INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 168 | MAIG 2009 |

Oci o negoci Pàg. 3

REPORTATGE: Collserola parc natural Pàg. 8 i 9 VITRALLS: Aplec de Pasqua a Santa Creu d’Olorda Pàg. 15

Crèdits LaValldeVidre [email protected] Consell de Redacció

Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Caroline Mignot Cisco Tomàs Maquetació

Natàlia Arranz

Informació de barri Telèfons que cal recordar

Bombers 080 Guàrdia Urbana Sarrià 932 914 353 Mossos i Guàrdia Urbana 088 Policia Nacional 091 Oficina de Collserola 932 802 107 - 932 806 583 CAP Vallvidrera 934 068 453 CAP Les Planes 932 805 632 Biblioteca Collserola - Josep Miracle 934 069 111

Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34, 08017 Barcelona, Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban. com

Tancament de l’edició

21 d’abril de 2009 Tirada

500 exemplars Distribució

Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat

El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

[email protected]

Gent d’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts) Març 2009

Temperatura màxima absoluta (TMA) Temperatura màxima mitjana (TM) Temperatura mínima absoluta (Tma) Temperatura mínima mitjana (Tm) Precipitació total mes (l/m2) Precipitació acumulada total any 2009 (PA)

21,0ºC 16,1ºC 2,0ºC 7,7ºC 65 l/m2 181 l/m2

El club llebrenc de les pancartes reapareix ... La Vall de Vidre per internet Per consultar La Vall de Vidre, aneu a www.favb.cat, apartat “Revistes veïnals” i busqueu La Vall de Vidre, que us podreu descarregar en format pdf. 2

Petits anuncis Compro bicicleta Busco una bicicleta de segona mà Per a una nena de 12-14 anys Tel: 93 204 90 30

Collserola vol ser Parc natural L’associació de veïns de Vallvidrera va formar part de la primera coordinadora que es va crear l’any 1988 per demanar que Collserola fos parc natural. Ja han passat més de vint anys i algunes coses han canviat molt irreversiblement, però a pitjor: túnels, torre de telecomunicacions i un llarg etcètera no tan espectacular. Els objectius d’aquella primera coordinadora, formada per sis entitats, eren els de preservar i donar a conèixer tots els valors de Collserola. La creació del Patronat de Collserola uns anys abans, havia donat una certa protecció a la serra, i poc a poc es va anar fent visible la serra a tota l’àrea metropolitana. Avui molts ciutadans, i en especial els veïns dels municipis que formen Collserola, la gaudim i ella és una part important del nostre lleure. Queden moltes coses per fer, però el fet de declarar Collserola parc natural és un altre pas molt important. Però creiem que aquesta fase afectarà els nostres barris, però no sabem de quina manera. Nosaltres com associació sempre hem cooperat en tots els canals de participació sobre Collserola que ens ha ofert l’administració, aportant una visió constructiva i reivindicativa alhora. Ara esperem poder continuar participant en aquesta nova fase com a parc natural. És per això que demanem al Consorci del Parc i al Districte més informació i sobretot més transparència, ja que el període d’al·legacions començarà aviat, i nosaltres tenim moltes coses a dir perquè aquest parc el considerem molt nostre. Els anys de reivindicació ens han donat la raó: calia apostar fort, com aquests últims anys ho ha fet la Plataforma per la Defensa per Collserola, per aconseguir que Collserola fos parc natural. Gràcies a tots els que li han dedicat tot el temps que tenien i el que no tenien Gràcies també a tots ells, COLLSEROLA SERÁ PARC NATURAL

Oci o negoci Una de les obres que l’Ajuntament de Barcelona va demanar al Govern central dins de l’anomenat popularment “pla Zapatero” d’ajuda als municipis, i que ha estat aprovada, és la col·locació de gespa artificial al camp de futbol de Vallvidrera per valor de 585.000 euros.

L’ASS0CIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

L’ASS0CIACIÓ INFORMA

Una vegada més el Districte de Sarria-Sant Gervasi demostra la seva incapacitat per establir un diàleg entre l’administració i els veïns. El Districte com a terratinent i amo de la parcel·la de Vallvidrera, decideix unilateralment que el millor per a l’esport al poble, és col·locar gespa al camp de futbol de Vallvidrera?????. Després d’aconseguir fer fora tota la canalla de Vallvidrera que feia piscina a Can Caralleu, amb una política d’eliminar el transport privat sense fer cap inversió en el transport públic, farà una inversió milionària de dubtós aprofitament per a la majoria dels veïns. No cal dir que felicitem als equips locals per la millora de les condicions del camp i a l’empresa gestora de la instal·lació per optimitzar el compte de resultats. La resta de veïns, però, que és el gruix dels possibles practicants de qualsevol altra disciplina esportiva, creuen que els milions esmerçats en aquesta instal·lació es podrien haver gastat en: (el text següent es fa en majúscules perquè si algú de l’administració municipal ho llegeix, que sàpiga que això és el que volen els veïns o sigui el que no ha de fer) UNA PISCINA MUNICIPAL. No cal que sigui olímpica UNA INSTAL·LACIÓ COBERTA POLIESPORTIVA AMB UN GIMNÀS. I si els arguments esportius no són suficients, un dels aspectes més importants que té l’esport és la seva connotació socialitzadora, important per a la dinàmica d’una zona dormitori que és en allò que s’està convertint Vallvidrera. Si l’Ajuntament de Barcelona ha trobat un terreny per construir un sanatori a Mas Sauró, de ben segur que és capaç d’aconseguir un terreny per construir el que demanen els veïns; però sembla que treballar d’esquenes al barri és el que els costa menys de fer a alguns responsables municipals. La política esportiva del Districte envers la muntanya és difícil d’entendre i caldria una reflexió per part dels gestors del perquè els veïns marxen a altres poblacions per fer esport; tanmateix potser és el que volen. GESTORA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE VALLVIDRERA

Gràcies PLATAFORMA PER LA DEFENSA DE COLLSEROLA GESTORA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE VALLVIDRERA

3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

w w w. v i n o s d u l c e s . c o m

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

BÚSTIA OBERTA

BÚSTIA OBERTA Fin a la crisis Como ya casi todos debéis saber, la tienda de Alcalde Miralles 7, después de 14 años, dejará de ser Fotos CD Electroso SL. No obstante cuando se toman estas medidas desesperadas, es para subsistir. Nos ha sorprendido notablemente la respuesta tanto de clientes como de comerciantes, que se han volcado de lleno con nosotros. Lo primero que queremos hacer es agradecer enérgicamente y de corazón a todos vosotros, vuestra colaboración, a comerciantes que nos han llegado a ofrecer la mitad de su negocio provisionalmente para que no nos fuésemos y a clientes que cada día, utilizando la máxima imaginación, nos sugerían posibles sitios para poder quedarme. MUCHAS GRACIAS DE CORAZÓN. En estas épocas de crisis, los emprendedores tenemos que reaccionar y no quedarnos estancados, y sobre todo no esperar a que los políticos hagan algo, porque entonces nos iríamos todos a la ruina. La presión de bajada de ventas, y los mismos o más gastos nos obligaban a tomar decisiones urgentes y a la vez acertadas, tanto para nosotros como para el futuro de nuestro barrio, que por otra parte, desde la posición política solo nos han ido perjudicando, anulando por completo el aparcamiento y cerrándonos el mercado, que aunque ya daba un servicio escaso aun nos sacaba de algún apuro. Parece que este gobierno apuesta más por las grandes superficies que por el pequeño comercio, “así les va”. ¡Pues no! No solo nos vamos a quedar en el barrio, sino que además vamos a poner a disposición de Vallvidrera 200 metros de tienda, que darán mucho servicio. Nos hará la competencia un poco a todos incluidos nosotros, pero de los que podían venir es el que menos, además en pleno siglo XXI, creer que siempre seremos un monopolio es una ideología muy equivocada. A partir de ahora conseguiremos dar mucho más servicio y que un porcentaje de clientes que se nos escapaban a los centros comerciales, se puedan quedar aquí en el barrio. NOSOTROS NOS DESPLAZAMOS AL ANTIGUO RESTAURANTE “LA CARBONERIA”. TENDREMOS EXACTAMENTE LO MISMO PERO POTENCIAREMOS AUN MÁS EL PRODUCTO DE CONSUMO DIARIO. Y LOS ARTICULOS COMO LAVADORAS, ETC. TENDREMOS MENOS EXPOSICIÓN.

Queremos agradecer efusivamente a la familia Casellas su colaboración, que ha acelerado el cierre de su local y nos lo han puesto a nuestra disposición, para ayudarnos a nosotros y para que el barrio no pierda nuestro servicio. MUCHAS GRACIAS. Si felicitásemos uno por uno a todos los que nos habéis apoyado, no tendríamos hojas suficientes para llenar, pero queremos aprovechar esta ocasión para agradecer a una familia en concreto, la familia Herrando y en especial a la Montse, que todos los pedidos de regalo de la empresa que ella dirige nos los hace a nosotros y eso nos da vitaminas en momentos difíciles. Se lo agradecemos plenamente, cuando además somos conscientes de que ella podría escoger entre muchas de las empresas que tenemos de la competencia, y sin embargo confía al máximo en nosotros. Como veis esta carta además de informativa es más que nada de agradecimiento, que sepáis que seguiremos luchando para que en Vallvidrera cada día haya más comercio y que nos sentimos orgullosos de poderos servir en todas vuestras necesidades. Atentamente DANI DE SIMÓN Y MATI SÁNCHEZ

Coses meves Que recordi, la primera sardana que vaig escoltar va ser la Santa Espina. Jo era molt jove, devia tenir uns dotze anys. Estava jugant amb una colla d’amics al pati de casa i un veí ens portà el seu gramòfon i ens va fer escoltar la sardana, música prohibida en aquells moments. Estàvem atemorits per por que algun veí ens abronqués. Al cap d’uns anys, amb les meves amigues anàvem cada diumenge al matí a les ballades que es feien al barri de Gràcia o al parc de la Ciutadella. Hi férem molts amics. Després de casada, no faltàrem amb el Pere a les ballades de dimecres a Vallvidrera. MARIA LOURDES

5

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB La Generalitat tala un pi centenari a l’Arrabassada de Sant Cugat L’arbre formava part del catàleg patrimonial de la ciutat La Generalitat ha talat el Pi Bessó de l’Arrabassada, un arbre que formava part del catàleg de patrimoni de la ciutat i que havia estat escenari de diversos afusellaments durant i després de la Guerra Civil. En una nota de premsa, l’ajuntament de Sant Cugat deplora la tala d’aquest arbre, “centenari”, “en perfecte estat” i assegura que el Servei Territorial de Carreteres de Barcelona “ho va fer sense previ avís i sense tenir en compte el seu valor natural i simbòlic”, segons el tinent d’alcalde de presidència de l’Ajuntament, Joan Recasens. Aquest ha afegit que “no pot ser que un govern que afirma vetllar pel patrimoni natural i per la memòria històrica, a l’hora de la veritat es carregui les dues coses amb una sola acció com aquesta”.

No queda cap rastre del pi talat El monòlit que encara hi ha al lloc assenyalat

El “Pi Bessó” era un pi pinyoner situat al quilòmetre 7,9 de la carretera de l’Arrabassada i al seu costat hi ha un monòlit de la ciutat de Rubí en homenatge a diversos ciutadans que van ser executats allà. Recasens ha considerat que aquesta tala “és un signe més de la descoordinació latent dels diferents departaments de la Generalitat”, i ha demanat que “no es torni a repetir un fet com aquest perquè, desgraciadament, i malgrat les explicacions que ens puguin donar, el pi ja no es pot recuperar”. El Departament de Polítiques Territorials i Obres Publiques (DPTOP) ha admès que els operaris van tallat l’arbre, tot i que els seu estat era bo. Tot i així, el DPTOP afirma que l’actuació es va fer per raons de seguretat, ja que el pi suposava un perill per la circulació viària.

Reproduït de Sostenible.cat, diari digital

Música a Vallvidrera

Vetllada a la llar Betània

L’Associació d’Amics de la Música de Vallvidrera (aamv) Presenta el grup de Cambra SERPTUGA QUARTET

Vàrem passar la tarda del dissabte 21 de febrer amb l’esperada actuació de la pianista Mònica Pons acompanyada per la veu de Mariona Roselló. Un repertori molt escollit, va fer impulsar a cantar a molts residents, fins i tot a recordar i recitar antics refranys de tota la vida. La vetllada va ser molt agradable. Esperem tornar-la a repetir. Felicitacions de tots nosaltres.

Mark Friedhoff (director) Isabel Soteras (violí) Guillermo Carmona (violí) Úrsula Amargós (viola) Júlia Carrasco (violoncel)

El diumenge, 10 de maig a les 18,30 hores a l’Església Parroquial de Vallvidrera. 6

L.LL.

COLLSEROLA CLUB

La passió d’Esparreguera Ens quedàvem bocabadats cada vegada que s’il·luminava l’escenari i amb llagrimetes als ulls per cada moment de dolor o passió que sabien retransmetre els nombrosos actors i figurants i moltes ganes d’aplaudir al final de cada escena. Mª LOURDES

El grup amb un dels actors

Caminades 4 estacions a Collserola (primavera 2009) Amb una passejada pel vessant sud de la serra fins a l’ermita romànica de Santa Creu d’Olorda va iniciar-se el nou cicle de les caminades organitzades pel Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán. Aquest cop i en endavant una de les novetats (a banda dels recorreguts) és que arranquem una hora abans, a les 9 del matí, per facilitar que l’arribada -quatre hores més tard- sigui compatible amb l’hora d’un dinar de dissabte qualsevol. Si a la darrera excursió el que més cridava l’atenció era l’efecte encara clarament perceptible de la ventada de no fa gaire, aquest cop el principal punt d’interès fou un mirador que situat a un del turons de Can Pascual, permetia gaudir d’unes magnífiques vistes sobre els massissos del Garraf i de l’Ordal, en una panoràmica insòlita del Baix Llobregat. Aquesta caminada es repetirà el proper 30 de maig a les 9 del matí. FERRAN CAYMEL UBIA

coordinador de les caminades

7

REPORTATGE

Collserola parc natural La Generalitat aprovarà a finals d’aquest any per Decret la creació del Parc Natural de Collserola. Els acords de delimitació de la superfície del futur parc han estat consensuats entre els 9 municipis que envolten la serra i la Generalitat, que entra a formar part del Consorci del Parc de Collserola. La creació del Parc Natural de Collserola té com objecte delimitar definitivament els límits de l’espai natural i avançar en el seu procés de protecció. El consorci del nou Parc Natural serà l’òrgan gestor d’aquest espai natural que, amb la incorporació de la Generalitat, permetrà reforçar la gestió del futur Parc Natural. Els objectius bàsics seran: • La protecció, conservació i millora del patrimoni natural i dels valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics, etnològics i culturals inclosos en el seu àmbit, en tant que es tracta d’una reserva ambiental estratègica dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. • L’establiment d’un règim de gestió activa i directa adreçada a mantenir la viabilitat ecològica a llarg termini dels ecosistemes naturals i dels artificials, així com de les espècies associades als que existeixen al Parc. • Implantar una regulació i delimitació dels usos i activitats de caràcter educatiu, científic, forestal, de gestió de fauna, agrícola, recreatiu, turístic i urbanístic de l’espai natural,

8

per integrar i fer compatibles aquestes activitats amb les finalitats de conservació i de protecció del patrimoni natural i de la biodiversitat del Parc. • Implantar un règim al Parc que promogui la superació de l’aïllament de la Serra de Collserola, que eviti la fragmentació i urbanització dels espais agroforestals que hi conté, que aporti serveis i béns ambientals al conjunt de la ciutadania, i que incorpori solucions als problemes i necessitats metropolitanes sense sacrificar-ne la qualitat ambiental del seu àmbit, procurant en qualsevol cas per la integritat de l’espai i el compliment dels objectius.” Es creen les dues reserves naturals parcials anunciades (Font groga i Rierada). Es crea una nova figura urbanística dintre els nous límits del Parc Natural: els Espais Periurbans de Regulació Especial (EPRES).

REPORTATGE

EPRE I: són portes d’enllaç al Parc i poden incloure equipaments de baix impacte (contacte amb Parc de la Oreneta, Can Masdeu...) Fins ara Can Masdeu, al terme municipal de Barcelona, formava part del PEIN però en la nova proposta de Parc Natural queden fóra d’ell per tant baixa el seu nivell de protecció, la qual cosa ha provocat cert malestar entre la resta d’ajuntaments que també voldrien disposar d’àrees similars d’equipaments. EPRE II: són àrees ja urbanitzades ubicades en trama urbana o forestal propera a urbana (Vallvidrera, les Planes,...). Fins ara hi havien tres tipus de delimitació diferent dintre d’aquest espai natural: al 1987 es va crear el PEPCO (Pla Especial de Protecció del Parc de Collserola, 8.465 Ha), al 1992 el PEIN (Pla Espais Interès Natural, 7.550 Ha), al 2005 la Xarxa Natura 2000 (Unió Europea, 7.515 Ha). La superfície del futur Parc de Collserola serà inferior, 8.330 Ha, tot i que la realment protegida serà superior. Tot i les diferents figures de protecció, la totalitat de l’espai natural del Parc està sotmès a la normativa del Pla General Metropolità de 1976 de caire urbanístic que preval sobre les altres figures de protecció. El Pla Especial de Collserola actual (PEPCO) desapareixerà en dos anys. Les eines legals per a la protecció del Parc Natural seran el Decret de la Generalitat i la creació i desplegament d’un nou Pla Especial que regularà els aspectes urbanístics i els usos. Malgrat la protecció parcial atorgada durant aquests anys encara existeixen programades al Pla Territorial de la Generalitat grans infraestructures que fan perillar la continuïtat

dels hàbitats i afecten greument la qualitat de conservació de Collserola. S’haurien de suprimir així projectes com el túnel d’Horta, el túnel Central, el Vial de Cornisa i altres accessos, ja que es basen en previsions de mobilitat molt qüestionables i contràries a la necessitat de protegir aquest espai natural. La proposta de les entitats ecologistes d’ampliació dels límits del futur Parc Natural consisteix en la: 1) Unificació dels tres límits en el seu perímetre màxim. 2) Inclusió dintre del perímetre del futur Parc Natural d’aquells espais naturals de transició cap a la perifèria urbana dels municipis d’interès agrícola, ecològic i connector amb altres àrees naturals per tal de garantir la biodiversitat. 3) Desclassificació de sectors anomenats d’urbanització potencial però no obligatòria (clau 21) dintre les àrees protegides. 4) Desclassificació de totes les infraestructures viàries previstes. A això s’afegiria la creació d’Espais Associats dintre els municipis, com parc urbans naturalitzats o espais oberts naturals, que garanteixen la continuïtat amb l’espai natural de Collserola. Amb aquesta proposta de les entitats ecologistes el Parc Natural de Collserola arribaria al voltant de les 11.000 Ha. PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA

9

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Després d’anys de reivindicacions, ha arribat el pas alçat al final del carrer Mont d’Orsà

ADOPTA’M

COL·LABORACIONS

Si us agraden aquests gossos i esteu interessats en adoptar-ne un, poseu-vos en contacte amb la Sara 634 431 078. Els gossos abandonats són molt agraïts i us estimaran molt! Recordeu, però, que el problema dels gossos de gossera és que ja venen de situacions de maltractament o abandonament i els adoptants han de poder atendre’ls molt bé, no deixar-los sols o sense passejar, etc. Afortunadament uns avis de Vallvidrera han adoptat l’ANGUS, un dels gossos anunciats el mes d’abril. Els desitgem molt bona convivència.

Aquestes mides tan cridaneres són les de l’Elvis, el rei! El van adoptar però per causes que no tenen res a veure amb ell torna a estar a la gossera! Com veieu és un cocker spaniel talla XXL! Necessita una bona persona que tingui ganes de cuidar-lo per sempre. Li costa caminar però estem procurant-li un entrenament, li encanta estar al pati amb altres gossos i seure al teu costat i que li facis mimitos. Creiem que l’Elvis està una mica sord!

Dalton

Elvis

Aquest gosset tan bufó és el Dalton. Va arribar fa un temps a la gossera molt desnodrit i malalt, però ara està preciós i és molt alegre i simpàtic! El Dalton té uns 5 anys i li encanta estar acompanyat de persones i altres gossos. Té molta energia i disfruta molt quan va a passeig. No us n’arrepentireu!

Podeu consultar la pàgina web de l’Associació de Voluntaris del Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona on es poden veure les fotos d’altres gossos per adoptar: www.voluntariscaac.cletu.net/gossos.html

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB Meandros Hoy seré animal: Dedicaré a mi gato la mona Y a todos los animales que andan por aquí: Bono, el suelto que tiene como arca la misma Noé, Los de su mamá anclados a buen puerto, Chispie, la que tiene barco y muelle, Sherpa, el que dejó de llevar peso, Ninini, la gata ágata … Y los que tienen mucho morro que acariciar. Se dice de los animales que pueden abrir puertas pero no cerrarlas, ningún animal me dio un portazo. Tláloc –mi gato- es melómano, pianista con la cola: le chifla Glenn Gould y Bach, tambien es muy mediterráneo además de europeo negro, disfruta como nadie del aceite de oliva y de Omar Farouk, le encantan las caricias -¿a quién no?Se dice que los gatos negros traen mala suerte, éste es mi fortuna aunque no vaya a trabajar en mi lugar cuando me encantaría alcobarme, ensimismar mi cuerpo y finalmente roncanear de gusto. Además, tiene porte de dios egipcio y nombre de dios azteca: como tal sabe que la respuesta está en la pregunta y que la saliva es el agua de los humanos. Así que nos lamen y los amamos: ésta es nuestra respuesta conjunta. MAÏTHE CHANSARD –otro animal suelto-

17 de abril del 2009

T’interessa: “Com organitzar la volta al món”. Nois, noies, mares, pares i tothom que vulgui, el dia 12 vindran a la Biblioteca una parella molt especial, una gent que va decidir canviar el rumb de la seva vida. Tots els estalvis de l’entrada del pis, del seu pis els van dedicar a viatjar, a disfrutar de la vida, a experimentar, a emocionar-se amb situacions i experiències i ho han fet per gairebé tot el món. Si sou una mica rodamóns i us interessa que us expliquin les seves experiències veniu a la xerrada que ens regalaran la Cris Gros i el Pep Selfa, autors de loliplanet.com. Us agradarà!!!!!! BIBLIOTECA COLLSEROLA-JOSEP MIRACLE

11

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Animem els lectors i lectores que tinguin fotos d'interès a enviar-nos-les per publicar-les en aquesta secció.

Vallvidrera fa anys

1

2

4

3

6

5

7 8

En Vicenç Fonolleda ens ha fet arribar aquesta llista. Hi esteu d’acord? La podeu completar?

COLLSEROLA CLUB

VALLVIDRERA AHIR I AVUI 16

15 13

9

10

11

12 14

1. Lluís Soca 2. Genís Mulero 3. Lluís Bosch 4. Amadores (carnisseria) 5. Joseph J. Castillo 6. Antonio 7. Josep Bort 8. Martín Loscos 9. Rafa (plaça del Pi) 10. Sánchez (petit) 11. Jesús García 12. Ferran Tuset 13. Cristóbal Huertas 14. Benitin (plaça del Pi) 15. Paco Domínguez 16. (espia de l’equip contrari)

AGENDA

MAIG

Tots els actes tenen lloc al Centre Cívic Vallvidrera - M. Vázquez Montalbán, llevat que s’especifiqui un altre lloc.

Contes amb ritme Sopar de músics. Biblioteca

Dimecres, 6

Música clàssica al Tibidabo Tretzè concert del cicle “Clàssica al Sagrat Cor del Tibidabo”.

a les 17.30

VI mostra d’art jove Nit d’Acro-màgia, Nit de Concerts, Nit de Narradors i Nit de Teatre. Centre Cívic Vallvidrera -Vázquez Montalbán i Centre Cívic l’Elèctric.

Divendres 8, 15, 22 i 29

a partir de

les 22 h

Programa: http://www.templotibidabo.org/ concerts/concerts_13.htm

Temple del Sagrat Cor del Tibidabo

Diumenge 10,

a les 18 h

Com organitzar la volta al món Amb Cris Gros i el Pep Selfa, autors de loliplanet.com Biblioteca

Dimarts, 12

a les 18 h

Grup de cambra Serptuga Quartet Església Parroquial de Vallvidrera

La Vall de Vidre Tancament núm. juny

Diumenge, 10

Dilluns, 18

a les 18,30 h

“Conte a cegues” Activitat especial per fer que els petitons coneguin la realitat de les persones que no tenen la capacitat de la vista.

Dilluns, 11

a les 17.30 h

Contes per a l’amistat Biblioteca

Dimecres, 20

a les 17.30 h

Cinema infantil: “La isla de Nim” Nim i el seu pare, Jack, són els únics habitants d’una illa. Nim ajuda al seu pare a realitzar diàriament anotacions científiques, s’ocupa de l’hort i del panell solar que alimenta el seu ordinador, a través del qual es comunica amb el món. Després de la desaparició del seu pare, Nim entrarà en contacte amb una famosa escriptora.

Dilluns, 25

a les 17.30 h

Caminada: Santa Creu d’Olorda El destí d’aquest itinerari per la part sud Xerrada: El cop de calor de la serra, és arribar a l’ermita romàniEines per protegir els dos grups de pobla- ca de Santa Creu d’Olorda, zona d’oci i ció mes vulnerables, nens i avis, davant esbarjo enmig dels boscos. del fenomen de calor. A càrrec de FUN- Dissabte, 30 a les 9 h DICA (Fundació d’Infermeria Catalana)

Dimarts, 19

a les 19 hores

a les 17 h

13

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA El llangardaix ocel·lat L’aspecte antediluvià d’aquest saure, no és una mera casualitat. El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) és un vestigi del passat: va arribar al país, junt amb altres rèptils, fa uns 140 milions d’anys. Aquest espectacular lacèrtid supera els 6o cm de llargada, dels que aproximadament la meitat pertanyen a la cua. És el més gran i formós dels llangardaixos europeus. L’ocel·lat deu el seu nom i la seva bellesa a les grans taques circulars de color blau, els ocels, disposats en dues fileres que solquen el llarg dels seus costats. Pinzellades negres i grogues es dilueixen en un fons verdós que pren una viva coloració a la primavera, especialment en els mascles.

L’escalfor del sol A causa de la seva biologia rèptiliana, l’ocel·lat necessita l’escalfor del sol tant o més que l’aliment. Aquest fet estableix una frontera que el separa de les serralades pirinenques i prepirinenques: els freds i les abundants pluges i neus, són un mur infranquejable per a l’expansió d’aquest lacèrtid. Durant l’hivern, roman gairebé inactiu, augmentant l’activitat a mesura que puja la temperatura diürna. És a la primavera, a partir de finals d’abril, quan aquests llangardaixos inicien el període de zel. Els mascles sortiran dels seus territoris a la recerca de femelles receptives.

Queixalades i rebolcades Aquestes batudes solen ésser motiu de topades entre rivals que resolen la seva superioritat a queixalades i rebolcades. El menys dotat és el que abandona la lluita abans que la situació esdevingui més dramàtica. Després d’alguns simulacres de correcuites, el mascle subjecta amb les seves potents mandíbules el costat de la femella i tan bon punt la té immobilitzada, copula. Al llarg del mes de juny, les femelles dipositaran en els seus caus uns ous llargaruts. La quantitat per posta pot variar de 6 a 23. Durant els dos mesos següents, naixeran els primers llangardaixos.

D’insectívors a omnívors L’alimentació és bàsicament insectívora, a base de coleòpters que junt amb aranyes, cara14

gols o qualsevol altre petit animal que es trobi al seu entorn, complementen la seva dieta. A mesura que l’ocel·lat s’acosta a la fase adulta, evoluciona vers una dieta més àmplia; petites colobres i altres rèptils de petita mida, ocellets joves i mamífers menors, com musaranyes i ratolins. L’estat insectívor es transforma doncs en omnívor. En aquest equilibri existent a la Naturalesa, l’ocel·lat és al seu torn font de nutrició per a depredadors com ara serps de mida gran: colobra bastarda (Malpolon monspesulanus) colobra d’escales (Elaphe scalaris) o aus rapinyaires.

2 mm diaris Quan el llangardaix ocel·lat es troba en perill de mort, compta amb una extraordinària facultat: és capaç d’abandonar entre les urpes dels seus predadors, una cua faluga, bellugadissa, que es retorça solitària mentre l’amo fuig cap a un refugi segur. Aquest apèndix caudal es regenera uns 2 mm diaris per si fora menester abandonar-la de nou. L’acció de l’home, com la tala del sotabosc, la introducció d’herbicides i plaguicides, merma o impossibilita l’existència i l’expansió del nostre llangardaix ocel·lat. De fet, en el temps que porto passejant per aquests viaranys, només n’he vist un i d’esquitllentes. La seva protecció passa també pel fet d’acostumar-nos a veure aquest saure, no com un animal repulsiu i danyós, sinó com un ésser xamós, necessari per a l’equilibri de la vida silvestre. • L’AVI DE LA FONT DEL MONT

VITRALLS

VITRALLS Aplec de Pasqua a Santa Creu d’Olorda Pujant la carretera de Sarrià a Vallvidrera, trobem a l’esquerra un trencall que diu “Molins de Rei”. Si ens animem a agafar-lo, a uns sis quilòmetres trobarem l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda, una gran esplanada presidida per l’antiga església i casa parroquial. Avui part de la casa s’ha convertit en un berenador-restaurant força concorregut, tant és així que s’hi han fet uns annexos d’un estil arquitectònic que no lliga amb les antigues pedres de l’església i la casa del rector. Tot aquest entorn està dominat pel Puig d’Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda, avui presidit per una creu (vegeu La Vall de Vidre 110, febrer 2004). La població d’aquest antic municipi estava disseminada i el centre era l’església parroquial esmentada ja al 1066. El 1916 aquest municipi fou dissolt i repartit entre els de Sarrià (el qual el 1921, juntament amb el territori sarrianenc i Vallvidrera, fou agregat a Barcelona), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei. Com es pot veure els dos antics municipis de Santa Creu i Vallvidrera eren veïns. El dilluns de Pasqua se celebrava un aplec a Santa Creu. Aquesta festa també era un dia assenyalat per a Vallvidrera. Durant uns anys es va convertir en una gran trobada dels municipis dels voltants. El primer aplec, organitzat per l’entitat Joventut Catòlica de Molins de Rei, es va celebrar el 1920. El 1921 es va afegir a l’organització el grup Pomells de Joventut, ideat per Josep Mª Folch i Torres, el creador de la revista infantil El Patufet. Els Pomells van tenir una durada efímera ja que l’any 1923 la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja, marqués de Estella, va ordenar-ne la dissolució per catalanistes. El dia de la festa semblava que tots els camins portaven a l’aplec. I els camins de Vallvidrera es veien concorreguts per una corrua de gent que des de les seves viles pujaven a peu per camins i dreceres, amb motxilles i estris per fer la costellada o els arrossos. Els que passaven per la plaça de Vallvidrera s’adreçaven Mont d’Orsà amunt fins a la plaça de les Basses d’en Barral on agafaven el camí vell de Santa Creu passant per can Cuiàs, continuant per un camí bosquetà fins a trobar de nou la carretera i poc després passar per Can Mallol, per arribar a Can Serra i al pla de Santa Creu. Alguns veïns de Vallvidrera aprofitaven la diada per posar parades de begudes i petits queviures. La Rosin

Aplec després de la Guerra Civil

Ponsà i el seu marit, el Caselles conegut pel carboner, el Fèlix Ferran Teruel, i potser alguns altres que en aquest moment no recordo, hi participaren més d’un cop. Segons una antiga guia excursionista, els bons caminadors estaven una hora cinc minuts des de Vallvidrera a Santa Creu. El 85% de gent feia el camí a peu, cosa que ja entrava dins de la festa. Al matí, després de la celebració de la missa, es feia una ballada de sardanes, i una altra a la tarda. Tant als músics de la cobla com a la parella de la guàrdia civil, els preparava el dinar la mestressa de Can Serra, masia que estava a un tir de pedra de l’església de Santa Creu. Aquest aplec, que també era una festa per a Vallvidrera, va deixar de fer-se el 1976. L’evolució dels temps i dels costums van fer perdre el tipisme de la festa. Els llebrencs també vam perdre l’oportunitat de trobar-nos i aprofitar l’avinentesa per afegir-nos a la festa. • CISCO TOMÀS

L’aplec vist pel caricaturista Joan Amat de Molins de Rei, programa de l’any 1932

15

LA TIRA

LA FOTO DEL MES

L’u de maig Quan escric aquestes línies no sé com anirà l’u de maig d’enguany. Èxode cap a les platges? A les ciutats, quatre sindicalistes manifestant-se amb pancartes o, perquè no, mobilització de tots els ciutadans protestant contra la inconsciència dels polítics davant d’una crisi que es veia venir segons l’anàlisi dels economistes.

Passeig per la Cota 500 del Tibidabo

L’u de maig se celebra “la Festa del Treball”. Ignoro quan es va decidir que aquell dia de reivindicació mundial seria festiu. (Els francesos fins i tot es van inventar que l’u de maig s’havia d’anar als boscos a buscar una floreta, el muguet, símbol de la sort!). El que sé és que han assolit esborrar de la nostra ment aquell u de maig del 1886 a Xicago. Els màrtirs de Xicago us sona? Treballadors i treballadores en vaga, manifestant-se per a una jornada laboral de 8 hores (Era aleshores de 12 a 14 hores). Dies de repressió, una lluita cruenta que es va estendre a Detroit, Cincinatti, Nova York i a tots els països industrialitzats. Qui tenia ganes de recordar aquella data? Els últims anys semblava que les manifestacions fins i tot molestaven: “Què fan aquestes amb pancartes, aturant el trànsit? Ho recordo, de fa dos anys potser, era un grapat de dones, venien del Prat, i només volien conservar el lloc de treball.

“El paro en cuatro días es miseria” Ho deia un ninot d’en Romeu al País. Quan llegireu aquestes línies l’u de maig ja haurà passat i us pregunto: Ha valgut la pena anar a la manifestació? Hagués valgut la pena anar a la manifestació? GERTRUDIS

Instal·lació de tobogans .... Calia espatllar la perspectiva i la calma

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Tanmateix, ara tenim motius de manifestar-nos, encara que sigui només per solidaritat. Solidaritat amb el mig milió d’aturats que hi havia al març a Catalunya. Un 70 per cent més que el 2008. Solidaritat amb els treballadors que negocien reducció de plantilla, congelació de salaris, per continuar treballant.. Tots nosaltres, encara que no ens considerem afectats directament, sabem d’una petita empresa que ha tancat o tancarà, a Rubí, a Igualada, a Molins de Rei... aquestes empreses familiars de les que no parla TV3. L’atur el tenim palpable. Ho notem els matins a Vallvidrera, el trànsit és més fluid. Serà que la gent s’ha conscienciat i no agafa el cotxe o que, senzillament, ja no va al treball? A les escoles menys nens es queden per dinar. Serà per reduir despeses o, senzillament, perquè el pare o la mare o tots dos es queden a casa, sense treball? I tants altres exemples