Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

La literatura contemporània (s. XX):

consolidació d’artistes amb el suport econòmic de la burgesia, la fundació de

La poesia modernista, noucentista i avantguardista.

(1911).

1. La Catalunya de final del s. XIX i primer terç s. XX

l’IEC (1907), la Setmana Tràgica (1909) i la mort del poeta

Joan Maragall

 Malgrat la gran diversitat de tendències entre els artistes es classifiquen entre:

 Intens procés d’industrialització, que provoca canvis en l’estructura social.

-

consagrant a l’artista, que busca una vida lliure sense convencions

El nou model econòmic (capitalisme industrial) dóna protagonisme a

socials, normalment l’artista és fill d’una família burgesa que busca

nous grups social (burgesia – proletariat).  

una vida bohèmia. Ex. Santiago Rusiñol

El progrés científic produeix una explosió demogràfica i una revolució

urbanística

per les primeres migracions cap a Barcelona.

Políticament: Després de l’inici del catalanisme polític de la Renaixença,

la figura fonamental va ser Enric Prat de la Riba (vol convertir Catalunya en un país modern i culte amb el suport de la burgesia) que desplegarà una política

ESTETICISTES o DECADENTISTES: pretenen cultivar l’art en si mateix

-

REGENERACIONISME:

pretenen

una

transformació

social.

Vol

construir una cultura nacional catalana moderna, incloent-hi la llengua.

cultural de gran abast arran de la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Amb la seva mort i el final de la Primera Guerra Mundial que acaba amb els beneficis de ser país productor de materials per Europa, s’inicia una greu agitació social (1919-1923). Al 1923 s’imposà la dictadura del general Primo de Rivera que va prohibir les institucions i cultures catalanes i va imposar els monopolis estatals. 2.

El Modernisme (1888 a 1911)

Nom que adopta a Catalunya un ampli moviment cultural europeu entre els segles XIX i XX (Jugendstil a Alemanya i Art Noveau a França i Modern Style Anglaterra) pretenia la modernització cultural i artística a les arts plàstiques, la música i la literatura. Tenen tres objectius: renovació dels materials artístics, valoració de l’artista i la imaginació i reivindicació del passat artístic. A Catalunya va començar amb l’Exposició Universal de Barcelona (1988), les 5 Festes Modernistes de Sitges (des de 1892) i la creació de revistes (l’Avenç, Pèl i Ploma, Els Quatre Gats, Joventut i Catalònia), continua amb

2.1. La poesia modernista Els modernistes consideraven arcaïtzants les composicions de la Renaixença i fins i tot van fugir dels Jocs Florals i van crear les Festes Modernistes de Sitges. Volien modernitzar la poesia mitjançant la traducció de grans poetes europeus. I la integració de la poesia amb altres manifestacions artístiques (el cant coral, el teatre o l’opera). Van crear revistes literàries per difondre els seus escrits.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) Fill d’una família de petits industrials del tèxtil. Durant un temps treballa a l’empresa familiar i es deslliga per estudiar la carrera de Dret. I entra en contacte amb cercles literaris i culturals. Al 1890 publica els seus articles al Diario de Barcelona. Es casa amb Clara Noble i té 13 fills. La seva vida benestant no va impedir que critiqués el comportament de la burgesia. Va ser adscrit al regeneracionisme i al catalanisme.

1

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

La producció literària és extensa: articles d’opinió en castellà (Diario de Barcelona) i en català (La Veu de Catalunya), assaig sobre poètica (Elogi

Insistència en ambients rurals i

Admiració

de la paraula i Elogi de la poesia) traduccions (Homer, Píndar, Goethe,

despoblats

personatges de ciutat.

Nietzsche, Novalis...) pròlegs i discursos, epistolari i poesia (La vaca cega,

Interès

Oda a Espanya, Visions i Cants, El Comte Arnau, El Cant Espiritual, Oda

inspiració i les forces ocultes

Nova a Barcelona, Seqüències...).

Veneració per l’espontaneïtat.

Defensa de la intervenció cultural i

Model de llengua poc elaborat.

aplicació de mètodes i sistemes per

Paraula Viva

arbitrar persones i coses. Model de

Els seus poemes expressen el sentiments de Maragall: el paisatge, la natura,

(locus amoenus).

per

la

mística,

la

la vida, la condició humana, les arrels del país i la dinàmica social, la mort o

per

ambients

urbans

i

Valoració de la raó.

llengua molt elaborat i reelaboració de

la transcendència i la fe cristiana.

les obres.

Planteja la seva teoria de la Paraula Viva: La creació és vocacional fruit de la inspiració i produïda per l’emoció del moment sense analitzar més.

L’Escola Mallorquina: En contacte amb els modernistes catalans, els poetes de les Illes Balears. Eren autors conservadors amb una sòlida

Preferència per l’anarquisme i

Potenciació de les institucions per porta a

individualisme.

una acció política i una acció cultural a favor de la col·lectivitat.

Vindicació de l’anècdota com la

Superació de l’anècdota i recerca de la

mostra

categorització per comprendre el món.

més

estimable

d’observar el món.

formació clàssica. El seu repertori abasta especialment el tema de la contemplació de la natura. Joan Alcover (1854-1926) Miquel Costa i Llobera (1854-1922) i Gabriel Alomar (1873-1941) es van orientar cap a una estètica classicitzant i arbitrària

que preferien l’estètica modernista. . Costa i

Llobera va combinar model romàntics amb elements clàssics. Alcover va

Cap al tard (1909) de to elegíac i intenció cívica com el poema La balanguera que és l’himne balear). La poesia d’Alomar és sovint artificiosa i expressa ideals expressar experiències i vivències pròpies (mort éssers estimats

progressistes. Contrast entre Modernisme i Noucentisme Modernisme

Noucentisme

Admiració pel caos i gust per la

Gust per l’ordre (valors com la contenció,

indefinició d’idees i formes

la família, la maternitat, l’educació i el treball) Preferència per les formes clares i idees objectives.

Visió de la natura en estat pur,

Elogi a la cultura i la civilitat. Preferència

desfermada i dominant

paisatges domesticats, horts i jardins

3. El Noucentisme És el moviment estètic i cultural català entre 1906-1923. Coexisteix amb la producció d’artistes modernistes, el que provoca friccions. El seu objectiu és difondre les seves idees i crear una política cultural, i no només un moviment artístic. El 1911 és l’auge noucentista amb la creació de la Secció Filològica de l’IEC i la publicació de l’Almanach dels Noucentistes on col·laboren intel·lectuals de l’època. La paraula Noucentisme va ser creada per Eugeni d’Ors el 1906 en una de les seves gloses (comentari, ampliació d’un tema) reunides en una publicació

Glossari. Era una aposta per la modernitat per un nou segle (anys nou-cents), un retorn al classicisme, rebuig del vuit-cents i el Romanticisme. Els gèneres més importants són: la poesia i l’assaig (sobretot periodístic)

2

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

3.1. Els poetes noucentistes

4. Les avantguardes. L’art europeu de l’inici del segle XX.

Els dos poetes principals són: Josep Carner i Guerau de Liost (Olot

L’objectiu principal era l’experimentació amb les formes i la desaparició de

1878-Barcelona 1933). El seu nom era Jaume Bofill i Mates. Fou primer

les fronteres entre les disciplines artístiques. En les arts plàstiques es pretén

mestre de Josep Carner. Obres principals

La muntanya d’ametistes (1908)

La ciutat d’Ivori (1918).

trencar amb la representació real de les figures (art abstracte). París amb la seva avant-garde i Moscou designen propostes innovadores: cubisme, futurisme i surrealisme.

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884-Brussel.les 1970) De família catalanista, cultivada de classe mitjana és un escriptor molt

a.

El Cubisme: busca el trencament amb les convencions pictòriques

precoç. Fou col·laborador de La Veu de Catalunya i va esdevenir director de

del Renaixement: hi ha una reelaboració mentals de l’estructura

la revista Catalunya.

interna de figures i objectes. En la literatura es creen el cal·ligrames

Va escriure poemes,

(Guillaume Apollinaire).

articles de premsa, narracions breus, obres teatrals:

el Giravolt de maig i Cop de vent

i traduí obres de Molière, Dickens,

b. Futurisme: Proposen el progrés tècnic i social com a valor superior.

Andersen...

Fascinats pels avenços tecnològics (avions, cotxes, ràdio...). Valoren

Esdevé Diplomàtic i quan hi era a París comença la guerra civil espanyola.

l’audàcia, el perill, la violència, l’esport, la guerra, les màquines. A la

S’exilià a Mèxic i més tard a Brussel·les.

literatura manipules la llengua eliminant els signes de puntuació o canvis de tipografia. El creador va ser Filippo Tommaso Marinetti amb el Manifest futurista.

Les seves obres es classifiquen en diverses etapes: a.

Primer llibre de Sonets (1905) on realitza provatures formals

Surrealisme: a partir de les aportacions del psicoanàlisi proposen l’estudi dels somnis i subconscient. A la literatura proposen

aproximant-se al Noucentisme. b. Els fruits saborosos (1906)

b.

la crítica el considera el príncep dels poetes

catalans.

l’escriptura automàtica, sense control de la raó, les imatges il·lògiques, i les transformacions. El creador va ser André Breton.

c. Època de plenitud, Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914) i

L’oreig entre les canyes (1921)

 Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 – 1924)

d. Durant la seva estada a l’estranger mostra una nostàlgia i mitificació de la

Fill d’un fogoner de vaixell que morí en accident quan ell tenia 7 anys, va

pàtria e.

El cor quiet (1925)

Publica un poema narratiu reflexiu sobre el personatge bíblic de Jonàs.

Nabí (1941). f. El 1957 Poesies. on reordena i publica la seva obra en 13 llibres.

viure a un asil fins als 12 anys treballa d’aprenent d’un adroguer. Als 17 anys decideix formar-se assistint a classe i a tertúlies literàries. Al 1916 treballa de guàrdia nocturn al port escriu les seves primeres poesies i manifestos, pròxims a l’anarquisme. Després treballa a la llibreria de les Galeries Laietanes i el 1917 en fou anomenat director. Afavoreix exposició de pintors avantguardistes i tertúlies literàries. Passa de l’anarquisme al nacionalisme i arriba a la seva plenitud. Mort d’una tuberculosi.

3

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

Les seves obres principals són: Poemes en ondes hertzianes (1919),

Posteriorment es va introduir dins dels cercles literaris del noucentisme i

l’obra més avantguardista de totes que conté cal·ligrames, exalta la

va conèixer grans escriptors de l’època. Malgrat tot ell es considerava un

tecnologia i ataca el sistema burgès, L’irradiador del port i les gavines

modernista vitalista.

(1921) , de to més líric amb mostres de futurisme, és present la mitificació de la realitat i també la vida quotidiana., La rosa als llavis (1923), una mena d’història d’amor entre una noia verge i un mestre d’amor. Conté poemes de diferents tipus de mètrica. L’Óssa menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925)

Va veure la vida com un espectacle, sense visions filosòfiques i morals.

Amb la guerra marxa a Tahití, Perpinyà i París. Torna a Barcelona el 1940

El tema principal és l’angoixa per la mort. Es publica pòstumament.

per ser periodista a La Vanguardia i a Destino.

J. V. Foix

Va fer la carrera de diplomàtic però es va dedicar a la literatura i el periodisme: de 1919 a 1921 va fer de corresponsal de premsa a l’estranger. També va traduir obres de Dant i Shakespeare.

(Sarrià,1983- Barcelona, 1987)

Des de ben jove és un lector incansable d’autors clàssics i de la

El seu gran cabal lèxic i la seva musicalitat fa que els seus poemes siguin

Renaixença. Es vincula amb partits catalanistes i impulsa publicacions

extensos, descriptius i realistes plens d’encís, que s’apropen a la lírica

per mostrar les diverses avantguardes europees i autors noucentistes

popular.

Trossos, Monitor, La Revista. Es va interessar pel tennis i l’aviació (esports emergents a l’època). Després de la Guerra Civil Espanyola

Va escriure:

dugué una vida reservada. A partir de 1963 torna a publicar i crear.

a.

Poesia lírica: Cançons d’abril i de novembre (1918); Cançons de rem

l’exploració de les possibilitats oníriques i la confusió entre allò real i

b.

allò irreal. Es considera un investigador en poesia i un especulador del

c.

i de vela (1923) -Vinyes verdes- Cançons de totes les hores (1925). Poesia satírica: Cançons de taverna i d’oblit (1922) Poesia èpica: El comte Arnau (1928) Poema de Nadal (1930).

Ell no es va considerar un avantguardista sinó un Neonoucentista. Busca

mot. El seu estil és una barreja entre la tradició clàssica i el surrealisme. Els temes principals són: l’ideal artístic, la condició humana, la solitud, el

5. La societat i l’art a Europa al s. XX

desig frustrat, l’evasió del món real, la tècnica i la modernitat La seva obra: Sol, i de dol (1963) són 70 sonets simbolistes sobre reflexió i doctrina moral, amor, poemes lúdics, religiositat abstracta...

Les irreals omegues (1948), 13 poemes molt barrocs i elaborats. On he deixat les claus (1953), reflexió sobre la pàtria i la guerra des del món dels somnis. Part de la seva obra presenta la forma d’una prosa poètica, text en prosa però contingut i recursos lírics.  Josep Maria de Segarra (Barcelona, 1894-1961) De família propietària rural a Santa Coloma de Gramanet i de la petita aristocràcia barcelonina, reflecteix el seu amor per la natura bressol de la seva infantesa.

Des de l’àmbit polític els principals esdeveniments han estat:

Primera Guerra Mundial: (1914-18) que propicia l’aparició de diferents

moviments

revolucionaris:

Revolució

Russa

(1917)

i

moviments artístic: Les avantguardes amb els seus canvis radicals.

Anys 30 Amb l’aparició de règims totalitaris (Stalin, Mussolini i Hitler) es persegueix l’art innovador.

 Segona Guerra Mundial (1939-42) va provocar l’aparició dels dos blocs polaritzats: Els països defensors del l’economia liberal i de mercat (EUA) i els països defensors d’una planificació econòmica i de la intervenció de l’estat (URSS). Va ser la guerra freda.

Europa va

necessitar l’ajuda econòmica de USA per recuperar-se.

4

Professora: Sara Marugan Oliva 

Es va iniciar un període de descolonització a Àfrica i Àsia que comporta la independència de molts països.

 S’inicia la societat de consum fins a la primera crisi el 1973. (crisi

Llengua i literatura catalanes vida professional i els que no havien estat actius políticament van formar part de l’anomenat exili interior. Marcat per l’ostracimes i abandó parcial o total de la seva professió.

del petroli). A partir dels anys 60 s’inicia un moviment contracultural

 de 1939 al 1955: El canvi de règim polític, l’economia autàrquica i

de protestes públiques contra la societat ordenada del treball i el

L’aïllament internacional provoquen una pèrdua de la memòria

consum.

col.lectica (entitats, publicacions, lectors en català...) i substitució de

 A finals del s. XX cal destacar: el conflicte araboisraelià i les

referents propis. El català fou proscrit de la vida pública fins la reaparició

successives dictadures i democràcies a Amèrica central i del Sud La

lenta d’entitats culturals: Orfeó Català.. o d’altres més agosarades com

desaparició de la URSS i el nou ordre mundial. El ràpid desenvolupament

la nova edició 1954 del Diccionari de Pompeu Fabra o el Diccionari

econòmic de la Xina, Corea i Índia. El terrorisme internacional. La crisi

Català-Valencià-Balear. A poc a poc es van fent edicions clandestines o

econòmica i humanitària especialment a l’Àfrica, la globalització de

minoritàries com la revista Poesia el 1944

l’economia mundial i el canvi climàtic. Des de l’àmbit cultural, és un

Cementiri de Sinera de S. Espriu.

període de canvis ràpids i constants. El simbolisme francès va ser

Quan Espanya comença les relacions diplomàtiques amb els EUA i el

present fins a mitjans del s. XIX, posteriorment la poesia s’ha mogut en

Vaticà o entra a la UNESCO o a l’ONU també s’inicia un període de

tendències cícliques postsimbolisme, avantguardes i poesia pura.. Els

renaixement d’editorials i premis literaris.

autors principals són:

 1959-1970 L’aparició de nous escriptors, la relaxació de la llei de

Paul Éluard, Paul Valéry, Konstandinos Kavafis, Vladimir Maiakovski,

censura noves iniciatives culturals van fer possible un canvi de tendència

Fernando Pessoa, Thomas Stearns Eliot i Wystan Hugh Auden, Paul Celan,

cap a el nouveau roman francès. Es creen noves editorials com Edicions

Dylan Thomas, Jack Kerouac, Allen Ginsberg, i literatures orientals com

62, Proa o Gran Enciclopèdia Catalana. Apareix Omnium Cultural i

la de Khalil Gibran (1883-1931).

revistes.

o publicació d’obres com

A la poesia, a partir de debats poètics en àmbits universitaris vinculats

5.1. Marc polític i cultural des de la Segona República

amb partits polítics, al voltant del dilema entre poesia culta i poesia

 Durant la Segona República (1931-1939) es va proclamar l’Estatut de

realista (realisme líric o històric) que considera a l’home un ésser social

Catalunya (1932) es van reprendre iniciatives culturals oficials con la catalanització de l’ensenyament, aparició de revistes i diaris en català, creació de noves editorials i premis literaris. Durant la Guerra Civil van sorgir iniciatives específiques com revistes o el Comissariat de Propaganda per difondre la literatura d’influència política, o l’Agrupació d’Escriptors Catalans.

A la postguerra Els escriptors i intel·lectuals es van exiliar a França, Mèxic, Xile i República Dominicana. Allà va editar llibres i revistes fins que van tornar gradualment com Nabí de Josep Carner o Elegies de

Bierville de C. Riba. Els escriptors més afins al règim van refer la seva

popular

es va trencar amb la poesia simbolista per un nou model

que demana la intervenció de l’art en el canvi de la societat. Utilitzant un llenguatge narratiu i denotatiu. L’aparició del moviment musical de la Nova Cançó va crear textos pròxims al realisme històric.

Carles Riba (Barcelona 1893- 1959) Traductor i crític literari, va ser professor de l’Escola de Bibliotecàries. S’exilià a Paris i retornà a Barcelona el 1943. Com a escriptor segueix les normes del Noucentisme però admira la Paraula Viva de Maragall; per això no reelabora la seva obra a fi de mostrar-ne l’essència i puresa. Va

5

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

escriure 250 poemes, ja que principalment va ser autor de poesia lírica.

exiliats. Decebut, a la tornada de l’exili, optà per l’acció teatral. Des de

Primer llibre d’Estances (1919), Segon llibre d’estances (1930), Elegies de Bierville (1939) Salvatge cor (1953).

1960 s’implica molt políticament en l’agitació política . Als 70 pateix un

La seva obra és molt autònoma i fuig dels lligams massa realistes i

La seva obra poètica: Les decapitacions (1934) Oda a Barcelona (1936)

temporals dels autors catalans anteriors. Riba volia concentrar en cada poema una experiència global de forma (ordre sintàctic elaborat i

Bestiari (1937), Saló de tardor (1947), Vacances pagades (1960), Circumstàncies (1968).

mètrica complexes) i tema (costa aïllar el tema). Tot això dificulta la seva

La seva obra té un marcat caràcter autobiogràfic, des de la crítica i el

lectura.

pessimisme sobre la condició humana. La seva expressió és rica i

Cal destacar:

relatiu oblit.

elaborada però planera. Defuig la ambigüitat i la falsa profunditat i

Altres autors: Bartomeu Roselló-Porcel, Màrius Torres, Clementina Arderiu, Josep Sebastià Pons.

sentimentalisme.





 Joan Brossa (1919-1998) La seva obra es pot incloure dins de

Salvador Espriu (Sta. Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)

l’avantguarda prop del surrealisme. A banda de poemes més realistes

La seva infantesa es desenvolupa a Arenys de Mar i després a Barcelona.

opta per la poesia visual (gairebé sense paraules i col·labora amb grans

Estudia Dret i Història però la Guerra Civil modifica el seu futur

artistes en la creació de poemes objecte.)

professional. A la postguerra es decantà per la producció teatral i lírica.

plàstiques Dau al Set.

Forma part del grup d’arts

Durant els anys 60 va ser un referent cívic de antifranquisme i per això

Altres autors:

rep nombroses distincions.

Agustí Bartra, Joan Vinyoli i Josep Palau i Fabre

La seva obra pren l’herència dels mites egipcis, jueus, grecs i crea un grup de mites particulars: Sinera (Arenys). La seva obra marca tres línies: lírica elegíaca: la mort és el gran tema: el plany de móns perduts, reflexió sobre el propi destí... amb multitud de símbols com el xiprer, la boira, la pluja ...Cementiri de Sinera (1946)

El caminant i el mur

(1954) Final del laberint (1955) Llibre de Sinera (1963) Setmana Santa (1971) lírica satírica: defensa contra el món absurd de la quotidianitat.

Cançons d’Ariadna (1949) Lírica didàctica: mostra el seu posicionament polític i reclama una consciència d’un poble i una llengua i demana un



conciliació després d’una guerra fratricida. La pell de brau (1960).

Joan Oliver (Pere Quart) (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986) Estudia Dret però exerceix de periodista. Participa en el grup de Sabadell que practica actes literaris iconoclastes

i de rupturisme avantguardista.

Es dedica a la poesia a partir de 1934 i ha d’exiliar-se a França, Buenos Aires i Xile on es va convertir en editor, especialment d’autors catalans

5.2. Una nova generació de poetes A partir dels 60 i sobretot des de 1975 s’inicia un període de canvis polítics, culturals, socials i lingüístics. Alguns autors fonamentals són:

 Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) Després d’exercir diversos oficis va estudiar periodisme a Madrid i treballa a València al diari Les Províncies fins 1963. Va començar a escriure poesia els anys 60 completes no va ser reconegut.

però la publicació de les seves obres Algunes de les seves obre són: Ciutat a cau

d’orella (1953) Donzell amarg (1958), Llibre de les meravelles (1971), Horacianes (1974).

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter,1929 – 2003) 6

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

Als 14 anys treballa a les oficines de la fàbrica coneguda com La Blava

. Personatges solitaris: marginats o marcats per la bestialitat (Josafat o

fins 1972 quan fortament afectat per l’esclerosi múltiple continua la

l’Ànima de Solitud) o herois assimilats als artistes modernistes (el pastor de

seva obra poètica i lligat a nombroses iniciatives culturals. Els temes de

Solitud, el Llàtzar d’Els sots feréstecs). Però es presenta la societat com a

les

gregària -que forma part d’un grup- incapaç d’alliberar-se del grup.

seves

obres

són

L’experiència

religiosa,

l’agnosticisme,

el

compromís polític, obres intimes i reflexives sobre les situacions difícils

. Les forces ocultes de la natura, la passió i els instints humans condicionen

de la vida; la mort de la seva dona, la malaltia. Algunes obres: El poble

el destí dels personatges. Presenten un combat entre forces oposades:

(1966), La fàbrica (1972), Vint-i-set poemes en tres temps (1972)

vici-virtut, esperit-matèria...

Estimada Marta (1978) Llibre d’absències (1985) Llibre de les solituds

. La llengua és viva i colpidora. Les expressions volen portar al lector a la

(1992).

realitat que viuen i crear el conflicte de la manera més directa possible. . Creen un impacte emocional en el lector i creen situacions que voregen la

La narrativa modernista. La narrativa del segle

moral o el respecte a les coses més sagrades.

XX.

. Hi ha una forta dosi de subjectivitat i d’elements simbòlics , onírics,irreals i

. Són freqüents els contes o novel·les breus per intensificar l’emoció. fantàstics (Solitud). Es consideren novel·les modernistes les obres produïdes entre 1901 i 1912,

1. La narrativa modernista

amb la implantació del Noucentisme que no considera la narrativa com a gènere adequat per transmetre les noves idees. Malgrat això,

Eugeni d’Ors

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix una aturada de la narrativa

va escriure’n algunes com: La ben plantada (1912) Gualba, la de mil veus

culta però es continua desenvolupant la popular con llegendes i rondalles.

(1915).

Al s. XIX l’esclat del Romanticisme provoca un ressorgiment de la narrativa amb la Renaixença amb les novel·les romàntiques, relats costumistes, obres realistes i naturistes (Narcís Oller) i fins i tot amb obres de naturalisme

Raimon Casellas (Barcelona, 1855 – 1910) Va ser periodista a La Vanguardia i a l’Avenç i La Veu de Catalunya i crític

determinista

d’art. Es va convertir en el teòric del modernisme

(Jacobé de Joaquim Ruyra)

Els narradors modernistes s’allunyen de la voluntat científica

del

De la seva obra destacar:

Sots feréstecs(1901), Intent de regenerar uns

Naturalisme i evolucionen a l’estètica Naturalista: posen èmfasi en

societat primària de pagesos per part d mossèn Llàtzer, al·legoria de

components estètics i es recreen en el fatalisme i aspectes sentimentals per

l’intel·lectual modernista. El protagonista fracassa davant la bagassa

commoure el lector. Es descriu un conflicte personal humà a causa de la

Roda-soques, que simbolitza el mal ancestral davant del qual sucumbeix la

inadaptació de l’individu o d’un grup social. Aquest tipus de producció

massa. Les multituds (1906), Llibre d’històries (1909).

literària va generar un augment notable de lectors de llibres, novel·les de fulletó –que eren capítols publicats a diaris- i premsa. Els temes eren: . Ambients rurals: com a escenari agrest i poc amable. En les obres simbolistes o decadentistes els espais són eteris, poc concrets i irreals.

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867- Barcelona 1941) Professor de dibuix i pintor per encàrrec, el 1912 es traslladà a Barcelona i escriu per la premsa satírica. També fou periodista, autor dramàtic i crític teatral. Escriu Josafat (1912)

narra la depravació sexual i humana d’un

pastor que fa de campaner d’una església. Josafat es relaciona amb dos

7

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

prostitutes a l’església, Pepona -que evoca la puresa camperola- i Fineta

psicològica, la escissió entre el que l’individu vol ser i el que és en realitat. És

-que representa la perversió refinada de la ciutat– Josafat personifica la

mostren sense gaire distinció la realitat, els somnis i la imaginació.

inadaptació al medi urbà i eclesial. Finalment mata Fineta embogit pel terror de ser descobert.

A Catalunya, l’estètica modernista menystingué la novel·la pel seu tarannà

  Caterina Albert (Víctor Català) (l’Escala, 1869-1966)

individualista, l’ús d’un llenguatge poc acurat i marcadament rural. La última novel·la modernista: La vida i la mort de Jordi Fraginals de Josep Pous i

Utilitza un pseudònim per esquivar els perjudicis de la societat de l’època. A

Pagès i la primera i única noucentista: La ben plantada d’Eugeni d’Ors. Entre

banda de la seva dedicació a l’administració de la hisenda de la seva família,

1912 i 1925 no va haver producció novel·lística. Al 1925 s’adonen de la

viatja per tota Europa, llegeix i pinta. La seva obra literària inclou poesia i

necessitat la producció d’aquest tipus d’obres si es vol tenir una cultura

narrativa que planteja conflictes sobre la condició humana amb tota la

considerada normal. I per això calia una infraestructura editorial. Fins a la

cruesa. Prefereix ambients rurals

Guerra Civil es faran moltes traduccions i sorgiran de nous: Carles Soldevila,

agrestos, una llengua molt expressiva

per crea el xoc del destí inexorable de l’individu amb la societat (fatalitat) i

Miquel Llor, Francesc Trabal, Sebastià Juan i Arbó i Josep Maria de Sagarra.

per una recerca de la interioritat femenina com a altres obres importants

Madame Bovary de G. Flaubert, La Regenta, Anna Karènina. Solitud és la seva gran obra. És un drama rural, però pel seu llenguatge ple

La prohibició del català i l’exili de la majoria d’autors provoca que durant la

de símbols i la expressió viva

guerra i immediatament després no hi hagués gaire producció. Sobre la

es considera també un gran poema en prosa.

guerra s’escriu: K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella sobre el camp de

S’nicia amb l’arribada de la protagonista, la Mila, a l’ermita de Sant Ponç

concentració de Mauthausen. Els refugiats a Amèrica converteixen el xoc

per fer-se’n càrrec juntament amb el seu marit, en Maties. Aquest home

cultural que es troben en tema de novel·la: Vicenç Riera Llorca, Xavier

gandul i insensible desatén les seves obligacions i es deixa arrossegar per

Benguerel, Joan Sales, Pere Calders o Avel·lí Artís-Gener.

l’Ànima, un personatge muntanyenc que encarna els aspectes més primaris i bestials de l’ésser humà i que arriba a violar la protagonista. La Mila, una dona sensible que lluita contra la duresa de l’aïllament i que segueix un procés de regeneració interior que culmina amb la decisió d’abandonar el lloc i el marit,

troba la companyia espiritual dels pastor Gaietà, que viu en

comunió amb la natura. Altres obres són Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) Caires vius (1907).

 Mercè Rodoreda (Barcelona,1908 – Romanyà de la Selva, 1983) De família lletraferida, va viure una infantesa solitària i familiar. Es va casar amb un germà de la seva mare 14 anys més gran que ella, Als 22 anys optà per l’autoformació i dedicar-se al periodisme. Abans de la Guerra Civil publicà Aloma que fou premiada i lloada per la crítica. Es va exiliar a França i a Suïssa on visqué amb precarietat i on va haver de deixar d’escriure. Un cop va començar a treballar de traductora a organismes internacionals torna a

2. La novel·la catalana del segle XX

escriure. Un cop a Catalunya s’instal·la a Romanyà de la Selva. Les obres més importants són: Aloma (1937), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les

llenguatge, la consciència general de viure un món convuls sense valors i el

Camèlies (1966), Jardí vora al mar (1967), Mirall Trencat (1974) La mort i la primavera (1986) i el contes: Vint-i-dos contes (1958) i La meva Cristina i altres contes (1967). Les seves novel·les són psicològiques i amb un gran

bel·licisme imperant fan que guanyi la interioritat individual i el ús del temps

component simbòlic atorgat a les flors, miralls, coloms...

Després de l’auge de la novel·la realista i naturalista comença una etapa on les teories de Sigmund Freud sobre el subconscient i el profund valor del

subjectiu, les preocupacions individuals i els pensaments: és la novel·la

 8

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

Pere Calders (Barcelona, 1012-1994)

contrast d’idees i la seva narrativa és psicològica, però sense entrar dins de

Va escriure i dibuixar en diaris i revistes. El 1936 publicà el primer recull de

l’interior dels personatges sinó que l’interessa l’evolució de la humanitat.

contes: El primer arlequí. Es va exiliar a Mèxic fins 1962. Va retornar a

Escriu: Mort de dama (1931) Bearn (1966), La novel·la de Palmira (1952),

Catalunya on treballà

Bearn, desenllaç a Montlleó (1963), La Lulú o la princesa que reia a totes les conjuntures (1970).

per a editorials i publicacions periòdiques. La seva

obra es classifica en: - Contes: Cròniques de la veritat oculta (1955) Demà a les tres de la

Josep Pla

matinada (1959) Invasió subtil i altres contes (1978). - Novel·les d’ambientació mexicana: L’ombra de l’atzavara (1964), Aquí descansa Nevares (1964) Ronda naval sota la boira (1966).

Fill de propietaris rurals benestants. Estudia Dret a Barcelona. Es forma

A la seva obra predominen llocs anònims i personatges gairebé impossibles

periodista. Aquesta feina l’obliga a viatjar i també va haver de exiliar-se

que viuen fets extraordinaris en un món convencional. És una reducció a

durant les dictadures de Primo de Rivera i durant la Guerra Civil.

l’absurd que permet analitzar la condició humana amb ironia. La seva obra

Posteriorment pren posicions conservadores i desenvolupa la creació

és de ficció.

literària i periodística en castellà.

(Baix Empordà 1897-1981)

durant el Noucentisme però a poc a poc es va separant mentre s’inicia com a

El seu estil és entenedor, precís i senzill que es centra en l’adjectivació i en la

Salvador Espriu (Veure dins l’apartat de poesia) Les dues novel·les que va publicar són: El doctor Rip (1931) i Laia (1932). Va escriure contes: Aspectes (1932) Ariadna al laberint grotesc (1935) Miratge a Citerea (1935) Letizia i altres proses (1937). La seva obra es va tornant més grotesca i satírica amb registres molt artificiós i líric, fruit d’una gran concentració del llenguatge. Els temes són la mort, la implacabilitat contra l’estupidesa i la injustícia o la vida com un laberint grotesc.

Llorenç Villalonga

(Palma de Mallorca, 1897 – 1980)

recerca de la paraula més precisa. No reflecteix el llenguatge col·loquial però tampoc formes molt rebuscades. És autor d’una obra molt extensa en una gran amplitud de gèneres a voltant del periodisme. Narrativa: Aigua de mar (1966) que conté Contraban (1954),

El carrer Estret (1951). Memòries: Coses vistes (1925), Barcelona, una discussió entranyable (1929) El quadern gris (1966), Notes per a Sílvia (1974). Biografies: Homenots (1958-62). Viatges: Viatges a Catalunya (1934) i Rússia (1925), Assaig: Els pagesos (1952).

 Manuel de Pedrolo (Aranyó, 1918 – 1990)

De pare militar es va decantar per actuar com a lliurepensador i escriptor, Va

Va haver d’anar a la guerra de molt jove. Després es va instal·lar a Barcelona

estudiar medicina i exercí de psiquiatra.

i es dedicà a la literatura. Va ser bel·ligerant amb el règim franquista. I va

Practicà periodisme polèmic i fa d’escriptor provocador escrivint contes

tenir problemes de censura. Entre 1960 i 1980 gaudí d’èxit de vendes.

avantguardistes sota el pseudònim de Dhey. Més endavant es va apropar

També va fer traduccions. Al final de la seva vida va ser un autor oblidat.

tesis més espanyolistes i el falangisme de les quals es va separar

Publicà més de 100 títols de tots els gèneres. Va explorar temes, corrents i

posteriorment. Després de la Guerra Civil escriu en castellà lluny de la vida

gèneres literaris, tècniques narratives i registres. Els tems principals van ser:

pública. Als anys

manca de la llibertat en les societats, els conflictes socials, la repressió

60 comença a escriure en català narrativa i alguna obra

del teatre de l’absurd.

sexual i la solitud de l’individu modern. Algunes de les seves obre són:

Les seves obres parlen de la seva biografia i de la seva terra, primer per

Cendra per Martina (1952) Avui es parla de mi (1953): Un amor fora ciutat (1959), Totes les bèsties de càrrega (1965), Espais de fecunditat irregular

caricaturitzar-la i després per mitificar-la. Els personatges presenten

9

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

(1973), S’han deixat les claus sota l’estora (1978), Joc brut (1965),

La tendència simbolista va tenir èxit posteriorment. Maurice Maeterlinck

Mossegar-se la cua (1968), Trajecte final (1975) i Mecanoscrit del segon origen (1974).

(La intrusa) fa un teatre més irracional i evocador d’atmosferes

Darreres generacions d’autors:

2. El teatre català modernista i el noucentisme

Des de 1975 ha hagut un intent de

desconegudes i màgiques, amb personatges irreals i al·legòrics.

recuperació de la memòria col·lectiva i dels autors anteriors. A partir de 1980 han hagut tres tendències: Novel·les de nissagues familiar amb voluntat historicista : Ramona, adéu, El temps de les cireres (Montserrat Roig) La teranyina (Jaume Cabré). Fugida cap a altres móns

Onades sobre una roca desert(Terenci Moix) o L’udol del friso al caire dels clavegueres (Quim Monzó), Plantejar una gran revolució formal L’adolescent de sal

(Biel Mesquida) A banda dels autors ja citats trobem d’altres com: Baltasar Porcel, Jesús Moncada, Carme Riera...

Des de 1985 el teatre viure un auge per la condició que li donen d’art total (combina text, música i arts plàstiques). Mostra un interès per la fantasia , l’irracionalisme i el combat de l’individu per superar les seves limitacions: manca de llibertat, submissió al grup. Intenten una renovació del teatre i les tècniques escèniques com a Europa. Existeixen dues tendències:

La teatre del segle XX

- Tendència naturalista: la natura no purifica sinó que esclavitza i els individus són lluitadors que modifiquen la societat. Són les obres regeneracionistes (que volen modificar amb l’art la societat). Màxim

1. El teatre europeu en el pas dels segles XIX i XX

representant: Joan Puig i Ferreter. A l’últim terç del s. XIX els dramaturgs fugen del romanticisme i les exigències comercials i segueixen el corrent naturalista i simbolista. A Rússia, Anton Txèkhov (La gavina...) crea obres amb personatges més realistes i necessiten seguir la tècnica d’interpretació de Konstantin Stanislavski. A França Alfred Jarry (Ubi Rei)

és el precursor de la

literatura avantguardista. Tot això va coincidir amb una renovació

- Les de tendència simbolista: Més breus. Cerquen crear atmosferes poètiques gràcies als silencis, la il·luminació, la música i efectes com ombres i titelles. Màxims representants: Santiago Rusiñol i Adrià Gual. A la segona dècada del s. XX la classe burgesa perd interès pel teatre i el

i una

noucentisme no el considera com el gènere més adient pels seus postulats. A

L’estètica naturalista es caracteritza per una exposició detallada dels

lleugers conflictes en llocs refinats. Carles Soldevila (Civilitzats tanmateix) i

tècnica, un intent de fer arribar el teatre a totes les classes socials modernització de l’escenografia.

ambients i problemes humans, especialment de l’anàlisi psicològica El noruec Henrik Ibsen (L’enemic del poble i La casa de nines) va ser l’autor clau d’aquesta tendència amb el seu interès per la justícia i els

poc a poc va guanyant adeptes l’alta comèdia: el s personatges viuen també un teatre crític que vol desmitificar la burgesia. Joan Oliver i Josep Maria de Sagarra.

conflictes entre l’individu i la societat (especialment el paper de la dona)

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931)

és el teatre d’idees.

Fill d’una família amb negocis tèxtils, va lluitar per la seva vocació artística en contra del seu avi, era orfe, que volia que continués el negoci. Va viatjar

10

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

sovint a París on vivia com a bohemi. Va crear les tertúlies dels Quatre Gats i

Les seves obres més conegudes són: La corona d’espines (1930) L’hostal de

el museu del Cau Ferrat. Es va retirar a Aranjuez per pintar i allà va morir.

la Glòria (1931) El cafè de la Marina (1933) La rambla de les floristes (1935). La fortuna de Sílvia (1947) La ferida lluminosa (1954).

A banda de pintar també va escriure narrativa com L’auca del Senyor Esteve i va ser molt reconegut per les seves obres teatrals. Va tocar tots els gèneres: drames, comèdies, sainets, farses i quadres lírics. És un autor amb un llenguatge planer i un domini del diàleg viu i ràpid, amb un punt d’ironia. La seva obra segueix diferents corrents literaris: - Etapa simbolista: L’alegria que passa (1891), Cigales i formigues (1901) - Etapa regeneracionista: s’acosta al teatre naturalista amb interès pels problemes socials i dels individus: L’héroe (1903). - Etapa costumista: Els Jocs Florals de Can Prosa (1902), Els savis de

Vilatrista (1907), L’auca del Sr. Esteve (1912).

Joan Puig i Ferreter (Selva del Camp, 1882 – París, 1956) Fill d’un terratinent que no el va reconèixer, va viure una bohèmia juvenil a Reus. Es fixa en l’obra d’Ibsen. A França viu una vida bohèmia vivint de la caritat. Quan torna a Barcelona és periodista, editor i escriu teatre. A la Guerra Civil ocupa un càrrec a la Generalitat i s’ha d’exiliar a França. Encara que era un narrador notable, el seu èxit ve del teatre. Va escriure La

dama alegre (1904) i obres més naturalistes com La dama enamorada (1904) i Aigües encantades (1908) que es basa en l’obra d’Ibsen Un enemic del poble.

3. El teatre europeu i català després de les guerres Després del simbolisme ens trobem el nou teatre lluny del text, ple litúrgies i ritus. Destaca: Antonin Artaud que impulsa el teatre de la crueltat. També s’inicia un teatre amb compromís polític Bertolt Brecht és el màxim exponent. A la dècada dels 50 apareix el teatre de l’absurd on els personatges apareixen sols en situacions il·lògiques i escenaris buits, amb frases sense sentit aparent i grotesc. Els autors són Eugène Ionesco, Jean Genêt i Samuel Beckett. Als anys 60 i 70 pren força el nou teatre realistes semblant al cinema: Tennesse Williams (La gata sobre la teulada de zinc) Edward Albee (Qui tem a

Virginia Wolf) Arthur Miller (La mort d’un viatjant). Surt també el teatre contracultural

que contemplen la improvisació davant del públic. El Living

Theatre als USA per oposar-se ala política bel·licista. Els happenings accions teatrals d’agitació política en llocs oberts i improvisat. A Catalunya des de la Guerra Civil el teatre en català va ser prohibit. Al 1946 es fan reposicions de Sagarra, Pitarra o Rusiñol, que era un teatre amb censura i d’afeccionat.

Josep M. de Sagarra Encara que no va interessar-se gaire pel teatre, abans de la Guerra Civil és la

Altres autors com Espriu, Brossa, Villalonga, Oliver que van fer algunes obres

que li donarà més èxit, La seva obra és extensa i variada amb un model de

i comencen un debat sobre la situació del teatre català. Es va crear

llengua vital i expressiu. Escriu drames i obres costumistes: poemes

l’Agrupació Dramàtica de Barcelona que és prohibida 9 anys després i es crea

dramàtics, drames rurals, amb personatges d’arrel popular, en vers i amb

l’Escola d’Art Dramàtica Adrià Gual. El 1963 Josep M. Benet i Jornet fa la seva

finals feliços. Les seves obres no presenten problemes socials, normalment

primera obra Una vella, coneguda olor (1963).

són conflictes sentimentals amb tocs d’humor.

11

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua i literatura catalanes

La renovació del teatre català, a partir dels 70 ve de la mà de: El Joglars amb Albert Boadella, Els Comediants, el Teatre Lliure, La Fura dels Baus, Dagoll-Dagom o La Cubana, el Teatre Nacional de Catalunya i el Mercat de les Flors. Amb l’aparició de la televisió en català es creen llargues sèries amb guió de dramaturgs coneguts. Alguns autors i les seves obres són:

 Salvador Espriu Antígona (1939), Primera història d’Esther (1948).  Joan Oliver Allò que tal vegada esdevingué (1936), La fam (1938), Pigmalió (1957), Ball robat (1958). Joan Brossa Calç i rajoles (1936), Or i sal (1959), Postteatre (1962), Quiriquibú (1976).

12