Núm. 254__març2017
INFORMATIU MENSUAL Vallvidrera | Collserola
Un Mercat Cultural
per a Vallvidrera?
collserolaclub
personespersonatges
collserolaclub
Avantprojecte de la reforma del Mercat
La plaça Pep Ventura
Castellers a Vallvidrera
pàg. 8 i 9
pàg. 12
pàg. 3, 5
3
AVVinforma 254 març 2017
[email protected] Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Xavier Gonzàlez, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia Juan, Temi Vives Col·laboradors Maïthé Chansard, Jordi Coll, Cisco Tomàs, Annelie Tuengerthal Disseny i maquetació: www.natarranz.com Tancament de l’edició: 20 de febrer de 2017 Tirada: 500 exemplars Distribució: Centre Cívic, Mandarina, CAP, Tabacs Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost) Edició
Un Mercat Cultural per a Vallvidrera
informaciódebarri gentd’aquí Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, defuncions, etc. a les bústies de La Vall de Vidre que hi ha al costat de Can Trampa o al Centre Cívic, o envieu-les a l’adreça
[email protected] abans del dia de reunió del tancament previst a l’agenda.
Vallvidrera, 20 de febrer de 2017
Records
Assemblea General 2017
El dia 4 de gener ens va deixar als 84 anys en Jordi Pagans i Montsalvatge, veí del Peu del Funicular, que tenia el seu estudi-escola de pintura artística al carrer Carroç n. 5. Pintor de valor reconegut, volem recordar una de les seves obres, que representa la vista des del seu estudi cap a la carretera de Vallvidrera, a l’inici d’aquesta. Descansi en pau.
[email protected] www.vallvidrera-aavv.blogspot.com D.L. B-8389-2007
Exposició
“Caterina Albert/Victor Català Itinerari vital, intel·lectual i literari” El Centre Cívic anuncia així una exposició sobre Víctor Català, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes. Durant tres setmanes, tindrem al petit espai, o passadís segons es mira, davant de l’entrada de la sala d’actes uns panells que reflectiran la vida i les obres de l’escriptora. Ja ho sabem, com n’és de difícil d’aturar-se en aquest lloc: gent que entren i surten de la cafeteria, de la sala d’actes, nens que a la sortida del col·legi o els dissabtes al matí hi juguen fent trontollar els panells explicatius... Recordo com vaig patir davant dels escrits, molt interessants i acurats per cert, que em recordaven la trajectòria de l’escriptora francesa, Simone de Beauvoir. Tant se val, esperem que aquesta exposició ens permeti valorar millor Víctor Català, un dels grans noms de la literatura catalana.
Amb el suport de:
La presentació oficial de l’avantprojecte de la reforma de l’edifici del Mercat, el passat 30 de gener, va generar molta expectativa entre la gent de Vallvidrera. La Vall de Vidre va ser-hi present en la persona de Xavier Gonzàlez. L’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera i l’Associació Mercat Cultural Vallvidrera ens van enviar cadascuna un escrit reflectint la trobada i les seves reflexions davant d’aquest avantprojecte. Ens ha semblat necessari donar a conèixer els tres escrits en aquest número.
Benvolguts socis i sòcies, Ens plau convocar-vos a la propera assemblea general a celebrar, amb caràcter ordinari: el dijous, dia 23 de març de 2017 a les 19h al Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán, carrer Reis Catòlics 16-34, telf. 934069053, amb el següent ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la darrera assemblea¹ 2. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’any 2016 3. Memòria d’activitats de l’any 2016 4. P rograma per al 2017 5. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2017 6. Renovació de càrrecs 7. Aprovació, si escau, de la proposta de canvi de nom de l’associació. 8. P recs i preguntes
J. Jacquet
Tot esperant comptar amb la vostra assistència a l’assemblea, rebeu una salutació cordial. Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán C/Reis Catòlics 16-34 08017 Barcelona Telèfon: 93 406 90 53 www.ccvazquezmontalban.com
Roser Argemí Secretària
¹Podeu consultar-la al blog Poble de Vallvidrera http://vallvidrera-aavv.blogspot.com.es/
Lavalldevidre és una
publicació gratuïta. El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros. El cost total de la publicació es finança amb els anuncis dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora de franc.
El doctor Baxarias amb Victor Català
Haiku 俳句
Poesia d’origen japonès
Quan l’hagis llegida, no la llencis. Passa-la! Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog de l’associació de veïns.
www.vallvidrera-aavv. blogspot.com
Caterina Albert Paradís va morir al 1966. El doctor Baxarias la va anar a visitar a L’Escala, el 1962, quan ella tenia 93 anys. Josep Baxarias va ser metge a Vallvidrera 30 anys (1948-1978)
Projecte del Mercat de Vallvidrera El 30 de gener el Districte, representat pel Regidor i el Conseller Tècnic, va presentar el projecte de remodelació del mercat de Vallvidrera a veïns i entitats del barri, al Centre Cívic. L’arquitecte redactora del projecte, vinculada al barri, en va fer la presentació i exposició a través d’imatges; primer va fer un repàs de la història i construcció del mercat; posteriorment va explicar la proposta de projecte per al local, que incorpora una part de les peticions de les entitats, com es va fer palès a la reunió, tenint en compte les limitacions tècniques del local i pressupostàries de l’Ajuntament. L’espai es convertirà en una sala molt polivalent, amb capacitat per a 250 persones, més un parell de sales per fer reunions o tallers, magatzem i lavabos per als usuaris. El Regidor, davant les nombroses intervencions demanant informació més precisa i proposant millores, va dir que les estudiarien però que calia fer-ho aviat perquè corria pressa començar el projecte executiu i la resta de tràmits. Com associació de veïns vàrem expressar que calia més temps per recollir el màxim d’aportacions de l’Associació Mercat Cultural, entitats i veïns per a la millora del projecte. Per la nostra part trobem necessari incorporar al projecte els aspectes següents: millorar l’espai en general, i molt especialment el del magatzem, l’altell del mercat; incorporar un espai per oferir tècniques de cuina amb aigua, fogons i ventilació; incorporar l’ascensor per accedir a l’altell, els sistemes de calefacció i ventilació suficients; i, sobretot, realitzar el trasllat del transformador elèctric que està ubicat als baixos de l’edifici, a causa del canvi d’ús de les instal·lacions. També demanem que el projecte inclogui els elements necessaris de mobiliari (taules , cadires, escenari, llums, so, etc.) per efectuar activitats de tot tipus. Després de tants anys de reivindicar el mercat, esperem que les nostres demandes, que exposarem a la redactora del projecte, siguin recollides per aconseguir un espai en condicions per realitzar les activitats ja previstes i les que s’hi aniran programant.
Ara a l’hivern Mare i Filla entrenen El cos i la ment. Centre Cívic de Vallvidrera 7 de febrer 2017 Annelie
segueix pàg 5 >
lesnostrespàginesgrogues
5
Especialitat en pernil de Jabugo Obert de dilluns a diumenge Sopars: divendres i dissabte nit Dijous tancat
Plaça Vallvidrera 3. Telf. 934068051
Alberes, 29 - Vallvidrera Tel. 937 68 72 04 - B C N
Alcalde Miralles, 9 - Vallvidrera - Tel/Fax: 93 406 74 77
[email protected] - www.vinosdulces.com
Pans artesans fets a ma com abans
La Trampita Dulce Pasteleria y Más CATERING / FIESTAS DE CUMPLEAÑOS PLATOS PREPARADOS
pedralbescentre.com | urbanityshopping.com WIFI GRATIS |
PÀRQUING GRATIS
Av.Diagonal 609-615
pedralbescentre.com | urbanityshopping.com WIFI GRATIS |
PÀRQUING GRATIS
Av.Diagonal 609-615
Canelones caseros, Pollo al horno con patatitas, Callos con garbanzos y chorizo, Quinoa, Pizzas al corte, Pasta fresca rellena artesana, Croquetas variadas, Tortilla de patatas, verduras, etc
Plaça de Vallvidrera, 9
Tel. 934069530
Presentació de l’avantprojecte de reforma del mercat de Vallvidrera
Presentació dels estudis previs de la reforma del mercat
El 30 de gener es va presentar al Centre Cívic l’estudi de reforma de l’antic mercat de Vallvidrera, per a permetre l’ús d’aquest espai, ara no utilitzat, per part de les entitats i associacions del barri. La sala es va fer petita per la quantitat de persones assistents. Les 60 cadires van ser totes ocupades, amb gent dempeus al darrera. A la taula de presentació, la veïna i arquitecta Laia Llucià, autora de l’avantprojecte, i els consellers del districte Jaume Llansó i Blas Navalón. El regidor Daniel Mòdol arriba amb l’acte just començat. El 2013 es creà la Plataforma Mercat Cultural, que agrupa les entitats culturals de Vallvidrera interessades a fer ús d’aquest espai, un cop reformat. En base a una enquesta feta a les entitats sobre les necessitats d’espai, la Laia Llucià ha treballat les possibilitats arquitectòniques de la construcció, i en mostra el resultat, després de fer una ràpida ressenya biogràfica dels arquitectes del projecte original, Adolf Florensa i Bonaventura Bassegoda. Mantenint l’aspecte exterior de l’edifici, la intervenció es farà en la consolidació, rehabilitació i aïllament de l’estructura, i els canvis específics per al nou ús. Entre aquests, a part de l’enderrocament dels envans i obra que formaven les antigues parades del mercat, cal destacar l’eliminació de tres dels pilars centrals de la nau. Això permetrà la creació d’un espai diàfan per conformar la sala central per a espectacles o reunions amb capacitat. La disposició permet diferents configuracions adaptables a les necessitats d’ús, com concerts, conferències o representacions teatrals. També, mitjançant cortines, es pot subdividir l’espai en 4 sales. El total construït són 500 m² de la planta baixa, i 40 m² més en el pis superior de la torre, pensat per a despatx auxiliar. Els serveis sanitaris normatius per a aquest tipus d’ús també estan previstos, així com els accessos i sortides segons legislació. El pressupost que preveu l’avantprojecte és de 400,000€. En el torn de preguntes els assistents proposen canvis en detalls del projecte, que si calen unes cuines, que si una porta corredora allà, o més espai per a magatzem. La pregunta és, però, què dirà el regidor de tot plegat. I finalment, el senyor Mòdol parla: tots els suggeriments són útils, però no ens hem d’adormir, perquè a finals de febrer hauríem de licitar el projecte, amb totes les modificacions que calguin incorporades. En altres paraules, la gran notícia és que hi ha dotació pressupostària per tirar endavant el projecte. Sembla doncs que el primer pas està donat per aconseguir un nou equipament per a Vallvidrera. Com comenta un dels assistents en el torn de preguntes, aquest projecte no ha d’anar en detriment del Centre Cívic, sinó que ha de ser complementari. Activitats que per horari o requeriments d’espai no puguin ferse en aquell, tindran cabuda en el nou equipament. Sinèrgia se’n diu de la integració de dos o més elements que dóna un resultat més gran que la suma d’aquests. Això és el que esperem dels dos equipaments que tindrem a Vallvidrera en el futur, l’actual Centre Cívic i aquest Mercat que comença a prendre forma. La col·laboració de tots dos maximitzarà les qualitats de cadascun. No se’n va parlar, però, del model de gestió del nou equipament. Seguirem de prop la marxa del projecte i informarem de les novetats.
30 de gener, Centre Cívic Manuel Vázquez Montalbán, Sala de música, representants municipals, una arquitecta i un ordinador amb una presentació carregada al ‘powerpoint’. Amb la sala plena el conseller tècnic agraeix als assistents la seva atenció, i disculpa el senyor Regidor, que està de camí i arribarà tot seguit. Malgrat això s’inicia la presentació d’estudi arquitectònic, sota l’atenta mirada dels assistents. Molta gent resta dempeus per la manca de cadires, però l’expectació ha fet que molts veïns vulguin seguir la presentació malgrat la incomoditat. Per començar una mica d’història, com neix la plataforma per a la recuperació de l’espai del Mercat i quines són les 18 entitats que hi donen suport. Tot seguit una pinzellada de qui eren els arquitectes que van dissenyar l’estructura del mercat l’any 1953. Un cop situats en el plànol del mercat, l’arquitecta comença a descabdellar el seu projecte, que exigeix retirar tres pilars de l’estructura, per donar unes dimensions adequades a una sala prou funcional tant per estar compartimentada com per a ser un espai diàfan. En els dibuixos es marquen un vestíbul d’entrada, un espai posterior amb dues sales fixes i una que funcionalment es pot crear, i posterior a aquest, un tercer espai prou polivalent per convertir-se en 3 sales o simplement ser un espai únic. A part de sales amb els serveis, un office, maquinària, etc. Queda per establir l’ús de la torrassa. Un cop acabada l’exposició, el Regidor pren la paraula per felicitar a la ponent la feina feta, i desitja que el públic assistent faci les consideracions que creguin oportunes. Es donen paraules i es fan aportacions i opinions de punts de vista diferents. Alguns assistents fan peticions d’ubicació dintre del projecte d’alguna infraestructura molt determinada. Des de la taula es fa la reflexió que estem davant d’uns estudis previs, hi haurà un període de 30 dies per fer aportacions, i després es farà el projecte bàsic que donarà pas al projecte executiu. El Regidor informa que hi ha reservat un pressupost inicial de 400.000 € per tirar endavant el projecte. Per acabar els representants municipals es feliciten de l’expectació que ha aixecat aquesta presentació, i agraeixen a tothom la seva presència. Des de l’Associació del Mercat Cultural de Vallvidrera, volem valorar l’esforç de consens de totes les entitats i associacions, i ens creiem en l’obligació d’estar amatents perquè el projecte arquitectònic executiu guardi tota l’essència del que han estat les línies mestres de l’estudi bàsic de la reforma interior de l’edifici del Mercat, mantenint la versatilitat i funcionalitat que s’ha pogut visualitzar en tot moment en el projecte presentat. La gestió del nou equipament, a la que aspira l’Associació Mercat Cultural Vallvidrera, ha de guiar-se per les bases de la Gestió Cívica que és l’instrument de participació ciutadana pel qual s’atribueix a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’equipaments municipals susceptibles de gestió indirecta, aprovat pel ple municipal l’any 2015. Ara toca seguir treballant i seguir aglutinant esforços per fer realitat aquest anhel.
Xavier Gonzàlez
AMCV
6
7
bústiaoberta
collserolaclub
Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de Can Trampa i al Centre Cívic), o enviar-lo a
[email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
AVV informa
A la llar d’infants Casa Sagrada Família ens preparem per donar la benvinguda al rei carnestoltes!
Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sosteniblitat Cap de gestió patrimonial Sr. Joan Ravés
Recordant Jordi Samsó
Vallvidrera, 2 de febrer de 2017
Ja som en una de les setmanes més divertides del curs escolar, el Carnaval.
La Torre del Bisbe és una propietat de la Generalitat de Catalunya, està catalogada com BCIL (bé cultural d’interès local) situada al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.
Farem d’aquesta, una setmana esbojarrada disfressant-nos i complint les consignes que ens demanarà Sa Majestat Carnestoltes, el Rei de la disbauxa i dels poca-soltes. Seran dies de perdre la vergonya, ballar i cantar per tal de fer molta gresca i xerinola. Des de l’Escola treballem les festes populars a través de jocs, cançons, contes, etc, com a instruments d’aprenentatge significatiu per als infants. Treballem les festes populars per ser una manera genuïna d’acostar els infants a la cultura i les tradicions del poble.
El passat dijous 16 de febrer la biblioteca va acollir un petit acte d’homenatge a Jordi Samsó organitzat per l’Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera. Jordi Samsó era sobretot pintor i un gran gravador, també dissenyava vitralls i joies. Samsó va ser veí de Vallvidrera, vivia a la colònia Herrando i pel que el Vicenç Fonolleda i el Salvador Ferran recordaven, aquest va ser un dels espais de Vallvidrera on es respirava aire d’artistes i creadors als anys 70, 80 i 90 del segle passat. La raó d’aquest homenatge va ser recordar Samsó com a veí actiu en la vida del barri, activisme que es reflectia en diverses accions comentades durant l’acte; una d’elles fou la donació d’una obra seva a l’Associació per tal de recaptar fons per a “la Llauna”, l’antic local del barri ubicat on actualment hi ha tant la biblioteca com el centre cívic. Aquesta obra ha estat cedida a la biblioteca per al gaudi de tots els veïns i veïnes; només baixant les escales es pot veure, al fons de tot, deixant palesa part de la història del barri, de les persones, de l’equipament. Núria Flò Directora Biblioteca Collserola-Josep Miracle
Xerrada sobre una estrena cinematogràfica:
BILLY LYNN’S
Aprofitem per agrair a les famílies la seva col·laboració i dedicació que vetllen per fer d’aquesta festa, una experiència amb què gaudirem tots plegats. Acomiadarem el Carnestoltes amb el nostre particular enterrament de la sardina.
Ang Lee (USA 2016)
A tots aquells que estigueu interessats en conèixer-nos, teniu l’oportunitat de visitar-nos i que us expliquem el nostre projecte. Estem preparant una
La vorera de la carretera de l’Església Som un veí i una veïna del carrer Casafranca 14 i 16 i des de La Vall de Vidre volem fer una crida a les autoritats del Districte perquè posin fi a un punt molt perillós per als vianants de la carretera de l’Església: la vorera estreta, de 47 cm d’ample, que venint des del carrer Casafranca, hi ha just després del semàfor “a demanda”. Es tracta d’una vorera molt més estreta del que la normativa estableix que ja ha generat més d’una situació perillosa als veïns. Almenys es podria posar una barana que fes de barrera entre tots dos nivells. En el meu cas, fa cosa d’un mes, mentre caminava per aquesta vorera, vaig perdre l’equilibri i vaig caure enmig de la via, tot donant-me un fort cop al braç amb el canto de la vorera. La sort va fer que en aquells moments només passava un motorista que va poder frenar sense atropellar-me i em va ajudar a aixecar. Creiem que cal fer alguna cosa ben aviat per evitar altres accidents. Joan Grau i Glòria Turigas
Es troba a la vall de Valldonzella, és part de l’antic conjunt que formen la Torre de Santa Margarida de Valldonzella i la Torre del Bisbe. Santa Margarida fou un antic monestir que, datat l’any 1237, avui es troba en un estat lamentable tot i la seva catalogació de protecció per part del seu propietari, l’Ajuntament de Barcelona. Santa Margarita fou forçosament expropiada als seus propietaris l’any 1984 per l’extinta Corporació Metropolitana; en aquell moment l’estat de l’edificació era acceptable, avui el seu estat és lamentable i gairebé ruïnós. Per aquesta raó la nostra associació de veïns de Vallvidrera demana a la seva administració, que també és la nostra, que posi tots els mitjans necessaris per evitar que la Torre del Bisbe es continuï deteriorant, especialment la seva coberta, que a dia d’avui està molt malmesa i pot provocar un ràpid desenllaç de tota la finca. Demanem que es faci un pla de futur, públic o privat, de la finca i del conjunt que n’eviti el deteriorament i la mantingui. Entenem que totes aquestes propietats públiques poden tenir uns futurs usos compatibles amb la conservació del nostre patrimoni cultural i de biodiversitat del medi natural i totalment integrats al Parc Natural de Collserola. Demanem a la Generalitat, propietària de la finca, i també al Consorci del Parc de Collserola que són les administracions garants de la conservació i protecció del patrimoni cultural -com diu la llei 9/1993 (DOGC núm.1807, de 11.10.1993) i dins del Parc Natural de Collserola el Consorci del Parc de Collserola segons Pla Especial i d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola,- que s’apliquin les lleis i les normes que ho regulen. Atentament
A càrrec de Miguel Fernando Ruiz de Villalobos Així ho van anunciar al Centre Cívic i el dimecres 8 de febrer un petit grup d’aficionats al cine es va reunir a la biblioteca Josep Miracle per escoltar Miguel Villalobos. Miguel Villalobos ens va fer un breu repàs de la filmografia del director de la pel·lícula, Ang Lee, i va analitzar curosament la seva última pel·lícula “Billy Lynn”. “Un soldat de 19 anys que es converteix en heroi després d’una angoixant batalla a l’Irak...”, ens diu la sinopsi. Però al llarg de la pel·lícula Ang Lee mostra que l’heroisme per a una gran part de la societat americana d’ara, ja no és cap valor. Ningú dels assistents no havia vist Billy Lynn, així que no va haver-hi debat, però sí que va haver-hi molts intercanvis sobre pel·lícules actuals, especialment sobre la sobrevalorada Lalaland, sobre la misèria del cine a l’actualitat i el poc eco que té a la premsa en comparació amb l’esport. Més d’una hora de converses agradables, pel·lícules recomanables que sortiran a la cartellera, sorteig d’entrades al Verdi, de DVD ... i l’esperança que aquesta aventura cinematogràfica a la biblioteca continuarà. Jacqueline Jacquet
Salvador Ferran R. Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera
Villalobos amb els “cinèfils”
8
9
personespersonatges
Anys 50
Anys 70
17-07-1994, 50 anys Colla Vallvidrera
La plaça de Pep Ventura i les sardanes De ben segur que més d’una persona dirà ¿on és aquesta plaça? Doncs és la que la gran majoria de llebrencs anomenen “plaça del funi”. Alguna vegada sol passar que el nom oficial d’un indret es troba sota l’ombra d’un nom popular, que pot ser un edifici, un comerç, una antiga masia, una estació de tren. Doncs aquí no tenim tren però sí funicular i la gent s’ha acostumat a dir “la plaça del funi”.
La plaça Aquesta plaça ha tingut diversos noms oficials abans d’arribar a l’actual: del 1906 al 1922 s’anomenava plaça del Funicular; del 1922 al 1927, plaça de Vallvidrera; del 1927 al 1931 plaça de José Ventura, i a partir del 25 de setembre de 1931, plaça de Pep Ventura. Durant anys, prescindint d’aquests noms diguem-ne oficials, els llebrencs l’anomenaven plaça de Dalt. És un lloc bonic, presidit per l’estació del funicular d’estil modernista de l’arquitecte Lluís Muncunill que, exteriorment, ha arribat als nostres dies quasi igual que va ser feta. Per als que hi vulguin fer parada, hi trobaran bancs d’obra d’un estil eclèctic que tenen la seva gràcia. També cal destacar l’alzina més que centenària. És un conjunt que convida a reposar i gaudir de les postes de sol. En el lloc s’hi han celebrat activitats
molt variades; trobades religioses –des de fa uns quants anys, s’hi celebra la processó de Rams-; festes infantils; s’hi han muntat envelats i festes majors, fins i tot dos concerts de la Salseta del Poble Sec; un any s’hi va fer una gimcana de cotxes -evidentment cotxes petitets-, concursos de bicicletes, un concurs hípic, trobades castellera i de gegants, putxinel·lis, circ, fires d’artesans i de nadal, ... I no deixem al tinter els arrencats partits de futbol que, de forma espontània i amb un reglament de màniga ampla, hi organitzaven els adolescents; aquests matxs portaven de cap ja a l’amic Joan Alegret als anys 40, el propietari del Bar-restaurant Montserrat que estava situat al lloc on ara hi ha l’edifici actual, “el coloso”, perquè més d’una vegada li havien trencat un vidre. Després, durant la segona meitat del segle XX, va continuar sent un punt de concentració d’adolescents darrera la pilota. Doncs aquesta plaça en la qual s’hi han fet tantes coses, s’anomena “plaça de Pep Ventura”.
Pep Ventura En Josep Mª Ventura Casas (Alcala la Real, Jaén 2 de febrer de 1817-Figueres, Alt Empordà 24 de març de 1875), conegut popularment per “en Pep de la tenora”, fou un músic i compositor molt popular que reformà la cobla i transfor-
mà la sardana en un ball de moda. En Pep va nàixer accidentalment en la localitat andalusa on vivien els pares ja que el pare, empordanès i militar de professió, hi estava destinat. Als dos anys la família retornà a l’Empordà on, a més d’aprendre un ofici, en Pep va iniciar la seva activitat musical al costat del seu futur sogre Joan Llandrich, que era cap de cobla. Ell tocava sobretot la tenora, instrument que va remodelar juntament amb el lutier rossellonès Andreu Toron. Aviat dirigí dos conjunts musicals, una orquestra de ball i una cobla. Va crear la sardana llarga, que esdevingué un ball molt popular en els saraus vilatans, entre valsos, masurques i polques. Amb la seva gran facilitat de memorització adaptava a sardana tota classe de música, també les òperes i sarsueles més populars del moment. Va escriure moltes peces musicals i també es va inspirar en el folklore català transcrivint tonades populars, com el Cant dels Ocells. El seu catàleg d’obres, dipositat a l’Orfeó Català, conté un gran nombre de peces de diferents gèneres musicals, sobretot sardanes i composicions corals. En Pep Ventura era un convençut republicà federal, pensament molt estès a Figueres i l’Empordà, i per a ell la sardana llarga escenificava uns valors socials deslligats de l’Antic Règim absolutista; volia fer ballar sardanes revolucionàries
als joves republicans, i també feia cançons per a les societats corals que donaven veu a la classe treballadora. La seva trajectòria professional i vital es trobà al bell mig de les transformacions socials i culturals que van sotragar l’Europa del vuitcents. Va ser a l’època de la Primera República espanyola (1873), quan la nova sardana va ser ben rebuda. La sardana es va estendre arreu del país, també gràcies a l’impuls dels intel· lectuals i polítics catalans de la Renaixença, que veien en aquesta dansa una forma genuïna d’expressió popular i la van institucionalitzar com a símbol de la nova Catalunya.
La sardana, història breu La sardana tal com es coneix actualment, és el resultat de les reformes que hi van introduir Pep Ventura, en l’estructura i en la disposició instrumental, i Miquel Pardàs, en la coreografia. La cobla consta de 12 instruments tocats per 11 músics; quatre dels instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són típicament catalans. Durant el primer terç del segle XX, els emergents ateneus, casals i associacions culturals diverses, així com les festes majors, programaven de forma habitual ballades de sardanes; es feien aplecs, concursos i concerts. El 1923, amb la dictadura de Primo de Ribera, arribà la repressió de tot allò català, però el nombre d’aplecs i ballades augmentava dia a dia i l’entusiasme sardanístic permeté, el 1929, la creació de la Lliga Sardanista de Catalunya, presidida pel mestre Joan Llongueres, -avi d’una nissaga veïna de Vallvidrera- el qual va escriure: “Deixa’m veure què danses i et diré qui ets”. La guerra incivil i la dictadura franquista van fer tornar la repressió de moltes
manifestacions catalanes, però a partir dels primers 40, aprofitant certa permissivitat en l’àmbit cultural, la sardana es convertí en un ball reivindicatiu. La sardana, sacralitzada per la Renaixença, esdevingué una eina de resistència, un símbol, a cops estereotipat i allunyat de la idea original de Pep Ventura, que volia fer-ne una dansa moderna, viva i molt oberta a les influències dels temps.
Vallvidrera i la sardana “Durant molts anys els dimecres al vespre, des del Carme fins a la Mercè, es feien sardanes a Vallvidrera. Conten que ja se’n feien abans de la guerra (civil 1936-39) i que poc després d’acabada, se n’hi van tornar a fer. Un dimecres es feien a la plaça del Funi i l’altre a la plaça Vallvidrera. Fins i tot el funicular allargava el seu horari per baixar les colles i els aficionats que pujaven des de Sarrià i de tot Barcelona a ballar a la fresca de la serra. Un dels grups que pujava, nois i noies entre els 18 i els 20 anys, van decidir de formar una colla. Així va nàixer, el 1944, la colla Vallvidrera. Uns anys després la colla decidí organitzar el seu propi concurs de sardanes i amb l’ajuda d’algunes cases comercials i de la comissió de festes de Vallvidrera, van aconseguir celebrar el 1948 el primer concurs de colles sardanistes més importants de Catalunya. Aquest concurs se celebrà durant 26 anys sense interrupció” (La Vall de Vidre núm. 13, juliol/agost 1994). Aquestes ballades setmanals d’estiu eren organitzades per un grup molt consagrat, entre ells en Xavier Juncosa, pintor d’ofici, que cada any passava a recollir diners per moltes cases, sobretot d’estiuejants, per pagar la cobla; posteriorment l’associació de veïns també hi va col·laborar. Però a principi dels 80 el
món havia canviat i Vallvidrera també: a l’estiu el poble, que ja havia esdevingut un barri més de Barcelona on s’hi vivia tot l’any, quedava buit. Les ballades van deixar de fer-se perquè el públic disminuïa i el jovent tenia altres diversions. Tot i així, el 17 de juliol de 1994 la Colla Vallvidrera, nascuda a redós de la plaça Pep Ventura, va pujar a celebrar-hi les seves noces d’or. Van ballar i la sardana que porta per títol “Vallvidrera” (de Josep Pi i Pascual 1873-1944) va sonar dues vegades. Els dansaires van comentar que en el seu mig segle d’existència com a colla, el que més havia canviat era la forma de ballar: abans primava la naturalitat, i en els 90 la rigidesa; abans ballaven pla, als 90 ballaven de puntes. Als anys 90 “el més important era aconseguir un conjunt automatitzat, perfectament conjuntat”. Actualment molts infants aprenen a ballar sardanes, les cobles s’han rejovenit i la tenora manté aquell so tan peculiar, que va permetre a Pep Ventura d’interpretar, en paraules de Josep Pla, “el fons de tristesa que tenim els empordanesos, la nostra incessant gesticulació i la nostra parauleria vaga i informe”. Tota aquesta història ve d’una casualitat: el dijous 2 de febrer de 2017 vam anar a Figueres i justament era la celebració del bicentenari del naixement del cèlebre músic Pep Ventura. Aprofitant l’avinentesa, ens vam afegir als actes, i engrescats per l’eufòria de les festes de Figueres, vam pensar que en Pep Ventura també és una mica llebrenc perquè té una esplèndida plaça a Vallvidrera. Cisco Tomàs i Roser Argemí
lesnostrespàginesgrogues
11
agendamarç De l’1 al 21 EXPOSICIÓ: Caterina Albert/Victor Català Itinerari vital, intel·lectual i literari, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes (1) Josep Mª (Mòbil: 687 54 61 60)
[email protected]
Dimecres 1, 17:30h LLIBRES A ESCENA: El gripau babau A càrrec de Montse Guix (2) 18:30h CLUB DE LECTURA: Atreveix-te amb els llibres A càrrec de Mon Mas (2)
Telèfon 620412083 / 932049625 Carretera de les Aigües, 140, 08017 Barcelona www.jardinersoliveras.com
Dilluns 6, 19h PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “Masies i vida rural a Collserola” A càrrec de l’autor, Eugeni Casanova MUHBA Vil·la Joana
Serveis Integrals de la Jardineria Projectes de Bioenginyeria
Dimecres 8, 10h SORTIDA: Carrers amb noms de dona A càrrec de Sonia Tres (1) 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes amb la Patrícia A càrrec de Patrícia McGil (2)
Dissabte 11, de 9 a 12:30h CAMINADA Al voltant de les masies de collserola Ruta sud: Vil·la Joana, Santa Margarida, la Torre del Bisbe. MUHBA Vil·la Joana A càrrec d’Eugeni Casanova. (Gratuït, amb reserva prèvia, telf. 932562122)
Dimecres 22, 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes del món A càrrec de Vivi Lepori (2)
Diumenge 12, 11:30h COMBATS PER LA PARAULA. Les escoles Vil·la Joana al primer terç de segle xx MUHBA Vil·la Joana (5 €)
Dijous 23, 19h ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA Associació Mont d’Orsà de veïns de Vallvidrera (1)
Dilluns 13, 19h REUNIÓ OBERTA La Vall de Vidre, tancament del número d’abril (1) Dimecres 15, 17:30h SAC DE RONDALLES: Contes a la mà A càrrec de Susagna Navó (2) 19h PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Muriel Casals i la revolució dels somriures A càrrec de l’autor, Quim Torra Centre Cívic Vil·la Florida (c/ Muntaner 544) Organitza Òmnium Cultural Sarrià Sant Gervasi (Gratuït) https://www.omnium.cat/ activitats/presentacio-del-llibre-murielcasals-i-la-revolucio-dels-somriures-santgervasi
18:30h T’INTERESSA: Dones directores: la mirada femenina en el cinema A càrrec de Lídia Bardina (2) 19:30h TEATRE CABARET A càrrec de la Cia. Indiscreta (1)
[email protected]
Divendres 17, 17:30h XERRADA: Primers auxilis en nadons i nens A càrrec del Servei de pediatria del CAP de Vallvidrera (1)
19h CLUB DE LECTURA A càrrec de Víctor Garcia Tur (2)
Divendres 24, 17:30h ESPECTACLE INFANTIL: Cromàtic A càrrec de la Cia. Com sona (1) Diumenge 26, 11:30h VISITA COMENTADA A VIL·LA JOANA MUHBA MUHBA Vil·la Joana (5 €) Dimecres 29, 17:30h SAC DE RONDALLES: El drac del riu A càrrec de Eva González (2)
abril Dissabte 1, 19h CONCERT CORAL COLLSEROLA i SOLISTES Obres de F. Durante, E. Butler i G. B. Pergolesi Biblioteca Almirall (Camí de Vallvidrera al Tibidabo núm. 43)
Dissabte 18, 12:30h MÚSICA AL PARC, Chet (1)
(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán / (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle
Concert
Antiga Biblioteca Almirall
Alberes, 9 08017 Barcelona (Vallvidrera) Tel. 93 406 84 29 (taller) M. 639 603 439
Omnium Cultural al nostre districte El passat mes de desembre es va constituir la gestora d’Òmnium de Sarrià Sant Gervasi amb l’objectiu d’impulsar activitats culturals al nostre districte. Mirarem d’informar-vos periòdicament del que anem fent a través de La Vall de Vidre. Si voleu participar com a voluntaris o proposar-nos de fer alguna activitat específica, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic
[email protected]. Totes les persones i les idees són benvingudes! Nati Cabrera Lanzo
Messa, Eugene Butler Magnificat, F. Durante Stabat Mater, G. B. Pergolesi Inés Moraleda, mezzosoprano Assumpta Cribillers, soprano i direcció Coral Collserola Vallvidrera Dissabte, 1 d’abril a les 19.00 Cami de Vallvidrera al Tibidabo
12
13
collserolaclub
vitralls
Alexandre Cirici Pellicer, veí del “barri ocult”
Gimnàs de la Nabí
Castellers a Vallvidrera Tot un èxit!
És troben cada divendres al gimnàs de l’Escola Nabí «Hace ya un mes que me apunté a «castellear» o sea pasear por todo lo alto!!! Uno se siente -tour à tour*fruta exótica, remedio a la cojera, arma de modista... pero sobre todo, raíz, árbol y encima, cima... si se alcanza. No me importa el nivel en el que me quedaré mientras yo sirva a la construcción -sin burbujay que este castillo no se derrumbe y sea tan solo humilde casa!!! Acollim tothom dins dels nostres castells!!!” Maïthé Chansard
*tour à tour: a su vez, pero a su vez, tour significa torre...
Assajant al pati
Començant un pilar
L’Alexandre Cirici Pellicer va ser senador per l’Entesa dels Catalans en la primera legislatura de la democràcia sortida de les eleccions del 15 de juny de 1977. Com a president de la comissió del senat sobre la pena de mort, va aconseguirne l’abolició l’agost del 1978, encara sota la legislació continuista del franquisme. La constitució espanyola, que seria aprovada el desembre d’aquell any, establiria la definitiva supressió d’aquesta pena. Les legislatures següents va repetir com a senador, i va ser el més votat de tot l’estat el 1982, fins a la seva mort sobtada el 1983. La figura de Cirici és d’una dimensió tal que sobrepassa l’espai d’aquests Vitralls per tractar-la. Va ser crític d’art, pintor, dissenyador, escriptor, coreògraf, director de cinema, fundador de les escoles Elisava i Eina, i polític socialista i catalanista. El porto avui aquí perquè va ser uns anys veí del barri del Peu del Funicular. Entre l’any 1942, retornat de l’exili, i finals del 1949, viu amb la seva família al carrer Carroç número 8. Quan neix la seva quarta filla canvien de pis i deixen el barri. Les seves obligacions professionals i la participació en la vida cultural catalana del moment fa que la seva vida al barri estigui limitada a la família o al treball a casa. Però el barri de postguerra on viu aquells vuit anys aflora en les seves llibretes de notes, que escriu detalladament entre 1942 i 1964. Publicades amb el títol “Diari d’un funàmbul” l’octubre del 2014, es poden trobar descripcions del seu barri ocult, com l’anomena. Així, a l’apunt del 19-11-47, explica la vista des de casa seva: “...maons de l’escola en construcció, teulada, aqüeducte, caminets, ...”. La foto mostra la vista oposada a la que descriu Cirici, amb la casa marcada amb una creu. El col·legi Montserrat està a mig construir, i l’aqüeducte es veu complet a la part de baix. El 12-2-47 escriu: “Jo no coneixia els horaris d’aquest barri. A les 7, a mitja llum, els veig anar (els homes que van a treballar) per la carretera i els camins de muntanya cap a l’estació, vestits de fosc, sense abric, amb les carmanyoles a la mà”. En Cirici es desplaça amb el tren, com tothom del barri: “Espero el tren que em durà als afores, a la caseta perduda a la muntanya dels volts, en barri ocult ...”, i compra al “colmado” del barri, “la Pineda”, actualment farmàcia, al començament del carrer Carroç: “Comprem xampany i vermut a La Pineda...” Algun veí encara recorda el fort xiulet que feia al sortir de l’estació, per fer saber als seus que arribava, convertit en crit de Tarzan en les seves llibretes: “Quan arribo a casa faig el crit selvàtic des de la placeta ...” En el seu llibre “Barcelona Pam a Pam”, il·lustrat amb dibuixos fets per ell mateix dels itineraris que descriu, en el que du el número 6, de la Diagonal al Tibidabo, podem veure un detall quasi amagat: l’aqüeducte del carrer Carroç, com record del seu pas pel barri del Peu del Funicular. L’Alexandre s’expressa en català sempre que pot, malgrat les dificultats del franquisme. El seu catalanisme és indiscutible: “La nostra desgràcia és única. Ni les tiranies més grans no intenten esborrar la llengua dels països guanyats”, diu en els seus escrits.
Alexandre Cirici Pellicer (any 1950?) La casa d’en Cirici Pellicer (C/Carroç 8)
Home polifacètic, en uns Vitralls anteriors (La Vall 233, abril 2015) citàvem la feina d’en Cirici com a director de la pel·lícula catalana de dibuixos animats “Érase una vez”, que va ser premiada a la Biennal de Venècia. Després de fundar la primera escola de disseny d’Europa, l’Elisava, el 1967 crearà amb Ràfols-Casamada i altres artistes l’escola Eina, a la torre Manuel Dolcet, obra de Rubió i Bellver que hi ha pujant a mà dreta de la via del tren, abans de l’estació del Peu. El 22 de juny de 1976, al Míting de la Llibertat del Palau Blau-Grana, primer autoritzat en 40 anys després del 1936, va ser un dels oradors que ens increpava així des de la tribuna: “Que els nostres fills, que els nostres nets, no puguin demanar-nos mai responsabilitats. Que no puguin dir-nos: Quan el món es transformava, quan Catalunya deixava d’ésser d’uns quants per ésser de tots, tu què feies?” Va ser president de l’Associació Internacional de crítics d’Art, depenent de l’UNESCO, el setembre de 1978. Té una plaça amb el seu nom a Sarrià. Xavier Gonzàlez Sanz
lesnostrespàginesgrogues
15
valldemúsica
araéstempsde...
Herbes aromàtiques “Menta i farigola, ruda i romaní. Una vella, vella, com un pergamí, al nas les ulleres, a la mà el mitjó, surt a la finestra, guaita l’horitzó. I com cada dia en instant parell, la vella gemega, pregant pel donzell que a tretze anys l’aimava. Tretze anys! Si era ahir! Menta, farigola, ruda i romaní.” Les herbes aromàtiques que es poden trobar pel solell de Collserola ens poden activar la memòria a través de l’òrgan olfactiu, com ens ho explica Josep Carner en aquest poema que palesa la fugacitat del temps.
Women of Africa
Putumayo World Music* Put 223-2
Música vocal de les veus femenines més representatives de tot el continent africà en la seva diversitat d’estils, amb influències portugueses, brasileres, del jazz, pop o àrabs, i que van des de la música tradicional a la contemporània.
Victoria Llacuna de Rafael Fisioteràpia-Osteopatia
PEDRO GARCÍA
Col·legiada nº 10718
Tlf. 626.849.645
Mont d’Orsà, 2, 1r. 08017 Vallvidrera Tel. 646 120 871
[email protected]
[email protected]
C/ Algarbes 3, 08017 Vallvidrera
Hores concertades i visites a domicili
L’important rol de la dona en l’organització social africana i en la transmissió dels valors tradicionals es reflecteix, també, en les cançons que ens ofereix aquesta selecció de dotze veus que van des de cançons de bressol fins a la cançó com a element de cohesió social, amb textos que animen les dones a lluitar per la seva educació, per la unitat en la construcció d’un país en pau, per l’alliberament i per l’esperança davant la mort. Aquestes dotze dones han pogut projectar i enriquir la seva vida professional pel fet d’haver-se traslladat -en algun moment de les seves vides- al continent europeu, principalment a França. La part instrumental acostuma a estar en mans dels homes: percussions africanes amb varietat de tambors, juntament amb guitarra acústica i teclats, possiblement els instruments que es tenen més a mà. El llibret que acompanya el Cd conté una breu biografia de cada una de les cantants així com informació relativa a la cançó seleccionada. Els textos són en anglès, espanyol i francès. El Cd va ser enregistrat l’any 2004 i ens aporta una música senzilla, càlida, agradable i que convida al moviment, tot fent un viatge per la diversitat que ofereix el continent africà. *Aquest CD el podeu trobar en préstec a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle MAJ
La farigola floreix aquest mes. Es diu que té les millors propietats si es cull el Divendres Sant, que enguany ve més tard. Xavier Gonzàlez
lacolumna
lafotodelmes
Una geneta a Whatsapp
Grafitis per tot arreu
Una nit fosca d’hivern a la carretera de Vallvidrera a Molins. La carretera és estreta i sinuosa. A la dreta, el bosc -pins, alzines i bardisses-. A l’esquerra, la vall que s’obre cap al mar. A torna d’una reunió amb el GEPN (Grup Ecolo Protector de la Natura). La carretera és difícil, però poc freqüentada a aquestes hores. A va a poc a poc, segueix el ritme de les corbes amb facilitat i goig. Els fars de l’Opel són potents i A té temps de frenar, just davant d’una taca clara, enmig de l’asfalt. Un animal. Baixa del cotxe. Estirat, mort, el cos allargat i prim, el pelatge clar amb taques negres, la cua llarga i zebrada: una geneta! A agafa el mòbil, fa una foto i l’envia al GEPN amb aquest missatge lacònic Tornant de la reunió. 21h30 A rep una resposta immediata de B que no era a la reunió i s’enyorava B Geneta morta A Sí B Llàstima. En termes zoològics molt valuosa. 21h31 Demà en podem informar en F. Recordes més o menys el km? 21h33 A No. L’he deixat a un costat. 21h34 B Era, suposo, als trams cap a Molins. 21h34 A Encara zona BCN. Direcció Molins. 21h.35
Als carrers: Carrer de l’actriu Tubau
C –sens dubte matiner– Si pots trucar a D i li indiques el lloc, li serà molt útil! 07h43 A Cap problema. Saps si comença a les 8 o a les 9? Fet. 07h44 A Fet! D ha vist la foto. 08h05 Mirant bé el mapa de Collserola és abans de can Llevallol, m’hi passaré. 08h09 B Bon dia a tothom. Perfecte A 8h25 A Ahir ho explicava mig conduint i no recordava el nom de la masia. C Carretera de Molins a Vallvidrera. 8h.44 A Sí. Era abans d’arribar a la masia. 8h52
Als monuments: Pont del Pantà
E Perdoneu, vàreu decidir el dia de la propera reunió? 8h53
Fa poc que el GEPN ha format un grup de Whatsapp. Sóc bastant reticent a aquesta forma de comunicar, però suposo que A volia compartir el seu descobriment i, per què no, la seva tristesa per la mort de la geneta. Aleshores, per a moments com aquests, OK, o millor, RT GERTRUDIS
A la natura: Drecera de Vallvidrera Costa molt enxampar-los?
Paper Cyclus Offset 100% reciclat
Més tard vaig saber que una persona entesa havia anat a recollir la geneta.
