INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 200 | abril 2012 |

Número 200: edició especial (pàgs. 2 i 11) amb la reproducció facsimil del núm. 0 (encartament central) Fotografia: mur situat a la drecera de Vallvidrera

La Vall de Vidre núm. 200 Amb motiu de l’edició del número 200 de la nostra revista, el consell de redacció ha volgut retre un petit homenatge al grup impulsor i primers col·laboradors. Per això els hem demanat ajuda: respondre a dues preguntes i enviar-nos una foto. A la portada del número 0, abril 1993, de La Vall de Vidre, dèieu, entre altres coses, que “La Vall de Vidre pretén ser una bogeria més del barri, una feina d’uns quants al servei de tots”. 1. Creus que aquesta línia es manté?

2. Com t’agradaria que es projectés La Vall de Vidre de cara al futur?

Aquí els teniu i gràcies a tots! (pàgs. 2 i 11). Cisco Tomàs 1. De línies n’hi ha de moltes mides: amples i gruixudes, o al contrari estretes i primes. Jo crec que el fet que estiguem celebrant el número 200 és un èxit, que ha comportat més d’un mal de cap, però som valents i continuarem. 2. M’agradaria més col·laboradors al consell de redacció, sobretot més joventut, un ventall més ampli d’articles, entre altres coses, i que es pogués editar en color.

Ferran Massoni 1. Crec que al llarg d’aquest temps s’ha demostrat que no era una bogeria sinó una eina molt ùtil i necessària de comunicació al bar­ ri i penso que sí, que aquella línia que es va marcar, es manté. 2. De cara al futur, penso que seria bó obrir-la tant com es pugui a més gent del barri, buscar noves col·laboracions, donar veu als joves i fer una revista fresca i divertida.

Gemma Cortacans 1. Doncs la veritat trobo a faltar una miqueta el punt de bogeria, actualment la trobo un pelet rígida i seriosa (potser degut als temps que corren?). Tinc un molt bon record de l’inici i la creació de “La Vall de Vidre”, potser tots estàvem una mica més bojos que ara i més engrescats, malgrat les difi­ cultats de tot començament, va ser una època de molta feina i alhora molt divertida. 2. D’una manera més distreta, amb temes més curiosos i no tanta denúncia, amb més anècdotes i coses més divertides. Ja hi ha unes pàgines establertes a la rigidesa dels esdeveniments, la resta hauria de ser més atrevida i lúdica. Aprofito per dir que trobo a faltar la col·laboració de la gent de Vallvidrera (evidentment m’incloc en aquest sac), sempre escriuen els mateixos i potser sigui aquest el motiu d’un mateix to lineal.

Joana Pérez 1. Una bogeria?? d’això res!! Una publicació que manté la seva qualitat per quasi 20 anys no es cap bogeria! Realment, el mèrit d’aquest projecte no és dels qui la vam impulsar sinó dels qui, amb la seva consistència, l’han posat als servei dels Vallvidrerencs tots aquests anys. Felicitats a tots! 2. Com l’eina de creació de comunitat i ciutadania que és, crec que s’hauria de projectar amb més participació de tots però especialment per als més petits. Un espai perquè els nens i nenes diguin la seva, com els agradaria que fos la Vallvidrera d’avui i la del futur.

Lourdes Calverol 1. Quan vam iniciar ‘La Vall de Vidre’ ens va semblar una “bogeria” perquè ens era difícil imaginar l’abast que podria tenir, la resposta dels veïns, la seva continuïtat i, fins i tot, la feina que ens podia suposar a tots els que hi érem. Ens vam llançar a una aventura un pèl boja, que es va anar convertint, de mica en mica, en una aventura emocionant. Actualment, no diria que publicar-la sigui una bogeria, però sí que es necessita una colla d’embogits pel barri que li donin continuïtat. L’enteníem com la “feina d’uns quants al servei de tots” ja que preteníem que fos una eina de comu­ nicació entre veïns. Volíem donar un servei dirigit a cohesionar el barri. Ara bé, aquests “quants” que la tiràvem endavant, en primer lloc, ens fèiem un servei a nosaltres mateixos, passant-nos-ho bé fent-la. Cosa que espero que facin els que actualment la fan possible. 2. No se m’acut que hagi de canviar gaire, té una mica de tot, i el fet que molta gent esperi la seva publicació ja dóna pistes del seu interès. A cadascú agraden unes o altres seccions, per això és bo que n’hi hagi de variades. Que segueixi de prop la vida del barri és el que més agraeixo (persones, actes, informacions, denúncies...), i també dono molt valor als bocins d’història que s’hi expliquen, ja que conèixer el passat ajuda a cohesionar-nos com a poble.

2

segueix a la pàgina 11>

LaValldeVidre [email protected]

AGENDA ABRIL Exposició “El camí de l’aigua” (Sobre la Riera de Vallvidrera) (1)

Tot el mes Diumenge 1

Consell de Redacció Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Cisco Tomàs Maquetació Natàlia Arranz

Distribució Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

Teatre musical: Jesucristo Superstar, per La Bambolina Negra. Direcció: Jordi Recasens (3)

17h

Els dimarts de RUMMIKUB. Per a la gent gran (1)

20:30h

El documental del mes: The human tower (la trobada de tres cultures: la catalana, la xilena i l’índia) Xile, Espanya i Índia, 2011. Direcció: Ram Devineni i Cano Rojas (3)

17:30h

Sac de rondalles: “Mimi la girafa blava” (a càrrec de Sara Torrents). Hi col·labora: Nexe Fundació (A partir de 3 anys) (2)

19h

T’interessa: Nutrición Física-Mental y Emocional. Presentació llibre al voltant festivitat de Sant Jordi. A partir de 16 anys (2)

19h

Associació de veïns Reunió oberta (1)

21h

Concert de música argentina: Misa Criolla, per Concertante (Raúl Giménez, tenor. Direcció i piano: Andrés Máspero) (3)

10h

ITINERARIS: Els jardins del viver de Can Borni (1)

Dissabte 14

18h

Concert de música argentina: Misa Criolla, per Concertante (Raúl Giménez, tenor. Direcció i piano: Andrés Máspero) (3)

Diumenge 15

18h

Teatre musical: Jesucristo Superstar, per La Bambolina Negra. Direcció: Jordi Recasens (3)

Dilluns 16

19h

La Vall de Vidre Tancament del núm.de maig (1)

Dimarts 17

19h

Conferència: Quina educació per a quina societat? Ponent: Joan Subirats Organitza: ESCOLA NABÍ amb la col·laboració de l’Associació de veïns (1)

Dimarts 10

Dimecres 11

Tancament de l’edició 26 de març de 2012 Tirada 500 exemplars

18h

Divendres 13

22h

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com

Dimecres 18

17:30h

Sac de rondalles: Let’s play the Tale: “Slowly, slowly, slowly, said the Sloth” (a càrrec de Patrícia McGil). A partir de 4 anys (2)

D.L. B-8389-2007

Dijous 19

17:30h

Taller de Còmic: Enreda’t amb l’acció (A càrrec de José Martínez Bouman) (De 8 a 12 anys) (2)

Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

18h

Dissabte 21

20:30h

El documental del mes: The human tower (trobada de tres cultures: la catalana, la xilena i l’índia) Xile, Espanya i Índia, 2011. Direcció: Ram Devineni i Cano Rojas (3)

17:30h

Sac de rondalles: Contes de GPS: “Pirates Maldestres” (A càrrec de Merche 8A) (A partir de 4 anys) (2)

Diumenge 22

Dimecres 25 19h

Gent d’aquí

Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre. Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.

Dijous 26

Recital poètic-musical solidari, Grupo Inquietudes. (Direcció: Mª Teresa Gómez-Reino) (3)

17:30h

Dissabte 28 Diumenge 29

Conferència: Dr. Pearson: l’home que va portar el progrés a Collserola (A càrrec de Xavier Moret) (A partir de 16 anys) (2) Taller de Còmic: Enreda’t amb l’acció (A càrrec de José Martínez Bouman) (De 8 a 12 anys) (2)

12h

Circ: Karoli amb rodes (1)

18h

Antologia de la Sarsuela, (+Sarsuela) Direcció: Lluís Cabal (3)

18h

“Pyrene” Esbart Sant Martí, de Barcelona. Direcció: David Martínez (3)

(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán (Tel.93 406 90 53) | (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Tel. 93 406 91 11) | (3) Teatre de Sarrià (C. Pare Miquel de Sarrià, 8 - 08034 Barcelona. Reserves al contestador: 93 203 97 72) |

Records El passat mes de març ens van deixar els veïns Joan Borràs, Teófilo Sancho Marín i Emili Duran Olmos. Per la manera de ser de cadascun i per les moltes relacions que tenien al barri, han deixat una profunda empremta entre nosaltres. Des de La Vall de Vidre donem el condol als familiars.

La Vall de Vidre és una publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.

Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! 3

LES nostres pàgines grogues

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h Entre setmana: menú Caps de setmana: “platillos” i racions

Mont d’Orsà 11 | 08017 Barcelona T. 93 406 80 42 | M. 600 36 79 29 [email protected]

www.natarranz.com

Collserola club

El Cívic Bar ha recuperat la vida: Un diumenge al matí, feia bo i un grup de músics acompanyava l’aperitiu

L’Escola Nabí celebra els seus 40 anys Conferència: Quina educació per a quina societat? Ponent: Joan Subirats Data: Dimarts 17 d’abril de 2012 Hora: 19:00h Lloc: Centre Cívic Vallvidrera Organitza: ESCOLA NABÍ amb la col·laboració de l’AAVV 5

LES nostres pàgines grogues

La Volta passa per Vallvidrera El passat diumenge 25 va passar per Vallvidrera la 92 Volta Ciclista a Catalunya, motiu pel qual es va tallar el tràfic durant diverses hores. En un fet gens habitual, el recorregut de la prova va passar dos cops per Vallvidrera en la seva darrera etapa, venint de Molins de Rei per pujar cap al Tibidabo i després venint de la Floresta per baixar cap a Barcelona i acabar l’etapa i la volta al mateix lloc on s’havia donat el tret de sortida en la primera edició l’any 1911, al Passeig de la Reina Elisenda. Perquè va ser el dia 6 de gener de 1911 que en aquest punt del Passeig de la Reina Elisenda de Sarrià es va donar la sortida als 34 participants a la primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya, una de les proves ciclistes per etapes més antigues, després del Tour de França i el Giro d’Itàlia. L’any passat va rebre un reconeixement pels seus 100 anys d’existència.

Els ciclistes passen per la plaça Pep Ventura cap al Tibidabo

La ruta del tramvia blau El diumenge 25 un nodrit grup d’excursionistes del Club Muntanyenc de Sant Cugat, amb alguns llebrencs, va resseguir la ruta que feia el tramvia blau a principis del segle XX, des de la plaça de Vallvidrera fins a la plaça Kennedy, al costat de la Rotonda. Pel camí es va donar documentació i explicacions de les diferents construccions existents i als tallers es van visitar els tramvies que actualment fan el servei fins al peu del funicular del Tibidabo.

Inici de la ruta a la plaça Pep Ventura

Caminades per Collserola El passat dissabte 24 de març i dins el cicle de Caminades per Collserola (del Centre cívic Vallvidrera) 25 persones guiades pel jove llebrenc Ferran Blanco vàrem completar un dels recorreguts clàssics: de Vallvidrera a Sant Cugat. Ferran Caymel Ubia

7

LES nostres pàgines grogues

Peluquería Vallvidrera Esther

Depilaciones Queralt 6-8 - 08017 Barcelona 650576734 / [email protected] Martes a jueves: de 9 a 13h y de 15.30 a 19h Viernes: de 9 a 19h / Sábado: de 9 a 13h

Vitralls

Dr Pearson i Vallvidrera Enguany es commemora el centenari de l’inici del funcionament de la línia de Sarrià a les Planes, que uneix el Peu del Funicular amb el Baixador de Vallvidrera pel famós túnel dels ferrocarrils catalans. Fou al maig de 1912. Per als veïns dels barris de muntanya, els Ferrocarrils de la Generalitat són part del nostre paisatge i de la nostra mobilitat; tot just fa un segle que són entre nosaltres. La perllongació de la línia des de Sarrià creà una nova i incipient economia de la popularització del lleure i de parcel·lació-construcció de Collserola. Fent una mica de recerca històrica, l’actual línia de Barcelona al Vallès, passant per Sarrià i les Planes de Vallvidrera, va ser un projecte principalment dut a terme pel Dr. Pearson i Carlos Montañés. Carlos Montañés, nascut el 1877 i enginyer de professió, era el responsable de la “Barcelona Tramwais”, la companyia de tramvies propietària del Mina-grott -primer trenet elèctric que va travessar la muntanya de Collserola aprofitant l’antic túnel de canalització de les aigües del pantà de Vallvidrera- i concessionària d’una línia de ferrocarril de Sarrià a les Planes. Les indústries de l’època es movien amb màquines a vapor que consumien molt carbó, i l’energia elèctrica, encara molt incipient, també era produïa per màquines a vapor, fet que augmentava la demanda de carbó. Però el carbó era un producte car perquè era difícil d’extreure i transportar i el més bo era d’importació. L’única manera de trencar aquesta dependència era l’energia hidroelèctrica produïda pels salts d’aigua. Per tot això, Carlos Montañés buscà inversors a Catalunya però no se’n va sortir i els buscà a l’estranger; entrà en contacte amb Mr Frederick Stark Pearson, més conegut com el Dr. Pearson (us sona l’avinguda Pearson? o la Floresta Pearson?), un enginyer i financer vinculat a diversos projectes d’energia hidroelèctrica i transport. Montañés li explicà, a Londres, el seu projecte d’electrificació i transport per a Catalunya. Al juny de 1911 el Dr. Pearson es traslladà a Barcelona en un viatge ràpid, i Montañés el va pujar al Tibidabo, on Pearson ràpidament va veure-hi grans oportunitats de negoci. Probablement perquè des d’allà va veure el Pirineu i les

seves muntanyes, possibles productores d’energia hidroelèctrica, i les planes del Vallès i Barcelona amb les seves indústries fumejant, amb la conseqüent necessitat de transport i consum per a tots els seus habitants. A partir d’aquest moment es van accelerar grans projectes que tenien per finalitat acaparar el màxim monopoli del transport i de la producció elèctrica a Catalunya. Es crearen dues empreses: la Fuerzas y Riegos del Ebro, i la Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com la “Canadenca” perquè tenia la seu a Toronto, Canadà. Amb aquest entramat mercantil s’aconseguí el finançament necessari per al projecte de Carlos Montañés de construir el ferrocarril de Sarrià a les Planes (i posteriorment a Terrassa i Sabadell) i se

Lloc on es va construir l’estació de la Floresta

n’inicià un de més ambiciós, de comunicar Catalunya amb França amb l’amplada de via europeu (1,44 m). Però la mort del Dr. Pearson el maig de 1915 a bord del transatlàntic Lusitania, torpedinat per un submarí alemany en el marc de la Primera Guerra Mundial, va frustrar molts plans. Aquest relat és un resum del llibre “Dr. Pearson l’home que va portar la llum a Catalunya” del qual n’és autor Xavier Moret. El proper dia 25 d’abril l’autor ens farà una xerrada sobre el Dr. Pearson i Collserola a la biblioteca de Vallvidrera. Salva Ferran

9

Bústia oberta Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a lavalldevidre@yahoo. com.

La vida només pot ser entesa mirant cap enrere. Però només pot ser viscuda mirant cap endavant.

Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats.

Em mirava la Lola Pellicer que, als seus noranta-sis anys, encara està entre nosaltres; em fan gràcia els seus ulls quan s’il·luminen si li parles del Tori, el seu marit, del Conrat, el seu cunyat que tenia un “biscuter”, o si li parlo del poble d’Espolla.

La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

La directora de la residència, la Teresa, ens demanà que proposéssim un tema per parlar en una de les trobades que fem dimecres. Donà la casualitat que aquell dia es parlava en el diari de les “patates vídues”. És un estofat amb patates, però sense carn. Aquest tema ens obrí a totes el record de la gana que es va passar durant la guerra. La Lourdes Valero no s’ho va passar malament, ja que durant aquell temps va viure en el seu poble, Letur, de la província d’Albacete. Allà hi arribaren molts refugiats als quals havien d’alimentar. La Maria Cabeceran va veure com el seu pare havia d’exiliar-se a França i més tard va haver de passar el trasbals de travessar ella la frontera amb la resta de la família. L’Enriqueta Ribas recorda que ella i el seu germà havien de baixar de Sarrià a la Barceloneta a peu, per anar a comprar peix i tornar després al seu barri per vendre’l. L’Amparo Coll tenia un germà que va haver d’anar al front. Com que el seu pare era bomber sempre aconseguia alguna cosa per menjar. Una seva tieta anava a buscar menjar a fora de Barcelona. Un dia que anaren a buscar castanyes a Amer, un soldat li va oferir castanyes a canvi de favors, la tieta, però, la rescatà. Jo, més petita que elles, no recordo haver passat gana. La meva mare anava a agafar el tren a l’estació de França per anar a buscar menjar al poble dels seus parents, per després poder-lo vendre o canviar. De patates viudes n’hem menjat de moltes maneres. “Els anys arruguen la pell, però renunciar a l’entusiasme arruga l’ànima”. M.Lourdes Llauró

[email protected]

Blog des de Vallvidrera

Gràcies

Somos Carlota e Itziar Molina, dos hermanas de 18 y 22 años nacidas en Barcelona y Atlanta. Hemos vivido en Madrid, Atlanta y Miami pero lo que más nos gusta son los secretos de Barcelona. Nos hemos propuesto desvelar nuestros secretos de hermanas sobre la ciudad mediante nuestro blog. Colgamos una vez a la semana un look, un restaurante, un libro y una canción y con este conjunto de cosas creamos un “mood”.

La sal acumulada al camí de la Immaculada, fet denunciat amb una foto a La Vall de Vidre núm. 198, de febrer 2012, ha estat retirada. Donem gràcies als responsables.

Esperamos que os guste y quedamos a vuestra disposición para cualquier tipo de colaboración. Bcnsistersecrets.com Os dejamos también el artículo en La Vanguardia que habla del blog y nuestra entrevista en TV3:  h t t p : / / w w w. l a v a n g u a r d i a . c o m / p a r t i c i p a c i o n / t e n g o - u n blog/20120302/54263042534/bcn-sister-secrets.html http://www.tv3.cat/videos/4000490/Actuacio-de-Vanesa-Martinultimes-funcions-de-Los-miserables-i-blogs-que-marquen-tendenciesde-moda Atentamente, BCN SISTER SECRETS

M.S.

Meandros Neutrinamente, te atravieso y no te das cuenta. Particulasmente, haré lo posible para encontrarte. Puede que no haya hogar pero sí lugar, los lugares son puntos y no apartan. Hay palabras fuera de lugar. Hay lugares sin palabras. Hay caricias con lunares que se dan en la espalda en un cuerpo a cuerpo sin oposición .   Maithe Chansard,

20 de marzo del 2012.

10


Pep Calverol 1. Que La Vall de Vidre és una bogeria és més que evident pel fet que hagi tret 200 números només a base de voluntarisme; un moment, 200 números són 20 anys? Bufa! El meu primer article va ser sobre una nevada, si no recordo malament; des d’aquell dia ha nevat molt però l’entusiasme d’alguns pocs no s’ha refredat. Vallvidrera és un barri petit, on molta gent es coneix i el safareig està garantit; és imprescindible que hi hagi un mitjà mínimament objectiu d’informació o, almenys, que es faci ressò de les opinions contràries amb igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, la línia de servei és manté; i en el de la bogeria, també. 2. El futur de tots els mitjans de comunicació és tan impredictible que no m’atreveixo a dir gran cosa. Cal fer campanya entre el jovent perquè col·labori i algun d’ells pugui ser saba nova, que sempre cal. Mentre es pugui, mantenir la gratuïtat i, sobretot, que no passi a formar part d’alguna piula­ dissa estil Twitter; us imagineu el Siscu amb només 140 caràcters? Horror!

Roser Argemí 1. Sóc una de les persones que ha intentat mantenir aquesta línia de “bogeria del barri” des del nú­ mero 0 fins al 200, a l’inici amb l’energia de tenir vint anys menys i l’engrescament d’un grup plural i rampellut, amb una mitjana d’edat per sota la trentena, i ara amb el pes de l’edat i la il·lusió d’un grup petit i constant, amb una mitjana d’edat per sobre la seixantena llarga! La meva particular “bogeria”, tot i els defalliments i enrabiades puntuals, ha estat sempre de passar-m’ho bé fent La Vall de Vidre intentant que veïns i veïnes opinin, denunciïn, informin del que passa al seu entorn, que també és el meu. 2. Amb més col·laboradors/es, més diversitat de temes, més colors, i a través de tots els mitjans que sem­ blin adients per al públic a qui va adreçat, els veïns i veïnes de Vallvidrera i Collserola en general.

Salvador Piqué 1. Que és una feina d’uns quants al servei de tots no hi ha dubte. I crec que sí, que és una bogeria, però de les que uneixen i fan il·lusió, i d’aquestes ens en calen moltes avui dia. Així que us felicito per seguir fent-la possible, per haver arribat a les 200 i us animo a fer-ne moltes més. 2. Com no pot ser d’una altra manera avui en dia al meu entendre: feisbuk, blog i twitter. A mi, que ja no estic al barri, m’encantaria saber que us puc tenir encara més a l’abast a través d’internet i el mòbil.

Santi Gris 1. Crec que sí, i és una bona línia 2. A mi m’agrada tal com és. Per dir alguna cosa, seria interessant, si hi haguessin “reporters”, fer enquestes sobre temes diversos als veïns, ja sigui pel carrer o com ara per correu electrònic. Felicitats per la bona feina de tants anys. Feliç bicentenari!

Sílvia Houdier 1. Diria que sí. És una bogeria pensar que un barri com Vallvidrera pot tenir revista pròpia (per lo petits que som), i és una bogeria que encara ara la gent tingui aquest interès, se sentin identificats i or­ gullosos de la revista. La revista però..., és la feina de tots al servei de tots, si no hi haguessin activitats de les diferents entitats o col·lectius, iniciatives, tallers, gent interessant, gent sàvia, gent implicada... la revista fa anys que no existiria. 2. Es com si et preguntessin com vols que sigui el teu fill o nebot... quan sigui gran... doncs vull que creixi sà i fort, que no vulgui córrer, que tot arriba, que aprengui i s’equivoqui. Resumint, La Vall de Vidre ha d’anar creixent poc a poc amb els nostres temps, i és que ha de ser propera amb el seu format i adaptant-se amb les noves tecnologies en el futur. Aviat hi haurà una aplicació de l’Iphone de La Vall de Vidre, però poc a poc. Mentre La Vall de Vidre no deixi d’escoltar i tingui llibertat per expressar, té vida per 200 números més.

Sílvia Loscos 1. Amb l’actualitat que vivim el que sí penso és que La Vall de Vidre va ser “pionera” als dies d’avui, on els mitjans de comunicació aposten pels patch’s o diaris d’informació més municipal i per tant més directament interessant per al lector. A més la bogeria s’alimenta per existir del propi barri. Sí, crec que l’esperit continua existint gràcies a tots; ens agrada l’esperit de barri i ens agrada parlar d’ ell, com ho fa La Vall de Vidre. 2. Em sembla que amb el blog La Vall de Vidre ja està fent una bona aposta de futur, està oberta a les noves tecnologies i de ben segur que aviat twitter o altres xarxes socials ajudaran a una major difusió d’ella, sobretot entre la gent més jove. Xarxes que a més poden nodrir de continguts la pròpia publica­ ció. El que espero és que l’edició impresa no desaparegui. I sobretot que no perdi l’objectiu del barri i estigui oberta a tots els canvis de pensament, socials...com ho ha fet al llarg d’aquests anys. Gràcies a tots els que la continueu!!!

11

la tira

la foto del mes

Gent nova porta el Cívic Bar

Benvolguts lectors, benvolgudes lectores, Pel que veig la Vall de Vidre celebra el número 200! Felicitats, però, francament, em sembla que ja és hora que redactors i redactores, col·laboradors i col·laboradores posin una mica d’ordre lingüístic en aquesta revista abans que tot el que segueix arribi a orelles d’algun grup antisexista. Us suggereixo doncs, llebrencs i llebrenques, que obrim, junts i juntes, el número 199, repassant-ne ràpidament les pàgines.

Estimats i estimades, no tinc ni esma (ni lloc) per continuar aquesta recerca, així que, tots i totes, tanquem ja el 199 i “Visca el 200!” Petons (i ...abraçades) de GERTRUDIS

12

Amb nous horaris i propostes

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Pàgina 2 – No direm res del consell de redacció ja que la majoria femenina hi és aclaparadora (massa i tot, estem en contra de tota mena de discriminació) Pàgina 3 – Per què la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola només fa parlar un veí i un arquitecte? Les dones que eren als tallers eren mudes i a la gàbia? Pàgina 4, 10, 12 – Anuncien els comerciants de “l’associació de comerciants”. Potser, a les pàgines grogues, no hi ha gaire mecàniques, fusteres i serralleres (oficis que s’haurien de potenciar) però, perruqueres, banqueres i jardineres no en falten. Pàgina 5 – L’associació informa... Tothom sap que és l’AV, l’associació de veïns. Injustícia total, s’hauria de dir l’AViV o sigui, associació de veïns i veïnes. A més, l’autora de l’article patrimonial (vergonya per a la Redacció) parla de “minusvàlids i de cotxes de nens”, deixant de banda les minusvàlides i els cotxes de les nenes. Pàgina 6 – Bústia oberta: l’Andrés ens explica que un veí... Bé, com que és incívic, passem! Pàgina 7 – Meandros i per què no Meandras? Pàgina 8 – Llegim: “La generació de residus per habitant a Catalunya...” Resulta que Catalunya no té habitantes? O, si les té no generen residus? Pàgina 11 – La Lourdes Llauró (altra vergonya per a la Redacció) ens diu que a la Betània les auxiliars són totes noies i els joves voluntaris són nois! I, encara esperem notícies del “Vallvidrera Femelles Senglars”. Pàgina 13 – al “Passeig per Collserola” hi són invitats els vallvidrerencs. Es veu que les vallvidrerenques no tenen cames ni peus...