INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 192 | JULIOL 2011 |

La biblioteca Collserola-Josep Miracle

té 9 anys VITRALLS: Històries de capellans, pàg. 6 i 7 PERSONES PERSONATGES: Joan Fontanals, pàg. 8 i 9

LaValldeVidre [email protected] Consell de Redacció Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Cisco Tomàs Maquetació Natàlia Arranz Tancament de l’edició 22 de juny de 2011 Tirada 500 exemplars

GENT D’AQUÍ Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

Manel Herrera Benvolguts veïns, Com molts ja sabeu, el Manel Herrera ens va deixar el passat mes de juny. Avui us escrivim amb la intenció de fer-vos arribar el nostre més sincer agraïment per totes les mostres d’afecte i suport rebudes durant aquests dies tan difícils. Sabent com havia arribat a estimar Vallvidrera i la seva gent, estem segures que en Manel, des d’allà on sigui, haurà estat molt content. Una forta abraçada,

Distribució Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició

[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007

FAMÍLIA HERRERA – PÉREZ: ANNA, MARTA I CARME

INFORMACIÓ DE BARRI Nova oferta www.vinosdulces.com ofereix un nou servei de degustació de vi a copes. Des d’1,50€, es podrà tastar un dels seus vins, acompanyat d’una tapa, en l’horari de botiga que s’amplia a dues tardes a la setmana. Tots els dies de 10 a 14h i dijous i divendres de 16,30 a 20h al carrer Alcalde Miralles 9.

Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com

TELÈFONS QUE CAL RECORDAR Bombers 080 CAP Vallvidrera 934 068 453 CAP Les Planes 932 805 632 Guàrdia Urbana Sarrià 932 914 353 Mossos i Guàrdia Urbana 088 Policia Nacional 091 Oficina de Collserola 932 802 107 932 806 583 Biblioteca Collserola Josep Miracle 934 069 111

2

Diumenges al Cívic Bar A partir del diumenge 19 de juny, el bar del Centre Cívic obrirà tots els diumenges al matí de 9 a 15h, fins després de l’estiu.

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont (350 mts) Abril 2011

Temperatura màxima absoluta (TMA) Temperatura màxima mitjana (TM) Temperatura mínima absoluta (Tma) Temperatura mínima mitjana (Tm) Precipitació total mes (l/m2) Precipitació acumulada total any (PA)

32,0ºC 24,2ºC 11,0ºC 15,3ºC 71 l/m2 362 l/m2

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS INFORMA

Canvis a la direcció de l’Associació de Veïns i Veïnes Mont d’Orsà de Vallvidrera Després de l’etapa de la Junta Gestora, el dia 2 de juny es va celebrar una Assemblea de l’Associació de veïns i veïnes on es presentà una nova Junta. Després de posar-la a votació dels socis assistents, la nova Junta ha quedat formada per: President: Francesc Comulada Tresorer: Gerard Gual Secretaria: Roser Argemí Les diferents vocalies i grups de treball per presentar les noves propostes de l’Associació per a la propera legislatura, estan començant a treballar. La desfeta electoral de l’equip socialista de govern municipal fa que la nova Junta hagi d’esmerçar més esforços que mai per fer palès als nous gestors les mancances del Poble de Vallvidrera. Caldrà fer diverses reunions amb comerciants i veïns/es per consolidar propostes i aconseguir solucionar els problemes reals de Vallvidrera.

Abocament de restes animals a la deixalleria 9/06/2011 L’Associació de veïns de Vallvidrera ha demanat explicacions al Districte de Sarrià Sant Gervasi de perquè es va trigar cinc dies en recollir les restes animals en putrefacció de la plaça de la deixalleria. Valorem el treball de la Guardia Urbana, per aconseguir identificar l’origen de l’abocament i castigar el responsable . L’Associació està valorant la possibilitat de presentar dues denúncies, la primera per delicte ecològic i la segona per un delicte contra la salut pública. De moment esperem les explicacions de l’Administració.

LA JUNTA

FRANCESC COMULADA

President

Adéu Manel El passat mes de juny ens va deixar en Manel Herrera Pichot, que durant anys va ser un veí de Vallvidrera molt interessat per la vida associativa del barri. Va col·laborar en múltiples actes i va ser membre actiu de la junta i president de l’associació de veïns durant alguns anys. La junta de l’associació i l’equip de La Vall de Vidre expressem el sentiment per la pèrdua d’un amic i col·laborador. Manel, et recordarem.

Previsió d’actes de la Festa Major de Vallvidrera 2011 DIUMENGE 4 DE SETEMBRE 9h: Pl. del Centre Cívic 3a FIRA AGRICOLA DE COLLSEROLA 12h: Pl. de Vallvidrera / Bar Coloma I CONCURS DE PINTURA (Bases concurs Bar Coloma)

DIVENDRES 9

DIUMENGE 11

18h: Pl. del Centre Cívic BERENAR PER A LA GENT GRAN AMB ANIMACIÓ

10h: Sortida i arribada: Pl. del Centre Cívic CURSA POPULAR D’ORIENTACIÓ PER COLLSEROLA

19h: Pl. del Centre Cívic SARDANES amb la Cobla Sant Jordi 22’30 a 02’30: Pl. del Centre Cívic DISCOMOBIL

DIMECRES 7

DISSABTE 10

17’30h: Biblioteca CONTE INFANTIL I XOCOLATADA “UN MON MÀGIC” per Xavi Serra

10h: Plaça de Vallvidrera XVIII PUJADA A LA TORRE DE COLLSEROLA

19h: Vestíbul Centre Cívic Inauguració de l’exposició de les obres del concurs de pintura 21’30h: Pl. del Centre Cívic CINEMA A LA FRESCA DIJOUS 8 21h: Centre Cívic TEATRE: ”Políticament correcte”

Inscripcions: a la Mandarina de l’1 al 9 de setembre. Tlf. 93-4069152 / Preu: 3€ per persona

17h: Pl. del Centre Cívic MERCAT DE SEGONA MA 17’30h: ACTUACIÓ DE CIRC 18h: XOCOLATADA PER A NENS I GRANS 21h: SOPAR DE FESTA MAJOR Inscripcions: a la Mandarina de l’1 al 9 de setembre. Tlf. 93-4069152 / Preu: 15€ per adult; també menú infantil

23h a 03h: BALL DE FESTA MAJOR

Inscripcions gratuïtes el mateix dia a partir de les 9’30h

11h: Camp de futbol Partit Veterans Vallvidrera vs Tobarra 13h: Pl. del Centre Cívic CONCURS DE PAELLES Inscripcions: a la Mandarina de l’1 al 9 de setembre. Tlf. 93-4069152 / Preu: 3€ per persona

17h: ACTUACIÓ DE FOLKSEROLA 19h: LLIURAMENT DE PREMIS del concurs de pintura i del concurs de paelles DILLUNS 12 16h a 19h: Pl. del Centre Cívic INFLABLES I ROCODROM PER A NENS I NENES DIUMENGE 17 17h: Torneig de futbol 3X3 3

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

BÚSTIA OBERTA Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Coses meves

La Pedrera Fa mesos que l’edifici de l’antiga pedrera està gairebé llest però al carrer Reis Catòlics no s‘ha notat. Des que la gran part de l’obra va quedar llesta i es va tallar el carrer per condicionar-lo han passat desenes de setmanes, però mai va quedar acabat,, com tots en patim les conseqüències cada dia. Sembla, i així ho confirmava la sra Jaurrieta durant la passada Fira Agrícola, que és un problema de les companyies de subministres que han de fer les escomeses i no acaben de trobar el moment. Fins aquí, res de nou en el nostre petit país, això passa cada dia; però el que és força indignant, és que o bé els constructors o be l’empresa Faus que va fer les obres del carrer o entre totes dues, han deixat els dos costats del carrer, és a dir, l’espai pels vianants, empantanegat i ple de material –que a més s’està fent malbé,– de manera que impedeixen el pas de les persones. En aquest tram, amb l’agreujant que a més de ser el camí escolar, porta al CAP i queda a tocar de la carretera, estan forçant la canalla –i a tothom- a haver de caminar per la calçada I fins trepitjar la carretera, amb el perill i incomoditat que comporta, constantment. No s’hi val! Qui en sigui el responsable, que ho arregli, ja.

Nota del consell de redacció Hem rebut alguns poemes i col·laboracions que no entren dins dels actuals criteris de publicació de La Vall de Vidre. Demanem als autors i/o persones que ho envien que, a part d’identificar-se, com acostumen a fer, ens facilitin una manera de contactar-los directament per comentar la possibilitat de publicar-ho més endavant. Gràcies per la vostra comprensió

Bona notícia “EL camp de futbol de Vallvidrera obre els diumenges de 17h. a 20h. A partir del 19 de juny tot el mes de juliol els diumenges de 17h. a 20h. perquè puguis fer ús lliure de les seves instal·lacions.” (Ajuntament de Barcelona)

He sortit a donar un tomb i he tingut una agradable trobada amb la senyora Viladomiu. Temps enrere, amb la meva filla Lourdes, participàrem en el Club de Lectura de la Biblioteca de Vallvidrera, i durant les lectures vaig fer coneixença amb el matrimoni Viladomiu. Com no, parlàrem de llibres i de seguida s’oferí per deixar-me’n. Va anar a casa seva a recollir el llibre Tardor-40, del que n’és l’autora. M’ho he passat molt bé llegint-lo; encara que a l’any 40 jo només tenia 9 anys, moltes de les coses que descriu en el llibre m’han fet somriure, començant per les gallines i els fets històrics descrits a les últimes pàgines. Jo he viscut altres costums que les que va viure la seva tia àvia; tot i així, hi ha moments i emocions que diria que les he viscudes.

Per altra banda, al carrer Guerau de Liost, on els veïns han patit les obres i les esquerdes i pors que els ha originat la construcció de l’edifici de l’antiga pedrera, la petita “placeta” que ha quedat –on abans hi aparcaven quatre cotxes- i que fa dies i setmanes que està acabada i amoblada, segueix tancada esperant, no se sap ben bé què. Hi ha uns bancs, una paperera i el tant innecessari ascensor no gaire panoràmic, que no es poden fer servir, i encara que la vista quedi tapada per l’edifici, se’n podria estar disfrutant. De fet, són tan organitzats aquests constructors, que aquesta segona setmana de juny, després de dos mesos de tenir-la “precintada” però acabada, hi han tornat a treballar, fent un tall al terra per encabir-hi alguna conducció… sembla que ells, malgrat la crisi, segueixen tenint els beneficis assegurats i tant els fa no planificar i malgastar. Demano que, endrecessin d’una vegada els seus materials al carrer RRCC, deixant un pas clar i segur per la gent, i que d’una vegada obrin la placeta de Guerau de Liost; alternativament, i si no ho fan, proposo fer-ho nosaltres mateixos. I posats a proposar, no podrien canviar el nom del carrer que ara es diu dels Reis Catòlics?

“M’ha agradat molt. Està escrit amb una senzillesa perfecta. M’ha recordat moltes coses que jo també he viscut, com la revolució del 36. Van perseguir el meu pare i ens vam exiliar. Recordo perfectament les cartilles de racionament, encara que a mi, vivint en una petita ciutat, no em faltava res. He gaudit molt llegint aquest llibre, se’m va acabar massa aviat.”

M. LOURDES LLAURÓ

MANEL CARRERAS

MARIA CABECERAN

Així, com temps enrere, podrem dir “Anem a fer quatre xuts” Recordem que per ara Lleure Esport gestiona el camp de futbol de Vallvidrera i que, a títol d’informació, 1h.30 de joc amb vestuari i llum (si cal) ens costa 43 €, per un camp de 7, és a dir la meitat d’un camp normal d’11. Quan el camp de futbol tornarà de debò al poble? NOEL MATABOSCH (ATLÈTIC VALLVIDRERA)

Tardor-40

5

VITRALLS CISCO TOMÀS

Històries de capellans Amb aquests vitralls volem recordar l’estada i fets d’alguns rectors de Vallvidrera i Santa Creu d’Olorda, allò que vulgarment es diu la vida i miracles d’unes persones que van estar anys per aquests entorns. Des de l’any 1300 fins al 1900 han passat per l’església vella de Vallvidrera un total de 115 capellans, entre rectors, vicaris i ecònoms. El primer rector va ser Ferrer de Cesplà, que va estar-hi del 1300 a 1307; abans ja hi havia passat algun capellà, però en general eren sacerdots en caràcter de missioners que no hi feien estada. Explicarem la història d’alguns d’aquests 115 que van deixar empremta en el seu pas per Vallvidrera i que formen part de la nostra història. Encetarem el relat amb mossèn Joan Grané, que va ser rector al llarg de 47 anys, de 1540 a 1587. Durant el seu rectorat cal destacar la construcció de l’església que, amb petites variants, és la que ha arribat als nostres dies. Per albarans i factures trobades no és gens dubtós que Joan Grané fes construir l’església actual per substituir l’anterior que, tal com cita ell, era vella i petita. Mossèn Grané no va veure acabada la seva obra. Una nota diu “el 3 de setembre de 1587 morí lo venerable mossèn Joan Grané, lo qual caigué d’un matxo prop de la font de sant Cugat i trencàs lo braç dret. Fou confessat, combregat i extremaunciat fent testament a Barcelona en poder del notari Joan Andreu. Va ser enterrat al cementiri de la parròquia que ell tan va estimar”. Un altre rector que cal citar és mossèn Pau Sagau, 1808-1815, que ens va deixar un interessantíssim dietari manuscrit de la invasió de les tropes napoleòniques en el qual explica les calamitats passades a la seva parròquia i les amenaces a la seva persona de les quals, tal com ell diu, en va sortir viu de casualitat, ja que alguna vegada es va veure forçat a fugir de la rectoria i aixoplugar-se a la masia de Can Balasch, a les Planes de Vallvidrera. El dit manuscrit consta de 42 pàgines, que explica totes les vicissituds passades entre les velles pedres de l’església. Ara entrarem en una altra història, el rectorat de mossèn Anton Barrera, l’any 1838. Mossèn Anton comença a escriure les partides de baptisme en castellà, que segons una nota del llibre escrit per mossèn Llorenç Sallent el 1916, segurament escriure en castellà devia ser un dels fruits “de las libertades y bienandanzas” que ens dugué la constitució de Càdis del 1812, la popular “Pepa”. També mossèn Josep Ignasi Batlles, 1844-1873, diu que és la ignomínia més gran que s’ha comès contra la nostra benvolguda llengua catalana. Hi ha una noteta que diu “última partida de baptisme en català”: Mossèn Jose Mª Olivares, rector de Vallvidrera

6

Per què? Oidà! No ho sé! Per això anem tan bé Quan Déu voldrà Lo bon temps ja tornarà Com pot veure el lector, això de vetar el català ja ve de molt lluny. La circular manant escriure les partides en castellà es va publicar al butlletí oficial eclesiàstic de Vic núm. 64 del 10-12-1856. De totes maneres va haver-hi certa resistència a fer les partides en castellà tal com diu mossèn Batlles “las partidas en el dulce idioma de Cervantes y no en el dialecto catalán”. Una altra història, aquesta més propera, va ser protagonitzada pel rector de l’església de Vallvidrera, quan aquesta ja era l’actual del carrer Queralt. El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil. El rector de Vallvidrera en aquelles dates era José Maria Olivares Domine. Els primers dies no es va moure de la rectoria; diverses persones el van avisar que no es podien fer responsables de la seva seguretat, que havia de marxar del poble; el van convèncer i per un temps es va refugiar a una botiga de la Travessera de Gràcia. Quan ja feia una temporada que estava desapa-

regut, un dia una veïna de Vallvidrera es va topar amb ell en un tramvia al carrer Muntaner. La veïna va fer veure que no el coneixia per no comprometre’s ni ella ni ell, però mossèn José vinga a mirar-la i al cap d’una estoneta se li acosta i li diu en veu alta: “¿No me conoce? Soy mossèn José, el rector de Vallvidrera”. La senyora tota esporuguida va baixar de pressa i corrents a la primera parada. Per cert que mossèn José mai no va parlar ni un borrall en català. El 1939 va tornar a Vallvidrera on va ser rector fins a la seva mort, el 31 de juliol de 1964. Està enterrat al cementiri parroquial de Vallvidrera. Una altra història és la de mossèn Lluís Civil, que va ser abatut en el mateix lloc on avui dia hi ha una fita que recorda els fets, on es pot llegir: “piadoso recuerdo al reve-

Fita recordatori d’on va morir el capellà Lluís Civil

rendo Luís Civil asesinado en este lugar por las hordas rojas el 24 de julio de 1936. EPD”. Segons un testimoni que en aquelles dates vivia a Can Calopa de Dalt, al vespre d’aquell dia van sentir vuit trets i l’endemà van trobar el cos sense vida a uns set metres de la carretera a baix d’un marge. Però el sorprenent del cas és que el cadàver va estar una llarga temporada entre els matolls, sense recollir-lo. La fita recordatori està al km 5 de la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera, costa una mica de trobar perquè el sotabosc l’ha mig tapat. Una altra història, i és la darrera, és la del rector de Santa Creu d’Olorda. Mossèn Francesc Pons, rector des de 1927. Era un capellà camperol, tenia una burra per al seu transport, treballava la terra, tenia cabres, gallines, era caçador i tenia ben clar un dels principis de l’església “ora et labora”. El juliol de 1936 fou avisat per encàrrec de l’alcalde de Molins de Rei, que se n’anés immediatament de la rectoria. Vestit de pagès i amb el mocador de fer farcells va començar a caminar per la carretera cap a Barcelona; tot caminant va passar un cotxe requisat per un comitè; els del cotxe en veure un home gran caminant per la carretera amb el seu farcell, el van convidar a pujar i portarlo a Barcelona ja que ells també hi anaven. Tal vegada eren els que anaven a buscar-lo a la rectoria. Durant un temps de la guerra la nau de l’església de Santa Creu fou destinada a dipòsit d’explosius. Recordo que el petit cementiri de l’església va ser profanat i les despulles dels morts escampades per les escales de l’entrada. L’abril del 1939 mossèn Pons, que no va tornar a Santa Creu, va passar a ser rector de les Fonts de Terrassa. Fins aquí algunes històries que són part de la història de Vallvidrera i Santa Creu d’Olorda.•

La parròquia de Santa Creu d’Olorda als anys trenta

7

PERSONES | PERSONATGES ROSER ARGEMÍ I MARIA ANTÒNIA JUAN

Joan Fontanals Joan Fontanals, nascut el 1933, fa uns quaranta anys que viu a Vallvidrera. Anteriorment va viure al barri de la Sagrada Família i venia a Vallvidrera a visitar un amic que hi vivia; la pau i la tranquil·litat que s’hi respirava van fer que s’hi quedés a viure. La Vall de Vidre li va fer una entrevista, publicada el juliol de l’any 1996, amb motiu d’un premi europeu obtingut en el concurs de disseny dels bitllets per a l’Ecu, la moneda europea que posteriorment es canviaria pel nom d’euro i tindria un disseny diferent. Ara ens agradaria conèixer la trajectòria que ha seguit com a pintor, dissenyador i escultor en els darrers anys.

Els molts anys d’experiència li van donar ales per presentar-se al concurs del bitllet europeu. En un inici, quan s’estava treballant per tenir la moneda única a Europa, se l’anomenava Ecu. Una entitat privada des de París va organitzar un concurs per dissenyar tant els bitllets com les monedes, obert a tothom, per tal que fos molt popular, i Joan Fontanals, amb els seus companys de despatx, després de passar les diferents fases a nivell estatal i després a nivell europeu, va guanyar el primer premi del bitllet. Van anar a recollir-lo a Brussel·les en un acte molt important el 23 de juliol de 1996. Però poc després va sortir l’euro tal com el coneixem actualment, sense dir-los mai res del disseny guanyador. Sembla que Alemanya ho tenia tot a punt i els dissenys guanyadors d’aquest concurs – el de monedes el va guanyar una noia de Barcelona- mai no es van usar.

La dedicació al món de l’art, ve per influència familiar? No directament; a la meva família, que és originària de Sant Julià de Vilatorta, hi ha hagut capellans i guerrers carlins sobretot, no pintors. Jo sóc fill únic i sí que el meu pare em portava als museus a veure art, i això sí que em sembla que em va influenciar.

Quin tipus de pintura feu? Podríem dir que, tant en pintura com en escultura, el meu estil és contemporani abstracte. He participat en diverses exposicions col·lectives des dels anys cinquanta. Hi va haver una època molt bona per a l’art, a la dècada dels anys setanta; vaig exposar escultures a la Sala Pelaires de Palma, juntament amb quadres de Clavé, Miró, Picasso, ... .He participat en exposicions d’homenatge a Picasso l’any 1971 i a Miró. Sempre he admirat els artistes que funcionen.

I com a dissenyador... Ah! sí, he treballat molt fent disseny. A més d’estudiar Belles Arts a Llotja, i al Cercle Artístic de Sant Lluc, també vaig estudiar disseny gràfic a l’Escola Industrial. Vaig ampliar estudis a Milà i París. Em guanyava la vida fent disseny industrial i també en el món de la moda, dissenyant estampats, vestits, perfums, ampolles de cava, .... De vegades m’encarregaven fer el disseny de tota la línia d’un producte, des de l’ampolla de perfum fins a la capsa. En aquella època vaig viatjar molt sovint a Milà i Mónaco.

8

Així vau guanyar el premi de l’ecu? Per a l’ecu vam aconseguir fer un bitllet que era l’antibitllet en el seu disseny; vaig jugar amb la bandera d’Europa, les estrelles, el color blau, ... Això trencava motllos: no hi havia ni catedrals ni monuments, que és el que s’acostuma a veure en els bitllets. Mentre ens està dient tot això, veiem emmarcats diversos premis de disseny FAD obtinguts entre els anys 1967 i 1970. Seguiu pintant? Sí, vaig començar amb la pintura i sempre segueixes fent alguna cosa, a vegades per encàrrec. Normalment es comença amb la pintura i després passes a l’escultura, o no.

I l’escultura, com la treballeu? Quins materials feu servir? Normalment treballo amb acer inoxidable i amb ferro oxidat, que té l’avantatge que tan pot estar a l’interior com a l’exterior. L’escultura es treballa primer fent una maqueta, amb paper; és a dir, tinc una idea, li vaig donant forma i quan la tinc, faig la maqueta; després el manyà, que és el que coneix els materials, és el que fa el que tu proposes amb la teva maqueta. He treballat amb diversos tallers.

Ens hem assabentat que vau regalar una obra ... Sí, el 2009 vaig regalar-ne una a Jordi Pujol, que li agradava molt: el “Cavall d’escacs”. Està feta de ferro massís tallat i simbolitza el bust d’un cavall d’escacs. Normalment l’escultura, pel seu volum, es treballa per encàrrec. Però ara, amb la crisi es ven poc. Segons els crítics d’art, Fontanals uneix l’abstracció i el minimalisme per presentar les seves propostes plàstiques. Com veieu la situació en el món de l’art actualment? Doncs, malament a causa de la situació econòmica. Tot és qüestió de cultura, i avui les visites a les galeries d’art i als museus no són com abans. Per exemple, molta gent prioritza el canvi de cotxe, per imatge, encara que l’hagi de comprar a terminis, però no pensa en comprar una escultura per tenir-la i gaudir-ne. Tenir una escultura a casa és un plaer, per mirar, per tocar, per mirar d’on li ve la llum; decora, és un objecte canviant, que omple un espai i et diu alguna cosa. I a Vallvidrera com us hi sentiu? Ah! és un encant, veient Barcelona, la ciutat monumental, i aquí encara saboreges el poble i la comunicació amb la gent, el tracte proper, el poder caminar, ... és una sensació que m’agrada.

Joan Fontanals amb una obra en acer inoxidable

Heu exposat escultures? A més de fer-ho a la Sala Pelaires, també al Palais Royal de París el 1982 representant Barcelona com a centre pilot d’escultura contemporània. La meva darrera exposició ha estat a la Sala BDG, al carrer Freixes núm. 3, també col·lectiva, on encara hi tinc peces.

Aquest home discret, que darrerament se’ns ha fet familiar de trobarlo per la Plaça de Vallvidrera, ha participat en exposicions a Ginebra, París, Barcelona, Burgos, ..., ha estat col·laborador d’arquitectes i interioristes per encàrrec de col·leccionistes, ha estat guardonat amb diversos premis.

9

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

COLLSEROLA CLUB

Joan Margarit a Vallvidrera El passat 1 de juny amb motiu de la trobada mensual del Club de Lectura, el poeta Joan Margarit va visitar la Biblioteca de Collserola... i la tarda va esdevenir un recital de sensibilitat, sapiència i poesia. “un dels millors, si no el millor poeta català viu” és com el qualifica Luis Antonio de Villena. I em sembla que tots els presents estarem d’acord en que a més es tracta d’una persona amable i propera que ens va obsequiar amb la lectura d’alguns poemes del seu llibre “Estació de França”. Va ser una trobada participativa, on vam poder compartir inquietuds, preguntes i fins i tot, ens va deixar triar si volíem que els llegís en català o en castellà, perquè “Estació de França” es tracta d’un llibre “gaire bé” bilingüe, tal i com ell va puntualitzar, doncs és la llengua materna l’única que té la clau de la cripta on es troben les paraules del poeta. Tan a gust ens trobàvem entre versos i anècdotes que la tarda va passar en un sospir. Tant que si ens descuidem se’ns fa de nit. I no sóc jo qui ho diu. PATRÍCIA MUÑIZ

Diada Esportiva el 16 de juliol Aquesta és la setena edició de la Diada Esportiva de Vallvidrera i les Planes, una iniciativa que es realitza anualment en coordinació entre el Centre Cívic Vallvi drera – Vázquez Montalbán, el Centre Cívic l’Elèctric i el Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera. Amb la voluntat d’oferir una activitat esportiva de gran format a l’entorn de Collserola, aquests tres equipaments municipals van iniciar una triple coordinació per unir els i les usuàries dels diferents equipaments i donar més volada a l’esdeveniment. Es tracta d’una oferta d’oci diferent, dirigida principalment a un públic jove però oberta a tothom, ja que la voluntat és que esdevingui el màxim de participativa i cohesionadora de la població del barri. Enguany la Diada Esportiva es presenta en forma de triatló, una triatló solidària. Les triatlons solidàries són quelcom que s’està estenent arreu de Barcelona, promogudes per equipaments municipals, amb una molt bona acollida per part del públic, ja que es tracta d’una activitat física, saludable i familiar, que alhora serveix per donar suport a entitats socials que necessiten aportacions econòmiques i difusió de les seves tasques. A Vallvidrera i les Planes la Triatló Solidària consistirà en tres proves: una cursa de muntanya des del Centre Cívic l’Elèctric fins al Centre Cívic Vallvidrera, una sessió d’spining i un concurs de xuts a porteria. Els participants es poden inscriure des d’avui mateix a qualsevol dels equipaments organitzadors, o bé el mateix dia a les 10h al punt de sortida, el Centre Cívic l’Elèctric. El preu de la inscripció és de 3€, aportació que anirà destinada a la Fundació ASPASIM, una entitat que treballa a Vallvidrera per la integració, inclusió, assistència, rehabilitació i atenció integral a les persones amb discapacitat psíquica greu. Hem cregut molt convenient destinar aquesta triatló solidària a ASPASIM perquè és una entitat afincada a Vallvidrera, pel seu treball i per la necessitat manifesta d’ingressos econòmics i difusió de la seva tasca social. Des de l’organització de l’acte hem visitat les instal·lacions de la Fundació i hem establert l’acord de col·laboració per realitzar aquest esdeveniment. GUILLERMO SEIJAS

Joan Margarit ens deixà aquest text manuscrit

11

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

AGENDA

Diumenge 3 Dissabte 9

18,30h 12h

obres de Haendel, Vivaldi i Piazzolla, Stabat Mater de Pergolesi i Magnificat de Durante Xè aniversari dels Pastorets de Vallvidrera | Taller-Espectacle d’Els Pirates Teatre Jornada esportiva: triatló solidària Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán, Centre Cívic

Dissabte 16 Dilluns 25

Concert de la Coral Collserola i Clàssics de Vallvidrera a l’Església Parroquial de Vallvidrera,

l’Elèctric i Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera. 19h

del 1 al 31

Vall de Vidre Tancament del núm. de setembre Exposició “La nostra natura” dibuixos de David Forgas, a Can Déu (Les Corts)

SETEMBRE Divendres 2

Festa Major de La Font del Mont | Teatre: “Politicament incorrecte”

Dissabte 3

Festa Major de La Font del Mont | Sopar i ball

Diumenge 4

Festa Major de La Font del Mont | Esmorzar de Festa Major

del 4 al 17

Festa Major de Vallvidrera (Vegeu previsió de programa a la pàgina 3)

L’ALTRA RECEPTA DEL SKINNER El Skinner, el famós cuiner de Ratatouille, ens proposa la tercera recepta

03 RECEPTA DE LA MÀFIA (Sicília 1860)

Peix espasa Agghiotta Recepta extreta del menú que els caps de família de la Sicília del 1860 van oferir a Garibaldi, a Messina, agraïts per la victòria de l’ “alliberador” davant de Francisco II (rei Borbó que dirigia Nàpols i les dues Sicílies) i que va servir perquè Víctor Manuel es proclamés rei d’Itàlia. La història de la Màfia està estretament vinculada a la història gastronòmica Siciliana. Els caps de la Mia Fida (La meva Fe) donaven els últims retocs als seus menús amb la mateixa cura que preparaven les seves malifetes, d’aquí va néixer l’expressió insular “cuscinare il delitto”. El dinar mafiós és com una litúrgia i s’asseuen a la taula per preparar per exemple: el desembarcament de Garibaldi a Marsala, manegar el referèndum sobre la unió de Sicília al regne del Piemont, organitzar el trànsit de cavalls a la 1a guerra mundial, lluitar contra el feixisme, monopolitzar el tràfic de drogues, repartir-se els terrenys dels Estats Units o eliminar el general Dalla Chiesa a Palerm. Diverses receptes van ser inventades per caps famosos, que devien el seu prestigi no tant a la seva forma de manejar la metralleta com als seus talents culinaris. La recepta pertany al menú ofert a Garibaldi i els seus oficials el 1860, i que constava de: Pernil fumat de la Conca d’Oro / Peix espasa Angghiotta / Bacallà a la Messina / Capons farcits de tòfones / Pernil de cabirol a l’aiguardent / Xai de llet rostit / Coliflors, carxofes i api / cremes, gelats, pastissos, pignolata i pomes rostides.

RECEPTA ~~~~~~~~~~~~~~~~ Ingredients: 6 rodanxes de peix espasa / 1 ceba / 1 cullerada de tàperes / 4 tomàquets madurs / ~ 1 branca d’api / 50 gr. d’olives verdes sense pinyol / 2 grans d’all / 1 cullerada de panses de Corint. ~~~~~~~~~~~~~~~~~ Es passen per farina les rodanxes del peix i es fregeixen lleugerament per reservar en ~ una font. En el mateix oli d’oliva verge es dauren l’api, l’all i les cebes, ben picats. Passats uns minuts s’afegeixen les tàperes, les olives, i les panses. Quan tot estigui ben daurat s’afegeix el tomàquet, trossejat sense pell ni llavors, s’assaona amb sal i pebre i es deixa coure 10 minuts. Es posa finalment sobre del peix espasa i al forn, a temperatura moderada durant quinze minuts. Llest! Dos peixos que s’assemblen molt en textura i sabor i són més fàcils de trobar a les peixateries són el caçó i l’emperador. 13

Els Pastorets de Vallvidrera Xè Aniversari Els Pastorets de Vallvidrera et conviden a assistir al darrer acte de celebració del seu Xè Aniversari el dissabte, 9 de juliol a les 12 del matí al Centre Cívic de Vallvidrera Vázquez Montalbán.. Hi esteu convidats tots els veïns i veïnes de Vallvidrera i la muntanya, i voldríem comptar també amb la companyia de totes les entitats i iniciatives culturals del nostre entorn.. Els Pirates Teatre,, alma mater del nostre projecte ens oferirà un Taller - Espectacle per a gaudi de tothom. US HI ESPEREM! www.elspastoretsdevallvidrera.cat

David Forgas a Can Deu L’avi de la Font del Mont, el nostre company de redacció i autor dels textos i dibuixos de la secció de La Vall de Vidre anomenada “La nostra natura”, fa una exposició de dibuixos al Centre Cívic Can Deu, plaça de la Concòrdia 13, al districte de les Corts, durant tot el mes de juliol.

David Forgas, l’avi de la Font del Mont

MEANDROS Mektub – destino Marrakech, un destino. Andar en la medina es desandar, lo que hace difícil el camino, sin embargo, uno se pierde pero se reencuentra, hace falta toparse como bola de flipper y rebotar una y otra vez y luego, perder la partida para descansar, lo que es un hito. Mektub – destino – Viejos, gatos, niños, carros, asnos, mujeres tapadas y hombres sin tapujos, andan con cierto rumbo. ¿porqué los coches y mobylettes parecen asesinos? ¿será eso conducta temeraria? Mektub – destino – Creo que se necesitan semáforos para dejar el paso al otro y pasos cebra donde tranquilizarse. Mektub – destino – Deseo que el Magreb encuentre su camino hasta desandando pero no desangrando.

9 anys de Biblioteca Aquest any, amb les mateixes ganes de celebració que el primer dia, hem volgut compartir amb tots els veïns i veïnes del barri que ja fa 9 anys que vàrem obrir les portes. I com? Doncs amb un concert de jazz manouche que ens van oferir els Locomoswing. Un grup format per alumnes de l’escola de música – Centre de les Arts de l’Hospitalet de Llobregat, dirigit per l’Albert Bello on, un dels membres és veí de Vallvidrera. El concert va tenir lloc a la sala d’Actes del Centre Cívic Vallvidrera – Vázquez Montalbán i vàrem gaudir una bona estona de bona música i de bona companyia. El grup va crear un clima espectacular on van haverhi sorpreses: explicacions d’aquest tipus de jazz, el descobriment d’una gran veu i amb el final que tots i totes, sobretot els nens i nenes que van assistir-hi, van poder fer un final de festes ple de bombolles de sabó. Bon Aniversari per a tots els veïns i veïnes del barri i gràcies per fer que aquests 9 anys la biblioteca sigui el que és: un espai de trobada, de participació i de lectura. Gràcies! NÚRIA FLÒ

,

MAÏTHÉ CHANSARD 21 de junio del 2011

Biblioteca Collserola – Josep Miracle L’orquestra Locomoswing actuant

Punts estrella per a ASPASIM ASPASIM ja pot rebre donatius des dels punts estrella de “la caixa”. Cada 225 punts representen 5€ de donatiu a la Fundació. El fet de sobrepassar els 500 donatius d’aquí a final d’any ens garanteix que l’any vinent també hi puguem ser i poder tirar endavant altres projectes. La recollida de fons és per rehabilitar el centre educatiu aquest estiu. EFREN CARBONELL

www.aspasim.es 14

LA NOSTRA NATURA L’AVI DE LA FONT DEL MONT

Els bolets tòxics Passejant pel bosc, quan era nano, amb el meu oncle, vaig aprendre la gran majoria de coses que sé sobre la natura que ens envolta i de la qual en formem part indissoluble. Aquest oncle, en Josep Vives i Puigpelat, va ésser un d’aquells homes que en el seu temps en dèiem un home savi. Tenia i sabia transmetre uns coneixements naturalistes extraordinaris. A més a més era entomòleg (zoòleg que estudia els insectes, principalment papallones i escarabats). I artista; pintor paisatgista de l’escola d’Olot d’en Joaquim Vayreda. I sobretot escultor.

Estàs tocat del bolet! Un dia li vaig preguntar què volia dir la frase popular “estàs tocat del bolet” per dir-li boig a algú i l’oncle Josep em va explicar el significat d’aquesta dita. Em va dir que feia referència als efectes al·lucinògens que provoquen uns bolets tòxics, i concretament a casa nostra el “reig bord” o “reig tinyós”. L’Amanita muscaria.

Els nostres avantpassats i la droga Doncs bé, sembla ser que els nostres avantpassats, sobretot la gent de la ruralia (que era el 80% de la població d’aquells temps), coneixedors dels efectes embriagadors d’aquests fongs, en prenien les dosis adients (aquest és el secret de la seva eficàcia) per sentir-ne les al·lucinacions que provoquen. El mestre naturalista Pius Font Quer, fa una acurada descripció dels efectes soferts per la gent que en prenia; primer comença per una sensació d’alegria juganera que sol manifestar-se amb cants; qualsevol esforç físic que vulgui fer li resulta fàcil perquè el to muscular s’eleva considerablement. En alguns individus i segons les dosis ingerides, l’exaltació pot anar més enllà i convertir-se en frenesí. Tanmateix no sol durar gaire. A l’excitació li succeeix la calma, un notable decaïment i la somnolència. L’intoxicat acaba adormint-se i en els seus somnis creu contemplar esdeveniments futurs.

(L’Amanita muscaria) Beure’s els propis orins La gent aviciada en aquests tòxics actuen segons descriu Pius Font, de forma inexplicable perquè quan s’adonen que s’acosta la fi dels efectes i si no disposen de més reserves fúngiques, es beuen els seus propis orins que en els intoxicats, adquireixen les mateixes facultats que amb el fong. Ja veieu doncs que el meravellós món dels bolets pot proveir de molts plaers, des dels més sans i nutritius com poden ser els rovellons a la brasa o els rossinyols al forn, com així mateix els més insans i perjudicials com els del “reig bord”.

El bolet dels contes de follets És un bolet prou conegut per tothom perquè surt en totes les il·lustracions dels contes de follets. És fàcil de reconèixer: la superfície del barret és de color vermell viu i recobert de plaques de color blanc que són les restes d’un vel que cobreix el bolet quan neix i que a mesura que creix s’estripa deixant vestigis enganxats al barret. Les làmines són blanques i el peu també. És de mida més bé grossa, de 10 a 25 cm de diàmetre i d’alçada pot arribar als 30cm . Se’l troba, a la tardor, a gairebé tots els hàbitats ja sigui sota planifolis, com sota coníferes.

15

LA TIRA GERTRUDIS

Midnight in Vallvidrera

LA FOTO DEL MES

Obres a la Pedrera

Agost de 1916 “He arribat a Vallvidrera a les tres hores després migdia. M’havia afanyat a dinar perquè divendres en Folguera m’havia dit que seria ja a la casa de Vallvidrera, on m’esperaria a prendre el cafè, i parlar llarg, i, si vagava, garlar. He enfilat la dressera, adelerat per no fer tard. El sol era d’aplec, de sardanes i de segadors /.../ Ja En Folguera, que no sé pas si té el costum de fer la sesta, m’esperava estirat en una gandula estival a l’ombra esclarissada i calenta d’un parell d’arbrissons. Hi havia tot de llibres, revistes i diaris damunt una cadira de boga, de braços, i En Folguera s’airejava amb un ventall plegadís, de tela pintada amb ramells de margarides. S’ha esverat quan li he dit que havia pujat a peu, i ha blasmat la meva indumentària tan poc esportiva: americana llarga, armilla, coll alt planxat i barret de palla fort,de copa alta i ala estreta. I bastó. Tot rialler, m’ha preguntat on havia deixat els guants i els botins. M’he estirat en una altra gandula, a costat seu, ...”

Negra nit. Davant meu, el camí que baixava a la Budellera era desert. Vaig fer mitja volta. Deixava aquella gent feliç, aquells temps beneïts. Com hagués volgut viure amb ells, viure en aquella època! Dono les gràcies a Josep-Vicens Foix per la seva prosa (Catalans de 1968 Ed. 62), dono les gràcies a Woody Allen per l’última pel·lícula (Midnidnight in Paris, 2011), tots dos inspiradors de: GERTRUDIS

Els entrebancs s’eternitzen

Davant del CAP

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

Una nit d’aquest juny que no podia dormir, eren les primeres calors de l’estiu, vaig sortir a passejar pel bosc i de sobte em vaig trobar davant d’una torre mai vista. Es sentia remor de veus al jardí. La porta era oberta, vaig entrar. Vaig seguir un caminet bordejat de boixos retallats i em vaig trobar en una mena de clariana on, estirats en una gandula hi havia els poetes Joaquim Folguera i Josep-Vicens Foix. Parlaven de literatura o garlaven? Però, en veure’m van callar. “Ostres!”, vaig pensar. “Molt de gust!, vaig dir, em dic Gertrudis. M’agraden molt les vostres poesies...” Al costat seu hi havia una cadira de boga, de braços. Hi vaig seure, i van continuar la conversa. Van parlar dels amics, d’en Torres - García, d’en SalvatPapasseit... Van recitar poemes d’en Ribas, Sagarra, Guerau de Liost . S’exaltaven amb versos d’en Carner. En Foix tenia un projecte de diari: “ Cal preparar-nos a ésser súbdits de l’Europa nova que sortirà d’aquesta guerra”, va dir. Comentaven les lliçons d’en Pompeu Fabra... Potser ara, convenia deixar de traduir novel·les, sinó escriure’n. - Vos, Gertrudis, escriviu novel·les?