Núm. 244__abril2016

INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola

Febrer - Març 2016

3 documentals per recordar la Segona República

AVVinforma

personespersonatges

collserolaclub

Festa Major 2016

Àfrica Rodríguez Aguilar

Documentals de la 2na República

pàg. 8 i 9

pàg. 12

pàg. 3

3

AVVinforma 244 abril 2016

[email protected] Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Xavier Gonzàlez, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Cisco Tomàs, Annelie Tuengerthal, Temi Vives

La Festa Major 2016

informaciódebarri gentd’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, defuncions, etc. a les bústies de La Vall de Vidre que hi ha al costat de Can Trampa o al Centre Cívic, o envieu-les a l’adreça [email protected] abans del dia de reunió del tancament previst a l’agenda. Carmen Solsona i Josep Baxarias Aiguafreda 1948

Col·laboradors habituals Maïthé Chansard, Jordi Coll, Lourdes Llauró Disseny i maquetació: www.natarranz.com Tancament de l’edició: 20 de març de 2016 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic, Mandarina, CAP, Farmàcia, Carnisseria Oliete Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

Un llegat valuós per a Vallvidrera

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007

Com ja sabeu, el 26 de febrer d’ enguany, es va morir Carmen Solsona, veïna de Vallvidrera des del 1948, any en què es va casar amb Josep Baxarias, el doctor Baxarias, com encara el recorden amb emoció gent de les Planes, del Peu del Funicular, de Vallvidrera. Josep Baxarias va ser un personatge entranyable, de temperament innovador. A més de ser metge, va multiplicar projectes i responsabilitats. Va ser Alcalde de barri, president de l’Associació de veïns, creador del Dia Internacional del Cant Coral ... Tota la seva vida entre la gent de Vallvidrera quedava reflectida en documents i fotos de tota mena que la senyora Baxarias guardava curosament. Ara, gràcies a ella i a la diligència i responsabilitat de la Natàlia Alves, aquest valuós llegat passarà en mans de l’Associació de Veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera. Esperem que, algun dia, junt amb altres arxius del poble, tindrà el seu lloc de memòria. Al Mercat Cultural per què no?

Amb el suport de:

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

Lavalldevidre és una

publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.

www.vallvidrera-aavv. blogspot.com

“Acera contigua al Cuartel de G.C. de la Plaza Carlos Llar: faltan cuatro pinos…” (Al Sr. Concejal Presidente de la Junta Municipal del Distrito III, el 24 de enero de 1965) Firmat: J.Baxarías Rey, 24/1/1965)

Jacqueline Jacquet

ja té Comissió Organitzadora!

Després d’estar a punt de desaparèixer la Festa Major de Vallvidrera per falta de gent motivada –com ja havia passat anteriorment– hem aconseguit reunir prou gent per a fer renéixer la comissió organitzadora i mantenir així (qui sap per quant de temps) una festa major al poble.

Vallvidrera, 11 de març de 2016

Ens presentem: som l’Arnau, en Yago, els dos Joans, en Lluís, en Lucas, la Carla i en Marc. Esteu tots, però, convidats a integrar-vos. Com podeu veure és urgent ampliar la participació femenina!

Benvolguts socis i sòcies,

Alguns ja ens heu vist començar a treballar, aprenent –a base d’errors, i amb l’ajuda d’aquells que ho han fet durant tant i tant de temps– tot allò que suposa muntar una festa major. Ens ho prenem amb calma, segurs això sí, que l’any que ve serà millor que aquest, i el següent encara millor! De la mateixa manera que volem aprendre, volem innovar. Aportar noves perspectives i noves activitats a la festa major i en aquest escrit volem donar a conèixer una nova activitat de la pròxima festa major: Una festa major que valgui la pena ha tingut sempre un pregó, i la de Vallvidrera en aquest sentit no serà menys! Hem decidit doncs, instaurar un pregó de festa major! A més a més, el pregoner, o la pregonera l’haurem de decidir entre tots. De manera que posarem en pràctica el següent sistema: Hem posat una bústia al Centre Cívic, on tothom que vulgui podrà fer propostes de pregoners. Passat un mes, farem un recull de les propostes i es farà per correu electrònic la votació final del primer pregoner o pregonera oficial de la festa major de Vallvidrera! Animeu-vos a participar doncs en l’elecció del pregó de Festa Major, així com a fer-nos qualsevol proposta o suggeriment que creieu que pot ser interessant! Ens veiem pel poble!

Assemblea General

Ens plau convocar-vos a la propera assemblea general a celebrar, amb caràcter ordinari: el dijous, dia 14 d’abril de 2016 a les 19h al Centre Cívic Vallvidrera M. Vázquez Montalbán, carrer Reis Catòlics 16-34, telf. 934069053, amb el següent ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea¹ 2. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’any 2015 3. Memòria d’activitats de l’any 2015 4. Programa per al 2016 5. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2016 6. Ratificació de càrrecs 7. Precs i preguntes Tot esperant comptar amb la vostra assistència a l’assemblea, rebeu una salutació cordial. Roser Argemí Secretària

Arnau Codern

¹Podeu consultar-la al blog Poble de Vallvidrera http://vallvidrera-aavv.blogspot.com.es/

lesnostrespàginesgrogues

5

bústiaoberta

Can Josean

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de Can Trampa i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

(Antiga Casa Coloma) Horari: de dilluns a dissabte de 7 a 22h; diumenge: matí Telf. 932776962 S’accepten reserves Menjador amb vistes a Barcelona

Especialitat en pernil de Jabugo

Coses meves

Obert de dilluns a diumenge

La sabata

Sopars: divendres i dissabte nit

Plaça Vallvidrera 3. Telf. 934068051

M’agrada quan em pregunten, veient-me amoïnada, “La sabata?”. S’agenollen davant meu, per cordar-me la sabata del peu esquerre, al que no hi ha manera que m’hi arribi. La culpa la tenen aquestes sabates; són sabates molt còmodes que des de fa un temps es fabriquen per a la gent gran. Si no fos per això, ja no me les posaria. L’altre dia, en la trobada amb sor Maria, ens ho vam passar molt bé. Com que la majoria ja rondem els 90, recordàvem les fonts que de petits visitàvem amb els avis per anar a berenar el pa amb xocolata: la font dels Ocellets, la font del Lleó, la del Racó, la de la Granota, la de Santa Rita, la del Park Güell, la de la Barceloneta, la del Turó Park i, com no, la font de la Budellera i tantes altres de Collserola. Moltes han desaparegut per fer-hi cases, també n’hi ha d’altres que ni les recordem. M. Lourdes Llauró

Bastons d’ailant Un dia, jo i els meus germans vam anar d’excursió a Collserola i volíem un bastó per caminar. Vam agafar una branca d’ailant ben recta. Quan vam tornar a casa, vam agafar un ganivet i li vam treure l’escorça, i a sota, era tot blanc. Ara tenim un bastó preciós i el fem servir molt. Per a nosaltres l’ailant és un arbre que és molt útil i ens agrada molt. Sasha Cervelló Rovira

Un bosc d’ailants

De Vallvidrera a la

Penya del Moro Després que hagi sortit a la Vall de Vidre del febrer una nota sobre l’excursió de Vallvidrera a la Penya del Moro diverses persones m’han preguntat per l’itinerari. Hi ha diferents maneres de fer-ho. La descripció més curta seria: “Del poble sempre cap a l’oest!”. Però aquí poso com ho vam fer nosaltres: Pl. Vallvidrera – Mont d’Orsà – C/ Turó – Ptge. del Negociant fins al final – entrar al bosc, camí cap amunt – Font de l’Espinagosa - girar a l’esquerra, escales i pista - a la senyal Font de Can Llevallol, Can Cuiàs, Ctra. Molins de Rei girar a la dreta – baixar a la font – pujar a la Ctra. Molins – creuar Ctra. Molins – agafar sender a la dreta, seguir la indicació groga-blanca PR-C 164 – creuar Ctra. Sant Just – continuar PR-C164 (gairebé sempre fins al final), sender estret a la solella – pista ampla cap amunt – senyals – girar a l’esquerra direcció Turó de la Coscollera fins a 1a indicació de la Penya del Moro, girar a l’esquerra i immediatament a la dreta, PR-C 164, sender pedregós avall, a mà esquerra una antiga pedrera – encreuament ample – agafar sender a l’esquerra – un altre encreuament de pistes amb senyals de la Penya del Moro, (a la dreta dipòsit d’aigua per a incendis) – seguir-les - al final escales amunt cap a la talaia. Nosaltres vam tornar pel mateix camí, amb pauses petites; per l’anada i tornada s’ha de comptar amb 3 hores. Una variant més llarga seria des de la Penya del Moro baixar a la Vall de Sant Just, creuar-la i pujar a l’altre costat de la vall per arribar a Vallvidrera. Annelie

El centre cívic sisplau?

La Trampita Dulce

Pastisseria i cuina creativa

Horari:

Cuina i rebosteria per encàrrec

dilluns de 9 a 14h;

Plaça Vallvidrera 9

Taules dolces i salades

de dimarts a divendres de 8.30 a 21h;

Telf. 93 406 95 30

Xampany, vins i caves nacionals i d’importació

dissabte i diumenge de 9 a 15h.

Era el diumenge 6 de març, per tot el poble havien anunciat el Mercat de Vins i formatges, a la Plaça del Centre Cívic. Gairebé davant de can Crespo em para una parella de “forasters” i em pregunten: “Sap on es troba el Centre Cívic?” “Fàcil, contesto, baixeu per aquest carrer a l’esquerra i a 100 metres a la dreta ja el teniu!” No és el primer cop que ens ho pregunten oi? “On és el Centre Cívic?” I jo, pregunto: a qui correspon la demanda d’un rètol indicador? A qui correspon la instal·lació d’un rètol indicador? J. Jacquet

6

7

collserolaclub

L’Assemblea de Joves es mou

Trobada amb l’alcaldessa

Ada Colau

“Qui no es mou, no sent les cadenes” (Rosa Luxemburg)

Centre Cívic l’Elèctric de Les Planes El consistori barceloní ha instaurat el costum de dedicar un parell d’hores a escoltar i xerrar amb els veïns dels diferents barris i districtes de la ciutat. Les trobades es fan cada 15 dies, i fins al moment se n’han fet sis. El divendres 4 de març va tocar als barris de muntanya, convocats a l’Elèctric de les Planes. L’alcaldessa de Barcelona, el regidor del districte i el conseller tècnic municipal van escoltar les queixes, suggeriments o reflexions en general dels veïns de Can Rectoret, Vallvidrera, Mas Guimbau i el Peu del Funicular, i en van prendre nota, ja que totes les intervencions eren filmades (es va demanar permís abans de començar l’acte, per si algun dels assistents preferia no ser filmat, cosa que ningú va demanar). Aquestes trobades no substitueixen els canals habituals de participació, com els Consells de Barri, però serveixen per mantenir un contacte més directe de l’alcaldia amb els ciutadans. Com a introducció, l’alcaldessa va reconèixer que els barris de muntanya estan poc visualitzats a Barcelona, mancança que vol resoldre, i seguidament va donar veu als veïns. Van haver-hi 39 intervencions, la majoria de veïns de Can Rectoret i Mas Guimbau, seguits pels de Vallvidrera i altres barris. Gairebé totes les intervencions començaven amb l’agraïment a les autoritats municipals per la seva presència, cosa no habitual en període no electoral, i per donar l’oportunitat als ciutadans d’interpel·lar directament els seus representants. Els temes tocats no difereixen dels que ja surten habitualment als Consells de Barri. Un 34% es referien a la mobilitat (millores al transport públic, restriccions al transport

Ada Colau a l’Elèctric de Les Planes

A l’Elèctric també va haver-hi cafè i pastetes!

privat, millores per entrar a Barcelona), també un altre 34% a infraestructures (pavimentació, tanques, pilones, semàfors, telecomunicacions defectuoses), i un 11% sobre l’espai natural del Parc de Collserola. La resta es repartia entre temes d’educació, la problemàtica dels afectats per la declaració de Parc Natural, les obres particulars sense control, la sanitat o la seguretat. L’alcaldessa va prendre la paraula un parell de vegades en mig de les intervencions per contestar o aclarir alguna petició, i afirmar que vol que la ciutat es “ruralitzi”, que baixi la muntanya a la ciutat per compensar la invasió en sentit contrari que algun veí va exposar com a queixa. Per cloure l’acte, Ada Colau va agrair totes les aportacions, admetent que seria irreal pensar que totes les demandes poden tenir solució, però que cal avançar en la participació i la coresponsabilització com a eina per millorar la ciutat i la vida dels ciutadans. Xavier González

El passat 8 de març fou aquell dia de l’any destinat a la reflexió sobre la lluita feminista, sobre la igualtat d’homes i dones, sobre la plena llibertat de tots els éssers humans. Aquest és el perquè de la pancarta que vam hissar a la plaça durant aquesta jornada. No obstant, ens equivocaríem si creguéssim que amb un dia de rebel·lió les coses canvien. Ens hem de moure dia rere dia per defugir de les cadenes, tot i que fins que no ho aconseguim, aquestes esquincin la nostra pell. És per això que volem seguir en la lluita feminista, però també en d’altres, com l’apoderament local, la lluita anticapitalista i, ara més que mai, la lluita ecologista.

Trobada Jove de Collserola I és precisament en la lluita ecologista, on ara tenim més feina. Com ja hem comentat en anteriors articles, conjuntament amb Arran Sant Cugat i l’Assemblea Jove de la Floresta, estem organitzant una Trobada Jove de Collserola, que girarà a l’entorn de l’ecologisme, per al dissabte 16 d’abril a Vallvidrera. Pretenem no només que sigui una jornada de formació per a tothom qui s’hi vulgui adreçar, sinó també una ocasió més per tal de demostrar que la veu del poble organitzat és clara i potent. Ha de ser una eina per crear xarxa entre totes les organitzacions que s’hi vulguin afegir i també per a aquelles persones que s’hi vulguin adreçar. Aquesta jornada començarà a les 11,30h i comptarà amb un matí amb 3 xerrades sobre la defensa de Collserola, en les quals participaran, entre d’altres, membres de Can Masdéu i de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola. Un cop finalitzades, farem un dinar de carmanyola per potenciar la germanor entre tots els assistents. A les 17,00h, farem jocs i gimcanes obertes a tothom. A banda, també obrirem un debat per acabar extraient unes conclusions i uns objectius de com encarar la lluita política o l’actitud social en front del nostre entorn. Ja cap al vespre, farem un sopar popular amb productes de proximitat. Finalment, per acabar la jornada de manera festiva, a les 22,00h, començaran els concerts de “Zapato y Cordón”, i els Pd’s “Antigonas” i “Kakkatua”. No cal dir que és un repte molt encoratjador per a nosaltres i que hi esperem l’assistència de moltes llebrenques i llebrencs.

I més projectes Tot i així, no és l’únic projecte que tenim entre mans. Un cop acabat amb gran èxit d’assistència el cicle de documentals sobre la República, volem aprofitar l’ocasió per anunciar-vos que, el 25 d’abril oferirem el passi del documental “Illes de futur”, el qual dóna a conèixer alternatives socials, econòmiques, culturals i ambiental a l’illa de Mallorca. Però això no és tot! L’11 de maig, farem una xerrada sota el nom de “La guerra contra el terrorisme”, amb el ponent José Luis Bordillo, membre del centre Delàs, la qual ens permetrà reflexionar sobre què és i com s’utilitza el terrorisme. En general, un conjunt d’activitats per tal de fomentar el pensament crític sobre el nostre entorn més pròxim, que és l’única manera d’avançar en la construcció d’una societat més igualitària i humana. Assemblea de Joves de Vallvidrera

8

9

personespersonatges

Àfrica Rodríguez Aguilar Vinosdulces

Vallvidrera. Ara, la meva neboda, la Ruth, és la comercial d’aquí dalt. Totes aquestes dones joves han fet cursos d’enologia, són professionals del vi. Potser la que menys en sap sóc jo. Dona, en saps un munt.

Doncs, més

aviat sóc intuïtiva. I el teu marit? Sens dubte és ell qui més coneixements té. En principi físicament no està present en les botigues. Però els dissabtes sol estar aquí a Vallvidrera i també dirigeix els maridatges. Hi ha hagut canvis en la gama de begudes? Les mateixes bodegues

ens van insinuar de vendre també els altres vins que elaboraven. Ara a part dels vins dolços venem vins tranquils (blancs i negres), vins espumosos (caves, xampanys), vins generosos(xeressos), algun whisky i vodka i cervesa artesana. L’essencial són els vins, en tenim 400 referències. Aviat canviarem el nom de vinosdulces per Matos, Importació&Distribució.

Àfrica Rodríguez Aguilar, una dona amb iniciativa i coratge

Fa uns anys em vaig fixar en el rètol Vinosdulces.com ben gran sobre un porxo just al costat de la pedrera, quan el bloc del Condis encara no existia. –Un comerç nou de vins, el vi m’agrada però només vi dolç, una mica estrany– vaig pensar. Vaig trigar a entrar-hi però un dia per pura curiositat vaig fer-ho. La meva sorpresa va ser gran en descobrir vins de totes classes i l’Àfrica, la propietària, em va orientar amablement amb els seus coneixements amplis del món dels vins. Àfrica, per què el nom Vinosdulces?

Això va començar amb un viatge a Portugal. El meu marit, en José Luis, i jo, però sobretot ell, som molt aficionats als vins. Ell sempre està investigant i llegint sobre aquest tema. Un dia li va despertar la curiositat una bodega de vins dolços a Oporto, Portugal. Vam anar-hi i ens va interessar tant que jo em vaig decidir a distribuir aquells bons líquids a Catalunya. Així l’any 2003 va començar el negoci de los vinos dulces al garatge de casa meva a la Floresta. Jo feia de tot, els catàlegs, la distribució... Et dius Àfrica, és un nom habitual a Espanya? No gaire, sóc filla d’im-

migrants, d’andalusos, la meva mare d’Arcos de la Frontera, el meu pare de Granada. Suposo que el nom té a

veure amb la proximitat del continent africà, Àfrica és la patrona de Ceuta i Melilla. La família va emigrar a Catalunya.

Sí, vam anar a Horta on ja hi era la meva àvia, jo llavors tenia un any. Em considero catalana. Tornem als vins. Bé, el negoci creixia i ja no cabia a casa meva. Vam buscar local per tot arreu fins trobar aquest, que havia estat de l’antiga telefònica fins que es va edificar el pirulí per als jocs olímpics del 1992. Va estar tancat durant molts anys, però quan vàrem poder entrar-hi vaig saber de seguida que era el lloc perfecte, un espai per a un gran magatzem, una petita exposició i un despatx. Havíem de fer moltes reformes, ara fa nou anys que hi som.

Hi ha hagut canvis. Vinosdulces és una

empresa d’importació i distribució enfocada als majoristes. Però la gent entrava, volien comprar, tastar els vins, i ara venem a tothom. Hem posat unes taules al “porxo” i oferim un tast de vins amb una tapeta. S’ha convertit en un lloc de trobada. Hi ha grups d’amics que s’hi reuneixen un cop a la setmana. Això ens fa molt contents. A dalt tenim una sala de cates on organitzàvem sopars combinant el vi amb menjars. Continuem fent-lo per encàrrec o al Bar Matos.

I maridatges.

El Bar Matos? Fa uns mesos que vam obrir el Bar de Vins i Enoteca al carrer Muntaner 412, a Barcelona. Ho porten l’Anna Matos, filla nostra, i l’Anna Miquel, que abans treballaven a

Quina filosofia seguiu a l’hora de buscar els vostres vins? El més im-

portant és la qualitat, vol dir que el producte estigui elaborat amb molta cura, coneixement i honradesa. Ha d’haver-hi un equilibri entre preu i qualitat. Pots trobar un vi de 5 € que està molt ben fet i un altre de 100 €, el preu del qual no només es basa en la qualitat sinó en qüestions del màrqueting. El nostre gènere el trobem en bodegues més aviat petites de poca producció. També en tenim, veus aquí un de Corbera d’Ebre. Però que sigui ecològic no és garantia de qualitat, n’hi ha de no gaire bons.

Vins ecològics?

Vins de tots els països

L’últim vi que ha entrat a la botiga?

Són vins de Sicília, un d’ells és un vi amb un punt salí, les vinyes es troben a la mateixa platja, en sorra salina. Molt interessant i molt bo. Quins són els preus d’aquests vins tan selectes? Oh, en aquesta botiga

el més econòmic és a 4,90 €, el més car a 280 €, o sigui que hi ha vi per a tothom. Ets emprenedora, sempre comerciant? Vaig entrar al món laboral de

molt joveneta a un despatx de loteria, després vaig fer moltes coses entre altres treballar com a coordinadora de menjadors escolars. En aquella època sempre havia de combinar la feina amb la maternitat, tinc dues filles. La primera botiga pròpia era de congelats, es va acabar amb les grans cadenes.

Sí, molt. Tanmateix encara hi ha gent que ens està descobrint, Vallvidrera és un barri dispers, però les persones que han vingut tornen. Amb els clients de la compra i els assidus de la copa s’ha establert un vincle de confiança molt agradable.

dalt?

La teva relació amb els altres comerciants? Bé, Vallvidrera no deixa de

ser un poble amb les seves peculiaritats. Al principi érem els nouvinguts; en veure que no érem una botiga més, sinó distribuïdors amb magatzem, va canviar. Ara tenim bona relació amb els altres comerciants, col·laborem i estem molt contents. Uns suggeriments per a millorar la situació del comerç a Vallvidrera?

S’hauria de donar un impuls a la fidelitat dels llebrencs a comprar a les botigues del poble.

Altres interessos que t’han mogut? Com? Mmm, per exemple fer una bona bustiada amb ofertes de tots els comerços de Vallvidrera o bé una parada a la Festa Major on tots hi siguin presents amb les seves especialitats.

Són totes europees aquestes bodegues? Sí, tenim vins de Portugal, de

Sempre m’ha importat molt la política, la justícia social, els drets de la treballadora, era activista en el moviment feminista i en aquesta lluita encara queda molt per fer. Fa 13 anys que a la Floresta vam fundar el MUSSOL, una associació del barri en defensa de la natura. Va néixer a causa d’un turó on hi havia una colònia gran de gamarussos. Vam lluitar perquè no es convertís en urbanitzable, no vam poder salvar l’espai per als mussols però continuem amb altres accions.

Catalunya i la resta de l’Estat, d’Itàlia, França, Alemanya, Àustria i d’Hongria.

Tornem, estàs contenta amb la decisió d’haver obert Vinosdulces aquí

Annelie Tuengerthal

Com trobeu aquelles “bones” bodegues? El meu marit com a estudiant

incansable del món vinícola, ha acumulat uns coneixements profunds. També viatgem molt per conèixer els productors in situ. En gairebé tots els nostres viatges combinem l’oci amb el negoci.

Durant els dies que hem estat xerrant, t’han arribat vins d’una nova bodega?

Sí, ha, ha; són d’un viticultor alemany que s’ha instal·lat a Ronda. Són vins molt especials gràcies a la climatologia de la zona que curiosament no és mediterrània sinó atlàntica. Doncs, en tastaré un.

lesnostrespàginesgrogues

11

agendaabril

REHABILITACIO I REFORMES DE LA LLAR Siscu León / Jordi Coll / Gaizka Garcia 630653201 / 605961753 / 650570340 E.mail: [email protected]

2 i 3 Abril: ASCENSIÓ AL COSTA PUBILLA (2.000 metres) Serralada del Montgrony. Grup Muntanyenc Collserola

Dijous 14, 19:00h ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera (1)

Del 4 al 30 EXPOSICIÓ: “Folkserola” (1)

Dissabte 16, Debats sobre lluites ecologistes a Collserola (1) Dilluns 18, 19h REUNIÓ OBERTA La Vall de Vidre, tancament del número de maig (1) Dimecres 20, 19h SANT JORDI: Espirizó: una divertida experiència sobre la creació. A càrrec de Ramón Colomina “Tornasol” i Victòria Bermejo (2)

Telèfon 620412083 / 932049625 Carretera de les Aigües, 140, 08017 Barcelona www.jardinersoliveras.com

Serveis Integrals de la Jardineria Projectes de Bioenginyeria

Dissabte 2, 12h FOLKSEROLA (Trabagaran) Bilbao Dimecres 6, 18h CLUB DE LECTURA INFANTIL: Atreveix-te amb els llibres. A càrrec de Mon Mas (2)

Divendres 22, 15:30h SANT JORDI: Venim a escoltar contes. A càrrec de Patrícia McGil (2)

Dilluns 25, 19h VESPRE DE DOCUMENTAL: Illes de futur (1) Dimecres 27, 17:30h TALLERS DE DESCOBERTA: Un còmic de pel·lícula. A càrrec de Qpertin (2) Dijous 28, 19h TALLER PUNTUAL D’ESCALADA (1) Dissabte 30, 10h GASTROCAMINADA: Ruta on trobarem diferents espècies vegetals que han inspirat les receptes del llibre “Deliciosa Natura” A càrrec de Clàudia Yagüe (1)

(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle

17:30h ESPECTACLE INFANTIL DE SANT JORDI (1)

Divendres 8, 17:30h VALLVI MISTERI: El misteri de Vallvidrera: pistes pel centre cívic i els seus voltants (1) Dissabte 9, 11h CREACIONS: #kedada #booktuber #recomanollegir (2) de 10h a 12h PORTES OBERTES Llar d’Infants Casa de la Sagrada Família (Baixador de Vallvidrera) Dimarts 12, 10:30h COMENÇA AULA DE CREACIÓ (1)

C

M

Y

CM

V - pagines grogues Vall de vidre PRINT.pdf

1

25/9/15

Alberes, 9 08017 Barcelona (Vallvidrera) Tel. 13:4793 406 84 29 (taller) M. 639 603 439

Dissabte 23, 12:30h MÚSICA AL PARC: Folkserola (1)

HAÏKU 俳句 (Petit poema a l’estil japonès)

Cel blau, transparent. Desprès de pedregada Ment refrescada.

MY

CY

CMY

K

Annelie

12

13

vitralls

collserolaclub Joaquim Roqué Paret “El cine complia la funció de la tele ara.”

Italians a Vallvidrera Els ciutadans italians són la comunitat estrangera més nombrosa a la ciutat de Barcelona. Són majoria a 33 dels 73 barris, entre els quals hi ha el nostre de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. La pàgina web de BTV, feta a partir de dades del portal d’estadística de l’Ajuntament, ens mostra aquesta realitat.

Cicle de documentals de la

Segona República

El 14 d’abril es compliran vuitanta-cinc anys de la proclamació de la Segona República espanyola. Amb aquest motiu, l’Assemblea de Joves i el Centre Cívic de Vallvidrera, amb la col·laboració del Departament de Cultura i la Federació Catalana de Cineclubs, van programar la projecció d’un cicle de documentals. Es tracta de documentals de l’època recuperats per la Filmoteca de Catalunya, la majoria inèdits, amb la particularitat que mantenen el muntatge i el so originals. El cicle seguia la cronologia, de 1931 a 1937, repartit en tres sessions. La primera sessió va ser presentada per Josep Mª LópezLlaví. Contenia reportatges de la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid, i d’altres a l’entorn de la figura del president Francesc Macià, com ara el seu discurs d’obertura del Parlament Català, una visita a Tàrrega i el seu enterrament, el 1933. També hi havia imatges de l’escola Montessori a Canet de Mar, i un reportatge pedagògic de Bayer, per a la Direcció General de Sanitat, amb consells d’higiene pediàtrica. Destacava un reportatge sobre les colònies infantils de Vilamar, la denominada República d’Infants, instal·lada a les pinedes i sorrals de Calafell, on s’aplicaven les teories pedagògiques del nord-americà John Dewey. A la projecció va assistir la filla d’una mestra d’aquestes colònies, que va aportar el seu testimoniatge al col·loqui. La segona sessió pertanyia al període 1934-1936. Va ser presentada per Diego Cruz Gómez, qui va explicar la funció dels noticiaris que es projectaven aleshores als cinemes, única font d’informació que tenien els ciutadans, a banda dels diaris. Una part del material presentat tenia aquesta funció, com els documentals sobre els fets d’Astúries de 1934, les dificultats per formar govern estable durant el Bienni Negre, o la rebuda feta al president Companys i als consellers de la Generalitat, empresonats arran dels fets d’octubre de 1934 i alliberats després del triomf del Front Popular, el febrer de 1936. Altres documentals d’aquesta sessió tenien un caràcter

més amable, com els primers dibuixos animats que anunciaven productes, obra del dibuixant Josep Serra Massana, la presentació del sistema de cine sonor Fidelytone al restaurant de la Font del Lleó, a Pedralbes, i un documental incitant a l’adquisició del Segell Català pro-Infància, en benefici de les guarderies per prevenir la mortalitat infantil. El col·loqui que seguí va versar sobre les similituds entre aquell període convuls en la política espanyola, amb contínues crisis de govern, i la situació actual. La tercera sessió, dedicada al període 1936-1937, va ser presentada per Joaquim Roqué Paret. Explicà que en aquells anys de guerra es consolidà la productora SIE Films, lligada a la CNT, i la Laya Films, de la Generalitat. Els documentals editats aleshores denoten una maduresa i una qualitat més gran que en els anys anteriors. Més enllà de la funció de propaganda que tenien, les imatges són objectives i el material era font d’informació per a la població. Del SIE es projectaren reportatges sobre els fets de juliol de 1936 i la tramesa d’ajut a la ciutat de Madrid. De Laya Films, l’enterrament de Durruti i el trasllat de les Corts i del govern espanyol a València. També del SIE, La división heroica, sobre el front d’Osca, i En la brecha, que és un curt de ficció sobre la vida laboral col·lectivitzada a la rereguarda. Es conclogué amb el noticiari Espanya al dia, de l’estiu de 1936, de Laya Films. Els documentals de Laya Films van servir de model per al posterior NODO del franquisme. Requisats i amagats pel règim franquista, els materials filmats de la guerra civil no són coneguts pel públic. El projecte “Esborrat pel Feixisme” vol corregir aquesta mancança amb la creació d’un documental que recuperi part de la història que hauríem de conèixer. A la pàgina www.esborratpelfeixisme.com es pot consultar el que fa relació a aquest projecte i donar-hi suport. Volem felicitar l’Assemblea de Joves i el Centre Cívic per l’encert en l’organització i realització d’aquest cicle, i animar-los a continuar amb futures col·laboracions. X. G.

Els estrangers viuen i treballen dins de la nostra societat, convivint més o menys integrats segons cultura, origen o temps que porten entre nosaltres. No sempre ha estat així. Antigament, els contactes de gent forastera amb naturals del país anaven lligats a intercanvis comercials o, més sovint, a exèrcits d’ocupació que duien aparellats actes bèl·lics i de violència contra els autòctons. En uns Vitralls anteriors comentàvem episodis de visites de forasters pels boscos de Vallvidrera: eren soldats imperials francesos i italians, en campanya per les guerres napoleòniques que van afectar el nostre país. Els fluxos migratoris per motius econòmics també existien, però molts menys que en l’actualitat per les dificultats en el transport. Al segle XIX es van iniciar els viatges per raons purament turístiques i d’esbarjo. Les guies Baedeker ja donaven indicacions per visitar països estrangers a partir de 1835 als privilegiats que s’ho podien permetre. Avui porto el record d’una visita amical de periodistes italians a representants de la premsa barcelonina al segle XIX. Els periodistes catalans els van fer una rebuda oficial al portal de la Pau del port de Barcelona, i per obsequiar-los, mai diríeu on els van portar? Doncs a Vallvidrera i al Tibidabo, per gaudir de les vistes i oferir-los després un banquet d’homenatge. Va ser el 29 d’agost de 1886, quan disset “breaks” (un tipus de cotxe de cavalls) van sortir a les 10 del matí de la fonda de les Quatre Nacions de

Barcelona, on s’estaven els periodistes italians. Al Cercle Eqüestre van ser obsequiats amb un “vermouth” per part dels obrers de la colònia italiana, ja relativament nombrosa aleshores. Després d’un discurs del senyor Cavallotti (probablement Felicio Cavallotti, poeta i polític garibaldí) i de sonar l’himne de Garibaldi, que Amilcare Ponchielli havia compost quatre anys abans, van seguir camí de Vallvidrera. Segons La Vanguardia, molts expedicionaris van pujar a peu ”desafiando los rayos de un sol de fuego”, i un cop a dalt es van veure sorpresos pel ”grandioso panorama que á todos lados se despliega”. La revista La Ilustración Artística va relatar també aquesta excursió, i a manca de fotografia, tècnica que aleshores estava a les beceroles, inclou un dibuix del moment en què els carruatges dels excursionistes pugen per l’actual avinguda de Vallvidrera, deixant a mà dreta l’actual barri del Peu del Funicular, i s’enfilen per la muntanya seguint el traçat de la carretera. Podem reconèixer perfectament el revolt de la paella, on hi ha el mirador on s’aturen els cotxes actualment a gaudir de la vista sobre Barcelona. La Vanguàrdia del 30 d’agost de 1886 relata aquesta visita i l’excursió campestre que els organitzen per Collserola. Després de pujar a Vallvidrera i al Tibidabo, fan un dinar ofert pel doctor Joan Giné

i Partagàs al manicomi (així se’n deia aleshores dels hospitals psiquiàtrics) “Nueva Belén”. El doctor Giné va ser un metge higienista, introductor de la psiquiatria a Catalunya. A l’hora de les postres hi ha més discursos d’en Josep Cornet i Mas, enginyer director de la Maquinista, i de nou d’en Cavallotti, i cap a les sis de la tarda tornen a la fonda Quatre Nacions. Aquest hotel, fundat i regentat per italians, era un dels establiments de més anomenada entre els estrangers de visita a Barcelona. Aquella nit, segons La Vanguardia, assisteixen a un espectacle de cançó andalusa al Teatre Espanyol, i l’endemà, a les quatre de la tarda, se’n tornen cap a Itàlia després d’aquesta jornada de germanor italocatalana. Algun lector haurà apreciat un petit detall al fons del dibuix. Al revolt de l’esquerra que s’intueix a mà dreta, que és avui l’inici del carrer Carroç, es veuen uns arcs. És un aqüeducte del qual un altre dia parlarem, i que va donar nom al torrent dels Arcs que passava per sota seu. Xavier González

Els italians pujant per la carretera de Sarrià a Vallvidrera

lesnostrespàginesgrogues

15

justalaparaula!

valldemúsica

Jacqueline Jacquet

“Una cosa tan plena de brossa i de flor com és la nostra llengua” Josep Maria de Sagarra: “L’Ànima de les coses, Articles a la Publicitat 6 VII 1924” (Quaderns Crema 2001) Pl. Vallvidrera, 7 Bxos 08017 Barcelona

«CABÒRIA»

Tel. 93 406 84 17

Dues dones estan parlant d’una senyora gran en perfecte estat de salut mental i física que la família hauria tancat en una residència geriàtrica... “No ho sabem cert, deixem-nos estar de cabòries” Enric Roig (Barcelona), 75 anys

Cabòria. F Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.

Azulejos. Granados i Albéniz Solistes de l’Orquestra de Cadaqués / Jean–Bernard Pommier (piano)* TD0076

PEDRO GARCÍA Mont d’Orsà, 2, 1r. 08017 Vallvidrera Tel. 646 120 871 [email protected]

(Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana)

Amb aquest singular CD us convidem a fer memòria del centenari de la mort d’Enric Granados, que l’any 1916, de retorn d’una exitosa estada a Nova York on havia estrenat obra seva al Metropolitan Opera House i també havia estat convidat a tocar a la Casa Blanca, va fer escala a Londres, i va ser en el canal de la Mànega quan el vaixell en el qual viatjava va ser torpedinat per un submarí alemany. D’Enric Granados, brillant pianista, compositor, pedagog, i amb fama de bon improvisador al piano, són dues de les obres de música de cambra que podem escoltar en aquest CD, el conegut Quintet per a piano, i el Trio per a violí, violoncel i piano, obres d’un refinat estil romàntic, que li van donar una gran projecció com a compositor ja des del moment de la seva estrena. Granados acostumava a revisar i refer algunes parts de les seves obres, i aquest CD ens proposa poder comparar la versió inicial del Quintet, més coneguda com a versió de Barcelona, i la que va fer amb motiu d’un concert fet a Madrid l’any 1895, coneguda com a versió de Madrid. Trobem un encert la proposta, malgrat que de la versió de Barcelona no se’n conservi la part del piano del tercer moviment. El CD es completa amb l’obra Azulejos per a piano sol, i que de fet és la que dóna nom al CD, obra que Isaac Albéniz va deixar inacabada en morir, i que el seu amic Granados va concloure a petició de la seva vídua, i amb voluntat de fer un homenatge al seu amic. L’obra Azulejos ens transporta a una atmosfera de tranquil·les i delicades transparències sonores, que Granados va mantenir com a bon coneixedor de l’obra i estil del seu amic Albéniz. Santiago Juan, Cristian Benito, Alejandro Garrido i Màrius Díaz, músics solistes de l’Orquestra de Cadaqués i JeanBernard Pommier, pianista i director d’orquestra francès de llarga trajectòria i reconegut prestigi internacional, ens ofereixen una acurada i excel·lent interpretació de les obres citades. Els enregistraments van ser fets a l’Auditorio de Zaragoza els anys 2009-2010, i el llibret adjunt inclou comentaris molt ben documentats de Douglas Riva, que ajuden a situar les obres i els seus autors en el context històric, amb abundant informació tot i el petit format d’un CD. MAJ

*Aquest CD el podeu trobar en préstec a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle

“El fet de sentir-se separada, més ben dit, despresa de la seva llar encomanà una sensació de placidesa a Erènia. Totes les seves habituals cabòries semblaren caigudes per la finestra del vagó del tren que la dugué a mar” Francesc Trabal “Una dona com les altres” (Quadern Crema, 1994)

Nausica: “... i si em desvetllo al primer son, ja tinc la nit perduda; que començo a pensâ en totes les coses que m’han passat i encara en moltes altres, i el pensament me va com un fus: gira, gira i no para mai filant cabòries.” Joan Maragall “Nausica” (Clàssics Catalans Ariel 1883)

lacolumna

lafotodelmes

Una novel·la popular

Els horts de Can Pujades

Va ser a Tortosa, al desembre. Se celebrava la 65a edició de la Nit de Santa Llúcia. He de dir que aquests tipus de festes amb guardons i premis no m’atrauen, sé que n’hi ha i punt. Però, les terres de l’Ebre, la ciutat de Tortosa, el riu que sempre m’ha fascinat... Em van invitar i hi vaig anar. Era al recinte firal. Una sala enorme, files de cadires, una estrada, llums, càmeres, una pantalla gegant com a tela de fons. Un lloc sense gràcia ni caliu que poc a poc es va omplir d’un públic mogut, xerraire, feliç de ser allà, un bon públic. Comença l’espectacle! Desfilen les autoritats, desfilen els guardonats, tothom és aplaudit amb entusiasme. “I ara, el 65è premi del Sant Jordi de novel·la! A ... Pep Puig, per la seva novel·la: ”La vida sense la Sara Amat”! Repeteixo el títol per a mi mateixa, per sentir-lo un altre cop: “La vida sense la Sara Amat”. El títol m’agrada. Puja cap al micròfon un home amb jaqueta fosca i texans arrapats que no li queden bé. Té els cabells grisos, despentinats, macos. Encara és jove. Ens transmet la seva emoció, envia agraïments a Òmnium Cultural, a la família, als amics i lectors (futurs) i diu la frase clau per a mi: “Volia escriure una novel·la popular.” Tot seguit s’explica: “Una novel· la popular com el cine popular, com la música popular”. I cita Delibes, d’acord; Els Beatles, d’acord; Fellini? Renoir?... Tant se val, ha dit popular. Una novel·la popular que farà molt per a la nostra llengua “petita”, “descompensada” com ho recalca ell, i té raó. Ens conta quatre coses de la història sense desvelar-ne massa la trama: “La història d’un nen que amaga una nena o la història d’una nena que busca refugi a casa d’un nen”. La història de la Sara Amat.

Els horts urbans

El vaig regalar a una amiga ja gran que busca refugi en la ficció, a una adolescent romàntica. El vaig deixar a ... Ara ho té ... “La vida sense la Sara Amat”, una novel·la popular. GERTRUDIS

Les faves de la Cooperativa

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Quan va sortir el llibre a la venda, fa cosa d’un mes?, me‘l vaig comprar. Ullastrell, un poble del Vallès Occidental... El relat avança en un temps reduït, un final de vacances; en un espai reduït, l’habitació d’un adolescent (no el de la portada sisplau!). Un poc d’angoixa, un poc de felicitat, tendresa i nostàlgia. El llenguatge planer d’un adult que recorda.