Tema 8: L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939) Qüestions a respondre. Vocabulari. -
deutes de guerra, reparacions de guerra
-
American way of live
-
inflació, bombolla especulativa. Sobreproducció. Deflació
-
multiplicador keynesià. New Deal
-
autarquia econòmica
Pràctica tema 8 1. Fes les activitats de l’apartat: Per què va fer fallida la Borsa de Nova York? (pàg. 162-163). 2. Observa el mapa del document: l’origen i la difusió de la crisi (pàg. 166), i explica on es va iniciar la crisi i com es va estendre per la resta del món. Comenta també els efectes d’aquesta crisi en els diferents països europeus, tenint en compte el quadre: L’augment de l’atur (pàg. 166). 3. “Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atreure la meva atenció, i la del país. Era un assumptet anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada cap a 1926. Va constituir una sorpresa agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenys això semblava, perquè tot el que comprava augmentava el seu valor. No tenia assessor financer. Qui el necessitava? Podies tancar els ulls, posar el dit en qualsevol punt de l’enorme tauler mural, i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar. Mai no vaig obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que abans de l’any doblaria o triplicaria el seu valor. El meu sou setmanal a Cocoteros era d’uns dos mil, però això era candeleta en comparació amb la pasta que guanyava teòricament a Wall Street… Vaig pujar a un ascensor de l’Hotel Copley Plaza a Boston. L’ascensorista em va reconèixer i va dir: - Fa una estoneta han arribat dos individus, senyor Marx, sap? Peixos grossos de veritat. Vestien americanes creuades i portaven clavells a la solapa. Parlaven del mercat de valors i, cregui’m amic, tenien aspecte de saber el que deien… Vaig sentir que un dels individus li deia a l’altre: “Posa tots els diners que puguis obtenir en la United Corporation”. El dimecres al vespre, a Broadway, Chico va trobar-se amb un habitual de Wall Street, el qual li va dir en veu baixa:
- Chico, ara vinc de Wall Street i allà no es parla d’una altra cosa que del Coure Anaconda. Es ven a 138 dòlars l’acció i es rumoreja que arribarà fins els cinc-cents. Compra-les abans que sigui massa tard! Ho sé de molt bona tinta… El mercat va continuar pujant i pujant… Fins aleshores jo no havia imaginat que es pogués ser ric sense treballar… El més sorprenent del mercat era que ningú no es venia ni una sola acció. La gent comprava sense parar. Un dia, amb certa timidesa, vaig parlar amb el meu agent, en Great Neck, sobre aquest fenomen especulatiu. - No se gran cosa sobre Wall Street –vaig començar a dir en són de disculpa– però, què és el que fa que aquestes accions continuïn pujant? No hi hauria d’haver alguna relació entre els guanys d’una companyia, els seus dividends i el preu de venda de les seves accions? Per damunt del meu cap va mirar una nova víctima que acabava d’entrar en el seu despatx i va dir: -Senyor Marx, encara té molt per aprendre sobre el mercat de valors. (...) Un bon dia, el mercat va començar a vacil·lar. Alguns clients, presos del pànic, van començar a vendre, al principi a poc a poc; però aviat el pànic va deixar de banda el seny i tothom va començar a treure a la palestra els seus valors; per fi, un dijous espectacular, Wall Street va llençar la tovallola i es va ensorrar. Això de la tovallola és una frase adequada, perquè aleshores tot el país estava plorant. El dia del crac, el meu amic Max Gordon em va telefonar. Tot el que em va dir va ser: «Marx, la broma ha acabat». GROUCHO MARX: Grouxo i jo a. Què li passa a Groucho Marx amb les seves accions? b. Allò que relata el document, pot ser qualificat com d’especulació? c. Què significa la frase final? 4. Interpreta l’esquema: el cicle econòmic segons Keynes (pàg. 174) 5. Completa l’esquema: Causes de la crisi del 1929 (pàg. 175) 6. Situa en el temps (pàg. 175)
