L’ENSENYAMENT A FONTCOBERTA L’acta de Sant Isidre de 1701, de l’Arxiu Parroquial de Fontcoberta, diu: “Hi ha unes despeses pel mestre nou”, i a la de 1712 fa referència al “mestre de minyons”. Hem de suposar, doncs, que la parròquia de Fontcoberta va ser capdavantera a tenir un mestre propi. Alguns alumnes d’Espasens i rodalies van assistir a les classes que Mn. Baldiri Reixac impartia a la parròquia de Sant Martí d’Ollers, on va exercir de prevere i rector des de 1730 fins a 1781. En aquest context rural, va publicar el conegut llibre Instruccions per la ensenyansa de minyons. En unes notes de 1797 de l’Arxiu Municipal de Fontcoberta consta: “Lugar de Fontcoberta, ningún colegio”. El 1843 hi havia una escola parroquial a Vilavenut. La veritable escolarització va començar, però, amb la creació de la primera escola pública de Fontcoberta als baixos de l’Ajuntament. Els curs 1875-76 ja existia només per a nens. El 1876 una visita d’inspecció va promoure una altra escola per a nenes. Aquesta, però, va acabar fent-se a Vilavenut, on hi ha l’actual celler de can Salvi. Ambdues escoles ben aviat es van transformar en mixtes. Aquests primers edificis escolars eren precaris: els nens i nenes havien de jugar a la plaça o als carrers, la il·luminació era deficient, el mobiliari rònec i la comoditat escassa. Als anys vint del segle passat, es va condicionar el pis de l’Ajuntament, s’hi va traslladar l’escola de Fontcoberta i s’hi va construir un habitatge per als mestres. A Vilavenut també n’hi havia damunt l’escola. Durant la Guerra Civil les rectories de Vilavenut i de Fontcoberta van ser utilitzades com a edificis escolars. El 1929 l’Ajuntament va sol·licitar un edifici propi per a l’escola de Fontcoberta. El va tornar a demanar el 1935, i també per a la de Vilavenut amb casa per als mestres, però la Guerra Civil n’impedí la construcció. El projecte de l’escola de Fontcoberta del 1936 preveia construir-la al puig Ballador. El 1947 se’n va projectar una altra vora la plaça Major, l’actual Escola Vella, que es va estrenar el curs 1958-59. L’escola de Vilavenut no va tenir edifici propi fins al curs 1959-60. El 1970-71 es va tancar, i un curs després la de Fontcoberta, per la poca matriculació i la tendència a les concentracions escolars propiciada per la Ley General de Educación de 1970. Els alumnes van ser escolaritzats a l’escola Baldiri Reixac de Banyoles. L’escola de Vilavenut no s’ha tornat a obrir i s’ha transformat en el Centre Social del poble. Pel que fa a la de Fontcoberta, els anys que va romandre tancada va tenir diferents usos. Entre altres, s’hi va instal·lar durant dos cursos l’escola privada Estel, d’educació especial. El curs 1982-83 la Generalitat va reobrir l’escola de Fontcoberta fins a 4t d’EGB (Ensenyança general Bàsica). El curs següent ja es va impartir 5è i el 1985-86, 6è. Llavors, els alumnes continuaven l’escolaritat bàsica a Banyoles, primer a l’escola Baldiri Reixac, després a la de Can Puig i finalment a la del Remei (on ara hi ha l’institut Pla de l’Estany). El 1995-96 l’escola ocupava l’edifici antic, els baixos de l’Ajuntament, un mòdul prefabricat i diferents espais de la rectoria. Aquesta dispersió feia evident la necessitat d’un edifici escolar nou. La nova escola pública de Fontcoberta, l’Escola Alzina Reclamadora, es va construir a Melianta i es va inaugurar el curs 1996-97. El 2006-07 es va estrenar la primera ampliació. Ara, l’Escola Vella de Fontcoberta és un local municipal destinat a usos socials.
