. . Fosfatidilcolina (o lecitina) i fosfatidiletanolamina, es troben a les membranes cel.lulars externes de les plantes superiors i a la majoria de les membranes de cèl.lules animals.

8

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

ESFINGOLÍPIDS La molècula dels esfingolípids consta de tres components: un aminoalchol insaturat, o esfingosina, al qual s’uneix un àcid gras insaturat i tots dos constitueixen un compost anomenat ceramida. El tercer compost és una molècula polar que s’uneix a l’àcid gras i és la que diferencia els diferents tipus d’esfingolípids. Aquest són:

Esfingoglicolípids Els esfingoglicolípids deriven de la unió, per mitjà d’enllaç o-glicosídic, entre el grup alcohol de la ceramida i monosacàrids, com ara la glucosa, la galactosa, la N-acetilglucosamina. Formen part de les membranes cel.lulars, en les quals contribueixen a la rigidesa. Les fraccions glucídiques d’aquests esfingloglicerolípids (i de les glicoproteïnes) formen el glicocalix situat a l’exterior de la membrana (ho veurem més endavant). Actuen com a marcadors biològics i llocs de reconeixement cel.lular. Entre els més importants tenim: -

Cerebròsids. Tenen una molècula de monosacàrid, normalment galactosa a la membrana de les neurones i glucosa en altres teixits animals.

-

Gangliòsids Apareix en aquests compost una molècula d’acid siàlic i el nombre d’hexoses que presenten varia entre un i quatre. Es troben a la superfície externa de la membrana cel.lular, especialment les del teixit nerviós. Són receptores de membrana d’algunes toxines i certs virus.

Esfingofosfolípids. (=fosfoesfingolípids) Els esfingofosfolípids estan formats per la unió del grup alcohol de la ceramida, mitjançant enllaç ester, amb una molècula d’àcid ortofosfòric, unit a una molècula d’etanolamina o de colina. Els composts més importants són les esfingomielines, que formen part de les estructures de les beïnes de mielina de les neurones.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

9

4

ELS LÍPIDS SENSE ÀCIDS GRASSOS O INSAPONIFICABLES

4.1 ELS TERPENS O ISOPRENOIDES Els terpens o isoprenoides són molècules lineals o cícliques formades per la polimerització de I’isoprè o 2-metil-1,3-butadiè Són molècules molt abundants als vegetals.

La seva classificació es determina pel nombre d’isoprens: a) Monoterpens: (dos isoprens) Com els olis essencials de moltes plantes: mentol, geraniol, limonè, alcanfor... b) B) Diterpens (quatre isoprens). Destaca el fitol (forma part de la clorofil.la). Les vitamines A, E i K. c) Tetraterpens (vuit isoprens). Destaquen les xantofil.les i carotens (pigments vegetals que donen color a arrels i fruits) d) Politerpens: Destaca el cautxú usat per a la fabricació de goma.

10

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

4.2 ELS ESTEROIDES Els esteròides són lípids insaponificables derivats de l’esterà o ciclopentà perhidrofenantrè Comprenen dos grans grups:

Esterols Són esteroides que tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i una cadena alifàtica en el carboni 17. Exemples: - El colesterol, component de les membranes animals, que modifica la seva fluïdesa. És la molècula base per a la síntesi d’altres esteroides com els àcids bilials i les hormones sexuals. - Els àcids bilials emulsionen les grasses facilitant l’acció de la lipasa pancreàtica. - La vitamina D, regula el metabolisme del Ca i del P. - L’estradiol, hormona responsable dels caràcters sexuals secundaris de les femelles dels vertebrats.

Hormones esteroides Es caracteritzen per la presència d’un àtom d’oxigen unit al carboni 3 per mitjà d’un doble enllaç. Hi ha dos grups d’hormones derivades de l’esterà: Les hormones suprarenals: com l’aldosterona que actua sobre el ronyó i el cortisol que regula la síntesi de glicògen. Les hormones sexuals: com la progesterona (prepara l’organisme per a la gestació) i la testosterona (responsable dels caràcters sexuals secundaris en els mascles dels vertebrats)

Exemples d'esteroides

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

11

4.3 ELS ICOSANOIDES Els icosanoides són un grup de molècules que actuen com a mediadors locals, o paracrins, que es combinen amb receptors de cèl.lules veïnes on exerceixen la seva funció. Tots els icosanoides deriven de l’acid araquidònic produït a partir dels lípids de membrana. Aquestes molècules actuen com a “hormones locals”. En realitat no són veritables hormones (no es produeixen en cap glàndula) però fan de reguladores metabòliques en les cèl·lules que les produeixen i en les cèl·lules properes. Entre aquests composts hi ha:

Prostaglandines Anomenades així perquè es descobriren a partir la secreció de la pròstata del xai. Les postaglandines actuen sobre molts teixits (com ara el múscul llis), regulant el cicle de la son, redueixen la secreció àcida de l’estòmac i són intermediaris en la resposta inflamatòria i els seus componets associats, el dolor i la febre. Tenen funcions molts diverses relacionades amb la inflamació (regulen el flux sanguini local de la vasodilatació, produeixen l’edema, inflor, dolor, l’aparició de la febre...) També indueixen la son i afecten la musculatura llisa, provocant la seva contracció (per exemple durant el part). Les vesícules seminals produeixen prostaglandines que tenen funció de contreure el múscul llis, amb la qual cosa s’afavoreix la motilitat i el transport dels espermatozoides en el tracte reproductos masculí i en el femení. Les postaglandines són molt efectives per iniciar les contraccions del múscul uterí i durant el part reforcen l’acció de l’oxitocina. S’utilitzen per induir avortaments durant els primers estadis de l’embaràs. Composts com l’àcid acetilsalicílic i l’ibuprofèn que serveixen per atenuar les inflamacions i son analgèsic, antitèrmic i anticoagulant actuen inhibint els enzims que produeixen les prostaglandines, encara que poden tenir efectes secundaris com ara la sagnia gàstrica.

Tromboxans Intervenen quan es produeix una ferida, en la formació del coàgul, l’agregació de plaquetes i el tancament de les ferides Les prostaciclines: tenen un efecte antagònic als tromboxans. És una prostaglandina produïda a les cèl.lules de l’epiteli vascular, actua com a vasodilatador i impedeix l’agregació de les plaquetes i impedeix que, durant la coagulació de la sang, el tap plaquetari es dissemini

Leucotriens Són secretats per certs tipus de leucòcits. La seva producció excessiva influeix en el desenvolupament d’asma bronquial.

12

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

5

LES FUNCIONS DELS LÍPIDS

Funció de reserva. Els lípids són la principal reserva energètica de l’organisme. Un gram de greix produeix 9,4 quilocalories en les reaccions metabòliques d’oxidació, mentre que els pròtids i els glúcids tan sols produeixen 4,1 quilocalories/gram. La gran quantitat d’energia que desprenen els greixos es deguda en gran part a l’oxidació dels àcids grassos als mitocondris.

Funció estructural. En la cèl.lula els lípids formen les bicapes lipídiques de les membranes citoplasmàtiques i de les membranes dels orgànuls cel.lulars. Compleixen aquesta funció els fosfolípids, els glicolípids, el colesterol, etc. En els òrgans, recobreixen estructures i els donen consistencia. Com la cera dels cabells. D’altres tenen funció de protecció tèrmica, com els acilglicèrids, que s’emmagatzemen en teixits adiposos d’animals que viuen en climes freds. Finalment, una altra funció estructural dels lípids és la protecció mecànica. com la dels teixits adiposos que estan situats a la planta del peu i al palmell de la mà de les persones.

Funció biocatalitzadora. Els biocatalitzadors son substàncies que possibiliten o afavoreixen les reaccions químiques que es produeixen en els éssers vius. Compleixen aquesta funció les vitamines lipídiques, les hormones esteroides i les prostaglandines.

Funció transportadora El transport dels lípids des de l’intestí fins al lloc on s’utilitzen o fins al teixit adipós, on s’emmagatzemen, es fa per mitjà de l’emulsió dels lípids gràcies als àcids biliars i els proteolípids (com HDL i LDL), associacions de proteïnes especifiques amb triacilglicèrids, colesterol, fosfolípids. etc., que en permeten el transport per la sang i la limfa

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

13

COMPLEMENTS. Les lipoproteïnes i el transport de lípids

Font: BIOLOGIA. BAT2 Ed. Anaya

14

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Font: BIOLOGIA. BAT2 Ed. Anaya

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

15

ACTIVITATS. Tema 3: Els lípids QÜESTIONARI 1) Per què els sabons són capaços de treure les taques de greix? 2) Defineix l’esterificació. Desenvolupa la reacció d’obtenció d’oleat d’etil. 3) Defineix la saponificació. Desenvolupa la reacció de l’àcid olèic amb l’hidròxid potàssic i indica a què dona lloc. 4) Constitueix un diacilglicèrid mitjançat l’esterificació de les molècules següents: glicerina, àcid esteàric i àcid oleic. 5) Escriu la fórmula del triesteracilglicèrid (triesterina). 6) La hidròlisi d’un determinat lípid dóna lloc a glicerina i àcid esteàric en proporció 1:2. Quina és la molècula inicial. Desenvolupa’n la fórmula. 7) Per què la trioleïna és un oli i, en canvi, la triesterina és un sèu? 8) Quina funció biològica fan els fosfolípids? 9) En què es diferencia els esterols de les hormones esteroides? 10) Per què els animals utilitzen lípids com a reserva energètica i els vegetals utilitzen sovint glúcids per a la mateixa finalitat? 11) Quin tipus de medicament és l’aspirina. Com actua?

INVESTIGACIÓ 1) Cerca informació sobre el procés d’autooxidació o enranciment dels àcids grassos insaturats. Per què l’oli d’oliva refinat s’enranceix amb facilitat i en canvi no ho fa l’oli d’oliva verge? 2) Cerca informació sobre les grasses trans o grasses hidrogenades. Per què són poc saludables?

16

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

TEST 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

Els lípids són biomolècules orgàniques solubles en dissolvents polars i insolubles en dissolvents orgànics Els lípids són solubles en dissolvents orgànics com l’aigua La majoria dels lípids presenten oxigen Els lípids es classifiquen en lípids amb àcids grassos o insaponificables i lípids sense àcids grassos o saponificables Els glicolípids són lípids saponificables Els àcids grassos són de tipus alifàtic Els àcids grassos tenen un nombre parell de carbonis Els àcids grassos acaben amb un grup carbonil -CHO Els àcids grassos insaturats presenten colzes Els àcids grassos insaturats no presenten cap doble enllaç L’esterificació uneix un àcid gras amb una base El sabó és una sal d’àcid gras Les mol·lècules de sabó presenten una zona lipòfila i una zona hidròfoba La zona hidròfila del sabó s’ionitza, de manera que el grup carboxil estableix atraccions amb mol·lècules d’aigua Els lípids simples son lípids saponificables on tan sols intervenen carboni, hidrogen i oxigen. Els acilglicèrids son lípids saponificables Segons els nombres de carbonis que formen la molècula dels acilglicèrids, es distingeixen tres tipus: monoglicèrids, diacilglicerids i els triacilglicérids. Els cèrids son lípids que s’obtenen per l’esterificació d’un àcid gras amb un alcohol de cadena curta. Com més gran la cadena hidrocarbonada més solubles són en aigua i més solubles en dissolvents polars. Els àcids grassos saturats com més nombre de carbonis més alt el punt de fusió. Els àcids grassos saturats formen relativament pocs enllaços de Van der Waals i per això els punts de fusió es alt. Els lípids saponificables són els que contenen àcids grassos que poden ser alliberats per mitja d’una hidròlisis. Els acilglicèrids són lípids simples Els glicolìpids són lípids complexos Els fosfoglicèrids tenen isoprè Els fosfoglicèrids tenen esfingosina Els glicolípids tenen ceramida Els cerebròsids són glicolípids Els gangliòsids són fosfolípids Els glicolípids estan formats per la unió d’un àcid fosfatídic i un glúcid Els esterols són esteroides Les hormones esteroides són esterols El colesterol és un esteroide El colesterol és un esterol Les vitamines D són fosfolípids Les hormones suprarrenals són esteroides Els àcids bilials tenen funció de reserva Les vitamines lipídiques tenen funció estructural Les prostaglandines són esteroides Les vitamines D són esterols Les prostaglandines són lípids saponificables El mentol és un terpè El geraniol és un esteroide La vitamina A és un lípid saponificable L’àcid fosfatídic és la molècula bàsica dels esteroides L’isoprè és la molècula bàsica dels fosfolípids Els cèrids són saponificables

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

17

COMPLETA 1

Quins dos elements formen majoritàriament els lípids

2 3

Els àcids grassos insaturats es caracteritzen per presentar ????? en la cadena carbonatada El palmític i l’esteràric són àcids grassos (saturats/insaturats)

4

L’olèic és un àcid gras (saturat/insaturat)

5

La saponificació es basa en la reacció d’un àcid gras amb

6

9

Les grasses amb àcids grassos insaturats es solen presentar a temperatura ambient en estat .... Els lípids simples que formen lamines impermeables i que apareixen en molts teixits de protecció animals i vegetals són Els lípids complexos com els fosfolípids son les principals molècules que formen Posa dos exmples d’esterols:

10

L’estradiol és l’hormona encarregada de regular

11

Qui produeix més calories un lípid o un glúcid ?

12

El transport dels lípids es realitza per mitjà de l’emulsió dels lípids gràcies a... Posa tres exemples de lípids amb funció estructural:

7 8

13

18

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

RECURSOS DIDÀCTICS RECURSOS

DESCRIPCIÓ

COMPLEMENTS

Diversos sobre lípids

ACTIVITATS ACTIVITATS ACTIVITATS

Activitats d’autocorrecció Activitats diverses Inclou preguntes PAAU

TEST TEST TEST

FONT

Educastur. IES Pando Ed Vicens Vives Ed. Santillana Educastur. IES Pando um.ES EHU

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

19