INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 164 | GENER 2009 |

BÚSTIA OBERTA: Del Carmel a Vallvidrera

Pàg. 6

VITRALLS: Hotel Sant Jeroni

Pàg. 8 i 9

Crèdits LaValldeVidre [email protected] Consell de Redacció

Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Caroline Mignot Cisco Tomàs Maquetació

Natàlia Arranz Tancament de l’edició

20 de desembre de 2008

Informació de barri Telèfons que cal recordar

Bombers 080 Guàrdia Urbana Sarrià 932 914 353 Mossos i Guàrdia Urbana 088 Policia Nacional 091 Oficina de Collserola 932 802 107 - 932 806 583 CAP Vallvidrera 934 068 453 CAP Les Planes 932 805 632 Biblioteca Collserola - Josep Miracle 934 069 111

Gent d’aquí

Tirada

500 exemplars Distribució

Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat

El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts)

Novembre 2008

Temperatura màxima absoluta (TMA)

18,0ºC

Temperatura màxima mitjana (TM)

13,0ºC

Temperatura mínima absoluta (Tma)

0,0ºC

Temperatura mínima mitjana (Tm)

6,7ºC

Precipitació total mes (l/m ) 2

[email protected]

Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34, 08017-Barcelona, Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban. com

Precipitació acumulada total any 2008 (PA)

60 l/m2 611 l/m2

Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

Recordeu que podeu dur tot això a la deixalleria o minipuntverd, al carrer Reis Catòlics, al costat de l’Escola Nabí. També hi ha contenidors de paper, vidre i envasos. Obert de dilluns a dissabte de 8.30 a 13h i de 16 a 19.30h 2

Les obres de la Pedrera creen alarma social Aproximadament ara fa un any que van començar les obres en el solar de Reis Catòlics de l’antiga pedrera. Després dels primers rebaixos de terra ja van haver-hi diverses esllavissades que van preocupar el barri i sobretot els veïns més propers. Després d’una primera consolidació del terreny es va continuar rebaixant per encabir-hi les plantes d’aparcament previstes. Aquests rebaixos han comportat un moviment de l’estructura de les cases veïnes, on han aparegut diverses esquerdes a parets i en algun paviment de certs pisos i locals, i aquest fet ha creat intranquil·litat entre els seus estadants. A l’Audiència pública que va tenir lloc el dia 6 de novembre al Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán, quan es va demanar informació sobre les obres de la pedrera, tant la regi-

dora com el cap tècnic van donar moltes explicacions, també tècniques, sobre els diferents sistemes de consolidació de l’obra, sistemes que no han evitat que dies després hagin aparegut aquestes esquerdes.

L’Associació de veïns demana a l’Ajuntament que, com a promotor de l’obra i responsable de l’empresa Regesa, adeqüi el projecte tècnic a la complexitat topogràfica i geològica que ha trobat en el solar de la pedrera, i si és necessari, se’l replantegi fent-hi algun canvi. També demanem que el Districte faciliti de forma continuada més informació, en especial als veïns afectats, i que faci un seguiment més acurat de les obres i de les repercussions que puguin tenir en els edificis veïns.

Estat actual de les obres de la pedrera

3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Vins Dolços - Sweet Wines

w w w. v i n o s d u l c e s . c o m Alcalde Miralles, 9 08017 Barcelona tel/fax. 93 406 74 77 mòbil: 650 951 395 [email protected]

reis catòlics, 26-34 Telf. 630 100 318 08017 Barcelona

Vols participar en les decisions del teu barri? fes-te soci!

5

BÚSTIA OBERTA

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Del Carmel a Vallvidrera? Prepotència? Incompetència? Potser totes dues coses? Ens ho temíem, però no ens ho acabàvem de creure que pogués passar, i ha passat. Les obres de la Pedrera de Vallvidrera han afectat seriosament els edificis que té més propers, als carrers de l’Alcalde Miralles i de Guerau de Liost. És un solar on no s’hi havia construït mai, de fet no s’hi podia construir, però l’Ajuntament de Barcelona va requalificar els terrenys, i l’Ajuntament s’ha posat a construir-hi, a través de Regesa i de construcciones San José. I als edificis que estan a tocar del solar de la Pedrera han començat a sortir esquerdes. “Avui tècnicament tot és possible” ens diuen els tècnics; però senyors, això deu ser si es fa ben fet. “Tenim un equip de geòlegs, normalment quan es fa un edifici no hi ha un equip de geòlegs” ens diuen; deu ser perquè fa falta, pensem, i, tot i amb això, aquest equip no ha servit per evitar el desastre. Perquè per als que hi vivim, és un desastre. La casa s’està esquerdant. “Farem la reparació de les esquerdes” ens diuen; naturalment que hauran de reparar tots els danys causats. Però és que no ho entenen? És que no en volem més d’esquerdes! És que volem que es facin les coses que són possibles i que es facin bé!! Si tècnicament tot és possible, ¿per què no hi posaven tots els mitjans necessaris des d’un bon començament? Per què no els hi posen ara? I ens temem que les obres seguiran, caigui el que caigui. Pretenen aprofundir encara quatre metres més de fondària.

Ara han portat unes grans bigues de ferro, però també ens temem que no són per a protegir els edificis ja afectats, sinó per continuar amb les obres ara aturades a la primera ocasió. Només demanem professionalitat. Només demanem, senyora Sara Jaurrieta, regidora del districte, que es posin, amb urgència, tots els mitjans per garantir la seguretat, protecció, consolidació i habitabilitat de les nostres cases, però què obtenim? Allò que sap fer tan bé l’Administració: només paraules, i més paraules que se les emporta el primer vent que passa. Què passaria si aquesta obra la fes un particular? Se li haurien donat els permisos? S’hauria permès que es fessin les obres sense saber prèviament com estan construïts els edificis del voltant? De ben segur que s’hauria exigit un projecte per a la protecció dels edificis del voltant, però aquí s’ho han estalviat. La improvisació és el que impera. COMUNITAT DE VEÏNS DEL CARRER ALCALDE MIRALLES 7-9

Les esquerdes s’han obert en parets i al paviment (1 pàg. dedicada a la pedrera)

Coses meves Temps enrere quan els tres grans de casa vàrem començar a fer fallida, pensant en la nostra futura manera de viure, els tres vàrem coincidir en el mateix: anar a una residència, i què més bé que la Betània; seríem dins de l’entorn del barri, que ha sigut el nostre durant molts anys i sabíem la seva manera de bon fer i atendre. Ara fa 8 dies que hi he entrat; ha sigut més aviat del que ens pensàvem tota la família. Avui m’ha fet gràcia la Pilar quan m’ha dit: “vostè sí que s’hi ha integrat aviat!” No és res d’estrany, conec molts dels que hi són, a les monges fa molts anys que les coneixem, i a l’edifici hi he entrat moltes vegades. Espero poder-ne gaudir. Mª LOURDES

15-12-2008

6

COLLSEROLA CLUB Premis a Vallvidrera La pàgina web Chilias (catàleg infantil de biblioteques elaborat per la Diputació de Barcelona) ha premiat a tres nens de Vallvidrera!!!!!! A Qui???? L’Arnau Guilera, en Guillem Bassedas i en Pol Millán s’han presentat al concurs fotogràfic “Sóc artista!” impulsat per Chilias i animats pel David, el seu profe de plàstica de l’escola Nabí. Què han guanyat???? Uns vals per gastar amb llibres o música... Com???? Han fet una foto d’una manualitat elaborada per ells i la van presentar al concurs. A on??? La pàgina web és www.diba.es/biblioteques, si hi entreu podeu trobar moltes activitats per fer. Per què ???? Doncs perquè han demostrat com són d’artistes amb les manualitats. Ara tan sols queda felicitar-los i que gaudeixin del seu premi!!!! Felicitats nois!!!! NÚRIA FLÒ Directora de la Biblioteca Collserola-JM

Els Centres de Menors El Grup de CIU al Districte de Sarrià-Sant Gervasi va aconseguir en el ple del dijous 4-12-2008 el suport de tots els grups per aprovar una Proposició que demana que es procedeixi a tancar el CRAE Vilana i el CASAT El Bosc. El text aprovat amb els vots de tots els grups municipals, inclosos els del Govern, acorda: Demanar a l’alcalde que realitzi les gestions necessàries davant el Consorci de Serveis Socials de Barcelona perquè en el termini més breu possible i amb caràcter d’urgència es procedeixi al tancament dels actuals CASAT El Bosc i CRAE Vilana. En el benentès que si s’ubiqués amb posterioritat un centre residencial de menors, el Districte vetllarà, d’acord amb els veïns, perquè aquest sigui normalitzat i amb les mesures necessàries per garantir el normal desenvolupament quotidià de la zona on s’ubiqui. En cap cas aquests menors s’ubicaran al CRAE del carrer de Císter. Que s’augmenti la dotació policial i les patrulles dels cossos de Mossos d’Esquadra i Guàrdia urbana, de forma diària fins a la normalització de la situació, per tal de reforçar la vigilància, donant així major seguretat als veïns/es i comerciants de la zona del peu del Funicular”.

Extret de la nota de premsa tramesa per CIU

Manualitat de Guillem Bassedas

La gent gran va a Sant Benet de Bages Sortida molt esperada per mi ja que des que vaig llegir que el monestir de Sant Benet de Bages era comprat i restaurat per la Caixa de Manresa, em varen quedar les ganes d’anar-hi. La visita ens va complaure a tots; espero que més endavant la tornem a fer, per completar la resta de visites que ofereixen en “aquest món dels sentits”. Unes paraules, però, em van molestar quan sortíem de la visita: un senyor que hi havia va fer el comentari ”apa, ara a dinar”. Ja sé que sempre es diu amb ironia que per a nosaltres, la gent gran, el principal és el dinar, però sé que per a molts de nosaltres és un dia de sortida de casa, de conèixer llocs que de joves no vàrem poder fer (treballant, cuidant els fills, avis, i no disposar de temps ni diners...). Al matí visitàrem la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Llàstima de no comptar amb una guia per disfrutar de les coses interessants de la basílica i al final el dinar al Racó de Marganell. Mª LOURDES LLAURÓ

7

VITRALLS Hotel Sant Jeroni En els números 19 i 114 de La Vall de Vidre a la secció de Vitralls, es va escriure sobre el monestir de Sant Jeroni de la vall d’Hebron, que havia estat a la carretera de l’Arrabassada. Avui ho farem de l’hotel Sant Jeroni. Tant un com l’altre, estan en el dia d’avui en ruïnes, especialment el que fou monestir, del qual tan sols queden alguns murs i una petita ermita. La distància que separava l’un de l’altre és d’un centenar de metres, però les seves històries han anat per camins molt diferents. Tot baixant per la carretera de l’Arrabassada, en direcció a Barcelona, just passada la benzinera, a mà dreta, en un revolt, s’hi poden veure les ruïnes d’una construcció d’unes dimensions respectables. El que queda de l’edifici dóna la idea que fou de mesures generoses i d’un estil característic. En el seu origen, cap als voltants del 1910, sense poder precisar la data exactament, fou un petit establiment mig taverna mig hostal.

Una fonda de camí per als traginers que passaven per la carretera. El trànsit era molt escàs, encara que en obrir l’hotel de l’Arrabassada (1899), el casino i una línia de tramvia el 1911, juntament amb el parc d’atraccions de l’Arrabassada, es va animar una mica. L’establiment va anar fent la viu viu fins al 1952, any en què a Barcelona es va celebrar el Congrés Eucarístic Internacional. Les autoritats d’aquell temps amb l’afany de fer publicitat del seu règim a Europa, també per acollir la gran quantitat d’assistents que van venir a l’acte, van facilitar crèdits i avantatges de permisos per millorar i, si era possible, muntar nous hotels. Aquell petit establiment es va acollir a les facilitats i va construir l’hotel que encara es pot veure avui dia però en estat lamentable. L’hotel tenia la categoria de primera. El boom del congrés va durar més o menys un mes. Acabada la trobada, mitjançant agències generalment franceses, l’hotel va anar tirant bé uns anys. La importància de l’establiment ve demostrada pel fet que va obtenir del Banc

Estat actual del que fou un hotel de 1ª categoria

8

d’Espanya la llicència per canviar moneda estrangera, privilegi que aquell temps costava molt d’obtenir. Al cap de pocs anys l’hotel va anar decaient, es va convertir en un lloc de trobada de parelles que volien passar desapercebudes, i la denominació Hotel Sant Jeroni es va quedar tan sols en Hotel, sense sant. Durant uns anys va anar tirant amb aquest nou sistema, però el negoci no anava massa bé i els deutes van anar fent un feix. Entre deutes, a una entitat bancària i a un usurer de Sant Cugat, i mala administració, es va arribar a la fallida del negoci; l’edifici va passar a propietat d’una caixa d’estalvis. Abans que tanqués l’establiment, els amos veient com augmentava el trànsit de cotxes per la carretera, que aleshores es deia carretera de Gràcia a Manresa, van pensar en posar una benzinera. Després de les tramitacions pertinents, es va obtenir el permís per a la seva instal·lació en un pla que hi ha quasi al davant de l’hotel, però amb la fallida de l’establiment van vendre la concessió de la benzinera.

Hi ha un fet curiós protagonitzat per un dels empleats de l’hotel. En una de les coves del jardí i fet de rajoles vidriades hi havia un sant Jeroni que estava ensenyant a llegir un lleó. Aquest empleat quan va veure que es tancava definitivament l’hotel, va demanar als amos per arrencar les rajoles d’una a una i les va tornar a col·locar a l’edifici de l’Arrabassada conegut per can Ribes, on hi va haver durant molt temps la Guàrdia Civil, després la Guàrdia Urbana i més tard els bombers. Aquesta casa és al mateix costat on comença la pista que va a sant Medir. La ceràmica es va col·locar en el despatx del cuartelillo. Del que havia estat un hotel amb cara i ulls, queden parets i sostres ensorrats; l’únic que ha quedat d’aquell complex és la benzinera i, suposem, la ceràmica de Sant Jeroni ensenyant a llegir a un lleó. • CISCO TOMÀS

Can Ribes, on es va tornar a muntar el mosaic de Sant Jeroni

9

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Després d’anys de reivindicacions, ha arribat el pas alçat al final del carrer Mont d’Orsà

Reis Catòlics en obres per enèsima vegada en dos anys El carrer Reis Catòlics, i sobretot les voreres, tornen a ser motiu d’obres municipals, unes obres que hauran costat … molt més cares del que haurien d’haver costat si s’haguessin fet amb cap i peus des d’un bon principi. I encara no s’han acabat … I a més queda pendent de dissenyar l’itinerari d’un bus de barri que, suposadament, ha d’arribar fins a la deixalleria. R.A.

Carta als Reis Mags d’Orient Divendres, 2 a 2/4 de 7 de la tarda Vols donar-li personalment la teva carta al patge dels Reis d’Orient? Vine a presenciar la seva arribada, donar-li la benvinguda i lliurar-li la teva carta personalment al Centre Cívic. Després gaudirem tots d’un saborós berenar!

VALLVIDRERA AHIR I AVUI Animem els lectors i lectores que tinguin fotos d'interès a enviar-nos-les per publicar-les en aquesta secció.

Vallvidrera als anys 50 A qui reconeixeu? Esperem la vostra col·laboració. La solució al proper número. Arxiu: Vicenç Fonolleda 11

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

COL·LABORACIONS

AGENDA

GENER

MEANDROS

- no sé si hablar de vida o ol-vidarme –

“Viure i treballar al gel” Exposició fotogràfica a càrrec de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) Carta als reis mags d’orient Arribada del patge a Vallvidrera

A veces, pienso que morirse es tener el día de mañana asegurado. Luego, despierto y todo queda por hacer.

Divendres, 2 a 2/4 de 7 de la tarda Tam, Tam Sac de rondalles a la biblioteca

Dijous, 8 a 2/4 de 6 de la tarda

Yacer. Los días son terribles si no amanecen: los llamo los días de noche: la luz acude y no ves nada claro. ¿en qué quedamos? ¿mañana será otro día? Pero si eso ya fue ayer.

Cuim, goma i mitja lliura de claus Sac de rondalles a la biblioteca

Dimecres, 14 a 2/4 de 6 de la tarda El Turó de la Magarola Caminada d’hivern 2009 Cal apuntar-s’hi prèviament

Dissabte, 17 de gener

a les 10 del matí

Associació de veïns Reunió de junta oberta

Es un sucumvivir.

Dimarts, 20

Esta noche, sueño con dejar de soñar. Mañana, Despertaré yo el café, Ducharé el agua y saldré. MAÏTHÉ CHANSARD, 15 de septiembre del 2008

a 2/4 de 8 del vespre

“Palaus de la Diagonal” Itinerari sortint del Palau Robert, amb guia Més informació a secretaria

Dimecres, 21 a les 11 del matí “La Ribera, gremis i aristòcrates” Passejada sortint de la plaça de l’Àngel Més informació a secretaria

Dijous, 22

a les 10 del matí

La Vall de Vidre Tancament núm. febrer

Els Pastorets Cada any és un repte millorar l’anterior, però els Pastorets ho han aconseguit, amb un èxit total de públic que dies abans ja havien exhaurit les entrades. Innovació, qualitat i somriures, entre el musical i el teatre. Felicitats.

Dilluns, 26 a les 7 de la tarda Gent Gran Celebració del Dijous Gras

Dijous, 29

a 2/4 de 6 de la tarda

Tarda Infantil

Dimarts, 27

a 2/4 de 6 de la tarda

El Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán us recorda que té la nova programació per al primer trimestre del 2009 i que les inscripcions van començar el 15 de desembre, en horari d’atenció al públic (dimarts i dimecres al matí, i de dilluns a divendres a la tarda). 13

LA NOSTRA NATURA L’escarbat piloter Tot i tractar-se d’un tema evidentment indecorós, crec que serà força interessant fer una xerrada sobre aquest coleòpter copròfag (que ingereix excrements o que se n’alimenta). En totes les classes zoològiques trobem que, al costat d’unes espècies que es nodreixen dels productes animals o vegetals més exquisits, n’hi ha d’altres que prefereixen les matèries més abjectes i repugnants; aquelles que són mirades amb fàstic per l’home, que no sap veure la part bona que tenen tots els éssers, sense excepció, que l’evolució ha anat fent possible, mengin el que mengin. Els animals al camp produeixen una gran quantitat de fems però aquests desapareixen periòdicament gràcies a l’acció d’una munió d’escarabats anomenats piloters, coneguts també per buiners i merders, pel costum que tenen de confeccionar pilotes amb les buines del bestiar i per fer-les rodolar per terra tot cercant un indret on amagar-les i cruspir-se-les tranquil·lament.

Mandonguilles de la mida d’una pilota de ping-pong Aquest escarabat, tot i tractar un article tan brut, és un tipus cepat i ben plantat, que duu un vestit negre d’etiqueta i una visera emmerletada al front a guisa de corona. Les potes d’aquests coleòpters estan especialitzades de tal manera que li permeten d’anar aplegant la femta cap al pit i amassar-la i arrodonir-la a força de fortes abraçades, fins que l’ambicionada mandonguilla té la mida d’una pilota de ping-pong. Tantost com aquesta és enllestida, la trasllada pacientment, bo i empenyent-la a recules i fent-la rodolar per mitjà de les potes del darrera, fins a trobar un indret a propòsit per a excavar-hi un cau, i entaforar-hi la preuada piloteta. Abans d’abandonar l’estatge, la femella hi diposita un sol ou. La larva resultant s’alimentarà d’aquesta massa piriforme i s’hi desenvoluparà.

Menjar i defecar alhora L’escarbat sagrat dels antics egipcis Aquesta activitat té la suficient importància com per a reflexionar-hi; fertilitza el sòl, evita l’augment de paràsits, redueix el nombre de mosques (que es reprodueixen i es desenvolupen en els excrements) i a més a més airegen el terreny gràcies als caus que hi excaven. Són diversos els coleòpters que tenen aquesta inclinació i també presenten diverses mides que oscil·len entre els 4 mm dels més petits (Aphodius haemorrhoidalis) fins als 35 mm dels més grossos (Scarabeus sacer). Aquest és l’anomenat escarabat sagrat, divinitzat pels antics i adorat als altars pels egipcis com a déu de la immortalitat i emblema de la virtut baronívola i guerrera pel fet de creure’ls tots mascles.

14

Com que la matèria nodridora és molt poc alimentosa, la larva del piloter es veu obligada a menjar contínuament i a defecar alhora sense interrupció, com si el seu aparell digestiu no fos sinó una canonada de desguàs. Els entesos han calculat que en un àpat de dotze hores, la larva del piloter digereix gairebé el seu volum de menjar i que el fil del cabdell excrementici mesura, un cop estirat, poca cosa menys de tres metres. Per a l’aparellament el mascle i la femella es troben en el lloc on es localitzen les femtes. El mascle fabrica el que se’n diu la pilota nupcial, de vegades amb l’ajuda de la femella. Els petits detalls varien segons les diferents espècies, però el comportament reproductor és similar. • L’AVI DE LA FONT DEL MONT

15

LA TIRA M’ho pots escriure a mà? Fa poc la Maruja Torres es lamentava en una crònica de El País que avui dia ja no escrivim. (Volia dir, és clar, sobre un paper, amb un llapis o una ploma, perquè amb el teclat de l’ordinador i del mòbil escrivim més que mai!). Resulta que així, deia la periodista, ignorem quina forma té la lletra dels nostres amics i, en el millor dels casos, l’única mostra que en tenim és un garbuix sobre un paperot per indicar el nostre email – en aquest cas tampoc és ben bé la nostra lletra, jo almenys, si dono el meu e-mail escric amb molta cura perquè no hi hagi cap confusió i faig la mateixa lletra de quan era petita, al col·le.

LA FOTO DEL MES La muntanya russa del Tibidabo a punt!

Al col·le, recordeu com ens van ensenyar a conduir el llapis sobre el paper per fer aquest dibuix recargolat que es deia “lletra”! Per regla general, havíem de respectar l’espai entre dues ratlletes, però unes quantes, com la be o la pe, se n’escapaven, la efa anava amunt i avall. Després d’un punt hi havia una majúscula, imponent... Poc a poc la mà es controlava, el gest era segur i els profes ens deixaven sortir dels límits, teníem dret al paper blanc. Ens fèiem grans. A mesura que s’afirmava la nostra lletra s’afirmava sens dubte la nostra personalitat. Tinc a casa un llibre de grafologia. L’autor, al llarg de les pàgines analitza quatre cents exemples d’escriptura i que consti que no hi he trobat la meva! Lletra minúscula o desmesurada, inclinada cap a un cantó o un altre, cames ben dibuixades o reduïdes a un pal... Aquest estudi, òbviament, treu conclusions sobre el tarannà del que escriu. Les barres, els punts i els accents ben posats demostren activitat, voluntat, precisió i solidesa. Una lletra gran i dilatada és signe d’adaptació social. Una lletra petita i controlada és signe d’adaptació social parcial, dintre d’un ambient escollit. Etc. Conèixer la lletra dels altres pot ser exciting! —M’estimes? M’ho dius, m’envies un e-mail, m’envies un SMS, d’acord, però vull que m’ho escriguis! I jo vull, aquest desembre 2008, deixar per una vegada el teclat de l’ordinador i escriure-us:

La nova joguina d’en Jordi i la Sara