LA LLEGENDA DE SANT JORDI Sant Jordi, patró de Catalunya Qui va ser Sant Jordi? El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès. El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. És un mot grec que significa testimoni, és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'algú, l'exactitud d'una declaració... tal com diu el diccionari Pompeu Fabra. Quan en els primers segles després de Crist els seus seguidors es negaven a adorar com un Déu l'emperador romà, declaraven que l'únic Déu que podien adorar era Jesucrist. Aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort. Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que se celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors. Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom. No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar. La primera celebració El Dia del Llibre es va començar a celebrar el 7 d'octubre de 1926, en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes. La idea de fer una festa d'aquest tipus va sorgir de Vicent Clavel i Andrés. Aquest escriptor i editor valencià va fer la seva proposta des de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, i aquesta va ser acceptada pel ministre de Treball, Comerç i Indústria. El 6 de febrer de 1926, el rei Alfons XIII va signar el Reial Decret que instituïa oficialment la "Fiesta del Libro Español". L'objectiu de la celebració era el d'enaltir i difondre el llibre -i la lectura- amb la promoció de la seva venda al carrer, i oferint protecció econòmica i oficial a la creació de biblioteques populars. El Dia del Llibre, però, va néixer amb mancances importants. La primera era la discriminació dels llibres no escrits en castellà, que es va mantenir fins l'any 1975. La segona, la poca elevació cultural que va prendre la commemoració, que exaltava els clàssics castellans amb expressions com "genios de la Raza".

Sant Jordi, personatge d'origen obscur i llunyà, ha madurat en l'imaginari popular al llarg de la història. Amb el pas del temps, la gent ha projectat en els mites i llegendes construïts al seu voltant allò que vol ser com a poble. Aquesta encarnació llegendària de la voluntat popular ha fet de la figura de Sant Jordi un símbol de llibertat per als pobles que lluiten per les seves llibertats nacionals. L'any 1996 la UNESCO declarà el 23 d'abril "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor". Per Sant Jordi regalem roses i llibres, però d'on prové aquest costum i quina relació té amb la llegenda que protagonitza l'emblemàtica figura del cavaller? Qui era Sant Jordi? Aquest documental presenta la història i les llegendes que envolten la figura de Sant Jordi, incloent-hi fragments de la que l'ha fet més popular: la "Llegenda àuria". Ressegueix la celebració de la festa a diversos indrets dels Països Catalans i l'origen i l'evolució de les seves tradicions més populars: el llibre i la rosa. Així mateix posa de manifest els diferents valors simbòlics de Sant Jordi al llarg de la història i l'actual projecció internacional de la diada. L'historiador Narcís Sayrach i l'escriptora Isabel-Clara Simó contribueixen amb les seves declaracions a donar una visió històrica i actualitzada del cavaller Sant Jordi.

Pregària de Salvador Espriu Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén. Refranys per Sant Jordi El camp, l’agricultura, són les bases de refranys catalans com aquests: “Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig”, “Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà”, “Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres”, “No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat”, d’entre molts altres.

LES ROSES RECORDADES Recordes con ens duien aquelles mans les roses de sant Jordi, la vella claror d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. Salvador Espriu LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. (...) Quan el Sant hagué passat tot jardí se retornava: per'xò cada any per Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. Joan Maragall ABRIL D'ENAMORAT Passeig de Gràcia amunt amb el llibre i la rosa, avança somrient, abril endins, la Núria, la Núria, primavera meva! Potser plou i fa sol i el cavaller invisible cavalca un núvol d'or muntanya endalt. Sant Jordi, Sant Jordi, primavera nostra! Passeig de Gràcia amunt, la Núria! Cavalca un núvol d'or, Sant Jordi! Pere Quart