VAPORS I COLÒNIES ELS VAPORS En l’inici de la industrialització les fàbriques s'anomenaven vapors, perquè funcionaven gràcies a l'energia del vapor. A Catalunya i a l’estat espanyol els primers que incorporaren el vapor a la indústria tèxtil foren els germans Bonaplata el 1833. D’aquí que el Vapor Bonaplata sigui el capdavanter dels molts Vapors que ocuparen diferents barris de Barcelona en els anys següents. El mateix procés segueixen altres ciutats. Sabadell és coneguda com la Manchester catalana. Terrassa al principi del segle XX compta ja 40 vapors. Amb tot la mecanització de tot el procés tèxtil va ser progressiva, començà per la filatura i continuà _últim terç del s. XIX_ pel tissatge. El filat i teixit manual passaran a ser una activitat residual. El grans Vapors de Sants

Vapor Vell de Sants

El 1846 Joan Güell i Ferreres posa en marxa a Sants el seu primer Vapor que serà conegut com a Vapor Vell de Sants. El Vapor Nou_l’Espanya Industrial_engega el 1849. El 1860 el Vapor Nou tenia 1.790 obrers i obreres entre Sants i una petita fàbrica a Barcelona. El 1866 el Vapor Vell tenia 687 treballadors i treballadores.

Ambdós vapors es dedicaven a produir velluts i panes _ els obrers utilitzaven molt les panes per la seva resistència i baix cost_. El primer a produir vellut a l’estat espanyol fou Joan Güell en el Vapor Vell , salvant moltes dificultats. S’hagué d’associar (1848 ) amb el millor fabricant català de panes, Domènec Ramis per sortir-se’n. La societat es deia Güell Ramis i Cia. Consulteu la presentació històrica del Vapor Vell La contínua demanda de mà d’obra generada pels vapors suposa una intensa migració des del camp a les ciutats industrials. La primera immigració procedia de l’entorn rural de Catalunya, d’Aragó i València. Segons Carles Enrech (2004) la manca de mà d’obra explicaria la feminització dels grans vapors del pla de Barcelona, sobretot al Vapor Vell En el Vapor Vell trobarem un predomini de dones que no hi és al Vapor Nou. El predomini de mà d’obra infantil i femenina té a veure amb les dificultat de reclutament d’una nombrosa i alhora hàbil mà obra…davant la manca d’obrers, la millor solució era emprar famílies senceres, homes i dones, dècades després la proporció de dones serà el doble de la d’homes. Els homes feien de contramestres, paradors i teixidors en telers amples o d’articles especials. En els acabats, blanqueig, tint i estampats treballaven homes adults, mentre que les dones constituïen el gruix de les obreres de la preparació- fer bitlles, ordir, nuar, passar _ però també en el tissatge . Dintre la ciutat amurallada treballaven homes en les màquines de filar, majoritàriament, no era així en els grans vapors del Pla de Barcelona com la España Industrial que emprava dones en les selfactines o Can Batlló (1870) de Les Corts que posaven dones com ajudants de filadors de selfactina. Ja era més habitual que a les quadres de telers treballessin homes i dones indistintament en els telers.

Vapor nou de Sants

Citat per Carles Enrech a Entre Sans i Sants pag.67

Els empresaris consideraven que fora millor atraure població que es quedés a viure a Sants. Joan Güell es planteja iniciar una línia més paternalista a partir de la seva experiència a Anglaterra, per exemple, construir habitatge obrer, tot basant-se en El Protector d’edificis de profit general de Manchester, perquè així les famílies tinguessin alguna cosa a perdre si deixaven la feina ( o els la feien deixar ). Les cases s’haurien atorgat als obrers per sorteig alhora que s’anaven construint. Aquest projecte, però, no va tirar endavant. A partir de 1850 comencen els conflictes socials La vaga general del 1885 va acabar amb l’assassinat d’un dels directius de la fàbrica, Josep Sol i Padrís. El 1880 els Güell s’havien plantejat una societat de socors destinada als obrers per mitigar l’impacte de la reforma de l’organització del treball. Un dels directius impulsor de la reforma , Ferran Alsina i Parellada, fou tirotejat i en sortí il.lès. Tota aquesta situació va fer decidir Eusebi Güell a tancar el Vapor Vell de Sants i crear una nova fàbrica i una colònia a Sta Coloma de Cervelló (1890). En aquest municipi desenvoluparà al màxim la línia paternalista que el seu pare no va poder iniciar. LES COLÒNIES INDUSTRIALS De fet, inicialment, una colònia industrial està formada per una fàbrica i uns habitatges per obrers i obreres. La vivenda va associada al lloc de treball amb un lloguer molt mòdic. Potser hi ha alguna botiga i prou.

Les colònies industrials no són exclusives de Catalunya, primer n’hi hagué a a la Gran Bretanya , com New Lanark a Escòcia, de la qual era propietari George Owen, socialista utòpic, i també a França, Bèlgica, Alemanya, el que passa és que a casa nostra n’hi ha moltes_ prop d’un centenar_ concentrades a les ribes dels rius Ter, Llobregat i afluents i han estat fonamentals en l’estructuració industrial de comarques com el Berguedà, el Bages, el Ripollès i Osona. La llei del 3 de juny de 1868 dóna el tret de sortida a la creació de colònies industrials amb una sèrie d’avantatges : exempcions fiscals, possibilitat per als treballadors de lliurar-se del servei militar, llicència gratuïta d’armes, entre d’altres. Es van anar implnatant en 2 etapes: 1.Entre 1858-1880 les colònies estan formades per la fàbrica, els habitatges i pocs serveis. Hi pot haver unes escoles rudimentàries, capella per celebrar missa... 2. A partir 1880 les colònies estaven molt més ben equipades amb habitatges diferenciats segons el lloc que s’ocupava en la jerarquia colonial, escoles, economat, cafè , botigues, casino, teatre. Les més grans tingueren metge i/o farmàcia. És l’etapa coneguda com a paternalista. En aquesta darrera etapa en les colònies pot haver-hi una intensa vida cultural : cors de Clavé , orfeons, teatre, cinema i, de vegades, fins i tot biblioteca. L’esport també fou important _ futbol, bàsquet _. Els homes tenien espais propis de lleure i d’esport : cafè, casinos, camps de futbol; en canvi les dones no tenien cap espai propi. Xerraven al carrer o s’havien de distreure tot fent feina al safareig, anant a comprar, al cosidor o a l’església. Durant els primers 50 anys d’existència ( 1880-1928 ) les colònies tèxtils assoliren un potencial energètic important i crearen milers de llocs de treball .

Per què es crearen les colònies ? Els fets socials són complexos , hem de valorar, com s’ha dit, l’estalvi fiscal, els incentius a l’ocupació de territoris despoblats, la tradició artesanal tèxtil de les comarques, els costos reduïts dels terrenys i també la mà d’obra barata per construir. Historiadors i historiadores n’han discutit les causes. Hi ha qui s’inclina més per una raó energètica, d’altres per causes socials.

La raó energètica A les dificultats de proveïment de carbó i l’ensorrada de les expectatives creades per la localització de carbó a Catalunya, a la meitat del segle XIX, ocasionaren que moltes fàbriques s'instal·lessin a la vora de corrents fluvials per utilitzar l’aigua com a energia alternativa. Per altra banda el ferrocarril va possibilitar i abaratir el transport de primeres matèries ( carbó, cotó ) i dels productes acabats ( fil, teixit ) entre les colònies de l’interior i les ciutats. És el cas del tren Manresa-Berga,finançat pels industrials, que arriba a Olvan el 1887, anys més tard de la fundació de les colònies. El 20 de juny del 1880 el tren arribà a Ripoll i finalment a Sant Joan de les Abadesses el 17 d'octubre del mateix any. També es dóna el cas, menys habitual de fabricants d’interior que provenen de l’artesanat local que, en voler modernitzar el procés productiu, construeixen una fàbrica que posteriorment es convertirà en colònia.

La raó social L’altra causa considerada fonamental és la recerca en l’àmbit rural de la pau social molt deteriorada en els grans nuclis urbans. Una població pagesa, no contaminada per la lluita obrera, a qui es podien pagar sous prou baixos. Segons Jeroni Martín Surroca, els ferrocarrils i els rius no són suficients per explicar les indústries tèxtil que proliferen al Ripollès i a tota l’àrea de l’anomenada muntanya catalana. Dos elements són essencials per consolidar aquests centres productius. Els salaris són un 20% menors que els del pla de Barcelona, la classe obrera és més submisa, menys organitzada. Les colònies ajuden a estabilitzar la mà d’obra ja que perdre la feina significa també perdre l’habitatge i serveis. Rosa Serra diu a Colònies tèxtils de Catalunya (pàg.14) que el percentatge més important de treballadors de les colònies era constituït per dones, sobretot a la conca del Ter i al riu Cardener, on dominava la filatura. Les dones cobraven sous més baixos i sovint tenien la categoria de jornaleres, és a dir, treballadores a preu fet. Durant molts anys el seu contracte era verbal i en cas d’acomiadament només tenien dret a un dia d’indemnització o com a molt a una setmana ¸ja que cobraven per aquest període de treball.

Fàbrica de la Colònia Güell, exemple de raó social

Les colònies s’han comparat, de vegades, a un sistema feudal totalment tancat. A una determinada hora al vespre es tancaven les portes i ja no es podia entrar o sortir. En d’altres hi havia més llibertat i l’objectiu era integrar la classe treballadora en els beneficis del sistema. Oferien millor qualitat de vida, més serveis, tot dintre d’un ordre i de la lògica empresarial.