Núm.234__maig2015

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

Com cada any a la primavera, ens fan arribar l’anunci de

la fira agrícola:

avvinforma

avvinforma

reportatge

interrogants sobre el nostre sistema electoral

pàg. 4

cooperatiu, de cohesió social i de consum de proximitat

Eleccions municipals del 24 de maig, alguns pàg. 3

L’alzina del Francès en perill?

L’Associació de Can Pujades: un projecte pàg. 8

234 maig 2015

[email protected] Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Xavier Gonzàlez, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Cisco Tomàs, Annelie Tuengerthal, Temi Vives Col·laboradors habituals Maïthé Chansard, Jordi Coll, Lourdes Llauró, Tristán Quintana Disseny i maquetació: Natàlia Arranz Tancament de l’edició: 24 d‘abril de 2015 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic i establiments del barri Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

[email protected] [email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007 Amb el suport de:

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Lavalldevidre és una

publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

informaciódebarri A partir d’aquest número i per a una distribució més eficient, trobareu La Vall de Vidre al Centre Cívic i als establiments següents: CAP, Mandarina, farmàcia i carnisseria.

gentd’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre al costat de Can Trampa o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

Uaala Vallvidrera ja té geladeria: al davant de l’estació del funi ha obert l’establiment “Uaala”, que fa uns gelats artesans italians molt bons. Benvinguts al barri!

3

AVVinforma En resposta a la demanda d’un article informatiu sobre les properes eleccions municipals, la Favb ens ha fet arribar aquest article d’un dels seus tècnics.

Eleccions municipals del 24 de maig, alguns interrogants sobre el nostre sistema electoral Som a les portes d’unes eleccions municipals que, segons indica el clima polític i les enquestes, es presenten com el tret de sortida a una nova era electoral marcada per la disgregació del vot, la dificultat per articular majories estables i, sobretot, per l’oportunitat de canvi substancial en les estructures de poder i formes de participació política. Els actuals comicis, per la seva transcendència en el calendari electoral d’enguany i per presentar una batalla incerta entre visions de la ciutat diametralment diferents, semblen presentar-se com els més crucials per al futur polític de la ciutat des dels anys 80. Davant aquesta rellevància no està de més tenir en compte certs detalls sobre el procés electoral que poden aclarir certs dubtes sobre com funciona el repartiment de la representació segons el sistema D’Hont, quines implicacions té votar en blanc o no votar, quins estrangers tenen dret a vot o quin és el procés per sol·licitar el vot des de l’estranger per part dels nostres exiliats. Començant pel final d’aquesta enumeració d’inquietuds, per als residents en qualsevol país estranger, el termini per a sol·licitar el dret a votar en les pròximes eleccions municipals del 24 de maig finalitza el 25 d’abril. Però, com ja s’ha queixat insistentment la Marea Grana, la llei aprovada el 2011 pel Parlament de l’Estat, estableix un procés extremadament complicat a través de les ambaixades i consolats espanyols. En el cas dels estrangers de la Unió Europea residents al nostre país que, en el cas del territori de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes representa un 8% de la població (la resta de nacionalitats del món representa al voltant del 5% en aquest territori), com la resta d’electors, per poder votar han d’estar inscrits en el Cens Electoral vigent; però en el cas de ciutadans estrangers (també de la UE), la inscripció no és automàtica. En cas de voler participar en les pròximes eleccions havien de fer un tràmit d’inscripció que manifestés la seva voluntat expressa davant l’ajuntament,

però abans del passat 30 de desembre de 2014. Els nacionals de països amb acords que reconeguin el dret de sufragi a les eleccions municipals han de realitzar també la sol·licitud d’inscripció en el cens electoral per a les eleccions municipals. Els països amb acords vigents actualment són Bolívia, Xile, Corea, Cap Verd, Equador, Islàndia, Noruega, Colòmbia, Paraguai, Nova Zelanda, Perú i Trinitat i Tobago. No obstant això, el termini per sol·licitar el vot per a residents amb nacionalitats d’aquests països també va acabar, en aquest cas el 15 de gener. Pel que fa al sistema de representació, el repartiment de les 41 regidories de l’Ajuntament de Barcelona s’estableix seguint el sistema D’Hont. Aquest és un sistema pensat per articular majories i excloure opcions minoritàries, que permet obtenir la majoria absoluta fins i tot amb menys del 50% dels vots per mitjà d’un sistema de proporcionalitat en la repartició de llocs de representació que, fonamentalment, consisteix en repartir els escons per ordre, un cop dividit el nombre total de vots de cada partit entre cadascuna de les xifres que sumen el total de llocs a repartir. Així, si haguessin quatre escons en total i cinc opcions polítiques que es presenten a les eleccions, es divideix el total de vots de cada partit entre 1, 2, 3 i 4. Finalment, s’ordenen els resultats i els quatre llocs de representació s’assignen als quatre primers.* Com que el sistema de repartiment s’estableix sobre el vot emès vàlid, el vot nul (aquella papereta no vàlida per estar defectuosa) deixa de constar en el repartiment de percentatges ja que es considera vot emès, però no vàlid. En termes de distribució de llocs de representació, funciona igual que l’abstenció: un gruix d’electors deixen d’influir en la representació institucional. El vot en blanc, en canvi, es compta com emès i vàlid i beneficia els partits majoritaris ja que fa baixar en major proporció els percentatges

de vot als partits amb menys vots respecte de les opcions que concentren la major part de la massa electoral . A més, en el nostre sistema electoral, es descarten les candidatures que hagin obtingut menys d’un 5% dels vots, concentrant encara més pes en les opcions majoritàries. En definitiva, davant la crucial disjuntiva electoral que se’ns presenta, el més sensat sembla ser discernir entre les opcions polítiques que es presenten, la que les seves propostes més s’adeqüen a la nostra visió de la ciutat i als nostres interessos ciutadans. També es pot optar per no participar i permetre que la resta de ciutadans i ciutadanes triïn per nosaltres, si després d’investigar les opcions, no trobem la nostra. Potser el vot en blanc és la preferència més injusta ja que desvirtua el repartiment proporcional, encara que recull la indiferència i reforça els partits majoritaris. Sigui com sigui l’alternativa que escollim, les properes eleccions determinaran clarament el futur polític de la ciutat més enllà del curt i mig termini i hauria de ser la ciutadania la que tingui l’última paraula. Anima’t i participa. Ancor Mesa Méndez Sociòleg de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

*Per a més informació a http:// cosaspracticas.lasprovincias.es/leyhondt-sistema-reparto-escanos/

4

AVVinforma

Barcelona 15 d’abril 2015 Senyor Alcalde de Barcelona, Està acabant el seu mandat i és un bon moment per fer un repàs als quatre anys de legislatura. Com a veïns de la muntanya, esperàvem que fos diferent i més ambiciosa en els continguts, després de diversos mandats amb poca participació i molta arrogància per part del districte que van portar a la nostra associació de veïns a fer una consulta sobre la independència municipal per al nostre barri/poble l’any 2010, la qual va ser recolzada majoritàriament pels veïns dels barris de muntanya. Després d’aprovar el 2010 el document del Pla de Futur per als barris de Collserola, amb la unanimitat de tots els partits polítics, vam creure que el consistori que sortiria de les eleccions municipals el 2011, seria molt sensible front als barris de muntanya, tant pel que fa a les inversions com a l’hora de tenir en compte els fets diferencials respecte a altres barris de la ciutat. En aquesta legislatura el partit que ha governat la ciutat, Convergència i Unió, ho ha fet en minoria i argumenta dificultats per aprovar els pressupostos municipals. Aquest fet hauria perjudicat el nostre barri quant a les dotacions per a les inversions compromeses per part dels partits polítics amb la signatura i posterior aprovació del document Pla de Futur 2010-2020. Finalment, les inversions en aquest mandat han estat molt insuficients respecte a les que esperàvem als nostres barris. Sí que valorem positivament el canvi municipal respecte a la participació, que hem pogut constatar durant tota la legislatura, amb el responsable polític a l’oficina de Collse-

rola, el Gerent i el mateix Regidor, oberts a donar explicacions i transparència, tant pel que fa a projectes com a inversions, quan els veïns ho hem demanat, buscant sempre el consens. Creiem que aquest és el millor i únic camí. Lamentablement a final de legislatura un dels projectes més importants per a la mobilitat del barri, a l’entorn de la plaça de Vallvidrera, treballat i consensuat al llarg de tot el mandat, no s’ha dut a terme, molt a pesar nostre, per manca de voluntat política. Per a la pròxima legislatura totes les associacions de veïns de la muntanya hem consensuat les nostres demandes, a l’entorn dels eixos següents: Gestió municipal ● Blindar l’oficina de Collserola i la del Comissionat amb contingut polític i millorar els serveis de l’oficina. ● Configurar un Organisme de gestió unificada per a tota la muntanya. ● Reorganitzar els òrgans de participació del Districte potenciant els Consells de Barri. ● Fomentar la coordinació entre totes les administracions que participen a la muntanya. Temes de ciutat ● Fer la recollida selectiva de matèria orgànica verda i instal·lar una planta de compostatge a la serra de Collserola. ● Millorar la prevenció dels barris de la muntanya en diversos àmbits: protocols d’actuació d’emergències, centres de menors, obertura del parc de bombers, seguretat i il·luminació a les estacions del tren, increment de la presència dels cossos de seguretat especialment els caps de setmana, control de la població de senglars. ● Millorar els transports a la muntanya: aprofitament dels traçats i les freqüències dels busos actuals i incorporar el Nitbus. ● Posar pantalles d’aïllament acústiques i fer gratuït el peatge dels túnels de Vallvidrera. ● Millorar els accessos a la muntanya (ctra. Vallvidrera-Sarrià) i als barris. ● Millorar les línies de serveis: obligació de soterrament i de fer-ne ús per part de les companyies de serveis. Millora radical dels sistemes de telefonia. Portar el gas natural a tot el territori. ● Revisar el PGM i el Pla Parcial de les Planes amb la interpretació de les normes urbanístiques per a habitatges aïllats. Inversions en serveis ● Executar les inversions previstes al Pla de Futur: equipament esportiu, equipament cultural al mercat de Vallvidrera, asfaltat de carrers, aparcaments, neteja i manteniment entre d’altres. Salutacions cordials, Associació de Veïns de Mont d’Orsà de Vallvidrera

Fotomuntatge: Joan Ferran

5

L’alzina del Francès en perill? Com altres arbres del nostre entorn, per negligència de l’administració, diverses alzines de l’entorn de Vallvidrera estan en perill (vegeu també La foto del mes, pàg. 16). Aquí teniu un intercanvi de cartes oficials sobre el tema.

Pregunta a les administracions competents 9 març 2015 Aquest matí m’he trobat amb la desagradable sorpresa: estan fent un rebaix a la part de ponent de la finca-restaurant “Ideal Collserola”, potser per fer un pou per a les aigües residuals. Aquest rebaix es fa molt a prop d’un arbre monumental que és l’alzina del Francès i crec que poden afectar les seves arrels, com ja va passar fa poc a un pi pinyer a la cruïlla de Mont d’Orsà i la carretera de Santa Creu. És per això que demanem com a Associació de Veïns saber qui ha donat el permís i si es tenen en compte les característiques de l’arbre i la seva protecció. Com a associació i com a veïns defensors del patrimoni ens sabria molt greu qualsevol cosa que li pogués passar, ja que aquesta monumental alzina fou el guariment d’un escamot de soldats francesos en plena retirada en el marc de la Guerra del Francès, després de saquejar diverses masies al seu pas, entre elles Can Mitjavila, Can Mallol o Can Cuiàs. S. Ferran (AVVallvidrera)

Respostes rebudes 9 març 2015 Aquesta Oficina no té coneixement de cap permís atorgat per fer les obres referides. Passem la vostra informació al Departament de Llicències i Inspecció del Districte perquè, en l’àmbit de les seves competències, pugui iniciar les actuacions de comprovació i inspecció adients. Ramon Llobera i Tello Director de Programa de l’Oficina de Collserola. Districte Sarrià-Sant Gervasi

10 març 2015 En data 1 de setembre de 2011, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va emetre l’informe favorable corresponent incloent una sèrie de condicions particulars a tenir en compte per aquesta actuació (expedient núm. 2011/045-MN d’aquest consorci). Cordialment, Marià Martí Viudes Director Gerent. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

Des del Mas Sauró...

... indignats de nou per la Residència La residència per a persones amb discapacitat intel· lectual del Mas Sauró començarà a prestar els seus serveis l’1 de juliol d’aquest any. D’aquí a dos mesos! L’Associació de veïns del Mas Sauró ens hem hagut d’assabentar per casualitat, quan una de les entitats que pretenen participar en el concurs públic ens ha contactat per signar el que ells anomenaven acord per “facilitar al màxim la relació de bon veïnatge i la correcta integració de la Residència a la dinàmica veïnal i del barri”, un acord que puntuava en el concurs que licita el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. No podem sentir-nos més indignats i ignorats per les Administracions. Davant d’aquesta increïble situació volem recordar que: La Residència Mas Sauró es va construir sense l’acord ni el coneixement del barri, arrabassant un tros important del nostre territori als veïns i suposant la destrucció del patrimoni històric del nostre barri. Que sempre hem dit que el nostre barri ni és el lloc més adequat ni té el viari i transport públic preparat per obrir un equipament situat, com està la Residència, a la part més allunyada de les vies principals de comunicació. Quan ens hem posat en contacte amb els representants del Districte, ens han indicat que no tenien cap coneixement sobre el concurs per dependre de la Generalitat de Catalunya. No acceptem l’excusa perquè durant aquests tres anys d’abandonament de l’edifici, ens hem interessat continuadament en tots els consells de barri sobre l’estat de l’equipament, rebent sempre com a resposta per part del Sr. Puigdollers que no hi havia novetats. Entenem que en el camp de la salut mental hi ha una mancança de centres especialitzats en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual; malgrat això aquesta Residència s’ha construït amb diners públics (va costar 6,6 milions) i no estem d’acord amb què finalment la gestió es derivi a una empresa privada. La suma del concurs pel mobiliari (203.080 € ) i la gestió (981.853 € ) és superior al milió d’euros. Des del començament ha estat un equipament rodejat de moltes polèmiques (veure La Vall de Vidre núm. 215, setembre 2013) i ara les administracions insisteixin en donar-ne més motius.

Lloc on hi havia l’antic Mas Sauró

lesnostrespàginesgrogues bústiaoberta

ESTANC, TABACS i Cava de Cigars Recàrregues telefòniques Targetes de transport Papereria i Llibreria Revistes Material escolar i d’oficina Lotocatalunya Grossa de cap d’any

PEDRO GARCÍA Mont d’Orsà, 2, 1r. 08017 Vallvidrera Tel. 646 120 871 [email protected]

_telèfons que cal recordar

EMERGÈNCIES: 112 bombers: 080 MOSSOS d’esquadra: 088

GUÀRDIA URBANA: 092

CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53

GUÀRDIA URBANA DISTRICTE SARRIÀ: 93 291 43 53

CAP LES PLANES: 93 280 56 32

OFICINA DE COLLSEROLA: 93 280 21 07 93 280 65 83

BIBLIOTECA COLLSEROLAJOSEP MIRACLE: 93 406 91 11

Centre Cívic VallvidreraVázquez Montalbán: 93 406 90 53

7

bústiaoberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de Can Trampa i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Un any sense en Sopapo

El Camí de Sant Jaume

En Sopapo es deia en realitat Ricardo Gallardo, vivia al barri, però era xilè, casat amb una alemanya fantàstica, la Katrhin, i van tenir una nena catalana, la Lotte. Era un noi discret però vestia amb colors llampants i gorres virolades, d’aspecte tímid però es posava als escenaris, actuava i creava espectacles de circ molt personals. Era baix, prim i fibrat però amb la seva gran personalitat es veia alt i corpulent i amb molta presència. En Sopapo era l’amic original, era el bohemi, l’artista, el que treballa quan els altres descansem, el que viatja a llocs on tu voldries anar, l’amic modern que va a l’última, el valent que s’arrisca, l’amic que s’estima casa seva perquè se l’ha feta ell, un amic discret i brillant a l’hora, políglota i bon ciutadà del món. Diuen que morim com vivim, i en el seu cas és una gran veritat. Va morir fent una de les tantíssimes coses que li agradaven, córrer amb motos, ara ja fa un any i volem recordar-lo tal com era. Apassionat, intens i amb un humor molt peculiar. La seva pèrdua ens va deixar bloquejats, el seu comiat va ser el seu últim espectacle, llàgrimes d’emoció i aplaudiments al mutis etern... Estem contents d’haver compartit un trosset de la seva història i intentem posar en pràctica la seva manera d’entendre la vida, simplement vivint-la a tot gas. Quan li preguntàvem com volia que l’anomenéssim, sempre deia: “Mis amigos me llaman Sopapo”. Per això tots li dèiem així!! Una gran abraçada a la Katrhin, la Lotte, als seus pares i a la resta de família i dir-los que nosaltres també l’enyorem!

El 29 de març, diumenge de Rams, vàrem iniciar el Camí de Sant Jaume al Monestir de Montserrat. L’aire festiu de la gent que sortia somrient de l’església amb palmes i rams de llorer ens va acompanyar en la nostra il·lusionada sortida. Hi vam participar vuit dones, tres catalanes, una mallorquina i quatre alemanyes. Abans de la nostra aventura no totes ens coneixíem però caminar juntes, primer per carretera, després pel GR 172 fins a Sant Pau de la Guàrdia ens va aplegar. Rient com unes nenes vam acabar orgulloses la nostra 1a etapa del Camí. Continuarem! Annelie

Les participants al camí de Sant Jaume

els amics de Vallvidrera

La col·laboradora de La Vall de Vidre Maïthé Chansard inaugura una exposició de les seves pintures el 8 de maig a Castelldefels. No us ho perdeu!

8

reportatge

L’Associació de

Can Pujades: un projecte cooperatiu, de cohesió social i de consum de proximitat El passat dia 23 de gener en un matí esplèndid, La Vall de Vidre es va entrevistar amb els membres de l’associació de Can Pujades Elisabet i Pep, en l’hort que l’associació cultiva a Can Pujades dins d’una estreta col·laboració amb la Xarxa d’Horts Municipals i l’Administració de Barcelona. ¿Quan neix la vostra associació?

L’enderroc de l’antiga masia de Can Pujades l’any 2009 va generar un moviment de rebuig que va aplegar un bon grapat de veïns de Vallvidrera i el seu entorn, sensibilitzats amb el manteniment de la pagesia a Collserola i que, juntament amb els petits productors locals, van organitzar l’any 2010 la 1ª Fira agrícola de Vallvidrera. D’aquella 1ª Fira Agrícola va sorgir aquest projecte. Llavors nosaltres encara no hi érem, però quan vam conèixer el projecte, ens va seduir. Van començar pocs però ara ja som 50 famílies que funcionem com un grup cooperatiu de consumidors sense ànim de lucre. Hem posat un límit de 50 famílies, perquè pensem que el caràcter cooperatiu de Can Pujades seria molt difícil d’autogestionar-se amb més gent. ¿Quins són els objectius de l’Associació de Can Pujades?

Els objectius de l’associació giren al voltant del reconeixement de l’espai natural de Collserola com una zona d’aprofitament agrícola i ramader sostenible. Fomentem el consum de proximitat, el reciclatge i el respecte al medi ambient. Per això hem creat una xarxa de proveïdors ecològics i de proximitat que ens abasteix, i participem d’altres iniciatives comunitàries al voltant de l’aprofitament de l’espai rural i del respecte al medi natural, com és l’hort de Can Pujades.

Però tenim entès que també feu altres activitats. ¿Ens podeu dir breument quines són?

Doncs sí, de fet a banda de consolidar l’activitat de l’hort a Can Pujades i tenir una xarxa social de distribució de producte ecològic i de proximitat, l’Associació també du a terme una sèrie d’activitats socials com són: 1) Organitzar cada primavera la fira agrícola de Collserola a la plaça del centre cívic; 2) Organitzar al setembre el Mercat d’Estiu com una activitat més de la festa major de Vallvidrera; 3) Col·laborar en els projectes culturals i socials de l’Associació Mercat Cultural de Vallvidrera (l’antic mercat). A més, podríem dir que la cooperativa s’ha convertit a la vegada en un fòrum de debat dels temes que ens afecten relacionats amb la salut, l’entorn natural, el consum, l’aprofitament energètic, etc. ¿Com us organitzeu per a tantes i tan diverses activitats?

Nosaltres no funcionem jeràrquicament ni piramidal. Som una associació de consumidors que ens basem en un sistema de funcionament cooperatiu, en xarxa i assembleari. Cada membre, a més de tenir accés a la xarxa de consum ecològic i de proximitat, es compromet a col·laborar-hi en la gestió en la mesura de les seves capacitats i disponibilitats. Però tothom hi col·labora. Tenim

assemblees mensuals, on es generen comissions espontànies per a les diferents feines i es prenen decisions. També tenim un cop l’any una assemblea, que de fet és quasi una festa, on compartim idees, generem projectes i organitzem els grups de treball o comissions. L’any passat l’assemblea es va celebrar a Villa Maria (vegeu pàg. 13 del núm. 228, novembre 2014, de La Vall de Vidre). ¿És a dir vosaltres consumiu més productes dels que produïu al vostre hort de Can Pujades?

¡Clar que sí! L’hort tot just està començant a funcionar enguany, i seria impossible abastir amb ell 50 famílies, fins i tot a ple rendiment. De moment estem aprenent a conrear a molt petita escala i no ens marquem cap objectiu quantitatiu. Mitjançant la Cooperativa ens proveïm principalment dels productors locals, com Can Vilagut, Can Bofill, Can Mandó, Can Perol, Can Carlets, entre d’altres. També comprem a les botigues de Vallvidrera, perquè considerem que el consum local i de proximitat representa el futur sostenible i just. ¿Teniu algun local on feu les assemblees i les tasques d’organitzar i distribuir els productes que compren els membres de l’Associació Can Pujades?

Doncs, fins l’any passat utilitzàvem per a les reunions i l’organització

9

collserolaclub Com cada any la Coral

Collserola col·labora en la primavera coral 2015

del repartiment de productes els locals que amablement ens deixava ASPASIM. A partir d’aquest any ho fem en els locals de l’antic mercat de Vallvidrera.

Al Centre Civic Pere Pruna. Aquesta vegada la nostra coral va inaugurar el concert amb un repertori ben bonic: «El món seria més feliç» cada vegada que la cantem enviem desitjos d’un món millor, d’entesa entre els pobles, ser una mica nens, donar-nos les mans i jugar tots junts... si tots fóssim amics!!... el món seria més feliç. «Lluny de ma pàtria, La Múcura i L’àliga» Seguint amb la idea de respecte i apropament a totes les cultures, cançó catalana, colombiana i nordamericana. «Dansa de primavera» cançó de la Mª del Mar Bonet, amb ulls brillants per l’emoció i alguna llàgrima escapada, li dedicàrem a l’Ignasi, era la seva cançó preferida. «Pensament sempre amunt», cor dels esclaus de l’òpera Nabucco Aquesta va ser la nostra estrena!... la vàrem cantar vibrant, és tan grandiosa la música de G. Verdi, i la traducció al català de J. Oller és tan potent i actual que gaudírem molt cantant-la. A l’acabar, juntament amb el Cor de l’Elèctric, Coral Mossèn Lluís Vidal i la Coral Balmes, cantàrem «Stella Splendens» (anònim s.XIV) del llibre vermell de Montserrat. Hem d’agrair a l’Assumpta la nostra directora, l’esforç constant que ens dedica i com ens anima a millorar. També a la Teresa, la seva mare, que amb el seu domini pianístic i la seva senzillesa entranyable va acompanyar els nostres cants. Gràcies a totes dues, va ser un gran concert. Reis Guimerà

Finalment, ¿què podem fer per ajudar-vos i donar-vos suport?

Doncs assistir a les nostres activitats i difondre-les entre els vostres familiars, amics i coneguts. Ens agradaria que l’activitat dels pagesos de Collserola tingués el reconeixement i suport que mereix i que l’administració prengués consciència de la seva importància i ajudés a preserva-la. I per això és molt important que la gent els conegui i sàpiga què fan i com ho fan. La fira agrícola i el mercat ecològic d’estiu són dues oportunitats excepcionals. No us les perdeu! Qui vulgui informar-se més o contactar-nos, ho pot fer utilitzant la nostre web: http://canpujades.org/ La coral al Pere Pruna

Josep Vives Rego

maïkus

Naciendo, probamos la eternidad. Viviendo, nos quedamos con las ganas. Maïthé Chansard

lesnostrespàginesgrogues

Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

Tel. 93 406 84 17

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies del costat de Can Trampa o del Cenctre Cívic.

11

collserolaclub

El viatge aquí comença...

Miro per la finestra i encara veig les persianes baixades. On t’has anat?

Si vols fugir dels desacords, si et vols apropar a les estrelles...vés-hi!!! I si t'hi adorms, encalmat, millor.

Quan L’alba encén el blau del cel... Quan cantem, també cantem per a tu, sempre ens escoltes… i dins del cel fas de tenor.

El meu avi té una burra...

Febrer m’ha duït la carta tan precisa... Siempre me quedará el recuerdo de conseguir que volvieras a cantar con nosotros. No fue difícil conseguirlo. Tenías muchas ganas de volver.

Recordo les nostres converses sobre Mozart... Dona nobis pacem!

A Déu

La veu se’m nua i per no plànyer-me’n encara canto.

Dorm, Infant, Dorm...

Ah, Libiam, amor, fra’ calici...

Quan Jesús, el fill de Déu, pren una ànima per seva, la signa amb la Santa Creu i diu als àngels: Guardeu eixa hesmosora, que és meva. (Mossèn Cinto)

Ignasi, un home bo, un home de fe profunda. Et trobem a faltar, a la plaça, a la parròquia, als pastorets, a la coral...

Cantar les llunes de les seves nits, cantar vermells de la tardor...

Coral Collserola Vallvidrera

Agraïment emocionat a l’ Ignasi pels enregistraments que ell va fer d’alguns dels nostres concerts, que en un principi eren un record de la feina ben feta. Ara han esdevingut un record de la seva generositat.

Record ofert pels companys de la Coral Collserola a la família de l’Ignasi Coll.

Et recordaré com un bon amic de la música.

Ignasi

L’Amour est un enfant bohème...

Magnificat, anima mea...

Kyrie eleison, Kyrie eleison, Eleison...

Ai Boscos de Vallvidrera... En eixa celda mística se sent volar la vida amb sa maror i bullici la terra aquí s’oblida Sentint d’àngels i verges lo celestial concert. Mossèn Cinto Verdaguer

Pensament sempre amunt, sempre enlaire...

"Gràcies per tanta passió, generositat. El teu amor per la música és el llegat que deixes a cada ú de nosaltres."

El viatge aquí s’acaba...

12

collserolaclub

La Nabígresca

un èxit de participació El passat diumenge 19 d’abril va ser la primera Nabígresca. Un èxit de participació de les moltes famílies, amics i veïns que van ser presents a l’escola. I un èxit haver pogut recollir fons que aniran destinats a millores per a l’escola. Tothom va gaudir molt del bon ambient, del dia, dels tallers organitzats per pares i mares, del mercat de segona mà, de les actuacions musicals i dels moments de nervis en el sorteig de la panera. Gràcies de nou a tots els comerciants i empreses de Vallvidrera que heu fet donacions per a la panera. AMPA Nabí

El mercat de la Nabígresca

Coses meves

Un petó i una abraçada De vegades són tan esperats els petons i desitjades les abraçades!!! Sempre que puc sóc una teleespectadora del programa “Divendres“ de TV3; el sento meu, sobretot la tertúlia dels dilluns. A tots els que hi participen els escolto amb simpatia. Més d’una vegada el professor Sebastià Serrano ha recomanat la força de l’abraçada entre els familiars, amics i coneguts. Quan encara érem a la Residència Betània del carrer Mont d’Orsà, jo compartia amb altres residents les habitacions del segon pis. Als primers temps de ser-hi, i al sortir de l’ascensor per anar a dormir, només ens dèiem “bona nit”, però al cap de poc temps ho acabàvem amb un petó i una abra-

çada. Que n’érem de felices! Ja no ens trobàvem tan soles! A la Residència que ens trobem ara, això de moment és més fred, però sempre hi ha aquell moment d’una carícia, d’una paraula amable o l’atenció que ens podem donar entre nosaltres. L’abraçada que recordo amb més grat va ser pels voltants de Nadal, quan en David, el fisioterapeuta que bonament ens fa moviments respiratoris i també uns quants moviments de taitxi, ens va dir per acomiadar-nos per celebrar les festes: “Ho fem amb una ABRAÇADA?” Que “BÉ”! M’agradaria fer-les més sovint! He deixat aquest escrit a la meva amiga Maria Cabeceran, i al retornar-lo m’ha dit, tu i jo tenim el record

d’una abraçada que ens va colpir molt. Era el dia de Sant Jordi quan encara el Betània era a Mont d’Orsà. Totes dues pendents de la rosa; ja havíem sopat i estàvem a la habitació.......i la rosa va arribar. Un dels néts de la Maria, l’Ignasi, i el meu Joan varen ser els portadors; de l’emoció ens abraçàrem i com unes tontes ens posàrem a plorar. Ja sé que ara la gent per saludar-se sol fer-se dos petons, però jo crec que no tots són de bon grat, la majoria són donats per seguir el costum, pel què diran, per la moda... Res... Desitjo que els que us facin siguin de debò. Mª Lourdes Llauró

Concert

dels Clàssics de Vallvidrera El 21 de març i amb l’ambientació de l’exposició “Què passava i què passa als barris de muntanya” organitzada per l’Associació Mercat Cultural de Vallvidrera al Centre Cívic, que recollí fotos i materials de veïns i veïnes, va tenir lloc el concert de l’orquestra dels Clàssics de Vallvidrera “Descobreix els clàssics”.

13

agendamaig Diumenge 3, Sortida pràctica de descens de barrancs a Tarragona, Club Muntanyenc de Collserola (4) Del 4 al 30, Exposició: “Racons de Barcelona” a càrrec de Marc Camins (1) Dimarts 5, 17:30h Aula Oberta de Creació (1) 19:30h Associació de veïns: reunió oberta (1) Divendres 8, 19 h, Inauguració de l’exposició de pintures de Maïthé Chansard, Celavi, Castelldefels 21h, Georg Phillip Telemann, amb l’OCCemb i Jordi Fornos (3)

Dissabte 9, 12:30h Música al Parc “Jazz Moustache” (1) Dimarts 12, 17:30h Aula Oberta de Creació (1) Dimecres 13, 19h Òpera en Ruta: Sempre Libera: òpera i feminisme. A càrrec de Teresa Torres (2) Divendres 15, 17:30h Òpera en ruta. Espectacle familiar “Diggi Daggi” (1) 21h Òpera en ruta “Dona, música i sentiments: una tríada esplendent...!” (1) Dissabte i diumenge 16-17, Ascensió al Comanegra 1.558 m (Alta Garrotxa), Grup Muntanyenc de Collserola (4)

Diumenge 17, 9h-14h Fira agrícola (1) Migdia Ball de Pagès per Folkserola (1) Dilluns 18, 19h Reunió oberta de La Vall de Vidre, tancament del número de juny (1) Dimarts 19, 17:30h Aula Oberta de Creació (1) Dimecres 20, 17:30h Sac de rondalles. Emociondalles: celebrant el dia Europeu dels Parcs. A càrrec de Vivi Lepori i Núria (2)

Diumenge 24, 9 a 20h, eleccions municipals (1) Dimarts 26, 17:30h Aula Oberta de Creació (1) Dimecres 27, 19h Club de lectura de novel·la històrica. A càrrec de Patrícia Muñiz (2) Dissabte 30, 21h Caminada nocturna a càrrec de Joan Solé (1) Diumenge, 31 de maig: Sortida d’escaladors a Montserrat (a Gorros o a Agulles) (4)

Dissabte 23, 12:30h Música al Parc “The Trees” (Flok) (1)

(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (3) Teatre de Sarrià (4) https://grupmuntanyenccollserola.wordpress.com/

Afanyeu-vos a apuntar-vos-hi!!

Nou campus

de tecnificació de futbol a Vallvidrera Aquest estiu vine a gaudir de les nostres activitats. Entrenaments de futbol, aiguafut, piscina i moltes coses més t’esperen a les instal·lacions del camp de futbol de Vallvidrera.

lesnostrespàginesgrogues FOTO CD-ELECTRO SO SL

ELECTRODOMÈSTICS FERRETERIA i MENATGE FOTOCÒPIES / ENQUADERNACIONS / SERVeiS DIGITALS / FOTOS CARNET /... Mont d´Orsà, 2 - 08017 BCN (Vallvidrera) telf. 93 406 98 76 [email protected]

Telèfon 620412083 / 932049625 Carretera de les Aigües, 140, 08017 Barcelona www.jardinersoliveras.com

Serveis Integrals de la Jardineria Projectes de Bioenginyeria Floristeria | Jardineria | Lampisteria | Fontaneria | Pladur | Pintura | Reformes Integrals | i ...molt més

Thaïs de las Heras & Andrés Ruiz Pl. Vallvidrera, 6 [email protected] Thaïs: 676 50 88 92 Andrés: 687 90 60 99

REHABILITACIO I REFORMES DE LA LLAR Siscu León / Jordi Coll / Gaizka Garcia 630653201 / 605961753 / 650570340 E.mail: [email protected]

Alberes, 9 08017 Barcelona (Vallvidrera) Tel. 93 406 84 29 (taller) M. 639 603 439

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies del costat de Can Trampa o del Cenctre Cívic.

15

justalaparaula!

collserolaclub

“Catalans. Retrats”

Jacqueline Jacquet

“Assaborir la textura, el cos, el gust de les paraules com qui xucla un caramel”

d’Antoni Bernad

El 13.04.2015 es va presentar el llibre “Catalans. Retrats” del fotògraf i veí de Vallvidrera, Antoni Bernad, editat per l’Ajuntament de Barcelona. En l’acte, que va tenir lloc al Saló de les Cròniques de l’Ajuntament van parlar l’alcalde de Barcelona, l’Excm. Xavier Trias, el vicepresident de la Fundació Fòrum per la Fotografia a Tarragona David Balsells, i l’autor del llibre l’Antoni Bernad. Aquest últim va obsequiar el públic amb anècdotes molt gracioses sobre fets que van passar mentre feia el retrat d’alguns dels personatges il·lustres. Entre els retratats figuren persones que són o eren veïns de Vallvidrera. Per tant ens faria molta il·lusió de poder veure aquest llibre també en la nostra biblioteca. Annelie

Ponç Pons: “El rastre blau de les formigues” (Quadern Crema 2014)

«Estintolar» Tossa de Montbui (Segarra), en el curs d’una visita de l’ermita del segle XI. “Més tard van reduir el tamany de les columnes. I es van estintolar sobre la base original” Salvador Tarragó, arquitecte, 62 anys (Tortosa)

Estintolar v 1 tr Apuntalar pron Apuntalar-se, recolzar-se (Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana)

“Quan ell em deixà, vaig quedar sola prop de l’orla de babord. No m’hi podia estintolar perquè estava tota ella coberta d’una rosada menuda i atapeïda, que brillava enteladament amb un gris metàl·lic; mes, com que la marxa era tan suau, no hi havia pas perill de perdre l’equilibri” Joaquim Ruyra “El rem de 34” (Edicions 62)

“Hem rigut tots dos, i m’ha llegit uns versos italians on més allà dels cal·ligrames – plàstics i ordenats a llur manera -,els mots en llibertat i les síl·labes mal estintolades, i amb perill d’estimbar-se en espais topogràfics, i estifollar-se , intentaven de transcriure o de descriure la lluna enamorada de les vies del tren i de les teulades de pissarra dels albergs alpins i les seves amoroses delectances.” J.V. Foix “Salvat Papasseit, Març de 1919” (Edicions 62) Bernad presentant el seu llibre

Antigues col·laboradores de La Vall de Vidre ens fan arribar informació de les seves activitats a través del seu web:

Asociación La Naranja Orgánica Vallvidrera Collserola Barcelona, B 08017 www.lanaranjaorganica.com

lacolumna

lafotodelmes

Primavera a la plaça de Dalt

Una altra alzina en perill?

Des d’aquell dia tinc la faldilla a l’armari. M’agrada, però no me la poso. És una talla 38; és negra amb floretes verdes i violeta; amb una mica d’aire sembla que volis. Us faré un bon preu! GERTRUDIS

Per passar uns cables han tallat les branques de forma brutal que fan més fràgil l’estabilitat de l’alzina centenària de la plaça Pep Ventura. Qui ho permet? No hi havia una altra solució?

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Un matí d’abril qualsevol, havia de passar per la plaça de Dalt. Pujo les escales, costat assolellat. Uf! Hi arribo, i com sempre la vista i la brisa em recompensen. Tanmateix, alguna cosa ha canviat, a la vorera d’ombra, a l’entrada de la Torre Palau, veig com una mena de paradeta estil Encants. La temptació és forta, creuo el carrer. Això és, davant meu tinc una taula amb coses a sobre, una cadira amb més coses a sobre i, penjada a la reixa de la casa una filera de camises, bruses i vestits que voleiaven. En un costat, una mica retirada, dreta, una noia. —Hola! —Hola! Poso la motxilla a terra. Miro cap a la taula. Objectes: cuiro, ceràmica, de fusta... i llibres. Tot es veu de segona mà i els llibres estan bastant cascats. Cap que m’interessi però n’hi ha dos que em fan somriure, Sans Famille d’Hector Malot i La peste d’Albert Camus, records d’infància, de joventut... —Està molt bé tot això, m’agrada- dic a la noia. —És que me’n vaig de viatge, per a temps, aquestes coses ja no em serveixen, potser serviran a algú altre. És jove, bruna, se la veu feliç. Se’n va de viatge, per a temps. Comentem que aquest tipus de venda, davant mateix de casa, es fa als països anglosaxons, que va bé vendre, comprar, regatejar. Xerrem una estona quan, de sobte, just darrere ella, veig penjada una faldilla lleugera que el vent agita. Intueixo una d’aquestes faldilles fresques, amb una mica de vol que en caminar a l’estiu t’acaricien el cos. És negra, però té puntets de flors verdes i malves. —La puc veure? La noia la treu del penjador. Tal com me l’imaginava. Me la poso al davant: la meva talla! —Quant en demanes? —Mira, me la vaig comprar i no me la vaig posar mai, encara té l’etiqueta. Vint-i-cinc? Te la deixo per quinze. Fa calor i els texans arrapats em fan nosa, ja sento el frec lleuger de la faldilla, li dono els quinze euros. —On vas de viatge? —A l’Índia! Li queda bé anar a l’Índia. Li dic adéu, i bon viatge.