LA COMPANYIA RARA A la Xina hi havia una casa mooooooolt gran on hi vivien un nin, una guineu, un home invisible, un moix i un arbre parlant però a la companyia li faltava qualque cosa. Al nin li faltaven joguines, a la guineu li faltava la cua perquè l'havia perduda en una trampa que havien posat els caçadors; a l'home invisible li faltava que els altres el poguessin veure; al moix li faltava peix per menjar i a l'arbre xerrador li faltava aigua per beure...així que un dia varen decidir anar a cercar allò que els faltava.....i varen sortir a cercar-ho. Varen trobar una cova i a la cova hi havia una porta tapada amb lianes. Aquella era la porta per entrar dins el laberint. Varen intentar obrir la porta però no varen poder perquè no tenien el llibre amb la contrassenya, però el llibre estava dins un cofre. Però no tenien la clau per obrir-lo. Al sostre varen veure una capseta i a dins hi havia la clau. Varen agafar la clau i varen obrir la porta de la cova i varen entrar... Entremig d'unes plantes enfiladisses hi havia una escola de mags que els varen ajudar a trobar allò que cadascú cercava. El mestre dels mags els va dir que caminessin fins a una plaça vorejada de jardins a on, amagades, hi havia cobres amb cames de colors: una blava i negra i groga. Al mig de la plaça hi havia un símbol, el símbol baixava i el varen seguir i varen baixar... En arribar abaix varen trobar les joguines del nin: hi havia un llibre de Geronimo, una joguina feta amb pals, un Lego de Star Wars i un paquet de papers i pintures de colors i la joguina feta amb pals era un tigre. Varen continuar baixant i, camina que caminaràs, varen trobar una cova d'heura i cercant entre les fulles varen trobar les coses que faltaven als altres: una cua blava i taronja, molt peluda per la guineu i una cistella de peix del riu pel moix i una poció màgica feta pels mags de l'escola que feia visible a l'home invisible i una bassa d'aigua per l'arbre parlant. El nin va jugar amb totes les joguines, el moix va començar a menjar-se el peix, la guineu se va posar la seva cua, l'arbre va començar a beure i beure i beure molta aigua, i l'home invisible se va prendre la poció i de sobte va aparèixer... En veure'l tots varen anar corrent a abraçar-lo. En acabar de jugar, menjar, beure i posar-se les seves coses varen veure una creu al trespol de la cova i varen excavar, excavar i excavar i varen trobar un altre cofre. El varen obrir sense dificultat. Dedins hi havia branques de recanvi per l'arbre i un mirall on l'home invisible, que havia nascut invisible, es va veure per primera vegada. També hi havia cinta adhesiva per aferrar les pàgines del llibre del nin, per si se'n trencava qualcuna, i també una eina màgica per fer que les trampes dels caçadors no funcionassin mai més. L'arbre va dur el cofre i tots els regals apartant les branques del seu cap i va ficar les coses dins el seu tronc perquè era buit i molt feliços i contents, camina que caminaràs, varen tornar a casa seva. I en arribar, l'arbre, que era un pomer, ja havia donat els seus fruits i cada un se'n va menjar una poma i varen viure feliços com perdius per sempre.
FI Conte escrit per Jairo Oleszczak Socias, 7 anys.
