INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 175 | GENER 2010 |

REPORTATGE: Manifestació contra la prepotència municipal Pàg. BÚSTIA OBERTA: Més queixes sobre les obres Pàg. 5 i 6

8, 9 i 11

Crèdits

Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán

LaValldeVidre C/Reis Catòlics 16-34, 08017 Barcelona, Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban. com

[email protected] Consell de Redacció

Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Caroline Mignot Cisco Tomàs Maquetació

Natàlia Arranz Tancament de l’edició

Nou servei a la biblioteca: la bústia de retorn!!!!!! Benvolguts i benvolgudes, després de molt de temps de desitjar una bústia de retorn per fi el Tió i els Reis Màgics ens l’han concedit!!!!!! La Biblioteca disposa ja de la bústia on podreu fer les devolucions dels vostres documents les 24 hores del dia. Això sí, haureu d’estar al cas que quedi a dins i si està molt ple millor no utilitzar-la ja que igualment sou responsables fins que es faci la devolució final. Espero que la utilitzeu molt, que en feu bon ús i que sigui més fàcil per a vosaltres fer el retorn, la qüestió és que feu ús de la Biblioteca i tots els seus serveis, inclòs aquest!!!!! A treure-li el màxim profit!!!! NÚRIA FLÒ

21 de desembre de 2009

Directora de la Biblioteca Collserola –Josep Miracle

Tirada

500 exemplars Distribució

Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat

El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com

Gent d’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

D.L. B-8389-2007

La Vall de Vidre per internet

AGENDA

Trobareu els darrers números de La Vall de Vidre, a més de fotos i notícies d’actualitat penjats al blog ubicat a www.vallvidreraaavv.blogspot.com

Reis Mags Vine a demanar als Reis Mags d’Orient els teus desitjos Hi haurà berenar per a tothom.

Dilluns 4,

a les 17.30h

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts)

Novembre 2009

Temperatura màxima absoluta (TMA) Temperatura màxima mitjana (TM) Temperatura mínima absoluta (Tma) Temperatura mínima mitjana (Tm) Precipitació total mes (l/m2) Precipitació acumulada total any 2009 (PA)

22,0ºC 15,9ºC 4,0ºC 10,2ºC 5 l/m2 497 l/m2

GENER La Vall de Vidre Reunió de tancament del núm. de febrer

Cafè Soul La Orquesta del Caballo Ganador

Dilluns 18,

Divendres 22,

a les 19.15h

a les 21.30h

Els viatges de la paraula Cinema infantil “Història del jazz i el blues a La Profecía de la Rana través de les seves cançons”

Dilluns 25,

a les 17.30h

Associació de veïns Reunió oberta

Dimarts 19,

Dimarts 12,

Taller per a nens (de 2 a 7 anys) i pares Relaxació

Cicle de Contes “The Tale Teller: Jack ant the beanstalk”

Dimarts 19 i dimecres 20, de 19 a 19.30h

Dimecres 27,

a les 19h

Conte infantil “El llibre secret”

Dimecres 13,

a les 17:30h

Cicle de Contes “Contes a escena: El llençador de Serpentines”

Cinema jove El Caso Bourne

Divendres 15,

a les 19h

a les 19.30h

Dimecres 20,

a les 17:30h

Cinefòrum Luna de Avellaneda

Divendres 29,

a les 21h

a les 17:30h

Tots els actes tenen lloc al Centre Cívic Vallvidrera - M. Vázquez Montalbán, llevat que s’especifiqui un altre lloc.

2

Surt a informació pública el projecte de decret del Parc Natural de Collserola Amb data de 2 de desembre de 2009, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el procediment d'informació pública del Projecte de Decret de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les Reserves Naturals parcials de la Font Groga i la Rierada-Can Balasc, mitjançant la publicació al DOGC. Aquest procediment durarà 45 dies naturals (del 03/12/2009 al 16/01/2010).

L’ASS0CIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

L’ASS0CIACIÓ INFORMA

Des de l'associació de veïns us animem perquè us ho mireu i si hi teniu cap comentari ens ho feu saber per tal de fer-hi les oportunes al·legacions. A la nostra pàgina trobareu el link per consultar el text i els plànols (www.vallvidrera-aavv.blogspot.com). Estem a la vostra disposició pel que necessiteu. [email protected]

La manifestació als mitjans El consistori diu que són els convocants els qui s'han autoexclòs de tota negociació El Punt 19/12/09

email protegit

Desafiant un fred cohibidor, més d'un centenar de veïns i comerciants de Vallvidrera es van manifestar ahir al matí per expressar el seu descontentament amb el tracte que reben de l'Ajuntament de Barcelona. Unes crítiques que tenen molt a veure amb el fons i les formes, ja que denuncien que el consistori els ignora sistemàticament a l'hora de planificar projectes al territori. La regidora de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, ha recordat que han estat els veïns els qui han trencat les vies de diàleg amb el govern. Les relacions ja fa temps que estan enquistades. Veïns i comerciants, per un cantó, i el districte de Sarrià-Sant Gervasi, per un altre, viuen instal·lats en una dinàmica d'enfrontament que ahir va viure un altre episodi. Un centenar de manifestants es van concentrar a la plaça de Vallvidrera per dir prou. «Des del govern municipal no se'ns té mai en compte a l'hora de fer les coses. Tiren pel dret sempre, i ja n'estem farts», explica Gerard Gual, membre de l'associació de veïns Mont d'Orsà. Aquest malestar s'ha anat aguditzant al llarg d'aquest mandat en diversos projectes d'equipaments que, segons els convocants, s'han anat aprovant sense demanar el parer dels veïns. El pla d'urbanització del Tibidabo o la política d'eliminació de places d'aparcament també han alimentat la mala maror. El detonant, però, ha estat la decisió d'enderrocar la masia històrica de Can Pujades, que els habitants del barri defensen que s'hauria de destinar a un ús social i ciutadà. Però en la base d'aquesta protesta també s'han de situar alguns dels dèficits estructurals històrics que afecten Vallvidrera. «El 40% dels carrers del barri estan sense asfaltar, i encara tenim moltes zones on no hi ha clavegueram», hi afegeix Gual. El colofó de la protesta va ser el tall durant mitja hora de la carretera a les Planes, una acció que, segons fonts de la Guàrdia Urbana, va tenir una afectació mínima sobre el trànsit. La regidora de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, no només ha negat aquestes acusacions, sinó que ha recalcat que va ser l'associació de veïns Mont d'Orsà «la que va decidir trencar relacions amb l'Ajuntament, però, tot i això, nosaltres els hem continuat convocant a reunions, a les quals no han vingut». El cas més clar és el projecte d'urbanització de l'entorn del Tibidabo, on aquesta entitat va ser l'única que no va assistir a les trobades per discutir les obres. Tot i la mala maror, Jaurrieta no desisteix. Dilluns els ha citat per parlar de Collserola. «Espero que aquest cop vinguin», conclou.

La mani a la ràdio No us perdeu el nostre company Francesc Comulada cara a cara en directe amb la nostra regidora Sara Jaurieta al Defensor de l'oient dels Matins de Catalunya Ràdio del dia 18.12.2009. http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=398366

3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut. Ens continuen arribant les queixes de veïns i veïnes sobre les obres a Vallvidrera. En recollim algunes més. Com aquesta carta enviada als diaris i també al responsable del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

BÚSTIA OBERTA

BÚSTIA OBERTA Tanques enfront de comerços Sr. Director Vallvidrera ja fa temps que pateix una manca de llocs per aparcar. Semblava que havien trobat la solució aprofundint el solar d’una antiga pedrera, on a més s’hi ha de fer pisos de Protecció Oficial. No sabem com es van fer els càlculs i estudis del terreny, ja que així que tot just l’excavació arribava entre un i dos pisos de profunditat començà a sorgir aigua. L’aigua de la capa freàtica que alimenta els nostres boscos, i que fa més d’un any que va a parar a la claveguera. Han hagut de renunciar a excavar amb més profunditat i sembla ser que els llocs d’aparcament que oferiran seran més pocs. Amb tot aquest panorama de falta d’aparcament, la gent no sap on deixar el cotxe, no hi ha lloc ni per aturar-se, ni menys per anar a les botigues. L’Ajuntament en comptes de buscar alguna solució ha engegat a més a més unes obres de les voreres (obres que s’havien d’haver fet ja fa molt de temps, ja que estaven molt malmeses).

La gran solució ha estat fer les voreres i posar una llarga valla a cada banda del carrer, deixant tancats els veïns fins a la cantonada, sense cap mena de consideració dient que es per facilitar la mobilitat dels discapacitats. Ja veurem què passa quan els senglars es vegin canalitzats per aquestes valles. No s’ha intentat solucionar el problema d’aparcament, ni com es pot fer per descarregar les mercaderies que habitualment necessita una família o de l’abastiment de les botigues. En lloc de buscar alternatives, als nostres dirigents no se’ls acut res més que tancar amb llargues valles l’accés als comerços i vivendes. Si s’haguessin preocupat d’estudiar com ho solucionen altres països (Alemanya per ex.: en les carreteres que travessen les poblacions han habilitat la meitat de la vorera perquè els cotxes puguin carregar i descarregar, sense perjudici per a ningú, fins i tot hi ha prou lloc per als discapacitats).

Estan aconseguint que ens sentim engabiats i acorralats. El motiu al·legat és per afavorir la mobilitat de persones discapacitades. Però no es té en compte que estem a la muntanya i en certs punts hi ha forts pendents, que són perillosos, sobretot en temps de pluja o encara més amb neu i glaçades. On es regula que es pugui posar valles davant cases i comerços? He intentat buscar la normativa adient per Internet i només he trobat una pàgina d’accessibilitat de discapacitats on diu: “el paviment ha de ser dur, no lliscant“. Enlloc parla de valles. Si es vol que els cotxes no aparquin a la vorera, poden posar pilons, si és aquesta la seva pretensió. Volem poder arribar a casa, descotxar i no trobar-nos tancats ni acorralats; un lloc per poder aturar-nos o deixar el cotxe. Gràcies, per la seva atenció. MONTSERRAT I NÚRIA ARNAN

Resposta des de l’Oficina de Collserola Benvolgudes Sres. Arnan, Crec que d’aquests temes vam parlar en la visita que vam fer la passada setmana, tot i el respecte que sempre em mereixen les opinions li haig de dir que les tanques que vostè diu que confinen els comerços, també hi eren abans de les obres, per tant en aquest sentit, no ha canviat res, només el model que és adaptat a persones amb dificultat de mobilitat. (…) Finalment quant a la qüestió de l’aparcament a Vallvidrera, (…) continuen havent les zones de càrrega i descàrrega com abans i en tot cas no poden aparcar aquells cotxes que ho feien sobre la vorera junt al mercat, impedint que persones amb cadira de rodes haguessin d’anar per la carretera, posant en perill la seva integritat. En qualsevol cas agraeixo els seus comentaris que ajuden a reflexionar, i alhora li faig saber que estic a la seva disposició. … JAUME PELEGRÍ

Oficina de Collserola

5

BÚSTIA OBERTA

BÚSTIA OBERTA Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

¿Y las alcantarillas? Aprovechando las ayudas del Plan E del gobierno para contener la caída del empleo, se han acometido obras en aceras de la carretera próximas a la plaza de Vallvidrera. Las obras son arreglos cosméticos que los vecinos contemplamos indiferentes. También hemos visto en Collserola maquinaria y personal allanando caminos, consolidando márgenes y talando árboles. Ahora otras personas trabajan en una acera peatonal que irá desde Vallvidrera hasta el parque de atracciones del Tibidabo. Todos estos trabajos se pagan principalmente con dinero público, e independientemente de sus beneficios momentáneos sobre el paro, contribuyen objetivamente a incrementar el déficit de los presupuestos del Estado. La lógica dice que sería razonable aunar en estas obras utilidad social y utilidad ciudadana. Por eso, no entendemos que nuestro barrio en Vallvidrera, el de la Budellera, siga sin urbanizar debido a los interminables trámites administrativos que duran ya

Coses meves siete años, a pesar de presentar condiciones lamentables: no hay alcantarillas, las calles son pura roca, el tendido eléctrico está al alcance de los grandes camiones y la iluminación pública sufre frecuentes apagones. No obstante sufrir estas condiciones, los vecinos pagan sus impuestos religiosamente desde hace más de cincuenta años y ahora han de costearse su urbanización. El Ayuntamiento debe saber, pues, que estamos hartos de que no hayan invertido ni una sola vez en nuestras calles, mientras se multiplican obras inútiles a su alrededor. Y le exigimos que deje de gastar dinero público en maquillar la ciudad y se concentren en este tipo de obras, que son absolutamente necesarias para los vecinos. Primero hacer las alcantarillas y luego el referéndum para el tranvía de la Diagonal. JAVIER PARRILLA Publicat a La Vanguardia del 12 de desembre de 2009

Els de casa ja saben que fa molts anys que estic enamorada… de l’escriptor Josep Maria Espinàs. Al diari Avui del 22 de novembre, al suplement de tardor s’hi publica una entrevista a aquest escriptor. Ara, als vuitanta-dos anys ha aparegut el llibre “I la festa segueix”, un meravellós recull d’escrits que donen forma a la tercera pinzellada d’aquest autoretrat literari. Una de les preguntes que li fan és si, després d’escriure un llibre com aquest, li fa menys por morir. Josep Maria Espinàs respon: “No en tinc experiència, però no m’agrada morir, i menys quan he arribat a aquesta edat amb tanta curiositat i interès per les coses. Em prenc la mort amb humor i ironia. La festa segueix, i no sé si durarà dos dies, dos mesos o deu anys. Envellir és l’única manera que hi ha de poder viure molt de temps” Un bon regal de Nadal.

Comerços bloquejats Les tanques al llarg de les noves voreres del carrer Alcalde Miralles impedeixen el lliurament de les nostres mercaderies. - 3 cops a la setmana ens porten la carn. Els camions de repartiment han d’aparcar més avall, a la zona d’aparcament si és que hi ha lloc. Els proveïdors han de travessar la carretera, i pujar amb peces de carn de 50 a 60 quilos. CARNISSERIA OLIETE GÓMEZ

- Cada dues setmanes ens ve la farina. Cent sacs de 50 quilos. - Dia sí, dia no, es ve el “Comercial Flaquera”. - El camió de fuel... FORN VALLVIDRERA, M. CARMEN MONTOYA

Perquè no han deixat, davant de cada botiga, un espai enmig de les barreres com els que hi havia abans? 6

Jo espero també que em durin les ganes de llegir, de comunicar-vos les “coses meves”, de participar en els treballs de grup que fem en el Betània, de pintar, d’escoltar música… i de conviure amb tots els companys, companyes, monges i treballadors d’aquesta residència. I que duri l’estimació de la família, dels amics i dels veïns de Vallvidrera. MARIA LOURDES LLAURÓ

Presentació del llibre “Recull d’escrits d’en Pere Andreu Calverol” El dissabte 21 de novembre a les 18h 30 de la tarda a la Societat la Fraternal d’Espolla, Alt Empordà, es va presentar el recull d’articles escrits per Pere Calverol a la revista La Verna d’Espolla en format de llibre. Tal com expliquen des de la revista La Verna “en Pere “Andreu” Calverol es va passar una bona part dels seus dies fent de cronista de la realitat que li va tocar viure. I des de l’aparició el 1996 de la revista La Verna d’Espolla va fer arribar les seves col·laboracions, moltes d’elles sota l’epígraf de “Fem Memòria”. El fet que en Pere ens deixés l’estiu del 2008 va estroncar una font de records i anècdotes que per a un poble com Espolla és impagable. Ara, des dels editors de La Verna, l’Associació Cultural la Fraternal hem volgut recollir tot aquest material en un sol volum.” L’Associació de veïns de Vallvidrera tindrà exemplars d’aquest volum al preu de 5 euros per a aquells veïns i veïnes que estiguin interessats a disposar-ne d’una còpia. Per a demandes deixeu-nos una nota a les bústies de La Vall de Vidre de la kktua o el Centre Cívic, o escriviu-nos a [email protected] o a [email protected] i ens posarem en contacte amb vosaltres.

7ª fira de nadal

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB Enguany ha tornat la fira de nadal a la plaça del Centre Cívic, ja que la plaça del Funi està inservible des de fa mesos per les obres municipals. Va tenir lloc els matins del 12 i 13 de desembre. Tot i que feia molt fred, van haver-hi diversos artesans, productors i veïns que hi van aportar els seus productes.

La Susana de Cal Mandó venia plantes, tions i brou calent d’herbes

Visita a ca La Teresa La Teresa del bar del mercat, “La Pera”, us la recordeu? Havia invitat a un esmorzar a tothom que la vingués a veure al nou local. Jo ho tenia pendent i, una mica oblidat... Però, fa poc, passo pel carrer Maó. El carrer és curt, no vaig tenir cap dificultat per trobar “La Cuina del Maó” i la Teresa! Tauletes de fusta, fotos a les parets, pissarres amb tota mena de suggeriments (Esmorzars de forquilla, menús, sopars concertats), molts colors... Una mica barroc tot plegat. Per a mi un cafè com m’agrada i un croissant, gràcies Teresa, xerrem?... El barri està bé, els clients també... Vénen parelles d’avis encantadors. Costa al principi. Trista? Una mica, quan a la nit torno a Vallvidrera, em tanco a casa, em sembla que el poble ja no és meu, que he perdut la meva gent. Gairebé és la una, la Teresa ha de preparar el dinar. Adéu, fins una altra. Ara, ja sé anar-hi, a “La Cuina del Maó” JACQUELINE JACQUET

El pa de Kan Pasqual sempre tan bo

El Carles venia figuretes diverses

7

REPORTATGE

Manifestació contra la prepotència municipal A l’última reunió oberta de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera celebrada el dia 1 de desembre, a la qual varen assistir més d’una vuitantena de veïns, es va decidir de mostrar la protesta contra les actuacions del Districte posant pancartes als balcons. Posteriorment la junta de la Gestora de l’associació de veïns va proposar de fer una manifestació a la plaça del poble, proposta ben acollida pels veïns i amb el total suport dels comerciants del barri, que van oferir de distribuir xocolata calenta i coca als assistents. Reproduïm part de la informació facilitada per l’associació de veïns i fem un petit reportatge de la manifestació i les pancartes penjades. Els motius de la protesta, entre d’altres, són: - Imposició de la ubicació de la nova escola bressol en un lloc inadequat - Col·locació de gespa al camp de futbol per un preu desorbitat (600.000E) - Manca d’un pla de mobilitat de Vallvidrera i el Tibidabo i futur col·lapse de la carretera de Vallvidrera al Tibidabo i l’Arrabassada - Manca de seguretat i provocació de perill en les obres de carrer i voreres durant més de 6 mesos - Manca d’aparcament per al comerç i veïns del centre de Vallvidrera - Menyspreu pel nostre patrimoni: enderrocament de Can Pujades, abandó de l’església de Vallvidrera i destrucció de Can Sauró - Manca de pisos per a joves i gent gran de lloguer a la Pedrera - Creuament de la línia de molt alta tensió M.A.T. pel mig de Collserola - Futur tancament de la residència Llar Betània - Menyspreu sistemàtic envers l’associació de veïns per part de l’equip directiu del Districte. Aquestes són algunes de les queixes sobre el present i el futur del nostre poble; el Districte s’ha negat sistemàticament a donar participació i veu als veïns. El Districte està invertint molts diners als nostres barris però sense donar veu als veïns, ni facilitar-los la informació amb l’antelació necessària. Són formes que, com a veïns, nosaltres no podem admetre: per al poble però sense el poble. Volem diàleg per participar en tot el que es fa al nostre barri i amb els nostres diners. NO A LA PREPOTÈNCIA MUNICIPAL. VOLEM DIÀLEG!

8

REPORTATGE A les 8 els veïns es van fer sentir a la plaça

Els joves reivindiquen el patrimoni Cançó dels joves manifestants

“No volem ser un tros de Barcelona No volem ser un tros de Sarrià Volem volem volem Ser de Vallvidrera Volem volem volem Ser independent”

9

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Després d’anys de reivindicacions, ha arribat el pas alçat al final del carrer Mont d’Orsà

REPORTATGE

La xocolata calenta i la coca ajudaven a passar el fred

11

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

COLLSEROLA CLUB

Festa de comiat al senyor Àngel De moment només us presentem una espurna de la gran festa de comiat del senyor Àngel. Properament us en parlarem més. Un grup de pares i mares actuant per al senyor Àngel

El senyor Àngel emocionat mira l'homentage que li fan

Millor que nou! Reparar per estalviar residus i recursos Us heu trobat mai amb algun objecte en bon estat que us fa nosa a casa? O amb un aparell que s’ha espatllat que no sabeu on el podeu reparar? Normalment per desconeixement o desídia van a parar a les escombraries quan ens podrien seguir funcionant o passar a formar part d’una altra llar. Aquests objectes que llencem, i que podríem seguir utilitzant, passen a formar part de les tones de residus que generem dia a dia. L’Entitat de Medi Ambient duu a terme, en col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya, dues campanyes que tenen com a finalitat prevenir la producció de residus. La campanya “Millor que nou, 100% vell” té com a objectiu que els objectes que no ens fan servei o els tenim espatllats passin per botigues de segona mà, mercats d’intercanvi o tallers de reparació abans d’esgotar la seva vida útil. Si no sabeu on reparar el vostre objecte o comprar/vendre de

segona mà, podeu trucar al telèfon 935 069 566 o consultar la pàgina web www.millorquenou.cat, on trobareu les adreces dels establiments reparadors o botigues de segona mà. I si voleu estar assabentats dels propers mercats d’intercanvi podeu consultar el bloc http://millorquenou.blogspot.com El projecte “Millor que nou, reparat” és un taller d’autoreparació gratuït que disposa d’un local al carrer Floridablanca 132 de Barcelona on podreu trobar el personal, l’assessorament i les eines per fer les vostres reparacions. Ens podeu trobar de dilluns a divendres de 16 a 21 h, al telèfon 934 242 871 o al bloc http://reparatmillorquenou. blogspot.com. I cada dijous, es realitza un taller específic per aprendre’n més i més i no haver de llençar quasi res.

Perquè... Un objecte vell pot ser millor que un de nou i un objecte reutilitzat és un residu que no generem. Aprofita els mercats de 2a mà i els tallers de reparació! 13

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA Els pardals Gosat i audaç, desconfiat i astut, aquest menut moixó d’aspecte vulgar i corrent, ha conquerit en poc temps fins a l’últim racó de les ciutats del planeta i ha esdevingut un ciutadà més. Però, potser per ésser tan familiar, mai no ens hem preocupat de conèixer una mica més a fons qualques aspectes de la seva vida. Aquest ocellet , de poc més de 28 g de pes, és capaç de sobreviure des de les gelades terres de Kirura (Suècia) on les temperatures hivernals arriben als 45 graus sota zero, fins a l’estat del Mato Grosso, al centre del Brasil on a l’estiu se sobrepassen els 55 graus. Des del nivell del mar al Carib, fins als 5.000 metres d’altitud al Nepal, s’adapta a qualsevol ambient o circumstància. Només exigeix una condició: ésser comensal de l’home, amb qui es va aliar fa més de 10.000 anys i de qui , amb tota probabilitat, no se’n separarà mai més.

A més de 100 metres sota terra El pardal (Passer domesticus) deu la seva identitat com a espècie precisament al seu comensalisme. D’aquesta íntima unió entre l’home i el pardal se’n poden citar casos sorprenents com ara la presència de pardals en els campaments del front de guerra en els deserts del nord de l’Àfrica durant la segona guerra mundial, a centenars de quilòmetres del lloc habitat més proper. O aquell fet que va merèixer ser noticia periodística el 1956 a Anglaterra: una parella de pardals criant en una mina a més de cent metres de profunditat, on eren alimentats pels miners.

Entre 0,2 i 0,4 pardals per habitant Al marge d’aquesta plasticitat en la selecció de l’hàbitat, el pardal on realment es troba a gust és a les àrees suburbanes i agrícoles. El pardal comú és, sens dubte, l’au silvestre més abundant del nostre planeta. Les estimacions de les poblacions de pardals realitzades en diferents països donen la xifra d’un milió per a Finlàndia, 9,5 milions per Anglaterra, 150 milions per als Estats Units, és a dir entre 0,2 i 0,4 pardals per habitant. La presència de bestiar sembla un factor decisiu, de forma que alguns ornitòlegs estimen que hi ha una correlació més clara en el nombre d’animals domèstics que amb el d’habitants humans. La raó d’aquesta associació és el fet que els pardals aprofiten per alimentar-se el cereal que l’home dóna al bestiar. Però la seva dieta és molt més variada del que es pensa; inclou des de petits inver14 tebrats fins a tota mena de restes de l’alimentació

humana.

Clubs de pardals Tradicionalment perseguits, poca gent sap que en els segles XVIII i XIX eren freqüents els Clubs de Pardals, agrupacions de veïns que tenien la missió de destruir el major nombre possible de pardals o d’ous, feina per la qual es pagaven fortes quantitats de diners. Una altra de les claus del seu èxit evolutiu ha estat, sens dubte, la seva extraordinària capacitat de reproducció. A partir del mes de març tenen lloc les típiques “parades de grup” en les quals diferents mascles persegueixen una mateixa femella en un vol precipitat i sorollós, emetent sonors reclams de zel. Un dels mascles s’acosta en actitud de parada, la femella l’amenaça, però ell esquiva els seus atacs sense deixar de fer l’aleta i festejar-la.

De 14 a 15 pollets amb èxit per temporada Quan el grup es dispersa, el mascle triat i admès per la femella, aporta branquillons al lloc elegit per nidificar. Un cop aparellats finalitzen ràpidament la construcció del niu, en el qual la femella farà una primera posta de tres a set ous blanquinosos amb taques brunes o grises. Als onze o dotze dies d’incubació neixen els pollets completament nus i cecs. Al cap de dues setmanes de ràpid creixement, abandonaran el niu. Després tindrà lloc una segona, tercera i fins i tot una quarta posta que malgrat les abundants pèrdues d’ous i de pollets que pateixen (suposen el 50%), el nombre de pollets exitosos d’una parella pot arribar als catorze o quinze per temporada. Tan elevades taxes reproductives han estat possibles gràcies al fet que el pardal comú ha sabut adaptar-se en un nínxol ecològic que no havia estat explotat per cap altra espècie animal, el comensalisme amb l’home, que el nostre intel·ligent i petit aliat va saber aprofitar sense dubtar-ho des del principi

VITRALLS

VITRALLS Etimologia de “Vallvidrera” Molt sovint en els mitjans de comunicació ja siguin radiofònics o impresos i en rètols de senyalització de carrers s’escriu o es pronuncia malament el nom de Vallvidrera. Des de valvidrera, a valvidriera o vallvidriera. Però el que costa d’entendre és que en més d’un escrit del districte Sarrià-Sant Gervasi hi surti aquest mateix error; és una gota més que demostra que els barris que s’estenen des del Peu del Funicular cap amunt cauen lluny de la plaça de la Vila. Citarem alguns exemples de la mala grafia del nom del barri. Tal com explica Josep Miracle, veí de Vallvidrera durant molts anys, en el seu article Per lletra de menys i per lletra de més: “No sé per quines raons (...) un bon dia es va presentar una brigada i va tenir una bona feinada - és un dir- a canviar les plaques existents per unes altres noves de trinca. La de més a la vora de casa meva no va constituir cap excepció en el general de desfer i refer; la va constituir en la deformació del nom: en aquella placa - única en la seva denominació- ens hi havien carregat un “i” de massa. Ja us podeu imaginar el bot que vaig fer així que vaig llegir-la. I ja deveu suposar que no vaig restar pas inactiu: em vaig permetre d’assenyalar immediatament l’error a l’alcalde del barri, i de pregar-li que ell l’assenyalés a qui correspongués perquè es deixés el nom de Vallvidrera segons la seva grafia secular(...). Els fets (...) han anat tan de pressa, que encara no fa vint-i-quatre hores que l’errònica placa de denominació equívoca ja ha estat retirada del seu emplaçament. I com que ja hem quedat que el donar les gràcies és un deure elementalíssim de bona educació, doncs vet ací que les dono, de molt bon grat i públicament, al meu veí i alcalde del barri, el doctor Baxaries i Rey per tot allò que ell hagi fet perquè s’arribés a l’absolutament indispensable restitució de la normalitat en la grafia d’aquest altre barri barceloní que es diu Vallvidrera.” A la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera hi havia un rètol que posava Vallvidriera. Comunicat l’error a l’ajuntament per una veïna de Vallvidrera, en pocs dies van canviar el rètol. Per la inauguració de la plaça dels germans Rubió i Bellver, al Peu del Funicular, l’any 2008, hi havia una pancarta municipal on se citava dos cops Vallvidrera, una correctament i l’altra no. A la revista Barris del districte Sarrià-Sant Gervasi desembre 2009, a la secció Agenda se cita dues vegades “Valvidriera”: quan anuncia la Festa del Cagatió i carta dels reis mags, i quan anuncia Els Pastorets. Per cert que ara ve a tomb de recordar que des de fa uns mesos aquesta revista del districte, a la secció Multimèdia, no cita la revista mensual La Vall de Vidre, que acostumaven a citar. El nom de Vallvidrera ha arribat als nostres dies després de patir moltes modificacions a través dels segles. La primera

vegada que surt citada és amb motiu d’un testament el 988 d’un tal Moció o Moxó, que en el seu llegat deixa a l’Església de Santa Maria situada a “Valle Vitraria” la vinya que plantaren ell i la seva esposa Lima. Des d’aquesta data el nom del poble es va anar transformant fins a l’actual. El 1066 se cita Valle Vitrearia. El 1131 el nom és Vallvitrera. I així, per no fer-ho llarg, sempre jugant amb les mateixes lletres, en alguns casos separant el valle de la resta i amb petites variacions, s’ha arribat al nom actual de Vallvidrera. Mai no se cita com Valvidriera o Vallvidriera. A finals del segle XIX el poble que havia nascut al voltant de l’església i a la vall de Vallvidrera es va anar estenent cap a la carena amb vistes al pla de Barcelona. D’aquell petit nucli anomenat Valle-vitraria el 988 han sorgit l’actual Vallvidrera i tots els barris que l’envolten. • CISCO TOMÀS

Cartell anunciant la inauguració de la plaça Germans Rubió i Ballvé amb dues grafies de Vallvidrera, una incorrecta

15

LA TIRA

LA FOTO DEL MES St. Jaume Apòstol: 3er tram d’escales

Invitació a la Vil·la Joana

De la carretera de les Aigües al Peu del Funicular

Era un dia festiu, l’últim festiu del llarg pont de principis de desembre. Vaig portar uns amics de Lleida a la Vil·la Joana. Eren aquells dies tan bons que semblava que l’hivern no arribaria mai. La baixada ombrívola pel camí dels Nesprers, un salt per sobre de la Carretera, una pujada suau , ja hi som: davant nostre la Vil·la Joana plena de sol. Per presentar aquest museu tinc varis discursos: “Aquí va morir en Jacint Verdaguer, el nostre gran poeta romàntic nacional”, “ Aquí va viure els últims mesos de la seva vida en Verdaguer, ja sabeu l’autor de Canigó, de ... “Aquí, fa molts anys, va morir un poeta...”. El rellotge de la façana marcava les dotze, vam travessar el pati i vam entrar. - Tindrem el museu per a nosaltres sols! – No cregui, em diu la noia de la recepció, ja hem tingut ben bé cinquanta persones, no m’ho esperava pas! – Donem un cop d’ull a la cuina, no s’hi pot entrar, i pugem al primer pis. Una mena de saló, la biblioteca on treballava el poeta, l’habitació on va morir, la galeria i dues sales més, amb objectes, mobles, i records. Ens aturem on volem, el temps que volem. Davant un dibuix, una foto, què guapo era, davant el llit senzill i blanc, davant la butaca de vímet on seia mirant els boscos, davant el gravat d’un vaixell quan navegava cap a Amèrica, davant els facsímils de manuscrits, de cartes “En defensa Pròpia”. A l’última sala, hi ha les fotos del seu enterrament, acompanyat de milers i milers d’amics i gent del carrer.

La baixada

En sortir vam donar un tomb al voltant de la casa. Els murs s’escantellen, les fustes blavoses de les persianes es clivellen. La vil·la necessita una restauració delicada, com si els propietaris diguessin: ha de venir el poeta per descansar, afanyem-nos, que el mossèn s’hi ha de trobar bé! Sec sota el balcó on grimpen nuoses glicines. Hi he de tornar, quan seran florides, quan penjaran els gotims violeta i olorosos. GERTRUDIS

La pujada ELS VEÏNS HO CELEBREN: EVITEN LA VOLTA PEL CARRER CARRÒÇ PLE DE PERILLS!

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Cadascú de nosaltres feia el seu recorregut, només ens va interrompre una vigilant jove que ens va portar cap a una finestra, dient-nos amb veu de conspiradora: “Des d’aquí es veu Montserrat i amb dies clars, el monestir”.