INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 207 | DESembre 2012 |

L’arbre de Nadal de 1965

LaValldeVidre [email protected] Consell de Redacció Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Cisco Tomàs

Resposta a la parella que preguntava en quin any Vallvidrera va sofrir la pesta No fa gaire dies, vaig tenir el goig de conèixer una parelleta molt agradable. Em varen preguntar sobre l’any en què es va sofrir la pesta a Vallvidrera. Fou l’any 1651, amb la desgràcia de perdre 38 ànimes. Perdoneu la meva tardança en contestar-vos. Rosa Ponsà

ERRATA

Valltècnic L’Ignasi Coll ens recorda que té un servei d’informàtica. Ens havíem oblidat de posar aquest servei en el seu anunci.

Maquetació Natàlia Arranz Tancament de l’edició 25 de novembre de 2012 Tirada 500 exemplars Distribució Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

RECORDS

Ens ha deixat Cristòfol Jordà Barreras, gran lluitador pel seu barri de les Planes. Durant molts anys aquest barri va estar mancat dels serveis mínims i de legalitat municipal i ell va lluitar molt per a la seva millora. La seva esquela deia: “En Tòfol de les Planes, Medalla d’Honor de Barcelona 1997, ens ha deixat el dia 2 de novembre, als 84 anys.” Els que vam estar al teu cantó sempre et recordarem. Fem arribar el nostre condol a la seva família i a tots els seus amics. A.V. Vallvidrera

En Tòfol a casa seva sempre envoltat de papers

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007

Albert Ysas Almunia ha mort a l’edat de 54 anys el dia 10/11/12, desprès d’una llarga malaltia. Company a la infància i col·laborador a les primeres festes majors als anys 70. A la dècada dels 80 va portar un parell d’anys el bar del local de la Associació de Veïns, la “Llauna”. Els amics i companys de joventut el recordem.

Amb el suport de:

Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Gent d’aquí

Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre. Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.

Salva Ferran

1981 al camp de futbol, a un concurs de petanca

David Forgas i Picazo ens va deixar el passat 24 de novembre. Membre actiu durant molts anys de l’Associació de Veïns de la Font del Mont i de la Cia Fontmontina de Comèdia, va ser un complidor col·laborador de La Vall de Vidre a la secció “La nostra natura” i al servei de meteorologia del barri de la Font del Mont. El trobarem a faltar. Fem arribar el nostre condol a la seva família i a tots els seus amics. La Vall de Vidre

En David era un enamorat de la natura

La Vall de Vidre és una publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! 2

AVV informa

ELECCIONS Autonòmiques

Resultat de les votacions a Vallvidrera

Consell de Barri Les normes de funcionament del Consell de Barri, creat per l’Ajuntament per potenciar la participació, no van preveure que el càrrec de Vice-president del Consell, que és la persona que representa el conjunt de les entitats de la muntanya, tingués un temps concret de mandat ni que calgués renovar o ratificar-lo passat un temps; sembla doncs que s’esdevingui, de fet, un càrrec vitalici. En canvi sí que preveu que el President, que és nomenat per l’Ajuntament, sigui renovat cada cop que hi ha eleccions.

2012 Cens:

1.974

Vots emesos:

1.525

Participació %:

77,25%

Participació a Catalunya %:

69,49%

CiU

696

45,64%

ERC

246

16,13%

ICV-EUiA

131

8,59%

PP

130

8,52%

Ciutadans

79

5,18%

PSC

78

5,11%

CUP

78

5,11%

En la constitució del Consell fa més de dos anys tant l’elecció del Vicepresident com la de la Comissió de Seguiment, no van ser fruit del consens de les entitats presents, sinó de la improvisació del moment, ja que amb prou feines sabíem el reglament de funcionament.

Solidaritat

21

1,38%

Després del temps transcorregut de funcionament del Consell, ja és hora que les entitats assumim amb consens la nostra representació al Consell escollint o ratificant el Vicepresident. Ja fa temps que vàrem demanar que es modifiqués aquesta situació que considerem inapropiada en un àmbit de participació ciutadana, però el temps passa i no es fa res. És per aquest motiu i davant el silenci de l’Ajuntament, que demanem formalment des de l’A.V. de Vallvidrera que al proper Consell de Barri s’anomeni o es ratifiqui l’actual Vice-president i s’aprovi el canvi de les normes per al futur. Junta

Escons en Blanc

14

0,92%

Pirates

10

0,66%

UPD

5

0,33%

PxC

4

0,26%

PACMA

4

0,26%

Hartos

4

0,26%

UCE

1

0,07%

Blancs

19

1,25%

Nuls

5

0,33%

2006

2010

Cens:

1.706

1.973

Vots emesos:

1.180

1.350

Participació %:

69,17%

68,42%

Participació a Catalunya %:

56,04%

59,95%

CiU

453

38,39%

661

48,96%

ERC

179

15,17%

83

6,15%

ICV-Verds

175

14,83%

129

9,56%

PSC

157

13,31%

116

8,59%

PP

94

7,97%

114

8,44%

Ciutadans

58

4,92%

41

3,04%

Solidaritat

-

-

83

6,15%

Reagrupament

-

-

26

1,92%

altres opcions

18

1,53%

47

3,48%

blancs

41

3,47%

41

3,04%

nuls

5

0,42%

9

0,67% 3

LES nostres pàgines grogues

De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h T. 93 406 9160 Entre setmana: menú Caps de setmana: “platillos” i racions

Collserola club

A l’entorn de l’àbsis i el baldaquí de la parròquia de Vallvidrera El baldaquí o gran lampadari sobre l’altar de l’àbsis del temple parroquial a Vallvidrera és dens de significat. Sostingut “miraculosament” en equilibri horitzontal per dos únics suports. És bàsicament una roda d’1,6 m de diàmetre, amb un centre i vuit radis. La roda ha estat l’invent més trascendental de tots els temps. Sorgit al neolític, 12.000 anys aC, va crear les poblacions estables, intercomunicades, l’agricultura i el comerç i l’explotació de la força animal. Tot el que és bàsic en la vida humana assumeix espontàniament un significat superior, d’ordre espiritual o religiós. Per exemple, l’aigua, la pedra, el foc, la sal, l’oli, el pa i el vi, el peix, l’anyell. I pel cas de la roda, el cercle girant sobre si mateix és expressió de l’eternitat i l’absolut, sense principi ni fi. El desplaçament de la roda és expressió del temps, del passat cap al futur. El punt central o eix que resta fix mentre els radis giren, és l’expressió de l’ara, el moment perennement present que forma una de les bases de tota espiritualitat: “estar present al moment present”. És expressió també de la pròpia ment humana: la consciència d’una realitat permanent, el jo o ego, a través dels anys i distintes edats, -el punt central o eix de la roda- mentre al seu entorn giren, com els radis, els pensaments, records, emocions en perpetu moviment i canvi. És comprensible que el moviment espiritual-religiós més extens en l’espai i el temps, a l’Índia i gairebé a tot Àsia, 600 anys abans de Crist, el buddhisme, l’adoptés com a distintiu. Recordem-ne d’altres: el taoisme, l’islam, el judaisme, el cristianisme, el buddhisme.

Cenyint-nos a aquest darrer: els vuit espais de la roda entre radis aviat van expressar “l’octuple camí” de la perfecció budista: recte pensar – recte parlar - recte respirar – recte menjar i beure - recte treballar – recte reposar i dormir – recte estimar – recte meditar. El cristianisme històric ha estat dins de l’àmbit mediterrani resultat de la confluència entre judaisme, cultura grega i organització romana. Això és ben conegut. El que no ho és tant, és que està també en els seus orígens sota la influència del buddhisme establert segles abans a l’Àsia menor, vinculat per la ruta de la seda que travessava l’Àsia immensa fins a guaitar el Mediterrani, ruta comercial i cultural, “l’internet” d’aquell temps. A l’expandir-s’hi el nou moviment espiritual religiós a l’entorn de Jesús, el Crist, “l’ungit”, es produeix una interinfluència amb l’àmbit a l’entorn de Siddharta, el Buddha, “el despert”. El peix esdevingué junt amb la creu, distintiu de la nova fe. I així un anònim geni del primitiu cristianisme reeixí a derivar el nom del peix ΙΧΘΥΣ de (invitem al lector a fer-ne la disl’emblema buddhista tinció de les lletres dins del cercle) ΙΧΘΥΣ (pronunciï’s IC-

TIS, present al català com ictiòfag, ictioforma o Ictineu). Seguidament ell mateix, o un altre cristià particularment inspirat, en feu les inicials del nucli de la nova fe: Ιησους Χριστος Θeου Υιoς Σωτgρ (pronunciï’s Iesus Xristos Teu (o Zeu) Uios Soter). En català: Jesús Crist, de Deu Fill, Salvador. Amb la influència bizantina sobre l’art romànic de la vall de Boí, al Pirineu, al segle XII, arribaria també la referència del signe de la roda buddhista, esdevingut distintiu cristià. Llavors un també anònim artista en derivà, conscient o no tan, el mateix contingut, ara més compacte, fins enriquit per propi compte, i un tant alterat, lluny de l’essencialitat i puritat del primitiu. És el dit “Crismo” que s’ha anat prodigant potser sense conèixer-ne l’origen i l’abast. Per indicar la creu, abandonada conscientment o per ignorància, la referència al peix, l’artista romànic escurçà el travesser horitzontal pels dos costats i el vertical per sobre, rematant aquest amb una D i a l’extrem inferior amb una S. I afegeix una A (alfa) i una Ω (omega) i llegim en un combinat grec-llatí: Iesus Xristus Filius Dei, Salvator, Alfa i Omega, e.a.d. Principi i Fi. Tot això està expressat al baldaquí o lampadari de la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. Ιησους Χριστος Θeου Text del cercle: ΙΧΘΥΣ Υιoς Σωτhρ I el crismo-joiell està pintat en daurat i penja del baldaquí pintat d’oximoron negre mate.

Disseny temàtic: Josep Sendra, teòleg Disseny tècnic: Albert Vilarasau Realització: Albert i Jordi Vilarasau, mestres serrallers Col·laborador: taller de retolació per làser Il·luminació: Lluís Bosch Cost total de l’àbsis (serralleria i taller làser, 3.400; electricista, 600; paleta, 300; bastida, instal·lació, remoció i assistència: 1.600) 5.900 euros. Us agrairíem la vostra col·laboració al compte corrent de la parròquia a la Caixa: 21000891550200003968. Josep Sendra

5

Vallvidrera insòlita

Collserola club

Passejant pel barri, sovint ens trobem amb fets insòlits. Ens voleu ajudar a donar-los conèixer al veïnat? Envieu les fotos a: [email protected]

Meandros CALLE, NO ES COMO CALLA. UNOS SE ECHAN A LA CALLE PARA NO CALLARSE. OTROS SE QUEDAN A DENTRO Y SE ENCALLAN. DESDE EL BALCÓN - a mi pensar maravilloso lugar, diminuto jardín, trocito compartido lleno de palabras y silencios, astros y desastros A MI PESAR, TE ECHAS A LA CALLE Y YACE TU CUERPO EN LA ACERA. - otro lugar común Centre Civíc, 14 de noviembre del 2012 - a mi pensar un lugar idóneo para pensar, no callar y no encallarse Maïthé Chansard

6

Mostra de la diversitat llebrenca Un cotxe fantasma als nostres carrers

Bústia oberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@ yahoo.com. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Pàrquing, pàrquing i més pàrquing Perdoneu, però és que “al·lucino” cada vegada que sento i llegeixo les vostres queixes sobre la falta d’un pàrquing a Vallvidrera. No us heu parat mai a pensar que el que sobren són cotxes? Feu-me cas. Jo entenc que segons tingueu un desplaçament lluny per anar a la vostra feina, necessiteu cotxe. Però és que sentint les vostres queixes, em ve a la memòria la meva infantesa i la de les meves amigues, algunes d’elles ja no estan en aquest món tan atribolat: l’Àngela Juárez, la Presentació Valldellou, les germanes Lluïsa i Paquita Grau, les Gibernet , filles de Cal Mandó, la Carmen Cortés de Can Gravat, la Ramona Claveguera, la Montserrat Civil, etc. Sabeu a on anàvem a l’escola? Doncs a l’Ideal Pavellón. Fèiem quatre viatges cada dia, per anar i venir de casa a l’escola, i de l’escola a casa. Totes alegroies. Ens aturàvem en els pins d’en Pere Gil, no sempre, per veure si quan era el temps dels pinyons en trobàvem algun. Ah! i no agafàvem el tramvia Blau, ja, ja, ja. Anàvem a peu, no com ara que tothom va amb el cotxe sota el “pandero”. On és l’esport que tan recomanen que es faci? Caminar com a mínim mitja hora cada dia? Perdoneu, ja m’he desfogat. Ah, m’oblidava. Quan aneu a la vostra feina trobeu lloc per aparcar? Una vella rondinaire Rosa Ponsà

Carta a Dani Apreciado Dani, Respecto a tu escrito en el número de octubre de La Vall de Vidre, quisiera aclararte algunos puntos: En primer lugar opino que te has pasado en la forma del mismo. Como miembro de la Asociación de Comerciantes, me desmarco totalmente de la forma y en gran parte del contenido de tu escrito, no me siento en absoluto representado por esta presidencia. Estoy de acuerdo con la construcción del parking, siempre que a priori se efectúe un análisis geológico del terreno, para que no pueda afectar a las construcciones que existen en la plaza Pep Ventura. Lamentablemente tenemos la mala experiencia del edificio construido en la “Pedrera”. Así mismo debe respetarse la encina centenaria que existe en dicha plaza. No es cierto el que exista ninguna relación entre las escaleras mecánicas y el parking. El Sr. Comisionado supongo que lo debe tener claro. Respecto al aparcamiento en doble y triple fila que efectúan tanto coches como “moteros” en la plaza de Vallvidrera, te puedo garantizar que la mayoría de ellos, a priori, buscan siempre otras alternativas. Tener por costumbre el respetar a las diferentes formas de pensar, tanto a los eco-socialistas, como al resto de ideologías. Tu también deberías hacer lo mismo y más disponiendo de un comercio en la zona. La falta de ética puede afectar a veces nuestros propios intereses. De todas formas el pensamiento es y debe ser libre. Aprovecho la ocasión para pedir tu dimisión como presidente de esta asociación Saludos Alberto López

A Daniel de Simón i a l’Associació de Comerciants de Vallvidrera Amb aquesta carta no vull entrar en la polèmica que ha suscitat la possibilitat que es faci un aparcament a la plaça Pep Ventura, entre els partidaris de l’execució d’aquesta obra i dels que estan en contra (entre els quals m’hi compto). La finalitat d’aquesta carta és manifestar el meu rebuig a les cartes publicades el passat mes de novembre signades per Daniel de Simón i per l’Associació de Comerciants. Aquestes cartes són només la punta de l’iceberg d’un rosari de cartes en aquest sentit que s’han anat publicant durant mesos signades per aquest senyor i per l’Associació de Comerciants. Tots tenim dret a opinar en un sentit o altre. Però el que no es pot admetre són aquestes cartes que hem anat llegint els darrers mesos, plenes d’exabruptes, expressions ofensives i fent mofa de les persones que per diverses raons estan en contra de la construcció de l’aparcament esmentat. No és de rebut ni intel·ligent que un comerciant en particular (que a la vegada és president de l’associació de comerciants) firmi ambdues cartes en les quals es desqualifica, es falta al respecte a un determinat sector de veïns (i clients); per la senzilla raó de no estar d’acord amb les seves posicions. Penso que s’ha arribat a una situació que està desembocant en un terreny summament relliscós. Jo demanaria que d’ara endavant si es vol fer algun tipus de comentari sobre el tema, es faci amb el respecte degut envers els veïns partidaris del “no al pàrking”. De la mateixa forma que quan aquests han escrit alguna carta amb les seves opinions, en cap moment han ofès a ningú amb les seues paraules i qualificatius. Per favor, senyors, acabem amb aquest clima de tensió que no afavoreix a ningú en general, incloent-hi els comerciants del barri. Que s’acabin les desqualificacions gratuïtes i obrim una porta de respecte i de bones formes. Isabel Fernández

PD. Voldria afegir que les places d’aparcament “30 minuts” no han resolt gaire les necessitats dels clients que vénen en cotxe a la zona, ja que una gran part del dia estan ocupades per cotxes que hi estan aparcats hores, i també per cotxes dels mateixos comerciants!! 7

Persones | PERSONATGES

Pregó de la Festa Major de Vallvidrera 1998 El passat mes de novembre ens va deixar l’amic Cristòfol Jordà, lluitador veïnal que des de molt jove va sentir inquietud per la millora del seu barri i de Collserola. Al Tòfol, que segons un amic seu era “un dels millors micòlegs del país, un gran entès en papallones, el primer en “tocar” la liofilització en tota la península”, li costava molt fer un pas enrere a l’hora de defensar la conservació i millora dels entorns que tan estimava. El seu tarannà va ser el motiu que el 1998 l’Associació de veïns de Vallvidrera li demanés de fer el pregó de festa major, que tot seguit publiquem. Llegint-lo podreu valorar com estimava i coneixia Vallvidrera. Amic Tòfol, el teu pas ha deixat una forta empremta entre nosaltres. “Barcelonines i barcelonins de Vallvidrera”. Bona nit a tots. Potser pensareu que és una estranya manera de saludar-vos. Aquest qualificatiu ja es va utilitzar en el pregó de la festa major de fa 35 anys, i és que hi ha coses que no canvien amb el temps. Una cosa són les ganes que tenim tots, quan es va acabant l’estiu, d’acomiadar-lo amb la gresca que porta la festa major. L’altra és que de tots els municipis agregats a Barcelona, Vallvidrera és el que més es resisteix a ser absorvit. Ens ho facilita la nostra accidentada geografia, el nostre relleu, els nostres boscos i nosaltres mateixos. Els “llebrencs”, com ens anomenaven els veïns del poble de Sarrià, som gent una mica especial. Ens agrada saltironar per camins costeruts, voltats d’arbres, abans de fer cua en un semàfor voltats de cotxes. Preferim l’aire fresc i les boires dels matins abans que la contaminació. Com va dir Joan Maragall en el seu poema dedicat a Vallvidrera “Ai, boscos de Vallvidrera! Quines sentors m’heu donat! Tenia el mar al darrera I davant el Montserrat!” Entre tots els que estimem els barris de Vallvidrera hem de seguir mantenint-los vius i diferenciats, per això ens cal no oblidar el seu passat, la seva història. En tenim referències des del se8

gle IX, quan ja es parla de Santa Maria de Valles-Vitraria, que uns interpreten com a “vall de vidre” referint-se a que se’n fabricava o senzillament “vall de bon veure”. I per què vall si ara som dalt d’una serra? Doncs perquè el nostre municipi estava format per masies aïllades repartides per un territori que, de nord a sud, ocupava uns 5 km i d’est a oest uns 7. Més o menys el que ara en diem serra de Vallvidrera, les Planes, el Baixador, Can Pascol, Can Gravat, Can Llevallol i Can Galopa, tots els quals vers el 1882 sumaven uns 54 masos. Els diumenges, la majoria de residents s’aplegaven a l’església i és ben segur que ja aleshores organitzaven les seves festes, com ara anem a fer nosaltres. Per Pasqua, per exemple, celebraven la festa del panet, típica de Vallvidrera. La diferència amb l’època actual és que ara som molts més habitants, prop de 3.000 enfront dels 713 que es comptabilitzaven l’any 1936 i dels 238 censats el 1882. Aquest nostre municipi fou agregat al poble de Sarrià l’any 1890 i ambdós foren absorvits per Barcelona el 1921. Però alguna cosa hi deu haver que fa possible mantenir el nostre Vall­v idrera ben viu i ben diferenciat dels altres barris de Barcelona. Potser són els boscos els que ens fan ser una mica més rebels! En tenim proves històriques, proves que ens fan reflexionar sobre el caràcter dels qui aquí vivim.

Fa un mil·leni, Almansur va anar de Barcelona a Sant Cugat i l’església de Santa Maria de Vallvidrera va quedar insòlitament intacta. Durant el setge de Barcelona de 1714 (que el dia 11 de setembre recordarem) Vallvidrera fou una peça clau per a la resistència. Els seus habitants portaven menjar als barcelonins i es comunicaven amb ells mitjançant fogueres nocturnes: segons el lloc on s’encenia el foc, els vilatans sabien el lloc on els pagesos de Vallvidrera havien amagat el menjar despistant l’enemic. I això no és tot: durant la invasió de Napoleó, un grup de pagesos i llenyataires de Vallvidrera van acabar amb tota una secció de l’exèrcit francès atrapat en una emboscada a l’indret on avui trobem la depuradora. L’anomenat turó del Soldat es diu així perquè des d’allà es vigilaren les tropes franceses, que no només havien robat i saquejat les masies, sinó que fins i tot havien profanat l’església. Tal era la fòbia contra els soldats napoleònics, que els cadàvers foren enterrats fora del cementiri, cosa que només es feia amb els infidels. Però Vallvidrera amb les noves comunicacions (funicular, tren, carreteres, etc), va anar perdent progressivament el seu caràcter agrícola per passar a ser zona residencial i d’estiueg. Les masi-

SARRIA 11

es es convertiren en hotels i torres i l’explotació dels camps i dels boscos es passà a la seva contemplació. Els jocs florals i el teatre de la natura (una mena de predecessor del teatre grec) són precisament d’aquesta època. Molts poetes foren atrets pels seus paisatges: mossèn Cinto escollí els boscos de Vallvidrera per acabar-hi la seva vida. Polítics com el rei Alfons XIII i Pi i Margall hi celebraren reunions, l’un a l’hotel Elèctric i l’altre a la torre de la Budellera. D’aquesta manera, lentament i progressivament, pagesos, carboners i llenyataires foren substituïts per grups de gent que no vivien de la natura sinó amb la natura. Gent que ha trobat aquí un lloc de pau i repòs i que podem gaudir d’un àmbit ciutadà amb frondosos boscos mediterranis, de flora i fauna exuberants: 56 espècies de cargols, més de 400 de papallones, petits i grans mamífers, innumerables ocells i fins i tot algunes granotes reinetes, amb sorprenents tonalitats blau cel, fàcils d’observar a l’àrea del pantà. Evidentment, es tracta d’un àmbit ciutadà molt peculiar, ric i diversificat que, indefugiblement, cal estudiar i conservar. Vull agrair a la comissió de festes l’oportunitat que m’ha donat a l’encarregar-me aquest pregó. Jo sóc autodidacte; la botànica, la història o la zoologia no les he après a les aules, sinó als boscos i als camins de Vallvidrera, on fa 70 anys que hi visc. Els meus mestres han estat la natura, els avis de Vallvidrera que he pogut conèixer i, evidentment, tots vosaltres que sou els que manteniu viu i despert l’esperit de Vallvidrera. Per això us demano que enlaireu ben amunt els vostres estels, que balleu i feu gresca tots plegats, en aquesta festa major. És aquest un camí per a mantenir viva la nostra identitat. L’estimació al nostre entorn immediat comença justament divertint-nos tots plegats.

30/8/05

18:07

Página 1

SARRIÀ-SANT GERVASI B A R C E L O N A S U P L E M E N T

E N T R E V I S TA

Pàg. 8

D E L

D I S T R I C T E

I

www.bcn.es

D E L S

B A R R I S

•

S e t e m b r e

El Districte prepara un nou Pla d’Equipaments i Serveis

Cristòfol Jordà

OBJECTIU

CONSENS

FINANÇAMENT

Cobrir les necessitats d'equipaments del districte fins al 2015

Resultat de reflexions i aportacions plurals dels diferents actors

Es farà una previsió sòlida, viable i rigorosa Pàg. 3

Veí de les Planes de Vallvidrera

“Les Planes ha estat, des de fa molt temps, una de les entrades 11 30/8/05 deSARRIA Barcelona”

C U LT U R A

2 0 0 5

13:16

Página 8

Pàg. 4

Sarrià prepara la seva Festa Major

8

URBANISME

Setembre 2005

SARRIÀ-SANT GERVASI

Pàg. 6

Carrer Avenir

Comencen les obres E N T R E V I S T A de remodelació

C r i s t ò f o l J o r d à , u n v e í d e l e s P l a n e s d e Va l l v i d r e r a

“Les Planes ha estat, El Ple del Districte informa de nous equipaments i actuacionstemps, urbanístiques des de fa molt una de les entrades de Barcelona”

SERVEI PÚBLIC

Pàg. 6

Casaments civils

En el plenari del passat 6 de juliol, la regidora del Districte, Katy CarrerasMoysi va informar que aquest any s’iniciarà el procés d’elaboració del Pla d’Equipaments 2005-2015 per a Sarrià-Sant Gervasi. Amb l’objectiu d’identificar els equipaments que el barri necessita per a la seva població, s’ha establert un procés participatiu que conclourà amb l’aprovació de l’esmentat Pla a final de 2005. En aquest temps es duran a terme les quatre fases de què consta el Pla, que vol comptar amb una àmplia i representativa participació territorial i sectorial, així com també de veïns i associacions. Per altra banda, es va donar informació sobre actuacions que permetran la reurbanització de diversos carrers.

Més horaris i més espais

POLIESPORTIU

Can Caralleu

Pàg. 7

31.000 m2 per fer esport

En el cor de Collserola, hi viu Cristòfol Jordà, un home implicat en el temps i la lluita per preservar un espai del qual el temps, i les persones de vegadel carrer Canet al barri de Sarrià. des, no hanVistatingut prou cura

Josep Maria Contel

Parli’m de les Planes de Vallvidrera Les Planes ha estat des de fa molt temps una de les entrades de Barcelona i un municipi independent fins al 1891, en què va ser annexionat per la vila de Sarrià. Més tard, el 1921, Barcelona va absorbir Sarrià. Quan hi va arribar el tren? L’any 1906 es va construir el funicular de Vallvidrera, mentre el tren arribava al peu del funicular, i el 1916 es va obrir la línia de Sarrià a les Planes. En aquest indret, el propietari de Cal Rectoret, Jaume Planas, va donar uns terrenys per a la construcció de l’estació i per això li van posar el seu nom. I vostè com arriba al barri? Amb el tren va arribar la meva família, el meu pare va ser el primer mosso i guardaagulles de l’estació i jo vaig néixer el 1927 a casa de la meva àvia, a Sarrià, perquè aquí no hi havia llevadora.

Quins barris hi ha aquí? Cal Rectoret, uns terrenys que Jaume Planas va vendre al doctor Andreu perquè s'hi construís un sanatori per als malalts de tuberculosi, però la societat encarregada de la seva parcel·lació i gestió va fer fallida els anys trenta. Mas Gimbau és un altre barri que sorgeix quan el 1900 la família Solé va comprar una part de la finca de Mas Gimbau per construir-hi una casa i que confronta amb Can Balasch i Can Castellví de la Serra, que es van urbanitzar entre 1916 i 1920. En què han canviat? Fins al 1950, la urbanització de la zona no estava clara, però la Llei del Sòl dictada aquell any obligava a parcel·lar i urbanitzar les terres classificades com a urbanes, delimitava les zones verdes i preveia la xarxa viària. Així i tot, el primer pla parcial no es va fer fins al 1960 i no es va aprovar fins a l’any 1980, després de dues noves propostes. Però abans no tenien aigua corrent? Fins al començament dels anys vuitanta, els propietaris construíem cisternes i pous per poder disposar d’aigua. El

Cristòfol Jordà a Pàg. l’estació del ferrocarril de les Planes. 5

1979 va ser quan vàrem començar els contactes amb l’Ajuntament per aconseguir l’aigua corrent, una operació en la qual vam comprar a la zona de Mas Gimbau dos pous i dos dipòsits d’aigua que hi havia a la urbanització de Can Rubies i que servien per vendre aigua als seus socis, mentre que al Rectoret hi havia uns dipòsits que havien estat comprats per una cooperativa de 24 propietaris.

“Vaig néixer el 1927 a casa de la meva àvia, a Sarrià, perquè aquí no hi havia llevadora” I l’electricitat? Va arribar amb el tren i es va anar estenent en baixa tensió, entre els que la volien, a un preu entre 25.000 i 300.000 pessetes, segons la distància entre el centre de transformació i l’usuari. Pel que fa a l’enllumenat públic, la companyia del ferrocarril va instal·lar fanals entre l’estació i l’esglé-

sia, i en la dècada dels setanta es van posar llums en els carrers. Ara fa tres anys, aquests llums van ser substituïts per uns altres de més moderns. Què ens pot dir del clavegueram? Abans hi havia una fossa sèptica a la qual anaven a parar les aigües residuals i després el buidatge es feia amb bótes. Com que tot això era un enrenou, es va comprar un terreny per construir-hi una depuradora, la qual vam cedir a l’Ajuntament, i entre el 1983 i 1984 es van començar les clavegueres. Tot i això, encara hi ha alguna casa que no hi està connectada. Estar rodejat de bosc no li fa por? En part sí, perquè tot i que hi ha dues grans canonades i boques antiincendi, penso que aquesta instal·lació té poc manteniment. A més caldria fer una franja de seguretat d’entre vint-icinc i cinquanta metres per evitar que alguna casa cremés el bosc, o a l’inrevés, alhora que també serviria per delimitar la zona de bosc de la urbana. Què desitja per a les Planes? Que es conservi tot el que hem fet i hem pagat i que no s'hi construeixi cap més edifici, però que tampoc no se n’enderroqui cap.

Barcelonins de Vallvidrera, una vegada més us desitjo una bona i alegre festa major. Cristòfol Jordà

9

LES nostres pàgines grogues

Mont d’Orsà 11 | 08017 Barcelona T. 93 406 80 42 | M. 600 36 79 29 [email protected]

www.natarranz.com

tgem

Us desi

l a d a N un Bon s. e t s e F s e i Bon Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona Tel. 93 406 84 17

Forn

de Vallvidrera Pa artesà des de 1909 De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20h Dissabte i diumenge: 7.30-14h

Menjar casolà per emportar

(Dissabtes, diumenges i festius)

Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57

Limpieza

de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...

Daniel Mil 699 848 123 (Trabajador autónomo)

Bústia oberta

Daniel de Simón aclara He de reconocer que no tenía previsto escribir en la publicación de diciembre, pero creo que es significativo daros algunos detalles para que todo el mundo pueda entender algunas cosas que a simple vista son difíciles de entender. Casi todos debéis saber que soy miembro fundador y he sido presidente de la asociación de comerciantes durante ocho de los diez años de su existencia; durante todo este periodo he luchado profundamente por los intereses de ésta, dando prioridad a los objetivos colectivos en detrimento de los personales (analizado a día de hoy, grave error.) Cada asociación defiende unos principios y la nuestra tenía tres principios básicos además de defender los intereses principales de los comercios (robos, inquietudes, fomento de ventas, etc.) Estos tres objetivos eran por orden de menor a mayor los siguientes: luces de navidad, mercado, párking. Durante todo este tiempo hemos conseguido iluminar Vallvidrera en las épocas navideñas (tarea no siempre fácil por su alto coste), conseguimos una decente indemnización para los operadores del mercado y una alternativa comercial del ámbito alimenticio que cubriera las necesidades básicas del pueblo (Condis) y solo nos quedaba un objetivo principal por cumplir (a parte del día a día comercial), el hándicap del párking. Todos sabéis que hemos conseguidos grandes avances, pero muy insuficientes. Durante esta trayectoria de diez años la máxima prioridad absoluta del pueblo siempre ha sido la necesidad de aparcar bien, desde nuestra asociación llegamos a conseguir 1.500 firmas, en un referéndum (sí, sí,referéndum) que se hizo en La Vall de Vidre salió éste con trescientos y pico votos, prioridad absoluta, seguida muy de lejos por un gimnasio con piscina cubierta, que no superó los ciento y pico votos y algunas otras reivindicaciones que con menos ruido y un poco de consenso ya algunas entidades han conseguido (nueva actividad en el mercado, etc.) Dicho esto quizás después de la severa crisis que estamos sufriendo, esta prioridad ha variado o no es tan interesante a corto plazo; yo sigo pensando que lo tenemos muy cerca y no deberíamos perder esta oportunidad, pero en este momento mi intención ya no es defender una reivindicación vecinal y comercial como el parking, lo que quiero es pedir disculpas a todo aquel que se haya podido sentir ofendido por mis escritos, ya que yo no me gano la vida defendiendo reivindicaciones vecinales y quizás me tomo muy en serio las cosas en las que creo (y más si pienso que es injusto que no tengamos transporte público por carretera, si no tenemos oportunidad de aparcar bien nuestros vehículos, etc.) Ya hace mucho tiempo que los miembros de mi asociación saben que dejaba el cargo como presidente a día 31 de diciembre, por considerar que necesitaba un merecido descanso; vistos los últimos acontecimientos en los cuales se me ha llegado a, supuestamente, acusar de recibir algún tipo de incentivo por defender una causa, por la facilidad de algunas personas a mal interpretar mis palabras, intentando darles connotaciones políticas, por ver fantasmas donde no los hay, por envidias, por intereses personales y porque sé que hay algún socio de mi propia asociación que me lo pide: “dimito” y me doy de baja definitiva de la Asociación de Comerciantes de Vallvidrera y también de la de vecinos. Considerando lo más oportuno para el bien común de todos y os puedo garantizar que yo no tengo ningún tipo de rencor a nadie y a partir del 2013 me interesaré íntegramente en mis objetivos personales y los de mi familia. Espero que sea recíproco y nuestra convivencia sea la mejor posible en un futuro. Gracias a todos los que me habéis seguido y apoyado Daniel de Simón

Solucions mínimes per a un aparcament (Suggeriment de la Carme (Forn de Vallvidrera) Banda Barcelona: Treure contenidors i suprimir-ne uns quants, n’hi ha 16 Treure parada autobús Posar una fila de cotxes en bateria Banda Vallès: Posar uns quants contenidors 6? Posar una parada per als autobusos (a Barcelona cohabiten molt bé)

Més suggeriments? [email protected]

COSES MEVES

Sobre les oliveres Diumenge, sis de la tarda; m’he obligat de començar el meu escrit mensual a la revista La Vall de Vidre de Vallvidrera, si dic la veritat, de moment no he trobat un tema, però... Fullejant una revista, he trobat l’anunci d’un congrés sobre l’oli i les oliveres mil·lenàries a Ulldecona. Justament fa uns dies que tenim el pare Eduardo, el Pere gran i el Pere petit, recollint les olives d’una olivera que es troba a l’entrada de la Residència. De resultes de les atencions que ha rebut aquest any, se n’han omplert dues galledes; ara tenen la il·lusió i la feina per a la seva conservació. És una feina laboriosa, ja que s’ha de canviar l’aigua que les cobreix durant 9 dies, i després adobar-les amb les espècies a gust de cada un. Això m’ha fet recordar les vegades que amb la mainada anàvem a berenar per les fonts i els horts del poble d’Espolla. Molts dies anàvem cap a la carretera de Mollet i ens paràvem a la vora d’un camp d’oliveres molt ben cuidades. I dels moments que vaig gaudir asseguda sota les oliveres, situades al començament del camí de les Alberes ( anant cap a la font del Conill), de les boniques vistes del poble, amb les seves cases, del campanar de l’Església i de les muntanyes del Pirineu. Que n’és de bo un tros de pa bo, amb un rajolinet d’oli i amb sucre o sal. Com que al centre ja hi havia actes programats (per aquest dissabte passat -17.11) la Coral Collserola no ha pogut venir a cantar; ens feia molta il·lusió la seva visita, espero que un altre dia la puguem escoltar. Mª Lourdes Llauró

11

LES nostres pàgines grogues

www.agulla.cat Crta. Sarrià a Vallvidrera 263-265, local B-1

[email protected] Tel. 93 406 96 03

Peluquería Vallvidrera Esther

Reparació de TV, vídeo, informàtica Instal·lació d’antenes Servei ràpid a domicili Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81

Depilaciones Queralt 6-8 - 08017 Barcelona 650576734 / [email protected] Martes a jueves: de 9 a 13h y de 15.30 a 19h Viernes: de 9 a 19h / Sábado: de 9 a 13h

AGENDA Desembre Dissabte 1

21h

Grans Mestres de la música coral: Coral Esclat, Coral Sellarès i orquestra (Obres de Pachelbel, Pergolesi, Mozart, Haydn) Direcció: Xavier García Cardona i Emmanuel Niubó (3)

Diumenge 2

18h

Teatre en anglès: “Sherlock Holmes” Per The Performers Inc. (3)

19h

Reunió de la nova comissió de festa major 2013 (1)

20h

Concert de la Coral Collserola al Centre Excursionista de Catalunya (c. Paradís 8-10, Barcelona)

Dimarts 4

17:30h

Sac de rondalles: Let’s play the tale “The surprise”. A càrrec de Patrícia Mc Gil (2)

Dimecres 12

17:30h

Sac de rondalles: Llibrecadabra. A càrrec de Màgic Jaïr (2)

Divendres 14

20:30h

Els Pastorets (1)

Dimecres 5

Dissabte 15

Diumenge 16 Dilluns 17

Dimecres 19

de 10 a 15h 17:30h i 20:30h de 10 a 15h

Fira de Nadal (Plaça Pep Ventura) Els Pastorets (1) Fira de Nadal (Plaça Pep Ventura)

18h

Els Pastorets (1)

19h

La Vall de Vidre Tancament del núm. de gener (1)

17:30h

Sac de rondalles: Contes de Grimm “Pirates i Sirenes: El sanglot de simbomba”. A càrrec de Mon Mas (2)

19.30h

Reunió oberta Associació de veïns (CAP)

Divendres 21

20:30h

Els Pastorets (1)

Dissabte 22

17:30h i 20:30h

Els Pastorets (1)

18h

Els Pastorets (1)

Diumenge 23

Gener 2013 Divendres 4

18h

El Patge reial recull les cartes als Reis (1)

(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán (Tel.93 406 90 53) | (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Tel. 93 406 91 11) | (3) Teatre de Sarrià (C. Pare Miquel de Sarrià, 8 - 08034 Barcelona. Reserves al contestador: 93 203 97 72) |

Robatoris a Vallvidrera Lamentablement hem d’informarvos que en els darrers mesos han passat diversos robatoris a Vallvidrera. Les dades que han arribat a La Vall de Vidre són les següents: la nit del 30 al 31 d’octubre van entrar a robar al Bar Coloma, i la nit del 14 al 15 de novembre a l’estanc. El 23 de novembre els responsables municipals van informar que la policia havia agafat la banda de delinqüents que havien comès aquests robatoris i que els posava en mans de la justícia. Us demanem que ens feu arribar el màxim d’informacions sobre els incidents d’aquest tipus per informar el veïnat per tal que prengui precaucions i ràpidament avisi el 112 en cas de qualsevol incidència Per a d’altres casos, la policia ens va fer arribar aquest text per a informació de la ciutadania:

TELÈFON DE COL·LABORACIÓ CIUTADANA ABP SARRIÀ SANT GERVASI (Programa DETECTA) Si té alguna informació d’interès policial, contacti amb nosaltres i l’atendrem en el termini d’un dia. TELÈFON: 675787983 (contestador automàtic) / E-mail: [email protected] Seguretat a la Ciutadania i Comerç Aquest pla pretén establir una via de comunicació ràpida i fluida entre la ciutadania i el Cos de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial del districte de Sarrià Sant Gervasi. La comunicació es pot dur a terme mitjançant el telèfon 675787983, on la seva comunicació quedarà enregistrada en un contestador durant les 24 hores del dia, o bé adreçant un escrit a l’adreça electrònica [email protected] exposant les seves inquietuds. Mitjançant els dos canals de comunicació vostès es podran adreçar a nosaltres per donar a conèixer qualsevol fet que considerin que pot ser d’interès per a la tasca policial (plaques de matrícules de vehicles amb persones amb actitud sospitosa, descripció de persones que han realitzat un fet delictiu, o que considera sospitosa i que es mouen per les rodalies on vostè es troba o viu...) Les respostes a les diferents consultes o informacions aportades es realitzaran en el termini d’un dia a comptar des del moment en què es tingui constància de la informació. Per tal de poder respondre s’hauran de deixar les dades bàsiques de la persona de contacte per tal de poder establir la comunicació. En cas que allò que vulgui exposar sigui complex i llarg pot demanar una cita amb agents del Cos de Mossos d’Esquadra, cita que serà concertada mitjançant trucada telefònica. RECORDI QUE AQUESTES VIES DE COMUNICACIÓ NO SÓN PER DONAR AVÍS DE SITUACIONS D’EMERGÈNCIA. EN CAS D’EMERGÈNCIA TRUQUI AL 112 13

FIRA DE NADAL: On compreu els vostres regals de festes?

Excursió a Santa Margarita de Valdonzella

Al corte inglés? a l’illa? No se us ha acudit que, si doneu una passejada entre les parades d’artesans de la nostra fira, hi trobareu coses xulíssimes? A més, hi haurà un estand dedicat a embolicar les peces per a regal. En sèrio, us hi esperem. Hi haurà cremat i uns moments musicals. A les taules hi trobareu bijuteria, ceràmica, joguines de fusta, encants, brocanteria, plantes i herbes aromàtiques, drap art, etc.

15 i 16 de desembre -dissabte i diumengeentre les 10 i les 3 de la tarda, ens trobareu a la Plaça del Funicular Els artesans entreguen a cada client una tira de números i diumenge a última hora es rifarà un bonic lot amb diferents mostres de cada parada. Aprofiteu-ho! Una artesana de la colla

Vista de la fira del 2007

La capella

El dissabte dia 24 de novembre es va fer una excursió matinal al monestir de Santa Margarida de Valldonzella. El grup Patrimoni de Vallvidrera intenta així donar a conèixer i posar en valor aquesta petita joia del patrimoni de la història del nostre districte. Com ho hem denunciat en moltes ocasions, aquest monestir del segle XIII es troba avui en un avançat procés de degradació. Recordem que l’administració se’n va fer càrrec l’any 1984. Tot i el deteriorament actual encara és possible fer-hi tasques de consolidació i evitar-ne la desaparició total. La paraula la tenen el Consorci del Parc de Collserola i el districte de Sarrià-Sant Gervasi, són ells que han de vetllar pel nostre patrimoni.

Els excursionistes

Casa de nines a la fira del 2011

14

vitralls

El funicular del Tibidabo El passat mes d’octubre va fer 111 anys que es va inaugurar el funicular del Tibidabo, exactament el dia 29 d’octubre del 1901 a les 3 de la tarda, el primer de l’Estat espanyol d’aquestes característiques. El segon va ser el de Vallvidrera que curiosament també va ser inaugurat un mes d’octubre, el 27 d’octubre del 1906. Va ser beneït pel cardenal Cassanyes i a l’arribada a la plaça del cim es va interpretar la marxa reial. Un fet curiós és que acabada la cerimònia a l’hora de marxar els convidats, un dels vagons va quedar parat llarga estona a l’estació superior. Però l’actual funicular del Tibidabo va tenir abans uns altres projectes que no van arribar a bon fi. El primer d’ells va ser un ferrocarril cremallera similar al de Montserrat, que es va desestimar. Un temps després a la ciutat de Lausanna a Suïssa el 19 de setembre de 1891 l’enginyer G. Nicole va planificar un altre funicular per pujar al Tibidabo. El sistema que proposava era de doble via, l’estació de baix sortia del torrent de cal Frare Negre, actualment carrer Gomis. La longitud era de 1.180 metres amb una mitjana de rampa d’un 27%. L’accionament de tot l’enginy era mitjançant una màquina de vapor situada a l’estació de dalt. Per aconseguir l’aigua necessària ja que al cim no n’hi havia, s’havia d’instal·lar un sistema de bombeig des del peu de la muntanya. També l’enginyer local Salvador Pujades va fer un altre projecte per construir un ferrocarril cremallera des d’Horta, aleshores municipi independent. Horta es va agregar a Barcelona el 1909. Aquesta particularitat, el que quedés molt allunyat de Barcelona ciutat, i la distància que tenia el recorregut, de 2.601 metres, van ser motius perquè es desestimés. També es va pensar a fer un tramvia, en aquest cas ja elèctric, fins al cim. Després de totes aquestes temptatives es va arribar al sistema que ha perdurat fins a l’actualitat (2012), combinar el tramvia conegut pel blau amb sortida del cap d’amunt del carrer Balmes fins a la plaça del Dr. Andreu i allà fer el transbordament al funicular. Aquest darrer projecte, que és el que ha arribat als nostres dies amb algunes variacions, va ser obra de l’enginyer Bonaventura Roig i Queralt, natural de Lleida, que prèviament va fer diversos viatges a Suïssa per conèixer els funiculars d’aquell país, capdavanter en aquesta especialitat de muntanya. De totes maneres com moltes coses d’aquest món, el funicular del Tibidabo va ser fruit de la casualitat. El poeta Celestí Barallat, amic de Pere Cantarell (que era el professor de música dels fills del Dr. Andreu) d’un viatge a Suïssa va portar un fulletó d’un funicular d’aquell país i el va fer arribar al Dr. Andreu que immediatament es va posar en contacte amb Bonaventura Roig per dur a terme el projecte definitiu que, salvant algunes variacions de millores, és el que ha arribat als nostres dies complint 111 anys. Una altra dada interessant és que les primeres carrosseries, que eren de fusta, van ser construïdes als tallers Estrada de Sarrià. El 1921 amb l’increment de passatgers i pensant en l’exposició del 1929, es va ampliar la cabuda amb dos vagons més i el funicular podia portar 140 passatgers per trajecte.

El 1958 es tornà a fer una ampliació del funicular; aquesta vegada a causa de la importància de la reforma el funicular va estar parat dos mesos, es van canviar les carrosseries de fusta per unes de metàl·liques i es va augmentar la capacitat fins a 217 passatgers. Amb motiu de l’arribada dels nous vagons es va celebrar una gran festa engalanant la plaça del Tibidabo i amb l’assistència de l’alcalde Porcioles i el bisbe Modrego, acompanyats de tot el consell administratiu de la SA Tibidabo. Per acabar cal dir que tant el projecte d’urbanització del Tibidabo com totes les obres que s’hi van dur a terme es van fer sense cap tipus d’autorització administrativa. L’Ajuntament de Barcelona va intentar més d’una vegada d’aturar les obres, sense aconseguir-ho mai. El grup impulsor de tot l’entramat de funicular i futur parc d’atraccions estava format per personalitats de l’època: Rómulo Bosch i Alzina, Romà Macaya, Teodoro Roviralta, Francesc Simó, Josep Garí i Gimeno, Pere de la Rosa i Pich, Joan Ribas i Perdigó, Manuel Arnús fins a divuit persones, amb el principal entusiasta de tot el tinglado al capdavant, el Dr. Salvador Andreu i Grau. És molt possible que aquest grup de personalitats fes un tour de force amb l’ajuntament que, com s’ha citat més amunt, no va aconseguir mai parar les obres.• Cisco Tomàs

Cartell “premonitori” de Lluís Labarta (1902)

15

la tira

la foto del mes

Vistes des de Vallvidrera

2013 Abans d’acabar l’any us voldria proposar uns instants de reflexió sobre tres “L’altre dia...”

En perdem… Noves construccions

(Carrer Mont d’Orsà)

És un fet, tots aquests costums s’estan imposant i els adoptem poc a poc. Per què? Enviar la revista per correu? Estalviem diners, protegim el medi ambient i, guanyem temps... La reunió a casa davant de l’ordinador? T’estalvies el desplaçament, et poses les sabatilles, i guanyes temps... Treballar a casa davant de l’ordinador? M’estalvio la gasolina de la moto, de pas protegeixo el medi ambient i, guanyo temps ... Bones raons, totes, i conjuguem el verb “guanyar temps” amb alegria. Recordo una lectura d’infància, “El Petit Príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry. Era quan el Petit Príncep va trobar al desert un venedor de píndoles que treien la set. Amb una píndola a la setmana n’hi havia prou, ja no calia beure. Així es guanyava cinquanta tres minuts a la setmana, el venedor havia fet el càlcul. Recordo la resposta del Petit Príncep: “Jo, si tingués cinquanta tres minuts per gastar, aniria cap a una font, tranquil·lament”. Bon Nadal i Feliç Any Nou Gertrudis

I en guanyem L’antic camp de la Petanca (Drecera de Vallvidrera) 16

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

1er “L’altre dia...”, a una reunió de la redacció d’una revista de barri, algú va preguntar: “Continuem editant 500 exemplars en paper? La revista electrònica s’està consolidant, molta gent la rep per Internet...” La proposta va ser rebutjada per majoria absoluta. Tots ho tenien clar. La revista en paper entra a tot arreu, està a l’abast de qui la vulgui obrir, fullejar o llegir. Es rebrega, s’embruta, s’estripa, es recicla i, si de cas, es col·lecciona! 2n “L’altre dia...”, Algú va proposar, per Internet, a un grup que es reuneix cada trimestre, difícilment (Aquest dimarts no em va bé; millor dilluns que ve; i perquè sempre al Centre Cívic?), fer reunions mitjançant un hangout o sigui una videoconferència com permet Google als usuaris de gmail. I va afegir:“Ens veurem les cares més sovint”. El grup s’ho està estudiant seriosament. 3er “L’altre dia”..., Em va dir un amic que viu a Londres, el qual vaig veure fa poc, de debò: - Ara, només vaig al despatx dos cops al mes. La feina (és enginyer de no sé què), la faig a casa. Aquí a Anglaterra, ho fa molta gent. Es veia resignat, - Darling, posaràs una màquina? Queda un bon plat d’ espaguetis, ho pots escalfar. Ens veiem al vespre... –