Núm.218__DESEMbre2013

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

Bona Fira de Nadal i Feliç any 2014

AVVinforma

Salvem la Festa Major pàg.3

personespersonatges

Montse Ballesté, presidenta de la Penya Barcelonista pàgs. 8 i 9

collserolaclub

Campanya compostatge casolà pàg. 13

3

216 OCTUBRE 2013

[email protected]

informaciódebarri gentd’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

Exposició del 7 de novembre de 2013 al 17 de maig de 2014. Arxiu Fotogràfic de Barcelona Pl. Pons i Clerch 2, planta 2ª

Dissabte 14, 17:30 i 20:30h, Els Pastorets (1)

1. El poble de Vallvidrera deixa de tenir Festa Major, de moment la més probable.

Dissabte 14 i diumenge 15, matí, Fira de Nadal. Plaça Pep Ventura

2. El poble de Vallvidrera participa activament, cadascú a la mida de les seves possibilitats, i fem una Gran Festa!

Tirada: 500 exemplars

Dijous 12, 17:15h, Fes la teva felicitació de Nadal (1)

Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri

Amb el suport de:

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Lavalldevidre és una

publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

Pot desaparèixer per falta de col·laboració dels veïns.

Divendres 13, 20:30h, Els Pastorets (1)

19h, Taller Blogger. Aula multimèdia (1)

Tancament de l’edició: 25 de novembre de 2013

D.L. B-8389-2007

Salvem la Festa Major de Vallvidrera

Entorn 1900

Disseny i maquetació: Natàlia Arranz

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com

Dimarts 3, 19h Assemblea general ordinària i extraodinària, AV. Vallvidrera (1) Dimecres 11, 17:30 h, Sac de rondalles: Des de Sau a la Cellera A càrrec de Lidia Clua (2)

Col·laboradors habituals Maïthé Chansard, Jordi Coll, Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara romaní

Edició

agendadesembre

Com diu la dita “si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit!”. Doncs bé, l’any passat ja es va fer una crida a tots els veïns i veïnes demanant col·laboració per a dur a terme la festa d’enguany, o no es faria. Finalment es va realitzar gràcies a uns pocs voluntaris amb ganes i il·lusió. L’experiència ha estat molt positiva però impossible de mantenir, ja que som pocs, i alguns, aquest any, ja no tindrem la possibilitat de dedicar-nos-hi tant com voldríem. Abans de seguir voldria agrair especialment la bona disponibilitat, les ganes, la feina ben feta i el bon humor d’alguns veïns i integrants d’entitats, com els Joves de Vallvidrera i el Centre Cívic, per exemple, i no puc esmentar a tothom que hi ha participat perquè segur que me’n deixaria més d’un; gràcies a tots! Ens agrada gaudir de la Festa Major del barri, però, pel que he viscut, ens agrada trobar-ho tot muntat, participar en el que ens convé i marxar! Després anem explicant el que ens ha agradat, el que no, el que haguéssim fet diferent, el que no haguéssim fet… Doncs això és participació! És una festa del poble i per al poble, per tant l’han d’organitzar els veïns del poble. Tornem a estar pràcticament en el mateix punt que l’any passat i només existeixen 2 possibles sortides:

Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs

Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)

AVVinforma

Hi trobareu fotografies inèdites de Vallvidrera i altres indrets de Collserola.

Diumenge 15, 18h, Els Pastorets (1) Dilluns 16, 19h, Reunió oberta La Vall de Vidre, tancament núm. de gener (1)

Implicar-se en l’organització de la Festa Major és molt senzill, només requereix una mica de dedicació i una dosi de voluntat. Què suposa participar en l’organització de la Festa? - Triar l’activitat que més t’atrau i formar part d’una comissió per a dur-la a terme, participant únicament d’una part d’aquesta petita parcel·la de la Festa, o, fins i tot, pots fer-te’n responsable, tu tries.

Dimarts 17, 18h, Concert de NADAL A càrrec de la Coral Collserola (2)

- Participar en alguna reunió per consensuar el programa, aportar idees, opinions, organització, etc.

Dimecres 18, 17:30h, Sac de rondalles: Contes a la vora del foc A càrrec de Vivi Lepori (2)

Amb l’experiència recollida actualment, no volem que ningú cregui que la dedicació i temps que haurà d’invertir serà superior al que es veu capaç, ja que l’organització en petites comissions ens permet distribuir la feina i que cadascú aporti només allò que pot. Unes poques hores del vostre temps permetrà un gran resultat! Però cal ser uns quants per gaudir d’una Festa participativa i al gust de tots.

19h, Reunió Salvem la Festa Major, Comissió de festes (1) Divendres 20, 20:30h, Els Pastorets (1) Dissabte 21, 17:30 i 20:30h, Els Pastorets (1) Diumenge 22, 18h Els Pastorets (1)

Gener

Divendres 3, Carta al Patge Reial (1)

(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (Tel: 93 406 90 53) / (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Tel: 93 406 91 11)

- Col·laborar a buscar gent que en vulgui formar part.

Aquesta es la última crida que fem des de l’actual comissió de festes de l’Associació de Veïns i Veïnes. En cas que no trobem suficients persones amb ganes de continuar organitzant la Festa Major de Vallvidrera, aquesta s’anul·larà. Per tot això fem una última convocatòria per salvar la festa: animem i convoquem a tots els veïns i veïnes que vulguin ajudar, participar, opinar, etc. a una darrera reunió! Si hi ha prou assistència com per a poder formar les comissions necessàries per tirar endavant amb la nostra Festa, així ho farem. D’altra banda serà el final d’un cicle. Ara ja només depèn que vosaltres, veïns i veïnes, tingueu ganes que continuï la Festa! No ens omplim la boca explicant que som un poble i no actuem com a tal: siguem un poble! CONVOCATORIA:

Dimecres 18 de desembre del 2013 a les 19h al Centre Cívic

Des del Mas Sauró...

... no aparqueu al Torrent del Rovelló! Des d’aquest mes de setembre s’ha vist incrementat el nombre de vehicles que aparquen al Torrent del Rovelló. Els veïns que ho patiu, haureu comprovat com la fila de vehicles aparcats s’enfila des de la plaça del Mina Grott fins al Camí de la Font dels Pins. Durant tot el dia la circulació de vehicles es dificulta ja que, en ser el carrer de doble circulació, quan baixa o puja qualsevol vehicle sovint s’han de fer maniobres marxa enrere de més de 20 o 30 metres, amb la dificultat afegida quan es coincideix amb algun vehicle o vehicles darrera o que algun d’aquests sigui el bus de barri o algun dels camions que treballen al final del pantà. Per no parlar del perill que implica per a la seguretat dels vianants. Des de l’associació de veïns hem demanat a l’Ajuntament que substitueixi la senyalització vertical existent per una altra que deixi ben clara la prohibició d’aparcar a tot el Torrent del Rovelló i que es reforci amb senyalització horitzontal –una línia groga al terra-. La senyalització actual és molt ambigua i no deixa clara la prohibició. També hem demanat que la Guàrdia Urbana incrementi la seva presència i les denúncies. De totes formes, considerem que el problema transcendeix la millora de la senyalització i, fins i tot, l’actuació de la Guàrdia urbana que, per si sola, no pot resoldre el problema. Els vehicles aparcats provenen en la seva majoria d’altres municipis que utilitzen el nostre barri com a aparcament-enllaç dels FGC i, cal reconèixer-ho pels vehicles de veïns que no troben lloc a l’aparcament reservat. És imprescindible que s’avanci en l’extensió de la tarifa integrada fins a l’estació de Sant Cugat i que es millorin els mecanismes d’accés i control dels aparcaments reservats als veïns que, actualment, sabem que estan ocupats per vehicles no autoritzats. A.V. Sta Maria de Vallvidrera-Mas Sauró

lesnostrespàginesgrogues

5

AVVinforma

Quin futur volem per al mercat de Vallvidrera? Tal com havien sentenciat des de l’Institut de mercats municipals de Barcelona el febrer del 2006, “la llei del mercat és tancar els mercats” (municipals, s’entén??), el 29 d’abril de 2009 l’Ajuntament de Barcelona va tancar el mercat municipal de Vallvidrera com espai distribuïdor d’alimentació (La Vall de Vidre núm. 169, juny 2009). Durant la legislatura 2003-2007 i preveient el tancament del mercat municipal de Vallvidrera, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi va demanar als veïns propostes per reutilitzar aquest espai públic ubicat al nostre barri. Un cop tancat el mercat, el novembre del 2009, La Vall de Vidre va fer una enquesta amb diverses propostes sobre els possibles usos del mercat. La participació va ser molt gran amb resposta de 409 veïns i veïnes, amb 619 opcions marcades. La proposta guanyadora va ser la d’un espai poliesportiu amb piscina i gimnàs, que triplicava les votacions de la proposta següent, que era la d’una sala polivalent. Durant la legislatura 2007-2011, el Districte posà en marxa una proposta de convertir el mercat en un espai cultural per al barri.

De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h T. 93 406 9160 Entre setmana: menú Caps de setmana: “platillos” i racions

Centre de Psicologia i Psicopedagogia Tel. 687748788–699117173 Crta. de Sarrià a Vallvidrera 263-265 –08017 Barcelona [email protected]

www.ingeniumvallvidrera.com

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

Al mateix temps i al llarg de molts mesos, les entitats de la muntanya van estar elaborant el “Pla de Futur per als barris de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 2010-2020”, aprovat a finals del 2010, amb propostes consensuades entre totes les associacions dels barris de la muntanya i tots els partits polítics del Districte; entre aquestes propostes no hi figurava la remodelació del mercat de Vallvidrera com a prioritària.

proposta de la remodelació del mercat per tal que fos valorada pel teixit associatiu, ja que aquesta important inversió no estava prevista al Pla de Futur consensuat entre tots els barris de la muntanya i aplicable a la legislatura actual. La Comissió de Seguiment del Pla de Futur, aplicant els criteris de priorització consensuats entre tots, va determinar quines actuacions eren prioritàries per tal de no hipotecar les inversions per als altres equipaments previstos. Totes les associacions de veïns dels barris de Collserola van consensuar la necessitat que el mercat fos un equipament cultural polivalent no prioritari. Durant els darrers anys, el mercat, amb una mínima inversió feta pel districte per a la seva adequació –uns 30.000 euros-, ha servit de forma precària, d’espai d’assaig per al grup de teatre del barri. Les inversions que poden arribar al barri aquesta legislatura estan ja consensuades i redactades dintre del document de quaranta inversions prioritàries als barris de la muntanya. Propostes actuals

Malgrat tot, el districte, continuà amb el seu projecte i tirà endavant l’adjudicació de la redacció de l’avantprojecte del mercat com equipament cultural, amb un import de licitació d’uns 45.000 euros. S’inicià la legislatura 2011-2015 amb un canvi dels gestors polítics al capdavant del Districte, fet que comportà també un canvi en les formes de participació. De moment això ha suposat una major receptivitat, per part del responsable de l’oficina de Collserola, a les propostes i demandes de les entitats de la muntanya. El mateix 2011 el Districte a través del Consell de Barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, posà sobre la taula la

1) La proposta consensuada del Pla de Futur, d’un equipament cultural polivalent. Aquesta proposta no té a dia d’avui, ni data, ni inversió prevista al PAM (Pla de Actuació Municipal) per part dels nostres gestors municipals; les propostes prioritàries estan definides i consensuades. 2) La proposta d’utilització del mercat per part d’una empresa cultural privada que el passat mes d’octubre el Districte de Sarrià-Sant Gervasi va presentar a les entitats del barri. En aquesta proposta, per un període de deu anys, l’empresa proposa compartir i deixar utilitzar l’espai a les entitats del barri de forma regular i puntual, alhora que ofereix la col∙laboració amb propostes cul-

turals. La remodelació prevista i la inversió en l’edifici del mercat – uns 750.000 euros- anirien al seu càrrec. 3) Les entitats culturals i associacions de veïns proposen mantenir l’espai com a públic amb un projecte de promoció cultural del barri. A tall de conclusió i per poder valorar les tres opcions, creiem que cal: 1) Conèixer el projecte de les entitats del barri. 2) Pel que fa a la proposta de cessió d’ús a l’empresa privada, la possibilitat de negociar les inversions a realitzar i la participació i l’ús de l’espai per part de les entitats dels nostres barris. 3) Pel que fa al Districte i l’Ajuntament, saber els diners disponibles per convertir el mercat en un equipament cultural polivalent. L’associació de veïns aposta prioritària­ ment per un equipament públic per al barri. Però finalment serà la comissió de seguiment del Consell de Barri qui decidirà quins són els projectes prioritaris del Pla de Futur.

6

7

collserolaclub

bústiaoberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Des de principis d’any demanem solucions a l’entrada a Barcelona

Vallvidrera ciudad dormitorio

Més solucions i menys demagògia en el problema dels embussos

Vallvidrera aixeca’t

Durante mucho tiempo ha corrido el mito que Vall­ vidrera era un lugar donde sus habitantes solo venían a dormir, pero hay que reconocer que en los últimos años esta tendencia había cambiado y desde el comercio se cubrían casi por completo las necesidades de compra, ha habido momentos de gloria en los cuales era imposible encontrar un local comercial cerrado o en alquiler, pero nunca se había sufrido una crisis tan severa; ahora estamos viendo una realidad, que parecía lejana al ver como cerraban comercios sin parar en el centro de la ciudad y parecía que aquí nunca llegaría, pues ha llegado primero la charcutería, después la pescadería, luego el estanco, ahora la kktua y se puede entrar en un efecto cadena que deje al comercio huérfano y en consecuencia Vallvidrera con muchas posibilidades de convertirse en un barrio dormitorio, con todas las contrariedades que eso comporta. Por mi experiencia en asociaciones de ámbito comercial y después de haber estado ocho años presidente de la asociación de comerciantes de Vallvidrera quiero explicar de primera mano cual es el fondo de la cuestión: El consumo interno ha bajado a niveles nunca vistos, esto es a consecuencia de la alta tasa de parados que hay y en una parte muy relevante en la falta de crédito a Pymes y particulares, en consecuencia ha derivado en una desconfianza en los distribuidores que en la gran mayoría de los casos obligan a pagar en riguroso contado, cosa que conlleva a comercios desabastecidos en algunos casos de productos, pero el kit de la cuestión y de lo que nadie habla es que una vez dadas estas circunstancias todo el modelo económico, comercial se ha roto ya que todo estaba pensado para una sociedad de consumo masivo y con unos márgenes comerciales ridículos; si a esta situación le añadimos las compras por Internet, grandes superficies(en exceso etc.) los días del pequeño comercio están contados. Después de esta reflexión no se me ocurre otra cosa que es tan sencilla como que si queréis comercios en el barrio sois vosotros los que tenéis que colaborar, es el momento y se debería hacer en todos los barrios, si no y vuelvo a repetir el modelo catalán de pequeño comercio está muerto, está en vuestras manos intentar contribuir a que permanezcamos abiertos, por mi parte y todos los que me conocéis sabéis que soy una persona muy emprendedora ya he iniciado las bases para mantener algunos comercios abiertos y en breve veréis con agrado algo bueno en el barrio. Un fuerte saludo a todos en estos momentos tan difíciles y espero que sirva de algo este escrito. DANIEL DE SIMÓN

Estimats veïns, com sabreu fa ja uns quants dies va tancar el nostre quiosc, la KKTUA. I la pregunta és, realment era necessari tancar-la? És a dir, no quadraven els números? Ni molt menys sóc un expert econòmic però personalment trobo que un quiosc aquí a Vallvidrera sí que era rendible. Érem bastants els veïns que abans de marxar cap a la ciutat a treballar paràvem a la plaça a fer un cafè i a comprar la premsa. I no només els adults compràvem el diari sinó que els més menuts també hi anaven a comprar llaminadures o material escolar. Què farem ara? Bé la resposta és difícil. A més a més de que s’hagi tancat el quiosc, estem parlant que s’ha tancat un dels pulmons del barri, un lloc de trobada i un lloc entranyable on gairebé tothom de Vallvidrera hi haurà estat. També cal remarcar que últimament l’estat de la KKTUA no era el millor tot sigui dit. Per tant des d’aquest escrit faig una crida perquè algú torni a treure endavant aquest negoci. Si mor la KKTUA, Vallvidrera també mor. No deixem que el nostre poble es trobi en aquestes condicions, hem de lluitar per ell! També hem d’invertir en el comerç local, jo no vull comprar el diari a Barcelona, són els meus diners, i aquests, me’ls vull gastar aquí! Víctor

Sense llums Benvolguts veïns, L’Associació de Comerciants de Vallvidrera ens adrecem a vosaltres per comunicar-vos que aquest Nadal Vallvidrera no es guarnirà, no disposem del diner suficient per fer front a la gran despesa que ens suposa. Tampoc farem la loteria, la qual ens ajuda a pagar part del guarnit. Tot i sent molts els comerços que hi ha al barri, només una tretzena forma part de l’ACV, de manera que les quotes no donen per més. L’any vinent esperem trobar la fórmula que ens permeti disposar del fons suficient perquè el Nadal 2014-2015 torni a ser com el dels darrers anys. Aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. Fem Barri Atentament l’ACV

En referència a la carta de l’Anna Serrano Luna, indignada (com molts llebrencs) per la cua de la Carretera de Vallvidrera, m’agradaria comentar alguns punts: • Tal i com indiquen els experts en gestió de cues i mobilitat, els problemes no vénen degut per si s’ha afegit algun semàfor addicional al recorregut (tota escola ha d’estar envoltada de semàfors que facilitin la mobilitat dels escolars i els protegeixin del trànsit rodat). • Tampoc l’actitud més o menys activa de la Guàrdia Urbana en regular el trànsit podrà posar remei a les cues que es generen en certs moments del dia. • El problema principal de les cues, i en això els comerciants de Vallvidrera són els primers a reconèixer-ho, és l’increment del nombre de vehicles que utilitzen la Carretera de Vallvidrera com a via d’entrada des de Sant Cugat, la Floresta i altres pobles del Vallès Occidental per entrar a Barcelona, per tal d’evitar (comprensiblement) el peatge dels túnels. • La situació només es corregirà quan s’adreci el problema real i es faci una regulació de l’ús de la Carretera de Vallvidrera. Atentament Ariadna Collet i Lozano

Concurs de logotips

del Grup Muntanyenc de Collserola Al Grup Muntanyenc de Collserola, nascut a la primavera d’enguany, ens manca un logotip que ens identifiqui. Per això hem organitzat el present concurs. BASES: Concurs obert a tot quisqui. El logo ha de ser en blanc i negre i pot contenir, o no, les inicials o el nom de Grup Muntanyenc de Collserola. -Per principis muntanyencs, no s’admetrà la caricatura de cap polític com a logo o mascota del GM Collserola. Format d’entrega: -a través de correu electrònic: millor format vectorial o sinó en format jpg, mínim 300 ppi. -personalment: tamany mínim 10x15cm, dins d’un sobre. En ambdós casos s’adjuntarà l’àlias, un telèfon i mail de contacte de l’autor/a. Termini: 30 de gener 2014 Entrega: Personalment al Centre Cívic de Vallvidrera en un sobre dirigit al Grup Muntanyenc Collserola o per mail a: [email protected] Jurat: L’elecció del logo es discutirà tant a la reunió com a la primera sortida de febrer del Grup Muntanyenc de Collserola, buscant solucions de consens encara que per arribar-hi haguem de compartir alguna ampolla. El GMC es posarà en contacte amb els guanyadors i publicarà els logos al blog: http://grupmuntnanyenccollserola.wordpress.com Premis: S’escolliran tres logotips finalistes, i d’aquests, segons el consens del jurat, un primer i segon. Els i les guanyadores podran triar, per ordre de resultat, 2 dels següents premis: Tenda de campanya / Arnès d’escalada / Podòmetre analògic sense piles / Brúixola de tipus carrera d’orientació / Llum leds frontal / Llanterna leds ecòlogica a corda / 2 mapes excursionistes 1:25000 / 2 sorpreses més que anunciarem. -Els logos premiats seran usats pel GM Collserola per al que cregui convenient, per exemple adhesius, cartells o samarretes.

Nadal solidari

amb la Fundació Aspasim

-El lliurament de premis es farà en un acte cultural que el GMC organitzarà a finals d’hivern. Si no, buscarem algun punt alternatiu.

Com cada any podeu donar els vostres punts estrella de la Caixa a la Fundació Aspasim, que ha complert 75 anys dedicant-se a persones amb discapacitat psíquica. La vostra donació servirà per fer les obres al centre d’educació especial a Vallvidrera, que té una capacitat per a 40 alumnes, situat a l’antiga casa de Can Feliu, ja que necessita una profunda rehabilitació i adaptació a les necessitats dels alumnes que tenen discapacitats cada vegada més importants i la majoria amb greus problemes de mobilitat.

-El GMC habilitarà una exposició amb tots els logos participants al Centre Cívic Vallvidrera. Molta empenta a tots i totes les dibuixants!! http://grupmuntanyenccollserola.wordpress.com Continua sent un caos

8

9

personespersonatges Entrevistem Montse Ballesté, nascuda a Barcelona i veïna del Mas Sauró des de 1997. Des de fa molt poc és Presidenta de la constituïda recentment com a “Penya Barcelonista de Vallvidrera - La Blaugranota”. Volem saber més coses sobre aquesta nova iniciativa social del barri i del que pensen els nostres culés del joc del Barça.

Montse Ballesté

Presidenta de la Penya Barcelonista de Vallvidrera – La “Blaugranota”.

Quins són els orígens de la penya? Un grup d’amics residents a Vallvidrera i diferents barris de la muntanya, farts de voltar per diferents establiments per poder veure els partits de futbol, vam decidir adquirir un sistema de televisió de pagament, per poder-nos trobar a casa a veure’ls. El problema va ser quan l’èxit d’aquesta iniciativa va fer que forméssim un grup massa gran, que feia difícil trobar una casa on tinguéssim tots cabuda. Com sorgeix l’idea de constituir-vos en penya barcelonista oficial? Durant una paella popular organitzada pels veïns del Mas Sauró a l’esplanada de la casa del guarda del pantà la primavera del 2012 van coincidir, per un cantó, la nostra necessitat de trobar un espai on trobar-nos i, per

l’altra, la seva voluntat d’optimitzar més la seu de la seva associació de veïns. El fet que ens comencéssim a trobar de forma continuada va fer que el grup de veïns interessats pel Barça anés creixent. Ben aviat vam ser ja un grup estable i constant d’una vintena de persones que ens trobàvem cada cap de setmana per veure el Barça. Vam començar a imaginar-nos fent desplaçaments amb l’equip, participant amb actes del club, dissenyant un logo pel grup, etc. A més no enteníem com un poble com el de Vallvidrera no disposés encara de penya barcelonista, sabent que hi havia penyes d’altres equips, com l’Espanyol. Era evident que ens havíem de constituir com a penya oficial. I us hi vàreu posar? I ens hi vam posar. Vam informar-

nos al club de tot el que havíem de fer, vam constituir una junta, una assemblea constituent, vam haver de fer una campanya per arribar als seixanta socis que exigeix el club, vam redactar uns estatuts, vam dissenyar un logo, ens vam registrar com entitat a la Generalitat... vaja, una feinada, però que ha valgut la pena. Finalment, aquest mes de juliol de 2013 hem estat reconeguts oficialment pel Club. Hem vist que al logo apareix una granota de colors blaugrana? Sí. Les reinetes són autòctones i un símbol del pantà de Vallvidrera. Som un poble amb granotes, senglars, altres bestiotes i també grans creatius membres de la penya. No sé qui va fer el joc de paraules “granota”“blaugrana” i aquí està. Ens agrada molt el logo i reconèixer-nos com a “blaugranotes”. -Com valoreu aquesta experiència? Tot és encara molt recent. Hem dedicat tots aquests primers mesos a constituir-nos. Hem passat moltes hores consagrades a la paperassa: redactar estatuts, confeccionar llistat de socis, enviar correus electrònics, presentar escrits... Estem en una fase molt inicial, però fora d’aquestes tasques més feixugues és cert que hem començat a viure moments molt especials. Hem fet amics nous. Veïns de barris diferents de la muntanya que no ens coneixíem, ens hem trobat per compartir una cosa nova. També hem tingut tardes –quan l’horari dels partits ho permet- que els pares veiem els partits mentre els nanos jugaven a futbol a l‘esplanada. És una experiència, per tant, que també valorem des d’un punt de vista de projecte col·lectiu, intergeneracional. Un bon exemple d’això que estem parlant és que, a través de la penya, vam aconseguir que l’Assemblea Nacional Catalana ens assignés un tram de la Via Catalana i vam arribar a mobilitzar un grup de gairebé un centenar de veïns i veïnes de Vallvidrera de totes les edats. I, sobretot, ja hem celebrat títols. Dos en concret. La lliga de l’any passat i la supercopa d’enguany les hem pogut celebrar al pantà.

ja superem els 80 socis entre adults i nens. És molta gent. De créixer molt més, ens haurem de plantejar també de canviar d’espai. Encara que ens costaria molt deixar el pantà. Recordeu que som “blaugranotes”. L’any passat Guardiola marxa al Bayern i arriba un nou entrenador. El Barça s’enfronta a un canvi de projecte esportiu que ha obert un debat entre els barcelonistes. Com veieu els culés de Vallvidrera el joc del Barça? Ara mateix... amb reserves (com a bons culers). Venim d’una època irrepetible, de gran joc i grans resultats. Els resultats continuen sent prou bons, però el joc no és tan vistós. Cal donar temps al nou entrenador i a l’equip perquè s’hi adapti. Jo sóc optimista, encara que a la penya, com a bons culers que som, també hi ha el típic negatiu de mena!!! Temps al temps... però sempre amb el Barça i en Pep al cor! Joan Baucells

I ara què? Bé, ara a disfrutar. Superada la fase de la constitució, volem començar a divertirnos de debò. En primer lloc, ens agradaria poder organitzar alguna festa d’inauguració de la penya. Per celebrar que som aquí. A la darrera assemblea havíem parlat de fer un dinar, estampar unes samarretes, convidar el delegat de zona i, si l’horari del partit és bo, fins i tot veure un partit després de dinar. A veure si de cara al bon temps, la primavera de l’any vinent ens hi posem. També volem mirar d’organitzar un desplaçament amb l’equip. Ens agradaria que fos també durant aquesta temporada 2013-2014. Mirar de trobar amb temps algun partit fora, si som molts... fins i tot llogar un autocar i passar un dia plegats fent barcelonisme. -Quants socis sou en aquests moments? A data d’avui, després d’un primer any de vida,

Socis a l’escala de la casa del pantà

lesnostrespàginesgrogues

11

collserolaclub

Coses meves Jocs retrovats

Estic segura que totes ens ho vàrem passar molt bé els dos dimecres que, amb la Sara, vàrem anar recordant els nostres jocs infantils. M’he engrescat a fer un recull de jocs i cançons, consultant el llibre que tinc d’en Ramon Solsona, i que porta per títol “A PARAULES EM CONVIDES”. Els jocs que poden ser jugats tant per nois com per noies, en són una colla: L’escarabat bum bum, El pare carbasser, Conillets amagadets, El joc dels disbarats, Saltar a corda, Jugar amb la cuina i la fireta, Un dos tres pica paret, Els Patacons, El flèndit, El bèlit, El borinot, El cavall fort, La xarranca, Les bales, A matar, Pedra, paper i tisora, Els “canyardos”, Arrencar cebes, El “tiraxines”, La serp, La campaneta la ning ning qui la trobi ..., El joc de les cadires, Les col·leccions de cromos, Els de picar i fer tombar, les construccions de fustes de colors, El Mecano... Titelles, petits però molt bonics Teatres de cartó, Pilotes de paper, Llegir contes amb il·lustracions de molt bons dibuixants, com la Lola Anglada, Montserrat Bartra , Junceda; també tebeos com Flechas y Pelayos, El Capitán Trueno, El hombre enmascarado i el TBO, és clar, a més del clàssic Patufet. Dibuixar, pintar amb llapis de colors, ... Jocs als quals jugaven sobretot les noies: El patio de mi casa, El corro de la patata, Al pasar la barca, Saltar a corda normal o al juli amb dues cordes, Entrar i sortir de la corda, A pata coja, Dónde están las llaves, A nines, A fer-los vestits, Retallar nines de paper i dibuixar-los les cases, A cartes, A jocs de taula com el dòmino, el parxís,... a disfresses, amb les sabates de tacó que trobaven per casa... Però sobretot el que fèiem era trobar-nos, tota la colla d’amics, al carrer o a la plaça per jugar a tots aquests jocs. “En aquests escrits hi predominen els jocs que es poden trobar al poble o a la ciutat. La guerra i allò que en el clixé n’ha dit la llarga nit del franquisme, època de privacions de tota llei i de tota mena de malures morals, d’escassedat i penúries, de repressió, tot això fa que moltes de les joguines fossin “autoconstruïdes”. Poques pilotes de cuiro. La imaginació al poder: capses de llumins i pinyols de fruita servien a la noble necessitat de jugar que sempre ha tingut i sempre tindrà la quitxalla (la mainada a la Catalunya Vella; la canalla, a la nova).” De jocs i joguines, Jordi Llavina D’aquesta trobada de totes amb la Sara, el que més em va frapar va ser el testimoni d’una companya a qui el pare tenia prohibit sortir al carrer a jugar. Mª Lourdes Llauró

Compressport Ultratrail Collserola A les 7 del matí del 23 de novembre començà la cursa, que va passar pels nou municipis que formen el Parc Natural de Collserola: Barcelona, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Els que no coneixien el terreny es van sorprendre gratament de la diversitat paisatgística. Toti Bes i Judit Franch van endur-se la victòria en aquest recorregut de 74 km. A les 9:30 h va iniciar-se la Mitja Volta, amb una distància de 43 km la primera part de la qual coincidia amb la distància més llarga i compartia els tres avituallaments amb l’UTC. “S’han confirmat les expectatives i tot i no ser Pirineus, té tot el seu encant. No hem tocat casi asfalt i veure Barcelona i el mar ha estat preciós.” La versió més curta, la més tècnica, era de 21km.

Limpieza Reparació de TV, vídeo, informàtica Instal·lació d’antenes Servei ràpid a domicili Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81

Una cursa sostenible

de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...

Camí de Barcelona a Vallvidrera, 71 08017 Barcelona T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30 M. 609 344 758 / 639 711 991 [email protected]

Venda de bicicletes, taller i parking Estaciò de FGC de Sarrià Tf: 93 280 48 49

% ta . 10la revis E T D r s de

le c

to

Daniel Mil 699 848 123 (Trabajador autónomo)

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

Guanyador Jan Joosper és l’autor del dibuix guanyador del concurs per al cartell de la Fira de Nadal de Vallvidrera, fet entre els nens i nenes (grup dels grans) que fan activitats amb la Sandra i la Laura al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. Felicitats.

Es tracta d’una cursa que té lloc en un Parc Natural de Collserola, i l’organització ha treballat per tal que aquesta es desenvolupi de la manera més sostenible. El reglament de la cursa obliga a tots els participants a portar el seu propi recipient per beure als avituallaments, així com haver de marcar les barretes energètiques que portin en cursa amb el seu número de dorsal. Han estat desqualificats aquells dorsals dels quals s’ha trobat un embolcall per terra. L’organització ha proveït tots els corredors d’una bosseta de residus, que portaven penjada de la motxilla, per poder guardar els embolcalls de les barretes. S’ha realitzat a través de les xarxes socials una campanya de sensibilització per a la utilització del transport públic per accedir al centre de competició situat al CEM Can Caralleu (Barcelona), on ha tingut lloc la sortida i l’arribada. Tots els resultats a http://t.co/RVtbeqodoR

lesnostrespàginesgrogues

13

collserolaclub

III Concurs de relats policíacs Manuel Vázquez Montalbán Els herois havien de ser un detectiu i la ciutat de Barcelona Format per Paco Camarasa, Jacqueline Jacquet, Patrícia Muñiz, Joaquim Noguero, Joan Triadú i Daniel Vázquez, el jurat convocat per al III Concurs de relats policíacs Manuel Vázquez Montalbán ha considerat guanyador del curs d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès el relat “El aumento”, per la sobrietat ben tallada amb què insinua una història a partir d’una simple conversa, per com això construeix un mínim perfil psicològic creïble, per posar el dit a la nafra de l’autoritat políticament correcta i per capgirar en alguna mesura els clixés de gènere, en una història de pèrdues i de derrota quotidiana finalment exorcitzada per un acte clandestí de rebel·lia callada. A més, el jurat ha decidit també atorgar un accèssit al relat “Assenyalant la veritat” per l’estructura detectivesca amb tots els ingredients del gènere i el calculat final sorprenent que l’autor s’ha empescat de forma hàbil en escenaris barcelonins. Primer premi: El aumento de Begoña Gómez Díaz Premi accèssit: Assenyalant la veritat de Jofre Milà i Samper

Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

Tel. 93 406 84 17

Forn

de Vallvidrera Pa artesà des de 1909 De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20h Dissabte i diumenge: 7.30-14h

Menjar casolà per emportar

(Dissabtes, diumenges i festius)

Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57

Educagos Collserola Educació Canina de Base i Modificació de Conducta Treballant sempre en positiu Visites a domicili Passejades Educatives

619 76 36 26

Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria, pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...

Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 Barcelona Tel.Fax: 93 406 76 99 [email protected]

Psicòloga Clínica. Col. nº 217

PSICOTERAPEUTA

MÀTICA … Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella…

Thaïs de las Heras i Adrià Mejias Pl. Vallvidrera, 6 es... ga a domicili [email protected] Tels. 676 50 88 92 - 680 83 31 54

t

56

Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.

El aumento Apenas está levantando la persiana de la tienda cuando oye el “buenos días” a su espalda. Son las 8. Se gira aunque ya sabe quién es y le devuelve el saludo. - Pasa, pasa, preparo un par de cosas y te atiendo enseguida. Las dos mujeres entran en el local. Cada miércoles a primera hora se repite la misma escena: la dependienta, poniendo en marcha neveras y balanzas, descubriendo el género, trasegando entre congelador y expositor, preparando el pedido. Y la otra, la clienta, hablando, hablando y hablando. La mayor estaba viviendo en Londres y el pequeño, de Erasmus en Múnich; los suegros se habían mudado de Barcelona al apartamento de la playa; las vacaciones, maravillosas, estupendas, en Roma; y el marido, una pieza indispensable en la empresa, a quien le iban a ofrecer un aumento como recompensa por su gran trabajo, El marido. Primero fue gestor comercial, luego investigador mercantil y después – entre susurros y con un brillo en los ojos- desveló la verdad: era “detective”. Sorpresa, preguntas, cuchicheos, bromas, y por parte de ella, chiribitas en los ojos y un “no puedo contar más”. Aunque conociéndola, sabía que no iba a ser verdad, y sólo una semana antes le desvelaba cómo había conseguido el aumento de sueldo.

MARGARITA TORRA

informàtic

A continuació publiquem el relat guanyador: EL AUMENTO

- ¿Te preparo la ternera a tacos?

T. 933 021 428 T. 93 406 80 42 M. 600 36 79 29 [email protected] www.natarranz.com

Como siempre, claro. La mira asentir y la oye reanudar su soliloquio de camino a la cámara frigorífica. El frío nunca deja de sorprenderla, le despeja la mente y consigue que por un momento su eterna preocupación por el marido-el suyo-quede aparcada en un segundo plano. Olvida que ha pasado la noche sin dormir, coge la pieza de ternera y vuelve. Hoy es el tema de la hija. ¿Volverá, se quedará, conocerá a un lord, tendrá inglesitos y deberá resignarse a ver crecer a

sus nietos en la distancia? Y entre esta maraña de reflexiones ajenas, con el cuchillo en la mano y despedazando la ternera, vuelve la angustia de la dependienta. Piensa que él ya debe de estar en el bar, seguramente todavía con la primera porque, al marcharse ella, continuaba deambulando por la casa. Y le preocupa la primera, la segunda y las que quedan, le preocupa su desánimo y le preocupa cómo lo encontrará hundido en el sofá cuando vuelva. Teme que esta vez -los hijos ya fuera, las noticias agoreras de la televisión, la barrera infranqueable de los 55 en el mercado laboral, tantos fantasmas en paro ocupando los otros asientos en el bar- no pueda decirse no. Lanza de nuevo el cuchillo contra la tabla y de su marido pasa al marido de ella. Detective. Qué gran palabra para un trabajo tan rastrero. Cuando lo supieron – ella, sus compañeras, los clientes – lo imaginaban resolviendo crímenes, recuperando joyas, castigando el malvado y defendiendo a damiselas. Listo, listísimo debía ser. Aunque al final resulta que para llevar a cabo su trabajo y conseguir un aumento sólo tiene que hacer como cualquier vecino chismoso, se dice. Envuelve la ternera y la pesa en la balanza. Al hacerlo, levanta la vista, la ve –casi como por primera vez- y la recuerda en su visita de la semana anterior. Exultante. Su marido ha demostrado que un trabajador estafaba a su empresa haciendo trabajos por su cuenta; que un pobre mecánico se ganaba unos euros arreglando coches a espaldas de la gran empresa de reparación de vehículos. Despido para el trabajador, aumento para el detective y una amarga sentencia para la mujer del mecánico que ve como su marido vuelve a caer en el pozo del alcoholismo. Por eso no se siente culpable al entregar el paquete a la clienta y lo repetirá semana tras semana. Tiene el frasco de Colme guardado en el bolsillo –no cree que su marido eche en falta la medicación tras la nueva recaída- y cada martes noche impregnará una nueva pieza de ternera para la clienta y el detective.

14

15

collserolaclub

l’altrareceptedelskinner

Campanya de compostatge casolà

RECEPTA de CARMEN MIRANDA La cuina brasilera té arrels portugueses, indígenes, africanes, hispanoamericanes, alemanyes i italianes. Hi ha cinc regions gastronòmiques: 1) La cuina del nord, de l’Amazones; és indígena, la més exòtica i genuïna amb carn de caça (ànecs, cocodrils, tortugues, cérvol, pecari ... ) condimentada amb salses de sabors silvestres com la tucupi i el vatapà i una impressionant varietat en fruites exòtiques. 2) La cuina de Bahia, del nord-est, introduïda pels esclaus negres; les receptes són especiades i picants, molt elaborades i a base de peix i marisc. 3) La cuina del Matto Grosso, del centre-oest; té gran varietat de peixos del riu de Mato Grosso, que es prenen rostits, embolicats en fulles de plàtan i sal grossa; també es cuina el porc; és un plat típic de Nadal el pernil en adob i rostit amb mel, sucre moreno i suc de taronja. 4) La cuina de Mines Gerais, del sud-est; el plat bàsic és el tutu mineiro (puré de mongetes negres i farina de mandioca amb rostes); és camperola i saborosa i basada en la carn seca i l›arròs. 5) La cuina del sud, on es troben els gautxos brasilers amb les seves carns rostides a l’espet (Rodizio) o el barreado (capes de carn i cansalada, cuits en olla de fang amb massa de farina de blat). El menjar vegetarià és molt preuat al Brasil, on hi ha una gran varietat de verdures i fruites.

L’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, està duent a terme a Collserola una campanya de reducció de residus orgànics domiciliaris. Aquesta campanya té per objectiu reduir el nombre de residus orgànics que s’han de tractar en plantes de compostatge, i fer-ne compost a casa, material molt útil per adobar el nostre jardí i les nostres plantes. La campanya consisteix en: • fer un curs de 2 hores per ensenyar com funciona un compostador, • fer la cessió a l’alumne del curs d’un compostador durant un any, període durant el qual es facilitarà assessorament sobre el compostatge, • en finalitzar l’any, si s’han acomplert les condicions d’utilització, el compostador passarà a ser propietat del ciutadà. La campanya planteja l’establiment d’un compromís entre el ciutadà, que es compromet a fer compost amb les restes orgàniques adequades de casa seva, i l’Ajuntament, que cedeix el compostador. A mesura que es rebin les inscripcions, es programaran les sessions formatives, fent grups de 20 persones, i després es lliuraran els compostadors. Si esteu interessats, ompliu la fitxa d’inscripció, que es troba al Centre Cívic o baixeu-la del blog Poble de Vallvidrera, i feu-la arribar al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. A Vallvidrera ho tenim fàcil: amb el compostatge casolà tornem a la terra les matèries que nodreixen el sòl de Collserola.

Coshinha de pollastre i formatge:

Maria do Carmo Miranda da Cunha, Carmen Miranda, va néixer a Portugal, però a l’any va anar a viure al Brasil, on es va convertir en una cantant de samba i actriu durant els anys quaranta. Al Brasil va ser vista com una innovadora en la música i va ser una de les primeres estrelles de samba que va iniciar una carrera d’actriu als Estats Units, on va intervenir en 14 pel·lícules. El seu aspecte era extravagant, feia servir sandàlies de plataforma i barrets fets de fruites. Tenia una talla d’1,52 m d’alçada. Va morir d’un infart cardíac a l’edat de 46 anys i els visitants de Rio de Janeiro poden trobar un museu dedicat a la seva figura al barri Flamengo de l’avinguda Rui Barbosa.

Roser Argemí

Per a més informació contacteu amb: Andreu Pina Tècnic de barri Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes Districte de Sarrià-Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona tel. 932 915 272 / e-mail: [email protected]

arxa

COMPOSTAIRES METROPOLITANS

T'oferim: - Curs de formació inicial de 2 hores - Cessió d'un compostador i seguiment del procés per part d'experts - Assessorament de la Xarxa de Compostaires Metropolitans

Sr. Andreu Pina tel. 932 915 272 e-mail: [email protected]

Amb la col·laboració de: Associació de Veïns de la Font del Mont Associació de Veïns de Mas Guimbau - Can Castellví de Les Planes Associació de Veïns de Sta. Maria de Vallvidrera - Mas Sauró Associació de Veïns de Vallvidrera – plaça del Pi Associació de Veïns del Rectoret Associació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera

I ngredients

massa: 1 tassa d’aigua o consomé una nou de mantega 1 tassa de farina de blat sal i pebre al gust

farcit: 1 pit de pollastre sense pell 1 ceba 1 gra d’all oli d’oliva 1 cullerada de salsa de soja 1 cullerada de formatge tipus philadelfia 250 cl. de brou de pollastre pebre vermell dolç, picant i comí al gust

arrebossat: 2 ous pa ratllat oli per fregir

<><><><><><><> <><><><><><><> <><><><><><><> <><><><><><><> Preparació: les coxinhes són com una croqueta, una massa on col·locarem el farciment i els donarem forma de pera abans de fregir. Massa: Barrejar l’aigua, la sal, la mantega en una olla amb el foc mitjà, fins portar-ho a ebullició. Col·locar la farina tamisada i barrejar sense parar perquè no s’enganxi. Quan la massa està cuita (es desenganxa) s’estén en una base amb farina empolvorada i es deixa refredar. Farciment: Tallem el pit en tires i el deixem marinar 20 minuts amb oli d’oliva i una mica de salsa de soja. Saltegem uns minuts el pollastre, li col·loquem el brou i baixant el foc ho deixem bullir fins que es desfaci. A part saltegem la ceba i l’all, afegim el pollastre i el formatge, condimentem amb les espècies i remenem tot perquè s›integrin els ingredients.

Vols col·laborar per reduir els residus orgànics del teu barri? Vols aprendre a compostar? Nosaltres t'ajudem.

Si n'estàs interessat, contacta amb el tècnic de barri:

és un típic aliment del carrer anomenat lanche, molt apreciat per la majoria dels brasilers, que poden prendre-ho en bars o llocs de menjar a l’exterior.

Fitxes del Tallaer

Muntatge final: Fem boles amb la massa, punxem amb el polze, omplim amb el pollastre, donem forma de pera, pintem amb l’ou batut, passem pel pa ratllat i fregim amb l’oli fins a daurar. Es serveixen amb una bona salsa picant al gust. Bon profit Jordi Coll

lacolumna

lafotodelmes

Plany per un quiosc

Un petit museu a Vallvidrera

Ha tancat la KKTUA. Ho sabíem, o no, però un bon dia ens vam trobar amb la persiana de ferro baixada i nua. Les causes, privades o circumstancials, es remoregen pel poble. Ben mirat, no és cap notícia extravagant que es tanqui un quiosc de diaris. A Barcelona un 30% ho ha fet. El paper no es ven tant, els diaris digitals guanyen terreny Així que tenir un quiosc, per un petit poble com el nostre, era tot un luxe.

Ara bé, (en som conscients?) la KKTUA era molt més que un quiosc i el meu plany és immens. Escric en nom dels lectors de l’Ara, del Mundo, del País, del Periódico, de la Razón, de la Vanguardia (l’ordre és alfabètic). En nom dels lectors de Marca, del Mundo Deportivo, del 9. En nom de les lectores de Diez minutos, Hola, Lecturas, Pronto, Semanas. Escric en nom dels que volen saber on es troba el Passatge del Negociant i on es troben Els Reis Catòlics. Escric en nom dels que volen canvi de cent euros en bitllets de 10 i 5. Escric en nom dels col·leccionistes de gogos i trompos, en nom dels consumidors de Lolipos i bulbaloos. Escric en nom dels que escriuen i volen un paquet de 500 fulls Dina 4 i un sobre per posar-hi aquesta postal, i, posats a fer, si tingués un segell... Escric en nom dels que llegeixen llibres, Victus o Cinquanta Ombres d’en Grey, tant se val. Escric en nom dels que perden els bolis i els llapis, en nom dels que han descobert el Pilot que s’esborra. Escric en nom de ... Quiosc: d’una paraula persa que significa palau, castell. A l’Egipte antic, un quiosc era un petit temple. Etimologia perfecte. GERTRUDIS

  bigudís, raspall i brotxes...

secadors, pintes i ferros de marcar

Les vitrines boniques de la Niona

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Però, Vallvidrera és especial, prou que ho diem. Si no hi ha diaris a la plaça de Baix no podem anar a buscar-los a la Plaça de Dalt ni enlloc. Hem d’anar a la Ciutat. Molta gent per motius de treball hi va cada dia, però i els que es queden al poble? I els dissabtes? I els dies festius?