INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 172 | OCTUBRE 2009 |

A la Festa Major tampoc li va faltar la pluja AVV INFORMA: La nova llar d’infants

Pàgs. 3

REPORTATGE DE FESTA MAJOR:

Pàgs. 9 a 13

Crèdits Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán

LaValldeVidre [email protected]

C/Reis Catòlics 16-34, 08017 Barcelona, Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban. com

Consell de Redacció

Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Caroline Mignot Cisco Tomàs Maquetació

Natàlia Arranz Tancament de l’edició

3 d’agost de 2009 Tirada

500 exemplars

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont

Distribució

Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri

(350 mts)

Periodicitat

Juliol

Agost 2009

Temperatura màxima absoluta (TMA) 37,0ºC Temperatura màxima mitjana (TM) 30,4ºC Temperatura mínima absoluta (Tma) 14,0ºC Temperatura mínima mitjana (Tm) 20,9ºC Precipitació total mes (l/m2) 0,5 l/m2 Precipitació acumulada total any 2009 (PA)

El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

37,5ºC 31,4ºC 19,0ºC 22,2ºC 0,5 l/m2 364 l/m2

[email protected]

MEANDROS

D.L. B-8389-2007

Gent d’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

La Vall de Vidre per internet

Agótame, decía el cielo a la lluvia soy tu tristeza y la alegría de la tierra, mejor no descansar y cansarte … tampoco te tienes que pasar. A mi, me gusta gotear cuando el esfuerzo es útil – sutil – Me encantan los días difíciles cuando sirven a la noche o los días que no te dicen nada pero hablan de los demás.

Per consultar La Vall de Vidre, aneu a www.favb.cat, apartat “Revistes veïnals” i busqueu La Vall de Vidre, que us podreu descarregar en format pdf.

Contenemos y nos contenemos.

Records

- ha dejado de llover –

La família CRESPO vol fer arribar el seu més sincer agraïment a tots aquells que ens heu donat mostres de suport i condol per les pèrdues d’en Josep Crespo i na María Villar (esposa d’en Juan Crespo). Una abraçada a tots i totes i MOLTES GRÀCIES

Petits anuncis Ensenyo l’anglès

tot caminant pels senders de Collserola També faig classes a domicili Interessats truqueu al 93 406 82 48

¿Tendría sentido el diluvio si se volviera llovizna? - A menos que fuese continua, respondió el cielo.

La noche ha entrado en casa sin anunciarse, no me la esperaba y nos pilló mi cenicero y yo … Mejor que me vaya a dormir para que el sueño sea techo de mi intemperie. Noche del 14 al 15 de septiembre mañana me iré de siesta … MAITHÉ CHANSARD

2

La nova Escola Bressol L’associació de veïns de Vallvidrera fa anys que demana al Districte de Sarrià-Sant Gervasi una llar d’infants per a les moltes criatures que hi ha al barri; i a més sempre li ha semblat que el més propi seria que aquesta llar d’infants estigués situada al més a la vora possible de l’Escola Nabí. Fa poques setmanes l’Ajuntament de Barcelona n’ha aprovat el projecte. Davant les agradables notícies que per fi l’escola bressol es faria a Vallvidrera, la Gestora de l’associació de veïns va demanar la documentació pertinent per poder informar-ne als veïns interessats. Però tant el Districte de Sarrià-Sant Gervasi com el Departament d’Educació es van negar a donar la informació i no van permetre cap participació en l’elaboració del projecte. Finalment a través d’internet hem aconseguit el que les institucions no volien que tinguéssim entre mans, uns senzills plànols de la llar d’infants que es farà al nostre barri. Sobre la documentació de la nova Escola Bressol a construir a Vallvidrera, la Gestora n’ha tret una primera valoració,

Accés a l’escola bressol

molt positiva pel fet que es faci la instal·lació i pel fet que es faci a la vora de l’Escola Nabí. Però negativa per diversos motius: per la ubicació concreta -on hi havia uns vestidors del camp de futbol de Vallvidrera- ja que es troba situada en el vessant nord de la muntanya i encarada al nord geogràfic, el que vol dir que difícilment el pati de la mainada tindrà sol a l’hivern; per la presència d’una de les turbines d’extracció de fums dels Túnels de Vallvidrera, que quedarà situada a mig metre del pati dels infants; i finalment per la seva ubicació en un cul de sac, amb dificultats d’accedir-hi a les hores punta i la impossibilitat d’aparcament a prop, fets que generaran greus problemes de mobilitat tant per als seus usuaris, com per a l’Escola Nabí i per als veïns de Vallvidrera. Una vegada estudiada aquesta informació, la Gestora de l‘associació de veïns va demanar al President del Consell del Districte, Joan Puigdollers, i al Cap de l’oposició, Xavier Trias, la necessitat de no aprovar la nova escola bressol de Vallvidrera, per poder analitzar més a fons altres solucions. S’hi van comprometre sempre i quan la votació en el ple municipal es fes individualment i no en grup. Malauradament no va poder ser ja que en el mateix punt s’aprovaven 14 escoles bressol per a tot Barcelona. No cal dir que el Districte ha actuat d’esquenes a la Gestora i al barri, i unilateralment ha decidit la situació de l’Escola Bressol. Tot i que addueixin que la tècnica constructiva actual pot resoldre molts problemes, la Gestora creu que als voltants de l’Escola Nabí hi ha zones amb més sol, menys risc i amb una millor accessibilitat que el lloc escollit per les administracions responsables del projecte. Lamentem altre cop les formes antidemocràtiques demostrades per l’equip director del Districte de Sarrià-Sant Gervasi: la manca d’informació, l’opacitat en la presa de decisions i l’obstaculització a la participació tant dels professionals com dels veïns implicats en la millora del barri. L’Escola Bressol hauria de ser una bona notícia per al barri, però entre tots hauríem aconseguit un millor projecte per a un equipament tan important. Posem a disposició de tots els veïns i veïnes de Vallvidrera els plànols de la nova escola bressol, perquè els pugui consultar tothom, ja sigui a les reunions de l’associació el primer dimarts de cada mes, o escrivint al correu electrònic [email protected] per concertar una trobada.

L’ASS0CIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

L’ASS0CIACIÓ INFORMA

Sortida de fums dels túnels de Vallvidrera al costat del camp de futbol

3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Tots els actes tenen lloc al Centre Cívic Vallvidrera - M. Vázquez Montalbán, llevat que s’especifiqui un altre lloc.

Cinema jove Cinema d’humor dels Monthy Phyton: selecció d’esquetxos de la sèrie Flying Circus

Divendres 2,

a les 19.30 h

Concert Clàssics al Sagrat Cor del Tibidabo Petit Cor de la Catedral de Lleida

Diumenge 4,

a les 18 h al Temple del Tibidabo

Associació de veïns Reunió oberta

Dimarts 6,

A la Núria de la biblioteca de Collserola per l’encertada programació, Al Sergi del Club de Petanca Vallvidrera per l’èxit del torneig. Al Cisco i Salva per una caminada pel patrimoni de Collserola que hagués tret els colors als gestors del Districte (o no, ja que tenen la veritat absoluta). Al grup de la Gent Gran per un berenar tan exitós. A la Jacqueline i a la Maria Antònia per un mercat de segona mà que cada any va a més.

a les 19.30 h

Xerrada per a joves Xerrada-taller sobre sexualitat dirigida als i les joves

Dijous 15,

Al Lluís, al Juan i altres col·laboradors del Centre Cívic pel seu suport logístic i organitzatiu imprescindible en moltes activitats.

L’ASS0CIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

AGENDA OCTUBRE

La Gestora de l’Associació de Veïns de Vallvidrera agraeix a tots els veïns i veïnes que han portat un altre any a bon port la Festa Major

Al Miquel i equip de controladors per la XVI Pujada a la Torre.

a les 19.30 h

New York-World Trade Center “Recuerdos y nostalgia” Curt sobre la ciutat de Nova York

Divendres 16,

a les 20.30 h

Al grup de Dones i de la Gent gran per una altra edició de la Tómbola. A la Fina que ens ha fet gaudir de la seva xocolata desfeta. A la Mari, Joan i equip de fideuà del Cívic Bar.

La Vall de Vidre Tancament núm. novembre

A l’Elisabeth Ponsà i equip per tirar endavant les dotze hores de Ping Pong.

Dilluns 19,

Al Grup musical Folkserola per la gran tarda que ens va fer passar.

a les 19 h

Patinatge sobre gel Gaudeix del patinatge sobre gel Preus: per determinar

A la coral Collserola per una actuació que trobàvem a faltar a la Festa Major.

Divendres 23,

Agrair un altre any a tots els participants del concurs de paelles, a l’Enriqueta i Roser per coordinar l’activitat.

a les 17 h a la parada de metro Les Corts (L3)

Concert jove + sopar Actuació del grup Tabaloko (rumba-ska) i del grup de Vallvidrera Stomacho Gravis

A l’Anna en Xavier i la Carlota per cuinar un altre any la paella col·lectiva.

Divendres 23,

Al Gerard per la seva gestió de tota la Festa Major 09.

a les 21 h

Folkserola A la tardor, coral, viola i acordió Dissabte 24, a les 17.30 h

Tots han contribuït que la Festa Major 09 hagi estat un èxit organitzatiu i de participació veïnal. Fins l’any que bé.

Taller de carbasses per Hallowen

Dijous 29 i divendres 30 d’octubre,

a les 17.30 h

Exposició: Siempre dinámicos y abiertos al cambio A càrrec d’Olivier Menéndez “Els meus quadres són un concentrat eclèctic de signes, citacions i dibuixos que es creuen i entrexoquen en el plànol de la tela...”.

De l’1 d’octubre al 17 de novembre

Benvinguts al blog de l’associació L’associació de veïns ja té blog. Poseu www.vallvidreraaavv.blogspot.com/ encara que també hi arribareu clicant www.vallvidrera.ppcc.cat, i us sortirà el blog on de moment hi ha les darreres “La Vall de Vidre”, moltes fotos de la festa major i d’altres activitats recents. L’associació hi anirà penjant documents i fotografies. Hi esperem els vostres comentaris 5

BÚSTIA OBERTA

BÚSTIA OBERTA Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Coses meves

Kan Mussol (antic Can Mallol) Viu i Alerta Donem vida a Collserola

Us voldria parlar de les meves coses. No sé què em passa, però les hores del dia em passen volant. Ja sé que sóc gran, el que voldria fer em costa el doble, però és que procuro passar-m’ho bé . Ser feliç. He tingut un mes d’agost amb uns dies de sortida que no me’ls esperava. Han sigut una meravella i molt contenta per retrobar-me després de les vacances amb tots els de casa. Avui hem estat molt distrets, a tots els residents de Betània, la Júlia, la nostra animadora, ens ha portat un noi equatorià que es diu Santiago, fa un any que se està a Barcelona i, entre altres feines, canta i toca la guitarra als Ferrocarrils Catalans. La seva música ens ha engrescat a cantar i a ballar al so de la música sud-americana. Ho fa molt bé. També fa uns dies que està entre nosaltres el “Mauro”, no sé si recordareu que el Cisco Tomàs el va rescatar del seu refugi d’entremig dels porcs senglars.

Després de dos anys d’estar abandonada, la masia antic Can Mallol, ara Kan Mussol, ha tornat a tenir vida. Des de juny que s’està desbrossant els bancals, deixant a la llum tots els arbres que ja hi havia i alguns que es van replantar amb els deu anys d’estada a la finca. També s’està netejant els pins caiguts des del gener d’aquest any, per prevenció i manteniment del bosc. S’han aixecat i reconstruït murs caiguts de les feixes originàries de la finca, l’aigua de la pluja s’emmagatzema amb cisternes, dues de les quals s’han arreglat per a poder regar els horts a posteriori. A la casa s’han ficat finestres per a protegir-la de la humitat i vent.Tot i això tota aquesta feina no serà mai reconeguda ni contemplada en cap jutjat, però si per la gent que coneix el Parc de Collserola, que el viu, que el protegeix i a qui li interessa el seu entorn. Ara l’espai torna a tenir vida i és manté en harmonia amb el Parc, en els temps d’abans, en l’època que són originaris els murs centenaris de la masia. I per això és pel que es lluita, per fer d’un lloc mort, un lloc viu, d’un lloc perdut, un lloc recuperat i d’un lloc buit un lloc ple de bones intencions.

Mª LOURDES

FIRMA:SOLIDARI@S AMB KAN MUSSO

Bassa de reciclatge d’aigua

Cine de festa major Dintre dels actes de la festa major d’enguany hi havia programada una nit de cine a la fresca. Érem bastants els assistents, jo hi vaig anar sense saber el títol de la pel·lícula. En començar van sortir unes vistes d’un desert, vaig pensar deu ser un western, però tot seguit en comptes de cavalls, van sortir blindats que volaven pels aires a causa de mines explosives; els fets es desenvolupaven a l’Orient Mitjà, trets, bombes, famílies senceres desesperades, ferits, sang, violència, tot un recital per passar una nit tranquil·la de festa major. El protagonista era un senyor prepotent que es treia armes mortíferes de tots els plecs del seu cos i que tenia el do de poder volar. Els espectadors havien anat a buscar una estada tranquil·la gaudint de la fresca en pau, no una hora i mitja de violència i angoixa; sort que no va ploure perquè d’haver-ho fet la festa hauria estat complerta o ... tal vegada, de suspendre’s la pel·lícula, hauria estat més agradable. CISCO TOMÀS

6

El lobo és un gos que durant set anys ha conviscut amb els veïns del barri del Tibidabo. El lobo va aparèixer al barri, com a conseqüència suposem, que va quedar abandonat. No portava cadena al coll ni cap element que el pogués identificar. Al començament i en diferents ocasions es va comunicar la seva presència als estaments corresponents, però mai varen poder agafar-lo. El lobo és molt llest. Durant aquests set anys s’ha fet estimar per la majoria de veïns i en particular pels nens. La primera paraula de molts nens del barri ha sigut “bo, obo”, etc., fins arribar a lobo. Durant aquest temps ha bordat als senglars i a alguns ciclistes, en particular als que passen a tota velocitat sense respectar els veïns i altres persones que puguin transitar pel barri, però que sapiguem, mai ha fet mal a ningú. El lobo volia ser lliure, formava part d’aquest indret de Collserola. Finalment alguns veïns que no l’estimaven el varen denunciar, suposem que per bordar els senglars alguna nit quan aquests apareixien pel barri...D’aquesta manera el lobo després de set anys va anar a parar a la gossera. El curiós és que algunes persones deixen menjar, totalment prohibit, per als senglars, en un dels llocs on sovint solia estar el lobo. Desconeixem si són les mateixes persones que el varen denunciar. Després dels tràmits corresponents es va anar a buscar el lobo. Al sortir del cotxe al Poblenou es va escapar i sorprenentment l’endemà de matinada tornava a estar al barri. Va travessar Barcelona i pujar per la muntanya fins per on ell és casa seva. Actualment està en un pis d’uns veïns que esperen trobar-li un lloc més adequat a les seves característiques.Tot i així el lobo surt a fer bones passejades cada dia amb els nous propietaris.

El dijous dia 10 de setembre, dins de la programació de la Festa Major, va ser la nit dedicada a la Discomòbil. Això va atraure a moltes persones amb ganes d’escoltar música, ballar i divertir-se. Fins aquí perfecte, doncs, una festa major és una bona ocasió per a divertir-nos i de trobada amb els veïns, amics, … L’endemà al matí l’espectacle que hi havia a tot el voltant del Centre Cívic, lloc on es va celebrar la festa, era deplorable. Més aviat semblava l’escenari del pas d’Àtila i els Huns. A primera hora hi havia el Torneig de Petanca i els seus participants van haver d’endreçar i netejar les pistes abans de poder començar el Torneig. L’equip de la neteja obviament que va passar a netejar, però una mica més tard. Bosses i gots de plàstic, llaunes, restes de menjar, i el que és pitjor, ampolles de vidre trencades pel terra. Ampolles de wisky, ron, vodka, … Ara dirigeixo les meves paraules als autors d’aquests actes d’incivisme i de perill (encara que és probable que no llegeixin aquest escrit): Tan difícil és fer ús de les papereres i altres recipients que es posen de més per a l’ocasió? Sobretot les ampolles de vidre trencades, que suposen un gran perill per a les persones i gossos que van passar per allà abans que els equips de neteja. Els veïns de Vallvidrera volem que la nostra Festa Major sigui participativa, divertida, i sobretot cívica.

BÚSTIA OBERTA

Incivisme a la Festa Major

El lobo en “llibertat provisional”

ISABEL FERNÁNDEZ

JORDI, CRISTINA, IGNASI I LA MAJORIA DE VEÏNS QUE SOM ELS QUE ESTIMEM AL LOBO

Un nou servei al barri Ha obert un nou local a Vallvidrera. Una peixateria!! Una de les coses bàsiques que no teníem al nostre barri. Tenen un horari molt ampli pensant en les persones que treballen fora i tornen tard a Vallvidrera, i moltes ganes de donar un bon servei al veïnat. Donem la benvinguda a la Verònica i al seu marit en Joan, que són els que s’ocuparan de portar al barri peix i marisc fresc. Per cert, són veïns nostres, ja que viuen al Baixador de Vallvidrera. ISABEL FERNÁNDEZ

7

REPORTATGE

La Festa Major Els cuiners de la paella guanyadora

Premis dels diversos campionats de festa major Torneig de petanca La parella classificada en 4ta posició: Fernando de la Hera i José Fernández La 3ra classificada: Modesto Romero i Lluís Bosch La 2na classificada: Emeterio Pulido i Bachir Lesfar Parella campiona: Oscar Carrera i Sergi Bosch Premiats al ping pong

Pujada a la torre de Collserola Participants: 135, tot un rècord 1r Classificat masculí: Jaume Font 1r Classificat masculí de Vallvidrera: Joan Bonet 1r Classificat Infantil masculí: Bernat Fornos 1a Classificada femenina: Bela Marady 1a Classificada femenina de Vallvidrera: Aurea Martí 1a Classificada infantil femenina: Aïna Camps

12 hores de ping pong Participants: 6 tripletes, per tant 18 jugadors 1er premi: Joan Bonet, Joaquim Rohrmoser i Christoph Rohrmoser 2n premi: Martí Casas, Marc Casas i Martí Casas 3r premi: Víctor Taltavull, Amanda Tharin i Ricardo Sánchez

Concurs de paelles Participants 23 paelles amb un total de 258 comensals, a més de la paella comunitària i d’organització amb 53 persones més. Fa un total de 311 veïns i veïnes que van gaudir d’un dia amb pluja, alegria i companyonia. 1r premi, taula 3, a nom de Noemi Soteras 2n premi, taula 19, a nom de Max Carbonell 3r premi: van quedar empatats 8

Actuació de la coral

REPORTATGE

Recital de poesia i música

Recuperació de les 12 hores de tennis taula Berenar d’avis

Petanca Mercat de segona mà

9

REPORTATGE XVI Pujada a la torre de Collserola

Caminada reivindicativa per les masies de Collserola El passat 11 de setembre a les 10 del matí, ens vàrem reunir unes trenta persones per a iniciar la caminada reivindicativa per les masies de Collserola. Si bé l’injustificat enderrocament de Can Pujades era el motiu principal per dur a terme aquesta caminada, també va servir per a redescobrir -o descobrir: més val tard que mai!- gran part del patrimoni i de la història d’aquestes contrades. Ja en el punt de partida el Cisco Tomàs, principal líder de l’expedició, va entregar a tots els participants unes fotocòpies on s’explicava detalladament el recorregut i el significat històric de cada un dels punts per on havíem de passar. Un cop deixada enrere la pujada de Mont d’Orsà, vàrem passar per la creu de Llevallol i per l’enorme alzina dels francesos coneguda com la més gran i antiga de Vallvidrera, ja hi era per aixoplugar uns soldats francesos que fugien de la guerra d’Independència. Varem seguir per Can Llevallol i la seva font, Can Cuiàs, Can Pasqual, on ens van rebre amb molta amabilitat i ens van mostrar el funcionament del biogas. Vàrem passar també per Can Castellví i pel terreny que ocupava Mas Sauró, ara destinat a construir un centre sanitari de grans dimensions per a malalts mentals. I entre totes aquestes parades, uns camins plens d’anècdotes i llegendes, per exemple, el Cisco ens va mostrar el lloc exacte on l’any 1870 un llebrenc va topar amb un llop per darrera vegada. Ja arribant al final vàrem travessar el pantà de Vallvidrera, trobant-lo amb tan poca profunditat que es podien veure fàcilment un munt de granotes saltant entre la bardissa així com hi havia també... tortugues? La darrera parada va ser sobre el terreny on fins fa poc s’alçava Can Pujades. Allà vàrem estar reflexionant sobre els motius que han portat a les autoritats a destruir un element que formava part del patrimoni de Collserola tot i el desacord dels veïns i, senyalant també com aquestes autoritats s’han mostrat poc o gens obertes al diàleg i al consens sobre el futur de Can Pujades, al·legant que aquell terreny era part del parc natural, però alhora mantenint-ne el perímetre marcat amb tanques de metall. Un assumpte que ha quedat ple de punts oberts i d’incoherències que desitgem que les autoritats ens permetin resoldre ben aviat. GABRIELA ZEA NADAL

10

Diversos moments de la caminada

11

REPORTATGE

REPORTATGE

Tots ballant amb Folkserola

Cremats i cafès a bon preu

Jocs de mans Exposició de dibuixos

12

REPORTATGE La paella

13

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Després d’anys de reivindicacions, ha arribat el pas alçat al final del carrer Mont d’Orsà

El camí de les Cinc Fonts Especial Festa Major 2009 El passat dissabte 5 de setembre va celebrar-se la caminada especial que precedia la Festa Major de Vallvidrera 2009. El títol “El camí de les cinc fonts” donava compte d’un recorregut que s’aturava en algunes de les fonts més boniques (com la de la Budellera) d’una Serra de Collserola rica en fonts, ja siguin permanents o intermitents, actuals o perdudes, visitades o oblidades, arranjades o abandonades. El seu nombre ronda les... dues-centes!! moltes en procés de recuperació i algunes com la de la Rabassada resulten bells i recòndits espais de calma i quietud; val a dir que en aquest cas a més hi ha una taula de pedra de lo més curiosa, amb inscripcions que apunten a diferents llocs cardinals del món . Una altra curiositat del recorregut va ser passar als peus del Viaducte de Can Ribes que dóna pas a les restes del que es diu que volia ser una gran mansió (o un hotel) que mai es va arribar a construir. Segons he trobat per Internet a les primeries del segle XX va arribar a aquesta zona un indià que va venir a Barcelona després de fer fortuna a les Amèriques. El seu somni era fer-se un gran palauet en aquesta banda de la muntanya, però va morir abans de veure el seu somni acabat. El que si queda és una font amb mosaics de colors vius i amb el nom (per l’època convenientment) castellanitzat: Can Ribas. La resta de la caminada resulta segurament un dels recorreguts més complerts i atractius de tot aquest cicle que pel que respecta al 2009 clourem amb la caminada del dissabte 7 de novembre a les 9h del matí, cap al Mirador dels Ocells; un mirador on des del 1988 es realitza el seguiment de la migració de tardor dels ocells rapinyaires i altres espècies planadores dins la ruta coneguda com a Via Litoral de migració cap a l’Àfrica: esperem poder-les saludar...

COLLSEROLA CLUB

COLLSEROLA CLUB

La font d’en Ribes, amb mosaics vius El viaducte de Can Ribes

FERRAN CAYMEL UBIA

Coordinador de les Caminades 4 estacions a Collserola +info a [email protected]

En Ferran Massoni, s’ha prejubilat. Els clients de La Caixa de Vallvidrera el trobarem molt a faltar. El dia que acabava la feina, una colla d’amics van voler celebrar-ho amb ell. Li agraïm la feina ben feta!

15

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Veïns del carrer Pomaret, Plantada i Santíssima Trinitat del Mont s’han posat en contacte amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola per tal de mostrar la seva gran preocupació per la construcció del Colegio Highlands de los Legionarios de Cristo de 1.760 alumnes a les estribacions de Collserola. El terreny on es faria l’equipament escolar consisteix en un parcel·la amb qualificació 7a (d’equipament), la meitat d’aquesta parcel·la 7a hauria de disminuir la seva edificabilitat ja que l’altra gran part del terreny amb qualificació 27 (forestal) està dintre el Parc de Collserola, amb la particularitat que a la zona 27 es podrà destruir el bosc i substituir-lo per un enjardinament. El projecte va ser rebutjat fa dos anys tant per la dificultat en la vialitat com per l’impacte mediambiental. El projecte és molt agressiu per l’entorn natural pels següents motius: - L’indret té un grau de naturalitat força important i de fet una gran part de la parcel·la forma part del Parc de Collserola. Per construir aquesta escola haurien de desmuntar una estribació de la serra, el lloc on la serra s’entrega cap a la ciutat, i les seves torrenteres. Una a una es van destruint totes les vessants de Collserola cap a la ciutat. El projecte de Parc Natural que s’aprovarà per decret contempla una penetració del Parc cap a la ciutat i no a l’inrevés. - El vial de terra de la Santíssima Trinitat del Mont, qualificació 5, d’ús veïnal i de lleure, travessa l’equipament pel mig i hauria de ser anul·lat segons el projecte presentat i aprovat inicialment per l’Ajuntament; això suposaria l’eliminació del vial d’entrada a un petit barri amb una agrupació de cases situat al final d’aquest camí de terra. - Hi ha una font natural, la Font de la Pineda que és una de les fonts catalogades com més boniques que hauria de ser eliminada o canalitzada. - Hi han horts urbans colindants al terreny proposat com Escola que han quedat dintre la nova delimitació del Parc Natural.

- El projecte contempla la tala dels arbres de la zona forestal que pertany a l’equipament per tal de fer un enjardinament, Collserola perdria una bona part de zona forestal a tocar de la ciutat. -La vialitat d’accés i sortida a/i des de l’escola conflueixen a la Ronda de Dalt que ja està completament col·lapsada i no admet més trànsit. El carrer Pomaret en el seu tram final es converteix en un camí de terra estret, és impossible fer passar el bus escolar per a 1.760 alumnes o la mateixa quantitat de cotxes privats. Si fan aquest camí més gran, es realitzaria un trànsit intens diari pels límits del Parc Natural. -Al barri hi ha un excés d’escoles grans i petites, és poden comptar almenys cinc escoles grans i quatre més petites. I a la

banda mar de la Ronda de Dalt encara hi han més escoles. Les escoles ocupen el 50% del barri i generen el 99% del trànsit. - No es necessària una escola més al barri i el trànsit ja és insuportable.

COLLSEROLA CLUB

Més pressió al parc: construcció del Colegio Highlands de los Legionarios de Cristo a Collserola

En resum, aquest equipament significaria una afectació molt intensa del Parc Natural de Collserola així com del contacte entre la serra i la ciutat, i un increment del trànsit a aquest barri que ja està col·lapsat per l’existència de 9 escoles més. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola ha demanat al Consorci del Parc de Collserola l’informe d’impacte mediambiental sobre el projecte d’aquesta Escola. PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA

17

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA La tortuga mediterrània Un dels rèptils més amenaçats del nostre país és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) amb una única població autòctona coneguda a la serra de l’Albera (Alt Empordà). Fa molts anys, vaig trobar-ne un exemplar pels volts de la font de la Budallera. La vaig portar al jardí de casa nostra per a poder-la observar a plaer. Passats uns mesos, entrada la tardor, vaig tornar-la al seu lloc. Es tracta d’una tortuga terrestre que pot assolir els vint centímetres de llargada i que habita boscos mediterranis amb abundància de brolles. L’espècie pot viure molt de temps i s’han constatat casos d’exemplars de gairebé cent anys.

Nascudes al zoo de Barcelona La tortuga mediterrània és l’única espècie de tortuga de terra que viu a Catalunya. Antigament, estesa per quasi tota l’àrea litoral del nostre país, actualment només resta, com suara hem esmentat, a la serra de l’Albera. Les causes de la seva desaparició han estat la captura, el comerç i la tinença en captivitat, així com els incendis forestals, la urbanització i la destrucció del seu hàbitat. Des de fa anys, el Zoo de Barcelona col·labora amb la Generalitat de Catalunya en un programa de reproducció en captivitat i reintegració d’exemplars a diferents àrees protegides tant al Montsià com al Garraf. En els darrers deu anys més de 120 tortugues nascudes al Zoo han estat reintegrades a la natura.

La hivernada Passa l’hivern adormida sota terra. La hivernada es produeix entre novembre i febrer. Per hivernar s’enterra en terreny sorrenc, entre la fullaraca o a la base d’arbusts. Durant la hivernada perd entre l’1,8% i el 7% del seu pes. A la primavera, es desperta. Després del llarg son de l’hivern, la primera feina és menjar i escalfar-se, i per fer-ho, es pot passar hores immòbil deixantse embolcallar amb l’escalfor tímida del sol de primavera. Les tortugues mediterrànies són vegetarianes. S’alimenten principalment de plantes herbàcies anuals, compostes, gramínies i papilionàcies. Ocasionalment, consumeixen artròpodes i caragols. Com les serps i les granotes, necessiten escalfar-se prenent el sol, cosa que fan de bon matí. Després romancegen una estona menjucant fulles i flors, i quan el sol escalfa massa, s’aixopluguen.

El festeig Ben aviat, una força instintiva empeny els mascles a cercar femella. Per a les tortugues, festejar no és gens novel·lesc, és poc romàntic, ja que suposa arriscar l’enteresa del seu cos. Per què la femella es deixi convèncer, el mascle l’empaita, la pica amb la closca i la mossega, una i altra vegada. El mascle és més menut, (dimorfisme sexual) i té la panxa cap endins, per a mantenir l’equilibri i aguantar-se a sobre de la femella fins que, acabada la feina, cadascú marxa pel seu cantó.

L’aventura de la vida Uns quants dies més tard, les femelles senten que ha arribat l’època de la posta. Empeses pel seu instint, cerquen un lloc adient per deixar una llavor que garanteixi la propera generació. Ponen de tres a sis ous blancs com la llet, guardats només per una petita capa de terra. Amb l’arribada de les primeres pluges de setembre, que estoven la terra, quatre o cinc tortugues menudes es disposen a començar la seva pròpia aventura de la vida. Durant els primers anys de vida, passen qui-saples dificultats i perills (hom calcula que de cada cent ous que ponen les tortugues, només un sobreviu sa i estalvi). I els cal molts i molts esforços i també molta sort per arribar a complir quatre o cinc anys, tenir una closca una mica dura i no haver de sofrir pels esculls propis de la terra. Hi hauran d’espavilar-se totes soles!! • L’AVI DE LA FONT DEL MONT

18

VITRALLS

VITRALLS El poble es mou A La Vall de Vidre núm. 170 de juliol de 2009 es comentava els canvis de lloc o de direcció d’alguns establiments del barri. El mercat municipal està tancat. Han canviat de lloc les perruqueries; la KKTUA i la botiga de Tabacs han canviat de mans. FotoCD electroso SL s’ha traslladat on hi havia el restaurant la Carboneria i aquest ha tancat. Al local d’Alcalde Miralles hi ha un Schlecker. On hi havia la lampisteria hi ha una botiga de flors i complements de jardí. A l’antiga perruqueria hi ha una peixateria. Amb tots aquests canvis d’establiments, pot ser interessant recordar els antics comerços de Vallvidrera, gairebé tots, com també en l’actualitat, situats a la plaça o als seus voltants. Una antiga guia excursionista de 1915 ens descriu el camí des del Peu del Funicular fins a Santa Creu d’Olorda, passant per la plaça de Vallvidrera, d’on comenta que “numerosa y distingida es la colonia de veraneo en este pintoresco y saludable sitio y como complemento se han establecido allí numerosos comercios para satisfacer las necesidades de la misma”. A continuació descriu alguns establiments, que copio fil per randa:

Carnicerías de José Brumós y Vicente Nebot. Ternera. Buey. Carnero. Cabrito y cordero. La Baldirona. Panadería y comestibles de José Lluciá. Especialidad en carquiñolis y borregos. Panecillos calientes mañana y tarde.

Al carrer Alcalde Miralles hi havia Carnicería. Tocinería y comestibles. Depósito de hielo de Antonio Rodó. Horno de pan y pastelería de Salvador Pons. Comestibles de todas clases. La Rosaura. Carnicería, abacería. Tocinería y comestibles de Juan Cortés. Expendedor de aceite Salat.

I a la carretera de l’Església La Lealtad de José Arnan, excocinero de la casa Baldiró. Se sirven cubiertos desde 2,50 pesetas y a la carta.

I a la plaça del Funicular, enfront de l’estació, hi havia el “El Paraíso de Rudesindo Aubeyzón, cónsul de los exploradores en Vallvidrera. Confecciones, Perfumería, Objetos para regalo, Recuerdos de Vallvidrera desde 10 céntimos uno, Comisiones, Representaciones. Se da razón de casas y chalets para alquilar. Bar el Recreo de Miguel Baldellou, Café, Licores, Refrescos. Peluquería de Manuel Revuelta. Esmerado servicio. Especialidad en el corte de cabello a los niños y niñas. Lechería de la plaza. Leche de vaca y cabra. Bosch. Recadero de Vallvidrera. Acarreos. Se alquilan tartanas. Alpargatería de Rosendo Cortés.

Restaurant Montserrat de Ascensio Obiols donde sirven cubiertos desde 4 pesetas y también hay una selecta carta.

Com es pot llegir quan Vallvidrera tenia molts menys habitants, hi havia molts més establiments. Què és el que ha passat o està passant a Vallvidrera? Hi ha diversos factors, tal vegada un dels principals és la proximitat de Barcelona ciutat, les grans àrees amb el seu servei a domicili, i el canvi de poble a ciutat dormitori. Una entitat financera va fer popular la frase “al barri hi ha de tot”, podríem aplicar-ho als comerços de Vallvidrera. • CISCO TOMÀS

Gran Bodega de José Clavé. Vinos naturales, rancios y moscateles. Aceite puro de oliva. Licores de todas clases. Despacho de carbones. Café restaurant Biel (antes Sant Jordi). Servicio esmerado. Precios económicos en cubiertos y a la carta. Antigua Casa Trampa de Madrona Casas, viuda de Civil. Almuerzos y comidas. Servicio esmerado. Limpieza y economía. Tienda de comestibles, merienda y refrescos de Teresa Viver (antigua casa Matías) renovada por Matías Cortés en 1805 cuyos versos: E...tu que pasas Miras y ten rius Aquesta casa es feta De cunills y perdius ya comentaban nuestros abuelos. Edifici de l’antiga merceria El Paraiso, situat on ara hi ha Finques i serveis, al costat de la drecera

19

LA TIRA

LA FOTO DEL MES A la festa major d’enguany molts no els han fet servir …

Vinyes verdes del coster, són més fines que la userda, verd vora el blau mariner vinyes amb la punta verda, vinyes verdes del coster.* Les vinyes encara eren verdes, però tenien les fulles esbullades de tot l’estiu. Era setembre, temps de verema, i només quedaven alguns raïms amb el grans negres i dolços. Veníem de Cotlliure i havíem pujat. La ruta a seguir era avançar sempre cap dalt. A dalt de Banyuls, de Port- Vendres, de Cervera, de Port Bou, i continuar... Port de la Selva, Cadaqués, sempre a dalt. Les fileres de les vinyes havien grimpat amb nosaltres cap al cel ras i blau, deixant darrera el mar llis i blau. A mesura que caminàvem es desplegaven més vinyes, alineades. Cada quatre o cinc rengleres de ceps, un mur de pedra, horitzontal, partit a intervals regulars per canals de pedra, oblics, que desembocaven en un canal de pedra més ample, perpendicular: un tramat geomètric perfecte. Donava gust de veure aquests terrenys costeruts treballats, humanitzats. Pensava en aquells homes que havien construït canals i murs perquè la pluja no s’emporti la terra escassa i fràgil i en aquests homes que continuaven cuidant-ho. A baix hi havia els pobles de Port-Vendres, Banyuls, Cerbère... Per la carretera els anuncis: Route des vins, Domaine B. Maillol, Dégustation etc. Ara érem al coll de La Farella. Una fita sense importància ens indicava que érem a la frontera entre les dues Catalunyes. A terra, tot eren matolls espinosos, arbustos ressecats, algun pi, aïllat. Les vinyes havien desaparegut. Tanmateix, s’endevinava les mateixes estructures : els murs horitzontals, els canals oblics, el canal perpendicular. Per moments, semblava que els traçats es perdien. —Què se’n ha fet de les vinyes dels costers?, vaig preguntar a la senyora responsable del Centre d’Interpretació de St. Pere de Roda. —És que vam tenir la fil·loxera. —Però d’això fa més de cent anys i els francesos també ho van tenir. —És que vam tenir la guerra civil. —Però els francesos en van tenir dues de guerres. —Doncs, no ho sé. Potser van apostar pel turisme, uns quants. I els altres se’n van anar. Ens vam mirar totes dues amb un xic de tristor o, de ràbia? Tot l’esforç d’aquells homes perdut, traït. GERTRUDIS

* Josep Maria de Sagarra: “Cançons de rem i de vela” (1923)

Sort que els petits van ajudar a recollir deixalles amb el seu carretó

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Vinyes verdes