1r premi: Lucas Pérez Pons

INFORMATIU MENSUAL | NÚMERO 161 | OCTUBRE 2008 |

La passarel·la ja funciona Aquest estiu la van inaugurar, d’amagatotis.

RECORD: Recordant en Ricard Piera

Pàg. 3

REPORTATGE DE LA FESTA MAJOR

Pàg. 7 a 13

Gent d’aquí

Records

El 26 d’agost ens va deixar la veïna Antonia Mantas Palomares, mare del conegut Josean.

Si voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.

LaValldeVidre

[email protected] Consell de Redacció

Roser Argemí Maïthé Chansard Isabel Fernández David Forgas Jacqueline Jacquet Ma. Antònia Juan Lourdes Llauró Noel Matabosch Caroline Mignot Cisco Tomàs

I el mes de setembre vam donar l’últim adeu a Joan Llauró.

Des de La Vall de Vidre els recordem a la vegada que ens unim als sentiments de familiars i amics.

“La pelu del barri” La perruqueria de la Plaça de Dalt, c/ Alberes, torna a obrir!

Maquetació

Natàlia Arranz

La porta, la Charo, una veïna del Peu del Funicular.

Dades meteorològiques absolutes del barri de la Font del Mont

Tancament de l’edició

22 de setembre de 2008

(350 mts)

Juliol i agost 2008

Temperatura màxima absoluta (TMA)

34,0

36,0ºC

Temperatura màxima mitjana (TM)

30,7

29,7ºC

Temperatura mínima absoluta (Tma)

15,0

17,0ºC

El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)

Temperatura mínima mitjana (Tm)

20,5

21,1ºC

Precipitació total mes (l/m2)

59

14 l/m2

Edició

Precipitació acumulada any 2008 (PA)

403

417 l/m2

Tirada

500 exemplars Distribució

Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments del barri Periodicitat

Benvinguda!

Error

La fotografia inferior de la contra del núm. 160 de La Vall de Vidre, de setembre 2008, correspon al carrer Palafolls i no al camí de Vallvidrera.

Records d’en Ricard Piera

El passat mes d’agost la Isabel i en Ricard Piera ens van deixar en el transcurs d’una setmana. Des de La Vall de Vidre volem recordar l’amic Ricard, sempre a punt per fer barri. Pensar en el Ricard Piera per a mi no és pensar en passat sinó en present. Per què? No ho sé. Potser és que, voltant pel barri, me l’imagino, ara assegut a l’ampit de la finestra de les Finques, ara arribant al seu hort... Potser també perquè em fa venir al cap un bell munt de moments bons d’anar a cantar als llocs i tornar amb el cor content. I això perviu en mi. Què bé em sentia cantant a prop seu! Acompanyada, emparada. La il·lusió d’en Ricard fent les coses no té preu. Amb ell, en Joan d’Haro, la Tònia Boqué i altres, hem anat fent concerts en les més diverses ocasions. La il·lusió als ulls, en Ricard compareixia amb “tota la quincalla” com ell anomenava la col·lecció d’esquelles, cascavells, panderetes, cròtals, que transportava en una bossa d’esport. Amb aire de jai que seu a la vora del foc i contempla satisfet el seu voltant, en Piera portava el compàs o s’afegia a cantar la tornada d’una cançó. I sobretot, vivia intensament tota la festa. I és aquest record que em fa dibuixar un somriure a la cara quan miro les fotos on apareixem junts, tan concentrats.

Un bon moment

M.R.

La Isabel i el Ricard Poques vegades els havia vist junts. Per això vull recordar aquell dia de St. Jordi (2007? 2008?, com se’n va el temps). Els vaig trobar tots dos, asseguts davant de les Finques, gairebé a la cantonada de les escales de la Drecera. Ella tenia una rosa vermella a la mà. No recordo el que els vaig dir, però recordo que els vaig fer un petó, als dos.

[email protected]

RECORDS

Crèdits

Fira de Nadal 2007: En Ricard va fer per a tots els firaires un cremat

J.J.

Pensant en el Piera i la Isabel

AGENDA

OCTUBRE

Caminada de tardor Font Groga

Dissabte, 4

a les 10 del matí

Passi de pel·lícula, xerrada i refrigeri “Sembra i Collita a Can Llevallol, 1957-1959”

Divendres, 10

a les 8 del vespre

La Vall de Vidre Tancament núm. novembre

Dilluns, 13 2

a les 7 de la tarda

Naixements La Naroa va néixer el 17 de setembre. És filla de la Norma Ros i el Vladi Ribó, que ara no viuen al barri però hi tenen molts amics i família. Moltes felicitats

Amb diferència de pocs dies ens van deixar el Ricard Piera i la seva dona, la Isabel, dos veïns molt apreciats de Vallvidrera. Feia anys que coneixia el Piera. Una relació amb l’associació de veïns, potser més ell que jo, ens feia estar moltes estones junts. Però va ser una casualitat que va fer néixer un lligam que va durar anys. Tot va començar per una porta. M’explicaré. Jo vaig començar en pla amateur a fer una porta del barri d’una masia, una porta bastant gran, i vaig demanar consell al Ricard.Va dir que pujaria amb mi un cap de setmana a Moià per orientar-me i ajudar-me. Aquesta orientació es va allargar més de deu anys. Vam fer la porta, un hort, una conducció d’aigua, el cablejat elèctric, etc. Però tot no va ser treball, alguna vegada també va pujar la Isabel. Fèiem bones estades a la vora de la llar de foc. Aquelles estones són les que em van descobrir la gran humanitat del Ricard, quantes coses en vaig aprendre: tranquil·litat interior, fer les coses a poc a poc per fer-les bé. Totes aquelles hores passades les tinc ben arxivades. Per tots aquells moments t’he de donar les gràcies. CISCO TOMÀS

En Piera en la inauguració de la seva darrera exposició a la Biblioteca.

El Ricard, entre moltes altres aficions, tenia la seva vena artística, com ho demostren la sèrie de dibuixos a ploma de molts edificis emblemàtics a Vallvidrera. En va fer moltes exposicions al barri i a Sarrià. Aquí podem veure l’edifici de Can Cabassa al carrer Casetes, que durant molts anys fou l’escola de Vallvidrera.

Agraïm al Ricard Piera les moltes hores al servei de l’associació de veïns i l’ajuda en totes les activitats, festes i esdeveniments de l’associació i del barri en general. 3

BÚSTIA OBERTA

Podeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de La Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. La Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. La Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.

Josep Sendra, 50 anys de sacerdoci

BÚSTIA OBERTA

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Agraïment

Diumenge 14 de setembre, coincidint amb la festa de Santa Maria de Collserola, se celebrà a l’església parroquial de Vallvidrera una missa concelebrada pel secretari episcopal i mossèn Sendra amb motiu dels seus cinquanta anys de sacerdoci. Es cantà una missa d’Eugene Butler a càrrec de la Coral Collserola dirigida per Assumpta Cribillers, amb Roger Sans al piano. Destacà l’emotiu record que el mossèn va dedicar a la memòria de Pere Calverol, ànima de la coral, i de Ricard Piera i Isabel com a personatges rellevants de la història del nostre petit poble. Moltes felicitats mossèn Sendra i per molts anys I.C.

Mossèn Sendra tocant les campanes de Vallvidrera

A l’amic Ignasi Coll: només d’una persona com tu poden sortir tantes paraules d’agraïment. Gràcies a tu recordaran tot el que va deixar el Jordi per a tanta gent que sempre el recordaran. Els meus fills han trobat un amic i jo .... CARME MONTOLIU LARROTCHA

PD. Disculpa el meu retard, tot just començo a despertar d’aquest mal son.

Venem Guitarra espanyola en molt bon estat, mida Júnior (de 6 a 10-11 anys). Apta per a principiants.També venem la funda de protecció extrema. Interessats truqueu: fix 934068286 / mòbil 6708788952.

COL·LABORACIONS - no sé si hablar de vida o ol-vidarme –

no

A veces, pienso que morirse es tener el día de mañana asegurado. Luego, despierto y todo queda por hacer. Yacer. Los días son terribles si no amanecen: los llamo los días de noche: la luz acude y no ves nada claro. ¿en qué quedamos? ¿mañana será otro día? Pero si eso ya fue ayer.

Coses meves Vins Dolços - Sweet Wines

w w w. v i n o s d u l c e s . c o m Alcalde Miralles, 9 08017 Barcelona tel/fax. 93 406 74 77 mòbil: 650 951 395 [email protected]

reis catòlics, 26-34 Telf. 630 100 318 08017 Barcelona

Estiu 2008: encara no me n’adono. La vida m’ha fet un tomb. Jo que vaig fer passar uns mals moments a tota la família, sóc aquí. Sempre pensem que encara que t’has fet gran, podries continuar vivint uns anys més. Per sort, ens queden els bons records i la companyia de la família i els amics que es preocupen de tu. No m’agradaria perdre les il·lusions, ni les ganes de fer coses, que em va encomanar el Pere. Mª LOURDES

Es un sucumvivir. Esta noche, sueño con dejar de soñar. Mañana, Despertaré yo el café, Ducharé el agua y saldré. MAÏTHÉ CHANSARD, 15 de septiembre del 2008

5

Premis

Tabatha Valls Halling,

finalista del concurs Bridgestone e-reporter

LA FESTA MAJOR

PERSONES / PERSONATGES

LA FESTA MAJOR

L’estudiant de periodisme va cobrir el Gran Premi de València

XV cursa a la Torre de Collserola 1r. Classificat masculí: Jaume Folguera 1r. Classificat Masculí de Vallvidrera: Joan Bonet 1r. Classificat Infantil Masculi: Miquel Nastase 1a. Classificada femenina: Beatriz Maritre 1a. Classificada de Vallvidrera i infantil femenina: Lea Katharina Fischer 2a. Classificada de Vallvidrera: Angels Costa

Petanca Bridgestone, l’únic subministrador de pneumàtics a la Fórmula 1 i a la GP2, va anunciar els nou finalistes del concurs per a joves periodistes de tota Europa al principi de la temporada de GP2. En el 2008 aquest concurs celebra els seus cinc anys i la Tabatha Valls, una estudiant que viu a Vallvidrera, va assistir al Gran Premi de València (23-24 d’agost) per cobrir l’esdeveniment. Bridgestone e-reporter és un concurs molt lligat a la GP2, la segona divisió de la Fórmula 1, d’on surten molts pilots de la Fórmula 1. Mentre que la GP2 va ser creada per generar joves pilots amb experiència, e-reporter va sorgir per ajudar els joves talents del periodisme a introduir-se en el món de l’automobilisme. Durant el Gran Premi la Tabatha va poder entrevistar les estrelles de la GP2, com ara el guanyador de la primera carrera, Vitaly Petrov (BARWA International Campos), Giorgio Pantano (Racing Engineering), que va aconseguir la pole, o Jérome D’Ambrossio (DAMS), que va quedar segon. Comentant la seva experiència a València, la Tabatha diu que “mai oblidaré aquests dies a València. Ha estat un somni fet realitat. El fet de poder parlar amb els pilots de la GP2 i que em diguessin com es sentien abans o després de la carrera és algo impagable. I poder caminar lliurement pel Pàddock, veure com es prepara tot, parlar amb mecànics, enginyers, directors d’e6

quip, personal de la GP2, conèixer al Fernando Alonso i a l’Antonio Lobato... ha estat genial”. “M’he sentit com una periodista de veritat per primer cop, encara que em falta un any abans de llicenciar-me. Aquest concurs em permet adquirir experiència, i estic molt contenta d’haver-me presentat. Crec que és una oportunitat única, i no volia que s’acabés mai el cap de setmana”. Tots els e-reporters van assistir al Gran Premi de Monza, on es va anunciar el guanyador, el Guillaume Navarro, de França. Però la Tabatha ja està contenta: “jo el premi ja l’he guanyat al poder assistir al Gran Premi de València i ara al de Monza. El que he après i viscut ha estat increïble. He conegut un munt de gent que no hauria pogut conèixer mai si no fos gràcies a Bridgestone. Tot el que vingui a partir d’ara serà benvingut, però jo estic molt contenta sent una de les finalistes. A més, gràcies a aquesta experiència he pogut contactar amb periodistes relacionats amb aquest món, i començar a treballar als mitjans”. T.V.H.

1r premi: David Castells i Fernando López 2n premi: José Hernández i Quim 3r premi: Lluís Bosch i Vicenç Borràs

Cartells de festa major 1r premi: Lucas Pérez 2n premi: Wanda de Simón

Paelles 1r premi: paella núm. 16, grup de Ricard Servera 2n premi: paella núm. 6, grup de Noemi Soteras 3r premi: paella núm. 8, grup dels Llongueras 7

Caminada per Vallvidrera

LA FESTA MAJOR

LA FESTA MAJOR

Cursa a la Torre de Collserola

La cursa a la Torre atrau gent de totes les edats

Els cuiners de la fideuà en el sopar de festa major ... que l’endemà van guanyar el concurs de paelles!!!!

8

9

LA FESTA MAJOR

LA FESTA MAJOR

Les paelles El concurs de paelles és l’acte més participatiu de la festa major

El jurat va posar-hi els cinc sentits a l’hora de tastar l’arròs

10

11

Havaneres i cremat

LA FESTA MAJOR

LA FESTA MAJOR

Folkserola

Els balls tradicionals ja són un clàssic de la festa major

I per acabar les havaneres i el cremat sense el Piera...

12

13

COLLSEROLA CLUB Voreres que fan perillar la integritat física dels vianants

Paul Kleynhans Native English Teacher Translator T. 93 406 94 61

Hem de lamentar el greu accident sofert per una veïna del barri el dia 9 de setembre, a causa del deteriorament d’una de les voreres de la carretera de Vallvidrera. L’Ajuntament va fer col·locar uns pilons en diversos trams, aquests pilons s’han anat deteriorant fins al punt que han caigut i ha quedat part del ferro enganxat a la vorera. D’això ja fa diversos mesos. Aquesta veïna, Carme Baixarias, va caure a causa dels ferros que surten del terra. Les lesions que ha patit són diverses: trencament del tabic nasal, hematomes i ferides per tot el cos. La Guàrdia Urbana s’ho va mirar i la solució que han donat “de moment”, va ser pintar al voltant del ferro i omplir de sorra el forat existent; perquè es vegi millor el perill (paraules seves). La Carme Baixarias ja ha presentat una denúncia al jutjat corresponent. Fins quan haurem d’anar amb mil ulls perquè no ens passi el que li ha passat a la Carme?

Els Pastorets de Vallvidrera Apreciats veïns i amics, Els Pastorets de Vallvidrera ja estan en marxa! Durant els dies de Festa Major de Vallvidrera, tots els participants s’han reunit amb l’Organització, els Responsables Artístics i Tècnics i els Directors d’Escena per conèixer la nova adaptació i el repartiment d’actors i actrius d’enguany, el qual, un cop més, ha estat una caixa de sorpreses per a tothom! Nous personatges (encara n’hi caben més ??!!), nous canvis de paper, noves escenografies i coreografies, noves músiques, etc. Sincerament: NO US HO PERDEU! Per al projecte d’enguany hem de lamentar alguna baixa, que per diversos motius (estudis i/o professionals) es veuen obligats a deixar-nos, encara que per altra banda ens podem alegrar de l’enorme èxit que ha tingut el càsting d’aquesta primavera passada, ja que ha significat l’ingrés de 8 persones adultes (quasi totes elles homes) i l’increment del planter dels més menuts en vora 15 nens i nenes més, tot i que hem de lamentar que algun aspirant s’ha hagut de quedar fora... no hi cabem tots! A partir de mitjan setembre, cada cap de setmana, els actors i les actrius ocuparan les sales del Centre Cívic per treballar enèrgicament, actuant, cantant i ballant, juntament amb els membres de l’orquestra i la Coral Collserola. Us animem que aneu escalfant motors per estar ben alerta del dia que les entrades es posin a la venda. Som conscients que any rera any, sempre hi ha algú que es queda fora, però l’espai i les condicions del Centre Cívic són les que són i nosaltres no hi podem fer més. Ja ens agradaria poder satisfer a tothom, però suposem que també entendreu que la gent que treballa a Pastorets no pot donar més del que dóna. Són tres mesos intensíssims de treball i esforç, amb 9 dies de desembre (estrena el dia 13 i cloenda el dia 21) d’una intensitat de treball que supera les capacitats de qualsevol. Tampoc no oblidem que la majoria de funcions es fan en ple període lectiu per als petits i joves, i laboral per als més grans. De tota manera, Els Pastorets de Vallvidrera es comprometen a presentar-vos un gran espectacle que esperem que gaudiu amb la intensitat en què nosaltres el treballarem... i recordeu que totes les funcions d’enguany estaran dedicades a Pere Calverol, el qual des del seu raconet d’espai ens estarà esperonant... VAGI PER ELL!!! La foto que adjunto correspon a una part de la gent que mai no es veu, aquells que els actors sempre diuen que sense ells res no podria ser, i que és ben cert: els nostres tècnics, la gent de maquillatge, l’equip de regidors, la gent de vestuari, etc. encara que no hi són tots i totes, NO VOLEM OBLIDAR EL SEU ENORME TREBALL! [email protected]

COLLSEROLA CLUB

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

L’equip de tècnics que també fan possible els pastorets

Després d’anys de reivindicacions, ha arribat el pas alçat al final del carrer Mont d’Orsà

√ COMPTABILITAT FISCAL I DE GESTIÓ √ ASSESSORIA FINANCERA I COMPTABLE √ ASSESSORIA JURÍDICA I FISCAL √ INFORMATITZACIÓ ADMINISTRATIVA √ GESTIÓ PERSONAL, NÒMINES I SEGURETAT SOCIAL √ ADMINISTRACIÓ DE FINQUES I COMUNITATS DE PROPIETARIS √ GESTIÓ DE PATRIMONIS

La vorera de la carretera de Sarrià personalitzat a domicili abans d’arribar a laServei plaça Sepúlveda, 34 1er. 1a - Mobil 630 771 696 email: [email protected] - 08015 BCN

15

COLLSEROLA CLUB

LES NOSTRES PÀGINES GROGUES

Marges del Tibidabo Davant les obres de millora que s’han dut a terme als marges de la carretera de l’Arrabassada destinats a l’aparcament, il·legalment consentit, per als usuaris del Parc d’Atraccions del Tibidabo, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi hauria de tenir el deure moral de continuar-les als diferents marges de Vallvidrera, que falta hi fa. I per si no els troben, els ensenyem quatre zones possibles d’actuació. Entre la Carretera de les Aigües i el Tibidabo hi ha molta feina a fer.........

Les voreres del Tibidabo

Quatre punts a Vallvidrera

Porcs senglars domesticats al carrer Turó

Jardineria Schlatin Terrenos grandes Paul Kleynhans Tel. 93 406 94 61

Invitació

A causa de la conducta inapropiada d’una veïna del carrer Turó, que cada dia posa una galleda amb menjar i una altra amb aigua per als porcs senglars (servei complert), el carrer Turó s’ha convertit en intransitable a partir de les 21h. Els porc senglars acudeixen en manades de fins a 10 exemplars. El veïnat ha intentat parlar amb aquesta senyora per fer-li veure l’error de la seva actuació. Ha estat impossible fer-la desistir; fins i tot ha vingut la guàrdia urbana reclaEl grup de caminadors nocturns mada pels veïns, i a tots plegats els ha increpat, continuant amb la seva actitud. Els veïns no poden sortir a treure les escombraries a la nit, perquè els porcs senglars els van darrera. El mateix passa quan algú arriba amb el cotxe i ha d’aparcar. El problema és per arribar a casa sortejant les bestioles. Esperem que es pugui arribar a un bon enteniment amb aquesta veïna i deixi de facilitar el menjar a aquesEl menjar i beure a punt tes bèsties. Caldria recordar així mateix que no se’ls hi fa cap favor donant-los la feina feta, a l’hora de buscar el seu menjar. Necessiten ser autosuficients per al seu correcte desenvolupament. I.F.

El divendres 10 d’octubre a les 8 del vespre al Centre Cívic Presentació de la pel·licula “Sembra i Collita a Can Llevallol, 1957-1959”

Amb la presència de Josep Morera, ex-masover de Can Llevallol La projecció serà seguida d’una xerrada i d’un refrigeri

El ramat de senglars passejant pel carrer Turó

17

AHIR I AVUI

El porc senglar De bell antuvi, quan l’octubre del 2004 va aparèixer la primera xerrada a propòsit de la nostra natura, em vaig fer a la idea de no parlar del senglar perquè tenia la sensació que tot i ésser l’animal més important de la serra, molta és la gent que li té més ràbia que el dimoni a la creu, i jo, per més bona intenció que hi posés, no faria variar amb les meves paraules aquesta actitud. És ben cert que quan aquesta canalla, que acostuma a anar en grup, entra, per exemple en un hort, fa unes destrosses tant importants que tot queda fet una coca i no queda canya dreta. Però tampoc és menys cert que algunes persones els donen menjar regularment i això és motiu important i suficient perquè els nostres senglars s’apropin als llocs habitats, hagin perdut la por als humans i proporcionin molèsties i més d’un ensurt.

El bany del marrà Dit això, avui m’he decidit a fer la xerrada sobre el senglar. Aquells de vosaltres que tinguin la paciència de llegir-la que en treguin les seves conclusions. Animal de gran potència, el porc salvatge o porc senglar (Sus scrofa) no fa precisament honor als qualificatius de bacó o marrà, ans al contrari. Per paradoxal que pugui semblar el senglar és un dels animals que més cura té de la seva condícia personal. Les rebolcades sobre el

fang són vitals per a la seva pell: per una banda per desprendre els molestos paràsits i per l’altra, enriquir l’epiteli amb sals minerals i substàncies orgàniques abundants en els llots. El bany del marrà és doncs d’allò més higiènic i recomanable per a la seva pell.

Senglars nedant al mar El senglar, que pot pesar entre 100 i 120 quilos, té el cos rabassut i comprimit lateralment i clarament més alt a la creu que a la gropa, cosa que confereix a l’animal un perfil característic. Les potes són curtes i primes i el cap és llarg i cònic i acaba en un musell circular a l’extrem del qual s’obren els forats del nas. Els pèls que recobreixen el cos, anomenats cerres, són gruixuts, aspres i durs, d’un color marró brut, de tal manera que la tonalitat general del cos va del bru fosc al gairebé negre. El senglar és l’únic representant de la família dels súids que hom troba a Catalunya i es caracteritza per una extraordinària capacitat d’adaptació que es manifesta en diferents aspectes: pot colonitzar hàbitats molt diversos,

variar la seva dieta d’acord amb l’oferta tròfica i, fins i tot, alterar el ritme d’activitat o l’organització social segons els condicionants externs. Pel que fa a l’hàbitat, el senglar pot colonitzar tota mena d’ambients, des de zones situades arran de mar (s’han observat senglars nedant al mar), fins a l’estatge alpí.

Englotir processionària Els ullals, de creixement continu i corbats enrere, sobresurten de la cavitat bucal i en els mascles assoleixen una llargada considerable. Encara que la meitat de la dieta dels senglars està composta d’aglans, fages, castanyes, tubèrculs, bolets i altres productes vegetals, aquests animals mengen absolutament de tot. Normalment gran part del seu aliment l’extreuen del subsòl després de localitzar-lo amb el seu potent olfacte. Però en èpoques d’escassetat poden capturar rèptils, menjar ous i una munió de cucs, larves i invertebrats. També poden englotir grans quantitats de larves de processionària dels pins, evitant en ocasions les temibles plagues d’aquest insecte.

LA NOSTRA NATURA

LA NOSTRA NATURA

VALLVIDRERA

LA NOSTRA NATURA

Fa quaranta anys De l’arxiu del Pere Calverol ens ha arribat el record d’una festa que es va celebrar al setembre de 1968, organitzada per la delegació de Vallvidrera del Centre Excursionista l’Aliga les Corts. Va ser la primera vetllada de cançó catalana a Vallvidrera en època franquista. En aquella època, tal com posa el cartell, tots els dimecres d’estiu es feien titelles a les 6 de la tarda i sardanes a 2/4 d’11 de la nit alternativament a la plaça del Funicular i a la plaça de Vallvidrera.

El porc senglar i el porc domèstic El període de zel se situa durant els mesos de tardor i la gestació dura de 115 a 120 dies. Les truges tenen una mitjana de 4-5 garrins per part, però es troben nombroses excepcions: les femelles amb ancestres domèstics acostumen a presentar garrinades superiors. Jo n’he vist fins a dotze. L’impacte de la hibridació del senglar amb el porc domèstic (Sus domesticus) estretament emparentat amb ell, comporta problemes: ambdues espècies es poden creuar i donar com a resultat híbrids que són fèrtils. Aquest fet és l’origen dels problemes que presenten algunes poblacions de senglar. Aquesta problemàtica rau probablement en el costum que tenen algunes colles de caçadors d’alliberar senglars criats en captivitat. (encara que intervenen altres raons). Hom pensa que aquesta pràctica és desaconsellable, ja que és la causa de la disminució de la capacitat d’adaptació al medi, una major incidència d’algunes malalties i un desmesurat increment de la taxa reproductiva. • L’AVI DE LA FONT DEL MONT

18

19

LA TIRA

LA FOTO DEL MES

Pissarres Pissarres verdes, però encara n’hi ha de negres. Pissarres rectangulars. Enganxades a la paret, just darrera el mestre Que les omple de xifres:

15,2 x 6 =

; 100 : 10 =

O de paraules: “Voldria, ni molt ni poc

ésser lliure com una ala, Pissarres reservades al mestre i, a la mestra. De petita volia ser mestra, només per poder agafar el guix que deixa la mà blanquinosa i fina i poder escriure a la pissarra. Doncs, sembla que aquells somnis meus ja no són possibles. Les demostracions magistrals del mestre, seguides per vint parells d’ulls fixats a la pissarra, aviat seran història. Ha començat l’era de la pissarra digital. A mitja foscor, cada alumne anirà navegant per un tros de pantalla lluminosa, tota seva, només seva.

El curs passat van fer un experiment de pissarra digital a l’escola Lasalle de la Bonanova amb alumnes de P3. Doncs, el resultat va ser que els alumnes amb pissarra digital van “avançar” més que els altres. Em vaig assabentar d’això gràcies al telenotícies de TV3 del dimarts 16 de setembre. I m’indigno: com és possible que TV3, televisió pública, promocioni l’ensenyament privat?

I qui els dirà que no n’hi ha per tant? En la nostra època de la Playstation, de l’MP3 i de l’IPOD, els seus fills tenen molta sort de poder escoltar un mestre, i veure’l dibuixar lletres i xifres a la pissarra o, aprofitant que el mateix mestre està d’esquena, molta sort de poder fer-li ganyotes i mirar per la finestra cap als núvols que passen en forma de monstres, o d’ala. GERTRUDIS

Maquinària i tanques abandonades al camí de Sant Cugat del Cim del Tibidabo ja fa un any. Després d’infructuoses peticions a l’Ajuntament perquè les retirin, hem decidit integrar-les al barri fent-les partícips de totes les festivitats i altres Al camí de Vallvidrera esdeveniments. ANNA MA DIUMENJÓ

Paper Cyclus Offset 100% reciclat

“Ai! Pobres fills meus que van a la Pública, ja tenen a P3 un handicap!”, pensaren alguns pares...