MOTORS
DE MOTIVACIÓ
Ma Luisa Peralta Mancho Lloret de Mar, 26 de març de 2015
PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A L’INSTITUT RAMON COLL I RODÉS de Lloret de Mar
Ma Luisa Peralta Mancho Lloret de Mar, 26 de març de 2015
1. INTRODUCCIÓ .......................................................p.2 1.1. MOTIVACIÓ PERSONAL 1.2. PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL
2. DIAGNOSI ...............................................................p.4 2.1 EL CENTRE 2.2. L’ENTORN 2.3. RESULTATS ACADÈMICS 2.4 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE FUNCIONAMENT DE CENTRE 2.5 PROJECTES I ACTIVITATS DEL CENTE 2.6 SITUACIÓ ECONÒMICA
3. PRIORITATS ..........................................................p.11 4. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES ...............................p.11 4.1. ESTRATÈGIES 4.2. INDICADORS
5. PROPOSTES ORGANITZATIVES .......................p. 20 5.1 ORGANIGRAMA 5.2 CONCRECIONS ORGANITZATIVES
6. PROPOSTES D’AVALUACIÓ I RENDIMENT DE COMPTES ..................................................... p. 22 7. PROPOSTES DE LIDERATGE DISTRIBUÏT .......p. 23 8. RECURSOS .........................................................p. 24 9. L’EQUIP DIRECTIU ..............................................p. 25 10. CONCLUSIONS .................................................p. 26 11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ...........................p. 27
2
1. INTRODUCCIÓ 1.1- MOTIVACIÓ PERSONAL
tejar-nos dia a dia la nostra tasca educativa. La LOE ens presenta una nova manera de treballar, en incorporar el concepte de “competències bàsiques” com a eix central
Presento aquest projecte a la convocatòria pública de concurs de mèrits per seleccio-
de l’aprenentatge i a partir d’aquest concepte he dissenyat aquest projecte.
nar director o directora dels centres educatius dependents del Departament d’Ense-
- Durant els 23 anys d’activitat docent en el centre -excepte els 5 cursos que vaig
nyament i, en concret, de l’Institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar.
dedicar més temps a la cura dels meus fills, i en els quals vaig gaudir del fet de ser
Per elaborar-lo he comptat, per una banda, amb la participació de tota la comunitat
tutora-, he treballat o bé a la directiva o bé en càrrecs de Coordinació o de Cap de
educativa, que m’ha ajudat a fer la diagnosi i que ha fet propostes que hi han quedat
Departament; és a dir, sempre molt a prop de les diferents Direccions. Això m’ha
reflectides; i, per altra banda, amb la feina, les idees i el suport dels que formarem
proporcionat un exhaustiu coneixement del funcionament i de l’organització, dels
l’Equip Directiu.
punts forts i dels punts febles del meu centre.
Des que vaig entrar a l’administració pública com a docent, el sistema educatiu ha
- Els quatre anys que vaig exercir el càrrec de Cap d’Estudis van coincidir amb l’inici
sofert una àmplia i constant transformació. D’entrada, es va fer obligatòria l’escola-
d’una reforma, la LOGSE, i, a més a més, amb el trasllat d’edifici de l’institut. Vaig
rització fins als setze anys. A més a més, estem vivint una època de grans canvis que
viure de primera mà i de manera molt implicada ambdues coses. Elements tots dos
afecten tots els àmbits de la societat (informació, economia...), i el coneixement, que
conformadors de la nova cultura de centre.
queda obsolet amb gran celeritat. Aquests fets comporten, cada cop més, nous reptes
- Aquesta dilatada experiència en l’institut, afegida al fet que he procurat formar-me
a les nostres aules, als quals hem de fer front.
contínuament, no només des del punt de vista pedagògic sinó també personal, em
Hi ha diferents motius que m’han portat a emprendre una nova orientació en la meva
permet encarar amb il·lusió aquest nou repte de dirigir el centre. I em sento preparada
professió docent:
per assumir-lo amb èxit perquè l’experiència en els càrrecs directius i la formació
- Sempre he sentit la meva feina de manera vocacional, la qual cosa m’ha portat a
adquirida m’han permès desenvolupar habilitats en la gestió d’equips.
estar constantment molt a prop dels alumnes tant com a professora de clàssiques com
- Un altra raó que considero molt important és que compto amb la col·laboració d’un
en els càrrecs que he exercit.
gran equip. Tinc la sort d’estar acompanyada, en aquesta empresa, per grans docents
- He viscut ja quatre reformes de l’educació, la LOGSE (1990), la LOPEG (1995),
que, a més a més, tenen una excel·lent capacitat de treball i de gestió i cal destacar
la LOCE (2002) i l’última, la LOE de 2006. Aquests canvis ens han obligat a replan
que tenen experiència o bé en càrrecs directius o bé en càrrecs de coordinació.
3 - Abans he assenyalat que sóc mare, d’un noi que cursa 2n d’ESO i una nena que està
Aquest plantejament institucional és el que jo proposaré a l’hora d’aprovar el PEC,
a 5è de primària. Aquest fet fa que vegi l’ensenyament des de dos vessants diferents
actualment inacabat, de l’Instutut Ramon Coll i Rodés.
que es necessiten i complementen: com a docent i com a mare, des de dins i des de
La missió del centre és ser un centre català, inclusiu, laic i respectuós amb la plurali-
fora, des de la preocupació pels fills i el seu futur i des de la voluntat de portar
tat que proporciona una educació integral, orientada al ple desenvolupament de la
l’alumnat a tenir una bona educació com a persones i a obtenir uns bons resultats
persona. Promou el desenvolupament personal i l’autonomia dels alumnes perquè
acadèmics que els faciliti el camí a la vida.
arribin a convertir-se en ciutadans responsables i competents i compromesos amb la
- Em trobo en el moment idoni a nivell personal i professional per aquesta escomesa,
societat: ciutadans amb capacitat de discernir i analitzar els esdeveniments que es
tant per la gent que m’acompanyarà com pel meu desig de millorar el centre.
van donant al seu voltant al llarg de la vida adulta, ciutadans amb capacitat d’escollir
A manera de síntesi, vull participar en l’educació dels nostres alumnes des d’un nou
lliurement i responsable entre les diverses opcions que se’ls ofereix. L’interès de
vessant, la direcció del centre. Amb un projecte nou, innovador i dinàmic, que engres-
l’alumnat està al centre de qualsevol activitat que es programa, tenint en compte
qui tota la comunitat educativa a treballar amb il·lusió i amb el rigor necessari per
també la resta de la comunitat educativa.
dibuixar una nova trajectòria i ser un centre de referència.
La visió de la nostra direcció és esdevenir un centre de referència, tant pel que fa a l’obtenció de bons resultats acadèmics amb metodologies innovadores, com pel fet
1.2- PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL L’article 143.1 de la LEC diu: “Els candidats a la direcció del centre han de presen-
que l’alumnat rebi una educació integral en el marc d’un bon ambient de treball, de motivació, d’ il·lusió, i de bona convivència.
tar, en formalitzar la candidatura, un projecte de direcció.” El decret 155/2010 de la direcció dels centres educatius públics i del personal direc-
Els valors que orienten la nostra feina són:
tiu professional docent, modificat pel decret 29/2015, de 3 de març, estableix el
1. Respecte als altres membres de la comunitat educativa. Educació en la compren-
contingut del projecte a l’annex 1 punt 4.
sió, la col·laboració, l’ajuda i la solidaritat en les relacions entre alumnes, professors
Considerant la normativa esmentada, aquest projecte té la intenció de marcar la línia
i alumnes i amb tots els membres de la comunitat educativa.
que el centre seguirà els propers quatre anys. Està concebut com un instrument bàsic
2. Educació en la cultura de l’esforç.
de planificació i elaborat a partir de la missió, visió i valors del centre.
3. Acceptació dels valors democràtics i de convivència.
4 4. Integració en el poble.
2.1- EL CENTRE
5. Educació en el desenvolupament sostenible. 6. Educació en la interculturalitat.
L’Institut Ramon Coll i Rodés està ubicat a Lloret de Mar. Dissenyat pels arquitectes
Els objectius prioritaris del nostre PEC seran:
Ferrater & Gibernau, nominat al premi FAD d’arquitectura a l’any 2003. La llum
– L’adquisició de les Competències Bàsiques dels alumnes, amb la necessària
penetra per grans finestres a les aules i podem fruir gairebé tot al dia de gran llumi-
atenció a la diversitat.
nositat, aquesta característica el fa molt acollidor, igual que la combinació de ciment
– En finalitzar l’ESO els nostres alumnes hauran de dominar plenament tant el català
i fusta triada pels arquitectes.
com el castellà.
Aquest centre va ser el primer Institut públic de Lloret i va néixer com a extensió de
– L’aprenentatge de com a mínim una llengua estrangera.
l’Institut Sa Palomera de Blanes. Aleshores estava ubicat en un edifici de l’Ajunta-
– Els alumnes hauran de dominar l’ús de les TIC i dels recursos digitals.
ment i no va ser fins al curs 1996/97 que es va estrenar aquest edifici.
– Farem que l’ institut funcioni segons uns valors inclusius.
A dia d’avui, en lloc de les tres línies previstes originalment, n’hi ha quatre a l’ESO.
– Donarem una atenció específica als alumnes amb altes capacitats.
A més, s’imparteixen les següents modalitats de batxillerat: arts en la via d’arts plàstiques, humanitats i ciències socials, i la de ciències i tecnologia, amb quatre línies a 1r i tres a 2n. També s’imparteix dos cicles formatius de grau mitjà que són, cuina i gastronomia i serveis en restauració.
2. DIAGNOSI Aquest curs hi ha matriculats 748 alumnes provinents en la seva majoria dels centres Diagnosi actualitzada de centre
de primària de Lloret, a excepció del batxillerat artístic i els cicles formatius que
En aquest apartat la intenció és fer una reflexió del present del centre per tal de
atrauen alumnes de tota la zona.
convertir-la en uns objectius de futur. Per tal de fer una diagnosi acurada hem analit-
Al llarg del curs acostumen a arribar alumnes d’altres països, encara que cada
zat la informació actual, interna i externa del centre (l’edifici, el seu entorn social,
vegada n’arriben menys, aquests provenen tant de la resta de l’Estat com de diversos
els resultats acadèmics, el funcionament, l’estructura organitzativa i la relació amb
països, últimament un gran percentatge de països de l’Est. Les llengües vehiculars
les famílies) per tal de marcar les prioritats d’aquest projecte.
de la majoria dels nostres alumnes i les seves famílies són el català i el castellà.
5 Al centre actualment hi ha una plantilla de 68 professors, dues administratives i tres
En una dècada Lloret de Mar ha doblat la seva població, i el 44% és de procedència
conserges. La plantilla no està del tot consolidada tal i com es pot observar en els
estrangera provinents de 99 països diferents. Els més nombrosos són romanesos,
indicadors de context.
russos i indis. Pel que a la procedència dels habitants estatals, 13.324 són catalans i
Durant els últims anys hi ha hagut una lleugera davallada en la demanda d’inscrip-
la resta d’altres comunitats autònomes. A febrer de 2015 el nombre d’habitants és de
cions al nostre centre, i per això un dels nostres objectius serà millorar-ne la projec-
38.853 persones. Aquesta peculiaritat social de Lloret es veu reflectida a les nostres
ció exterior per tal d’augmentar-ne la demanda en primera opció.
aules. La diversitat cultural és un enriquiment per als alumnes, que cal aprofitar.
S’ha de tenir en compte que no s’ha fet mai cap estudi ni de la satisfacció dels alum-
Aquest augment constant de la població va fer que s’obrissin dos instituts públics
nes, ni de les famílies ni dels professors i instaurarem aquesta pràctica durant el meu
més, l’Institut Rocagrossa i l’Institut escola Fenals. A més, l’oferta educativa de
mandat.
Lloret també compta amb una escola concertada a l’ESO però privada per cursar el
L’ institut disposa dels següents espais: 3 aules d’informàtica, 2 laboratoris de
Batxillerat. La vida cultural de Lloret és cada cop més intensa i la xarxa associativa
ciències, 2 laboratoris d’idiomes, 2 aules de música, 4 tallers de tecnologia, aules
(associacions de voluntariat, grups teatrals, associacions esportives i juvenils)
específiques del batxillerat artístic (aula de volum, fotografia, aula de dibuix artístic
també.
i de dibuix tècnic), una biblioteca, dues pistes, un gimnàs i una cantina.
La vila s’ha dinamitzat molt culturalment a través del MOLL (Museu Obert de
Tot i la bona consideració de l’edifici a nivell arquitectònic, necessita algunes millo-
Lloret) i de La Casa del Mar. Lloret compta amb una magnífica biblioteca que
res que ajudarien a millorar l’entorn de treball, tals com reparar la calefacció, millo-
col·labora amb el centre, un modern i ampli teatre del qual podem disposar, igual
rar l’equipament de les aules ordinàries, d’algunes aules específiques i revifar les
que de nombroses instal·lacions esportives municipals. Cal destacar els recursos
zones verdes de l’edifici per donar-los un ús pedagògic.
que ofereix l’entorn a la tasca educadora: el Pla Educatiu de l’Entorn, que vol incrementar l’èxit escolar i millorar el vincle entre famílies, escoles i entorn, i el Puntet i
2.2- L’ENTORN
els Serveis Socials de l’Ajuntament que col·laboren estretament en diferents tasques
Lloret de Mar, avui en dia, és una ciutat bàsicament turística. Cap als anys 60 del
educatives amb el centre.
segle passat la major part de la població va anar deixant les activitats econòmiques
No s’ha d’oblidar el suport de l’Ajuntament ni l’esforç econòmic que fa perquè es
més tradicionals (agricultura i pesca) per dedicar-se a l’economia turística.
puguin realitzar a l’Institut els Cicles Formatius.
6 18 empreses de la població també s’impliquen en aquesta tasca educadora, permetent que una part del nostre alumnat realitzi les pràctiques necessàries per a completar la seva formació.
2.3- RESULTATS ACADÈMICS Per fer la diagnosi dels resultats acadèmics hem fet un estudi dels resultats de l’ESO, de les proves diagnòstiques de 3r de les proves de competències bàsiques de 4t, dels resultats de batxillerat i de les proves d’accés a la universitat (PAU). Per realitzar l’anàlisi dels resultats hem utilitzat els indicadors dels últims tres, quatre o cinc anys. Ens hem comparat amb tots els centres de Catalunya i no només amb els centres de tipologia C, volem intentar que el centre s’apropi als que tenen
GRÀFICA 1
millors resultats. Les conclusions que en podem extreure són: Graduat en ESO i Competències Bàsiques 4t. El nombre d’alumnes que es graduen a l’ESO està per sota de la mitjana de Catalunya a excepció d’aquest darrer curs que s’hi va apropar molt. El mateix passa amb el nombre d’alumnes que promocionen de 1r a 2n , de 2n a 3r i de 3r a 4t. Aquest és un aspecte a millorar. Aquestes dades es confirmen, en mirar els indicadors de superació de les matèries per cursos, ja que, només en comptades ocasions se supera la mitjana de Catalunya i en observar els resultats de les proves de CB de 4t es pot veure la mateixa tendència. Segons els resultats de les proves de CB de 4t d’ESO estem per sota de la mitjana de Catalunya però any rere any l’evolució ha estat positiva, i pel que fa a la matèria d’anglès ja s’ha assolit la mitjana de Catalunya tal
GRÀFICA 2
7 i com podem veure a les gràfiques. (GRÀFICA1 I 2)
Proves diagnòstiques de 3r. Analitzant els indicadors de les proves diagnòstiques de 3r es veu que els resultats estan també per sota de Catalunya. En els gràfics podem observar que la comprensió lectora és força bona, en canvi l’expressió escrita està molt per sota. Globalment hem de millorar la C. lingüística. Observem millors resultats en la C. matemàtica. (GRÀFICA 3) Batxillerat Pel que fa al Batxillerat s’observa que els resultats de les matèries de 1r són més baixos que a Catalunya però a 2n milloren i s’apropen a la mitjana. Una possible
GRÀFICA 3
causa és l’abandonament dels estudis de l’alumnat de 1r. Per tant, cal fer una oferta d’estudis més acord amb les necessitats dels alumnes i fer una bona orientació. Observant els expedients dels alumnes que van a les PAU es confirma que els resultats a 2n milloren i són com els de Catalunya. En global els resultats de les PAU estan per sota de la mitjana, però el percentatge de superació de les PAU dels nostres alumnes està al voltant i fins i tot per sobre de la mitjana de Catalunya. (GRÀFIQUES 4, 5 i 6) Cicles Formatius Els indicadors de context no aporten dades suficients per poder fer una anàlisi comparativa i objectiva dels cicles formatius. Però hi ha dades internes que permeten deduir que hi ha hagut un increment d’alumnes aprovats, així com un increment d’alumnes matriculats.
GRÀFICA 4
8
2.4 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE En la següent graella podem veure de manera sintètica la documentació d’organització i de funcionament del centre. Tot i que disposem d’uns quants documents que formen part del PEC, mai no s’ha arribat a fer-ne la complerta elaboració. Aquest projecte de Direcció en contempla la redacció.
Projecte lingüístic
Redactat durant el curs 2013-14 (pendent de la seva aprovació)
GRÀFICA 5 NOFC
Les NOFC van ser aprovades en el Consell Escolar l'octubre del 2014. Aquest projecte de Direcció també contempla l’actualització d’aquest document segons les necessitats que vagin sorgint i les noves propostes que calgui incorporar.
Rendiment de comptes
L’esbós que conté aquest projecte servirà
al Consell Escolar
com a punt de partida per a la seva confecció.
Organigrama
El centre té un equip de direcció de cinc membres i un equip de coordinadors i caps
GRÀFICA 6
de departament.
9
Pla d’acció tutorial (PAT)
El centre disposa d’un PAT. En aquest
Organització del
El professorat s’organitza des de dues
projecte s’incorpora alguna innovació
professorat
vessants, per una banda dins dels departa-
per la qual cosa s’haurà de reelaborar.
ments didàctics i per altra d’una manera més transversal als equip docents.
Pla d’acollida del nou
Document ja elaborat. En cal una
professorat
revisió.
Carta de compromís
Es va redactar amb la participació de la
educatiu
comunitat educativa al 2011. S'haurà de revisar.
Funcionament del centre
Atenció a la
S’haurà de revisar/reelaborar perquè
diversitat
aquest projecte presenta algunes propostes de canvi.
Criteri d'elaboració de
S’haurà de revisar/reelaborar perquè
grups
aquest projecte presenta algunes propostes
S’haurà de revisar i adaptar a les
de canvi.
propostes de canvi que formula aquest projecte.
Informació a les
La informació no arriba a les famílies i
famílies
aquestes demanen que aquest punt es millori.
Orientació acadèmica
Aquest servei s’ha fet sempre d’una
i professional
manera acurada però sense seguir cap document de centre.
Mediació escolar
El centre disposa d’aquest servei. No només s’encarrega de la mediació, sinó
Associacions de mares
L’AMPA està molt implicada en les
i pares d’alumnes
activitats que en desenvolupen en el
(AMPA)
centre i sempre està disposada a ajudar.
Alumnes delegats. Consell de delegats
Hi ha reunions puntuals.
també de la celebració d’algunes diades.
Coordinació
El centre fa servir el mateix document que
primària-secundària
ha elaborat el seminari primària-secundària de la zona.
10
2.5 PROJECTES I ACTIVITATS DEL CENTRE
ques), llengües (anglès, català, castellà i francès), artístics (DKV, Consell audiovisual de Catalunya...), Treball de Recerca,
En aquest apartat es reflecteixen els principals projectes i actuacions que es porten a
Programa de sociabilització de llibres: anglès i català.
terme en el centre:
Celebracions de diades: Nadal, La Marató, Nadal, Dia de la Pau, Santa Jordi
PIM: pla d’impuls de millora pels alumnes de 1r i 2n d’ESO. Projecte Marina: projecte de diversificació curricular per als alumnes amb dificultats
2.6 SITUACIÓ ECONÒMICA
per acreditar l’ESO. El centre es troba actualment en una situació econòmica en què s'ha d'ajustar molt Projecte Dafne: projecte singular dissenyat per als alumnes del Projecte Marina que l'equilibri entre ingressos i despeses. Així mateix disposa d'un cert romanent any presenten interès, dedicació i responsabilitat perquè puguin realitzar una part del seu rere any que ajuda a portar a terme aquest equilibri. Les principals fonts d'ingressos horari fent pràctiques adients a les seves inquietuds/necessitats en empreses de de les quals disposa per fer front a aquestes despeses són les assignacions ordinàries l’entorn. i extraordinàries del Departament d’Ensenyament i les aportacions de les famílies UEC: unitat d’escolarització externa. per material i activitats. Aula d’Acollida: dissenyada per als alumnes de nova incorporació. Moodle del centre: eina utilitzada com a suport dels processos d’ensenyment-aprenentatge. Xarxa Cb: programa d’innovació per millorar els processos d’aprenentatge dels alumnes, reflexionant sobre la gestió i l’avaluació del currículum per competències. Labs Dear Project: laboratoris per treballar des del PAT els objectius del mil·lenni. Programa de Salut i Escola: projecte per acostar a l’alumnat el personal sanitari. Projecte Padrí-Fillol: projecte de col·laboració i integració entre alumnat del centre. Exposicions: dins i fora del centre Concursos: matemàtiques (proves cangur, problemes a l 'esprint, el FEM matemàti-
11
3. PRIORITATS
7. Potenciació dels Cicles Formatius per formar bons professionals. 8. La millora de la projecció exterior del centre. Vincular famílies, entorn i centre per
A partir de l’anàlisi de la realitat del centre hem detectat que hi ha aspectes que funcionen bé i aquests s’han de mantenir i impulsar. On haurem de fer més incidència des de la Direcció és en: 1. L’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat a través de les activitats d’ensenyament-aprenentatge. 2. L’orientació educativa i l’atenció a l’alumnat, a través de la potenciació del PAT:
crear treball en xarxa entre centres, agents socioeducatius i empreses. Aquestes línies de treball ens ajudaran a millorar els resultats acadèmics, a integrar tots els alumnes i relacionar el centre amb les famílies i l’entorn, la qual cosa afavorirà respostes integrals als reptes educatius. Al desplegament de les estratègies he proposat un treball d’innovació metodològica per afavorir l’adquisició de les competències bàsiques.
es proporcionarà una atenció individualitzada per atendre les necessitats de cada alumne, les metodologies i les d’orientació. 3. La potenciació de les llengües estrangeres. La situació actual en general i de l’entorn
4. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
de l’alumnat de Lloret ens porta a promoure el plurilingüisme i la interculturalitat per
ELS OBJECTIUS A ACONSEGUIR
tant estarem oberts a les actuacions que proposi el Departament per a l’impuls de les
1. Millora dels resultats acadèmics
llengües estrangeres.
2. Millora de la cohesió social
4. La competència digital com a eina per treballar transversalment a totes les matèries.
3. Millora de la projecció exterior del centre
La competència digital es caracteritza per ser transversal i instrumental. És molt important que l’alumnat adquireixi les competències que el món actual necessita.
Per aconseguir aquests objectius plasmem en les següents graelles:
5. La millora del clima de centre: imprescindible per a una bona convivència i un
1. Quina serà l’estratègia
ambient que propiciï l’aprenentatge.
2. Quines accions concretes es duran a terme
6. Potenciació de l’excel·lència de matemàtiques a l’ESO a través del PIE (Pla d’Im-
3. Quins seran els responsables
puls a l’Excel·lència) i al Batxillerat. Hem de fomentar els bons resultats i l’esforç
4. Quins indicadors s’agafaran per avaluar el grau d’assoliment d’aquests objectius
per motivar als alumnes.
5. Quina serà la temporització de cada actuació
12
4.1 ESTRATÈGIES I ACTUACIONS estratègies Millora la competència lingüística: -Expressió escrita
- Comprensió lectora
actuacions
Incorporar del treball per projectes
indicadors
1r any
2n any
3r any
4t any
- Formació FIC - Coordinació entre els departaments de llengües - Creació de documents models i traspàs a la resta de matèries i departaments
Coordinació pedagògica, caps de departament, comissió lingüística i responsable CLIC.
% de millora en l’expressió escrita en les proves d’avaluació externa de 3r i 4t d’ESO
3% de millora
6% de millora
9% de millora
12% de millora
Formació FIC
Desplegament formació FIC als dep. de llengües
Consolidació i extensió a la resta de departaments
Consolidació i extensió a la resta de departaments
- Consolidació i potenciació de la biblioteca
Comissió de biblioteca, coordinació pedagògica, dep. de llengües i responsable CLIC
% de millora
2% de millora
4% de millora
6% de millora
8% de millora
Fet / no fet
Redacció del PL
Implementació
Consolidació PL
Consolidació PL
Fet / no fet
Recollida d’informació i disseny
Redacció del pla i formació FIC
Consolidació del pla TAC
Consolidació del pla TAC
- Creació del pla lector
Potenciar la incorporació racional de les TIC
responsable
- Formació FIC - Elaboració d’un pla TAC com a mecanisme d’innovació i millora - Potenciació del treball en C. digital a l’aula
Coordinació d’info. Direcció (secretari) i depart. didàctics.
- Creació de nous projectes - Implementació dels projectes ja redactats a la franja d’optatives (jardins de Sta. Clotilde i Lloret Medieval) - Definició del marc horari
Comissió pedagògica, coord. pedagògica, depart. didàctics i orientació Cap d’estudis
núm. activitats anuals
Projectes incorporats
Mín. 1 per Mín. 2 per Mín. 3 per matèria matèria matèria
1 projecte a 2n ESO i creació a 1r ESO
Consolidar 1r ESO i creació a 3r ESO
Creació a 1r ESO
Creació a 3r ESO
13
estratègies
actuacions
responsable
indicadors
1r any
4t any
- Formació inicial - Confecció de grups i definició de la temàtica
Equip directiu, tutors i orientació
Fet / no fet nombre alumnes
Millorar la competència lingüística en la llengua anglesa i potenciar la llengua francesa.
- Demanda del programa ERASMUS+ - Implementació dels intercanvis - Acrediatació dels nivells de llengües estrangeres establertes pel Marc Europeu
Coordinació pedagògica, comissió d’erasmus i professor/a responsable i responsable CLIC
Fet / no fet
ConsoliSol.licitar Fer intercanvi dació
Consolidació
% de millora a 3r, 4t i batxillerat
3% de millora
6% de millora
9% de millora
12% de millora
Núm. alumn. que acrediten
mín. 5
mín. 10
mín. 15
Consolidació
- Potenciació i actualització de les activitats del PAT (adreçar el PAT a 3r i 4t d’ESO a la orientació)
Orientació i coordinació pedagògica
Fet / no fet
Revisió 1r i 4t ESO
2n ESO
3r ESO
Consolidació
Coordinació pedagògica, orientació i equip del DEAR PROJECT
Fet / no fet
3r i 4t d’ESO
Consolidació
Consolidació
Consolidació
Cap d’estudis adjunt
Fet / no fet Qüestionari de satisfacció del PAT
Inform. alumnes de 1r ESO
Inform. alumnes de 1r i 2n ESO
Inform. alumnes de 1r, 2n i 3r ESO
Inform. alumnes de 1r ,2n, 3r i 4t ESO
- LABS del DEAR project
- Informatització dels expedients de tutoria (programa de gestió)
Mín. 1 grup d’alumnes
3r any
Implementar la participació en el projecte SERVEI COMUNITARI (aprenentatge i servei)
Potenciar el PAT
Formació
2n any
Mín. 2 grup d’alumnes
Consolidació
14
estratègies Potenciar els CICLES FORMATIUS
Potenciar el BATXILLERAT
Prevenir i reduir l’abandonament dels estudis al BATXILLERAT
actuacions
responsable
indicadors
1r any
2n any
3r any
4t any
- Forment de l’acció tutorial
Cap d’estudis i tutor/a
Fet / no fet
Assignar hores de tutoria
Assignar hores de tutoria
Assignar hores de tutoria
Assignar hores de tutoria
- Implementació FP DUAL
Direcció i Cap de departament
Fet / no fet
Fer projecte
Implementar
Consolidació
Consolidació
- Adaptació del currículum a les necessitats de l’empresa
Direcció i Cap de departament
Fet / no fet
Estudi
Redacció
Consolidació
Consolidació
- Ampliació de l’oferta de CFGM i CFGS
Direcció i comissió pedagògica
Fet / no fet
Sol.licitar
Implementar
Implementar
Consolidació
Direcció, coord. de batxillerat i caps de departament
Fet / no fet
Revisió
Implementar
Implementar
Implementar
- Recerca d’activitats per a potenciar l’excel.lència (projecte Rossinyol, olimpíades, beques, premis...)
Direcció, coord. de batxillerat i caps de departament
Nombre d’activitats
Estudi i Mín. 1 propostes activitat
Mín. 2 activitat
Mín. 3 activitat
- Ampliació de l’oferta de CFGM i CFGS
Direcció i comissió pedagògica
Fet / no fet
Sol.licitar Implementar
Implementar
Consolidació
- Orientació a 4t d’ESO - Ampliació de les xerrades d’orientació a les famílies a 3r i 4t d’ESO
Coord. pedagògica, tutors i orientació
% reducció
Mín. 5%
- Revisió curricular
Mín. 10% Mín. 15% Consolidació
15
estratègies Reduir l’absentisme escolar
Mantenir un bon clima de convivència al centre
actuacions
responsable
indicadors
1r any
2n any
3r any
4t any
- Màxim rendiment al programa de gestió de faltes, perquè arribi l’informació directament a les famílies - Avís de les incidències als pares durant la 1a hora, via telefònica
Cap d’estudis i coordinació d’informàtica
Satisfacció de les famílies
100% de les famílies
100% de les famílies
100% de les famílies
100% de les famílies
- Actuació ràpida de la CAD i de la comissió SOCIAL coordinant els recursos externs i interns del centre
CAD
Nombre de casos atesos
100%
100%
100%
100%
- Projecte TREVA
Coordinació de mediació
Nombre professors acollits al projecte
Estudi i redacció
Implantació a 1r ESO
Ampliació
Ampliació
- Pla d’acollida a l’alumnat a 1r ESO
Direcció i orientació
Satisfacció de les famílies
Elaboració del pla
Implantació
Consolidació
Consolidació
- Potenciació del projecte PADRÍ-FILLOL a 1r d’ESO
Coord. de mediació i coordinació pedagògica
Satisfacció dels alumnes
100%
100%
100%
100%
- Resolució efectiva dels conflictes de disciplina
Direcció, cap d’estudis i comissió de convivència
Nombre de casos resolts anuals i satisfacció del claustre
Nombre de casos possibles
Nombre Nombre de casos de casos possibles possibles
Nombre de casos possibles
16
estratègies Dinamitzar les hores d’esbarjo
Dinamitzar la vida cultural del centre
actuacions
responsable
indicadors
1r any
2n any
3r any
4t any
- Augment de les lligues d’esports
Departament d’educació física i Associació Esportiva
Nombre d’esports i satisfacció
Mínim 1 esport
Mínim 2 esports
Mínim 3 esports
Mínim 4 esports
- Patis en anglès
Departament de llengües estrangeres
Nombre d’alumnes
Mínim 1 grup
Mínim 2 grups
Manteniment
Manteniment
- Tastets socioculturals
Comissió cultural
Nombre d’associacions
Mínim 1
Mínim 2
Manteniment
Manteniment
- Activitats amb pares/mares d’alumnes
Claustre
Nombre d’activitats i satisfacció
Mínim 1 activ. anual
Mínim 2 activ. anual
Consolidació
Consolidació
- Potenciació dels premis Sant Jordi
Comissió de biblioteca, coordinació pedagògica i dep. de llengües
Nombre d’alumnes participants
Mínim 10 Mínim 15 Mínim 20 Consolidació
- Potenciació del teatre i la dansa - Música a les escoles
Departament de música
Nombre d’actuacions
Mínim 1
Mínim 2
Mínim 3
Consolidació
- Implicació dels alumnes a les diferents activitats organitzades pels alumnes del propi centre
Direcció i claustre
Nombre d’activitats visitades
Mínim 1
Mínim 2
Mínim 3
Consolidació
17
estratègies Crear un clima de treball apropiat per al desenvolupament professional
Potenciar la relació amb les famílies
actuacions
responsable
indicadors
1r any
2n any
3r any
4t any
75%
100%
100%
100%
- Millora de la comunicació - Satisfacció i desenvolupament de les persones que treballen al centre
Direcció
Satisfacció del professorat
- Planificació anual a principi de curs
Cap d’estudis
Satisfacció del professorat
100%
100%
100%
100%
- Millora de la convivència amb les famílies a través de la pàgina web, correu electrònic i programa de gestió
Direcció
Satisfacció de les famílies
100%
100%
100%
100%
Direcció
Nombre de reunions
Mínim 3
Mínim 3
Mínim 3
Mínim 3
Direcció
Fet / no fet
Implantació
Millora
Millora
Millora
Direcció
Fet / no fet Grau de satisfacció de les famílies
100%
100%
100%
- Reunions periòdiques amb l’AMPA
- Reforma de la jornada de portes obertes - Reunió de pares d’alumnes de 1r d’ESO al juny
100%
18
estratègies Promocionar la projecció exterior i difondre els projectes del centre
actuacions - Millora i redisseny de la pàgina web del centre -Millora de la freqüència d’actualització de la pàgina web
Augmentar la participació del centre en les activitats del poble
responsable Direcció i comissió de premsa (direcció/coord. d’informàtica/ responsable de la revista/coord. activitats)
indicadors Fet / no fet Mitjana de publicacions setmanals a la pàgina web
1r any
2n any
3r any
4t any
1 publicació mensual
2 publicacions mensual
3 publicacions mensual
4 publicacions mensual
- Implicació dels alumnes en la projecció exterior del centre a través de la revista i el bloc
Coordinació pedagògica i professors implicats en la revista
Comptador de visites i publicacions a la revista
Publicació del bloc i 1 exemplar de la revista
+10% visites al bloc
+15% visites al bloc
+20% visites al bloc
- Difusió de la informació del centre a la premsa local i l’ens municipal
Direcció
Mitjana de publicacions anuals
3 publ.
6 publ.
9 publ.
Consolidació
- Participació en projectes institucionals (pla d’entorn i projectes d’innovació)
Direcció i claustre
Nombre de projectes anuals
Mínim 1 projecte anual
Mínim 2 projectes anual
Mínim 3 projectes anual
Mínim 3 projectes anual
Recerca d’empreses
mín. 3
mín. 5
mín. 8
- Foment de la relació amb les empreses locals
Direcció i Coordinador/a d’empresa
Nombre d’empreses adherides
19
4.2- INDICADORS
PROCÉS 3HUDFDGDDFWLYLWDWSURSRVHPXQVLQGLFDGRUVJUDXG¶H[HFXFLyTXDOLWDWLVDWLVIDFFLy
PROGRÉS
senzills i precisos per mesurar l’aplicació del pla i dels resultats obtinguts. Ens propor-
$TXHVWVLQGLFDGRUVTXHVyQHOVHVPHQWDWVHQO¶DVVROLPHQWGHOVREMHFWLXVHQVVHUYL-
FLRQDUDQHOHPHQWVG¶DQjOLVLLYDORUDFLySHUDODSURSRVWDGHPLOORUDLGHPRGLILFDFLyR
UDQSHUIHUODYDORUDFLyDQXDOLGHILQDOGHPDQGDW
DGDSWDFLyGHOD3*$LGHOSURMHFWHGHGLUHFFLyVLHVFDX(OVLQGLFDGRUVHVUHFROOLUDQHQ
(QSULPHUOORFDILQDOGHFXUVRLGHPDQGDWHVIDUjODUHFROOLGDGHGDGHVLXQDSULPH-
DFDEDUO¶DFWLYLWDWDILQDOGHWULPHVWUHGHFXUVRGHPDQGDWVHJRQVFRQYLQJXL
ra lectura dels resultats obtinguts.
S’encarregaran de recollir-los i analitzar-los els responsables assignats a cada activi-
6HJXLGDPHQWDPEXQDDQjOLVLPpVSURIXQGDV¶LQWHQWDUDQLGHQWLILFDUHOVDVSHFWHVTXH
WDW,KRIDUDQHQGHSDUWDPHQWVHTXLSVGRFHQWVHTXLSGLUHFWLXLFRPLVVLRQV
PpV KDQ LQIOXwW HQ O¶LQGLFDGRU (V FRQVLGHUDUDQ HOV DOWUHV LQGLFDGRUV GH FRQWH[W procés i recursos. A partir de les valoracions dels aspectes anteriors es prendran
CRITERIS PER ELABORAR LA MEMÒRIA DEL CENTRE
mesures encaminades a:
/D PHPzULD DQXDO SODVPDUj OD JHVWLy UHDOLW]DGD L HOV UHVXOWDWV DFRQVHJXLWV &DGD
FRPSHQVDUOHVGHVYLDFLRQVSURGXwGHVHQHOVREMHFWLXVGHUHVXOWDWV
UHVSRQVDEOHIDUjXQDDQjOLVLXQHVYDORUDFLRQVLHQWUDXUjXQHVFRQFOXVLRQVTXHHQV
PLQLPLW]DUHOVDVSHFWHVTXHPpVKDQGLILFXOWDWO¶DVVROLPHQWL
SRUWDUDQDQRYHVSURSRVWHVGHPLOORUD(VYHXUjVLH[LVWHL[XQDFRUUHODFLyHQWUHOHV
PDQWHQLULSRWHQFLDUOHVHVWUDWqJLHVGHPpVq[LWLPLOORUDUOHV
HVWUDWqJLHVLHOVUHVXOWDWVREWLQJXWV(VIDUjXQDLQWHUSUHWDFLyGHOHVGDGHVLXQDDQjOLVL
)LQDOPHQWHVFRQFUHWDUDQOHVSURSRVWHVGHPLOORUD
GHOV IDFWRUV TXH KL KDQ LQFLGLW DL[t FRP XQD YDORUDFLy GH O¶~V GHOV UHFXUVRV 7RWD
$TXHVWDDQjOLVLWDPEpKDGHIRUPXODUVLHVFDXSURSRVWHVHQUHODFLyDPEO¶DGDSWDFLy
DTXHVWD LQIRUPDFLy V¶RUGHQDUj L HV VLVWHPDWLW]DUj LQIRUPjWLFDPHQW SHU WDO GH SRGHU
RPRGLILFDFLyGHOSURMHFWHHGXFDWLXTXHKDQGHSHUPHWUHDVVROLUPLOORUHOVREMHFWLXV
FRPXQLFDUODG¶XQDPDQHUDFODUDFRQFLVDLHILFDo(VIDUjDUULEDUDTXHVWDLQIRUPDFLy
GHILQLWVHQHOSURMHFWH
SHU FRUUHX HOHFWUzQLF L GHVSUpV HV UHDOLW]DUDQ GLIHUHQWV UHXQLRQV &ODXVWUH (TXLSV GRFHQWV&DSVGHGHSDUWDPHQWV&RQVHOOHVFRODU SHUDQDOLW]DUOD
+RIDUjO¶HTXLSGLUHFWLXLHOUHVSRQVDEOHDTXLV¶KDJLHQFRPDQDWODWDVFD/HVSURSRV-
6¶LQIRUPDUjSHULzGLFDPHQWGHOVUHVXOWDWLGHOGHVHQYROXSDPHQWGHOHVHVWUDWqJLHVDO
WHVHVFRQFUHWDUDQHQHOVGHSDUWDPHQWVHQOHVUHXQLRQVG¶HTXLSGRFHQWHQOHVFRPLV-
FODXVWUHLDWRWDODFRPXQLWDWHGXFDWLYDDQXDOPHQW7DPEpVH¶QIDUjXQDDOWUDGHILQDO
sions i en el claustre.
de mandat per part de la Direcció.
20
5. PROPOSTES ORGANITZATIVES 5.1 ORGANIGRAMA CLIC
PAS
coordinació pedagògica
secretaria COM. SOCIAL
com. convivència
coord. lingüist.
caps com. departabiblioteerasmus pedagòg. ment ca
coord. info
com. econòmica
coord. activ. i serveis
dep. didàctics orientació
COM. PREMSA
AMPA
CONSELL ESCOLAR
COORD DAFNE
DIRECCIÓ
CANTINA
CONSELL DE DIRECCIÓ
COOR. RISCOS
cap d’estudis adjunt
CAD equips docents
coord. Eso i Bat
cap d’estudis
tutors coord. mediació
com. cultural
MOTORS
DE MOTIVACIÓ
21 - Reunions quinzenals de tutors
5.2 CONCRECIONS ORGANITZATIVES
- Reunions quinzenals d’ED d’ESO 5.2.1 Gestió organitzativa
5HXQLRG¶('GH%DW[
- Organització dels grups i atenció a la diversitat en col·laboració amb les Orientado-
5HXQLyGH'HSDUWDPHQWLG¶jPELWVVHJRQVQHFHVVLWDWV&DSG¶(VWXGLV
res Educatives:
OOLJDUjOHVKRUHVGHUHXQLRQV
UG¶(62ĺJUXSVKHWHURJHQLVGLVPLQXFLyGHUjWLRIHQWXQJUXS
5HYLVLy12)&
PpV3,03,(KRUHV% DXODG¶DFROOLGD
5HGDFFLy3(&3OD7$&
QG¶(62ĺJUXSVKHWHURJHQLVGLVPLQXFLyGHUjWLRIHQWXQJUXS
5HYLVLyGHOHVJXjUGLHV
PpV3,03,(KRUHV% DXODG¶DFROOLGDL8(&
5HYLVLyDQXDOGHO¶RUJDQLW]DFLySHUIHUODHOPpVHILFDoSRVVLEOH
UG¶(62ĺJUXSVIOH[LEOHVJUXSGHGLYHUVLILFDFLyFXUULFXODU30
*HVWLy&XUULFXODU
WĺLWLQHUDULJUXSGHGLYHUVLILFDFLyFXUULFXODU30 DXODG¶DFROOLGDL8(&
5HYLVLyLUHHODERUDFLyGHOFXUUtFXOXP
$ULWG¶(62HVSUHSDUDUjODFRQWLQXwWDWIRUPDWLYD2ULHQWDFLy(GXFDWLYD7XWRU
,PSXOVGHODIRUPDFLyGHOVGRFHQWV
Equip Docent.
&RRUGLQDFLyGHOFXUUtFXOXPHQWUHGRFHQWV
&DQYLGDWHVGHO7UHEDOOGH6tQWHVLGHWG¶(62
*HVWLyGHO¶HQVHQ\DPHQWDSUHQHQWDWJH
5HGXFFLyG¶XQDKRUDPpVGHOHVQROHFWLYHVDOHVWXWRULHVG¶(62
8WLOLW]DFLy GH PHWRGRORJLHV G¶HQVHQ\DPHQWDSUHQHQWDWJH GLYHUVHV LQGXFWLYHV
5HYLVLyGHODUHGXFFLyGHO¶KRUDGHWXWRULDHQHOVFLFOHV
GHGXFWLYHV G¶H[SHULPHQWDFLy UHDO G¶LQYHVWLJDFLy GH WUHEDOO LQGLYLGXDO HQ JUXS
$IDYRULPHQWGHODFUHDFLyG¶DFWLYLWDWVLSURMHFWHVG¶LQQRYDFLy
FROāODERUDWLXDPEHOVXSRUWGHOHV7,&
(VWDEOLPHQWGHPHVXUHVSHUIDFLOLWDUODFRRUGLQDFLyGHGHSDUWDPHQWV('JUXSVGH
5.2.4 Gestió dels recursos estratègics
treball.
- Reducció de l’impacte mediambiental.
- Optimització de les reunions
- Dotació econòmica als Departaments.
- Renovació dels ordinadors de les aules.
3UHVHQFLDGHO&DSGH'HSDUWDPHQWGHFLFOHV2ULHQWDFLy(GXFDWLYDLPHP
EUHVYDULDEOHVVHJRQVQHFHVVLWDWVDOHVUHXQLRQVGHO&RQVHOO'LUHFWLX
6HOHFFLyGHOSURIHVVRUDWHQIXQFLyGHOVSHUILOVGHILQLWVVHJRQVOHVQHFHVVLWDWVGHOFHQWUH
22
*HVWLyGHO¶HQWRUQIDPLOLDU
PHQWO¶DSOLFDFLyGHOSODLHOVUHVXOWDWVDVVROLWVWDQWDOSURIHVVRUDWFRPDODUHVWDGHOD
- Reunió pares viatge d’estudis 4t d’ESO
FRPXQLWDWHGXFDWLYD$PEDTXHVWDFRPXQLFDFLyHVSUHWHQGUjDFRQVHJXLUODSDUWLFLSD-
5HXQLyG¶RULHQWDFLyDUG¶(62WG¶(62LQGH%DW[LOOHUDWDFjUUHFG¶2ULHQWDFLy
FLyLFRPSURPtVGHWRWDODFRPXQLWDWHGXFDWLYD(OUHWLPHQWGHFRPSWHVHVIDUjGLQV
(GXFDWLYD'LUHFFLyLDFRQFUHWDUWXWRUV
GHOVGLIHUHQWVjPELWVGHOFHQWUH
5.2.6 Gestió de l’entorn social
&DGDWULPHVWUHHQHOPRPHQWGHO¶DYDOXDFLyHOWXWRUKRIDUjDOVDOXPQHVLDOHVVHYHV
&ROāODERUDFLyDPEDOWUHVFHQWUHV
IDPtOLHV
&ROāODERUDFLyDPEOHVLQVWLWXFLRQV
(Q DFDEDU FDGD FXUV DFDGqPLF HV IDUj XQD PHPzULD DPE HOV UHVXOWDWV REWLQJXWV D
'RWDFLyG¶RIHUWDIRUPDWLYDPpVDPSOLDGH&LFOHV)RUPDWLXV
SDUWLU GHOV REMHFWLXV SODQWHMDWV D OD 3URJUDPDFLy *HQHUDO$QXDO 3*$ '¶DTXHVWV
&UHDFLyG¶XQDERUVDGHWUHEDOOSHOVDOXPQHV
REMHFWLXVVH¶QIDUjXQDYDORUDFLyWDQWGHTXDQWLWDWFRPGHTXDOLWDWLJUDXGHVDWLVIDF-
5.2.7 Gestió dels serveis escolars
ció dels resultats.
/¶$03$FROāODERUDDPEODJHVWLyGHOD%LEOLRWHFDDFWLYLWDWVH[WUDHVFRODUVHWF
$TXHVWDPHPzULDODIDUjFDGDUHVSRQVDEOHHQIXQFLyGHOHVVHYHVDWULEXFLRQV
3RVVLELOLWDWG¶REULUOD%LEOLRWHFDDOHVWDUGHV
/D'LUHFFLyFRQWURODUjWRWHVDTXHVWHVPHPzULHVSHUVDEHUTXLQDKDHVWDWODGHVYLDFLy
5HYLVLyGHO¶RIHUWDGHOD&DQWLQDG¶DFRUGDPEHOFULWHULVG¶DOLPHQWDFLyVDOXGDEOH
GHOVUHVXOWDWVUHVSHFWHDO¶REMHFWLX (V IDUj XQD DQjOLVL FRQMXQWD DPE HOV UHVSRQVDEOHV GH FDGD PHPzULD SHU GHWHFWDU TXLQHVKDQHVWDWOHVFDXVHVGHOVUHVXOWDWV(VFUHDUDQHVSDLVG¶DYDOXDFLyLOD'LUHFFLy
6. PROPOSTES D’AVALUACIÓ I RENDIMENT DE COMPTES
HQIDFLOLWDUjO¶DQjOLVL
(OPRGHOGHJHVWLyG¶DTXHVWFHQWUHHVWjRULHQWDWDUHVXOWDWVLDXQDPLOORUDFRQWtQXD
$SDUWLUGHODPHPzULDLGHOVLQGLFDGRUVOD'LUHFFLyIDUjXQDDYDOXDFLySHUYHXUHVL
3HUSRGHUFRQWURODUDTXHVWPRGHOGHJHVWLyDYDOXDUHPHOTXHHVWHPIHQWLIDUHPXQ
HOVREMHFWLXVLOHVHVWUDWqJLHVHVWDQEHQDOLQHDGHVLSHUUHSODQLILFDUQRYHVDFFLRQVGH
retiment de comptes amb transparència perquè estem treballant amb recursos públics
PLOORUDGHPDQHUDTXHSXJXHPFRQYHUWLUOHVIHEOHVHVHQIRUWDOHVHV7DPEpHVIDUjXQ
LSHUTXqOHVGDGHVHQVDMXGHQDFRQVFLHQFLDUQRVGHOVSUREOHPHVLDUHVROGUH¶OVSHU
seguiment dels processos i una recollida trimestral dels indicadors.
PLOORUDU DL[t HO IXQFLRQDPHQW GHO FHQWUH (O UHWLPHQW GH FRPSWHV VHUj XQD GH OHV
$TXHVWDDQjOLVLWDPEpIRUPXODUjVLHVFDXSURSRVWHVHQUHODFLyDPEO¶DGDSWDFLyR
QRVWUHVHLQHVGHFRPXQLFDFLyDPEODFRPXQLWDWHGXFDWLYD(VFRPXQLFDUjSHULzGLFD
PRGLILFDFLyGHO3(&SHUWDOG¶DVVROLUQHPLOORUHOVREMHFWLXV
23
/D 'LUHFFLy UHWUj FRPSWHV WULPHVWUDOPHQW DFFRXQWDELOLW\ GDYDQW GHO FODXVWUH L
OD FRQILDQoD GH OD GLUHFFLy L FRPSDUWLU O¶REMHFWLX 7LQGUDQ SRWHVWDW GH SUHQGUH
DQXDOPHQWDO&RQVHOO(VFRODUHQUHSUHVHQWDFLyGHODFRPXQLWDWHGXFDWLYDLGDYDQW
GHFLVLRQVLKDXUDQGHUHQGLUFRPSWHVWULPHVWUDOPHQWLDILQDOGHFXUV
de l’Administració educativa.
$ O¶KRUD GH IRUPDU O¶HTXLS YDLJ SHQVDU HQ SHUVRQHV DPE FDSDFLWDWV L VHQVLELOLWDWV
(VYROGUjDVVROLUXQFDQYLFXOWXUDOGHODPLOORUDFRQWtQXD
GLIHUHQWVGHOHVPHYHVWHQLQWHQFRPSWHOHVWDVTXHVTXHKDXUDQGHUHDOLW]DU0$;,080(;3/85,%86
7. PROPOSTES DE LIDERATGE DISTRIBUÏT I FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT ESCOLAR EN EL CENTRE
(VSRWHQFLDUjHOWUHEDOOHQHTXLSDWUDYpVGHOHVFRPLVVLRQVLHVIDUjXQVHJXLPHQWSHU
LIDERATGE DISTRIBUÏT
SHGDJzJLFDLHVEXVFDUjODLPSOLFDFLyGHOSURIHVVRUDWHQODFRQVHFXFLyGHOVREMHFWLXV
(QWHQHPHOOLGHUDWJHGLVWULEXwWGHODVHJHQWPDQHUD
(QDTXHVWHQJUDQDWJHHOVGRFHQWVVyQHOVOtGHUVGHO¶DOXPQDW(QDTXHVWVHQWLWHOV
&DGD XQ GH QRVDOWUHV VHJRQV OD SUzSLD UHVSRQVDELOLWDW Wp XQ SDSHU GHWHUPLQDW L
GRFHQWVKDXUDQGHJXLDULDFRPSDQ\DUHOVDOXPQHVHQHOVHXDSUHQHQWDWJH
HVVHQFLDOHQO¶HQJUDQDWJHGHOFHQWUHDILTXHHOVDOXPQHVDSUHQJXLQLPLOORULQHOV
(QFRQFOXVLySRWHQFLDUpHOWUHEDOOHQHTXLSLODGHOHJDFLyGHGHFLVLRQVDPEDVVXPS-
resultats acadèmics.
ció de riscos i responsabilitats.
/HVGHFLVLRQVSHUDFRQVHJXLUHOVREMHFWLXVTXHSUqYLDPHQWV¶KDXUDQFRPSDUWLWHV
3HQVRTXHHOOLGHUDWJHSDVVDSHUFRRUGLQDUGLVWULEXLUGHOHJDUDQDOLW]DULGHQWLILFDU
SUHQGUDQDSDUWLUGHODLQWHUDFFLyGHOVGLIHUHQWVOtGHUV$TXHVWVOtGHUVDVVXPLUDQFRP-
VLWXDFLRQVDWHPSVYHULILFDULPSXOVDUUHFRO]DUDVVHVVRUDUDMXGDULYHWOODU
WDOG¶DVVHJXUDUHOVREMHFWLXVWDQWGHOHVFRPLVVLRQVFRPGHOFHQWUH(VIL[DUjXQDOtQLD
SURPLVRV H[HUFLUDQ UHVSRQVDELOLWDWV UHQGLUDQ FRPSWHV L FRPSWDUDQ DPE OD WRWDO FRQILDQoDGHOD'LUHFFLy
FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ
/HVSHUVRQHVUHVSRQVDEOHVFRPXQLFDUDQODPLVVLyODYLVLyLHOVYDORUVTXHHVUHYLVD-
(VIRPHQWDUjODSDUWLFLSDFLyGHWRWDODFRPXQLWDWHGXFDWLYDDWUDYpVGHO&RQVHOO(VFR-
UDQSHULzGLFDPHQWDODUHVWDGHODFRPXQLWDWHGXFDWLYD
lar que és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre i del
$OOODUJGHOSURMHFWHMDV¶KDHVSHFLILFDWTXLVHUjHOUHVSRQVDEOHGHFDGDVFXQDGHOHV
&ODXVWUHGHOSURIHVVRUDWTXHpVO zUJDQGHSDUWLFLSDFLyGHOVSURIHVVRUVHQHOFRQWUROL
WDVTXHVLV¶KDQHVPHQWDWOHVFRPLVVLRQVSHUIDFLOLWDUHOWUHEDOOHQHTXLS6¶KDH[SOLFDW
ODJHVWLyGHO RUGHQDFLyGHOHVDFWLYLWDWVHGXFDWLYHVLGHOFRQMXQWGHOVDVSHFWHVHGXFD-
la delegació de presa de decisions assumint riscos i responsabilitats.
WLXVGHOFHQWUHTXHHVFRQVHQVXwQHQOHVUHXQLRQV6¶XWLOLW]DUjODFDUWDGHFRPSURPtV
/HVFRPLVVLRQVTXHHVFUHDUDQVHUDQIRUWHVLKDXUDQGHWHQLUODFRPSRVLFLyDGHTXDGD
HGXFDWLXFRPDHLQDSHUHVWDEOLUXQDUHODFLyHQWUHODIDPtOLDLHOFHQWUH
24
-DKDQVRUWLWGLIHUHQWVLGHHVDOOODUJGHOSURMHFWHGHFRPWUHEDOODUODLPSOLFDFLyDPE
Recursos Humans
OHVIDPtOLHVLO¶HQWRUQ(VEXVFDUjODLPSOLFDFLyGHOHVIDPtOLHV a través d’una bona
)HUPRGLILFDFLRQVRUJDQLW]DWLYHVLFXUULFXODUV
FRPXQLFDFLy(OWXWRUIDUjUHXQLRQVDPEFDGDIDPtOLDLHVUHDOLW]DUDQUHXQLRQVGH
5HDOLW]DUIRUPDFLy),&SURSRVRIHUDTXHVWWLSXVGHIRUPDFLySHUTXqUHYHUWHL[GLUHF-
SDUHV TXH MD IXQFLRQHQ DO FHQWUH L G¶DOWUHV TXH HV SURSRVHQ GH QRYHV 7DPEp HV
WDPHQWHQODFUHDFLyGHPDWHULDOVSHUO¶DOXPQDWLHQODFRRUGLQDFLyGHOSURIHVVRUDW
GHPDQDUjDOVSDUHVRIDPLOLDUVTXHSDUWLFLSLQHQDFWLYLWDWVGHOFHQWUH3HOTXHIDO¶en-
6ROāOLFLWDUSURIHVVLRQDOVHQSUjFWLTXHV
tornHQVFRRUGLQDUHPLFROāODERUDUHPDPEHOVDOWUHVFHQWUHVHGXFDWLXVLDPEHOV
'HPDQDUODFROāODERUDFLyGHTXLDPEODVHYDIRUPDFLyLH[SHULqQFLDSXJXLHQULTXLU
VHUYHLVHGXFDWLXVLHOWHL[LWDVVRFLDWLXLOHVHPSUHVHV7DPEpSDUWLFLSDUHPHQHO3OD
l’ alumnat i les activitats d’ensenyament-aprenentatge.
G¶HQWRUQ(VEXVFDUjODLPSOLFDFLyGHOValumnes i es recolliran les seves idees i apor-
'HPDQDUXQDX[LOLDUGHFRQYHUVDHQDQJOqVLRIUDQFqV
tacions en la documentació del centre.
3RWHQFLDUODELEOLRWHFD
/DLQWHQFLypVLQFRUSRUDUWRWDODFRPXQLWDWHGXFDWLYDHOVDOXPQHVOHVIDPtOLHVHOV
7UHXUHHOPj[LPSURILWGHOHVUHXQLRQV
SURIHVVRUV HOV SURIHVVLRQDOV G DWHQFLy HGXFDWLYD L HO SHUVRQDO G DGPLQLVWUDFLy L
- Reduir l’impacte mediambiental.
VHUYHLV O $GPLQLVWUDFLy HGXFDWLYD L HOV HQV ORFDOV HQ OD UHGDFFLy GHOV REMHFWLXV L
8QSXQWFDEGDOVHUjUHGXLUHOWHPSVGHGLFDWDODJHVWLySHUSRGHUGHGLFDUORDOHV
HVFROWDUORVDFWLYDPHQWHHQWRWHVOHVVHYHVSURSRVWHVVXJJHUqQFLHVTXHL[HVRGHVLW-
activitats d’ensenyament-aprenentatge.
MRV+LKDXUjXQDUHODFLyHVWUHWDLXQDFRPXQLFDFLyIOXwGDDPEHO3$6SHUWDOGH JDUDQWLUHOERQIXQFLRQDPHQWGLDULGHOFHQWUH
Recursos econòmics ([HFXWDUHOSUHVVXSRVWGHDSURYDWSHO&RQVHOO(VFRODULDSDUWLUGHJHQHUGH
8. RECURSOS
SURSRVDUSUHVVXSRVWRVHQFDPLQDWVDGHVHQYROXSDUHOSUHVHQWSURMHFWHGHGLUHFFLy
3HUSRGHUGHVHQYROXSDUDTXHVWSURMHFWHFRPSWDUHPFRPDPtQLPDPEHOVPDWHL[RV
(VWXGLDUODSRVVLELOLWDWG REWHQLUDOWUHVIRQWVG LQJUHVVRV
UHFXUVRVHFRQzPLFVLKXPDQV(QFDVTXHKLKDJLDOJXQDGLVPLQXFLyKDXUHPG¶HVWD-
5HGXLUOHVGHVSHVHVIL[HVSURPRYHQWDOFHQWUHSROtWLTXHVG HVWDOYL~VGHSURJUDPD-
blir noves estratègies.
ULOOLXUHHWFLRSWLPLW]DQWHOVUHFXUVRVGHTXqGLVSRVHP
(OTXHFDODYXLHQGLDpVDYDQoDUFDSDO¶RSWLPLW]DFLyGHUHFXUVRVLSHUWDQWFRQWHP-
5HYLVLy GHO VLVWHPD FRPSWDEOH GHO FHQWUH SHU IHU PpV HIHFWLX L WUDQVSDUHQW HO
SOHPOHVVHJHQWVPHVXUHVSHURSWLPLW]DUORV
control dels ingressos i les despeses.
25
9. L’EQUIP DIRECTIU
EX PLURIBUS MAXIMUM
6RP XQ HTXLS GH SHUVRQHV DPE TXDOLWDWV FDSDFLWDWV L KDELOLWDWV GLIHUHQWV TXH HQV FRPSOHPHQWHP L DL[z ID TXH IRUPHP XQ 02725'(027,9$&,ÏSRWHQWLIRUW
$,1$ 9,//$552<$B&DS G¶(VWXGLV / $LQD pV SURIHVVRUD GH PDWHPjWLTXHV L
GLYHUVRVSUHPLVWUHEDOOGHUHFHUFDSUHPLV&$&DO¶HVFRODPRELOFRQJUHVDZDUGV
GHVWDFDSHOVHXVHQWLWGHOGHXUHpVPROWGLVFLSOLQDGDLRUJDQLW]DGD)DFLQFDQ\VTXH
SUHPLDXGLRYLVXDO8$%
pV&RRUGLQDGRUDG¶(62GHO¶,QV5DPRQ&ROOL5RGpV 0$5,25,&2BSecretari.(Q0DULRpVSURIHVVRUGHPDWHPjWLTXHVVREUHVXUWSHUOD *(00$38-Ï6B&DSG¶(VWXGLV$GMXQW/D*HPPDSURIHVVRUDG H[SHULPHQWDOVHV
VHYDFDSDFLWDWFRQHL[HPHQWVLRULJLQDOLWDW7pH[SHULqQFLDGH6HFUHWDULFXUVRV
GLVWLQJHL[SHUVHUUHVROXWLYDSUjFWLFDLDPEFDUjFWHU7pXQDGLODWDGDH[SHULqQFLDD
GH&DSG¶(VWXGLVFXUV L6XEVHFUHWDULFXUV LDTXHVWV~OWLPVFXUVRV V¶KD
O¶DXOD GH GLYHUVLILFDFLy FXUULFXODU L KD SRUWDW OD &RRUGLQDFLy 'DIQH FXUVRV GH
HQFDUUHJDWGHOD&RRUGLQDFLyG¶,QIRUPjWLFDGHO¶,QV5DPRQ&ROOL5RGpV
O¶,QV5DPRQ&ROOL5RGpV /8,6$3(5$/7$BDirectora./D/XLVDpVSURIHVVRUDGHFOjVVLTXHVDPEFDSDFLWDW */Ñ5,$5,*$8B&RRUGLQDGRUD3HGDJzJLFD/D*OzULDpVSURIHVVRUDGHGLEXL[L
GHOLGHUDWJHHQWXVLDVWDSUHSDUDGDDPEIDFLOLWDWSHUDOWUDFWHSHUVRQDO)DDQ\V
DSRUWDFUHDWLYLWDWpVLQQRYDGRUDLLPSXOVRUD&RPD&DSGH'HSDUWDPHQWKDRUJDQLW-
TXHWUHEDOODDO¶,QV5DPRQ&ROOL5RGpV([SHULqQFLDHQ&DSG¶(VWXGLVFRRUGLQDFLy
]DW HO 'HSDUWDPHQW GH 9LVXDO L 3OjVWLFD L LPSXOVDW HO %DW[LOOHUDW$UWtVWLF GH O¶,QV
G¶(62L%DW[LOOHUDWLWXWRUD)RUPDFLyHQLQQRYDFLySHGDJzJLFDLHQKDELOLWDWVGLUHF-
5DPRQ&ROOL5RGpV&RPDGRFHQWKDDFRQVHJXLWTXHHOVVHXVDOXPQHVJXDQ\HVVLQ
tives.
26
10. CONCLUSIONS
(OVFHQWUHVHGXFDWLXVWHQHQXQDIXQFLyLPSRUWDQWtVVLPDHQODVRFLHWDWDFWXDO/¶HGXFDFLy SURSRUFLRQD SURJUpV FROāOHFWLX L UHDOLW]DFLy SHUVRQDO L JDUDQWHL[ OD FRKHVLy social i la igualtat d’oportunitats. $IURQWR DPE LOOXVLy OD UHVSRQVDELOLWDW GH GLULJLU O¶,QVWLWXW 5DPRQ &ROO L 5RGpV (PSUHQGUpDTXHVWQRXFDPtVDEHQWTXHOHVPLOORUVUHVSRVWHVHGXFDWLYHVTXHSRGHP RIHULUDOVDOXPQHVYpQHQGHODIHLQDFRQMXQWDGHGRFHQWVIDPtOLHVLHQWRUQLTXH KDXUpGHFRRUGLQDUWRWHVOHVDFFLRQVQHFHVVjULHVTXHUHSHUFXWHL[LQHQODPLOORUDGHOV UHVXOWDWVDFDGqPLFVLGHODFRKHVLyVRFLDO Volem formar persones competents i preparades per afrontar els reptes del món actual!
27
9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA /OHLG¶(GXFDFLyGH&DWDOXQ\D&ROāOHFFLy7H[WRV/HJLVODWLXV 'HFUHWGHG¶DJRVWG¶DXWRQRPLDGHFHQWUHVHGXFDWLXV 5HVROXFLy(16GHGHPDUoGHFRQYRFDWzULDGHFRQFXUVGHPqULWVSHUVHOHFFLRQDUHOGLUHFWRURGLUHFWRUDGHOVFHQWUHVHGXFDWLXVGHSHQGHQWVGHO Departament d'Ensenyament. 5($/'(&5(7GHG¶RFWXEUHSHOTXDOV¶HVWDEOHL[HOWtWROGH7qFQLFHQ&XLQDL*DVWURQRPLDLHVIL[HQHOVVHXVHQVHQ\DPHQWVPtQLPV 5($/'(&5(7GHGHGHVHPEUHSHOTXDOV¶HVWDEOHL[HOWtWROGH7qFQLFHQ6HUYHLVHQ5HVWDXUDFLyLHVIL[HQHOVVHXVHQVHQ\DPHQWVPtQLPV 'DPLDQR6LOYLD,PSOtFDPH*HVWLyQ *XLDSHUHODERUDULDSOLFDUXQSODHVWUDWqJLFGHFHQWUH'HSDUWDPHQWG¶(QVHQ\DPHQW .RWWHU-RKQ1XHVWURLFHEHUJVHGHUULWH*UDQLFD /ySH]*RQ]iOH]/XLV5HODMDFLyQHQHODXOD5HFXUVRVSDUDOD(GXFDFLyQ(PRFLRQDO:ROWHUV.OXZHU /XQGLQ6WHSKHQ3DXO+DUU\L&KULVWHQVHQ-RKQ)LVK/DHILFDFLDGHXQHTXLSRUDGLFDHQVXFDSDFLGDGGHPRWLYDFLyQ(PSUHVD;;, 3ODQLILFDFLyQHVWUDWpJLFDHQRUJDQL]DFLRQHVQROXFUDWLYDV*XtDSDUWLFLSDWLYDEDVDGDHQYDORUHV3DEOR1DYDMR*yPH]1DQFHD0DGULG /DJHVWLyGHSURFHVVRVHQHOVFHQWUHVHGXFDWLXVEDVDGDHQODQRUPD,62&HQWUHG¶,QQRYDFLyL'HVHQYROXSDPHQW(PSUHVDULDO&,'(0 *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D ([FHOāOqQFLDHQO¶HGXFDFLy(OPRGHOHXURSHXGHTXDOLWDWDSOLFDWDODJHVWLyGHOVFHQWUHVHGXFDWLXV&HQWUHG¶,QQRYDFLyL'HVHQYROXSDPHQW(PSUHVDULDO &,'(0 *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D
*52&-RDQ7HL[LGR
ZZZMRDQWHL[LGRRUJ
KWWSDOEHUWRGHOSR]REORJVSRWFRPHVHOOLGHUDWJHHGXFDWLXHQHOFRQWH[WGHKWPO KWWSZZZGHEDWVFDWFDGHEDWVFROODERUDULQQRYDULOLGHUDUHOIXWXUGHODSURIHVVLRGRFHQW
KWWSZZZGHEDWVFDWFDGHEDWVFRPFRQVWUXLPXQDFRPXQLWDWHGXFDWLYDLPSOLFDGDFRPFRPEDWHPODGHVDIHFFLRHVFRODU KWWSZZZGHEDWVFDWFDGHEDWVHOSDSHUGHOHVIDPLOLHVHQODPLOORUDGHOHVFRODLGHOVLVWHPDHGXFDWLX KWWSZZZGHEDWVFDWFDGHEDWVMRUQDGD KWWSZZZGHEDWVFDWFDGHEDWVOHVWLFLODWUDQVIRUPDFLRGHOHGXFDFLRHQOHFRQRPLDGHOFRQHL[HPHQW
LLISTAT D’ACRÒNIMS
/23(*/H\2UJiQLFDGH3DUWLFLSDFLyQ(YDOXDFLyQL*RELHUQRGHORVFHQWURVGRFHQWHV
$03$$VVRFLDFLyGH3DUHVL0DUHVG $OXPQHV
NEE Necessitats Educatives Especials
&$'&RPLVLyG $WHQFLyDOD'LYHUVLWDW
3$63HUVRQDOG $GPLQLVWUDFLyL6HUYHLV
&(60,-&HQWUHGH6DOXW0HQWDO,QIDQWLOL-XYHQLO
3$73ODG $FFLy7XWRULDO
&)*0&LFOHV)RUPDWLXVGH*UDX0LWMj
3$83URYHVG $FFpVDOD8QLYHUVLWDW
&)*6&LFOHV)RUPDWLXVGH*UDX6XSHULRU
3(&3URMHFWH(GXFDWLXGH&HQWUH
&/,&&RRUGLQDFLy/LQJtVWLFD,QWHUFXOWXUDOLGH&RKHVLy6RFLDO
3,3OD,QGLYLGXDOLW]DW
($3(TXLSG $VVHVVRUDPHQWLRULHQWDFLy3VLFRSHGDJzJLF
3,(3ODG¶,PSXOVDO¶([FHOāOqQFLD
ESO(GXFDFLy6HFXQGjULD2EOLJDWzULD
3,03URJUDPD,QWHQVLXGH0LOORUD
),&)RUPDFLy,QWHUQDGH&HQWUH
3/3URMHFWH/LQJtVWLF
)3)RUPDFLy3URIHVLRQDO
31/3URJUDPDFLy1HXUROLQJtVWLFD
/(&/OHLG (GXFDFLyGH&DWDOXQ\D
7$&7HFQRORJLHVGHO $SUHQHQWDWJHLGHO&RQHL[HPHQW
/2&(/H\2UJiQLFDGH&DOLGDGGHOD(GXFDFLyQ
7,&7HFQRORJLHVGHOD,QIRUPDFLyLOD&RPXQLFDFLy
LOE/OHL2UJjQLFDG (GXFDFLy
75(9$7qFQLTXHVGHUHOD[DFLy9LYHQFLDODSOLFDGHVDO $XOD
LOGSE/OHL2UJjQLFD*HQHUDOGHO6LVWHPD(GXFDWLX
8(&8QLWDW(VFRODULW]DFLy([WHUQD
28