INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 171 | SETEMBRE 2009 |

Festa major de Vallvidrera del 8 al 13 de setembre de 2009

Pati de la rectoria de Santa Maria de Vallvidrera. Aplec de la sardana, 11 de juny de 1911.

REPORTATGE: 10è aniversari de Folkserola-La Cobleta de la Serra Pàgs. 8 i 9 VITRALLS: Santa Maria de Vallvidrera, part del nostre patrimoni Pàg. 15

Crèdits Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán

LaValldeVidre [email protected]

C/Reis Catòlics 16-34, 08017 Barcelona, Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban. com

Consell de Redacció

Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Caroline Mignot Cisco Tomàs Maquetació

Natàlia Arranz Tancament de l’edició

3 d’agost de 2009 Tirada

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts)

Juny 2009

Temperatura màxima absoluta (TMA) Temperatura màxima mitjana (TM) Temperatura mínima absoluta (Tma) Temperatura mínima mitjana (Tm) Precipitació total mes (l/m2) Precipitació acumulada total any 2009 (PA)

35,0ºC 28,4ºC 15,0ºC 18,6ºC 9,5 l/m2 315,5 l/m2

500 exemplars Distribució

Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat

El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

[email protected]

D.L. B-8389-2007

Gent d’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

Records El passat mes de juliol es morí Maria Villar, que fou enterrada a Albacete. Des de La Vall de Vidre donem el condol a la família Crespo que en poc temps de diferència ha patit la pèrdua dels seus estimats Josep Crespo, fill, i Maria Villar, esposa de Josep Crespo.

Trona i cadireta de cotxe Dues àvies, la Maria Elena i la Roser, busquen dues trones i dues cadiretes de cotxe, per poder atendre el seu nét i néta respectivament quan elles se’n fan càrrec. Si teniu algun d’aquests elements i el podeu deixar temporalment, sisplau poseu-vos-hi en contacte (669162745 i 609889775). Us estaran molt agraïdes i en tindran cura per retornar-vos-els en bon estat. 2

MEANDROS A las orillas de la carretera, salía la gente como setas, bajo las sombrillas en una comarca sin mar ni arena, ya se brindaba con Ricard – le p’tit jaune- y otras “Kronenbourg”, El pic-nic sabría a gloria. Mi abuelo iba de líder con el dos caballos celeste llevando la canalla: íbamos “tots mudats” e impacientes para recibir la caravana publicitaria. Caramelos, chicles, sombreros de papel y otros “gadgets” nos caerían encima como si fuera vuestro día de reyes. Luego llegaban unos escapados con unas bicis que relucían más que las nuestras: nada de piñón fijo como la del abuelo, nada de freno articulado como la de la abuela, los dos a juego con los colores de la verja de la casa: granate y verde claro. Ese día no era tan sólo amarillo como el trigo que acompañaba el camino, era un día irisado bajo una existencia antracita. 9 de julio de este año: ya no están ni Eddy, ni Poupou, ni Luís… y los chicos de ese pelotón. Me meto en el Parral·lel, el cielo es grisáceo, sin embargo, mi corazón late granada a la espera de la salida: swoom! Ya pasaron y me quedo con aplausos tardíos y la gana de correr en el talud para atrapar sus ruedas rutilantes. La infancia da vueltas cuando aún la podemos recordar. Decidí que el día siguiera amarillo: semáforos, vallas, cascos y chalecos de los albañiles, limones, mi chubasquero si acaso … parece ser que el amarillo previene o sea que viene antes, de aquí “le maillot jaune”! Y para redondear, fui a comer a un chino: “y ahola señola? El día era festivo: ondeaba una inmensa bandera “groga” En el Moll de Barcelona, el mar de fondo engullía el WTC* El día era festivo y como tal no podía ser laborable! *World Trade Center, hermoso lugar donde trabajo. MAÏTHÉ CHANSARD, 8 de agosto del 2009

Can Pujades: més transparència La gestora de l’associació de veïns va demanar poder consultar l’expedient d’enderrocament de Can Pujades ja que l’argument esgrimit pel districte per enderrocar la casa tan de pressa eren diversos informes de professionals, que estaven en les seves mans, i volíem conèixer-los. Aquesta ha estat la resposta:

Tot i que ja coneixíem la llei que permet als ajuntaments no fer l’expedient d’enderrocament del patrimoni municipal –que ens sembla totalment arbitrària– crèiem que en un intent de ser transparent, l’equip responsable del districte tramitaria un expedient i facilitaria la informació a qui hi estigués interessat. No ha estat així. Com a ciutadans ens sentim una vegada més maltractats.

Visita del regidor Xavier Trias El dia 15 de juliol el regidor de CiU Xavier Trias i el seu equip, van visitar Vallvidrera, i es van reunir amb primer, l’associació de comerciants, després amb les persones afectades per les obres de la Pedrera i finalment amb l’associació de veïns. En aquesta reunió, l’associació de veïns va fer un repàs dels temes pendents (el futur del mercat, el manteniment del patrimoni, ...), va demanar més informació sobre temes concrets, com la nova escola bressol, i va reivindicar alguns serveis necessaris per al barri, com un institut d’ensenyament mitjà, unes escales mecàniques per pujar a l’estació del funi, entre molts d’altres. Des de l’associació de veïns es va recordar que en un govern democràtic les autoritats polítiques són només les gestores dels béns col·lectius i per tant les decisions que prenguin, les han de prendre facilitant el màxim d’informació a la ciutadania i amb el màxim de transparència, qualitats que dissortadament no es donen darrerament al nostre districte. També va demanar més respecte envers les entitats que treballen per al barri, tot recordant que l’associació de veïns de Vallvidrera fa més de cinquanta anys que ho fa. Esperem que les reivindicacions dels ciutadans siguin tingudes en compte i contribueixin a millorar la gestió municipal i a fer-la més democràtica.

L’ASS0CIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

L’ASS0CIACIÓ INFORMA

3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

El futur del mercat D’ençà del tancament del mercat municipal de Vallvidrera, ara ja fa uns mesos, no tenim cap informació sobre el seu futur. Des de La Vall de Vidre us convidem a donar idees sobres quins usos podria tenir. Penseu quins serveis necessitem al barri, quins espais per a activitats, què hi voldríem posar que servís per millorar la qualitat de vida de Vallvidrera. Animeu-vos a fer propostes!!!

BÚSTIA OBERTA

BÚSTIA OBERTA Santa Maria de Vallvidrera Hem rebut aquesta informació, que ens ha animat a continuar treballant per a la preservació del nostre patrimoni arquitectònic.

5

BÚSTIA OBERTA

Bancs a les parades de bus

Carretera de Sarrià a Vallvidrera, 263-265 08017 – Barcelona - Tel: 93 406 76 65

“Botànica neix amb la vocació d’aportar poesia als teus espais exteriors sense oblidar la funcionalitat, omplint de màgia el teu jardí, terrassa o petit balcó” Per Sant Jordi vàrem inaugurar la botiga; no hi faltaven roses ni rosers, però també hi havia llibres de jardineria per a grans i per a petits, dibuixos i gravats de flors i altres elements de decoració. Amb això preteníem mostrar la voluntat de Botànica: ésser un aparador d’elements relacionats amb les flors i plantes sense oblidar la nostra “vocació d’aportar poesia als espais exteriors...” Avui, la botiga ha evolucionat, també segons els gustos i demandes dels que ens aneu visitant, amb plantes i flors de temporada a més d’objectes per fer un regal, productes fitosanitaris ecològics, eines i capricis per a l’amant dels jardins i terrasses i demés objectes exclusius. Ens trobareu totes les tardes dels dies feiners i els matins dels dissabtes, diumenges i festius. Ens agradarà també aconsellar-vos de com tractar i mantenir les vostres plantes així com de la decoració i creació d’espais exteriors.

Cada vegada hi ha més veïnes i veïns que usen els busos de barri, sobretot el 111. Però es troben amb el problema de les parades inhòspites. A La Vall de Vidre ens han arribat moltes demandes per reclamar a l’autoritat competent que posi bancs a les parades del 111. És a dir, demanen que les parades siguin més confortables ja que les utilitza molta gent gran que ha d’esperar molta estona i no poden fer-ho dretes. Tant la parada de la plaça de Vallvidrera, a la banda de mar on ja hi havia hagut un banc però que ha desaparegut, com a la parada de davant de la Residència Betània, on molts residents agafen el bus, caldria posar bancs per facilitar la mobilitat dels veïns i veïnes de més edat del barri. R.A.

Ben ordenat hi cabria tot

Escola Nabí Gràcies al professorat, gràcies a tota la mainada que acudeix a ella. Gràcies per deixar-me participar amb vosaltres, el vell record de quan Vallvidrera era un poble petit i acollidor. GRÀCIES. Amb vosaltres torno a reviure la meva infantesa. Mil gràcies. ROSA PONSÀ “ROSIN”

Benvolguts, No sé si us heu adonat del deplorable estat en què es troba la plaça de Pep Ventura, ocupada des de fa tres mesos per tot de material d’obra, màquines, muntanyes de runa, etc. Apart l’aspecte tercermundista, no queda a penes espai per passejar o jugar la canalla. També és inexplicable que aixequin totes les voreres, treguin espais per a l’aparcament (com que n’anem tan sobrats...!), i no siguin capaços de reparar la vorera de la 6

parada de l’autobús sentit Tibidabo, ni de posar un banc o uns seients per a les persones que esperen pacientment l’arribada de l’autobús cada 30 minuts. Us demano que ho denuncieu (...) en el proper número de la revista. Moltes gràcies, que acabeu de passar un bon estiu i bona Festa Major. DALMAU PEDRÓ I GUÀRDIA

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB La caminada nocturna En primer lloc des del Centre Cívic volem agrair l’extraordinària acollida d’aquesta caminada nocturna, que va fer que quedés gent fora de la llista dels trenta; la raó d’aquest límit de participants no és altra que la seguretat de tots plegats per una banda, i de l’altra l’objectiu que la marxa no s’alenteixi en excés. Els que vam quedar parats enmig de Collserola saben a què em refereixo. ¿Heu vist Lost? Doncs això… En segon lloc em disculpareu que no hi hagi fotos que acompanyin aquesta crònica: prometo apuntar-me al proper taller de Fotografia Nocturna. En tercer lloc deixeu-me dir com d’especial és caminar de nit per la muntanya: les sensacions s’aguditzen, les vistes sobre la ciutat sorprenen i les cames van soles: aquesta vegada fins i tot una nena de cinc anys (la Laia) va completar un recorregut un xic més breu del normal, al voltant de les tres hores. Per cert, que sigui l’última vegada que veig algú amb sandàlies!

La nit de les entitats El divendres 3 de juliol, va tenir lloc la nit de les entitats convocada pels Centre Cívic Vázquez Montalbán de Vallvidrera i l’Elèctric de les Planes. Va consistir en un sopar a la fresca amenitzat per un grup de músics del metro (Enric d’Armengol, Gustavo Rocha i Huno) que van saber connectar amb cançons populars i clàssiques. En Lluís Barthe del centre Cívic de Vallvidrera i en Carles López de l’Elèctric, després de donar la benvinguda a les entitats presents, van assegurar que la festa es repetiria l’any vinent a les Planes. UNA ENTITAT DE VALLVIDRERA

Coses meves Avui, que ja tinc un any més, i tot parlant amb la M ª dels Àngels, psicòloga del Betània, li deia que m’agradaria tenir unes converses sobre la mort. No sé si em fa por o angoixa, no tinc ben clar el que trobarem després, però de moment procuro no perdre la il·lusió per fer coses, per millorar les hores del dia. Em va dir que li faria gràcia reunir unes quantes persones i fer unes xerrades. Espero que s’animi a fer-ho i que l’experiència dels anys ens porti unes bones relacions entre nosaltres.

L’equipament el completaven unes llanternes que regalarem a tothom per ajudar a veure-hi quan calgui ja que la lluna plena per moments les feia innecessàries. Aprofito per convidar-vos a la Caminada Especial Festa Major 2009, el proper dissabte 5 de setembre a les 9.00 del matí. Serà la del CAMÍ DE LES CINC FONTS, concretament de les fonts de la Budellera, d’en Canet, de Can Ribes, de l’Arrabassada i de Can Borni. De les cinc, la de la Budellera està emplaçada enmig d’ un bell alzinar a mig camí de Vil·la Joana, seu del Museu Verdaguer. Vorejarem el Viaducte de Can Ribes fins aturar-nos als miradors de la Font Groga (primer) i del Coll de la Mola (després). La tornada és pel camí de Barcelona, travessant el funicular del Tibidabo i l’Escola Judicial fins a Vallvidrera. FERRAN CAYMEL UBIA

Coordinador de les caminades 4 estacions a Collserola +info a [email protected]

Mª LOURDES LLAURÓ

7

REPORTATGE

Folkserola La Cobleta de la Serra Memòria resumida Per la Festa Major d’enguany, aquest grup de música folk de Vallvidrera celebra el seu 10è aniversari. La iniciativa de formar un duet de música folk va ser obra d’Aurora Bosch i Feli Fajardo una nit de tornada a Vallvidrera amb el funicular. En donar-se la casualitat que a les seves respectives cases tenien uns vells acordions diatònics de fusta i botons, aleshores proposaren als seus marits, Joan de Haro i Vicenç Fonolleda, de formar la banda per tal de no portar la contrària. Això passava la primavera de 1999, però abans de l’estiu ja s’hi havien incorporat en Ricard Piera i l’Ignasi Coll. Els primers assajos foren a la cuina de Can Llevallol, i el primer concert va ser el diumenge de Festa Major de Vallvidrera de 1999, al vell local de la “Llauna”, actual Centre Cívic. El concert fou molt pintoresc: sense equip de so, les partitures escampades pel terra, no sabíem com acabar les cançons, cantàvem poc però desafinats, sort que ningú no ens escoltava. En resum, que “la cosa prometia”.

Al cap de poc temps s’hi incorporaren la Marta Sala, l’Armand Egea i en Miquel Torán, i aleshores el grup va prendre un aire més seriós, més elaborat i més encaminat. Al cap de tres anys, amb la incorporació de Santi Gris a la percussió i de Rafel Tudela, guitarra, el grup pren l’estructura definitiva, on els concerts es canalitzen i orienten per a la realització de danses i antics balls col·lectius i de parella, tant de Catalunya com de països de la Mediterrània. En disposar d’uns estalvis, “la Cobleta de la Serra” compra un equip de so adient per als concerts de “plaça” i ateneus, i tot plegat esdevé un estil musical ja ben definit. Des d’aquella Festa Major de 1999 fins a l’actualitat el grup ha participat en 165 actes: concerts, trobades i esdeveniments culturals, on s’han viscut tot tipus d’històries i anècdotes que en una altra ocasió explicarem. La Cobleta, per altra banda, ha organitzat diverses edicions de la Trobada de Música Tradicional de tardor a Vallvidrera, i també organitza la Mostra de Teatre, Música i Dan-

1999 Festa Major de Vallvidrera

8

Com a nou projecte, Folkserola i el Centre Cívic de Vallvidrera proposen uns tallers de danses tradicionals i antics balls de parella, el primer trimestre de 2010, per a tothom. Folkserola (La Cobleta de la Serra) habitualment està formada per: Vicenç Fonolleda (acordió diatònic, veu) Santi Gris (percussions, veu, cajón) Minerva Gurri (flautes, oboè) Joan de Haro (harmònica, veu) Miquel Torán (acordió diatònic) Rafel Tudela (guitarra, llaüt, viola de roda, guitarró, veu) Molts altres músics hi han participat en diferents èpoques: Marta Sala (acordió diatònic, veu) Ignasi Coll (guitarra, veu) Ricard Piera (percussions) Assumpta Cribillers (flautes, veu soprano) Javier Gonzàlez (flautes, gralla) Armand Egea (guitarra,veu)

També hem tingut altres col·laboracions: Joan Boada (La Carrau) (arranjaments i enregistrament) Albert Bordonat (contrabaix) David Pérez (guitarra) Aurora de Haro (flauta travessera) Ernest Agramunt (viola de roda) Joan Ferran ‘Joanet’ (botrram) Rat Gallart (logística) Esbart de Sarrià (Jacint Verdaguer) Veus de Cadaqués (Festival de Cadaqués) Mariona Rosselló (veu soprano) Miquel B. Jericó (càmera vídeo) Antoni Egea (càmera vídeo) Miquel Rosquilla (maquetació, fotografia) Núria Borràs (logística) Harmonicando (grup de folk)

REPORTATGE

ses del Pallars, de la qual enguany es fa la cinquena edició; també és molt valuosa la participació de les nostres parelles a l’hora d’organitzar els balls i danses.

I com a dansaires: Nina Tudela, Aurora Bosch, Feli Fajardo, Francesc Moliné, Maica Valls, Teresa Guri, Laura Perramón, Andrés Garcia, Viki Vilana, Santi Vinyola, Marta López, Maria José Cobo. Durant aquests deu anys Folkserola ha portat les seves músiques per diverses comarques catalanes; hem viscut tots aquests concerts amb emoció, però els més especials foren els quatre de la Plaça del Rei de Barcelona, i el concert a la Plaça Sant Domènec amb motiu de la Festa Major de Manresa, la plaça més folk de Catalunya, donat que aquesta plaça està considerada el centre geogràfic de Catalunya. VICENÇ FONOLLEDA

2004 Figuerola d’Orcau

2006 Trobada de Maçaners (Pedraforca)

9

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Després d’anys de reivindicacions, ha arribat el pas alçat al final del carrer Mont d’Orsà

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB Divendres 11 de setembre A partir de les 4 de la tarda Davant del Centre Cívic

Mercat de vell obert a tothom Mobles, llibres, papers, roba, objectes de tota mena.... Ja no em serveix, el tinc avorrit, no tinc lloc, A veure si en trobo, col·lecciono... Quina sort! Aquest quadre te’l canvio contra aquest cromo?

Mercat de vell un munt de coses que podeu vendre, comprar, bescanviar CAMINADA REIVINDICATIVA PER LES MASIES DE COLLSEROLA El recorregut ens durà a veure i recordar diversos elements del nostre patrimoni. La visita estarà guiada per en Cisco Tomàs, col·laborador de La Vall de Vidre ,a la secció de Vitralls, que ens farà gaudir amb les seves explicacions històriques, records i anècdotes. Ens trobarem al Centre Cívic el dia 11 de setembre a les 10 hores. El recorregut serà: Centre Cívic, Creu de terme de Can Llevallol, Can Llevallol, Can Cuiàs, Can Pascol, Can Castellví, Can Sauró, Can Pujades -on tindrem un record per aquesta masia- i Centre Cívic, on prendrem un refresc. La caminada tindrà una durada aproximada de tres hores, amb desnivell; és important portar calçat adequat. US HI ESPEREM!! 11

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Llebrencs, 4 08017 Barcelona

SETEMBRE

Tots els actes tenen lloc al Centre Cívic Vallvidrera - M. Vázquez Montalbán, llevat que s’especifiqui un altre lloc.

Caminada especial Festa Major 2009: El camí de les cinc fonts Les fonts de la Budellera, d’en Canet, de Can Ribes, de l’Arrabassada i de Can Borni. Després del Canet i la Budellera, vorejarem el viaducte de Can Ribes fins a aturar-nos als miradors de la Font Groga i del Coll de la Mola. La tornada és pel camí de Barcelona travessant el Funicular del Tibidabo i l’Escola Judicial fins a Vallvidrera.

Dissabte, 5

a les 9 h

Pastorets Reunió

Dissabte 5,

Dimarts 8 de setembre

Dissabte 12 de setembre

19’00 h EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS “Masies de Collserola” de Francesc Sobrino

10h XVI PUJADA A LA TORRE DE COLLSEROLA Inscripcions: Centre Cívic de Vallvidrera / 3 euros

Dimecres 9 de setembre 17’30 h CONTE INFANTIL “Descobrint la lectura” i XOCOLATADA 19’00 h RECITAL POETIC a càrrec de Maïthé Chansard

a les 11 h

Cinema infantil Pel·lícula Kirikú y la Bruja.

Dilluns 14,

FESTA MAJOR DE VALLVIDRERA 2009

a les 17.30 h

La Vall de Vidre Tancament núm. octubre

Dilluns, 14,

a les 19 h

COLLSEROLA CLUB

AGENDA

Dijous 10 de setembre 17’30h INFLABLES I ROCÒDROM

16h TÒMBOLA 18h XOCOLATADA INFANTIL AMB ANIMACIÓ 21h SOPAR DE FESTA MAJOR Reserva de taules i venda de tiquets al Cívic Bar 23h a 03h BALL DE FESTA MAJOR AMB L’ORQUESTRA BLU MARESME

11h a 03h DISCOMÒBIL ANYS 80

Diumenge 13 de setembre Activitat infantil: COLLSEROLA SENSE BARRERES Perquè els més petitons puguin conèixer la realitat de les persones amb algun tipus de discapacitat, de la mà de Cecilia Villanueva

Dilluns, 21 a les 17.30 h Exposició: “La fi de la innocència” i més coses... Per celebrar que el 21 de setembre és el Dia Internacional de la Pau, exposició sobre la Pau formada per il·lustracions i texts de poetes, escriptors, etc. amb dibuixos fets per infants víctimes de conflictes armats. A càrrec de l’àrea de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Barcelona

Del 15 al 28

Divendres 11 de setembre 9’00h TORNEIG DE PETANCA Inscripcions el mateix dia i hora del torneig 10h CAMINADA REIVINDICATIVA PER LES MASIES DE COLLSEROLA EN MEMÒRIA DE CAN PUJADES Inscripcions: Centre Cívic de Vallvidrera 16h MERCAT DE SEGONA MA 17’30h BERENAR PER A LA GENT GRAN AMB L’ACTUACIÓ MUSICAL DE JOHAN 21’30h CINEMA A LA FRESCA

13h CONCURS DE PAELLES Inscripcions al Centre Cívic de Vallvidrera / 3 euros 17h ACTUACIÓ MUSICAL DE FOLKSEROLA 18’30h LLIURAMENT DE PREMIS del Torneig de Petanca, de la XVI Pujada a la Torre de Collserola i del Concurs de paelles 18’45h ACTUACIÓ MUSICAL DE FOLKSEROLA i CORAL COLLSEROLA DE VALLVIDRERA

13

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA El papalló de la mort El papalló de la mort, o borinot de la calavera (Acherontia atropos) és l’esfinx més robust, ben plantat i popular de la nostra fauna. Aquests noms tan tètrics li són donats perquè té el tòrax revestit d’un ataquinat folre de pèl negre, al dors del qual destaca un dibuix de color groc que crida molt l’atenció per l’afinitat caricaturesca amb un crani humà amb els dos ossos creuats dessota, com els que dibuixen en els rètols d’advertència als pals conductors d’alta tensió i també a les etiquetes dels flascons amb productes metzinosos.

Atropos, cloto i laquesis, les tres parques Quan el naturalista Carl von Linneo (1707-1778) va posar ordre a la Naturalesa amb la seva “nomenclatura binominal”, en lloc de posar-li el nom de la seva planta nodridora (la planta de la patata, Solanum tuberosum) va recórrer a la mitologia i va donar-li el nom d’un déu relacionat d’alguna manera amb la seva fesomia: Atropos, que és una de les tres Parques; Cloto, filant, Laquesis, cabdellant i Atropos l’encarregada de tallar el fil de la vida un cop acomplert el termini que el destí fixa als mortals, segons la mitologia romana. Amb aquests antecedents no és gens rar que la visita d’aquesta confiada criatura en una llar sigui considerada de mal averany per a les persones poc cultes o que creuen en encanteris i maleficis. La tradició i la llegenda han acabat de reblar el clau.

Recobert de pròpolis Les abelles, bé prou que es revolten quan una d’aquestes penetra al seu rusc, però incapaces de punxar-la, de punyir-la amb el fibló a causa del pèl gruixut que les envolta i la duresa del tegument del cos, l’assetgen i si no pot esmunyir-se a temps del rusc, la redueixen a la immobilitat cobrint-la completament amb una espessa capa de pròpolis. El pròpolis és una substància resinosa o gomosa que fabriquen les abelles i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc. dels ruscs i per a recobrir el cos de petits animals o dels insectes grossos morts, o vius, dins el rusc. Actualment, amb els moderns i fulminants insecticides per a combatre l’escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata) l’Atropos ha sofert, de retop, un col·lapse mortal.

Esgarips planyívols El cert és que infon un cert respecte als temorencs, i aquest respecte es converteix en terror quan, en inquietar-lo, emet els seus característics esgüells; uns esgarips planyívols, produïts en projectar aire per la trompa i no pas rascant dues parts del cos, com ho fan els ortòpters estriduladors ( grills i cigales). Resumint; si el crit o xiulet que profereix aquest insecte pot tenir un cert efecte damunt els seus depredadors, el dibuix del cap i la forma, només poden sobresaltar els supersticiosos. El papalló de la mort és una espècie africana tropical que podem trobar a les nostres latituds com a immigrant irregular des de l’estiu fins a la tardor. Té una mida de 100/140 mm. Com tots els crepusculars (nocturns o heteròcers) es passa el dia dormint i si en trobeu un, es deixa agafar sense fer cap intent per fugir. Però a l’hora foscant, es desvetlla, comencen a brillar els seus enormes ulls i emprèn el vol, no pas per entretenir-se a xuclar el minso nèctar de les flors, sinó per anar a saquejar les bresques de les abelles i sadollar-se de bona mel a l’interior d’algun rusc. Hom assegura que en poden endrapar més de 50grms. 14

Un preciós pedraferit La seva eruga, un preciós pedraferit (nom donat a diverses erugues de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat i que es nodreixen de plantes.) que, tot i que es menja les fulles de les patateres, no pot ésser considerada com un flagell, car, a més de viure solitària, té un caràcter sedentari que la reté damunt la planta on va néixer i no en toca cap mentre aquella no és exhaurida. Les erugues es crisaliden dins terra. Quan els arriba el moment de fer-ho, s’hi obren camí mitjançant les seves potents mandíbules.

• L’AVI DE LA FONT DEL MONT

VITRALLS

VITRALLS Santa Maria de Vallvidrera, part del nostre patrimoni L’antiga església de Santa Maria de Vallvidrera, ja esmentada el 987 dins del terme de Valldoreix que va passar a tenir caràcter parroquial al segle XIII, va entrar a pertànyer al capítol de la seu de Barcelona el 1391. Actualment el seu edifici es troba en un precari estat de consolidació. El primer pas que es va fer el 2007 per arreglar les goteres de la teulada va ser una col·lecta voluntària entre els veïns i parroquians. La recollida de diners, uns 3.000 euros, arribava només per arreglar el més imprescindible del teulat. Començades les obres, però, l’ajuntament les va parar al·legant que era necessari disposar d’un projecte oficial i dels pertinents permisos, i la teulada va romandre durant uns mesos tapada amb plàstics, tot donant una sensació de deixadesa i abandó. Passat un temps, el bisbat es va decidir a fer tota la teulada nova amb un cost d’uns 12.000 euros. Sembla que darrerament el districte i el bisbat han pres cartes en l’assumpte per consolidar l’edifici i sanejar el seu entorn. Aquesta església, origen de l’antic poble de Vallvidrera, és una peça importantíssima del patrimoni de Vallvidrera. Està situada a tocar de la Vila Joana, actual Museu Verdaguer, i del Centre d’Interpretació del Parc de Collserola, a prop del pantà de Vallvidrera i del petit túnel de la Mina-Grott. A través del temps els esdeveniments es van repetint i els problemes són els mateixos. Ja l’any 1721 el rector de Santa Maria Josep Vicenç, es va veure obligat a reparar la teulada al·legant que quan plovia es mullaven alguns altars. N’assegurà els fonaments i posà les llindes de pedra al portal principal. Anys més tard tornà a repetir-se el problema: l’any 1865 el bisbe Montserrat i Navarro en una visita pastoral en adonar-se de l’estat de l’edifici va fer un informe perquè es reparés el temple. Es va fer un pressupost amb data 4 de setembre del mateix any, que pujava a 4.000 rals, pressupost que es posà en coneixement del ministre de Gracia y Justicia per obtenir els diners. Però passat algun temps, els diners no arribaven i el rector, per evitar mals majors, junt amb els feligresos es decidí a fer una col·lecta entre el veïnat. Van contactar l’arquitecte diocesà Francesc de Paula (?) que va visitar l’edifici i va comprovar el mal estat general en què es trobava. Com que la col·lecta no arribava a cobrir el pressupost, per obtenir més diners es va ampliar el cementiri, i amb la venda dels nínxols es van fer les obres imprescindibles, que van ser principalment per a la reconstrucció dels arcs del cor i la seva volta que estaven trencats. També es van arreglar les voltes del temple, es va reconstruir la tercera part del sostre principal, es van canviar moltes teules repassant tota la resta de la teulada, així com el campanar en general, i es van arrebossar els murs exteriors del temple. La llista continua però es faria pesat citar-ho tot. La restauració va pujar a 4.355 rals.

Després de 1865 molt poques coses s’han fet per al manteniment de l’edifici. Com es pot veure els problemes actuals de conservació i manteniment de l’antiga església i els de fa un grapat d’anys, són gairebé els mateixos. Tant els que es refereixen a la patologia de l’edifici com al problema sempre present del finançament. Com hem dit al principi, la història es va repetint però costa molt agafar experiència dels fets passats. Esperem que aquesta vegada amb el nou impuls que sembla que s’inicia, en tornem a sortir, com se’n van sortir els nostres avantpassats. Els molts anys d’història que porta al damunt l’antiga església de Vallvidrera i la bellesa dels seus entorns s’ho mereixen. Cal tenir present que Santa Maria de Vallvidrera és un dels exponents patrimonials arquitectònics més importants de l’antic poble de Vallvidrera. • CISCO TOMÀS

Aspecte de la teulada amb els plàstics abans de la reparació La teulada ja reparada. A baix a l’esquerra el cementiri

15

LA TIRA

LA FOTO DEL MES

Aquest estiu, tornant de vacances em vaig trobar a casa meva –avantatges i inconvenients de viure a Vallvidrera–, recargolada al desguàs de la banyera, una bestiola petrificada i enorme. L’aspecte era més aviat repel·lent i l’única cosa que se’m va ocórrer va ser posar-hi a sobre un pot de vidre. La “naturalista” ja podia observar amb tranquil·litat. Un cos allargat, marronós, amb anelles, dos ganxos al cap i dos ganxos a la cua, a cada costat una renglera de peus. Serà un centpeus? No, no n’hi havia cent i no eren gens sedosos. Des del fons dels meus records científics o literaris va sorgir un nom: escolopendra. Vejam! Llibres sobre insectes del Mediterrani... Ja ho tinc! Fotos, dibuixos i descripcions: scopolendra cingulata: del grec... Classificada per Pierre Latreille, naturalista francès, 1789 (ve de lluny). Pot arribar a 17 centímetres (la meva els fa), tants anells, tantes potes (més o menys), marronosa (cert). Activitat nocturna. Viu sota terra, en terrenys pedregosos, on fa galeries. Pot mossegar, però... Aquella nit no vaig dormir gaire bé. Veia en somni el meu jardí ple de galeries on corrien escolopendres amb les seves forcípules. Com la vaig treure de casa? Només us diré que el dia següent quan la vaig alliberar al pati no es veia massa animada. Gust amarg d’una victòria fàcil sobre una pobra bestiola! Jo que voldria engegar una campanya per defendre els insectes amenaçats per pesticides “definitius”. Les libèl·lules desplegant les seves ales blaves; les aranyes embolicant airosament la seva presa; les cigales acompanyant amb el seu cant la xafogor d’una pineda, el cuc de llum ingenu il·luminant una nit d’estiu... i perquè no el mosquit amb cintura de damisel·la, les formigues en fileres d’una geometria perfecta, el bernat pudent d’un verd impressionant xuclant el suc dels tomàquets i, per acabar l’últim regal que m’ha fet la natura: la cotxinilla, l’icerya purchasi enganxada a la vinya com una piloteta blanca de bàdminton. Per cert, la cotxinilla, algú sap com me’n puc desfer?

En l’aniversari de la mort de Ricard Piera el recordem tot agraint-li la sèrie de dibuixos a ploma que va fer de moltes cases que formen part del patrimoni arquitectònic, cultural i sentimental del poble de Vallvidrera

Estació del baixador del funicular del Tibidabo

Can Cabassa (antiga escola) GERTRUDIS

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

L’escolopendra