Núm.214__juLIOL2013

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

La font de

l’Espinagosa, una excursió per a l’estiu, abans de les obres...

Hi faran obres, començaran a mitjan juliol (més informació pàg.7)

collserolaclub

personespersonatges

agenda

Militars a Collserola

Ole Thorson

Previsió de programa Festa major Mas Sauró i Vallvidrera 2013

pàg. 3

Analitza el tancament del carrer Vidal i Quadras pàg.8-9

pàg. 14

3

collserolaclub 214 JULIOL 2013

[email protected] Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs Col·laboradors habituals Maïthé Chansard, Jordi Coll, Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara Romaní Disseny i maquetació: Natàlia Arranz Tancament de l’edició: 25 de juny de 2013 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007

Amb el suport de:

informaciódebarri gentd’aquí

Fora militars de Collserola

Collserola

Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

El següent text és el manifest que vam llegir el grup de Joves Vallvidrera el passat 31 de Maig. Aquell dia , una cinquantena de veïns i veïnes de tot el parc de Collserola, vàrem fer una cassolada organitzada pel mateix grup de joves, per demanar que acabin les maniobres militars que es fan a dins del Parc Natural:

Comunicat de les famílies d’alumnes de l’Escola Pública Els Xiprers davant la presència de tropes militars als voltants de l’escola i Parc de Collserola

Manifest

records Aquestes darreres setmanes ens han deixat tres veïns, Pere Senserrich Junyent i els germans Antonio i Maria Dolors Faura i Argenté. El Pere ens va dir adéu al fil dels 101 anys, un llarg camí quasi tot per Vallvidrera. El Pere va néixer a Sant Just, a la masia de Can Fatjó, però de ben petit la seva família es va traslladar a Vallvidrera. El Pere era una persona molt coneguda, home de feina llarga i ben feta. Un bon paleta durant 53 anys i 41 anys de bomber de Barcelona. En complir els 100 anys l’Ajuntament de Barcelona i el Cos de Bombers li van retre un homenatge al Saló de Cent. L’Antonio se n’ha anat a l’edat de 85 anys; resident tota la vida al Peu del Funicular de Vallvidrera, membre d’una família molt coneguda a tot el barri. De professió paleta, algunes cases del barri recorden la seva professionalitat. A nivell personal recordo quan l’Antonio i el que escriu aquestes breus notes, anàvem a peu des de Vallvidrera al camp de l’Espanyol, que aleshores es deia Can Ràbia, a la dècada dels 40. Pocs dies després també ens va deixar la germana de l’Antonio, Maria Dolors, de 89 anys, que va viure tota la vida al Peu del Funicular i feia poc temps que s’havia traslladat a la Residència Betània. Des d’aquestes senzilles però sentides línies expressem el més sentit condol a les dues famílies.

naixement Les dues àvies, la Carmen i la Maria Elena, ens presenten el seu nét, Marc Campos Cuesta, fill de la Marina i el Juanan nascut el passat mes de maig. Benvingut a Vallvidrera.

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Si l’altre dia ens vam trobar tots en una diada jove per dinamit· zar la vida festiva del poble, avui, el grup de Joves Vallvidrera hem organitzat aquesta concentració per tal de manifestar el nos· tre rebuig a les maniobres militars que se succeeixen setmana rere setmana a dins del parc natural de Collserola Si bé les imatges difoses aquesta setmana, on hi surten militars de l’exèrcit espanyol utilitzant armament real a prop de zones escolars, són noves, aquestes pràctiques fa molt temps que duren. Després de molts intents fets per diferents organitzacions, col· lectius, veïns i veïnes per tal d’acabar amb les maniobres, sense una resposta clara de les autoritats, el grup de joves Vallvidrera hem volgut que ens trobem tots aquí perquè es vegi que aquesta feina té un suport popular al darrera, que són molts els veïns i les veïnes que rebutgem aquest fet i que n’estem farts que no se’ns escolti. Volem que l’exèrcit espanyol no faci cap mena de pràctica mili· tar a dins del parc natural de Collserola, així com la seva pròpia dissolució, ja que no creiem que els exèrcits puguin conviure en la societat que volem construir. Per això animem a tots aquells que han treballat per aconseguir que Collserola sigui un parc natural respectat i sense pràctiques militars que segueixin lluitant. Nosaltres serem al seu costat! Militars, ni a Collserola ni enlloc Visca Vallvidrera sense militars, Visca Collserola sense militars! JOVES VALLVIDRERA

zona desmilitaritzada

L’Escola pública Els Xiprers és un centre ubicat al bell mig dels boscos de l’obaga de Collserola. Els alumnes, pares i mares i professorat valorem aquesta especial situació geogràfica portant a terme activitats de coneixença de l’entorn i fomentant el respecte del bosc i d’uns valors de convivència i humanitat. Entre altres iniciatives, des de fa anys, som una escola verda i inclusiva. Des de fa un temps, veïnat i organitzacions socials de la Serra, vénen denunciant la realització de maniobres militars a Collserola. Però aquestes activitats continuen, i no només això: ara hem presenciat exercicis militars de grups fortament armats, fins i tot, als voltants de l’ escola en horari escolar. El passat 27 de maig, alguns veïns de Vallvidrera van presenciar una intensa activitat de nombroses patrulles que realitzaven exercicis simulant la persecució “d’enemics” al mig del bosc apuntant amb metralletes a carrers i camins de pas. Aquesta situació és molt alarmant i genera una gran preocupació entre les famílies de l’escola, donat que el pati està separat de l’exterior per una senzilla malla de filferro. En cas d’un accident fortuït, els infants estan en perill. No cal dir que els valors de convivència i respecte mutu que es treballen a l’escola es veuen deteriorats per l’exemple in situ de grups fortament armats promovent l’ús de la violència. Des de l’ AMPA del CEIP Els Xiprers demanem a les autoritats i administracions públiques (Patronat del Parc de Collserola, Districte de Sarrià, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya): •un posicionament públic sobre si aquestes maniobres militars de l’Ejército Terrestre a Collserola són d’interès públic, estan autoritzades, gaudeixen d’un nivell acceptable de seguretat per a la ciutadania i són compatibles amb els objectius de conservació del Parc de Collserola. •En cas que aquestes maniobres gaudeixin del recolzament de les administracions citades, engegar mecanismes d’avís a la població perquè el ciutadà actuï en conseqüència per garantir la seva pròpia seguretat. Des de l’escola, algunes famílies preferirem no portar els infants a classe durant els dies de maniobra.

Una centenària

Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

El passat mes de juny la Teresa Nadal, resident a la Llar Betània, va complir cent anys acompanyada d’amics, amigues i cuidadores. Felicitats.

Esperem doncs, una resposta urgent i del nivell que el ciutadà espera dels organismes públics en un moment en què ha vist la seguretat ciutadana en perill. AMPA Escola Pública Els Xiprers

Teresa Nadal fa cent anys

La cassolada a la plaça Vallvidrera

lesnostrespàginesgrogues

5

collserolaclub

Haikus i natura El passat 9 de juny es va celebrar al Centre d’informació del Parc de Collserola un taller de haikus a càrrec de l’artista i educador ambiental de Can Coll, Miquel Palau. Els haikus són poesies fetes seguint estructures tradicionals japoneses. Són poemes molt curts que volen expressar el màxim en el mínim espai. Busquen descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions o la vida quotidiana. La primera part del taller va consistir en un petit tomb pels voltants fent alguna foto considerada “especial” i captivadora per interpretar posteriorment amb les millors paraules allò que ens proposava. El curs va tenir un gran èxit de públic. Si voleu saber més sobre aquesta forma de poesia tradicional japonesa, fins setembre podeu visitar l’exposició de haikus i tanques d›en Miquel Palau en el Centre d›informació del Parc de Collserola. Entrada lliure.

9 de juny, la primera excursió

El Grup Muntanyenc de Collserola comença a caminar Era un matí primaveral de diumenge i la incògnita sobre la resposta a la primera convocatòria del recent format Grup Muntanyenc de Collserola planava sobre els boscos de Vallvidrera. Aviat vam veure que érem una colla! Més de mig centenar de vianants, de totes les edats (d’1 a 70!) enfilàrem la ruta de les cinc fonts, xino-xano. En realitat, només vam beure l’aigua de l’Espinagosa i Can Llevallol, però l’ èxit de participació ens esperona a organitzar-ne segurament mensualment. Ho parlem a la pròxima reunió i anirem també vertebrant les seccions d’escalada i alpinisme. Si vols unir-te al club o rebre properes convocatòries, escriu-nos a: [email protected]

El grup de la primera excursió del Grup Muntanyenc de Collserola

Final de curs

de les corals de Vallvidrera

De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h T. 93 406 9160 Entre setmana: menú Caps de setmana: “platillos” i racions

El diumenge 16 de juny a la tarda a l’Església de Vallvidrera tingué lloc una trobada de corals: la Coral infantil de Vallvidrera, la Coral Collserola i l’Orfeó Vilanoví. Després d’un seguit de cançons cantades per cada grup per separat i d’altres tots junts, amb diversitat de ritmes i estils, cantaires i familiars van acabar la festa també cantant al Centre Cívic. Un bon final de curs acompanyat d’un esplèndid piscolabis fet pels cantaires de Vallvidrera.

Haiku exposat al Centre d’informació

_telèfons que cal recordar

EMERGÈNCIES: 112 bombers: 080 POLICIA NACIONAL: 091

MOSSOS I GUÀRDIA URBANA: 088

CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53

GUÀRDIA URBANA SARRIÀ: 93 291 43 53

CAP LES PLANES: 93 280 56 32

OFICINA DE COLLSEROLA: 93 280 21 07 93 280 65 83

BIBLIOTECA COLLSEROLAJOSEP MIRACLE: 93 406 91 11

Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán: 93 406 90 53 Els assistents al piscolabis

6

7

collserolaclub

collserolaclub

Però, i per a què serveix l’antropologia? En l’article del mes de març comentàvem que l’Antropologia Social i Cultural estudia la variabilitat sòcio-cultural humana. Les tècniques més utilitzades per l’antropòleg són l’observació i l’entrevista. Però, on s’apliquen? La relativa recent implantació dels estudis d’antropologia a casa nostra fan que sigui una disciplina poc coneguda. Tot i que l’Antropologia com a disciplina s’inicia a finals del segle XIX, no s’incorporà a l’àmbit universitari espanyol fins a començaments dels 70 del segle XX, amb la introducció d’algunes assignatures d’Antropologia en altres estudis. A partir dels 80s es començà a consolidar l’especialitat d’Antropologia en algunes universitats, i als 90 es creà el títol de llicenciatura de Segon Cicle (només dos anys de formació). Actualment ha passat a ser un Grau (duració de tres anys). Els àmbits de treball de l’antropòleg al nostre país són diversos, si bé els podem classificar de més a menys coneguts1: en primer lloc, la valorització i gestió del patrimoni etnològic i cultural, la investigació o intervenció en l’àmbit intercultural, la mediació cultural i desenvolupament local, la cooperació internacional; en segon lloc ocupacions emergents com: consultories de recursos humans o organitzatives, estudis de mercat i consum, comunicació-documentació; i en tercer lloc ocupacions potencials: estudis ambientals, peritatges judicials i tècnics en igualtat. La necessitat d’una major professionalització de l’Antropologia féu que el juliol de 2010 es constituís l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia (ACPA), gràcies al treball des de l’Institut Català d’Antropologia (ICA). Pàgines web d’interès: ACPA: http://acpantropologia.blogspot.com.es/

FGC presenta a Vallvidrera

les novetats per a la temporada d’estiu 2013 El passat dia 20 de juny FGC va presentar en el marc de les terrasses de l’estació del Funicular de Vallvidrera (Superior), les noves activitats previstes per a aquest estiu a les seves estacions hivernals. Un nou carnet gratuït de temporada ATOTESTIU2013 aglutina totes les possibilitats de diversió, i permet a totes aquelles persones que facin 4 activitats a les destinacions obtenir una activitat de regal. Una de les novetats més importants d’aquest estiu són els Tracks Estiu 2013: 20 rutes amb diferents nivells de dificultat, per tal que tothom pugui gaudir de l’espai natural de les estacions, tant els experts com els que s’estan iniciant en aquest tipus d’esport. Aquestes rutes es poden fer a peu o en bicicleta i recorren els indrets més interessants de la Molina, Vall de Núria, Espot i Port Ainé, Vallter i Montserrat. Ferrocarrils també ofereix altres activitats per gaudir de llocs i paratges naturals emblemàtics del territori català, a través del Cremallera de Montserrat, el Tren dels Llacs entre Lleida i la Pobla de Segur, i el Tren del Ciment que uneix La Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment a Castellar de n’Hug.

Molts de vosaltres sabeu que aquest torrent o riera està situat entre la cua del Pantà i la plaça de les Basses d’en Barral. A mig camí es troba la font de l’Espinagosa, restaurada fa dos anys. Els dimarts 25 de juny, a l’Ajuntament del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, va tenir lloc una reunió per informar les associacions de veïns del projecte següent:

• La construcció d’un dipòsit de 650m3 d’emmagatzematge que ocuparà una superfície de 256m² a la cua del pantà. • La construcció d’un col·lector de 90 m de llarg i de 800mm de diàmetre que anirà al llarg de la riera i recollirà les aigües residuals dels col·lectors dels carrers Pelfort i Molí de Vallvidrera per portar-les al dipòsit. • Un total de 2.700m3 de terres remogudes. Està previst que aquestes obres tan necessàries comencin a mitjan juliol i que durin un mes i mig. Els representants de l’Ajuntament i del Consorci del Parc Natural de Collserola van assegurar que es respectaria l’entorn, ja que la zona de les obres està situada dins del Parc Natural.

I una bona notícia! S’aprofitaran les obres per desbloquejar el pas públic que anava a la font des de la plaça de les Basses d’en Barral, i es recuperarà el camí públic, d’uns 3 metres d’amplada, que respectarà una fila de pollancres magnífics. R. Argemí i J. Jacquet

Concert de la

Coral Collserola Vallvidrera

al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta

Les terrasses de l’estació, un marc incomparable

Recordant Mossèn

Cinto

Com cada any pels volts del 10 de juny, la Vil·la Joana recorda el poeta mossèn Cinto Verdaguer, mort en aquest indret l’any 1902. Enguany el diumenge dia 9 el grup de dansa de Folgueroles, la seva vila nadiua, acompanyat dels flabiolaires van ballar a l’era de la casa, i un rapsoda i quatre cantants van interpretar diversos poemes del poeta català, musicats per artistes diversos, acompanyats del piano. Un matí entranyable en un bell entorn de Collserola.

ICA: http://www.antropologia.cat/ Clara Romaní, Antropòloga Social i Cultural

1 Segons Valdés, María (2012) “Antropología e “interés público”. El desafío profesional de la antropología en España”. En Revista de Antropología Experimental nº 12. Texto 1: 7-21. Universidad de Jaén (España)

Un dipòsit de retenció al Torrent de l’Espinagosa.

L’esbart de Folgueroles ballant a l’era de la Vil·la Joana

Amb motiu de l’acte de reconeixement al director, senyor Sebastià Alvarez, del col·legi que fou d’orfes i, actualment, del Roser de Sant Julià de Vilatorta, proper de Vic, la Coral Collserola Vallvidrera hi va oferir el passat 2 de juny un recital de cançons. El col·legi d’orfes destinat als infants de les classes més necessitades, fundat el 1894 per Josep Mª Puig i Cuñer, baró de Sant Julià, fou un fet excepcional, únic a la Catalunya i a l’Espanya de finals del segle XIX. En un entorn rural es va construir un gran edifici per proporcionar als infants una sòlida instrucció bàsica i una preparació específicament agrícola, i per a això el senyor Puig i Cuñer deixà finques i edificis per a la manutenció dels alumnes residents i per proporcionar-los un bagatge cultural i professional que resultà molt superior a la mitjana de l’època; el centre obrí les portes del comerç i la indústria als nens que durant un segle han passat per la institució. L’edifici, projectat per l’arquitecte Manel Vega i March en un sòlid estil neogòtic de transició al modernisme, s’inaugurà el 1897 amb assistència dels poetes Francesc Matheu i Joan Maragall i el bisbe Dr. Morgades. La guerra civil espanyola i la primera època del franquisme alteraren dramàticament el rumb de la institució que, encara que més tard ressorgí, va estar a punt de desaparèixer malgrat haver estat el primer observatori meteorològic de la comarca, una impremta, un museu de zoologia i la seu d’una escolania. Un reportatge sobre el col·legi queda plasmat al documental “La doble vida del faquir” dirigit per Esteve Riembau i Elisabet Cabeza, filla d’un dels orfes exalumne del col·legi. Els continuadors en el patronatge, Josep Mª Bofill Pitchot i Concepció Benessat i Puig Cuñer, i els

La Coral Collserola de Vallvidrera

seus successors varen restar fidels a la vocació fundacional fins als nostres dies en què el col·legi d’orfes s’ha constituït en un centre comarcal obert i mixt, d’ensenyament, el Col· legi del Roser. 116 anys després de la fundació, un del successors dels patrons, membre de la Coral Collserola Vallvidrera, ha volgut sumar-se a l’homenatge, amb les cançons de la Coral Collserola. Xavier Bagué i Bofill

8

9

personespersonatges

Ole Thorson,

enginyer de Camins, especialitzat en mobilitat i en seguretat viària i promotor de Barcelona Camina, entre moltes altres entitats a favor de la mobilitat i de respecte dels drets dels vianants, ens va acompanyar a fer un tomb per donar-nos la seva visió sobre els problemes generats pel tancament del carrer Vidal i Quadras. Va ser un passeig caminant per l’Avinguda de Vall­vidrera entre la plaça Borràs i el Peu del Funicular, un matí feiner qualsevol entre les vuit i quarts de deu del mes de maig. Vàrem fer un repàs a les mesures preses pel districte per millorar la mobilitat després del tancament del carrer Vidal i Quadras. Nosaltres parlàvem bàsicament dels vehicles, de com millorar la fluïdesa de l’Avinguda de Vallvidrera, de la cadència dels diversos semàfors de l’avinguda, les rondes i la plaça Borràs ...Vàrem explicar-li que l’Ajuntament havia tancat el carrer Vidal i Quadras sense prendre cap mesura de mobilitat vehicular. Ha actuat per fets consumats, i tot i que associacions, veïns i ciutadans han volgut fer-li veure que les decisions no es prenen d’aquesta manera, només hi està posant pedaços. Però l’Ole del que va voler parlar sobretot era dels vianants i de l’inexistent camí escolar. Perquè tots estem d’acord en què aquest carrer i la vorera de l’Avinguda de Vallvidrera han de ser un camí escolar i un carrer de vianants, no? Doncs l’Ole ens va assenyalar les moltes mancances en seguretat vial per a les persones en aquest suposat camí escolar i en els accessos a les set escoles que hi ha en aquest tram entre la plaça Borràs i el Peu del Funicular. El disseny de qualsevol carrer comença per la façana, també quan es vol revisar l’ús dels carrils de circulació. En un camí escolar cal detallar des del tren, el bus, els semàfors, les indicacions per als vianants, la vigilància, l’aparcament de vehicles i motocicletes a les voreres, les voreres amb contenidors, els pals elèctrics i enllumenat... Ens vàrem adonar que no s’ha pres cap d’aquestes mesures en aquest suposat camí escolar. La conclusió és que van tancar un carrer i prou. Per tot això tornem a demanar un estudi de mobilitat global del barri, amb uns camins escolars de veritat. La plaça Borràs, va canviar el barri? Les Rondes i l’expansió de la Barcelona compacta per les pendents del Tibidabo, en un moment de gran creixement del vehicle privat, han fet aconsellable un nou ús de part dels carrers i places de la zona alta de la ciutat. Els carrers de servei de la Ronda porten més trànsit a zones que, abans, eren molt tranquil·les. Probablement l’esforç de transformació s’ha aturat i la idea d’una mobilitat sostenible i segura no ha evolucionat amb plans i obres per curar les ferides que moltes vegades acompanyen una operació quirúrgica del viari bàsic. L’avinguda de Vallvidrera i diversos carrers dels barris connectats, no han rebut una reestructuració de final del segle XX o inici del XXI. Quin paper té el vianant a Barcelona? La mobilitat està seguint un procés d’adaptació a un concepte de mobilitat més humana. El vianant és considerat oficialment com l’element més important en la mobilitat: més del 50% dels viatges interns a Barcelona es fan a peu.

A la realitat, costa més. Molta gent segueix pensant primer en el conductor. L’acceptació del vianant com a protagonista principal a Barcelona demana accions com les vostres en l’àrea de l’Avinguda de Vallvidrera. Penseu que el nombre de víctimes de la mobilitat és prop de 10.000 l’any. D’aquestes, prop d’un 16 % són vianants. Es parla poc de les víctimes i una mica més dels vianants, i dels escolars ferits anant i tornant de l’escola. Falta un pla de la marxa a peu per la ciutat, amb canvis de disseny dels carrers necessaris i pensats des de les façanes. Les voreres han d’oferir espai suficient no ocupat per caminar –de 2 a 2.50 metres lliures– sense terrasses, ciclistes, anuncis, pals, arbres etc. Quins temes relacionats amb la mobilitat acostumem a oblidar? La seguretat viària i les emissions. Tenim una obligació molt especial –al meu entendre més important que activar la indústria de l’automòbil– que és preservar la vida i la salut dels ciutadans. Això vol dir estimular un comporta-

ment sà i poc sedentari, una vida activa. També significa implantar la visió zero sobre l’accidentalitat, és a dir, prou de morts i ferits amb seqüeles permanents. Seguretat per a vianants, ciclistes i passatgers del transport públic amb un control de les velocitats i amb garantia de les línies de visió entre conductors, usuaris de dues rodes i vianants. El control de velocitat també té efectes positius en les emissions, amb un resultat important en la qualitat de l’aire i alhora en la salut dels residents i les persones que es mouen en la via pública. Com veus la mobilitat a l’inici de l’Avinguda de Vallvidrera? El volum i moviment de persones i trànsit en aquest espai a unes hores molt concretes és digne d’un estudi específic per la seva complexitat i densitat. Tenim set escoles i una estació de tren, tot en un espai molt petit. En la cruïlla amb General Vives potser convindria un replantejament de la mobilitat amb canvis de prioritats. Donar més facilitats als vianants, que pot incloure obertura de camins alternatius a la Plaça Borràs i Santa Eulàlia. Un estudi detallat dels semàfors de l’Av. Vallvidrera – Ronda de Dalt podria minimitzar les cues en l’avinguda i facilitar l’accés dels vianants a les parades de bus a la Plaça Borràs. Com afecta la densitat d’escoles al barri? L’economia va ajudar a posar centres d’atracció (equipaments i centres de treball) en llocs on s’arriba amb més facilitat en transport privat que públic. La majoria dels alumnes no arriben a les escoles en vehicle privat, però hi ha cotxes suficients com per saturar l’oferta viària en combinació amb una certa indisciplina d’aparcament per part dels pares. Els diferents agents del món escolar estan d’acord que cal reforçar una mobilitat més sostenible. Per tant, és aconsellable treballar perquè la parada del transport públic s’ubiqui més a prop de la destinació del viatge, que la plaça d’estacionar i descarregar. Això implica més atenció als camins escolars, voreres i carrers de convivència, més parades bus, i àrees de descàrrega de passatgers de cotxe ubicats a certa distància dels accessos d’escoles. És suficient el transport col·lectiu? És veritat que gairebé tot el problema es concentra en poc més de dues hores al matí i una a la tarda, més algun diumenge a la tarda de tornada a la ciutat. Però crec que l’Ajuntament, les entitats de transport i altres grups de la família escolar, haurien de posar en marxa solucions imaginatives en aquest temps de pocs recursos: Combinacions de busos escolars de diferents escoles, bus llançadora per intentar comunicar tren, bus i bus escolar amb els centres, prioritat del bus prop de l’entrada de l’escola respecte al cotxe privat. Espais suficients per estar i esperar els alumnes i pares en voreres. Habilitar millor les voreres per als vianants i millorar les condicions dels carrers de convivència. L’accessibilitat per a vianants i passatgers del transport públic, de totes maneres, ha de funcionar més enllà de l’horari lectiu. Què proposes? Conscients dels pocs recursos que tenen ara les administracions, podem fer moltes coses. L’Ajuntament ha estat treballant aquests últims anys amb projectes d’idees amb equips multidisciplinars, les portes de Collserola, on també he col·laborat. Els equips han recollit les idees exposades per entitats, veïns i tota la ciutadania que ha volgut par-

ticipar-hi, i després han fet propostes. Amb les propostes i idees recollides sobre la mobilitat de la ciutat vers Collserola i viceversa, caldria fer-ne l’estudi i valoració amb l’administració. Seria una llàstima no tenir en compte tot aquest treball fet per molts professionals. A més l’Ajuntament té clar que el nombre de carrers locals (a 30 km/h i 20 km/h) seran una gran majoria dels vials de la ciutat, també a Vall­ vidrera. Això implica canviar les voreres i els paviments, com per exemple s’ha fet durant anys a Ciutat Vella, Sarrià i altres barris. És important que la ciutadania vegi i senti que es planifiquen i executen obres per a tots els mitjans de transport i per a tots els residents. I per a la mobilitat dels vianants? Si agafem un dels objectius del Pacte per la Mobilitat, que diu “Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris i usuàries dels diferents modes de transport”, una de les maneres d’aconseguir-lo és el camí escolar. És per això que tancar el pas als vehicles és només el primer pas, o un pas intermedi. El vianant té dret a sentir que el camí s’ha planificat per a ell i que no està obligat a baixar a la calçada, on els conductors tenen prioritat. Quins passos cal fer, doncs? Per exemple, l’entrada mateix del carrer que va cap a Vidal i Quadras està plena d’entrebancs, no hi ha cap indicació de “camí escolar” enlloc, continuen passant-hi les motos. Falten senyals de limitació de velocitat a l’inici del carrer. Hi ha un senyal de 30 a l’Av. Vallvidrera, però no a Vidal i Quadras. Els conductors necessiten recordatoris que les zones veïnals són locals i que és important respectar aquesta condició. És aconsellable disposar d’un pla d’obres (voreres amples o paviment únic) amb la senyalització adequada alhora que es defineix el camí on els joves poden veure que s’ha pensat en ells. I les voreres? Tot i que la vorera a l’Avinguda Vallvidrera –que es va fer nova fa uns anys– és ampla per trams, té obstacles justament en els punts més estrets. Es veuen motos aparcades permanentment en punts de la vorera, i cotxes a l’hora d’entrada escolar, que impedeixen o dificulten el pas dels vianants...

Solució per tornar cap a la ciutat

(Continua a la pàgina 11 >)

lesnostrespàginesgrogues

11

(< ve de la pàgina 9)

I així ens va anar ensenyant els petits, o grans, detalls que caldria haver endreçat abans de tancar el carrer. Detalls en què ell posa més èmfasi per a la seguretat de tots, vianants, conductors i ciutadans. Aquest és el tema més important. Gràcies Ole. Salva Ferran i Roser Argemí

Les motos continuen passant

Mancances en un camí escolar

Això és una entrada del camí escolar?

Entrebancs en els trams més estrets de la vorera

Perill de desencotxar

Cotxes a la vorera

Limpieza Reparació de TV, vídeo, informàtica Instal·lació d’antenes Servei ràpid a domicili Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81

Cotxes davant mateix de l’escola

de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...

Camí de Barcelona a Vallvidrera, 71 08017 Barcelona T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30 M. 609 344 758 / 639 711 991 [email protected]

Venda de bicicletes, taller i parking Estaciò de FGC de Sarrià Tf: 93 280 48 49

% ta . 10la revis E T D r s de

le c

to

Daniel Mil 699 848 123 (Trabajador autónomo)

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

Unes voreres amples reduïdes pels obstacles

Unes voreres petites obstaculitzades per les motos

Cotxe fins a la porta

lesnostrespàginesgrogues

13

agendajuliol De l’1 al 30 Exposició: Vallvidrera insòlita Instantànies provinents majoritàriament de l’arxiu fotogràfic d’en Vicenç Fonolleda. Hi col·laboren l’Associació de Veïns del Mont d’Orsà i La Vall de Vidre (1)

Dijous 4, de 19 a 20:30h Tasts al Cívic: Vins negres A càrrec de Vinos Dulces.com Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia. A partir de 18 anys. El material anirà a càrrec del participant. (1)

Dimarts 2, de 18 a 20h Itineraris: Les plantes medicinals i comestibles a collserola Ruta guiada, a càrrec de Joan Solé de Roada. Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia (1)

Dissabte 6, de 10 a 14h DIADA ESPORTIVA JOVE. 1er Raid de Collserola: cursa, inflable, rocòdrom, slackline. Al Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera amb els centres cívics l’Elèctric i Vallvidrera Vázquez Montalbán i el casal de barri Can Rectoret. Cal inscripció prèvia.

Dimecres 3, 19h Espai Multimèdia: Coneix Instagram Cal inscripció prèvia, activitat gratuïta (1) Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

Tel. 93 406 84 17

Forn

de Vallvidrera Pa artesà des de 1909 De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20h Dissabte i diumenge: 7.30-14h

Menjar casolà per emportar

Dimecres 3, 20h “Música als Parcs” a la Casa del Guarda del Pantà de Vallvidrera. Orquestra de Cambra del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, dirigida per Xavier Jofre (J.S. Bach i temes de pel·lícules) Dijous 4, 20:30h Teatre: OTEL·LO I MOLT SOROLL... (Cia. Q-arts teatre) Amb Anna Güell i Mercè Anglès. Direcció Ferran Madico i Anna Lizarán. (1)

(Dissabtes, diumenges i festius)

Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57

Educagos Collserola

Visites a domicili Passejades Educatives

619 76 36 26

Dissabte 6, 10h BCN dibuixa: Practica l’Sketching i surt al carrer a dibuixar! Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia: trucar al telèfon: 608 102 065, correu a [email protected], o bé al Centre Cívic (1) Dissabte 6, i diumenge 7 Pujada a la Pica d’Estats Organitzada conjuntament amb el Centre Excursionista els Blaus (3) Diumenge 7 Pujada al Matagalls Grup Muntanyenc Collserola

Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria, pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...

Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 Barcelona Tel.Fax: 93 406 76 99 [email protected]

Dijous 11, 20:30h Teatre: SING SONG SWING Cia. Els Pirates Teatre (1) Dijous 11, de 19 a 20:30h Tasts al cívic: Cerveses artesanes A càrrec d’Homo sibaris Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia. A partir de 18 anys. El material anirà a càrrec del participant. (1) Dilluns 15, 19h Reunió oberta de La Vall de Vidre Tancament núm. de setembre (1) Dissabte 20, 21:30h CAMINADA A LA LLUM DE LA LLUNA. A càrrec de Clàudia Yagüe, educadora mediambiental. (Cal portar llanterna) Activitat gratuïta, cal inscripció prèvia (1)

VALLVIDRERA

Casal d’estiu per a nens i nenes de 4 a 13 anys amb activitats esportives, lúdiques, amb tallers i sortides, tot realitzat a l’entorn d’un centre d’interès: UN VIATGE PEL MÓN. Vine i passat’ho d’allò més bé en plena natura! El casal es distribuirà en torns setmanals i es durà a terme entre el Centre Cívic Vázquez Montalbán i el camp de futbol de Vallvidrera. DATES DEL CASAL: Cinc setmanes entre juny i juliol 2013: Del 25 al 28 de juny, de l’1 al 5 de juliol, del 8 al 12 de juliol, del 15 al 19 de juliol i del 22 al 26 de juliol

FESTA MAJOR DE MAS SAURÓ i VALLVIDRERA 2013 DEL DIVENDRES 6 AL DIUMENGE 15

DIUMENGE 8

DISSABTE 14

VALLVIDRERA SOLIDÀRIA: Recollida d’aliments: llet, oli, sucre, arròs i llegums al Centre Cívic Vallvidrera

TARDA D’SLOT I WII

VII FIRA AGRÍCOLA DE COLLSEROLA

DIVENDRES 6 CINEMA A LA FRESCA a la casa del guarda del Pantà

Psicòloga Clínica. Col. nº 217

PSICOTERAPEUTA

DISSABTE 7 IV CURSA D’ORIENTACIÓ PER COLLSEROLA

… Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella…

MATINAL INFANTIL amb inflables, acuàtics, xocolatada i festa de l’espuma

T. 933 021 428

CAMPIONAT DE PETANCA

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

Dimecres 10, 20h “Música als Parcs” a la Casa del Guarda del Pantà de Vallvidrera. Concert de jazz a càrrec del grup DUET

CAMPUS OLIMPIA NATURA

(Previsió de programa)

MARGARITA TORRA

Thaïs de las Heras i Adrià Mejias Pl. Vallvidrera, 6 [email protected] Tels. 676 50 88 92 - 680 83 31 54

Dimecres 10, 19h Espai Multimèdia: Coneix Twitter Cal inscripció prèvia, activitat gratuïta (1)

Del 6 al 15 de setembre

Educació Canina de Base i Modificació de Conducta Treballant sempre en positiu

(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán Tel.93 406 90 53

T. 93 406 80 42 M. 600 36 79 29 [email protected] www.natarranz.com

SOPAR DE FESTA MAJOR I DISCOMOBIL FESTA JOVE amb ‘RANDOM’ i ‘MAD SKAUTS’

TEATRE amb l’obra ‘PEL DAVANT I PEL DARRERA’ DIMARTS 10 BERENAR DE LA GENT GRAN AMB MÚSICA DIJOUS 12 CONTES DE FESTA MAJOR I XOCOLATADA DIVENDRES 13

MATINAL DE FUTBOL, amb Veterans del Vallvidrera, Juvenils de Vallvidrera, Pares i Mares del Nabí i Joves de Vallvidrera MERCAT DE SEGONA MÀ I D’INTERCANVI JOCS PER A NENS I NENES I XOCOLATADA PER A TOTHOM ESPECTACLE ‘DIVINAS PIANO TOUR’ + MÚSICA I COPES

TARDA DE BOMBOLLES

DIUMENGE 15

SOPAR BUTIFARRADA DE FESTA MAJOR + RIFA POPULAR

XX PUJADA A LA TORRE DE COLLSEROLA

DISCOMOBIL

CONCURS DE PAELLES

Dies 6 i 7: Plaça del Mina Grott; dies 8 a 15: Centre Cívic Vallvidrera (si no s’especifica un altre lloc)

ACTUACIÓ MUSICAL DEL GRUP FOLKSEROLA

14

15

collserolaclub

bústiaoberta

Permacultura

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

No som els protagonistes El sistema de disseny conegut com Permacultura promou la importància de totes les espècies. “La crisi és una bona oportunitat”. La frase anterior és difosa freqüentment per un dels creadors de la Permacultura, l’australià David Holmgren, que, juntament amb el seu professor de la universitat Bill Molison, a mitjan anys 70 van proposar un sistema de disseny holístic d’ambients humans on no hi ha protagonisme entre les espècies (plantes, insectes, animals i etc.). El terme es refereix a allò que suggereix: una cultura permanent, que tracti de reduir l’impacte causat als ecosistemes amb els nostres residus, alhora que gestioni els recursos d’una manera que promogui la supervivència de l’espècie humana i estimuli la prosperitat del planeta. Encara que soni moderna, la Permacultura es basa en la combinació harmoniosa entre coneixements tra-

Fira solidària Molts veïns van col·laborar en el primer mercat solidari organitzat per l’AVVallvidrera-Plaça del Pi a mitjan juny

dicionals d’antics pobles del món amb ciències contemporànies com l’ecologia, l’arquitectura sostenible (bioarquitectura), l’agricultura orgànica, l’enginyeria ambiental, la fitoteràpia (farmàcia natural), l’antroposofia i les ciències socials. Bàsicament, els principis es basen en l’observació de la natura, i així els dissenyadors de permacultura tracten d’imitar els patrons naturals en els seus dissenys. No hi ha tècniques estàndard per practicar-la, ni tampoc és exclusivitat de cap sector professional, però hi ha uns principis de disseny i una ètica senzilla que és la base sobre la qual tot s’assenta. Aquesta ètica és: cuidar la terra, tenir cura de la gent i compartir els recursos. Actualment, aquesta tendència apareix en diversos punts del planeta com una eina creativa i econòmica davant el descens energètic mundial i la no disponibilitat de recursos. Com que la imaginació no té límits i els habitants de Collserola tenen un gran avantatge per gaudir d’aquest entorn abundant (encara que el disseny també es pot aplicar a la ciutat), hi ha moltes iniciatives sostenibles entre el veïnat. Horts orgànics, compostadors i banys secs, són algunes de les iniciatives que hi ha ja al parc. La primera proposta proporciona la sobirania alimentària, la segona i tercera transformen els seus residus en adob per a la terra i es reutilitza tot.

Internet ens ofereix una àmplia gamma de tècniques i informacions. No obstant això, si algú té interès en aprofundir en el tema per aplicar-lo en la seva rutina, hi ha tres llocs a la muntanya on trobar informacions sobre cursos i activitats relacionats a la Permacultura: • La Naranja Orgánica (Vallvidrera). Cooperativa que es dedica a la difusió d’aquest sistema a través de cursos de formació, tallers, assessoria de disseny permacultural (muntatge d’horts, ambientació de finques, pisos o restaurants) i participació en fires locals.

www.lanaranjaorganica.com / [email protected] • Valldaura Labs (Cerdanyola). Centre d’investigacions promogut per IAAC (Institute for Advanced Architecture of Catalonia) per a la creació d’hàbitat autosuficients.

Cosines germanes? Per casualitat, d’això ja fa prou temps, vaig veure el programa SOM i SEREM a TV3; cada dia sortia un poble de Catalunya, aquell dia el poble era Gelida i en vaig treure una conclusió. Vallvidrera i Gelida, cosines germanes. Les dues tenen funicular, inaugurant-se amb pocs anys de diferència un de l’altre: Vallvidrera, 1906, Gelida, 1924. Les torres modernistes edificades per benestants per anar-hi a estiuejar. En qüestió d’estiueig, actualment Gelida en té més que Vallvidrera. Aquí ens en queda un que altre, molts dels fills que abans els seus pares venien a estiuejar han optat per quedar-s’hi a viure tot l’any. Treballant a plena ciutat, crec que els agrada sortir del seu brogit i gaudir de la tranquil·litat. Aquesta tranquil·litat no és igual com la d’anys enrere, però per sort encara ens en queda un xic, i també s’hi pot viure amb menys contaminació que a Barcelona ciutat. Jo, com a filla de Vallvidrera, espero que hi visquin amb el màxim de pau, salut i tranquil·litat.

Centre social ocupat amb activitats relacionades amb ecologia, activisme i autogestió.

www.canmasdeu.net / [email protected]

La solució que un troba per plantar cara a la crisi és irrellevant. El que és important és començar a prendre les nostres pròpies responsabilitats per trobar solucions i començar a entendre que aquesta recessió financera que afligeix el món pot ajudar, i molt. Bruna Angrisani viu a Vallvidrera, és periodista, permacultora i membre fundadora de “La Naranja Orgánica”

(núm. 213, pàg. 13)

Amb la frase (La Vall de Vidre 212) “De totes maneres sembla que tot el que tingui a veure amb el nostre país Espanya.....» es refereix a perquè no deixar el nom actual de carrer dels Reis Catòlics, és a dir, no hi ha cap conflicte amb aquest nom. Tradueixo «entre línies» en l’últim escrit de juny 2013 que la plaça ha tingut diversos noms, però no crec que sigui una excusa per canviar-lo. De totes maneres, gràcies per la informació referent a Carlos de LLar. UN APASSIONAT DE COLLSEROLA

Rosa Ponsà

Font Rosita

www.valldaura.net / [email protected] • Can Masdeu (Canyelles).

Resposta a la carta de Cisco Tomàs

Muy bien!!! Poco a poco se van arreglando las cosas!!

Meandros Cómo anduve en esta ciudad* que desconocía? El primer paso lo hice aún en el aire, se considera paso? Los siguientes ya, uno pisa tierra pero según con quién anda, vuela! taxi! me adentro en las afueras ... quizás es aquí dónde se aparentan las grandes ciudades. Aparece el lago, su mar. A su lado, hay un tremendo barrio de rascas-cielos cuyos cristales multiplican su amplitud, paseando en medio, me sentí fortalecida, extraña sensación para un rasca-suelo como yo! Pensaba, quién puede vivir a esas alturas! A veces, unos monumentos, unas iglesias parecen brotar como vestigios de un pasado tan reciente ... Anduve como en un libro de Paul Auster smokando en una ciudad que esconde sus estancos, dónde se cruzan las calles con el tiempo que desgrana a la vista los segundos ... Allá, es la ciudad que pide paso al bosque y a los ríos, es al salir del bosque que se encuentra la ciudad y no al revés. Amé esta realidad como amé andar en medio de ese cementerio «placentero»** dónde la muerte es agradable a la vista ...

Hace unos meses criticaba el lamentable estado de la font Rosita (La vall núm. 212, pàg. 13); aunque todavía sigue hundiéndose, al menos se ha arreglado el entorno, se ha arreglado el camino de acceso, se ha anivelado y señalizado la fuente y alguna persona ha colocado un cuadro. Jorge Otazo

En fin, tastamos los lugares y nos queda por conocer la totalidad del contenido. * Toronto ** “Mount Pleasant” ... Se aconseja leer este meandro con Glenn Gould y Léonard Cohen. Maïthé Chansard, 23 de junio del 2003

La Font Rosita arreglada

lacolumna

lafotodelmes

Frivolitats

El col·legi Montserrat,

-T’has tallat el cabell! De cara a l’estiu aniràs més fresqueta. Quin canvi! Se’n diu a la garçonne? No està tan malament. Ostres! Qui t’ho ha fet? I la frase que arremet: No et preocupis, creix molt de pressa. Tot el cap de setmana, em vaig quedar tancada a casa, rumiant els comentaris dels amics i familiars. Estava en un moment crucial de la vida: tallar-lo o deixar-lo créixer. M’havien recomanat la perruqueria i la perruquera. M’agrada canviar de perruqueria, sempre m’espero un miracle. Era veritat, la perruqueria era bonica, actual amb estil i la perruquera, donant-me la benvinguda em va mirar de dalt a baix, una professional. Ja sóc presonera d’una mena de barnús d’un color ni trist ni cridaner. Em miro de lluny, que de miralls no en falten, m’escau prou bé. Un cop asseguda la Laura, la perruquera es diu Laura, m’esbulla una mica el cabell i em planteja el problema ritual: com ho vols? Crec que vaig mormolar: curt, ..., diferent... La sort ja estava tirada. Segueixen uns moments feliços on tot encara és possible. La Laura em renta el cabell, l’aigua és tèbia, just a punt. Mans suaus, amb un massatge lleuger, m’ensabonen. Acluco els ulls, per poc m’adormiria. Ara el joc de la pinta i de les tisores. Feina delicada, feta amb delicadesa. Però, el meu cap ja no em pertany. M’envaeix una sensació de benestar. L’esperit vagareja, es perd en una sèrie d’imatges sense contingut precís. Somnio? -Li deixo la nuca lliure. Un petit desnivell, al costat dret. Em sobresalto i dic sí, molt bé, d’acord. Ara em seca, el raspall té puntes de goma. -Cap aquí, ara a l’inrevés. És fàcil, et pentinaràs sense problemes. -Gràcies! Gràcies per aquests 45 minuts de felicitat.

un “colós” al Peu del Funicular

Noves construccions, nou impacte sobre el barri Noves orientacions pedagògiques: Espai d’innovació i lideratge educatiu

Ja som a l’estiu – per cert, bon estiu! – Em poso les sandàlies. Em miro les ungles dels peus. Tristes! Les he de pintar. Rosa? Blau com l’any passat? Mira, l’altre dia em van regalar un verd Nil . Ho provaré. Frivolitats. GERTRUDIS

Paper Cyclus Offset 100% reciclat Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Qui dirà la gran labor de les perruqueres? Ens regalen uns moments plens de pau, una mena de treva en la nostra agitació quotidiana i la promesa d’un futur diferent. Surto al carrer, encara atordida. Em veig en una vitrina. Conec aquest cos, sóc jo, amb un cap desconegut. No cal que us digui que em vaig acostumar al meu pentinat i que m’agrada.