UNITAT 2

 EL RENAIXEMENT

BLOC 1 CONTEXT CULTURAL 1. VIATGEM PER LA HISTÒRIA Este període se situa entre el segle XV (anys 1410-1420) i el segle XVI (any 1564) El propi terme “Renaixement” ja indica l'interés que existix en esta època per conéixer la cultura clàssica de Grècia i Roma i per recuperar els seus ideals d'harmonia, equilibri i proporció que es reflectiran en totes les arts plàstiques: pintura, escultura o arquitectura, on es concedirà gran importància a la bellesa, al valor i a la raó. El Renacimiento En el pla social, la concepció cristiana medieval on Déu era el centre de l'Univers (teocentrismo) es modifica i sorgix una nova corrent, l'humanisme, que defén la idea que l'home és el centre de l'univers i la mesura de totes les coses (antropocentrisme). Humanismo y Renacimiento Aires de modernitat sacsen a la societat d'este moment. A l'interés per la naturalesa, pel ser humà, pels descobriments i avanços científics, se li afig un sentiment general contra la corrupció i els abusos de l'Església, alhora que creix el malestar dins de l'Església Catòlica. Amb la rebel·lió del monjo alemany Martín Luter, la unitat de més de 1.500 anys de l'Església Catòlica arriba al seu fi, produint-se la divisió entre l'Església Catòlica i l'Església Protestant. En el pla cultural ocorren tres fets que marquen este període: 

Els descobriments geogràfics, especialment d'Amèrica, que animen a viatjar i conquistar nous horitzons. Descubrimiento de América



La configuració dels estats que assenta les bases de l'organització política europea que hui coneixem.



La invenció de la impremta per Johann Gutenberg que permet la transmissió del coneixement a altres àmbits. Respecte a la música, la impremta va contribuir a la seua major difusió.

1

UNITAT 2 En el pla musical trobem dins de la Música Religiosa un interés, per part de les Església Catòlica i la Protestant, de potenciar l'ús de la música com a instrument ideal, per a inculcar a les gents de l'època els seus ideals religiosos a través del cant. D'altra banda, en la Música Profana observem que es cultiva en les classes altes com a signe de refinament i distinció. Per a elles, tocar un instrument es convertix en un passatemps habitual, sent en innumerables ocasions la música un element indispensable dels Actes socials més rellevants.

En este període es produïxen diversos canvis respecte al que ocorria en l'Edat Mitjana: 

La música polifònica s'imposa enfront de la monòdica.



Encara que la música vocal s'imposa a la instrumental, i la religiosa a la profana, a poc a poc anirà canviant esta tendència.



Els compositors firmen les seues obres.



Els centres musicals més importants passen de França a Itàlia.

El músic d'esta època s'inicia cantant en un cor, on rep una sòlida formació cultural i musical. Si presenta uns bons dots com a organista i compositor, acaba convertint-se en mestre de capella en una església o en una tall, i en funció del seu talent rep un salari més o menys elevat. Això li comporta una sèrie d'obligacions que van des de compondre un mínim d'obres a la setmana o per a una determinada celebració fins a la d'acompanyar obligatòriament als seus senyors en els seus desplaçaments d'un lloc a un altre. En esta època sorgixen els grans mecenes, nobles i clergues procedents de famílies riques i poderoses com els Medicis o els Sforza, que es convertixen en patrocinadors i protectors de les arts.

2

UNITAT 2 UNA CURIOSITAT

La preocupació per l'ús de la música es contempla en l'Església Protestant a través de les paraules de Calví, un dels seus màxims representants: “Coneixem per experiència que el cant té una gran força i inflama l'ànima humana cap a l'alabança de Déu. Cal procurar, no obstant això, que els cantells no siguen frívols i faltats de serietat, sinó seriosos i magnífics”. Juan Calvino

BLOC 2 CONTEXT MUSICAL 2.1 LA MÚSICA RELIGIOSA EN EL RENAIXEMENT

En este moment, la unitat de l'Església es trenca i el Cristianisme es troba dividit en dos faccions: els catòlics i els protestants. Ambdós lluitaran per atraure al nombre més gran de fidels i intentaran adoctrinar-los emprant tots els mitjans al seu abast. Respecte a la música, ambdós esglésies establixen unes idees i uns objectius molt clars.

ESGLÉSIA PROTESTANT

ESGLÉSIA CATÒLICA



Martín Luter creia cegament en el poder de la música vocal per a transmetre els principis de l'Església Protestant a les gents de l'època.



L'Església reacciona amb el Concili de Trento i veu en la música el mig ideal per a contrarestar les noves idees sorgides de l'Església protestant.



Per a acostar-se al poble empren en els cantells la llengua vernacla buscant que siguen així més fàcil de memoritzar i entendre, usant una textura molt senzilla.



Encara que es contínua emprant el llatí, s'intenten simplificar els textos de la música vocal i la complexa polifonia la qual dificultava la comprensió del missatge que es tractava de transmetre als fidels.

3



UNITAT 2 Per a dur a terme estes idees i aconseguir estos objectius, cada església presa les seues pròpies mesures: 

Església Protestant; Crega el Coral, sent estos uns cantells vocals amb acompanyament d'òrgan. Estan escrits en alemany i en textura monofònica, encara que a poc a poc van evolucionant cap a la polifonia, usant una textura polifònica (Homofonia)



Església Catòlica; Continuen emprant el llatí en el culte, i intenten simplificar els textos i la complexa polifonia a què s'havia arribat, ja que esta dificultava que els fidels pogueren entendre el missatge que es tractava d'inculcar.

Açò l'Església Catòlica ho aconseguirà, principalment a través de dos formes vocals: 

La Missa; peça amb textura polifònica a diverses veus, a capella o amb acompanyament d'òrgan, en la que s'interpretaven els cantells següents: Kyrie Eleison (Senyor, tin pietat), Gloria, Credo, Sanctus i Agnusdei Dei (Corder de Déu)



El Motet; el seu nom prové del francés mot i significa paraula. És una peça polifònica, a tres, quatre o més veus, interpretada a capella i amb un caràcter dramàtic. Motete CD 1 AUDICIÓ 17

Ave María

Tomás Luís de Victoria

L'autor d'esta obra ha sigut un dels compositors nacionals més importants, no sols d'esta època sinó de tota la història de la música, i va cultivar exclusivament la música religiosa.

Ave Maria Gratia plena, gratia plena. Dominus tecum, dominus tecum Benedictatu, in mulieribus, et benedictus frutus ventris tui Jesus Christus. Sancta Maria Mater Dei Sancta Maria Mater Dei Ora pronobis, ora pronobis Peccatoribus nunc et in hora mortis nostrae Amen, amen

4

UNITAT 2 CARÀCTER Encara que la música continua estant lligada al culte religiós, esta adquirix major expressivitat que el cant gregorià.

a) Entre les següents frases, assenyala quins et pareixen més afins a l'obra escoltada. Esta música pareix que estiga creada per a poder ser dansada. Té un caràcter profund i místic. Produïx una sensació d'expressivitat dramàtica. Es tracta de música empleada en esta època per a la diversió. GÈNERE És una música de gènere funcional, ja que el compositor sol estar al servici d'un mecenes.

a) ¿Podem dir que esta obra pertany al gènere funcional?___________ b) ¿Per què? ______________________________________________________________ c) ¿Sabries dir l'idioma empleat en esta obra? ______________________ d) Per què empren este i no un altre?__________________________________________ _______________________________________________________________________ MOVIMENT I COMPÀS Els accents musicals els continua marcant el text, encara que ara tenen una major regularitat i orde (necessari perquè les veus encaixen verticalment) Este tipus d'ordenació mètrica rep el nom de “tactus”.

5

UNITAT 2

a) Recorda que en l'Edat Mitjana la música s'escrivia en el tetragrama. ¿Ocorre el mateix en el Renaixement? _______________ ________________________________ b) Si en l'Edat Mitjana pràcticament les figures no tenien pliques, observaràs que en el Renaixement quasi totes porten, però ¿Quina diferència trobes en el cap de les notes? _________________________________________________________________ c) Quant a les línies divisòries, realitza una comparació amb l'escriptura actual _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ d) ¿En què es basen per a portar el ritme i accentuació amb una certa regularitat i orde? ________________________________________________________________ DINÁMICA Y MATICES Todavía no aparecen las indicaciones de matiz en la partitura, aunque en la música coral del renacimiento a veces podemos observar cambios dinámicos. Esto es fruto de la intención de dar una mayor expresividad al texto que se canta en cada momento. a) ¿Creus que esta partitura té indicacions de matís? ______________ b) Hauràs observat que en l'audició si es realitzen canvis d'intensitat, ¿a què es deu? _________________________________________________________________ _______________________________________________________________________

INSTRUMENTACIÓ Els cors estaven formats només per hòmens, ja que les veus femenines estaven prohibides dins de les esglésies. Els hòmens que cantaven les veus agudes empraven el falset. Alguns van arribar a perfeccionar esta tècnica fins a tal punt que els oients arribaven a pensar que es tractaven de veus interpretades per dones. Cap al final del Renaixement es prohibix la presència de cantants casats en la Capilla Pontifícia, a partir de llavors els falsetistas comencen a ser substituïts per castratis. L'ocupació d'instruments també estava mal vist per l'església catòlica, ja que pensaven que podria desviar l'atenció del text sagrat interpretat, que realment, era l'important per a ells.

6

UNITAT 2 a) Esta gravació, al ser recent, està interpretada per dones en el seu registre agut, creus que succeiria el mateix en l'època renaixentista? _________ ¿Per què? _______________________________________________________________________ b) ¿Escoltes algun acompanyament instrumental? ______________ c) ¿Quin nom rep esta forma de cantar? ____________________________ MELODIA Este tipus de cantells no busca el lluïment dels cantants, sinó la fusió de les veus. No obstant una línia melòdica independent perdria sentit si s'interpretara sola. a) ¿Creus que destaca alguna veu de manera molt significativa? _____________________ b) ¿Per què consideres que és així? ____________________________________________ _______________________________________________________________________ TEXTURA Hi ha un gran desenrotllament de la textura polifònica. En una mateixa obra, a vegades, se solen emprar parts en polifonia contrapuntística i parts en polifonia homofónica.

CD 1 AUDICIÓ 18 La textura empleada és __________________________________________________________ CD 1 AUDICIÓ 19 La textura empleada és __________________________________________________________ FORMA L'Església Catòlica desenrotlla fonamentalment dos formes, la Missa i el Motet.

a) Observa les següents partitures i indica quina d'elles pertany a una Missa i quin és un Motet i explica el perquè. _______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________

7

UNITAT 2

2.2 LA MÚSICA PROFANA EN EL RENAIXEMENT Les primeres manifestacions polifòniques eren fonamentalment de gènere religiós, ja que quasi totes estaven basades en un cantus firmus, però en el renaixement, sobretot a partir del s. XVI, la música profana polifònica comença a rivalitzar amb la religiosa. Presentant les següents característiques: 1. Els textos estan escrits en llengua vulgar (recorda que la religiosa estava en llatí) i comença a sorgir una estreta col·laboració entre poetes i músics. 2. Esta música s'interpretava fonamentalment en ambients cortesans. 3. Els temes més empleats eren de caràcter satíric, eròtics, cantells carnavalescos... amb una funció civil i lúdica, és a dir, de diversió o entreteniment. 4. La música profana, a poc a poc cobra més importància, reflectint els sentiments i els estats d'ànim del ser humà, d'acord amb les idees sorgides de l'Humanisme, on se situa al ser humà com a centre de l'Univers.

Precisament eixa disposició per convertirse en el centre de la vida i el seu desig de disfrutar d'ella, es reflectix en les nombroses i variades danses que es cultivaran en este període: algunes lentes i elegants (pavanes, alemandas…) altres ràpides i animades (gallarda, couran-te, sarabanda, gavota…) Danzas Renacimiento

8

UNITAT 2 CD 1 AUDICIÓ 20

Ay, triste que vengo

Juan del Encina

Es tracta d'una pavana interpretada per dos veus femenines i una masculina, a més de tindre un acompanyament instrumental.

a) Ja saps que l'idioma empleat per al cant religiós era el llatí. Saps quin és l'idioma empleat en la música profana d'este període? ___________________________ b) Esta música està influenciada pel ritme d'una pavana saps que una pavana? ______________________________________________________________ c) Recorda que encara no existien les indicacions de dinàmica; no obstant això, en l'audició anterior es podien apreciar canvis d'intensitat, que eren fruit de la intenció de realitzar una major expressivitat. Realitza una comparació respecte a la dinàmica, amb l'audició anterior (Santa Maria) i tracta d'explicar per què presenta estes diferències. _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ d) Quines diferències trobes, referent a la instrumentació, amb la música religiosa de l'època? _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________

9

UNITAT 2 e) La textura preferida d'esta època és la polifònica, però Quin tipus de polifonia empra esta obra? ________________________________ f) Hi ha un gran desenrotllament de la música en forma de dansa en esta època. Escriu el nom d'altres danses renaixentistes. _________________________________________

2.3 CONEIX ELS INSTRUMENTS MEDIEVALS

Instrumentos del Renacimiento En el que als instruments es referix, has de saber que en esta època hi ha una gran varietat i que comencen a agrupar-se per famílies. No obstant això, el compositor d'esta època encara no s'especifica en la partitura ni el número ni quins són els instruments que han d'intervindre per a interpretar-la, i el normal era que s'interpretaren amb els instruments que es disposava en cada moment i lloc. Per això podem dir que l'orquestra, com a agrupació estable amb un número determinat de músics i instruments, no existix encara en esta època. L'únic criteri que s'utilitzava per a agrupar els instruments era la seua potència, de manera que existien dos tipus de conjunts d'instruments: 

Els conjunts de música alta: formats per instruments de so potent i brillant, que eren utilitzats per a tocar a l'aire lliure en festes o processons, com els instruments de vent i els de percussió.



Els conjunts de música baixa: formats per instruments de sonoritat suau i que eren utilitzats per a tocar en els interiors dels palaus o de les esglésies, com els instruments de corda o els de vent de so més delicat.

Així, és en este moment quan els instruments s'agrupen, segons les seues característiques tècniques i sonores, per famílies. En concret en tres:

10

UNITAT 2 FAMILIA DE CORDA 

Cuerda polsada: llaüt (de gran popularitat en tota Europa excepte a Espanya, on es preferix la viola de mà), arpes i diversos instruments de tecla (clau, virginal, espineta, saltiri) antecessors del futur clavecí.



De corda percudida: clavicordi i tympanon antecessors del piano.



De corda fregada: violes de braç (els futurs violins), violes de gamba (futurs violoncels),viela de roda (a Espanya Chifonía o Zamfoña)

FAMILIA DE VIENTO 

De Fusta: Flautes dolces (paregudes a la flauta dolça) i pifres (pareguts al flautí), cromornos i bombarda (antecessors del fagot), cornamusa (gaita gallega) i la gralla (antic oboé de l'Edat Mitjana)



De Metall: Trompetes sense pistons i trompa sense pistons (antecedents de les futures trompeta i trompa amb pistons), el corneto, el serpentó (instrument de l'Edat Mitjana de so greu, en forma de serp enroscada) i el sacabutx (futur trombó provinent de l'Edat Mitjana)

11

UNITAT 2



De Viento-Mixto: Òrgan de paret i Òrgans Portàtils (utilitzat en processons, se solia portar penjat al coll o al muscle, tocant-se amb la mà dreta mentres amb l'esquerra s'accionava una manxa)

FAMILIA DE PERCUSISÓ Es continuen utilitzant instruments procedents de l'Edat Mitjana i de cultures molt antigues. El Bedón (bombo amb cascavells), els címbals (platets), la náqqara (timbals), la darbuka (tamborcillo en forma de copa i cos de ceràmica que es tocava recolzant sobre el muscle), els teulissos (castanyoles fetes amb trossos de teules), el tintinnabulum (una vara amb xicotetes campanetes d'origen romà) i els triangles. Als anteriors se li afig en esta època la tímbala un instrument de membrana que es colpejava amb unes baquetes.

De izq. a derecha: salterio, trompa marina, laúd, trompeta, caramillo.

De izq. a derecha: trompeta, trompeta, órgano portátil, arpa y viola de brazo.

ACTIVITATS 1. Relaciona els següents instruments amb la família corresponent. TÍMBALA CLAVICORDIO PÍFANO SALTERIO NAQQARA BOMBARDA LAÚD SERPENTÓN TYMPANON VIRGINAL

CORDA

VENT

PERCUSSIÓ

12

UNITAT 2 CD 1 AUDICIÓ 21

Guárdame las vacas

L. de Narváez

2. L'instrument que sona a continuació era molt apreciat a Espanya, i podem dir que la seua sonoritat és molt pareguda a la del Llaüt. Escolta amb atenció i indica el nom de l'instrument i la seua família ________________________________________ CD 1 AUDICIÓ 22

Recercada

D. Ortiz

3. En esta audició podràs apreciar el so de dos instruments renaixentistes. Escolta amb atenció i indica el nom dels instruments i la seua família _______________________________________________________________________ CD 1 AUDICIÓ 23

Canario

C. Negri

4. En esta audició apareixen dos instruments. Indica el nom i la família. _______________________________________________________________________ 5. Empra convenientment les paraules que et facilitem a continuació i obtindràs un resum amb les principals característiques de la música religiosa (M.R) i la música profana (M.P) de l'Edat Mitjana.

tactus, expressivitat, llatí, femenines, masculines, homofónica, fusió, emocions, vulgars, coral, plana, dansa, motet, nadales, intensitat, capella, chanson, polifònica, senzilla, riquesa, mecenes

Caràcter M. R. La música adquirix major ___________________ que el cant gregorià. M. P. És una música que intenta reflectir les preocupacions i ______________________ humanes, amb una funció civil i lúdica. Gènere M. R. És una música de gènere funcional, ja que el compositor sol estar al servici d'un __________________. L'idioma empleat és el ____________________ M. P. L'idioma empleat és la ________________________ (la pròpia de cada país) ja que és una música que busca una ràpida difusió i comprensió.

13

UNITAT 2 Moviment i Compàs M. R. Els accents musicals els continua marcant el text, encara que ara tenen una major regularitat i orde (necessari perquè les veus encaixen verticalment) Este tipus d'ordenació mètrica rep el nom de _____________________ M. P. Ritme uniforme influenciat per la _________________ Dinàmica i Matisos M. R. Encara no apareixen les indicacions de matís en la partitura, encara que en la música coral del renaixement a vegades podem observar canvis en la _____________________. Açò és fruit de la intenció de donar una major expressivitat al text que es canta en cada moment. M. P. Afligix té canvis, emprant la majoria de vegades la dinàmica __________________ Instrumentació M. R. Són cantells interpretats exclusivament per veus ______________________ , sense acompanyament instrumental, és a dir a __________________________ M. P. En les cançons hi ha un ús de veus masculines i _______________________ i de tots els instruments de l'època, pertanyents a les famílies de vent, corda i percussió. Melodia M. R. Este tipus de cantells no busca el lluïment dels cantants, sinó la ________________ de les veus. No obstant una línia melòdica independent perdria sentit si s'interpretara sola. M. P. Al ser la gran majoria de les cançons dedicades a la dansa, solen ser de gran _______________________ melòdica. Textura M. R. Hi ha un gran desenrotllament de la textura ________________________. En una mateixa obra, a vegades, se solen emprar parts en polifonia contrapuntística i parts en polifonia homofónica. M. P. En les cançons predomina la textura polifònica, encara que d'una manera molt més ______________________ Forma M. R. L'Església Catòlica desenrotlla fonamentalment dos formes, la Missa i el _____________ M. P. Danses, ____________________, madrigals i ______________________

14

UNITAT 2

BLOC 3 ATRES DADES D’INTERÉS 3.1 FORMES RELIGIOSES PROTESTANTS D'ESTE PERÍODE

ELS LAUDI SPIRITUALI

EL CORAL LUTERÀ

L'HIMNE ANGLICÀ

En una època de plagues i guerres, grups de penitents en processó es flagel·laven colpejant-se el cos fins a destrossar-se i sagnar terriblement. Mentrestant, entonaven en llengua italiana una sèrie d'estrofa i tornada en ritme binari, suplicant la misericòrdia de Déu o de la Mare de Déu.

Desencantat per la corrupció de l'Església, Luter va clavar en la porta de l'església un manuscrit de 96 punts sobre els canvis que es devien de fer en l'església. Este va ser excomunicat pel Papa i així va nàixer l'Església Protestant, on a Alemanya va emprar esta forma musical molt senzilla, en principi a una veu amb acompanyament d'òrgan i en alemany.

El Rei Enric VIII d'Anglaterra va establir diverses lleis importants. Una d'elles, la de la seua ruptura amb l'Església Catòlica Romana i el seu nomenament com a Cap Suprem de l'Església Anglicana, en la que s'emprava esta forma musical senzilla, en anglés i a quatre veus.

.

A més, va afegir lleis relatives a la dissolució dels monestirs i va establir la pena de mort per a la bruixeria i l'homosexualitat.

3.1 FORMES PROFANES D'ESTE PERÍODE LA NADALA

EL MADRIGAL

LA CHANSON

Utilitzat a Espanya i molt popular en l'època dels Reis Catòlics, el seu nom prové de la paraula vilà (vila=poble) i no es tractava d'una cançó de nadal.

Empleat a Itàlia, té una temàtica amorosa, satírica o humoristica i reflectix els sentiments humans.

Utilitzat a França, compte les virtuts dels cavallers de l'època a través de fantàstiques gestes.

DANSES RENAIXENTISTES En esta època s'esperava que una persona educada tinguera coneixements de dansa, per la qual cosa solien ser instruïts per mestres professionals. Existien gran varietat de danses; lentes i elegants com les pavanes, alemandas... i ràpides i animades com la gallarda, couran-te, canaris, sarabanda, gavota, branle…

ACTIVITATS 6. Digues a on pertanyen les diferents formes musicals. 

Coral Luterà ____________________



Himne Anglicà __________________



Laudi Spirituali ____________________



Madrigal ________________________



Chanson ________________________



Nadala ________________________

15

UNITAT 2 7. Col·loca de manera adequada les paraules que apareixen a continuació en el següent text i comprendrà perquè es coneix a este període de la història amb el nom de renaixement.

Grècia / bellesa / escultura / equilibri / raó

“... en esta època hi ha un interés per conéixer la cultura de ____________ i Roma i per recuperar els seus ideals d'harmonia, _______________ i proporció. Açò es reflectirà en totes les arts plàstiques: pintura, _________________ i arquitectura, on es concedirà una importància fonamental a l'al valor i a la _____________...”

8. Si respons les següents qüestions, aconseguiràs assimilar alguns dels conceptes bàsics relatius a este període de la història. Per a facilitar-te esta tasca t'anem a ajudar revelant-te la primera lletra de cada solució. 

Amb la D: dins del món medieval, a qui es considerava com a centre de l'univers? _______________________



Amb la H: en el món renaixentista, Qui simbolitza el centre de l'univers i de totes les coses? ____________________________



Amb la I: Quin element tècnic apareix en esta època que permetrà la transmissió i difusió del coneixement, d'una forma no coneguda fins llavors? __________________________



Amb la M: Quin nom reben les poderoses famílies que, com els medicis o els Sforza, mantenen els artistes d'esta època? _________________________



Amb la P: en l'aspecte religiós té lloc una fet que marca el desenrotllament posterior de l'església i que té com a conseqüència la divisió dels cristians en dos faccions: l'església catòlica i l'església... _______________________



Amb la H: Quin és el nom del corrent cultural que situa l'home com a centre de l'univers i com a mesura de totes les coses? _______________________

16

UNITAT 2 9. A continuació escoltaràs tres audicions diferents d'este període. Indica el gènere (religiós) o (profà) i justifica la resposta.

CD 1 AUDICIÓ 24 ESTIL______________________________________________________ JUSTIFICACIÓ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________

CD 1 AUDICIÓ 25 ESTIL______________________________________________________ JUSTIFICACIÓ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________

CD 1 AUDICIÓ 26 ESTIL______________________________________________________ JUSTIFICACIÓ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________

17

UNITAT 2

BLOC 4 MÚSICA ACTUAL Igual que ocorria en el Renaixement, l'ocupació de la música coral també és un recurs molt empleat en la música actual. Hi ha grups que utilitzen les seues veus com si es tractara d'autentiques corals. El Góspel és un cant religiós, però a diferència de la música cristiana del Renaixement, on els cantells eren sobris i seriosos, el Góspel té un caràcter lleuger, inclús festiu. La paraula góspel es deriva del vocable anglosaxó godspell, que significa paraula de Déu. Són cantells evangèlics amb lletres que solen reflectir els valors de la vida cristiana i que busquen acostar als fidels a Déu. El gènere conegut amb el nom de Tradicional Góspel es dóna en les esglésies evangèliques afroamericanes dels Estats Units, interpretat per un cor amb un o més solistes, on els ritmes ràpids i alegres s'acompanyen per l'òrgan hammond. Un dels grups més coneguts és The Edwin Hawkins Singer. Edwin Hawkins L'evolució del góspel ens porta a un nou estil, el Black Gospel que trenca els esquemes més conservadors del gènere, mesclant la tradició, amb altres estils com el funk, rock i el blues. Músics d'este estil són Kirk Franklin, Kurt Ctra i Fred Hammond. Kirk Franklin

Reggae Góspel

Actualment el góspel ha eixit de l'entorn de les esglésies evangèliques i s'ha estés en infinitat de subgèneres que com el Gospel Rap o el Reggae Gospel, conviuen amb altres estils de música actual. Al llarg de la música pop, sempre han existit grups per als quines la veu constituïx l'element més important. Grups de gran èxit com els cantants d'Estil Líric Il·ltre Divo, integrat per quatre cantants, els quines empren les seues veus amb un tractament acadèmic.

Il Divo

18

UNITAT 2

Quant a l'Estil Pop podem mencionar al quintet nord-americà Backstreet Boys, els quins basen el seu èxit en dos aspectes, l'ocupació polifònica de les seues veus i la posada en escena. Backstreet Boys

Quant a l'Estil Jazz de les veus sobreïx el grup nordamericà Manhattan Transfer, grup que basa les seues composicions en la música vocal i en els seus enginyosos arreglaments per a veus. Encara que el seu estil se centra fonamentalment en el Jazz, també utilitzen altres gèneres musicals. Manhattan Transfer

Els quatre genis de Liverpool, The Beatles es van donar compte que en les seues cançons devien d'emprar les veus amb un tractament coral. Les seues veus sempre van ser els seus senyals d'identitat.

The Beatles

Dins de la música Surf destaca el grup The Beach Boys per l'ocupació de melodies a diverses veus. A més del seu gran maneig dels cors, este grup realitzava una música molt fresca i divertida. The Beach Boys Els Bee Gees van ser un grup que van botar a la fama en els anys 70 i estava compost per tres germans. Van destacar especialment per la seua música disc i per posar música a la BSO de Febra del Dissabte Nit, pel·lícula en què intervenia John Travolta. Era molt característic en ells emprar les seues veus en falset, la qual cosa els donava un timbre especial. Bee Gees

19

UNITAT 2 El grup Abba també va ser un dels més importants de la música pop dels 70. Este grup suec afegia a les seues melodies més importants parts corals amb veus femenines. El bot a la fama d'Abba va ser en 1974, quan van guanyar el festival d'Eurovisió amb la cançó Waterloo. Altres grans èxits van ser Mamma mia, Chiquitita… Abba

El grup anglés Queen fa gala del gran domini de les veus en moltes de les seues composicions. En gran part del seu repertori són capaços de mesclar cors operístics amb un so de rock intens, combinat a vegades amb parts de gran sensibilitat. Esta banda comandada per Freddie Mercury va sorprendre la crítica musical i als seguidors de la música rock amb l'ocupació de les veus del seu Bohemian Rhapsody. Queen

La banda de rock Def Leppard també destaca pels grans cors que fan tots els seus integrants, emprant veus tan agudes que de vegades, pareix que es tracta de veus femenines. Def Leepard Van Halen és una banda nord-americana d'hard-rock, on destaca a més d'un gran guitarrista, uns bons cors. Van Halen Muse és una banda anglesa formada a finals dels 90 i enquadrada en un estil de música classificat com a rock alternatiu. La gran veu del cantant Matt Bellamy, intervé en algunes de les seues cançons amb tractaments corals en alguna de les seues parts, on les veus es convertixen en un instrument més de la formació. Muse

20