TEXT 1: AGU TROT COMPRENSIÓ LECTORA Llegeix atentament el text següent i respon les preguntes el millor que puguis. Si t’equivoques, ratlla o esborra la resposta equivocada i marca clarament la nova resposta. Agu Trot Com que, abans de jubilar-se, el senyor Hoppy havia estat mecànic en un taller, va tornar al seu antic lloc de treball i va preguntar als seus companys si podia fer servir les seves eines durant una o dues hores. El que havia de fer ara era construir alguna cosa que pogués baixar fins al balcó de la senyora Silver i agafar una tortuga. Primer va fer dos ganxos de metall i els va subjectar al final d’un llarg tub metàl·lic. Va fer córrer dos filferros rígids per dins del tub i va connectar-los als ganxos metàl·lics de manera que, quan estirés els filferros, els ganxos es tanquessin i, quan els premés, els ganxos s’obrissin. Els ganxos estaven units a un mànec, a l’altre extrem del tub. Era molt simple. La senyora Silver tenia una feina de mitja jornada. Treballava des de les dotze fins a les cinc de la tarda, de dilluns a divendres, en una botiga on venien diaris i llaminadures. Això feia que tot fos molt més fàcil per al senyor Hoppy. Així, el primer i emocionant matí, després d’haver-se assegurat que la senyora Silver havia marxat a treballar, el senyor Hoppy va sortir al seu balcó carregat amb la llarga perxa metàl·lica. L’anomenava el seu caçatortugues. Es va abocar damunt la barana del balcó i va fer baixar la perxa fins al balcó de la senyora Silver. L’Alfie s’escalfava al sol, que encara era feble. —Hola, Alfie —va dir el senyor Hoppy—. Estàs a punt per anar a fer un tomb? Va moure el caçatortugues fins que va ser damunt de l’Alfie. Va prémer el mànec de manera que els dos ganxos es van obrir ben bé. Després va fer baixar els dos ganxos destrament al damunt de la closca de l’Alfie i va estirar el mànec. Els dos ganxos van tancar-se bé al damunt de la closca, com dos dits d’una mà. El senyor Hoppy va alçar l’Alfie fins al seu balcó. Va ser fàcil.

El senyor Hoppy va pesar l’Alfie a les balances de la cuina tan sols per estar segur que la xifra de quatre-cents grams que li havia dit la senyora Silver era correcta. Ho era. Aleshores, amb l’Alfie en una mà, va obrir-se camí amb molt de compte a través de la seva formidable col·lecció de tortugues per trobar-ne una que, en primer lloc, tingués el mateix color que l’Alfie i que, a més, pesés exactament cinquanta grams més Cinquanta grams no és gaire. Ara bé, fixeu-vos, el que era important en el pla del senyor Hoppy era estar segur que la nova tortuga era més gran que l’Alfie, però només una micona més gran. La diferència havia de ser tan petita que la senyora Silver no se n’adonés. No era difícil trobar la tortuga que necessitava en la seva immensa col·lecció. En volia una que pesés exactament quatre-cents cinquanta grams, ni més ni menys. Quan la va trobar, la va posar a la taula de la cuina al costat de l’Alfie, i fins i tot ell hauria tingut dificultats per dir que una era més gran que l’altra. Però ho era. Era cinquanta grams més gran. Era la Tortuga Número 2. El senyor Hoppy va treure la Tortuga Número 2 al balcó i va subjectar-la amb els dos ganxos del seu caçatortugues. Després la va fer baixar fins al balcó de la senyora Silver, de dret fins a tocar una fulla d’enciam fresca i amb bon aspecte. Durant les dues hores següents, el senyor Hoppy va ser un sac de nervis mentre esperava que la senyora Silver tornés de treballar. Roal Dahl, Agu Trot. Traducció de Gemma Lienas Ed. Empúries. Text adaptat.

Marca amb una X la resposta correcta. 1 El senyor Hoppy va tornar a veure els seus companys perquè… a. volia que li fessin un caçatortugues. b. s’avorria sol a casa. c. els volia donar una sorpresa. d. necessitava les eines del taller. 2 Qui és la senyora Silver?

a. La cuinera. b. L’esposa del senyor Hoppy. c. La veïna del senyor Hoppy. d. La mestressa del taller mecànic. 3 Com va aconseguir el senyor Hoppy el caçatortugues? a. Construint-lo ell mateix. b. Demanant ajuda als veïns. c. Encarregant-lo a un taller. d. Comprant-lo en una botiga.

En el text, busca: -Busca 3 noms propis: ........................................................................................................... -Localitza 3 verbs: ................................................................................................................ -Escriu 3 paraules que portin una V: ............................................................................... ....................................................................................................................................................

MODEL D’AUTOAVALUACIÓ FINAL

AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT Acabat el text, ja pots respondre i reflexionar sobre el que has fet i has après. Respon el qüestionari següent, pensant quina és la teva valoració per a cadascuna de les afirmacions. Després comparteix el que has posat amb els teus familiars per comprovar si estan d’acord amb el que tu creus o per si et volen fer algun comentari.

CATALÀ Comprensió oral i escrita

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Quan he llegit un text puc explicar el que diu. Sé trobar la informació que busco o que em demanen. Sé trobar de cada paràgraf la informació més important. Recordo i relaciono el que llegeixo amb el que ja sabia sobre el tema. Quan explico el que he llegit, ho faig seguint l’ordre en que està exposat en el text. Expressió escrita Quan algú llegeix un text que jo he escrit entén el que hi diu. Quan escric, utilitzo paraules variades i evito les repeticions. Quan escric no faig gaire faltes d’ortografia o tinc pocs dubtes de com s’escriuen les paraules. Quan escric el text a mà tinc cura de la presentació . Quan escric el text amb l’ordinador tinc cura de la presentació. Expressió oral Sé explicar ordenadament allò que vull dir. Quan parlo, utilitzo un vocabulari adequat (paraules) per a allò que vull dir. Per comunicar-me sé: fer preguntes, respondre, presentar-me...

TEXT 2- Ni carn ni peix M’assemblo als ulls dels nens i de les nenes que viuen al país on he nascut. Puc ser negra, morada o també verda, amb un punt de salat al fons del gust. Tinc dintre meu un cor que ningú menja o duc bocins d’anxova a la motxilla. Si m’aixafen, rellisco de primera i m’esmunyo entre les fulles de l’amanida. Petiteta, rodona i eixerida no sóc ni carn ni peix: sóc una oliva. Eduard Sanahuja Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Selecció de Miquel Desclot. Barcelona: La Galera, 2007

Marca amb una X la resposta correcta: Que té «un punt de salat al fons del gust» vol dir: a. Que té un sabor molt salat. b. Que té un sabor molt dolç. c. Que té un sabor una mica salat. d. Que té un sabor una mica amarg. 2 Si porten bocins d’anxova a la motxilla, vol dir que són: a. Olives amb salsa. b. Olives sevillanes. c. Olives farcides. d. Olives arbequines. Què és «un cor que ningú menja»? a. L’oliva. b. El pinyol. c. La polpa. d. La pell.

Qui representa que escriu el poema? a. L’oliva. b. El poeta. c. El narrador. d. El cuiner. Què vol dir fer una cosa de primera? a. Fer-ho molt bé. b. Fer-ho a la primera. c. Fer-ho sense pensar. d. Fer-ho ràpidament. 6 Penses que l’oliva està contenta de ser tal com és? Per què? .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................

En el text, busca: -3 adjectius que fan referència a l'oliva. .........................................................................................................................................

-Un sinònim de bocí i d'esmunyir-se .........................................................................................................................................

-3 paraules agudes .........................................................................................................................................

-La paraula ningú porta accent. Explica el per què .........................................................................................................................................

AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT Acabat el text, ja pots respondre i reflexionar sobre el que has fet i has après. Respon el qüestionari següent, pensant quina és la teva valoració per a cadascuna de les afirmacions. Després comparteix el que has posat amb els teus familiars per comprovar si estan d’acord amb el que tu creus o per si et volen fer algun comentari.

CATALÀ Comprensió oral i escrita

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Quan he llegit un text puc explicar el que diu. Sé trobar la informació que busco o que em demanen. Sé trobar de cada paràgraf la informació més important. Recordo i relaciono el que llegeixo amb el que ja sabia sobre el tema. Quan explico el que he llegit, ho faig seguint l’ordre en que està exposat en el text. Expressió escrita Quan algú llegeix un text que jo he escrit entén el que hi diu. Quan escric, utilitzo paraules variades i evito les repeticions. Quan escric no faig gaire faltes d’ortografia o tinc pocs dubtes de com s’escriuen les paraules. Quan escric el text a mà tinc cura de la presentació . Quan escric el text amb l’ordinador tinc cura de la presentació. Expressió oral Sé explicar ordenadament allò que vull dir. Quan parlo, utilitzo un vocabulari adequat (paraules) per a allò que vull dir. Per comunicar-me sé: fer preguntes, respondre, presentar-me...

TEXT 3- LA PIRÀMIDE DELS

ALIMENTS En l’alimentació de cada dia hauríem de… Augmentar el consum de fruites, verdures i hortalisses que ens aporten vitamines i minerals imprescindibles per al bon funcionament de l’organisme. Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca perquè ens aporten energia, vitamines i minerals fonamentals per a la salut. Afavorir el consum de peix i moderar el de carns, especialment les més grasses. L’ou és una bona alternativa a la carn o al peix. Tenir en compte que els aliments com el pa, la pasta, l’arròs i les patates són bàsics ja que ens proporcionen energia.

Preferir l’aigua en lloc d’altres begudes. Font: L’alimentació mediterrània. Barcelona: Departament de Salut, 2005 (text adaptat)

A partir de la piràmide dels aliments i del text, marca amb una X la resposta correcta: 1 És correcte esmorzar cada dia un pastís, un refresc i un gelat? a. No és aconsellable perquè és massa fred per prendre a primera hora. b. No, perquè són aliments per prendre ocasionalment. c. Sí, perquè són aliments que aporten molt sucre. d. No, perquè són aliments que costen molts diners. 2 Quina frase resumeix millor el text? a. Els llegums i la fruita seca són fonamentals per a la salut. b. L’important és consumir aliments que aportin energia. c. Cal ingerir molta fruita i verdura diàriament. d. Cal menjar de tot per aconseguir una alimentació correcta. 3 Per què cal menjar fruites i verdures cada dia? a. Perquè ens proporcionen energia. b. Perquè ens aporten proteïnes. c. Perquè ens proporcionen vitamines i minerals. d. Perquè ens aporten greixos. 4 De quin d’aquests aliments grassos podem prendre’n més quantitat? a. L’oli d’oliva. b. Els embotits. c. La mantega. d. La nata. 5 Què vol dir que «l’ou és una bona alternativa a la carn o al peix»? a. Que s’ha d’alternar la carn i el peix. b. Que l’ou pot substituir la carn i el peix. c. Que l’ou és un aliment millor que la carn i el peix. d. Que l’ou no és tan bo com la carn i el peix. 6 Segons tu, per què es presenten els aliments necessaris per viure amb aquesta forma de piràmide? ..........................................................................................................................................

.......................................................................................................................................... .........................................................................................................................................

-Escriu el primer verb de cada paràgraf. ..................................................................................................................................... .....................................................................................................................................

-Fes el plural de les següents paraules: -patata ........................................................................................................ -gras ............................................................................................................ -hortalissa................................................................................................... -vitamina ..................................................................................................... -aigua ........................................................................................................... -seca ............................................................................................................

-Busca tres noms masculins i tres de femenins. ..................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................

AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT Acabat el text, ja pots respondre i reflexionar sobre el que has fet i has après. Respon el qüestionari següent, pensant quina és la teva valoració per a cadascuna de les afirmacions. Després comparteix el que has posat amb els teus familiars per comprovar si estan d’acord amb el que tu creus o per si et volen fer algun comentari.

CATALÀ Comprensió oral i escrita

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Quan he llegit un text puc explicar el que diu. Sé trobar la informació que busco o que em demanen. Sé trobar de cada paràgraf la informació més important. Recordo i relaciono el que llegeixo amb el que ja sabia sobre el tema. Quan explico el que he llegit, ho faig seguint l’ordre en que està exposat en el text. Expressió escrita Quan algú llegeix un text que jo he escrit entén el que hi diu. Quan escric, utilitzo paraules variades i evito les repeticions. Quan escric no faig gaire faltes d’ortografia o tinc pocs dubtes de com s’escriuen les paraules. Quan escric el text a mà tinc cura de la presentació . Quan escric el text amb l’ordinador tinc cura de la presentació. Expressió oral Sé explicar ordenadament allò que vull dir. Quan parlo, utilitzo un vocabulari adequat (paraules) per a allò que vull dir. Per comunicar-me sé: fer preguntes, respondre, presentar-me...

TEXT 4- EL PLANETA BIH Al planeta Bih no hi ha llibres. La ciència es ven i es consumeix en ampolles. La història és un líquid vermell, la geografia és un líquid de color verd menta, la gramàtica és incolora i té gust d’aigua mineral. No hi ha escoles, els nens i les nenes estudien a casa. Cada matí, segons l’edat, han de prendre’s un got d’història, algunes cullerades de matemàtiques, i tot així. I, oi que no ho creuríeu?, també fan el ronsa. —Au!, sigues bon minyó —diu la mare—; ja veuràs com n’és, de bona, la zoologia. És d’allò més dolça… Pregunta-ho a la Carolina— que és el robot electrònic que fa de minyona. La Carolina, generosament, s’ofereix per provar el contingut de l’ampolla. Se’n posa un dit al got, s’ho beu, i fa petar la llengua: —Ui! Si és bona! —exclama, i tot seguit comença a recitar zoologia:— «La vaca és un mamífer remugant. Es nodreix d’herba i ens dóna llet amb xocolata.» —Ho has vist? —pregunta la mare, triomfant. L’estudiant protesta. Després, es resigna, tanca els ulls i s’empassa la seva lliçó tota de cop. També hi ha, és clar, escolars estudiosos: fins i tot llaminers. S’aixequen de nit per pispar la història i llepen fins l’última gota del vas. Esdevenen d’allò més savis. Per als infants de parvulari, hi ha caramels instructius: tenen gust de maduixa, de pinya, de cirera i contenen algunes poesies fàcils, els noms dels dies de la setmana i els números fins al deu. Un amic meu, que és cosmonauta, em va dur un caramel d’aquest planeta com a record. L’he donat a la meva filla, i vet aquí que ella ha començat tot seguit a recitar una poesia tota ximple en la llengua del planeta Bih. I jo no he entès res. Font: Gianni Rodari. Contes per telèfon.

Marca amb una X la resposta correcta: 1 Com aprenen els nens i les nenes del planeta Bih? a. Prenen una pastilla de diferent sabor per a cada assignatura. b. Prenen galetes de diferents colors, segons les assignatures. c. Prenen líquids de diferents colors, segons les assignatures. d. Prenen una fruita de cada color per a cada assignatura.

2 Qui és la Carolina? a. Una nena de la classe. b. La cosina del nen. c. La tieta de la mare. d. Un robot electrònic. 3 Què aprenen els infants de parvulari amb els caramels instructius? a. Els mesos de l’any i els dies de la setmana. b. Poesies, els dies de la setmana i els números. c. Els números, els mesos de l’any i cançons. d. Poesies, els números i cançons. 4 Fer el ronsa vol dir: a. Arronsar-se. b. Fer l’espavilat. c. Fer el gandul. d. Arrossegar-se. 5 Per què diu la mare: «—Au!, sigues bon minyó»? a. Perquè vol que el seu fill sàpiga zoologia. b. Perquè vol que el seu fill estigui sa. c. Perquè vol que el seu fill sigui biòleg. d. Perquè vol que el seu fill tasti coses dolces Ordena les frases que podria haver dit la Carolina de l’1 al 4. La vaca és un mamífer remugant. Jo la provaré abans! Ui! Si és bona! Mira com me la bec! Què vol dir: «Se’n posa un dit al got»? a. Posa un dit dins el got. b. Remena el líquid amb el dit. c. Omple el got gairebé fins dalt. d. Omple una mica el got. 8 T’agradaria aprendre com en el planeta Bih? Per què? .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................

En el text: -Subratlla la part dialogada. -Copia del text una frase interrogativa i una altra d'exclamativa. .......................................................................................................................................... .......................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................

-Escriu una frase amb cadascuna d'aquestes paraules: -vaca -beu -mes -baca -veu -més ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................ ........................................................................................

AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT Acabat el text, ja pots respondre i reflexionar sobre el que has fet i has après. Respon el qüestionari següent, pensant quina és la teva valoració per a cadascuna de les afirmacions. Després comparteix el que has posat amb els teus familiars per comprovar si estan d’acord amb el que tu creus o per si et volen fer algun comentari.

CATALÀ Comprensió oral i escrita

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Quan he llegit un text puc explicar el que diu. Sé trobar la informació que busco o que em demanen. Sé trobar de cada paràgraf la informació més important. Recordo i relaciono el que llegeixo amb el que ja sabia sobre el tema. Quan explico el que he llegit, ho faig seguint l’ordre en que està exposat en el text. Expressió escrita Quan algú llegeix un text que jo he escrit entén el que hi diu. Quan escric, utilitzo paraules variades i evito les repeticions. Quan escric no faig gaire faltes d’ortografia o tinc pocs dubtes de com s’escriuen les paraules. Quan escric el text a mà tinc cura de la presentació . Quan escric el text amb l’ordinador tinc cura de la presentació. Expressió oral Sé explicar ordenadament allò que vull dir. Quan parlo, utilitzo un vocabulari adequat (paraules) per a allò que vull dir. Per comunicar-me sé: fer preguntes, respondre, presentar-me...

TEXT 5- ELS GEGANTS DEL MAR No totes les balenes són grosses, però les que ho són, són enormes, tot i que independentment de la seva mida, totes les balenes tenen algunes característiques en comú. Els seus cossos són suaus i hidrodinàmics. Tenen una capa de greix que serveix per emmagatzemar l’energia i la calor. La majoria de balenes tenen una aleta dorsal sobre el llom que els facilita l’estabilitat a l’aigua, tot i que algunes tenen protuberàncies o gepes en lloc d’una aleta. Les aletes pectorals (les aletes aplanades a tots dos costats del cos) serveixen per portar el rumb. Les poderoses aletes caudals sempre es mouen amunt i avall per propulsar la balena, ja sigui grossa o petita, ràpida o lenta. Pel que fa a les balenes gegants, l’única raó per la qual creixen tant és perquè l’aigua els permet suportar el pes del cos. A terra, on els animals estan envoltats d’aire, el pes d’aquestes colossals criatures seria excessiu perquè el seu esquelet el suportés. A l’aigua, en canvi, són gairebé ingràvides. No necessiten ossos grans ni durs, ni un esquelet complex amb quatre potes i un coll llarg com els mamífers terrestres. En tenen prou amb un esquelet relativament senzill d’ossos no tan durs i més lleugers. El seu esquelet conté els mateixos òrgans (menys un apèndix i la vesicula biliar) que el de tots els mamífers i facilita el moviment d’un cos perfectament dissenyat per a la vida aquàtica. EL GEGANT BLAU El rorqual blau és l’animal més gros de la Terra. Pesa fins a 26 vegades més que l’elefant africà i té un cor de la mida d’un cotxe petit. Els rorquals blaus més grossos de tots són les femelles; les femelles de les balenes de les barbes sempre són més grans que els mascles.

EXPERIMENTS Quant mesura?

La iubarta és una balena que pot arribar a mesurar 19 metres de llarg. Pots imaginar-te com n’és, de grossa? Perquè te’n facis una idea, poseu-vos en grups de 4 o 5 companys i mesureu l’alçada de cada un amb una cinta mètrica. Sumeu tots els resultats. Sou prou per igualar la longitud de la iubarta més grossa? Si no arribeu a la seva longitud podeu intentar-ho amb una orca (9 metres). Quan sapigueu quants metres sumeu entre tu i els teus amics, estireu-vos a terra, formant una filera en què es toquin el cap de l’un amb els peus de l’altre i observeu que llarga que és la vostra balena.

Marca amb una X la resposta correcta. Segons el text, quines característiques tenen TOTES les balenes? a. Tenen geps o protuberàncies sobre el llom. b. Són hidrodinàmiques i tenen una capa de greix. c. Tenen aletes pectorals a l’esquena. d. Són grosses i tenen aletes dorsals.

Les balenes viuen en mars freds. Com combaten les baixes temperatures? a. Bellugant-se sempre amunt i avall. b. Protegint-se amb una capa de greix. c. Cobrint-se amb la pell tan dura. d. Gastant molt poca energia.

Amb quina part del cos les balenes mantenen la direcció quan neden? a. Amb la cua. b. Amb les gepes. c. Amb les aletes pectorals. d. Amb l’aleta caudal.

Com mouen les aletes caudals les balenes? a. Del davant al darrere. b. De dalt a baix. c. De dreta a esquerra. d. D’esquerra a dreta.

Com és que les balenes han pogut arribar a fer-se tan grans? a. Perquè mengen molts peixets. b. Perquè n’hi ha molt poques. c. Perquè l’aigua aguanta el seu pes. di. Perquè ningú no se les menja.

Segons el text, què passaria si visquessin a terra? a. Que no trobarien prou menjar. b. Que el seu esquelet no aguantaria. c. Que no suportarien la calor que hi fa. d. Que no podrien respirar fora de l’aigua. Les balenes tenen… a. gairebé els mateixos òrgans que els altres mamífers. b. el mateix tipus de cos que la resta de mamífers. c. les mateixes extremitats que la resta de mamífers. d. el cor de la mateixa mida que la resta de mamífers.

L’apartat EXPERIMENTS del text ens proposa… a. anar al laboratori. b. llegir documents. c. anar a veure animals. d. fer activitats en grup.

Quines dimensions pot tenir el cor d’una gran balena? a. Les d’un meló. b. Les d’una carbassa. c. Les d’un cotxe. d. Les d’un camió.

Quin creus que és el motiu de fer una filera de nens i nenes? a. Ajudar a entendre la longitud de les balenes. b. Animar a fer un joc amb els companys. c. Resoldre problemes d’espai i mesura. d. Fer exercici per relaxar-se després d’estudiar.

Aquest text… a. explica històries de balenes. b. descriu com viuen les balenes. c. classifica les balenes segons el color. dóna informació general sobre les balenes

EXPRESSIÓ ESCRITA Imagina que estàs de vacances a la Costa Brava i que una balena ha encallat a la platja. Explica en tres paràgrafs:

Amb qui estaves a la platja i què hi fèieu. Com és la balena, què va passar, què vàreu fer, etc. Acaba explicant la impressió que et va fer. Has d’omplir totes les ratlles i revisar el text per comprovar si l’has escrit bé i si s’entén.

..................................................................................................................................... ..................................................................................................................................... .................................................................................................................................... .....................................................................................................................................

En el text, busca: - 3 noms comuns: ........................................................................................................... -3 verbs: ................................................................................................................ -3 adjectius: ......................................................................................................................... -El sinònim de: -grossa -ràpida -Completa amb quan i quant .......................... sapigueu............. metres sumeu entre tu i els teus amics, estireuvos a terra.

AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT Acabat el text, ja pots respondre i reflexionar sobre el que has fet i has après. Respon el

qüestionari següent, pensant quina és la teva valoració per a cadascuna de les afirmacions. Després comparteix el que has posat amb els teus familiars per comprovar si estan d’acord amb el que tu creus o per si et volen fer algun comentari.

CATALÀ Comprensió oral i escrita

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Gens

Poc

Bastant

Molt

Quan he llegit un text puc explicar el que diu. Sé trobar la informació que busco o que em demanen. Sé trobar de cada paràgraf la informació més important. Recordo i relaciono el que llegeixo amb el que ja sabia sobre el tema. Quan explico el que he llegit, ho faig seguint l’ordre en que està exposat en el text. Expressió escrita Quan algú llegeix un text que jo he escrit entén el que hi diu. Quan escric, utilitzo paraules variades i evito les repeticions. Quan escric no faig gaire faltes d’ortografia o tinc pocs dubtes de com s’escriuen les paraules. Quan escric el text a mà tinc cura de la presentació . Quan escric el text amb l’ordinador tinc cura de la presentació. Expressió oral Sé explicar ordenadament allò que vull dir. Quan parlo, utilitzo un vocabulari adequat (paraules) per a allò que vull dir. Per comunicar-me sé: fer preguntes, respondre, presentar-me...

TEXTOS CATALÀ.pdf

metàl·lic. Va fer córrer dos filferros rígids per dins del tub i va connectar-los. als ganxos metàl·lics de manera que, quan estirés els filferros, els ganxos es.

559KB Sizes 14 Downloads 87 Views

Recommend Documents

Textos - Primavera.pdf
Page 3 of 8. Textos - Primavera.pdf. Textos - Primavera.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying Textos - Primavera.pdf. Page 1 of 8.

Textos narrativos.pdf
Page 2 of 18. ESPAÑOL EN EL ISLAM. PRÓLOGO. El llamamiento al rezo retumbaba en mis oídos aquella mañana. Viernes, día de culto para Alá,. el dios en ...

Textos - Pré-Conferência.pdf
“Tudo o que a gente puder fazer no sentido de convocar os que. vivem em torno da escola, ... setembro de 2015. ... Page 3 of 10. Textos - Pré-Conferência.pdf.

Textos plano Polvoranca_Cara2.pdf
Page 1 of 1. Textos plano Polvoranca_Cara2.pdf. Textos plano Polvoranca_Cara2.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying Textos plano ...

TEXTOS DE CRÓNICA.pdf
desventura, la verdadera, que le abrasaba las entrañas. Nadie hubiera sospechado siquiera, hasta. que ella se decidió a contármelo, que Bayardo San Román ...

TEXTOS DE ORIENTACIÓN 2.pdf
Sign in. Loading… Whoops! There was a problem loading more pages. Retrying... Whoops! There was a problem previewing this document. Retrying.

FB 1 Textos preliminares.pdf
período marca también el inicio de la fase neo-pop de Will Alsop. Luego de la finalización del Centro. Pompidou de París (1997), Renzo Piano se pasó ...

Textos IAC habitar habitante.pdf
Textos IAC habitar habitante.pdf. Textos IAC habitar habitante.pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu. Displaying Textos IAC habitar habitante.pdf.

TEXTOS DE ORIENTACIÓN 1.pdf
Sign in. Loading… Whoops! There was a problem loading more pages. Retrying... Whoops! There was a problem previewing this document. Retrying.

1.TEXTOS DESCRIPTIVOS TEXTOS.pdf
perfecciones, y que estas perfecciones principian en sus dientes: Luego venía la voz,. vibrante, atractiva, varonil y grave, dulce y melosa cuando pedía algo, ...

Textos de Manuela Rejas. In Memoriam. Panera 30..pdf ...
Textos de Manuela Rejas. In Memoriam. Panera 30..pdf. Textos de Manuela Rejas. In Memoriam. Panera 30..pdf. Open. Extract. Open with. Sign In. Main menu.

Generación de textos científicos en criminología y criminalística
El aprender a escribir es un proceso que se lleva durante largo tiempo de la formación educativa, desde las letras, hasta ir internalizando conceptos, términos, procedimientos. A nivel profesional, el construir conocimiento podría ser una labor que b