Paper Cyclus Offset 100% reciclat

INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 136 | JUNY 2006 |

La prevenció ha d’estar per sobre de la sort

L’associació de veïns ha fet un recompte, i ha identificat cinc arbres situats a la carretera de Vallvidrera a Sarrià que necessiten com a mínim un manteniment,

no l’eliminació! (nota a la pàg. 3)

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA: Assemblea General Ordinària Pàg. 3 LA NOSTRA NATURA Les serps Pàg. 14

Informació de barri

Crèdits Consell de Redacció Roser Argemí Pere Calverol Lydia Diaz David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Ricard Piera Cisco Tomàs Edició

Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera [email protected] Disseny i maquetació Natàlia Arranz Tirada 500 exemplars Tancament de l’edició 22 de maig de 2006 Periodicitat El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Distribució Llibreria KKTUA CIVIC BAR

2

S’han eliminat els logos de les administracions que finançaven en part la publicació (a través de subvencions a l’Associació de Veïns de Vallvidrera) perquè: - pel que fa a la subvenció del Departament de Benestar i Família de la Generalitat, encara no s’han publicat les subvencions atorgades en la convocatòria d’enguany; - pel que fa a la subvenció procedent del Districte Sarrià-Sant Gervasi, els nous criteris establerts pel Districte sobre l’atorgament de subvencions a les entitats, criteris detallats en un document datat el 6 d’abril de 2006, especifiquen que no subvencionen cap revista de cap associació de veïns, decisió presa de forma absoluta i unilateral. Intentarem esbrinar el per què d’aquesta mesura.

Gent d’aquí

Record

Si voleu que surtin publicades les dades de naixements, casaments, defuncions, etc., deixeu-les a les bústies de La Vall de Vidre de la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected]

El passat mes de maig ens ha deixat l’Antònia Mas Berga que durant molts anys visqué a la Vil·la Joana. Aquest casal i el seu museu dedicat a Verdaguer trobaran a faltar la seva presència. Des d’aquí donem el condol a la família.

Telèfons que cal recordar Bombers Guàrdia Urbana Sarrià Mossos i Guàrdia Urbana Policia Nacional CAP Vallvidrera CAP Les Planes Biblioteca Josep Miracle Centre Cívic M. Vázquez Montalbán Cívic Bar

080 932914353 088 091 934068453 932805632 934069111 934069053 934069237

Funcionament del CAP Vallvidrera Telèfon de contacte: 93 406 84 53 Horari d’atenció de 8 a 14h > Per a la visita amb el Metge de Família (Dr. Garcia o Dr. Segura) cal concertar la visita amb antelació a través de www.capvallvidrera.com o trucant al telèfon de contacte. > Per a la visita de Pediatria (Dra. Mainou) l’horari serà de 11 a 13’30 h. Tant per a la visita espontània com per a les revisions cal concertar-la a través de la pàgina web o trucar amb antelació. > Per a la visita d’infermeria (Sres. Maria i Rosa ), control d’hipertensió, diabetis, obesitat i tècniques d’infermeria, cal concertar visita a través de la pàgina web o trucant al mateix telèfon. > Per a qualsevol altre tràmit connecteu amb www.capvallvidrera.com, o poseu-vos en contacte amb la Sra. Magda que us informarà degudament.

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts) Temperatura màxima absoluta (TMA) Temperatura màxima mitjana (TM) Temperatura mínima absoluta (Tma) Temperatura mínima mitjana (Tm) Precipitació total mes (l/m2) Precipitació acumulada des de l’1 de gener (PA)

Abril 2006

27,0ºC 21,5ºC 5,0ºC 10,7ºC 19 l/m2 277 l/m2

Cal més prevenció de l’arbrat de la carretera de Sarrià a Vallvidrera

Neteja de la plaça de les Basses Els intervals de neteja del verd a les places de Vallvidrera cal que siguin mes curts; és apreciable la diferència entre l’abans i el després.

A principis del mes de maig es va produir un accident de trànsit a la carretera de Sarrià a Vallvidrera. El causant va ser la caiguda d’un arbre, sense que cap element meteorològic (vent o pluja) hi tingués res a veure. El tronc va caure sobre dos vehicles i la sort va fer la resta, ja que no hi hagué cap ferit.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

L’ASSOCIACIÓ INFORMA

L’arbre que va caure va ser ràpidament fet a trossos

Assemblea General Ordinària de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera - Cim del Tibidabo Benvolguts socis i sòcies, Ens plau convocar-vos a la propera assemblea general ordinària que tindrà lloc el dimecres, dia 28 de juny de 2006 a les 19.30 h en primera convocatòria i a les 20 h en segona al Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán, carrer Reis Catòlics 16-34, telf. 934069053.

Assistència al plenari del 4 maig Es van fer les següents preguntes a la Regidora: Fer-li arribar les queixes dels veïns sobre l’estat del Mini Punt Verd els dilluns el matí Fer-li arribar les queixes dels veïns sobre la manca d’un manteniment periòdic de les diferent places del poble. El cas més important era el de les Basses d’en Barral. Fer-li arribar les queixes de l’associació sobre les subvencions del 2006 ja que eren inferiors a les del 2005.

L’ordre del dia és el següent 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea 2. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes 3. Memòria d’activitats de l’any 2005

4. Programa per al 2006 5. Aprovació del pressupost, si escau, per al 2006 6. Designació de càrrecs de la junta 7. Precs i preguntes

Tot esperant comptar amb la vostra assistència a l’assemblea, rebeu una cordial salutació. FRANCESC COMULADA

President en funcions

3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

L’Associació de Veïns de Vallvidrera, juntament amb el Club de Petanca i l’Oficina de Collserola, vàrem treballar en un projecte per solucionar tant el problema de situació de les set pistes de petanca reglamentàries com el problema de la manca de jocs infantils. Les pistes, com es veu en l’esquema, aniran totes situades sobre la plaça del Centre Cívic, una al costat de l’altra a nivell de terra sense que sobresurtin i marcades per una peça perimetral.

La zona de jocs estarà situada a continuació de les pistes i fins al final de la plaça; estarà dividida en dues parts, una de 0 a 3 anys i una altra de 3 anys en endavant. Cal definir encara els nous jocs que hi aniran, una remodelació tan important de la plaça demana una substitució total del mobiliari de jocs, un reciclatge dels actuals deixaria una de les prioritats del projecte en molt mal lloc. De ben segur que el Districte serà sensible a aquesta màxima. • LA JUNTA

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

Projecte d’arranjament de la plaça del Centre Cívic

< Zona jocs infantils

< Pistes de petanca

5

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB Excursió a la cova de la Font Major Aquest mes l’excursió de la Gent Gran ha tingut una porta oberta al passat. Entràrem dins les coves de l’Espluga de Francolí. La cova de la Font Major és una de les cavitats més llargues formades en conglomerats, on aparegué un jaciment arqueològic que fa palesa la presència de l’ésser humà a la cavitat durant el Neolític Antic (4.600 a.d.C.). Després de visitar l’edifici modernista de la cooperativa

Torna a obrir “La Pera”

La Maria Teresa ja té les claus

6

del Camp del poble de l’Albi, obra de l’arquitecte César Martinell, i de comprar oli, vi i olives, cosa que sempre engresca a molts, anàrem a la Pobla de Cérvoles a dinar. Un bon dinar i amb alegria de poder felicitar al nostre xofer l’Àngel que l’endemà complia els 51 anys –ens férem convidar a cava–. I després d’unes voltes pel poble, tornàrem a Barcelona. I com no, no va faltar l’himne del Barça.

L’excursió del juny serà el dia 10 i anirem a Roses. Al matí ens embarcarem -els que se sentin valents- en unes barques per fer una visita al cap de Creus. Dinarem al mateix Roses i a la tarda es farà una visita per la població. LOURDES

Els participants dins la cova de la Font Major

Converses amb memòria La biblioteca ha posat en marxa el projecte de recollida de testimonis dels veïns del barri. L’objectiu és fer la història oral del barri. Les persones interessades en col·laborar amb el seu testimoni seran benvingudes. Biblioteca del Centre Cívic. Tel: 93 406 91 11 (Demanar per la Mercè o la Núria)

(Biblioteca Josep Miracle, 12 de maig) Eren sis trobadors En Joan, la Mariona, en Ricard, la Maïthé, l’Aurora i en Pehuen. Ens van portar del segle XII, amb cançons de poetes que podien ser ducs o nens del carrer, que venien del “País que no fou”... de Limoges a Tortosa de Navarra a Niça..., fins al dia d’avui amb cançons que tots, més o menys podíem cantussejar.

COLLSEROLA CLUB

Els trobadors del país que no fou

M.A. JUAN I J.JACQUET

“Aquelles muntanyes que tan altes són M’impedeixen de veure els meus amors on són”

“Mais il est bien court le temps des cerises où l’on s’en va deux, cueillir en rêvant des pendants d’oreille”

“Le plat pays qui est le mien...”

“Abillat me trobaràs gentil Joana del carbó que he venut aquesta setmana amb un giponet de gas gentil Joana” 7

COLLSEROLA CLUB

Els Pastorets Un any més tornen a Vallvidrera Els Pastorets, i una vegada més volem que tots els qui estigueu interessats en participar ho pugueu fer. Si tens ganes d’actuar i ets major de 20 anys, truca al telèfon: 606280849 Judit Plana, o al 620034783 Jordi Fornos i ells et diran què has de fer, o bé envia un correu a l’adreça [email protected] El càsting tindrà lloc el dia 28 de juny al Centre Cívic, però recorda que primer has de contactar per saber les condicions.

ELS PASTORETS 2006 Si vols fer de dimoni... o d’àngel, truca’ns

CP Vallvidrera: Campionat individual de Catalunya de petanca Els dies 19 i 26 de març i 2 d’abril es va celebrar a Santa Perpètua de Mogoda el campionat individual de petanca de Catalunya. Com cada any, el Vallvidrera hi ha tingut la seva representació. Aquest any hi han anat els següents jugadors: Emeterio, Bachir, Óscar, Sergi i Jonathan. El campionat ha comptat amb la participació de 200 jugadors de tot Catalunya. El dia 19 de març es va celebrar la primera eliminatòria. Els nostres jugadors van tenir una actuació discreta a excepció del Sergi que va ser l’únic jugador que va guanyar totes les partides. L’eliminació dels jugadors Emeterio, Bachir, Òscar i Jonathan ens va deixar amb un representant per a l’eliminatòria següent. 8

El dia 26 el Sergi va jugar amb molt d’encert. Va guanyar els seus adversaris sense donar cap opció a la sorpresa. L’eliminatòria del dia 2 d’abril va ser molt disputada i difícil. La qualitat dels 32 jugadors que quedaven va fer que les partides fossin de la satisfacció dels espectadors. El Sergi va lluitar fins al final i va aconseguir classificar-se en la vint-i-vuitena posició de Catalunya. Enhorabona a tots els participants i seguidors! Us animem a participar-hi l’any vinent. FERNANDO TUSET

Sergi Bosch, el guanyador

Festa Major de Vallvidrera 2006 La Vall de Vidre convoca per quart any el concurs per escollir els cartells que anunciaran la festa major de Vallvidrera de 2006, amb la col·laboració de l’Escola Nabí.

COLLSEROLA CLUB

Concurs: Cartell anunciador de la

BASES Participants: 4 categories >De 6 a 11 anys >De 19 a 30 >De 12 a 18 anys >Majors de 30 anys Característiques: El tema ha d’estar relacionat amb Vallvidre-

ra i el funicular i ambientat en l’estil modernista Per a la categoria 1 (de 6 a 11 anys): Mides del dibuix: 20 x 25 cm, muntat sobre un paper o cartolina DINA4 A tot color. No ha de portar text Per a la resta de categories: Mides totals: 21 x 30 cm (DINA4), muntat sobre un suport rígid (cartrópluma, cartró, etc). A tot color. Tècnica lliure, ja sia pintura, llapis, tinta xina, o bé amb fotoshop o qualsevol sistema informàtic, etc A ser possible, també s’ha de presentar en suport informàtic Ha d’incloure el text: “Festa Major Vallvidrera 2006”

Presentació: Del 12 al 23 de juny de 2006, al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán, c. Reis Catòlics 16-34, tlf 934069053 Es farà una exposició amb els cartells presentats i un jurat, format per un representant del Centre Cívic, un de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, un de l’Escola Nabí i un de La Vall de Vidre, triarà els cartells guanyadors. Els guardonats cediran els cartells premiats per a la seva edició per fer difusió de la festa, i com a reconeixement rebran diversos premis i materials de disseny, segons la categoria. La resta de cartells podran ser recollits a partir del 4 de setembre al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. Es lliuraran els premis dins del marc de la Festa Major Cartells guanyadors 2004

Cartell guanyador 2003

Cartells guanyadors 2005 >

9

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de «La Vall de Vidre» (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Si envieu fotos digitals, feu-ho en format jpg o tiff. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. «La Vall de Vidre» es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters, i de publicar aquelles que consideri adients.

Resposta a la carta de

“Pas elevat a la Carretera de les Aigües” Robert Rodergas:

(La Vall de Vidre del mes de maig) Quan vostè parla d’un “encès article” suposo que es refereix a l’escrit de l’Associació de veïns de Vallvidrera, al número de febrer de la revista: “L’Ajuntament perd el pas i aviat els papers”. Aquest article, però, no n’anava sol, ja que des del mes de gener la passarel·la sobre la carretera de Vallvidrera preocupa els veïns i les Associacions de Vallvidrera i del Peu del Funicular. La Vall de Vidre (número 131, 132, 133 ) se’n ha fet ressò. Li voldria tanmateix, recordar: Que des de la Vil·la Paula (anant cap a Esplugues) fins a la Font del Mont, la ctra. de les Aigües és urbanitzada i no és cap camí “distret i amable” ja que s’hi permet el trànsit de motos, cotxes i camions de gran tonatge que en la seva majoria no respecten els límits de velocitat. Que des de la cruïlla del carrer del Bosc fins a la Font del Mont, ni tant sols és “camí de terra”. Que en cap moment els veïns i les associacions de veïns s’han mostrat contraris a projectes que facilitin el passeig, només s’oposen a un projecte grandiós i costós que malmetrà el paisatge senzill de la Vall de Moch.* Els veïns, coneixedors de la realitat de la carretera, voldrien que es consideressin solucions menys costoses i menys impactants, com ampliar i protegir la vorera ja existent, o, construir una passarel·la estreta i lleugera com la que s’ha construït després del Mirador dels Xiprers, anant cap a Esplugues, i posar un semàfor per travessar la carretera de Vallvidrera. Finalment li recordaré que l’Ajuntament té projectat l’arranjament de tota la ctra. de les Aigües i que un pas elevat per salvar el tram asfaltat davant de casa seva, potser, no seria mala solució... JACQUELINE JACQUET

* Aquest projecte, aprovat per l’Ajuntament (decret de l’Alcaldia del 21 de setembre del 2005), divulgat per un article a la revista de “Sarrià- Sant Gervasi” del mes de gener, es pot veure a l’Ajuntament de Barcelona – Sector d’Urbanisme - .

BÚSTIA OBERTA

BÚSTIA OBERTA Els contenidors d’escombraries amb pedal Em torno a dirigir a vosaltres per si teniu a bé publicar aquesta nota que escric per a demanar una cosa que crec que és de necessitat, i, que d’alguna manera, faig extensible la meva sol·licitud a totes aquelles persones que els passi el mateix que a mi, que és el següent: Vaig trucar al 010 per a demanar uns contenidors d’escombraries amb pedal, per tal que sigui més fàcil per a la gent gran el poder llençar-les i no haver de fer tanta força amb les mans, i que a vegades un no pot i ha de deixar-les fora del contenidor, encara que li sàpiga molt de greu perquè no és el que correspon. De la meva trucada al 010 fa gairebé un mes no he rebut cap resposta, ni tampoc he vist cap canvi en els contenidors, i és per això que demano que publiqueu aquesta nota per veure si així tenim una mica més de força i aconseguim allò que, pel que jo he vist, a l’Eixample ja tenen des de fa anys. Moltes gràcies per la vostra col·laboració si enteneu que lo que demano no és cap disbarat i que tinc una mica de raó. Visc a la Plaça de Vallvidrera i tinc 71 anys, i aquest és el motiu de la meva petició, ja que m’incloc en el grup de la gent gran. Molt agraït per la vostra atenció us saludo cordialment. ANTONI ROS

La Immaculada Vaig llegir amb interès, com sempre, l’últim Vitralls sobre la capella de la Immaculada. En Cisco Tomàs ens diu que s’hi poden veure “Petits cercles de pedra, més o menys ordenats amb algunes flors artificials, que es diu que són llocs on s’han dipositat cendres de difunts.” Si em llegeixen els devots, parents o amics de difunts que porten flors allà dalt, els suplico que portin flors naturals. Les flors de plàstic aviat perden el color i la gràcia, però perduren, i el vent les escampa... No volem, oi, que els voltants de la Immaculada semblin un abocador? VIOLETA PRAT

Pepita Anguera, veïna de la carretera de les Aigües, amb un ram de flors per portar a la Immaculada

11

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Articles Regals Recàrregues de tlf. Targetes ATM Fotocòpies

Ctra. Sarrià a Vallvidrera, 259 bis Telf. 934069716

HAROMAR,

SCP

Jardineria

Paisatgista i Forestal Camí de Barcelona a Vallvidrera, 71 08017 BARCELONA

T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30 M. 609 344 758 / 639 711 991

LaValldeVidre

Un any més donem les gràcies als comerciants i a les entitats que s’anuncien a LaValldeVidre

JUNY Xerrades informatives: Desplegament dels Mossos d’Esquadra a 2/4 de 7 del vespre

Problemàtiques al territori de Vallvidrera a 2/4 de 8 del vespre

A càrrec d’un responsable dels Mossos d’Esquadra Associació de veïns Reunió oberta de la Junta a 2/4 de 9 del vespre

Dimarts 6 Excursió de la gent gran a Roses

Dissabte 10 La Vall de Vidre Reunió oberta

Dilluns 12

a les 7 del vespre

Xerrada amb projeccions A l’entorn d’ un viatge pel Brasil: de les platges del nord est a la selva amazónica. A càrrec d’Adrià Leconte.

Dimarts 20 a les 7 del vespre Assemblea General Ordinària de l’Associació de Veïns de Vallvidrera

Dijous 28

a les 8 del vespre

Càsting d’actors per a Els Pastorets 2006

Dijous 28 Coral Collserola Assaig

Dilluns,

¡No os haré la pelota! Antes de que yo naciera, mi madre cosía pelotas de fútbol. Luego, su vientre se redondeó y pudimos rápidamente formar un equipo. Las pelas no permitían lujos, así que una pelota, “ese bien compartible”, nos unía. La puerta del “secador de tabaco” nos servía de meta... Vivíamos en una chabola con clase, crecíamos sin samba, nuestro ritmo era otro, pero al igual chutábamos sin descanso, nos pasábamos esa pelota descubriendo el valor de lo colectivo, cantábamos goles...

BÚSTIA OBERTA

AGENDA

Años después, descubrí que el fútbol era un pasaporte: jugué en todos los países que visitaba, del DF a Vallvidrera, pasando por las placetas del Raval o del Poble Sec, encontraba equipo con la única aduana de ser mujer y de tener que demostrar mi valor... ¡En ese campo las cosas me salen redondas! De lo redondo, quisiera hablar: parece que una pelota es capaz de mover y conmover el mundo, su forma es la del movimiento. ¡Imagínese una pelota cuadrada! Los ángulos se clavarían en el pie, en el pecho, en la cabeza, en el césped... y el azar jugaría también, tal como lo hace con los dados. Aunque, en ciertas latitudes, lo redondo se ovaló como para oponerse al creador, por naturaleza, la pelota es redonda tal como lo son las articulaciones que la reciben... Todo empezó con la rueda que acercó las distancias, que endulzó el movimiento, el fútbol entre otros deportes daría tributo a ese descubrimiento... ¿De tener forma, el placer sería redondo? Bien es cierto que el fútbol agudiza los sentimientos y que el gol provoca éxtasis... tal como cuando encontramos nuestra meta. ¡Necesitamos enemigos entre medio para hacer más grande el logro! Eso lo hubiera dicho Vázquez Montalbán. Ojalá el fútbol fuera siempre tierna guerra y que las lágrimas del ganador y del vencido se mezclasen en el mismo ojo. “Oui”, el fútbol es también literatura, arte, amor... Hace poco, andaba por la Rambla, sin coches, iba a juntarme a la Fuente con miles de gente. Al principio todo estaba vacío, cuando vi de pronto un hombre cuyo andar me recordaba alguien, me acerqué, lo saludé: era Hector Alterío saliendo del túnel, ensimismado, alejado del alboroto. Pensé que en ese mundo, cabía todo: la alegre soledad y la comunidad alegre. ¡Espero que este texto me salió redondo! MAÏTHÉ CHANSARD

a les 10 del vespre

Grup de dones Manualitats

Dimarts,

PD. Hace justo 17 años que llegué aquí y el Camp Nou albergaba una copa de Europa.

de 2/4 de 6 a 2/4 de 8 del

vespre 13

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA Les serps Les serps són els animals que menys simpaties desperten. No han tingut sort. Han anat evolucionant durant milers i milers d’anys fins aconseguir una sorprenent adaptació i resulta que justament l’estètica del seu cos no encaixa amb allò que nosaltres entenem per atractiu. A casa nostra tenim onze espècies de serps. Dues són verinoses. L’escurçó pirinenc (vipera latastei ) i l’escurçó ibèric (vipera aspis ). Les nou restants són inofensives per a nosaltres.

Una serp de mida grossa Malgrat no ésser verinosa, la serp blanca o d’escales (Elaphe scalaris) té mal caràcter. La seva agressivitat afegida a unes mides considerables (fa més d’un metre i mig ) la converteixen en un temible predador de la nostra fauna. Les guies d’erpetología informen d’animals de fins a 167 cm, però un exemplar capturat el 1976 al pantà de San Juan per el naturalista José Sáiz va mesurar 280 cm. Anant d’excursió al Montseny, en vaig trobar un exemplar jove, de poc més d’un metre. Era mort; atropellat. El vàrem disseccionar i s’havia menjat onze ratolins. Els més propers a l’estómac eren gairebé digerits però els tres o quatre últims encara eren sencers.

Bestieses i falsedats

14

Sobre els ofidis se n’han dit tantes de bestieses i falsedats que molta gent, “que s’ho ha cregut,” els té veritable fòbia. Des de la religió, que la fa aparèixer com a disfressa del dimoni, fins als contes infantils en què sempre és la dolenta. I tantes i tantes faules sense cap mena de rigor científic que l’han tornat odiosa, i han facilitat la persecució indiscriminada per part de l’home, que l’ha conduït irremeiablement a grans pèrdues entre les seves poblacions, ignorant el paper fonamental que juguen en el complex equilibri dels ecosistemes naturals i la

destrucció d’insectes i rosegadors tan perjudicials per als interessos econòmics dels humans.

Els òrgans de Jacobson Les grans colobres d’escales capturen, a vegades, aus adultes, joves conills o, fins i tot, llangardaixos ocelats. Durant la cacera treuen un cop i un altre, la llengua, negra i bífida, per captar el més subtil rastre de qualsevol presa. Aquesta llengua mòbil i protàctil, és un fi instrument del tacte que permet a l’animal captar allò que està proper i és un eficient òrgan auxiliar de l’olfacte que transporta les partícules químico-oloroses de l’aire als òrgans de Jacobson situats a la part anterior del paladar. Com quasi totes les serps, aquesta espècie és completament sorda als sons transmesos per l’aire, però no obstant pot percebre els sons aguts i les vibracions del terra. La colobra d’escales és ovípara i posa de cinc a vint-i-cinc ous allargats i de closca tova i apergaminada. Un cop feta la posta l’abandona i confia la incubació a la humitat i l’escalfor ambientals. Aquesta bestiola redueix al mínim el seu metabolisme i entra en un període d’hivernació en els mesos d’octubre i novembre i reinicia l’activitat al març o l’abril. A la primavera el seu primer objectiu és reposar les energies consumides. • L’AVI DE LA FONT DEL MONT

VITRALLS

VITRALLS El cim i l’ermita de Sant Pere màrtir A La Vall de Vidre número 14 (octubre 1994) ja es va escriure alguna cosa sobre el cim de Sant Pere Màrtir i la seva ermita. Penso que val la pena ampliar un xic la informació de tan privilegiat indret perquè segons es pot llegir a la placa (foto) que els amics del grup d’estudis d’Esplugues i del Centre Excursionista Espluga Viva han posat al cim, les vicissituds del cim encara no han acabat. El puig de Sant Pere Màrtir és el darrer baluard de la serra de Collserola que, amb els seus 430 metres d’altura, separa el pla barceloní del pla del Llobregat; s’aixeca en l’extrem nord del terme d’Esplugues del Llobregat. El seu nom primitiu fou el d’Ursa, per anar canviant a través del temps per Mont-Ursa, Monte-Orsa, Osera i Orsal, i Puig d’Ossa, i al segle XVII pel de Sant Pere Màrtir a causa de l’ermita aixecada en dedicació a aquest sant. Buscant la significació del mot Ursa, el filòleg, historiador i taquígraf Balari i Jubany (Barcelona 1984-1904), creu que és una variant de la paraula llatina orsaria, que significa “terra on es cultiva ordi”. El terreny on s’assentava l’antiga capella fou una donació de la família dels Santcliment. La finca constava de 82 mujades de terra (una mujada = tros que poden llaurar un parell de bous en un dia). Un dels extrems de la finca arriba al cim de la muntanya on fou alçada l’ermita a la segona meitat del segle XVII pels pares dominics. L’edificació era humil i senzilla, amb un campanaret i una petita campana, una sola nau amb unes finestretes petites per cada costat i un altar presidit per la imatge de sant Pere màrtir. Durant segles aquest sant va ser el patró dels agricultors, especialment de Catalunya i Aragó. El poble d’Esplugues el dia 29 d’abril, dia del sant, celebrava una processó que pujava a la capella. També aquest dia hi anaven els pares dominics de Santa Caterina per celebrar-hi la missa. La situació privilegiada del cim i l’ermita també li va portar mals tràngols. Durant les guerres de 1651, 1697, 1706, 1714 fou estada dels exèrcits que assetjaven Barcelona. Durant la de la Independència els francesos convertiren de nou la capella en caserna i fortí. La imatge del sant, que ja era la segona que hi havia hagut, els francesos la vengueren pel preu d’una càrrega de vi (121,6 litres) al propietari de la propera masia de Can Fatjó. Acabada la guerra la imatge fou lliurada als pares dominics de

Santa Caterina. Durant les guerres civils de 1834 i 1857 al cim hi havia instal·lat un telègraf òptic per comunicar-se entre Barcelona i Martorell. El 1923 l’Ajuntament d’Esplugues i alguns veïns van promoure la rehabilitació de l’ermita amb un projecte de l’arquitecte Nicolau Rubió. Ja més cap aquí, a la guerra civil de 1936 a 1939, van acabar de caure les restes existents i s’hi instal·là una estació de transmissions i unes bateries d’artilleria antiaeria, fins arribar a l’actualitat que la telefònica hi té unes instal·lacions dins un edifici que sembla un búnker, tot ell envoltat per una tanca. Al llarg de l’escrit hem parlat de diversos temes de la muntanya: situació, origen del nom, fets religiosos i militars, punt de ràdio i telefonia, però en falta un que no va arribar a néixer, el turístic. El 1918 l’arquitecte i enginyer Fèlix Cardellach i l’enginyer Tomàs Brull varen projectar-hi un funicular. Van tenir la idea d’instal·lar un funicular que pugés a Sant Pere Màrtir sortint de la Font del Lleó per un trajecte de 410 metres, i instal·lar en el cim, en el lloc de l’antiga ermita, una estació-restaurant i un lloc de lleure. És molt probable que la cosa hagués acabat amb un altre Tibidabo. Com veieu a Sant Pere Màrtir hi han passat moltes coses, però la placa col·locada ens avisa que encara no s’ha acabat. El grup d’estudis d’Esplugues i el centre excursionista Espluga Viva volen posar fil a l’agulla per dignificar l’indret. Tot sigui a fi de bé. • CISCO TOMÀS Placa col·locada al lloc on hi havia hagut l’ermita de Sant Pere Màrtir Foto: Jaume Rafart

LA TIRA

LA FOTO DEL MES

Les finestres A l’abril d’enguany, vaig entrar en una sala del Centre Cívic per a una reunió. Les sales de reunions o tallers donen cap a la vall, no hi ha gaire construccions i el bosc hi és present. “Quina sort teniu vosaltres!”, van dir els qui anaven amb mi. Però, a la sala hi havien treballat, un taller de manualitats, i feia pudor a vernís i a pintura. Els “forasters” van voler obrir les finestres. —Ho sento, vaig dir, el local és hermètic. Les màquines manen: fa massa calor a l’hivern i massa fred a l’estiu. Tots, tanmateix, havien imaginat el gest d’obrir de bat a bat les finestres, havien pressentit una bafarada d’aire fresc, l’aire del bosc a la primavera.

Baixant pel Camí de les Nespreres

De la font de Sant Ramon (netejada pels Amics de Collserola)

Pocs dies després, sortia al País una entrevista de Catalina Serra a Carme Pinós, arquitecta barcelonina, que acaba d’enllestir la Torre Cube (edifici d’oficines, a la ciutat de Guadalajara, a Mèxic). Bones crítiques, premis, etc. Entre altres coses l’arquitecta deia: —Perquè el clima de Guadalajara és molt bo i aconseguint una ventilació correcta, l’aire condicionat no és necessari. —Hi ha aire condicionat, però està pensat per obrir les finestres?, va preguntar la periodista —Exacte. Bé, deixem estar el cost de l’aire condicionat, la contaminació ambiental i els errors arquitectònics del Centre. Tornem a les finestres, o sigui a “les obertures fetes a la paret per donar pas a la llum i a l’aire.” Les finestres que ens deixen veure: trossets de cel, paisatges, un balcó, la finestra indiscreta d’un veí o d’una veïna... Les finestres que es poden obrir o tancar.

Fins a la font de Santa Bàrbara ...sense trobar aigua...

“Tanca la finestra que fa fred!” “Obre la finestra que m’estic morint!” “Ajusta la finestra, sembla que plourà!”

Obrim la finestra de bat a bat –a Vallvidrera, ho podem fer i a molts altres llocs– perquè entri l’aire.Tebi i sensual a la tardor, calent i ofegós a l’estiu, fred i subtil a l’hivern, perfumat i fresc a la primavera.Tots els atributs de l’aire retrobats gràcies a la finestra. GERTRUDIS

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Un munt de gestos quotidians als quals no prestem atenció, però que en són de bonics!