INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 210 | març 2013 |
L’Ajuntament ha
privatitzat
el carrer Vidal i Quadras?
Report: Privatització d’un carrer? Pàgs. 4 i 5 Persones personatges: Toni Serra: Els castells creen un vincle extraordinari Pàg. 8 i 9
Tancament de l’edició 21 de febrer de 2013 Tirada 500 exemplars Distribució Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri
RECORDS El passat 5 de febrer va morir José Oliete Calzada, veí molt conegut de Vallvidrera per haver portat durant anys la carnisseria del barri, ara en mans dels seus fills. Donem el condol a la família.
Periodicitat El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició
[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007 Amb el suport de:
Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com
Gent d’aquí
EMERGÈNCIES: 112 bombers: 080 MOSSOS I GUÀRDIA URBANA: 088 POLICIA NACIONAL: 091 — OFICINA DE COLLSEROLA: 93 280 21 07 93 280 65 83 BIBLIOTECA COLLSEROLAJOSEP MIRACLE: 93 406 91 11 Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán: 93 406 90 53 — CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53 CAP LES PLANES: 93 280 56 32
El passat dia 15 de febrer va morir Enric Tresserra Ortega a l’edat de 68 anys, veí durant molts anys de Vallvidrera. Era l’encarregat fins fa pocs anys de la porteria de l’escola d’educació especial Vila Joana amb la seva dona Rosa Cortès Ferran. Donem el condol a la família.
Quan es va dissenyar als anys noranta la nova plaça Borràs, que és la cruïlla de la Via Augusta amb la Ronda de Dalt, l’entrada a la carretera de Vallvidrera va quedar totalment com una via secundària tant d’entrada com de sortida, i amb una gran quantitat de semàfors (per cert, cada dia n’hi ha més). Aquest mal disseny fa que aquesta connexió no pugui absorbir gaires vehicles a cada pas semafòric. Al llarg dels últims 20 anys, el creixement urbanístic del Vallès ha fet que un gran nombre de vehicles utilitzi la carretera de Vallvidrera a Sarrià per al seu desplaçament a la feina o per portar els infants a l’escola. L’alt preu dels túnels de peatge no ajuda a descongestionar-la. A la part alta de Sarrià hi han moltes escoles; concretament a la nostra carretera entre la Plaça Borràs i el Peu del Funicular en tenim cinc, més totes les que es troben als dos laterals de les rondes. Molts dels pares acostumen a
peu funicular
El diumenge dia 24 de gener a les 6 de la tarda i amb una temperatura de ple hivern es va celebrar a Santa Maria de Vallvidrera una missa dedicada a Manel Coll Monés, veí de Vallvidrera que ens ha deixat aquest mes. Ni el fred ni el ser tarda de diumenge van ser obstacle perquè l’església s’omplís d’amics del Manel per acomboiar la família.
iQ
uadras
V idal
oblit Lamentem haver oblidat de posar el nom de l’autor dels dibuixos publicats als Vitralls del núm. 209, de febrer 2013. Agraïm al seu autor, Carles Sobrino, els dibuixos de totes les masies de Collserola.
Ronda de Dalt ANGLí
Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a
[email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre. Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.
TELÈFONS QUE CAL RECORDAR
El nostre barri està connectat amb Barcelona amb vehicle per la carretera de Sarrià i la de l’Arrabassada. La carretera de Sarrià ha estat sempre la sortida cap a Barcelona més utilitzada pels veïns de Collserola i també per la gent del Vallès.
Tunel Vallvidrera
Maquetació Natàlia Arranz www.natarranz.com
Tancament del carrer Vidal i Quadras
LVI DRE RA
Estem preparant el proper número, que serà especial i fora del calendari establert, per celebrar els 20 anys de La Vall de Vidre.
AVI NGU DA VAL
Consell de Redacció Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Cisco Tomàs
La Vall de Vidre fa 20 anys
Major de Sarrià
[email protected]
AVV informa
Av. Foix
LaValldeVidre
Passeig Bonanova
2
Totes aquestes incomoditats i les llargues cues que periòdicament, per un problema o un altre, havíem de suportar estoicament, s’han agreujat moltíssim fa poques setmanes i actualment l’entrada a Sarrià per l’Avinguda de Vallvidrera els dies laborables és un verdader caos. Una complicació que ens sembla que els nostres responsables polítics han causat de forma totalment gratuïta: l’Ajuntament des de la plaça Sant Jaume, sense consultar ni informar-ne el Districte, ha tancat l’accés a les rondes als vehicles pel carrer Vidal i Quadras. És a dir que en comptes d’intentar alleugerir el trànsit, ho ha complicat fins a un límit insospitat. Fa dies que això comporta unes cues quilomètriques de més d’una hora tots els dies escolars, i els responsables polítics del districte no responen a les nostres demandes d’explicacions, i la guàrdia urbana, que suposem més coneixedors dels problemes de la zona, diuen que no en sabien res. Després de tot això, fa més de quinze dies, que la nostra Associació va demanar informació sobre el tancament del carrer Vidal i Quadras, per part de l’Ajuntament i/o Districte. Aquesta demanda no ha estat contestada i fetes les indagacions sobre les possibles justificacions de l’acció -el problema de soroll o molèsties d’un o dos veïns i un camí escolar inexistent, del qual l’escola no en sap res-, només podem entendre el fet com una cacicada que, sense justificació política ni arguments que ho avalin, serveix per beneficiar alguns veïns (poderosos) i/o a l’empreses privades que gestionen un bé públic, l’entrada de vehicles a Barcelona pels túnels de Vallvidrera. Tot això perjudica, i molt greument, la mobilitat de la gran majoria de veïns de Collserola i el Vallès. Per tot això demanem que es torni a obrir a la circulació el carrer Vidal i Quadras i que paral·lelament es busquin tot una sèrie de mesures per millorar la mobilitat d’aquests carrers en aquestes hores, abans de fer qualsevol nou “invent” amb la mobilitat al nostre barri. Cal buscar les solucions a través de la comissió de mobilitat i informar abastament els conductors abans de fer qualsevol canvi tan dràstic. Junta AV Vallvidrera
Via Augiusta
Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la!
Via Augiusta
La Vall de Vidre és una publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.
portar els seus fills fins a l’escola amb vehicle i tots sabem que al matí a partir de quarts de 8, i per la tarda a partir de les 4, la sortida del nostre barri amb vehicle per aquesta carretera és un problema. La intensitat mitjana de vehicles a les 9 del matí a la carretera de Sarria BV-1462 l’any 2011 era de 1.200 vehicles, i al cap del dia més de 8.000, segons l’estudi de mobilitat de la Diputació (que podeu veure a l’enllaç http://www.diba.cat/ortofotos/xarxa_vial/BV1462/BV-1462.htm).
sarria
3
REPORT
Privatització d’un carrer? L’avinguda de Vallvidrera a la seva arribada a Sarrià es col·lapsa de trànsit cada dia a les hores punta. Els embussos són importantíssims, fins al punt de formar-se llargues cues de cotxes que venen del Vallès per entrar a Barcelona. Cotxes que potser fa uns mesos anaven pels Túnels de Vallvidrera però als quals la crisi i l’elevat preu d’aquesta via, han fet tornar a una carretera que, ni de bon tros, està pensada per a aquest volum de vehicles. Concretament l’ús dels túnels ha baixat un 30% aquest últim any, percentatge que s’ha traslladat a la carretera de Vallvidrera. Preguntem als conductors que vénen del Vallès i ens diuen que ja no es poden permetre el cost dels túnels, que l’embús és un suplici, però que malauradament no tenen altra alternativa. La crisi està present en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. També els veïns de Vallvidrera estan queixosos pel perill que suposa per als vianants tant de trànsit, i pel soroll i la contaminació. No cal dir que els que cada matí baixen en cotxe a treballar des dels bar
ris de Collserola, triguen molt més que fa uns mesos en arribar a les Rondes, i en alguns casos s’han de llevar molt més d’hora per no fer tard a la feina. Fa unes setmanes des de l’Ajuntament, van tancar un carreró petit, el carrer Vidal i Quadras, sense preveure l’embús descomunal que aquest fet està representant cada matí per a diversos centenars de cotxes que han d’entrar a la ciutat per aquesta via a les hores punta del matí. Un embús que alguns dies ha arribat a la carretera de les Aigües i més amunt!!! I que pot arribar a afectar tota la zona de la plaça Borràs durant més de dues hores cada matí i tarda. Sembla la privatització d’un carrer que té només sis finques...
Els túnels massa cars I tot això passa sobre una magnífica obra d’enginyeria que es troba just sota els nostres peus. Malaguanyat el cost d’aquesta gran obra, que havia de solucionar els problemes de mobilitat de molts vallesans i barcelonins. Un cop més es posa en evidencia que massa sovint es construeixen infraestructures que no serveixen a la ciutadania. Ara per ara els Túnels de Vallvidrera són una luxosa porta d’entrada i sortida de Barcelona, per
Baixant, després del revolt de la paella, el camí de l’esquerra és la continuació del carrer Vidal i Quadras
Si no ha de millorar, no ho toqueu!!
la que hi poden transitar només uns pocs privilegiats, vist que la majoria de ciutadans ho han de fer per la porta de servei. I a sobre aquesta entrada natural dels barris de la muntanya –el Peu del Funicular, Vallvidrera, el Baixador, Mas Sauró, Mas Guimbau i el Rectoret– queda obstaculitzada per una actuació sense explicació i sobretot amb una manca total d’informació als veïns i als conductors habituals. Un senzill senyal de trànsit pretenia resoldre el tema, sense que cap autoritat n’hagués informat, ni consensuat ni comentat amb els veïns a les comissions de mobilitat que, suposadament, estan previstes per resoldre aquests temes. Tot i que hi ha dues coses que podrien compensar tanta incomoditat, conduir per una carretera tan bonica i gaudir de les magnifiques vistes de Barcelona mentre esperes, els ciutadans que necessiten usar aquesta entrada a Barcelona exigeixen als responsables del tràfic que busquin solucions a la mobilitat de la zona, i no posin pedaços que només fan que espatllar la fràgil situació existent i dificulten la vida quotidiana de molts que no tenen més remei que agafar el cotxe en la seva vida quotidiana. R.A. i L.P.
L’embús habitual entre el Peu del Funi i la ronda
Vallvidrera és com un cul de sac. De fet l’única sortida a les rondes és caòtica a l’hora de la sortida i entrada de les escoles, que en pocs metres n’hi ha un munt. Per driblar el semàfor lent i mal sincronitzat que hi ha a la plaça Borràs només ens quedava el carrer Vidal i Quadras (un carrer per cert preciós amb llambordes que sembla de l’Edat Mitjana). Ara aquest preciós carrer està tancat perquè a algú molt poderós li molestava el soroll i l’enrenou!! Els fitons que privatitzen el carrer Vidal i Quadras El senyal de prohibit girar havia de fer miracles
Pel semàfor a ritme normal només hi passen 5 o 6 cotxes, la cua per tant pot arribar més enllà de la carretera de les Aigües ... Tenint en compte que últimament hi ha molts conductors que ja no agafen els túnels de Vallvidrera, el caos està assegurat. Per què no ens fan la vida una mica més senzilla a la gent que intentem treballar, portar un horari i desplaçarnos? Algú ens pot explicar quin és el motiu pel qual és millor tenir un carrer tallat mentre un altre està col·lapsat? Aquesta és una pregunta que jo crec que estem fentnos molts veïns aquests dies mentre fem aquestes cues infinites... una veïna indignada
4
Tancament de Vidal i Quadras Com a veïns de Vallvidrera i pares d’un alumne de l’escola Bressol l’Oreneta, el tancament del carrer Vidal i Quadras ha afectat el dia a dia familiar. Estàvem acostumats a fer el trajecte de casa a l’escola bressol en 20 min i ara triguem 3 cops més tot i sortir més aviat de casa. Intento deixar el meu fill el més aviat i ràpid que puc, no obstant em suposa arribar gairebé cada dia tard a la feina. El temps de baixada en transport públic també s’ha vist molt afectat per l’embús de la zona per on passen els autobusos. Suposo que a més dels veïns dels carrers del voltant, Vallvidrera i zones adjacents, escoles Padre Damián, Montserrat, Dolors MonstserdàSantapau, L’Oreneta, Taiga, Fundació Canigó, etc. hi haurà d’altres afectats. Ara la situació és complicada entre setmana, però em plantejo quina serà la situació quan hi hagi esdeveniments esportius o escolars en cap de setmana, hi hagi un accident important als Túnels de Vallvidrera o faci bon temps i hi hagi més visitants a la Carretera de les Aigües i al Parc d’atraccions del Tibidabo. Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona diuen estar valorant solucions, els veïns continuem sofrint la situació dia rere dia. No entenem perquè l’Ajuntament no rectifica. Fins que no es trobi una solució alternativa, el carrer Vidal i Quadras s’ha de tornar a obrir. Això sí, esperem que aquest cop les decisions no es prenguin d’una manera unilateral i sense informar prèviament a cap dels afectats! Núria Hellín Pineda
5
LES nostres pàgines grogues
Bústia oberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@ yahoo.com. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
Agraïments
Aparcament a les petanques
Desde la carnicería Oliete Gómez queremos dar nuestros más sinceros agradecimientos a todos los que nos han acompañado en uno de los momentos más tristes de nuestra vida, el fallecimiento de José Oliete, marido, padre, abuelo y bisabuelo, y a los que ens dias posteriores nos han ido expresando sus condolencias. Mchas gracias.
Després de llegir l’article de la nostra estimada amiga Jacqueline, no puc sinó discrepar. Segons tinc entès, del que es tracta amb aquest aparcament és precisament fer del poble de Vallvidrera un lloc per als veïns: no per a cotxes, pals de la llum ni contenidors d’escombraries. Perquè això és el que s’ha convertit la plaça i les voreres del centre. La plaça és el lloc de trobada dels veïns, de prendre el sol als bancs, de fer petar la xerrada alhora que compres al barri. Ha de ser un lloc amable amb les persones. Una plaça on puguis arribar per unes voreres amples i segures adaptades a tothom i que no obliguin a baixar al carrer si portes cadira de rodes o cotxets de nens o van dues persones grans assegurant el pas agafadetes del bracet. Jo he vist una persona amb cadira de rodes (m’imagino que de l’Aspasim) baixar de la vorera al carrer Mont d’Orsà per no poder continuar fins arribar a la plaça. Patètic. Aquest aparcament ha de ser l’alternativa a aparcar a la plaça i als carrers que hi arriben. Els cotxes fora, que les persones volem ocupar aquest espai que sempre va ser nostre. No farem desaparèixer el cotxe de la nostra societat encara que els metges recomanen caminar i anar en bici ni farem desaparèixer la carretera que ens creua, però podem fer-los fora de la nostra vista i recuperar la plaça com a un espai raonable per a les persones. Tan de bo que el terreny de les antigues petanques pogués ser també per a les persones com tu dius, però no hi ha, ara per ara, cap contraproposta on aparcar els cotxes. I no ens enganyem, molts pisos del centre no tenen aparcament i els seus veïns han de deixar el cotxe en algun lloc, els comerços i locals necessiten que els seus clients puguin aparcar a prop d’ells...; ens agradi o no, els cotxes existeixen.
Carnicería Oliete
Congratulations, veïns de Vallvidrera
De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h T. 93 406 9160 Entre setmana: menú Caps de setmana: “platillos” i racions
Fa temps que no escrivia però voldria aprofitar l’avinentesa per donar les gràcies a tots els veïns de Vallvidrera que han sabut diferenciar les diverses posicions sobre el tema de l’aparcament i han demostrat fidelitat a la nostra botiga. Acceptant els temps difícils que corren, aquest Nadal i mesos posteriors hem vist augmentades les vendes i tot això gràcies un cop més als veïns de Vallvidrera. Ho valorem molt positivament i demostra una vegada més la intel·ligència de l’ésser humà. Gràcies a tot això Foto CD Electroso SL farà 18 anys al barri el proper mes de maig i esperem ser-hi molts anys més ara que la crisi sembla que ens dóna una treva. Per una altra banda voldria agrair a l’administració la zona que ha habilitat per aparcar a les antigues pistes de petanca (tot i que com sempre he dit, això no arregla res de la problemàtica de la plaça). Ara em consta que volen posar la zona de 30 minuts en semibateria a la mateixa plaça; com en qualsevol recessió, tornem deu anys enrere, “això ja ho va prometre el partit socialista com a solució temporal mentre es buscava la definitiva”. Bé, anem deu anys tard però tot el que sigui intentar pacificar el tràfic està bé, però ull, que ningú oblida quan teníem la guàrdia urbana matxacant els veïns amb multes; que no passi que el que aparentment sembla una solució, acabi convertintse en un problema gravíssim. La història ens demostra que molts artistes, moltes teories que han estat desestimades, amb el temps s’han valorat i reconegut. Sóc conscient que tard o d’hora el temps em donarà la raó i sota la plaça Pep Ventura acabarà havent-hi un aparcament definitiu, temps al temps. I per acabar voldria fer una reflexió en veu alta per resoldre problemes de mobilitat de Vallvidrera: proposo que l’autobús que puja al Tibidabo per l’Arrabassada buit, ho faci per Vallvidrera fent parades a la plaça Borràs, car retera de les Aigües, Vallvidrera i Tibidabo. Proposo que en un futur no molt llunyà es replantegi l’aparcament sota la plaça Pep Ventura però d’una forma més reflexionada i aprofitant per ubicar-hi també una instal·lació esportiva coberta que tanta falta fa; és l’únic espai públic que tenim al centre de Vallvidrera. S’ha demostrat que només amb una planta seria suficient per a l’aparcament, i a l’altra s’hi podria encabir el gimnàs. Motes gràcies un cop més per haver-vos recordat de nosaltres a l’hora de fer les vostres compres.
Marta Sala
La plaça de Vallvidrera, atapeïda de pals, contenidors, cotxes...
Daniel de Simón
7
Collserola club
Petits articles relacionats amb l’Antropologia Què és l’antropologia? L’antropologia, del grec anthropos, “ser humà”, i logos, “coneixement”, és l’estudi de l’ésser humà. Sovint s’acompanya d’un o més adjectius: filosòfica, física o biològica, arqueològica, lingüística... L’antropologia que s’estudia a Espanya és l’Antropologia Social i Cultural. A altres llocs els noms varien per causa de les diferents tradicions acadèmiques: al Regne Unit s’anomena senzillament Antropologia Social, i a França sovint parlen d’Etnologia. Generalment quan el públic profà escolta la paraula ‘antropologia’ creu que es tracta de l’estudi dels ossos, les diferències biològiques… Aquest tipus d’antropologia s’ha desenvolupat sobretot als Estats Units. Jo parlaré de l’antropologia social i cultural, que és la que estudia les persones en societat, veient la seva diversitat cultural, i busca trobar uns fets o estructures que es repeteixen per poder arribar a conclusions sobre una realitat. Els precedents de l’antropologia els trobem a Occident en l’interès de conèixer l’altre. Clàssics com Heròdot o els missioners a l’època de la conquesta d’Amèrica es dediquen a observar l’altre, l’estranger, i escriuen com viu. Però no és fins l’època de la Il·lustració quan aquest tipus de coneixement es comença a sistematitzar, encara que primer veuen en els indígenes signes d’un estadi inferior de la humanitat: són els antropòlegs evolucionistes. En l’actualitat l’antropologia no sols s’interessa pels indígenes sinó que pot estudiar la pròpia cultura: un grup de música, un grup de dones del centre cívic o els tallers d’acolliment lingüístic d’un barri. Clara Romaní
Educadora Social i antropòloga
Meandros Que el prefijo tenga prefijo, es para fijarse… No suelo fijarme en cosas fijas pero sí en las ideas siempre que no lo sean. Despedir: sería como dejar de hacerlo. Desmentir: una manera de decir la verdad Después de una mentira? Después: pues no lo sé, pues no lo hay. Desnudo: vestidos estamos hecho un nudo? Desposar: es esta una postura natural? Ahora que me fijo, me entre-tengo, Ahora me detendré Para vuestro descanso y por descuento. Maïthé Chansard,
17 de febrero del 2013
8
La Memòria Oral del Districte a l’Arxiu de la Ciutat
Un pàrquing per als veïns del Peu del Funicular
El dijous 14 de febrer al Teatre de Sarrià, es va fer l’acte de lliurament dels materials de la Memòria Oral del Districte a l’Arxiu Històric de la Ciutat. A l’acte, on estaven convidats tots els entrevistats i col·laboradors en el projecte, el Districte va agrair a tots la seva feina. Durant un any, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha estat treballant la història dels seus barris a través de la Memòria Oral. El treball enregistrat conté el testimoni de 37 veïns i veïnes de Vallvidrera, les Planes, Mas Guimbau, el Rectoret, el Tibidabo, Poble Nou de Vallvidrera, la Bonanova, Avinguda del Tibidabo, Sant Gervasi de Cassoles, el Putxet, el Bosc Bertran, el Farró, Lincoln, Lladó, plaça de Cardona, Camp del Galvany, el Puig, Monterols, Carrancà, plaça de Llevant, Can Ràbia, les Cases Barates, Sarrià, el Desert i Can Caralleu. En els vídeos es descriu, a través dels records dels veïns i veïnes, l’evolució territorial, els usos i costums des de l’any 1900 fins a finals del segle XX. Els vídeos, que es van estrenar per la Festa Major de cada barri, actualment es poden veure online al link (http://w110.bcn.cat/portal/site/Sarria-SantGervasi/ menuitem.a03a646fa7d44b768da08da0a2ef8a0c/?vgne xtoid=3a4ae80d6289a310VgnVCM10000072fea8c0RCR D&vgnextfmt=default&lang=ca_ES).
Un exemple de petites solucions per a petits problemes
Les 22 places per als veïns
R.A.
COSES MEVES
L’esperança “Hi ha molt poques coses segures en aquesta vida: la bondat de la gent que voluntàriament decideix ser bona i l’honradesa de les persones. El que realment importa és preocupar-se pels altres”. Això és el que he llegit al diari Avui, en una entrevista que li feien a Francesc Fajula. Que difícil resulta llegir bones notícies en aquest temps. Ahir ens van passar la pel·lícula americana “Criadas y señoras”. Ja havia llegit la novel·la. El tema és de l’època de l’emancipació dels negres als Estats Units. L’hem comentada amb la psicòloga i cada una de nosaltres hi ha trobat un tema emocional o personal diferent. N’hem destacat els valors d’aquelles persones que han hagut de fer un esforç per lluitar per les seves conviccions. No perdem l’esperança, tot s’arreglarà. M.Lourdes Llauró
PS. El dissabte dia 17 de febrer varen venir a cantar la Mariona i el seu amic i tenor Josep Maria Fontanals, acompanyats per una pianista d’origen asiàtic. Tots tres ho van fer molt bé, i hem quedat amb moltes ganes que tornin.
Potser ja ho havíeu vist, potser hi havíeu deixat el vostre cotxe algun dia, aquest nou pàrquing està situat al Peu del Funicular, gairebé a la cruïlla carrer Carroç, carretera de Sarrià a Vallvidrera, a quatre passos de l’estació. Ja feia anys que alguns veïns del Peu del Funicular deixaven el cotxe en aquest lloc, mig pas, mig solar, davant del Local Parroquial i tot seguit agafaven els Ferrocarrils. Al fil dels anys el terreny s’ha fet petit... i, a les 7 del matí diuen que ja era complert. Ja fa anys també que l’Associació de Veïns del Peu del Funicular reclamava que l’Ajuntament hi fes un pàrquing com cal (s’ha de reconèixer que era un niu de brutícies) i que fos d’ús exclusiu. A finals del 2012 l’Ajuntament va arreglar l’espai en qüestió: ben enquitranat, 22 places ben marcades, voreres com cal i ... Barrera! I, ho va regalar a l’Associació. Ara, s’estan repartint claus del pàrquing pel preu de 22 euros, més manteniment anual si no ets de l’Associació. La condició sine qua non per tenir-ne la clau és estar domiciliat al barri. Atenció una clau i una sola placa d’identificació per a cada habitatge. L’Associació de Veïns del Peu del Funicular en té la responsabilitat, és a dir que en controla l’accés i en fa el manteniment. Tant de bo sigui aquest pàrquing un exemple de civisme! J. Jacquet
“L’Abans” Recentment s’ha iniciat la publicació del volum ‘L’Abans. Barcelona, Vila de Sarrià’, col·leccionable en fascicles setmanals, que els interessats podeu trobar en llibreries, papereries i quioscos, de moment a Sarrià. Els autors de l’obra són l’historiador Jesús Mestre Campi i l’arxivera Amèlia Poves Ruiz-Navarro, i està editada per l’Editorial Efadós amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. L’obra configura un interessant recull gràfic que va de l’any 1874 al 1975, tot fent un recorregut per diferents indrets com són Sarrià, Pedralbes, les Tres Torres, la Bonanova, Vallvidrera, les Planes, el Tibidabo, Sant Pere Màrtir i Santa Creu d’Olorda. També hi trobarem un capítol que mostra l’evolució seguida en aquest període en l’àmbit dels transports, des dels que se servien de la força animal, com ara les antigues tartanes, fins als automòbils i motocicletes d’ús privat, passant pel transport públic, de gran rellevància en la manera com s’ha anat articulant la mobilitat d’aquest territori en el decurs del temps: trens, funiculars, tramvies i autobusos. Un altre capítol interessant ens mostrarà els canvis viscuts en el món del treball, diferents oficis relacionats amb la construcció d’edificis, o bé oficis tradicionals com la cosidora, la llevadora, l’ espardenyer, el boter, ... la indústria, els mercats, els comerços. Ens trobem, doncs, davant d’una obra que ens brinda l’oportunitat de conèixer una part de la història dels indrets que ens envolten, i que, de ben segur, anirem descobrint gràcies a la força innegable d’unes fotografies que ens conviden a imaginar com eren aquests paratges i la vida vilatana per aquells que els van trepitjar abans que nosaltres, acompanyats d’uns textos dels autors que ens ajuden a comprendre millor el lloc i el moment. Maria Antònia Juan Nebot
Un foto del camí vell de Vallvidrera, cap al 1902, del fons de Vicenç Fonolleda Monés, publicada a L’Abans, fascicle 7.
9
Persones | PERSONATGES
Els castells
creen un vincle extraordinari En Toni Serra fa disset anys que viu a Vallvidrera, treballa en tecnologies de la informació, és el cap de colla dels Castellers de Sant Cugat...i un apassionat del món casteller que apassiona qui l’escolta Com vas arribar a ser cap de la colla dels castellers de Sant Cugat? Casualment. Uns amics que s’havien apuntat a la colla ens van dir que els hi semblava molt xulo. Els meus fills em van proposar anar a veure què era. Ells van començar a pujar i jo a fer de pinya. Des de llavors han passat vuit anys. Jo no tenia cap relació amb Sant Cugat, però el món casteller és una activitat excepcional ja que vincula molta gent. Si passejo per Sant Cugat tinc la sensació de passejarme pel meu poble de tota la vida. Quan es va fundar la colla? Es va fundar l’any 1996. Ara fa un parell d’anys, vam escollir un sobrenom, com la majoria de les colles castelleres: el de Gausacs, que fa referència a un rierol o vall de Collserola. Em sembla que som l’única colla que porta un sobrenom toponímic.
El cap de colla en plena acció
10
Com és una colla castellera? Quan vaig entrar a la colla, amb 40 anys, hi vaig descobrir una nova passió. I va ser a causa de l’àmbit de relació que crees amb la gent, per la relació amb nens de cinc anys, nois de vint-i-cinc, adults de quaranta, cinquanta, seixanta o més, units per aconseguir un objectiu comú desinteressat i efímer. Destacaria el caliu amb què es comparteixen les problemàtiques humanes. Superen les que jo he anat tenint amb els diversos grups amb qui m’he relacionat. He vist gestos de solidaritat impensables en altres situacions, a tota la colla aportant el seu granet de sorra econòmic per ajudar un
company amb problemes. Hi ha un vincle especial, potser a causa del contacte físic quan fas un castell. No m’imagino trobar-me algun company de castell al carrer i no fer-li una abraçada. Quanta gent hi participa? Per la colla han passat a la vora de 950 persones, però normalment hi ha uns 150-160 castellers en actiu. Qualsevol persona pot entrar a la colla? Tothom és benvingut. Segons les seves característiques físiques, la seva alçada, o la seva agilitat, li diem quines coses pot fer. Tothom té un lloc al castell. Hi ha, fins i tot, colles amb castellers amb algun tipus de minusvalidesa. És un món integrador: tenim japonesos, mexicans, andorrans ... gent d’arreu del món. Hi ha canalla de tres anys i castellers de vuitanta. I famílies senceres. Tothom és igual, incloent-hi el cap de colla. Tenim des d’un director general d’una empresa multinacional, a un senyor que és manobre, per exemple, i tots dos treballen en les mateixes condicions. Crec que hi ha molt poques activitats que siguin tan integradores. D’on traieu la canalla? Cada colla té una filosofia diferent. Nosaltres mai hem hagut d’anar a buscar-la. Tanmateix hem fet activitats escolars o tallers per motivar-la. Els nens venen a provar i si els agrada, se’ls forma, durant un any o dos. Han de tenir agilitat, però també constància en el treball i interès. Els cuidem molt, fins i tot fem colònies par a ells. Com s’organitza una colla castellera? Amb dues grans àrees de responsabilitat, la de l’àmbit social que s’encarrega de totes les activitats relacionades amb els castells, que són un factor de cohesió i convivència enorme. El cap visible és el president. I la de l’àrea tècnica, que vol aconseguir uns determinats objectius castellers. Té tres grans apartats: l’equip de canalla, l’equip de tronc, que és qui organitza les formacions; i l’equip de pinyes, que organitza la gent que està a la base del castell. El cap de colla coordina aquests tres àmbits A mi m’agradaria que la gent conegués la complexitat d’un castell. Un castell comença amb l’alineament de totes les persones, en cada una de les posicions, a la formació de la pinya. Es posen els
baixos, es quadra el castell (per tal de distribuir el pes de manera proporcional a cada rengla), es col·loquen els que fan de contraforts, i les crosses, que són els que es posen per ajudar els baixos sota les seves aixelles. Segueixen les agulles que són qui subjecten els segons pels genolls, la rengla de primeres que són els que subjecten el cul dels segons, la rengla de vents i laterals que reforcen els segons pels costats... i se segueix muntant els següents pisos, segons de quin castell es tracti. És com una obra d’arquitectura.
Hi ha qui pensa que els castells són perillosos... Hi ha un cert risc, però està molt controlat. Es cuiden les mesures de seguretat, tant als assajos com a les actuacions. De fet, s’ha comprovat (per metges que pertanyen al C.A.R. de Sant Cugat) que altres activitats físiques, com el futbol, són molt més perilloses, amb accidents i lesions molt més freqüents i de gravetat similar. No obstant, la percepció de risc és molt més elevada per algú que contempla una actuació castellera respecte a altres activitats de risc similar o superior.
I els grallers? Tenim un grup de grallers, els “Grabals”. Són excel·lents. Al concurs de Tarragona vam guanyar. Són determinants en els castells, la seva funció és molt important perquè avisen els castellers de l’estat en execució del castell. Ells no ho poden veure i els grallers els ho descriuen.
La roba que porten els castellers és part de la tradició... Sí, però és absolutament adequada. La faixa és un element de sustentació important, protegeix l’esquena i permet arribar a edats avançades fent castells sense patir problemes d’esquena. Es tria la llargada en funció de la posició i l’esforç que fas. El casc és indispensable. Els pantalons de cotó, a més de còmodes i frescos, permeten als castellers agafar-se bé. La camisa evita relliscades quan es posen els peus a sobre i ha de tenir coll per poder tenir-la tensa i evitar arrugues que donin problemes, o causar ferides. Nosaltres la portem de color verd Collserola. El mocador és optatiu.
Com són els assajos? Cada setmana en fem dos, amb una durada entre dues hores i mitja i tres. Es fan una quinzena de proves a cada assaig. Quin és el vostre nivell? Nosaltres aquest any en el concurs de Tarragona vam quedar tretzens. Vam aixecar el tres, el quatre i la torre, tots de vuit . Està molt bé. En el rànquing de final de temporada estaríem entre els catorzens i els quinzens, sobre la seixantena de colles de tot Catalunya. Pot semblar que els castells de vuit són poca cosa, però són realment complexos. Com us financeu? Amb la figura del soci protector que fa anualment una aportació voluntària, amb dos o tres patrocinadors, i les aportacions de l’ajuntament de Sant Cugat per a les activitats de la Festa Major i la cessió desinteressada de l’espai d’assaig. També fem activitats socials, calçotades, concerts, tallers.... I els bolos. També hem fet sessions de coaching o tallers per a diverses empreses. Parlem de les noies castelleres... Les noies tenen un paper primordial ja que aporten molts avantatges. Són, normalment, més lleugeres, més àgils i tenen una gran resistència i una mentalitat forta i obstinada. Des que hi ha noies als castells, s’ha evolucionat molt, s’han pogut fer més grans i alts. No hi ha cap colla que es plantegi fer castells sense elles.
Perspectives de futur... El nostre objectiu del darrer any era fer tres castells de vuit en una mateixa plaça. Ho vam provar a la festa major de Sant Cugat i no va poder ser. A Tarragona, per fi, vam fer el quatre de vuit, la torre de vuit amb folre i el tres de vuit que no vam descarregar. El repte aquest any és la consolidació dels castells que tenim... i descarregar el tres de vuit. Per quan una diada a Vallvidrera? Em faria molta il·lusió. El problema és com articular-ho. I hi ha una dificultat important: no sé fins a quin punt hi ha interès al barri. S’han fet dues activitats sobre els castells al Centre Cívic i a la darrera, amb motiu de la declaració dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, només hi vaig assistir jo, a part del conferenciant. Espero que aquesta entrevista, si més no, hagi servit per augmentar l’interès del barri pel món casteller. Gràcies, Toni. Santi Gris
11
LES nostres pàgines grogues
La nostra festa major
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona
Tel. 93 406 84 17
sbbr
Vallvidrera Informàtica Telèfon 93 406 82 67 Mòbil 606 86 34 56
[email protected]
Consultoria i assessorament informàtic. Instal•lació i reparació ordinadors, portàtils i xarxes. Pressupostos sense compromís. Recollida/entrega a domicili
Forn
de Vallvidrera Pa artesà des de 1909 De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20h Dissabte i diumenge: 7.30-14h
Menjar casolà per emportar
(Dissabtes, diumenges i festius)
Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57
“Som uns privilegiats”. Aquesta frase la dic sovint, i me la crec. Perquè visc a la muntanya, en un poble a 5 minuts d’una gran ciutat, on tinc bons amics i molts més per conèixer. Perquè el temps sembla que s’atura quan arribo a la plaça, respiro pau i aire net, puc veure la lluna i els estels, i sortir a passejar per la natura que ens envolta. Perquè els meus fills van tranquils pel carrer i pel bosc, i tenen amics al barri amb qui compartir les tardes de joc... Per tot el que significa per a mi viure a Vallvidrera.
nions de nous veïns, d’altres generacions amb diferents interessos, gent que busca solucions activament!
Hi vaig passar part de la meva infància, pujant cada dia de Barcelona per anar al Nabí, la nostra escola a la muntanya, amb el seu hortet, els animals,... Aviat farà 10 anys que visc a Vallvidrera. Ha canviat molt, però segueix sent un petit paradís.
Val a dir, que no m’hi vaig implicar fins que no vaig tenir uns quants amics enredats en el projecte. Ens fa por? doncs sí, perquè negar-ho. El compromís, la responsabilitat, les coses noves, la possibilitat que no surti bé, que no estigui tothom content, de no estar a l’alçada del que ens demanen, del què diran... tot això neguiteja... però, volem festa major? Jo sí! Doncs endavant!
I en aquests anys he anat coneixent i descobrint que a Vallvidrera també tenim la gran sort de conviure amb persones, veïns, implicats de fa molts anys amb aquest poble, preocupats per totes aquelles coses que la resta d’habitants de la muntanya o ignorem o ens omplim la boca amb queixes, preocupacions, inquietuds... però que, alhora, no movem ni un dit per intentar solucionar o dur a terme. Aquestes persones, són pocs, molt poquets, cada cop menys. Hi posen molta dosi de voluntat, de dedicació, d’energia, de temps personal, de paciència,... i formen part de l’Associació Mont d’Orsà de Veïns de Vallvidrera. No vaig fer-me membre de l’associació fins fa un any aproximadament, donat que creia que era una “cosa” molt tancada, poc participativa,... Ben al contrari, he trobat uns veïns amb moltes ganes d’escoltar, amb molt bona voluntat, amb interès per rebre col·laboració, informació i opi-
Durant la darrera Festa Major varen fer una crida demanant, als veïns que hi gaudíem, que participéssim en l’organització de la present Festa Major 2013, donat que necessiten deixar d’ocupar-se’n, pel volum de feina que ja representa portar la pròpia associació, i per donar-li un nou aire que aportin altres generacions.
Per què ningú hagi de portar massa pes o responsabilitat, perquè tothom pugui gaudir de la Festa Major, hem pensat en organitzar-la mitjançant petites comissions que s’encarregaran dels diferents actes. Encara som pocs i ens cal ajuda. Tothom hi és molt benvingut, ja sigui per organitzar o per col·locar unes quantes cadires, per buscar contactes o repartir xocolata, per arremangar-se i treballar o simplement per opinar. Penseu-hi. Per seguir gaudint de les coses que ens agraden hi hem de participar, ens hem de mullar, encara que només sigui una miqueta. M’agradaria animar a tothom que vulgui seguir fent poble, que participi activament a la seva Festa Major! J. B.
La paella, tot un clàssic
Venda de bicicletes, taller i parking Estaciò de FGC de Sarrià Tf: 93 280 48 49
DTE. 10% lectors de la revista
Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria, pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...
Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 Barcelona Tel.Fax: 93 406 76 99
[email protected]
Limpieza
de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...
Mont d’Orsà 11 | 08017 Barcelona T. 93 406 80 42 | M. 600 36 79 29
[email protected]
www.natarranz.com
Daniel Mil 699 848 123
Hem creat un nou compte de correu electrònic específic per a la festa major, on seran ben rebudes les vostres propostes de participació, suggeriments, comentaris, voluntariat, ...:
[email protected] Júlia i birgit
(Trabajador autónomo)
13
Collserola club
Ha tornat la neu Vam tenir molta informació preventiva sobre la nevada, van tirar sal i netejar espais tot i que a la nit van tancar alguns accessos a la muntanya, els transports públics van funcionar correctament.
Jornada de portes obertes a la Llar d’Infants Casa Sagrada Família La Llar d’Infants Casa Sagrada Família, ubicada a cinc minuts a peu de l’Estació del Baixador de Vallvidrera (FGC), obre les portes per tal que pugueu conèixer tant els serveis que ofereix, com les instal·lacions de què disposa. Així mateix, sereu atesos per les professionals que hi treballen directament amb els infants, les qui estaran encantades d’atendre les vostres consultes.
Us esperem el proper 6 d’abril de 10h a 13h! Per venir a visitar-la en un altre moment, us demanem que truqueu per concertar cita prèvia amb l’objectiu de poder-vos atendre el millor possible. Tel.: 932047803. Estem al c/ Sagrada Família s/n (08017) Barcelona
L’altra recepta del skinner
Jordi Coll
RECEPTA ORTODOXA RUSSA
L’església catòlica apostòlica ortodoxa és la segona comunitat cristiana més nombrosa amb al voltant de 225 milions de fidels. Es va separar de l’església catòlica apostòlica romana el 16 de juliol de 1054, en l’anomenat Cisma d’Orient amb Occident. Es va difondre per l’Europa oriental gràcies a la influència de l’Imperi Bizantí. Està constituïda per 15 esglésies autocèfales amb una autoritat jeràrquica per a cadascuna: el Patriarca. El “Primus inter pares”, títol de supremacia simbòlica, correspon al Patriarca de Constantinopla, però a la pràctica tots tenen la mateixa categoria. No s’admeten figures tridimensionals per veneració, sinó només imatges planes com pintures o mosaics, anomenats icones. La recepta que ens ocupa avui prové de Rússia i els seus fonaments gastronòmics s’assenten en el menjar camperol de les poblacions rurals, en forma de sopes i potatges. Un dels ingredients d’aquesta sopa anomenada schi sbornye, és el xucrut, que és un fermentat de col molt ric en vitamina C, ferro, calci i àcid làctic, estimulador de la flora intestinal. És la verdura més consumida a Rússia i a part de prevenir el càncer (segons investigadors russos), és un gran preventiu per a les ressaques de vodka i ajuda a recuperar-se millor (segons provadors russos). 14
Sopa schi sbornye amb xucrut Ingredients per a 8 persones: 200 gr. de cada carn: boví-xai-gallina 300 gr. de costella de porc fumada, desossada 2 fulles de llorer / 750 gr. de xucrut 4 cullerades de mantega / 1 ceba gran picada 1 arrel de julivert a daus / 1 pastanaga a daus 2 culleretes de concentrat de tomàquet 4 grans d’all premsats / sal i pebre ramell d’anet picat / 4 cullerades de nata agra. Coure tota la carn amb aigua i el llorer. A part daurar la xucrut amb dues cullerades de mantega i deixar-la a foc lent 1 hora (afegint-hi aigua si ho requereix). Sofregir la resta de les hortalisses amb la mantega restant i el tomàquet. S’ajunta la xucrut amb les hortalisses, s’hi afegeix l’all i es deixa coure tot junt 15 minuts. Traieu la carn del brou i talleu-la a trossos. Es cola el brou, s’hi afegeixen les hortalisses, la carn, la sal, el pebre i quan està molt calent, se serveix amb l’anet i la nata agra. Nota. Al carrer Roser del Poble-sec hi ha una botiga especialitzada en productes russos i d’Ucraïna on podem trobar la xucrut i la nata agra. 15
LES nostres pàgines grogues
AGENDA Març Divendres 1
Diumenge 3
Dimecres 6
Exposició Haiku (1) 18h
Espectacle familiar: La lluna la Pruna (1)
18h
Programació de l’Espai A / Teatre: La Flor del Verí (Per Impuls Teatre, de Molins de Rei) Entrada general 10 € , socis i TR3S C 8 € (3)
17:30h
Sac de rondalles: Contes a la vora del foc (a càrrec de Victòria Lepori) (2)
19:00h
Dia de la dona treballadora: Marguerita Yourcenar, l’escriptura i el seu pare (a càrrec d’Elisa Zamorano) (2)
16h
11a Mostra de Teatre de la Gent Gran. Organitzada pel districte Sarrià–Sant Gervasi. Entrada lliure (3)
18h
Taller de Haikus (1)
Divendres 8
20h
Concert: Dones compositores catalanes de la generació modernista (per Teresa Garrigosa, soprano, i Heidrun Bergander, piano) Entrada general 10 € , socis 8 € (3)
Dissabte 9
12h
Taller familiar: medi ambient (1)
12h
Ballada de sardanes (Cobla Baix Llobregat) Únicament amb obres de dones compositores. Organitzat per la Taula de Sardanes de Sarrià-Sant Gervasi. Plaça de Sarrià
18h
Concert del Quartet de Cambra Concertante. Programa a definir Entrada general 10 € , socis 8 € (3)
18h
Joves: taller de muntanya (1)
Dijous 7
Diumenge 10
Dimecres 13
Divendres 15
Dissabte 16
17:30h
Sac de rondalles: Entreciutats, entre Caracas i Barcelona (a càrrec de Rubén Martínez) (2)
17:15h
Taller adolescents: light pencils (1)
21h
Concert: Farinelli, il castrato (Banda sonora de la pel·lícula) Per Víctor Jiménez, contratenor, i The Ripieno Consort, Director: Àngel Villagrassa Entrada general 10 € , socis 8 € (3)
13h
Música al parc (1)
8,30h Diumenge 17 18h
Concertante: The Black Birds (Conjunt vocal de gospel, blues, jazz i swing) Entrada general 10 € , socis 8 € (3)
Dilluns 18
18h
La Vall de Vidre Tancament del núm. d’abril (1)
Dimarts 19
16:30h
Dimecres 20
Divendres 22
Servei ràpid a domicili Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81
Sac de rondalles: Contes a la vora del foc (a càrrec de Victòria Lepori) (2)
17:15h
Taller infantil natura (1)
20h
Concert: Orquestra Canticela (orquestra de cambra de música barroca) Església Santa Maria de Vallvidrera (Vallvidrera de la Serra). Entrada gratuïta.
Dissabte 23
22h
Teatre musical: Jesucristo Superstar (Versió castellana en play back) Companyia de teatre La Bambolina Negra (3)
Diumenge 24
18h
Teatre musical: Jesucristo Superstar (Versió castellana en play back) Companyia de teatre La Bambolina Negra (3)
Dissabte 6
Depilaciones Martes a jueves: de 9 a 13h y de 15.30 a 19h Viernes: de 9 a 19h / Sábado: de 9 a 13h
Joves: taller de muntanya (1)
17:30h
de 10 a 13h
Esther
Queralt 6-8 - 08017 Barcelona 650576734 /
[email protected]
18h
Gent gran: taller dones amb moviment (1)
Abril
Peluquería Vallvidrera Reparació de TV, vídeo, informàtica Instal·lació d’antenes
Descobrim la serra de Marina; el turó de Castellruf (Dolmens, poblat ibèric i castell a Santa Maria de Martorelles) Organitzada conjuntament amb el CE Els Blaus. Plaça de Sarrià
Diumende 7
Camí de Barcelona a Vallvidrera, 71 08017 Barcelona T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30 M. 609 344 758 / 639 711 991
[email protected]
Jornada de portes obertes a la Llar d’Infants Casa Sagrada Família Baixador de Vallvidrera
22h
Teatre musical: Jesucristo Superstar (Versió castellana en play back) Companyia de teatre La Bambolina Negra (3)
18h
Teatre musical: Jesucristo Superstar (Versió castellana en play back) Companyia de teatre La Bambolina Negra (3)
(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán (Tel.93 406 90 53) | (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Tel. 93 406 91 11) | (3) Teatre de Sarrià (C. Pare Miquel de Sarrià, 8 - 08034 Barcelona. Reserves al contestador: 93 203 97 72) |
17
Collserola club
vitralls
Carvalho contra Vázquez Montalbán
III Gala de Pastorets al Cívic
Pel desè aniversari de la Biblioteca l’any 2012, la directora Núria Flo va impulsar la creació d’un “projecte on les persones del barri tinguessin especial protagonisme. Començant per la direcció de l’obra, a càrrec de Txell Roda, triant un autor com ara Vázquez Montalbán que va ser veí del barri durant molts anys, i fent participar els actors i les actrius de l’actiu artístic de la muntanya per representar l’obra escollida (...). D’una conversa telefònica amb la Txell i d’una trobada amb el Daniel Vázquez Sallés, va sortir la idea de portar a escena Carvalho contra Vázquez Montalbán. La maquinària creativa de la Txell es va posar en marxa i va fer una adaptació excel·lent a mida de les possibilitats de la Biblioteca (...). El resultat va ser màgic, es va crear un espai i un ambient especial, on la mateixa Biblioteca era l’escenari (...) i els espectadors en podien gaudir a primera línia.” Afortunadament per als qui no vam poder veure l’obra en aquell aniversari, el passat mes de febrer se’n van fer dues representacions, amb un gran èxit de públic. Ara l’objectiu és portar l’obra a d’altres poblacions i treballar amb actors professionals acompanyats dels actius artístics de cada població. R.A.
Vázquez Montalbán front a Carvalho
Campus Olimpia Natura Vallvidrera estiu 2013 Benvolguts amics, em complau comunicar que aquest estiu, concretament l’última setmana de juny i tot el juliol, es tornarà a realitzar el Campus Natura a Vallvidrera. Per a aquesta edició comptarem amb un grup de monitors experimentats que dinamitzaran les activitats lúdiques i esportives que estem preparant. Per a la realització del campus comptem amb un espai immillorable: les sales del Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán, el Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera i un entorn natural perfecte per gaudir d’un estiu entretingut i divertit. Les inscripcions comencen a l’abril. Us esperem!!! Centre Cívic
18
El dia 9 de febrer de 2013, tingué lloc a la Sala Gran del Centre Cívic Vázquez Montalbán, la tradicional Gala de Pastorets. Tal i com ho mana el calendari, era preceptiu anar disfressat aquest any de personatges del film Cabaret. Ja sabeu, barret de copa, armilla, bigotis, cigars els homes i diadema, mitges calades, sabates de taló i moltes plomes les dones. Els disfressats posaren per al famós fotògraf de Pastorets Antonio Poveda a la catifa vermella. Molt “glamour” i moltes parelles reals i ocasionals; també grups familiars. La Gran Gala fou presentada per Alex Andrés i Laura Aubert, que interpretà com obertura del festival amb Zoe Srebnick el nou i popular tema del coreà PSY Gaugnam Style (rècord mundial de visites al You Tube), sense ball però amb molt bona veu i pronunciació tot i que ningú no en va entendre ni un mot. Tot seguit tingué lloc l’entrega dels premis Folch i Torres d’interpretació que, entregats per diverses parelles d’actors, foren lliurats al Cel, querubins, grup de segrestades, dimoniets, pecats, Orquestra i cor de Pastorets i LLuquet i Rovelló respectivament. Després es projectà el making-of, amb una sola “f”, de la producció de Pastorets 2012 editat per Lluís García i Marc Freixa. Aquest interessant document a més d’assaigs, inclou entrevistes amb els primers actors-mestres de Pastorets, avui professionals del món del Teatre i la TV: Llorenç González, de Gran Hotel, Laura Aubert, Lluna Pindado, i Núria Cuyàs, actrius de l’espectacle Sing Song Swing i Bernat Cots, explicant com va influir en les seves respectives carreres el seu pas per Pastorets, a mena de llançament. Ben segur que si poguessin, tornarien a fer de Satanàs, Llucifer o de Lluquet i Rovelló. Però la seva carrera professional ha de continuar i no pot ser; si més no, és cert que ens vénen a visitar cada any donant-nos un cop de mà en la coreografia. Sense oblidar al nostre director Adrià Aubert que fa possible cada any l’espectacle. Però ara hi ha vacances de Pastorets. Esperem retrobar-nos al setembre amb nous ànims, noves escenes i cançons. Fins aviat! Ignasi Coll
Un grupet de joves cabareteres
Carrer amb nom de reis Avui es tracta de reis i dels seus viatges. Resulta que Vallvidrera actualment té un carrer amb el nom de Reis Catòlics. Fa uns anys enrere aquest nom de carrer estava a les Planes de Vallvidrera, en el barri del Rectoret, on avui hi ha el carrer Belladona. El carrer Belladona comença al terme de Sant Cugat del Vallès en el carrer Verònica Baixa i acaba a l’avinguda del Rectoret, ja en terme de Barcelona. El nom de Belladona va ser aprovat el 10 d’abril de 1981. Abans un tram d’aquest carrer s’havia dit carrer del Comí, planta aromàtica que es fa servir per a la preparació d’aliments, i un altre tram s’havia dit carrer dels Reis Catòlics. Actualment es diu Belladona, una planta aromàtica coneguda popularment com tabac bord que té connotacions màgiques per les seves propietats medicinals. Les fulles són grosses i el fruit és una baia negra i lluent com un pèsol. L’actual carrer Reis Catòlics que, per a orientació del lector, és el carrer on hi ha el Centre Cívic, l’Escola Nabí i una mica més avall la deixalleria, és la continuació d’Alcalde Miralles i es diu així des de 1930. Ferran i Isabel van rebre el nom de “catòlics” del papa Alexandre VI per la seva lluita contra els musulmans el 1494. Tal vegada amb tants canvis de carrer dels Reis Catòlics, i tots en barris de muntanya de Barcelona, pot ser que algun historiador amb les seves investigacions descobrís que els Reis Catòlics eren aficionats a l’excursionisme de muntanya. Aquest carrer, anomenat avinguda del Canigó abans de 1914, després es va anomenar Abadessa Saportella, que va ser la segona abadessa del monestir de Pedralbes succeint a l’abadessa Olzet el 1337. L’abadessa Saportella, que va donar nom al carrer de Vallvidrera, era neboda de la fundadora del monestir, la reina Elisenda de Montcada. Per cert que Sarrià sempre ha considerat que el monestir de Pedralbes, avui en territori de les Corts, pertany al seu barri.
nim res en contra dels Reis Catòlics, però ... sempre hi ha un però. Després de tants canvis de localització del nom de Reis Catòlics, els senyors del nomenclàtor podrien haver buscat un altre raconet de muntanya i el carrer que porta el seu nom es podria anomenar amb més motiu camí del Pantà de Vallvidrera, que es com el coneixien els nostres avantpassats, o camí de Can Pujades, masia de propietat municipal els darrers anys de la seva vida, ja citada en documents el 1709, actualment desapareguda sota la piqueta municipal; aquests noms serien més lògics perquè recorden elements del patrimoni de Vallvidrera. O filant d’una manera generosa, el primer nom d’avinguda del Canigó, també es podria acceptar perquè el camí en discussió, fent una petita variant, ens pot portar a la Vila Joana, lloc on va morir mossèn Cinto Verdaguer, autor del poema èpic Canigó (1886). I el nom d’abadessa Saportella també seria un xic adient per la proximitat a Sarrià. Però Reis Catòlics no té cap relació amb Vallvidrera ni amb el conjunt de Collserola. Per què les persones responsables no busquen per al nom de Reis Catòlics un raconet a la muntanya de Montjuïc, que dóna la sensació que allà hi cap quasi tot? Cisco Tomàs
L’inici del carrer Reis Catòlics
Els llebrencs, que és com popularment es coneixen els de Vallvidrera, penso que no te19
la tira
la foto del mes
Els setrills de Can Trampa
El Setrill, Patrimoni Cultural de la Humanitat Llegeixo a la premsa (L’Ara del 9 de febrer) que “la Comissió Europea ha aprovat una norma que obliga els bars i restaurants a servir l’oli d’oliva envasat i etiquetat”. Tot seguit, la F.C.A.C. (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya) es felicita d’aquesta mesura en benefici, diuen, de l’usuari. Així, les etiquetes l’informaran degudament: Consumir abans del / C.A.E. / Verge, o no./ Acidesa màxima./ Procedència./ Producció pròpia./ Peròxids./ Ceres./ K270. / Etc. Consternació! Vol dir que desapareixeran les setrilleres greixoses i generoses de les barres i taules dels restaurants i que al seu lloc tindrem ampolletes d’un sol ús, amb etiquetatge de lletra petita il·legible (per sort)?
L’ús lliure de l’oli... Paguem l’aigua, paguem el pa, però l’oli no! Ruixem amb tota llibertat l’enciam, el tomàquet, les verdures. És un gest ancestral i superb, com podem renunciar-hi? Com podem confiar en una etiqueta, en un món en què escriuen “vedella” i hem de llegir “cavall”? 20
Gertrudis
Els setrills de Ca la Coloma
Paper Cyclus Offset 100% reciclat
Què es pretén amb aquesta mesura? Lluitar contra el frau dels bars i restaurants? No, no ens enganyaven, som coneixedors d’oli. Sabíem prou que en un menú de 8 euros no podien donar-nos oli d’oliva arbequina de les Garrigues, primera pressió en fred. Però, també hi havia sorpreses. –L’amo d’aquest bar era de les Borges Blanques, de Múrcia, de Jaén... un cosí seu era un petit productor i donava gust sucar-hi pa amb aquest oli. – Descartar els petits productors? Esclar que molts d’ells no podran assumir el cost dels nous envasos amb etiquetes. Omplir d’ampolletes buides els contenidors de tots colors? Ja podem imaginar la campanya publicitària. O, pensem malament: volen suprimir poc a poc l’ús lliure de l’oli i ens serviran, ja preparades, aquestes salses americanes, tipus French dressing, Italian dressing, English dressing...?
