LA REINA DE LES ABELLES Hi havia una vegada un rei que tenia tres fills. Els dos grans, què eren molt aventurers, se’n van anar del palau en la intenció de conèixer el món. Tant els va agradar aquella vida que van decidir que no tornarien mai més al seu regne. Com que els germans grans no tornaven, el més petit, a qui tots anomenaven “bobalicó”, va decidir anar a buscar-los. Quan per fi els va trobar, els seus germans li van dir: − Vine amb nosaltres. Ja veuràs com et divertiràs molt més que al palau. El germà petit va acceptar. Un dia es van trobar un formiguer. Els germans grans van voler xafar-lo per veure com se’n anaven les formigues, però el germà petit ho va impedir: − Pobretes, no les mateu, elles també tenen dret a viure. Després d’això, es van tronar amb uns ànecs que nedaven a un llac. Els dos germans grans van voler agafar a dos d’aquests i menjar-se’ls, però el germà petit no ho va permetre, i els va dir: − Pobres ànecs, no els mateu, ells també tenen dret a viure. I caminant, caminant, van arribar a un bosc. Com que estaven molt cansats, els tres germans es van seure baix un arbre al que hi havia un rusc d’abelles. El germà gran va dir als seus germans: − Mireu com corre la mel pel tronc de l’arbre. Si fem foc, les abelles es moriran i podrem agafar la mel.
Però el germà petit ho va impedir i va dir-los: dir − Pobres abelles, no les mateu, elles també tenen dret a viure. Van seguir caminant i van arribar a un Castell C misteriós:: les quadres estaven plenes de cavalls, però no van trobar cap persona per cap lloc. Van recórrer totes les habitacions habita i els salons i al final d’un passadís van trobar-se se amb una porta tancada amb tres forrellats. Al centre hi havia una finestra f oberta per la que es veia el que succeïa dintre. Els tres prínceps es van mirar i van veure a un homenet gris assegut a una taula plena d’aliments dolços. El van cridar una vegada i una altra, però l’homenet no semblava sentir-los. Finalment, es va aixecar, els va obrir la porta i va preparar la taula taula perquè mengessin amb ell. Quan es van cansar de menjar i beure, l’homenet va portar a cada germà a una habitació perquè poguessin descansar. Al dia següent, l’homenet va cridar al germà gran i li va ensenyar una tauleta de pedra on estaven escrites les tres proves que eren necessàries superar per desencantar el castell. Li va llegar la primera: − Entre l’herba del bosc estan escampades less mil perles de les princeses. És É necessari recollir-les les totes abans que el sol s’amagui.. Si en fa falta alguna, el home que les busqui es convertirà en una estàtua de pedra.
Entusiasmat, el germà major va anar al bosc. Encara que no va descansar ni un segon, només va trobar cent perles. Així que, quan el sol es va amagar, va convertir-se en estàtua. Al dia següent, el segon germà va realitzar la mateixa prova i també es va convertir en estàtua. Després, va arribar el torn del germà petit. Va buscar i rebuscar entre les herbes del bosc i, com no trobava perles, es va posar a plorar. Llavors, va aparèixer la reina de les formigues i li va dir: − No ploris més. Per haver sigut tan bo amb nosaltres, les meues cinc mil formigues recolliran totes les perles. Quan l’homenet va rebre totes les perles, li va llegar la segona prova: − Al fons del llac està la clau de l’habitació de les princeses. Porta-me-la. El germà petit va anar al llac, i com no sabia nedar es va posar a plorar a la riba. Els ànecs, a qui ell havia Salvat, li van dir: − Nosaltres, que et devem la vida, buscarem la clau al fons del llac. Immediatament, els ànecs van tornar amb la clau al bec. El germà petit li va portar a l’homenet gris i aquest li va llegar la tercera prova: − El rei té tres filles que estan dormides. Descobreix quina és la més jove i la més guapa. Ho sabràs per la llaminadura que van menjar abans que el son les
guanyés. La gran va menjar un terròs de sucre; la mitjana, un caramel i la més jove havia menjat mel. Encara que aquella era la prova més difícil, la reina de les abelles va anar per ajudar-lo. Va provar els llavis de les tres princeses i li va indicar quina era la que havia menjat mel. Quan el príncep va assenyalar a la princesa més jove i guapa, el castell es va desencantar. I així va ser com el jove príncep es va casar amb la princesa més bonica. Els seus germans van tornar a ser persones i es van casar amb les altres dues germanes. I conte contat, ja s’ha acabat!
