Naixements

Telèfons que cal recordar

El 17 de febrer 2006 va néixer la Maria, filla de la Vanesa i el Christian, del Cívic Bar.

Bombers Guàrdia Urbana Sarrià Policia Nacional CAP Vallvidrera CAP Les Planes Centre de serveis Mossos i Guàrdia Urbana

L’Albert ja té una germaneta.

080 932914353 091 934068453 932805632 934068453 088

Neu a Vallvidrera

Edició

Felicitats a tots tres!

Telèfon de contacte: 93 406 84 53 Horari d’atenció de 8 a 14h

Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera [email protected]

> Per visita per al Metge de Família (Dr. Garcia o Dr. Segura), cal concertar la visita amb antelació trucant al telèfon de contacte.

Disseny i maquetació Natàlia Arranz Tirada 500 exemplars

Funcionament del CAP Vallvidrera

Amb la col·laboració de:

Tancament de l’edició 19 de febrer de 2006 Periodicitat El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Distribució Llibreria KKTUA CIVIC BAR

> Per a la visita de Pediatria (Dra. Mainou). L’horari serà de 11 a 13’30 h. Tant per a la visita espontània com per a les revisions cal trucar també amb antelació. > Per a visita d’infermeria (Sres. Maria i Rosa) Control d’Hipertensió, Diabetis, Obesitat i tècniques d’infermeria, cal concertar visita al mateix telèfon. > Per a qualsevol altre tràmit poseu-vos en contacte amb la Sra. Magda que us informarà degudament.

Com quasi cada any, la neu ha tornat a l’àtic de Barcelona; si bé aquesta vegada des dels ulls de la ciutat ha estat quasi anecdòtica, per als que vivim a la zona serà recordada, no per la quantitat de neu caiguda, sinó per les destrosses que ha comportat. L’Associació de Veïns de Vallvidrera, vol donar les gràcies a tots els que van treballar perquè la normalitat tornés al nostre barri, Neteja, Bombers, Enllumenat etc.. i als molts veïns que van col.laborar amb ells. Una vegada parat el cop i quasi normalitzada la situació, cal una profunda reflexió per part dels gestors Municipals sobre el que va succeir. Cal que L’Ajuntament elabori d’una vegada per totes un Pla de Nevades, això vol dir una correcte quantificació dels recursos. Actualment a l’estiu, quan la humitat, la temperatura i el vent arriben a certs nivells s’activen unes alertes que generen un recursos com són bombers, guardes del Parc etc.. mesures de prevenció encaminades a fer front als possibles esdeveniments.

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts) Gener 2005

Gent d’aquí Si voleu que surtin publicades les dades de naixements, casaments, defuncions, etc., deixeu-les a les bústies de La Vall de Vidre de la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected] 2

Temperatura màxima absoluta (TMA)

15,0ºC

Temperatura màxima mitjana (TM)

10,13ºC

Temperatura mínima absoluta (Tma)

-2,0ºC

Temperatura mínima mitjana (Tm) Precipitació total mes (l/m2)

3,8ºC 202 l/m2

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

Consell de Redacció Roser Argemí Pere Calverol Lydia Diaz David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Ricard Piera Cisco Tomàs

L’ASSOCIACIÓ INFORMA

Informació de barri

Crèdits

Cal definir què necessita cada barri per minimitzar els efectes d’una nevada i quan els recursos són limitats, més encara. No es pot col·lapsar la plaça de Vallvidrera amb efectius i a d’altres zones ni veure’ls. I amb això no es vol dir que no s’esmercessin hores de treball per als coordinadors de l’operatiu, que ens consten i es valoren, però el que han de comprendre els que estan per sobre d’aquest coordinador és que la ciutat de

Barcelona té els suficients recursos com per millorar el servei donat aquells dies al ciutadà; solament es tracta d’interès en fer millor les coses. S’ha treballat bé en prevenció antiincendis, però no en la identificació d’arbres potencialment perillosos sobre la via pública, siguin de propietat privada o pública.

¿Algú s’ha preguntat què hagués passat si els serveis haguessin estat soterrats i existís una correcta política forestal? Una bona prevenció és bàsica, esperem que els fets del dia 28 siguin un punt d’inflexió, per a l’Ajuntament, el temps ho dirà, i nosaltres hi estarem a sobre.

També l’Associació de Veïns fa molts anys que demana sense resposta un soterrament de línies aèries. Davant de les nostres peticions la resposta ha estat sempre negativa. 3

COLLSEROLA CLUB Tanca el bar del Mercat o tanquen el bar del Mercat? Ja sabem que “La Pera”, el bar que regenta La Maria Teresa Mancebo des de fa 18 anys, està amenaçat. 18 anys que anava pagant el lloguer, però el bar no era a nom seu. Amb l’administració la bona voluntat no compta! A última hora però, sembla que hi hagi esperances. La Teresa ens ha enviat aquest comunicat:

“Hola! Sóc la Teresa de “La Pera”, el bar del mercat de Vallvidrera. Us comunico que “La Pera” romandrà tancada per un període curt per complir en qüestions burocràtiques. Ja us avisarem, si tot va bé, de la reobertura, o del que fes falta. FOTOS

Requiem –No hay peor muerte que la agonía y mejor que la de la agonía–

COLLSEROLA CLUB

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Ayer, hablaba en presente, hoy lo haré en pasado. Iba al Mercat de Vallvidrera, hoy, tenía el día festivo, pensaba reponerme de una mañana currada... Mis colores enluminaban el cielo, el color me salió redondo, así que pensé en un potaje igual de redondo: uno de garbanzos o de lentejas, eso sí sin morcilla! O más redondo aún: unos guisantes, Verdes como si fueran lágrimas de bosque...

Hasta el bosque llora. Kiosk digital autònom, fàcil i instantani. PerTots un altre cantó us convoco a tots els que vulgueu apunels serveis fotogràfics: analògic, B/N, etc. Fui a por el periódico para que no falte entre cucharadas, Foto carnet 25 a l’instant (5m) tar-us, el dissabte de febrer a les 12 del migdia per fer me alimento de letras –a menudo me quedo sin hambre– Reportatges, casaments, comunions un vermut (convida la casa). Això és només una petita mosServei de fax i fotocòpies Pasé a buscar mi dosis de pan –igual de redondo– tra d’agraïment per a tota la gent de Vallvidrera que em fa LLOGUER DEmoments, PEL·LÍCULES I VÍDEOS costat en aquests que m’he sentit totalment emoY subí: faltaba la pizarra con menús y bocadillos incluidos 24 hores cionada i acaronada i els vull dir que poden comptar en mi y supe: la Tere ya no estaba. per FERRETERIA a tot que el faci falta.” Tampoco podían estar el mecánico con su fiambrera Bricolatge, bombetes i material elèctric i accessoris La Menatge, invitació al jardineria vermut ha quedat desfasada japer que aLala Vallllar Y su saludo diario, de Vidre no surt cada setmana... ELECTRODOMÈSTICS las mujeres de las mañanas con desayuno y cotilleo añadido, Grans de totes les marques I “Si tot noivapetits bé” ja veurem. No tancaran així com així los pintores y sus monos manchados que recuerdan cada Bosses aspirador i accessoris informàtics el bar del Mercat de Vallvidrera! pared.

Alcalde Miralles 7 08017 Barcelona Telf. i fax 93 406 96 11

Las paredes saben tanto que pensamos que dándole una capa Se van a olvidar. Ellas no se olvidaran, enceramicadas de verde y amarillo, gritan y su triángulo seguirá pinchando. Fuera, la fachada deja de decir algo, las banderas ni están a media asta porque no las hay, no hay duelo aparente. Ese duelo es antracita –negro con algo de luz– Debe de ser la luz de la Tere que podríamos llevar en la solapa o en el ojal como bandera... Dentro, la Montse y el Miguel y su mujer. El vacío resalta el sonido si este se puede rebotar. 11 de febrero de 2006, la Tite Gallery.

MAÏTHÉ CHANSARD

La Montse, la Tere i la Maria Rosa.

5

Hem fet història!

El Club de Petanca de Vallvidrera, ha assolit la tercera lliga en quatre anys. És una fita històrica que mai s’havia aconseguit. Aquest partit quedarà en la memòria de tots, perquè es va jugar amb molta pressió: el Vallvidrera es va haver de desplaçar a Rubí, per ordres de la federació, en un camp desconegut per a la majoria de jugadors, i amb un fred que pelava! Calia guanyar aquest partit per aconseguir la victòria i el Vallvidrera hi va deixar la pell amb experiència i valentia. L’equip rival, el Sant Boi, fou derrotat per 9 a 7, i no va caldre jugar l’última ronda. Així doncs, el Vallvidrera aconseguia el títol de campió de lliga. El diumenge 29 de gener del 2006 serà recordat per tots els jugadors del Vallvidrera. Estem tots orgullosos de tenir un equip campió que porta el nom de Vallvidrera. Moltes gràcies, campions! JA JUNTA

6

Irregularitat llebrenca El Vallvi no està passant pel seu millor moment de joc i es troba situat en la 13a posició de la taula després de perdre a casa (2-3) contra l’Adrianense, l’últim classificat de la lliga. Aquesta derrota, juntament amb la irregularitat mostrada en el que portem de lliga ha portat el Vallvi a una zona de la taula poc tranquil·la tot i que encara s’està a 8 punts de la zona de descens. En els pròxims partits contra Can Vidalet i Mercat Nou-Magoria (aquest últim a casa) el Vallvi pot donar un cop d’efecte i desmarcar-se definitivament de la zona perillosa i tenir, d’aquesta manera, la fita de la permanència molt més a l’abast.

Una vorera per a l’avinguda de Vallvidrera!

Pel que fa a l’altre equip del barri, Obreros de Vallvidrera, es troba classificat en 9a posició lluny ja de les posicions capdavanteres que podrien donar un ascens que, al principi de temporada semblava que seria factible, però que amb el temps es veu ja més com una utopia. Esperem que aquest any, el primer, serveixi per cimentar bé els inicis d’aquest nou equip i que de cara al pròxim any podem tenir un equip més competitiu i preparat per fer el salt a la segona categoria territorial. NOEL MATABOSCH

Plataforma No al vial de Cornisa El projecte “Vial de Cornisa” inclòs dins del Pla General Metropolità, PGM (1976), és una autovia de quatre carrils, dos per sentit, que uniria Molins de Rei, Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac pel mig de la serra de Collserola, tot seguint bona part de la Riera de Vallvidrera.

L’escola va celebrar el Carnestoltes. En Luís del Punt Verd també ho va celebrar.

Es demana la retirada definitiva del projecte del Pla de Infraestructures que té previst aprobar la Generalitatentre entre altres motius per considerar-lo innecessari, i per la incidència que suposaria per a la Riera de Vallvidrera, l’únic curs fluvial de tota la serra que duu aigua tot l’any, i pel bosc de ribera que segueix el seu curs, refugi d’una gran biodiversitat animal i vegetal.

El 31 de gener, al Consell de la Vila, Ajun es van reunir responsables de l’A tament Sarrià-Sant Gervasi i resAssociació de Veïns ponsables de l’A del Peu del Funicular. Entre els punts tractats, destaquem l’ampliació de la vorera de l’avinguda de Vallvidrera, tram estació - carrer Vidal Quadras. Coincidint amb les vacances escolars, les obres començarien a finals de juny i serien acabades al setembre. Constarien de l’ampliació o d’una única vorera de dos metres i mig, cantó dret, baixant cap a Sarrià. Els dos carrils de la carretera serien lleugerament desplaçats cap a la via del tren. L’acte reivindicatiu que tenien projectat els veïns queda doncs cancel·lat. Recordem que fa tot just sis anys, en una carta firmada per 4000 persones, els vianants reclamaven ja el dret de baixar a peu a la ciutat sense jugar-se la vida!

Està previst que comenci al camp de la Barraca (amb enllaç a la nova variant de la N-340 de Pallejà), passant pel Polígon del Molí 1, arran de can Rabella i can Planas, continuant per la riera fins a la Rierada, can Busquets (Sant Cugat) fins a Montcada, seguint les carenes de la Serra. La Plataforma No al vial de Cornisa té previst fer una caminada reivindicativa el proper dia 12 de març, a les 9 del matí fins al migdia. La sortida des de l’Ajuntament de Molins de Rei fins a can Busquets, anada i tornada.

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB

Per molts anys al Club Petanca de Vallvidrera!

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PEU DEL FUNICULAR

La plaga de les erugues La invasió d’erugues dels pins, ja era notícia al 2004, i ara ho és d’una manera exagerada, i extrema. Les erugues dels pins passionària ens estan envaint i maten els valuosos arbres. Un veí del carrer Palafolls ha arribat a treure d’un sol pi quinze bosses! Quines actuacions ha fet o està fent el Consorci del Parc davant d’aquesta plaga? Com a resposta a les nostres trucades a aquest organisme, posant-los en alerta, ens han dit que ja prenen les mesures de prevenció, mentrestant les erugues acampen per carrers, camins jardins i cases. Fins i tot han arribat a entrar per les xemeneies. Novament els hi demanem explicacions. GLÒRIA MAESE VENTOSA

7

directora de l’escola Nabí Quan entrem a la Nabí quasi són les sis i l’escola sembla deserta. Al rebedor, un nen assegut llegeix un Cavall Fort, al costat seu, sobre una tauleta, n’hi ha una pila, ben endreçats. Anunciem la nostra visita. La Núria Puig, si us plau? Ara surt. La Núria Puig ens rep al seu despatx, és la directora de l’escola Nabí

Núria, quants anys portes treballant a Vallvidrera? Vaig venir a Vallvidrera l’any 1974. Tenia edat d’anar encara a l’escola i els meus pares em van dir: vols canviar d’escola? Vols anar a l’escola Nabí? Anava a l’escola Orlandai, a Sarrià, hi tenia els meus amics. Vaig dir que no. Una mica més gran, vaig col·laborar ja a l’escola Nabí. Com a cangur per a les mestres, monitora de campaments, treballs a la secretaria, classes particulars, monitora de menjador i de pati... Mentrestant vaig estudiar magisteri, i quan va haver-hi una plaça l’any 1986 vaig entrar com a mestre d’escola! Després vaig ser cap d’estudis i ara és el segon any que estic a la direcció. Has abandonat les classes? No, encara faig classes puntuals, 10 hores setmanals. Aquest any, concretament faig intervencions a cinquè: nens d’11 anys. 8

La Nabí sempre ha estat aquí? No. Si voleu, repassem una mica la història de l’escola. Va començar el 1972 com a escola privada. Era un grup de pares i mestres que volia una escola diferent. Era en règim de cooperativa, les quotes depenien dels ingressos de cada família per ser assequible a tothom. La Nabí formava part d’aquest grup d’escoles privades, CEPEC, que volien passar a ser escola pública. Finalment ho va aconseguir l’any 1988. Hi havia cap més escola a Vallvidrera? Sí, hi havia una escola pública que encara era unitària al carrer Casetes i l’escola Mont d’Orsà on és ara la Llar Betània. El 1978 ens vam fusionar amb l’escola Mont d’Orsà i l’any 1988 vam absorbir l’escola unitària. Quants mestres sou? Som 14 mestres.

Què et sembla això de deixar l’educació en mans de les dones? Jo trobo que fan molta falta els homes. És una manera diferent de fer, en una escola hauria d’haver-hi homes i dones. Quants alumnes teniu? 230. I els horaris? A l’escola pública, tenim entès que els nens fan de 9 a 12 i de 3 a 5. Ara, faran una hora més. Què et sembla? Pensem que s’ha de considerar temps escolar tot el temps que el nen passa a l’escola. Això de pensar que el temps escolar és només les hores de classe i al migdia no i que l’horari extraescolar és una altra història és un error. Hi ha un criteri pedagògic que està present tot el temps que els nens són a l’escola. Tant si mengen com si juguen estan aprenent. A la Nabí els nens surten a les 5. Em sembla que ja són moltes hores. Es parla molt ara dels problemes que hi ha entre l’horari escolar i l’horari laboral. Això és un problema social, no de l’escola. La solució no és augmentar les hores a l’escola. És impensable que un nen hagi de fer l’horari laboral d’un adult, s’han de buscar altres solucions. Voldria dir que els nens tenen la capacitat d’aprendre moltes coses i ara sembla que hi hagi com una pressa que ho han de saber tot abans de no sé quina edat... No, s’ha d’equilibrar. Per aprendre i créixer els nens necessiten temps i necessiten calma. Ens agrada sentir això! Tots els ensenyants ho pensen? És una febre, no sé on anirem a parar. Sempre ho explico als pares. Ara l’anglès, però no sabem què farà falta als seus fills quan siguin grans. Quan jo era petita estudiava francès, i d’informàtica ni parlar-ne, però bé ens hem espavilat! Núria, et volíem demanar quines són les característiques de la Nabí, però te’ns has avançat... Us explico el que explico als pares nous? El projecte pedagògic de l’escola s’inspira en el projecte de Freinet, un pedagog francès. Cal remarcar la importància d’un clima adient perquè els nens puguin aprendre. S’ha de tenir en compte la persona en tota la globalitat, la part intel·lectual, però també la part emocional i la part social. Per tirar endavant cal que hi hagi equilibri entre aquestes parts. El treball del nen ha de tenir una finalitat. Els nens s’han de fer una mica responsables del seu aprenentatge... Quina és la reacció dels pares davant d’aquest discurs? Els agrada molt. Tenim uns pares preocupats pels seus fills.

Els nens d’aquesta escola s’estimen l’escola. Ens coneixem tots. Un públic excel·lent! Dificultats per entrar-hi? És cada vegada més complicat. Vallvidrera s’ha fet més gran. Aquest any hi ha nens que s’han quedat fora. Problemes d’integració per a nens de família immigrada? Cap. La immigració que tenim és d’un altre nivell: anglesos, alemanys... La llengua d’ús a l’escola és el català, però tenim clar que el primer objectiu d’una llengua és comunicar-se i si un nen no t’entén fem el que calgui per establir la comunicació.

PERSONES / PERSONATGES

PERSONES / PERSONATGES

Núria Puig,

Homes i dones? Al departament tot són dones.

És una escola privilegiada en aquest sentit i en altres... Sí, en som conscients. Teniu algun contacte amb altres escoles? Amb l’escola Xiprers, l’Aspassim, l’escola del Roser a Les Planes i la de la Vil·la Joana. Fem olimpíades! També hem fet intercanvi amb escoles castellanes perquè els nens practiquin el castellà. Què et sembla l’escola avui? Se li exigeix molt. Tot recau a l’escola. Feines que es feien a casa, com aprendre a menjar, ara es fan a l’escola. La societat demana molt a l’escola. Demana també molt als mestres! Sí, però tot i així penso que la feina de mestre és una feina molt maca. És formar persones... I l’escola què demana a la societat? Confiança i unes mínimes condicions. Alguna cosa més? M’agradaria que surti el tema del temps, no el temps escolar sinó el temps de viure. Per viure es necessita temps. Si tot el temps està dedicat al laboral no quadra. Avui dia un nen no pot estar malalt, no és cap crítica als pares, quan jo era petita si estaves malalta podies estar-hi tranquil·lament. Ara és un problema per als pares. Els nens d’avui tenen el neguit de “i ara què fem?” “i desprès què farem?” Amb la informàtica tot és immediat. Els costa molt esperar. Calma. Fes-ho bé. Els nens han de tenir temps per avorrir-se. En sortir la Núria ens acompanya i donem un tomb per l’escola. Aules, passadissos, escales, tot està tranquil. Queda, però per tot arreu l’empremta d’uns nens feliços d’aprendre i de viure: els nens de l’escola Nabí. JACQUELINE JACQUET I MARIA ANTÒNIA JUAN

9

BÚSTIA OBERTA Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de «La Vall de Vidre» (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Si envieu fotos digitals, feu-ho en format jpg o tiff. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. «La Vall de Vidre» es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters, i de publicar aquelles que consideri adients.

BÚSTIA OBERTA

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

¡Hechos y no más promesas! En la asamblea celebrada el día 4 de febrero de 2006 y con la asistencia del 90%, se aceptó la baja en sus funciones como presidente de D. Fernando Tuset. Seguidamente se pasó a elegir al nuevo presidente y después de largo diálogo con los posibles candidatos, se votó a favor de Sergi Bosch, una persona con larga experiencia familiar en la petanca y una buena trayectoria como jugador. Deseamos al nuevo presidente toda la suerte del mundo y le ofrecemos nuestro apoyo y experiencia. Después de cuatro años de presidir la Petanca junto a mis colaboradores, Lluís Bosch, Montse Nicolas, la Llúcia, el Oliva y el Oscar, me siento orgulloso y satisfecho de haber podido colaborar a mantener la afición por la petanca en Vallvidrera. Pero, me voy con la decepción de no poder ver

nuestras pistas finalizadas después de tantas promesas por parte del Ayuntamiento de Sarrià. Creemos que un club como el Vallvidrera fundado en 1979, siendo el único club de petanca del distrito y con tres ligas ganadas en los últimos cuatro años, se merece tener lo que otros clubs de Barcelona tienen desde hace muchos años, con unas instalaciones adaptadas a sus barrios. Todos los que queremos la petanca y disfrutamos al practicarla, os pedimos hechos y no promesas, para un Vallvidrera que es el orgullo de todos. Doy gracias a todas las personas que nos han apoyado y lo siguen haciendo. FERNANDO TUSET

Escola Nabí

Camí Vell de Sta. Creu d’Olorda a Vallvidrera,s/n Ctra. de Molins de Rei, Km 11,2

Escola Nabí: una escola com moltes altres, potser que sia així, no obstant això, jo la veig diferent.

a ocellets tancats dins d’una gàbia, miren al defora, miren com altres minyons se’n van alegrois d’excursió.

La miro per fora des del carrer Reis Catòlics; és un xic trista, finestres petites no gaire grans, l’entrada a ella sí que és alegria. La cosa canvia un cop entres dins a les seves aules, ja ho veus diferent. Els infants ajuden amb les seves rialles i els seus tripijocs, a les parets hi tenen fotografies plenes de records, dibuixos, pintures, escrits, poesies, tot sortit de la seva imaginació, m’agraden.

Penso, això és la vida, per uns tot és alegria, per altres és? Va, deixem-ho córrer.

Surto: estic altre cop al carrer Reis Catòlics: Aixeco el cap per mirar el petit pont que uneix un edifici amb l’altre, està cobert, però… quedo quieta estorada, els ulls se’m neguen, i veig uns infants que darrera dels seus vidres com

Apa mainada, a estudiar s’ha dit; molt i amb ganes, gaudiu tot el que pugueu dels llibres, del professorat i dels vostres jocs. A vosaltres professors solament us demano, que cuideu al màxim d’aquests infants, que només en sentir les seves rialles, fan canviar de la nit el dia una façana d’una escola. ROSIN PONSÀ

11

L’ASSOCIACIÓ INFORMA Articles Regals Recàrregues de tlf. Targetes ATM Fotocòpies

Ctra. Sarrià a Vallvidrera, 259 bis Telf. 934069716

AGENDA MARÇ Associació de veïns Reunió oberta de la Junta Dimecres 8, a 2/4 de 8 del vespre La Vall de Vidre Reunió oberta Dilluns 13, a les 7 del vespre L’aventura de llegir “Barcelona 1936-1939 Viure i sobreviure en el marc d’una guerra” A càrrec de Jaume Cabré, autor de de “Les veus del Panamo” Dimarts 21, a les 7 del vespre

BREUS

Per fi guals a Vallvidrera! L’ Associació de Veïns ha arribat a un acord amb l’oficina del Comissionat sobre els guals més urgents a realitzar. A part dels que són més bàsics, com els de les places de Pep Ventura, Vallvidrera i Basses d’en Barral, a més s’ha aconseguit una millora important sobre la reducció de la velocitat. Es tracta de la col·locació de dos passos de vianants elevats, un es situarà davant del Mercat per disminuir la velocitat de Reis Catòlics i un altre es col·locarà a Mont d’Orsà, a tocar la Plaça de les Basses. Aquesta, era una petició llargament demanada i si dóna els fruits que estem segurs que donarà, la podrem estendre a altres zones del Barri.

Assistència a l’audiència pública del 30/01/2006 L’Associació portava uns temes específics per parlar, però a causa dels fets de la nevada es van canviar.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Es va donar gràcies a tot el personal que va treballar el dia de la nevada, començant pel Sr. Pelegrí de l’oficina del Comissionat, seguint per Bombers, Parcs i Jardins, Neteja etc.. Si bé dissabte i diumenge el contingent era just, el dilluns al matí es va començar a posar fil a l’agulla. Les companyies es una altra cosa. Es va demanar: Un esforç pressupostari per fer front a la nevada de cara a neteja del bosc. Un Pla ferm de soterrament de línies. Una neteja d’arbres perillosos que afectin la via pública.

Lifting als jocs infantils de la Plaça de Pep Ventura Fa temps l’Associació va demanar una renovació de l’espai infantil de la plaça. Davant la petició, el districte ha canviat la tanca perimetral, ha renovat totalment el ferm dels jocs i ha col·locat un gronxador per als més petits.

Coral Collserola Assaig Dilluns, a les 10 del vespre Grup de dones Manualitats Dimarts, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del vespre III Mostra d’Art Jove a Collserola C.Cívic l’Elèctric o C.Cívic Vallvidrera Actuacions: circ, teatre, música... Consulteu cartellera Tots els divendres del mes, a les 10 del vespre Exposició de dibuixos de Ricard Piera i Comas Biblioteca Clarà

Del 6 al 19 de març de 2006

Nens! hi ha novetats al Parc Infantil!

13

VITRALLS

Els ratolins

Gossos amb GPS

A l‘hora foscant, el cicle vital sembla interrompre’s. Però uns sorolls curulls de misteri vénen a pertorbar la quietud de la nit. Sens dubte, un ésser estrany ha envaït la casa. Aviat apareixen els senyals: petites deposicions negres escampades arreu. Ja no hi ha dubtes: l’habitatge ha estat envaït pels ratolins domèstics (Mus musculus), una de les bestioles més dinàmiques del planeta. Enfront d’aquesta plaga, la reacció no es fa esperar: trampes i verins per exterminar l’intrús; indesitjable rosegador que no té altra culpa que atendre les necessitats que li marca la seva peculiar naturalesa.

Des de ben petit a casa hem tingut gossos. Sempre que se’ns ha mort un hem pensat a no tenir-ne més, però al cap d’un temps trobes a faltar la seva companyia. Aquella remenada de cua, aquells salts, i les carícies de les potes quan arribes a casa, i acabes per tenir-ne un altre. Es fan estimar molt. Segur que ells encara ens estimen més. Hi ha casos de gossos que semblen irreals i són totalment verídics: fa uns deu anys els diaris van publicar que un obrer asturià que havia anat a treballar a Alemanya tenia un gos i en acabar l’estada en aquell país va retornar al seu poble d’Astúries deixant el gos a Alemanya. Van passar dos anys, i un bon dia el gos es va presentar al poble del seu amo. És un fet que sembla de pel·lícula de dibuixos animats, com el Marco. Però és totalment real. El 20 de desembre de 2005 diversos diaris van publicar que una gossa, de nom Sixty, va anar de la Floresta fins al centre de Barcelona probablement amb els Ferrocarrils de la Generalitat. Per què va fer aquest viatge? Els seus amos la van deixar a casa d’uns familiars a la Floresta per poder anar de vacances; la Sixty estava acostumada a fer aquest trajecte acompanyada cada fi de setmana, però aquesta vegada va fer el camí sola, arribant a casa pujant l’escala i es va ajeure a la porta d’entrada del pis fins que un veí se’n va adonar que la gossa no es movia de la porta i va avisar uns familiars. A Vallvidrera l’any 1941 va passar un cas semblant: en aquest cas el gos es deia Pinotxo, petit de mida, blanc i negre, no massa maco. El Pinotxo no havia sortit mai de Vallvidrera i vet aquí que un dia el meu pare, que tenia una furgoneta marca Rugby, marca desapareguda avui, amb matrícula de Tarragona 829, va anar a Barcelona concretament a l’estació de França. En arribar a l’altura del Born el gos va saltar i es va posar a córrer com ànima que porta el dimoni. Ell estava acostumat a la tranquil·litat de la Vallvidrera d’aquell temps i en veure tan brogit es va esverar. Prou que es va fer tot el possible per trobar el Pinotxo, però va ser en va, se li va perdre el rastre. Es va donar el gosset per perdut o aixafat per algun cotxe. Doncs no, al mes i cinc dies va aparèixer el gos per la drecera de Vallvidrera, i directament va entrar a casa, donant salts i cabrioles d’alegria. Tenia les potes encetades amb sang, potser de tant caminar, i molt prim. Però ell va arribar del Born a Vallvidrera.

De tres a quatre grams d’aliment Un ratolí domèstic menja tres o quatre grams diaris d’aliment, però aquest minyó no viu mai sol, per tant hem de multiplicar els quatre grams per tants individus com componguin la família que, en ocasions, pot ésser força nombrosa (fins a cinquanta). I no només és el dany que causen al menjar, sinó que són igualment destructius foradant sacs i bosses, escampant el seu contingut malmetent el gra amb les deposicions i l’olor insà, rosegant llibres i teixits i un llarg etc. Constantment han de rosegar tot el que poden per desgastar els poderosos incissius que mai no aturen el seu creixement. Vet ací!

Un animaló comensal El ratolí ha estat sempre relacionat amb l’home. Aquesta relació va començar amb l’arribada de l’agricultura i es coneix amb el nom de comensalisme, que significa compartir taula. Un animal comensal és, per tant, aquell que viu a prop d’altres espècies i comparteix o roba, el seu menjar. La paraula “Mus” procedeix del sànscrit i significa “robar”. El ratolí domèstic pertany a l’ordre Rodentia (rosegadors) i a la família Muridae. És petit; la longitud del cos no passa de 103 mm i la de la cua pot arribar a 95 mm. És molt hàbil i àgil i pot accedir als indrets més insospitats. Té unes petites ungles molt fortes i esmolades que li permeten fins i tot pujar per parets aparentment llises. En ocasions també s’ajuda de la cua, com ho faria un camaleó. El salt és un altre dels recursos per a salvar obstacles; pot superar distàncies de fins a 70 cms, tot un rècord en un animal tan menut. 14

Femelles fèrtils a les sis setmanes Es pot aparellar tot l’any i una femella fèrtil pot parir camades de quatre a sis cries entre cinc i deu cops l’any. Com que les cries són madures a les sis setmanes, els ratolins domèstics tenen un potencial poblacional altament explosiu: en nou mesos poden créixer en més de dos mil individus. Per contrapartida, s’ha de dir que té un munt de depredadors. Tota mena d’aus rapinyaires, serps ¡ mamífers, com ara mostel·les i fagines, etc. s’encarreguen de mantenir l’equilibri de la població d’aquest petit rosegador que proporciona les proteïnes necessàries per a la subsistència d’aquests depredadors. Nosaltres, amb el verí i les trampes, trenquem aquest equilibri.

Heroi de contes infantils El ratolí domèstic és un entranyable subjecte que sempre desperta simpatia. Se’l presenta com un animaló amistós i atractiu, heroi de molts contes infantils, al contrari de les rates que sempre són presentades com a éssers malèvols en qualsevol narració. Curiosament la popularitat dels ratolins es remunta molt de temps enrera. A l’antiga Grècia existia un déu dels ratolins anomenat “Apolo Smimtheus”, i en l’altre extrem del món el ratolí era el missatger de “Daikoku”, el déu japonès de la riquesa. • L’AVI DE LA FONT DEL MONT

Aquests fets no són aïllats, sovint sorgeixen casos de gats i gossos que caminen molts quilòmetres per retrobar els seus amos, després d’haver-se perdut o haver estat abandonats.

VITRALLS

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA

El gos esdevé un membre més de la família

Hi ha deu precs que un gos fa al seu amo: 1. La meva vida dura de 10 a 15 anys, cada separació teva és un sofriment per mi. Pensa-ho bé abans d’adoptar-me. 2. Dóna’m temps per comprendre. 3. Dóna’m confiança, visc d’ella. 4. No t’enfadis amb mi, no em castiguis, tu tens la teva feina, diversions, amics; jo només et tinc a tu. 5. Enraona amb mi de tant en tant. 6. Tracta’m amb carinyo. Jo mai no ho oblidaré. 7. Abans de pegar-me pensa que les meves dents podrien fer malbé les teves fràgils mans. Però jo mai ho faré. 8. Abans de dir-me que sóc inútil, gandul pensa que tal vegada em pot haver fet mal el menjar o puc tenir alguna altra molèstia. 9. Cuida’t de mi quan arribi a vell. També tu ho seràs algun dia. 10. Voldria que estiguessis al meu costat a les últimes, tot és més fàcil quan ets amb mi. A aquests punts se n’hi hauria d’afegir un altre: ensenya’m a ser un bon ciutadà caní i ajuda’m a conviure a casa, al carrer i a la ciutat. Dedicat al Pinotxo, a la Sixty i al gos que va venir d’Alemanya.• CISCO TOMÀS 15

INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 133 | MARÇ 2006 |

LA TIRA

LA FOTO

El joc de la passarel·la

La plaça Pep Ventura, després de la neu

“Es construirà, sobre la carretera de Vallvidrera, una passarel·la per a ciclistes i vianants. Aquesta passarel·la que ajuntarà dos trams de la Carretera de les Aigües els permetrà creuar la carretera amb tota seguretat.” (Premsa)

GERTRUDIS

Nit de neu a Vallvidrera

L’equip de Parcs i Jardins treient els pins

Recuperació...

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Una passarel·la! Quina bona idea! Com serà? I si fes un joc... Com t’imagines la passarel·la? La pots descriure? La pots dibuixar? Vaig distribuir milers de paperots als milers de barcelonins que creuen la carretera. I vaig tenir milers de respostes... Començo per la d’un filòleg: “El sentit estricte de la paraula passarel·la és: ...un pont petit i estret, construït provisionalment o definitiva sobre una riera, un torrent una via fèrria, en aquest cas una carretera.” Vaig tenir, era de suposar, un munt de plànols d’arquitectes... N’hi havia amb refugi nuclear, d’altres que, per salvar un pi, feien nusos a la passarel·la. El que em va agradar més –seria un anònim de Santiago Calatrava?– era un projecte aeri, una passarel·la gairebé invisible, penjada del cel amb fils tènues, com de teranyina. Els nanos, influenciats per les pel·lis i els còmics, ho van fer de lianes, que quan arribes al mig et balanceges i tens por que se’t trenquin... Els que corren exigien un terra de fusta, res d’imitació. Quan es trepitja ha de fer soroll. Els ciclistes ho volien amb molta pujada i baixada, per afrontar després la volta a França. Quant als mountainbikistes, van proposar escales de cargol de cada cantó. Es veu que els agrada portar la “bike” a coll-i-be. Un badoc va dibuixar, al mig de la passarel·la, un balconet per poder mirar tranquil·lament el flux dels cotxes. Des de l’Ajuntament, van enviar un projecte on hi havia serveis i paradeta de refrescos. Un poeta (lingüista) es va enrotllar amb la ela geminada: “Passarel·la saltarel·la Libèl·lula de Collserol·la”... Uns pares preocupats em van demanar que s’engabiï la passarel·la, que no sigui cas... Uns nacionalistes la volien amb senyera, les plataformes “Salvem-ho tot” amb pancartes per estrenar. Fins i tot el diable em va contestar: “Una estructura de formigó amb muntants massissos d’acer, pintats de roig –només faltaria–”. Ho podia fer en una nit, obra costosa això sí, el preu de les ànimes, ja se sap... Etc. Etc. Què us sembla? Si encara som a temps, voleu jugar amb mi al joc de la passarel·la?

Bar del Mercat: el tanquen? Pàg. 5 Petanca: el Vallvidrera campió de lliga! Pàg. 6

COLLSEROLA CLUB