Núm. 251__desembre2016

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

Bon Nadal

Des de l’església de Santa Maria de Vallvidrera

AVVinforma

personespersonatges

la nostranatura

L’any 2017, un any de canvi a l’Associació de Veïns

Fra Jaume Pujol,

Els ocells, els nostres veïns

pàg. 3

rector de Santa Maria de Vallvidrera Josep Vives Rego

pàg. 8 i 9

Xavier Jordà i Sanuy

pàg. 13

3

AVVinforma 251 desembre 2016

[email protected] Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Xavier Gonzàlez, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Temi Vives Col·laboradors Maïthé Chansard, Jordi Coll, Cisco Tomàs, Annelie Tuengerthal Disseny i maquetació: www.natarranz.com Tancament de l’edició: 24 de novembre de 2016 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic, Mandarina, CAP, Tabacs

L’any 2017,

informaciódebarri gentd’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, defuncions, etc. a les bústies de La Vall de Vidre que hi ha al costat de Can Trampa o al Centre Cívic, o envieu-les a l’adreça [email protected] abans del dia de reunió del tancament previst a l’agenda.

Aniversari El passat 5 d’octubre la Maria Font Gil va fer 100 anys. Durant gairebé una dècada va viure al barri i va formar part del grup de dones de Vallvidrera. La Maria és la besàvia de l’Abril i l’Eloi, fills d’en Josep Maria López Cervera i Meritxell Martínez Susany. Des de La Vall de Vidre li fem arribar la nostra carinyosa felicitació a ella i a tota la seva família.

Cantem

Nadales

Coral Collserola Vallvidrera Divendres 16 de desembre, a les 20.00 Plaça dels Pins, Vallvidrera Diumenge 18 de desembre a les 13.00 Temple Expiatori del Sagrat Cor, Tibidabo

Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)

22 de desembre a les 14.00 Pedralbes Centre Barcelona Av. Diagonal 609-615

Edició

Assumpta Cribillers, direcció Teresa Escolà, piano [email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007

FIRA DE NADAL Amb el suport de:

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Lavalldevidre és una

publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.

www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

Diumenge 18 de desembre. De 10 a 14h. Plaça del Centre Cívic El 18 de desembre a la plaça del Centre Cívic i durant tot el matí es celebrarà la Fira de Nadal d’enguany, una fira a la qual estem acostumats des de fa uns anys. Uns catorze artesans exposaran les seves produccions i podrem trobar-hi: roba infantil, bijuteria i decoració nadalenca, bufandes i bosses de ganxet, olis sobre tela i paper, artesania de joies, melmelades, torrons.... Són dies de compres i de buscar el millor regal per a les persones que estimem. A més la classe de 6è de l’Escola Nabí també posarà una parada per recaptar diners per al seu viatge de final de curs. Hi vendran tions, adorns de nadal i manualitats. Vine a gaudir d’un matí al barri, per conèixer els petits artesans que treballen d’una manera sostenible. Consumim proximitat. Posem cares als nostres regals.

Concert de Música barroca Santa Maria de Vallvidrera Diumenge 28 de desembre a les 12h.

俳句 HAiKU

un any de canvis a l’associació L’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera té una trajectòria de més de 66 anys. Gràcies a la voluntat de servei de les juntes que s’han succeït i a la participació de molts veïns i veïnes, l’entitat ha complert moltes etapes i ha aconseguit moltes millores per al nostre poble al llarg d’aquest més de mig segle de vida. Actualment, per l’edat i les situacions personals de les persones que més pes porten en la junta, preveiem que l’any vinent hi hauran canvis importants que poden ser exposats.

L’associació necessita urgentment nous membres amb ganes de continuar treballant per millorar el barri tant a nivell físic, com de crear espais de major

contacte i convivència entre veïns. És per aquest motiu que estem treballant amb els grups que depenen directament de la nostra estructura administrativa, per tal que ells s’impliquin més en la nova etapa de l’entitat i possibilitin la continuïtat de l’associació i l’adaptació als nous temps. Així doncs demanem als veïns interessats en continuar: la publicació de La Vall de Vidre, la celebració de la Festa Major i el concurs de paelles, la revetlla de Sant Joan i la Fira de Nadal –activitats directament dependents de l’associació i que tant ajuden a cohesionar la població a l’entorn del nostre poble– que hi dediquin part del seu temps. Però alhora convidem a tots, tant socis com veïns, i també a les altres entitats, a reflexionar sobre el barri que volem i fins on estem disposats a treballar pel bé comú i implicar-nos en la feina col·lectiva. Ja sabeu que el nostre paper ha estat sempre de reivindicar davant de les administracions les millores que necessita el barri per aconseguir una bona qualitat de vida, i això requereix dedicació. Per continuar cal més col·laboració.

us convoquem a tots els interessats a contribuir a fomentar la vida de barri i a la millora del benestar col·lectiu, a una reunió:

Per això

Dimarts, dia 13 de desembre a les 19h al Centre de Serveis (CAP)*.

(Poesia d’origen japonès)

Tardor, ailants morts, Secs, es trenquen com llumins. Cauen troncs pesants. Annelie

Gràcies per participar!!

* Reis Catòlics 2. Si voleu més informació escriviu a [email protected]

lesnostrespàginesgrogues

5

bústiaoberta

Can Josean

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de Can Trampa i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

(Antiga Casa Coloma) Horari: de dilluns a dissabte de 7 a 22h; diumenge: matí Telf. 932776962 S’accepten reserves Menjador amb vistes a Barcelona

Especialitat en pernil de Jabugo

Necessitem un pàrking a Vallvidrera ja!!!

Obert de dilluns a diumenge. Dijous Tancat

Sopars: divendres i dissabte nit

Plaça Vallvidrera 3. Telf. 934068051

Hola veïns!! Des de l’Associació de Comerciants de Vallvidrera fa molt temps que insistim en la greu problemàtica de mobilitat i aparcament. Hem intentat per activa i per passiva donar solucions i alternatives. Temps enrere vàrem fer entendre a l’Ajuntament aquesta greu problemàtica i es van comprometre a fer un pàrquing al terreny anomenat la Pedrera (on avui hi ha el Condis). Tant els veïns com els comerciants vam tenir la mala sort que per problemes tècnics no es van poder fer totes les plantes d’aparcament que estaven previstes. Ara ja ha passat bastant temps i el problema va a més, tant que s’estan estudiant diferents alternatives per donar-hi una solució. Nosaltres els comerciants, potser pels anys que portem al barri, sabem

que al final, si no donem una solució definitiva, tota la resta són pegats que acostumen a portar la problemàtica cap a un altre lloc i no solucionen el problema de fons; això sí, poden crear danys col·laterals molt pitjors, fent fins i tot que algun comerç arribés a tancar. Ara com tots sabeu s’està supervisant el pla de futur de Vallvidrera, Tibidabo, les Planes 2010-2020 i hem observat que ha arribat l’hora d’executar les obres. En la pàgina 16 del Pla de Mobilitat, el 1er punt és fer un pàrking sota la plaça Pep Ventura i nosaltres creiem que ha arribat el moment de fer-lo, però no fer per fer, sinó una vegada més, donant sortida a totes les reivindicacions veïnals. Al plenari del passat mes de novembre, vàrem observar que molts veïns demanen un espai esportiu a la zona (casualment la història, com hem explicat abans, es repeteix, ja que en una consulta popular al 2009 va sortir en primer lloc la necessitat d’un pàrking i en segon lloc un espai esportiu).

Doncs ara creiem que se li pot donar sortida a tot, recordeu que la nostra gent gran també te greus dificultats per moure’s entre la plaça Pep Ventura i la plaça Vallvidrera, i fa molt temps que demanen unes escales mecàniques. També als barris de les Planes demanen un espai esportiu. És per tot això, que nosaltres creiem que tenim la solució definitiva a aquestes demandes i a més podem minimitzar despeses, ja que en una sola obra es podrien fer les tres coses, i donar sortida a les principals revindicacions veïnals i creant un espai d’esbarjo i dissuasori perquè els veïns poguessin deixar els cotxes i fer ús del transport públic. D’altra banda, volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, que una vegada més ens ajuda amb els llums de Nadal. A més a més, aquest any també posarem una activitat d’un cagatió gegant i més sorpreses, tot això gràcies a la col·laboració del Districte. Atentament, Associació de Comerciants de Vallvidrera

Alberes, 29 - Vallvidrera Tel. 937 68 72 04 - B C N

Alcalde Miralles, 9 - Vallvidrera - Tel/Fax: 93 406 74 77 [email protected] - www.vinosdulces.com

Psicòloga / Mediadora / Terapeuta familiar

Cristina Ferrer

tel. 615109359 www.psicologiaymediación.jimdo.com

L’ailant caigut

Senglars

El dimecres 3 de novembre a les 8.45h em va trucar la guàrdia urbana, el meu cotxe estava aparcat al carrer Reis Catòlics del barri de Vallvidrera i li havia caigut un arbre a sobre. Quan vaig anar a veure què havia passat, els jardiners del Parc de Collserola em van explicar que l’arbre que havia caigut era un ailant, una espècie invasora que viu al parc i de la qual ja n’havia sentit a parlar en altres ocasions. Em van comentar que des del Parc s’ha matat aquests arbres però que no s’han talat ja que sembla que ningú no se n’acaba de fer responsable. Així doncs, l’arbre sense vida havia caigut a sobre el meu cotxe per deixadesa, abonyegant tot el sostre del cotxe, trencant el parabrises i fent vàries ratllades a la xapa del cotxe a causa de les branques caigudes. Ara caldrà esperar veure qui se’n fa responsable, però mentrestant Vallvidrera està ple d’ailants morts que són un perill no tant per als vehicles sinó per als nens i adults que viuen en el seu entorn. Espero que aquesta carta serveixi perquè l’Ajuntament de Barcelona o el Consorci del Parc de Collserola ho solucionin aviat.

El dilluns, 1 de novembre, a 3/4 de 10, sortint de la Torre Sant Salvador*, on visc, una truja em va agredir. Em va saltar a sobre i després em va envestir per l’esquena. El dia següent vaig avisar la Guardia Urbana que em va dir que ho havia de denunciar en el acte. També vaig avisar el Parc de Collserola i espero que aviat es trobarà una solució.

Mireia Forner

Mercè Bosch

*La Torre Sant Salvador està enmig d’un bosquet que es troba entre la Carretera de les Aigües i la Plaça de Vallvidrera.

Contenidors d’escombraries És deplorable l’estat en què es troben els contenidors de l’inici del carrer Reis Catòlics: brutícia i pudor insuportables. Són contenidors al costat d’un pas de vianants de camí al CAP de Vallvidrera, lloc de pas molt freqüentat, i ens preguntem: el supermercat ha de llençar les seves deixalles als contenidors de carrer? I també: amb quina freqüència es netegen aquests contenidors? La pudor que fan demana a crits una major freqüència de neteja i desinfecció d’aquests contenidors. M.A.

6

7

collserolaclub

Alex Llovet i Felip Gaig

Pastorets 2015

PASTORETS...15 ANYS Queda lluny aquell mes de setembre de l’any 2002, en què van néixer els Pastorets de Vallvidrera. Queda lluny, però és ben present en la nostra memòria i són encara perfectament vigents els motius que van generar aquell moviment. Pastorets va néixer d’una confluència de voluntats i de l’atzar que va fer coincidir en el temps i l’espai tot un seguit de persones que a hores d’ara estan unides per una ferma amistat. Podríem comptar fins prop de quatre-centes les persones que durant aquests anys han participat en un moment o altre d’aquesta aventura, entre actors, músics, cantaires, i col·laboradors en moltes facetes de l’organització. Alguns ara ja no hi són, d’altres es prenen un temps de descans (any sabàtic diuen)...d’altres han crescut amb Pastorets, alguns malauradament ens han deixat, i d’altres esperen el mes de setembre perquè comenci la gran aventura de cada any. La història dels Pastorets de Vallvidrera, és una historia d’èxit, per molts motius: per la qualitat de la posada en escena, per la frescor del seu guió, cada any canviant, i no sempre massa fidel a Folch i Torres, per la participació entusiasta de molts llebrencs, per la confluència de molts actors, músics i cantaires que no són del barri però que se senten profundament lligats als Pastorets de Vallvidrera, per ser musicals, per ser inclusius, per ser innovadors, per potenciar la comicitat, per..., per..., en fi per tantes raons que costa d’enumerar-les totes. I tot això com funciona? En una ocasió algú va dir que Pastorets era com un còctel on es barrejaven uns ingredients (per cert molt comuns en els barris de muntanya) com ara: energia, optimisme, perseverança, iniciativa, bon humor, qualitat humana, un elenc d’actors envejable, uns músics i cantaires molt dotats, i un munt de gent disposada a col·laborar. Si a tot això hi afegim uns tocs de professionalitat d’un equip de direcció i la col·laboració dels responsables de l’equipament del barri de Vallvidrera tindrem un resultat que s’aconsella assaborir a petits glops.

Pastorets 2002

Pastorets és una gran família que viscuda des de dins, omple d’energia, optimisme, tendresa, bon humor... on els mes grans es barregen amb els mes petits i que, és clar, també obliga a algunes renúncies... com per exemple: tenir ocupats els caps de setmana de tres mesos per assajar, on es passen nervis, on tothom ha de contribuir perquè tot l’engranatge funcioni, però que retorna, amb escreix, tones de satisfacció i bons moments. Però... com és possible que aquest còctel funcioni? Bona pregunta... no ho sabem... és així... i prou. Aquest any arribem al quinzè aniversari de funcions ininterrompudes... 96 funcions per ser més exacte, amb un total de 11.600 espectadors fins a l’any passat... la il·lusió del primer dia i unes ganes molt grans de què ens vingueu a veure aquest 2016. Voleu saber la sorpresa que us tenen preparada els Pastorets de Vallvidrera? Veniu i ho veureu... PD: no és cap invent (no és cap broma)

Mas Sauró. Un record. L’any 2010 ja s’havia iniciat en el barri del Mas Sauró, sobre les runes de l’antiga masia, la construcció d’un Centre de la Generalitat per a persones amb discapacitat psíquica. Aquell mateix any, i preocupats pel que significava per al barri la pèrdua de la masia que li va donar nom, l’assemblea de l’associació de veïns va aprovar dues propostes. En primer lloc, que el nom que s’assignés al Centre fos el de “Mas Sauró”. El segon, ja que perdíem un dels símbols del nostre patrimoni històric més important, com a mínim, que fos possible la incorporació d’un racó de memòria històrica en el nou recinte. La resposta per part de la Generalitat va ser positiva i el tema va quedar aparcat en espera de l’acabament de les obres. En el seu moment, se li va assignar al Centre el nom sol· licitat. I nosaltres vam endegar un projecte relacionat amb la segona proposta. Ara, el racó de memòria històrica acaba de ser col·locat en el vestíbul de la Residència. Hi ha treballat el Felip Gaig, que a part de jardiner, és un gran artista que viu al barri. Amb materials recuperats entre

les runes del mas, ha creat les lletres que formen el nom. Són una preciositat. La seva última exposició al Mercantic de Sant Cugat, ara fa gairebé un any, ens va meravellar. Un altre veí, l’Alex Llovet, que a part de músic, és un molt bon fotògraf, ha fet un muntatge a partir de les fotografies antigues cedides per alguns veïns i veïnes com en Ramiro Hosta. El resultat, preciós, també. L’Alex fa un temps, va confeccionar un llibre, “Querido vecino”, d’una qualitat visual extraordinària -a part de sentimental-, on els protagonistes som pràcticament tots els veïns i veïnes. La Maria Garrés va recollir els materials, provinents de l’enderrocament del mas, amb els quals s’han fet les lletres i ha escrit el petit text inclòs en el conjunt. És un motiu molt gran de satisfacció per a tots nosaltres -que estimem tant aquest barri- que el que va ser el nostre nucli inicial, el Mas Sauró, no quedi en l’oblit! Gràcies a tots els que ho heu fet possible. Maria Garrés Associació de veïns Sta. Maria de Vallvidrera-Mas Sauró Novembre 2016

Robatori al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de les Planes El diumenge 20 de novembre en obrir les portes del Santuari, a l’hora de la missa, es va descobrir que uns lladres hi havien entrat. Poques coses se’n van endur: un calze de plata, canelobres, els aparells de música... Intentant treure la corona de la Mare de Déu de la Salut, la van abonyegar i van destrossar part del mobiliari. Els mossos van precintar el Santuari i la missa del diumenge es va celebrar al jardí! Xavier Jordà i Sanuy

La missa del diumenge

8

9

personespersonatges Fra Jaume Pujol (1935, Fulleda, les Garrigues, Lleida) ens rep al convent a Sarrià i parlem de la seva trajectòria. Ens diu que ell es presenta com un pagès de la terra ferma i seca. A la selva colombiana era el “cura” o el “padre mono” perquè era ros. Aquí sóc el mossèn, el pare Jaume, fra Jaume o Jaume només.

Tinc un munt d’amics i amigues amb qui, tot i que són lluny, encara mantenim l’amistat. Quins han estat els serveis i treballs que heu fet un cop retornat a Catalunya? Bàsicament al 1992 em van no-

menar vicari de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i més endavant al 1996, rector de l’església de Santa Maria de Vallvidrera. Posteriorment em van nomenar administrador parroquial de Sant Feliu de Rubí fins al 2008. Fins al dia d’avui estic al servei de l’Església de Catalunya i al de tots a qui pugui fer un servei. Fem una mica d’història: hem de considerar doncs que l’església de Santa Maria ha estat l’origen del que avui en diem Vallvidrera? Com se sap per la

Foto d’Alex Llovet del llibre “Querido vecino” 2014

Fra Jaume Pujol, caputxí rector de l’església de Santa Maria de Vallvidrera Mossèn, ¿primer franciscà o sacerdot?

Un dia una persona em va dir: Tu no ets capellà, no? No, sóc frare, li vaig respondre. I em digué: Ja es veu. I no portava hàbit. Doncs sí, vaig ser frare al 1950 i després sacerdot al 1957. Acabada la primària al meu poble, Fulleda, vaig ingressar (1947) al Seminari Menor Seràfic dels Caputxins a Igualada. Després, un any de noviciat a Arenys de Mar, per continuar al Col·legi de Filosofia d’Olot i finalment vaig acabar els estudis de teologia a Sarrià al 1958. Els franciscans són un ordre religiós mendicant fundat per Sant Francesc d’Assís al 1209. En què ha canviat ser franciscà avui en relació a 800 anys Els caputxins s’han sabut enrere?

adaptar al pas del temps i ara fem tots els possibles per estar a prop de la gent, anem a buscar la gent i no que ells ens hagin de buscar a nosaltres, ja que els convents en general són lluny dels pobles i ciutats. En altres temps els caputxins assistien els empestats i molts

d’ells morien en aquest treball. Ara ja no es pot anar pel món demanant almoina com abans, perquè algú ens ho prohibiria. Ja no podem anar sense DNI o el carnet sanitari. Hem hagut d’aprendre a conduir motos i cotxes, etc. La societat canvia i nosaltres ens hem d’adaptar als canvis de la societat. Sou franciscà caputxí, però ¿quines diferències hi ha entre els franciscans conventuals, observants i caputxins?

Els tres ordres tenen com a norma de vida el testament i la regla de Sant Francesc, aprovada i sancionada pel papa Honori III al 1223. La diferència entre uns i altres és la manera d’interpretar aquests escrits, que donen lloc a diferències, això sí totes aprovades per Roma. De fet els caputxins comencen al 1525 a Itàlia i aviat s’estenen per tot el món. Segons les últimes dades n’hi ha 11.229 a 103 països, dels quals 9.080 són sacerdots, però els que no ho són no vol dir pas que no tinguin estudis i carreres.

Què ens podeu dir de la vostra etapa a Colòmbia? Vaig arribar a Colòm-

bia al 1959, a Leticia, departament de l’Amazones, i m’hi vaig quedar fent de sacerdot fins a la tornada a Catalunya, al desembre del 1990. Treballàvem perquè no faltés res al munt de canalla que teníem a les escoles: menjar, vestits, medicines i pilotes de futbol. Durant deu anys vaig haver de canviar la mentalitat per fer-me en tot el possible com eren ells, els indis, que sempre hem vist com a salvatges i resulta que som més salvatges nosaltres. Quin ha estat el lloc més apartat on heu estat? Doncs al 1960 vaig arribar

al Mirití després de caminar tot el dia i dormir a la selva. És el lloc més apartat i incomunicat del territori i m’hi vaig passar 10 anys. Després al 1990 vaig passar a San Andrés i Providencia, unes illes del Carib que són una meravella. Han estat en total 31 anys servint a l’església de Colòmbia i al poble de Colòmbia i n’estic molt orgullós.

història de la nostra terra, les esglésies i els monestirs han estat nuclis al redós dels quals s’han anat formant els pobles i ciutats. La història de Vallvidrera és llarga ja que el primer document d’aquesta església és del segle X, any 987, quan era una parròquia rural, és a dir que no hi havia cap masia o casa pairal al voltant perquè totes estaven escampades per Collserola. Tenim poca informació, però per exemple al segle XII ja sabem que hi havia disputes amb Santa Creu d’Olorda per qüestions dels delmes i primícies dels masos dispersos. També sabem que les masies tenien els seus privilegis, per exemple eren propietàries d’un banc a l’església que ningú no podia canviar, i quan el rector havia de portar l’eucaristia a l’amo de la masia, ho havia de fer sota pali. També les masies tenien el privilegi de tenir un nínxol al cementiri parroquial que no es pot traspassar a ningú. Moltes masies eren molt grans i es feien valdre i l’església ha sabut acceptar els furs de les masies que col·laboraven en la construcció o que pagaven religiosament els delmes cada any. L’església de Santa Maria de Vallvidrera és el pal de paller de les masies i focs del nostre antic terme eclesiàstic, i després municipi fins al 1890 quan fou agregat a Sarrià. Durant la guerra civil es va cremar tot el que hi havia a l’església i va desaparèixer el retaule barroc i totes les imatges, però no va ser destruïda i es conserva com era abans. Rebuscant aquí i allà vaig trobar al museu del Monestir de Poblet quatre bocins d’aquest retaule en dipòsit. Algú va fer un estudi de les imatges que hi ha actualment i va concloure que totes són de desprès

de la guerra excepte la de sant Roc que és d’abans. Hi ha un llibre magnífic sobre la història de Vallvidrera, que va des dels començaments de la parròquia fins al 1916: “Història documentada del poble i parròquia de Santa Maria de Vallvidrera”, de mossèn Llorenç Sallent i Gotés. Llàstima que ningú més no ha continuat. Aquest llibre es pot consultar a la biblioteca de Vallvidrera. Quines són les vostres responsabilitats a l’església de Santa Maria de Vallvidrera i quins serveis oferiu? En els

20 anys que porto a l’església de Santa Maria, la meva responsabilitat és tenir cura de l’església i faig tot el que puc perquè no es perdin els serveis que podem donar. Dic “podem donar” perquè són moltes les persones que m’han acompanyat i encara ho fan. A tots els que vénen, els explico els orígens d’aquesta església i les seves vicissituds. Celebrem els sagraments: baptismes, casaments, primeres comunions, enterraments i tot el que comporta una església. També acollim persones de tot arreu. El grup més gran que hem tingut fou una trentena d’asiàtics que els serveis de Càritas de Barcelona em van demanar que els acollís durant un temps. També hem tingut polonesos, russos, marroquins, gent de l’est, etc. Per cert, durant uns anys va haver-hi una escola bressol, i fins i tot en els terrenys de l’església va haver-hi un col· legi amb piscina i tot. Com veieu la gent que ve a l’església? Què demanen? Què n’esperen? A Vall-

vidrera hem fet una família, sabem com està l’un i l’altre, no per xafarderia sinó per poder-nos ajudar els uns als altres i també celebrar les alegries. La gent que ve a aquesta església troba amistat i respecte i no rebutgem a ningú. Ve gent de tot arreu i nacionalitats, una petita ONU, sense comptar els de Barcelona, Bellaterra, Sant Cugat, Valldoreix, Rubí. Quant al que demanen: atenció i comprensió. ¿Què n’esperen? Poder trobar unes celebracions que els satisfacin. Es fa tot el possible perquè hi participin i que tothom ho tingui com a celebració pròpia. M’ha donat la impressió que l’espai format per la rectoria, l’església i el terreny annex està una mica abandonat. Com podrien tenir un nivell de conservació si més no tan bo com el que té en general el Parc Natural? L’església

i els terrenys associats són propietat del bisbat de Barcelona. Per començar li

Església de Santa Maria de Vallvidrera

dic que em sembla que el Parc Natural no es troba tan bé com sembla. Passegeu una mica pels contorns i trobareu que hi ha deixalles i brutícia per tot arreu, i no dic tot el que es pot trobar per aquests boscos. També els llocs que es fan servir per a aparcament deixen molt a desitjar. Els directius del Parc de Collserola alguna vegada han vingut a netejar aquest recinte, però es veu que se n’han cansat. La parròquia ho va fer una vegada però el cost és molt alt per a la nostra minsa economia. Si no es millorés la conservació de l’estructura de l’església-rectoria ¿creieu que a curt termini la part edificada podria deteriorar-se o fins i tot amenaçar ruïna? L’estructura de l’església ha

estat arranjada, s’han apuntalat les esquerdes que hi havia dins i s’ha fet nova tota la teulada superior i la part dreta de l’església, la que dóna a la riera. Per tant sembla que no amenaça ruïna. Finalment, què voldria dir-nos als que vivim a Vallvidrera? Tenir molta cura

de tot aquest espai tan gran i meravellós. Que no es deteriori i fer tots els possibles perquè les diferents administracions en tinguin més cura i que no quedi com un espai de pàrking i de carn i botifarra a la brasa els dies de festa. Per part nostra volem agrair a mossèn Jaume que ens hagi rebut i parlat de la seva experiència humana a Colòmbia, Catalunya i Vallvidrera, de la qual crec que tots en podem aprendre. Josep Vives Rego

lesnostrespàginesgrogues

11

collserolaclub

Visions literàries de Collserola entorn al 1900: una conferència il·lustrada REHABILITACIO I REFORMES DE LA LLAR Siscu León / Jordi Coll / Gaizka Garcia 630653201 / 605961753 / 650570340 E.mail: [email protected]

Telèfon 620412083 / 932049625 Carretera de les Aigües, 140, 08017 Barcelona www.jardinersoliveras.com

Serveis Integrals de la Jardineria Projectes de Bioenginyeria

El passat dia 9 de novembre la biblioteca va acollir l’activitat que tenia lloc dins del cicle de ciutat “Donde la ciudad cambia su nombre” titulat com la novel·la de Francesc Candel. Aquest cicle pretenia ajudar a construir un relat de moltes experiències per millorar les seves condicions de vida, donar visibilitat a la feina de recuperació de la memòria que es fa a molts barris, i recuperar l’esperit de pertinença, solidaritat, dignitat i lluita mantenint les particularitats de cada un dels barris dins de la ciutat. L’activitat “Visions literàries de Collserola entorn al 1900: una conferència il·lustrada” va ser conduïda per Jaume Subirana, escriptor i professor de la UOC. El Jaume ens va acompanyar en un viatge de la mà de diferents autors i diferents paisatges de la muntanya de Collserola. Autors que parlen de la nostra estimada muntanya, autors com Josep Carner, Narcís Oller, Santiago Ru-

siñol, Maria de Bell-lloc i de més coneguts per nosaltres com Verdaguer i Montalbán entre d’altres. Ens va acompanyar per redescobrir, tal i com diu Joan Maragall, “com n’és de ditxosa una ciutat al costat d’una muntanya”. La conferència anava acompanyada de fotografies antigues que retraten l’entorn d’una època amb la mirada artística del fotògraf afeccionat. Algunes d’elles es poden consultar de forma virtual a la pàgina web de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. http://arxiufotografic.bcn.cat/entorn1900/index.html [data de la consulta: 19 de novembre de 2016] Esperem que la conferència fos un gaudi per als assistents, de ben segur que va ser un descobriment per a molts de nosaltres d’una mirada diferent de la nostra Collserola. Núria Flò Directora Biblioteca Collserola–Josep Miracle

agendadesembre Dimecres 7, 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes amb la Patrícia. A càrrec de la Patrícia McGil (2)

Divendres 16, 20h CANTADA DE NADALES de la Coral Collserola A Plaça dels Pins de Vallvidrera

18h CLUB DE LECTURA INFANTIL: Atreveix-te amb els llibres. A càrrec de Mon Mas. Cal inscripció prèvia (2)

20:30h ELS PASTORETS de Vallvidrera (1)

Divendres 9, 20:30h ELS PASTORETS de Vallvidrera (1)

Dissabte 17, 10h VII SEMINARI LITERATURA I CIUTAT: El camp literari a Barcelona 1924-1975 (6€, reduïda 3€) MUHBA Vil·la Joana

Dissabte 10, 17:30h i 20:30h ELS PASTORETS de Vallvidrera (1)

17:30h i 20:30h ELS PASTORETS de Vallvidrera (1)

Diumenge 11, 11:30h COMBATS PER LA PARAULA. Les escoles Vil·laJoana al primer terç del segle xx A càrrec de Cristina Masanés. MUHBA Vil·la Joana

Diumenge 18, 10-14h FIRA DE NADAL Plaça del Centre Cívic

18h ELS PASTORETS de Vallvidrera (1)

C

V - pagines grogues Vall de vidre PRINT.pdf

1

25/9/15

Alberes, 9 08017 Barcelona (Vallvidrera) Tel. 13:4793 406 84 29 (taller) M. 639 603 439

Dilluns 12, 19h REUNIÓ OBERTA La Vall de Vidre, tancament del número de gener (1)

Dijous 22, 14h CANTADA DE NADALES de la Coral Collserola Pedralbes Centre, Barcelona

11:30-12:30h VISITA COMENTADA: Verdaguer i Vil·la Joana (5 €, amics 3 €) MUHBA Vil·la Joana 13h CONCERT DE NADAL de la Coral Collserola Temple Expiatori del Sagrat Cor, Tibidabo 18h ELS PASTORETS de Vallvidrera (1)

M

Y

CM

MY

Dimecres 14, 17:30h CONTES A ESCENA: Tomba la tinta. A càrrec d’Assumpta Mercader (2)

Dimecres 21, 17:30h SAC DE RONDALLES: Històries cuinades de Collserola. A càrrec de la Vivi (2)

CY

(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán / (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle / (3) Centre Cívic l’Elèctric CMY

K

Gener Dimecres 4, 17:30h Rebuda del Patge Reial (1)

COMMEMORACIÓ FREINET (1896-1966) Una vida dedicada a l’educació Célestin Freinet Va ser un pedagog francès, involucrat en el moviment de l'Escola Nova i creador d'unes tècniques pedagògiques pròpies. Va idear i desenvolupar, conjuntament amb la seva companya, Élise Freinet, una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores: pla de treball, producció de textos lliures, ús de la impremta escolar, treball cooperatiu, enquestes i conferències, tallers d'expressió-creació, correspondència entre escoles, educació corporal, reunions cooperatives... L’Escola Nabí inspira el seu Projecte Educatiu en les tècniques pedagògiques Freinet. Entenent l’Educació com la formació integral de la persona, tenint en compte els aspectes intel.lectuals, emocionals i socials.

Agenda d’actes Gener 2017 Exposició Freinet

CineFòrum : “El retratista”

Materials didàctics de l'escola Nabí, fotografies, documents, llibres...

“L’experiència freinetiana en un poblet de Burgos d’un mestre català afusellat en esclatar la guerra civil“. Amb la participació dels directors Alberto Bougleux i Sergi Bernal.

On: Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán Quan: del 9 al 30 de gener 2017

En col·laboració amb l’Assemblea de Joves de Vallvidrera On: Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán Quan: 18 de gener 2017, 19,30h

12

13

vitralls

lanostranatura

El Col·legi Internacional per a Senyoretes

Els ocells, els nostres veïns

Els diaris de Barcelona del setembre de 1910 informaven de la inauguració, el primer d’octubre següent, del Col·legi Internacional per a Senyoretes, situat al Peu del Funicular de Vallvidrera. L’objecte del col·legi era contribuir a la satisfacció de les necessitats d’educació de la dona, oferint un ensenyament modern, amb mètodes usats als Estats Units. L’ensenyança, en anglès o espanyol, segons voluntat de pares o tutors.

No fa pas massa, moltes cases del rodal de Vallvidrera tenien el seu jardí i el seu hortet. Algunes fins i tot un galliner, quatre gàbies de conills i un femer on anaven a parar-hi molts dels residus orgànics dels seus habitants. Fent quatre comptes ràpids, fa uns 30 anys, de la dotzena de cases més properes al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, 7 tenien hort i en un parell hi havia aviram. Aquest entorn, era molt favorable, entre d’altres, per als ocells collserolins, que trobaven un bon entorn per viure, col·laborant de passada amb els humans a mantenir a ratlla pugons i erugues dels horts. A més, la seva dieta es podia complementar amb les restes de gra i pinso dels galliners o amb la rica fauna d’invertebrats que habitava als femers. Hi havia casos excepcionals com el de Can Llevallol, que funcionava encara com una petita masia tradicional. Era formidable veure estols de pinsans i gafarrons buscant restes de llavors als camps llaurats, grups de pardals picant miques de gra vora el galliner i els pit-roigs, sempre els més fatxendes, darrera les molles de pa que els Morera, els masovers, havien deixat caure.

El primer Col·legi Internacional a Espanya va ser fundat a Santander per Alice Gordon Gulick, missionera protestant americana que arriba amb el seu marit el 1871, emparats amb la llei de llibertat de culte de 1869. Aviat sortiran de la institució les primeres noies amb títol de batxillerat, i el 1897, dues alumnes del col·legi internacional obtindran la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid, i sorprenen els examinadors per la seva sòlida formació, que havia estat realitzada exclusivament per professorat femení. Durant la guerra de Cuba el col· legi es trasllada a Biarritz, i el 1903 es crea la seu de Madrid, després que el matrimoni Gulick comenci una relació d’amistat amb Francisco Giner de los Ríos i altres components de la “Institución Libre de Enseñanza”. El setembre d’aquell any mor Alice Gulick. El 1910 s’obre el col·legi de l’avinguda de Vallvidrera, la International School for Girls, com una institució cristiana, però no protestant, a fi d’ampliar la procedència de l’alumnat. Ocupa tres cases de l’avinguda de Vallvidrera a tocar de l’estació inferior del funicular, incloent-hi la finca “El Pinar” que és el col·legi pròpiament dit, les altres cases són residència d’alumnes i professores. El maig de 1911 la revista “Feminal”, que dirigia Carme Karr, fa un reportatge del col·legi amb el títol “Una institució yankee a Catalunya”, on ens diu: “Dirigida per cultíssimes dames nordamericanes, ha vingut a omplir...” (comblar, diu l’original) ”... vàries llacunes dintre de l’educació de la dona catalana”, i la troben “a més altura que cap altra d’aquí, en qüestió de pedagogia i material d’ensenyança”, així com la situació, “que reuneix immillorables condicions higièniques”.

Gafarró

Col·legi internacional (1911, Avinguda de Vallvidrera) Senyoretes (representació teatral 1913)

Les coses han canviat. Tornant a l’exemple de les Planes, ara a la mateixa àrea hi trobem 14 cases, de les quals només un parell o tres tenen hort i cap d’elles aviram. Aquesta és la tònica general a tota la Serra (amb comptades excepcions) explicable per molts motius (canvis socials, econòmics i de costums, etc.). En tot cas i paradoxalment, ara que Collserola és Parc Natural, els ocells no tenen les mateixes oportunitats que anys enrere. Malgrat l’interès dels últims anys per l’agricultura ecològica, la recuperació de varietats locals i el consum de productes de “km 0”, no sembla probable que la majoria de veïns i veïnes de Vallvidrera es posin a fer de pagesos. No obstant, hi ha mesures a l’abast de molts llebrencs per millorar la convivència amb la fauna que ens envolta, com ara dissenyar jardins amb plantes adients, situar-hi basses o posar menjadores per als ocells. És precisament d’aquest últim tema que ens agradaria parlar.

Aquesta referència a la idoneïtat de la situació també apareix al llibre “Alice Gordon Gulick. Her live and work in Spain”, de 1917, (que es pot baixar gratuïtament de la xarxa): “The situation of the school seems to us in every way delightful”. I segueix, traduït al català: “Els edificis estan situats al peu de la muntanya, bastant per damunt del nivell del mar, el qual es pot veure des de les finestres que miren a l’est. Els pendents de la muntanya estan coberts de bosc de pins, i llur aroma envolta el paratge. Els voltants permeten excursions agradables, i es pot admirar Barcelona i la costa. L’objectiu del col·legi és aconseguir l’excel· lència en un ambient liberal de tolerància religiosa, dins de l’objectiu general de l’emancipació de la dona a Espanya.” Els diumenges es fan oficis protestants a la sala d’actes del col·legi, amb capacitat per a cent persones, i concerts a la tarda. El setembre de 1913, la revista “Feminal”

informa de la festa artística celebrada al col·legi, amb la representació de l’opereta en anglès “Les joies d’Amaterasu”. L’orientació feminista de la revista farà que dediqui diversos articles al Col·legi Internacional, com les ressenyes de les festes de maig que s’hi fan cada any. En algun moment entre 1917 i el 29 de setembre de 1926, es tanca el Col·legi Internacional, perquè en aquesta data es funda el col·legi Montserrat a la mateixa finca. L’ensenyança catòlica pren el relleu a l’evangèlica/laica de l’època anterior. L’edifici, conegut com a “Villa Pineda”, “El Pinar” o “Torre Rosa”, tornarà a servir com a escola fins a l’obertura de l’edifici gran del col·legi Montserrat a mitjan anys cinquanta, així com a parròquia del barri fins al 1956. Posteriorment, l’edifici ha hostatjat el Centre d’Estudis Musicals, durant els anys 80, i després ha estat centre de la Creu Roja. Xavier Gonzàlez Sanz

Estudis fets per universitats angleses i americanes han demostrat que posar menjadores als jardins comporta beneficis per als ocells. Fixem-nos per exemple en el cas de la Gran Bretanya. Allà, els seus habitants han mostrat sempre un major interès pel medi ambient que a casa nostra i hi ha moltes associacions on s’apleguen amants d’animals tan diversos com els ocells, els ratpenats o els amfibis. Una dada que ens ajudarà a fer-nos una idea de l’abast de l’interès per la natura dels britànics és que aproximadament la meitat dels adults del Regne Unit donen menjar als ocells salvatges en els seus jardins (un 75 % de les cases tenen jardí!). Fa anys, els científics van detectar una disminució de les poblacions del tord comú als hàbitats rurals i forestals del sud-est d’Anglaterra. Tot i això, simultàniament, les poblacions de tords properes als jardins es mantenien estables gràcies a l’ajuda addicional que els oferien els humans. Un altre exemple: fa uns 35 anys els ornitòlegs van començar a observar com una part dels tallarols de casquet que criaven a Alemanya, no emigraven cap a la península ibèrica quan arribava el fred de l’hivern com sempre havia passat, sinó que ho feien cap a Anglaterra! Recerques posteriors van demostrar que aquest canvi de ruta migratòria l’havia originat l’afició dels britànics per proporcionar menjar als ocells en els seus jardins durant l’hivern. En un proper article comentarem alguns aspectes pràctics sobre com ajudar als ocells que s’apropen als nostres jardins, sobretot a l’hivern quan més els costa trobar aliment. De moment, però, podem tirar-los les molletes de pa després de dinar, això sí, ben lluny de l’abast del gat de la casa! Xavier Jordà i Sanuy (Grup de Natura de Les Planes / ADENC)

Les fotos dels ocells són de l’autor. Els ocells viuen en jardins i horts de les Planes

Pinsà

Verdum

lesnostrespàginesgrogues

15

justalaparaula!

valldemúsica

Jacqueline Jacquet

«Basta dir una paraula: / “pinotell” o “baladre” i el món sona més clar / que en claredats de rama. Quina claror rentada / Té el món dins la boca!» Blai Bonet “La paraula” Cant espiritual Obres completes (Edicions de 1984) 2014 Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

«ARTIGA»

Tel. 93 406 84 17

Clases de Mindfulness & Yoga en Vallvidrera

“Més avall, a la dreta de l’artiga, hi ha un bosc d’alzina...” Joan Tort, 50 anys, geògraf, descrivint un paisatge des d’un turó. Ribagorça (2006)

en Villa Maria Barcelonya C/Queralt, 16 Vallvidrera

Artiga: Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que hom ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant la brolla o la llenya en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.

Mindfulness a cargo de Amy Holden Yoga a cargo de Elena Sepulveda llama para reservar tu plaza: Amy 650695721 Elena 627807247 www.mindfulnesscoach.com.es www.seed-joy.com

(Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana)

Artiga: vocable preromà. Del llemosí (Document del 926) Artigar: cultivar un tros de bosc, l’artiga, i deixar la resta per no pagar impostos. Joan Corominas (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana)

Capella de Ministrers. Carles Magraner Ramon Llull. L’últim pelegrinatge CdM 1640

pedralbescentre.com | urbanityshopping.com

PEDRO GARCÍA Mont d’Orsà, 2, 1r. 08017 Vallvidrera Tel. 646 120 871 [email protected]

WIFI GRATIS |

PÀRQUING GRATIS

Av.Diagonal 609-615

Llibre CD editat en commemoració del set-cents aniversari de la mort del savi mallorquí Ramon Llull, personatge singular que exercí una forta influència en el món cultural i religiós del seu temps i del qual bona part de l’obra escrita és objecte d’estudi i projecció fins als nostres dies. L’àlbum es compon de tres CDs -que en principi havien estat editats per separat- amb la intenció de fer un seguiment de les diferents etapes de la vida de R. Llull a través de la música que suposadament podia haver conegut, ja sigui per ser obra d’autors contemporanis o per ser originària dels indrets on va fer estada en els seus viatges, pelegrinatges i missions. Llull no va escriure música, tan sols hi ha en els seus escrits algunes referències i opinions sobre música. Els tres CDs són un compendi i relectura de musiques medievals procedents de les Cantigas d’Alfons X El Savi, del Llibre Vermell de Montserrat, dels Còdex de Montpeller i de Las Huelgas, així com de músics com Adam de la Halle, Guiraut Riquier, Peire Cardenal entre d’altres, i alguns textos recitats del mateix Llull. “Ars Antiqua”, “Peregrinatio” i “Mediterraneum” són els títols dels CDs, i ens proposen fer un recorregut per les diferents etapes de: conversió, estudis i contemplació, els viatges i pelegrinatges, i les missions per convertir infidels. Llull dominava el llatí i l’àrab, a més del català, perquè creia que s’havia de conèixer l’altre per poder comprendre’l i tractar-lo com a igual. Aquest darrer pelegrinatge de Ramon Llull ens arriba de la mà de la Capella de Ministrers i de Musica Reservata Barcelona dirigits per Carles Magraner, en un llibre-disc de cuidada presentació, amb articles de Maricarmen Gómez Muntané, Josep E. Rubio, Carla Compagno, Maribel Ripoll i Jordi Gayà, i introducció de Senén Florensa. El llibre conté els textos poètics originals amb la traducció al català actual. MAJ

“Cap al tard La pluja ha mes una claror novella En tota cosa i en els cors la pau. Al cel apunta la primera estrella, I el darrer toc de les campanes cau. Es dreça, encara degotant, l’espiga (l’única espiga del rostoll). Es torna boira a poc a poc l’artiga. En cada marge cascadeja un doll.” ... Guerau de Liost, Antologia poètica (Edicions 62)

lacolumna

lafotodelmes

La sala d’espera

4 artistes exposen a la Gelateria UAALA!

Empenyo la porta del CAP (el nostre). Un cop d’ull: sembla que hi hagi poca gent. Quatre passos i sóc a la Recepció: ­— Bon dia, tinc hora amb el metge a dos quarts d’onze. M’avisen amb molt de tacte que tenen retard... una hora... que si vull fer alguna compra... Ja m’ho pensava, vaig d’urgència. Però, ni ganes d’anar a comprar, estic fatal i aquest matí fa un vent de mil dimonis.

Un quart de 12h. Giro el cap: la pantalla que hi ha a l’esquerra em crida, a veure si m’animo. – 061 cat.salut 24 hores – Document de voluntats anticipades – Mosquit Tigre! Una foto del mosquit en un zoom, espectacular. – Piràmide de l’alimentació saludable: les coses bones, fruites, verdures i llet, són a la base, i la piràmide es va estrenyent, carn i peix, amunt de tot i molt primet, pastissos? Segueixen consells il·lustrats: Prioritzeu! – Un got de llet i una margarita: Quina de les dues coses he de prioritzar? – Reduïu: una botifarra, regalimant de greix, ecs. I arriba la DEPRESSIÓ: una dona pensativa i trista. Però, ara somriu? Com ha anat? M’he perdut. Se’n va una mare amb una nena, s’emporta una Vall de Vidre del mostrador. Torna el mosquit a la pantalla... Passen davant meu una parella coneguda, ens saludem: “Què tal? Venim per la vacuna.” Dos quarts de 12h. S’obre la porta del fons, surt el metge: —Gertrudis! Deu minuts després sóc al carrer. Em sento molt millor. El vent és més suau. Tinc ganes d’escriure-us i de desitjar-vos ja un bon Nadal. El que pot fer un metge. GERTRUDIS

Núria Armengol

Maïthé Chansard

Laura Valdés

Pilar Guiu

Petits formats plens de color!

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Aquí s’hi està bé: la sala d’espera és petita, bona llum, ni fred ni calor, diria agradable. Sec al banc amb vistes al passadís. Trec el diari, en arribar al poble l’he comprat, per si de cas. En Trump ha guanyat: el perquè i el com ... No tinc ganes de llegir més desgràcies. Seguts al meu costat hi ha una parella, no parlen, però no semblen a les acaballes com jo. Davant de les portes tancades, un grupet de pares i mares xerren i riuen. Un nen i una nena van jugant on poden i on no poden. Un conill de peluix aterra als meus peus. L’agafa un pare i el torna a llançar al nen que està davant de la porta, fent de porter. Unes passes fins al “prou!”, del pare. A veure què hi ha al tauler dels anuncis de la dreta: Hepatitis C – Què és l’ictus? – Diabetis, coneixes el teu risc? – Dels 50 al 69 anys, cal fer una mamografia! – Gràcies per evitar incendis!– i, em recorden, buf, que ja arriben Els Pastorets i els Concerts de Nadal de la Coral. En aquest tauler, hauríem d’anunciar La Vall de Vidre: “Mentre espera a la consulta perquè no escriu a: lavalldevidre@... ?”